Núm. 14 / Any XCV 10 de maig de 2008 Consell Municipal
Acta sessió 29-II-2008 ... 1336 Acords sessió 18-IV-2008 ... 1376
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia
Modificació de funcions de direccions en el
Districte de Ciutat Vella ... 1381 Amortització del Departament d'Administració
de Personal i Formació de l'SPEIS ... 1382 Modificacions en l'estructura organitzativa de
la Gerència de Medi Ambient ... 1383
Cartipàs
Designació representants en consorcis i
fundacions ... 1390 Proposta designació de representant en la
Comissió Delegada del Consorci Localret... 1390 Designació membres del Plenari del Consell
Econòmic i Social de Barcelona ... 1390 Proposta designació membre del Consell
d'Administració de Mercabarna, SA ... 1390
Designació membre del Consell Ciutat i
Comerç ... 1391 Designació membre Assemblea General del
Consorci Agència Local d'Ecologia Urbana ... 1391 Designació membre del Plenari del Consell
Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat ... 1391
Convenis
Convenis de col·laboració i autorització pai-
satgística ... 1392
Consells Municipals de Districte
Districte 1. Ciutat Vella. Acords sessió 1-IV-2008 1452
Personal Concursos
Bases generals que han de regir la convoca- tòria d'un concurs per a la provisió de dos
llocs de treball ... 1453 Dos llocs de responsable de Comunicació i
Qualitat dels Serveis de Districte ... 1454
Bases generals que han de regir la convocatò- ria dels concursos per a la provisió de llocs
de treball de l'ICUB ... 1455 Tècnic de Gestió de Serveis (responsable de
Producció Tècnica) ... 1456
Anuncis
Laudes de la Junta Arbitral de Consum de
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 29 de febrer de 2008 i aprovada el dia 18 d'abril de 2008
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-nou de febrer de dos mil vuit, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Carles Martí i Jufresa, Imma Mayol i Beltran, Jordi William Carnes i Ayats, Ramon Garcia-Bragado i Acín, i Ricard Josep Gomà i Carmona, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assump-ta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Itziar González i Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Ballarín i Espu-ña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jau-me Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Anto-ni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carrei-ras, Xavier Mulleras i Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secretari gene-ral, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste.
Hi és present l'interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, ce-lebrada l’1 de febrer de 2008, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aprova.
A continuació, el Sr. Alcalde agraeix la presència a la Sala de la Síndica de Greuges de Barcelona, la Sra. Pilar Malla i Escofet, i l’invita a ocupar la taula disposada a l’efecte a l’estrada, des d’on podrà pre-sentar, per tercer any consecutiu, el seu informe anual; i adreça una salutació de benvinguda al Síndic de Greuges de Catalunya i als Síndics de Greuges de Sant Boi de Llobregat, de Mataró, de Sant Cugat del Vallès, de Santa Coloma de Gramenet, de Vila-franca del Penedès, d’Ulldecona, de Sant Feliu de Llobregat, d’Arenys de Mar i de Girona presents a la tribuna del públic, als quals agraeix la seva presència i la seva contribució a la millora de la tasca dels
res-pectius ajuntaments i de les institucions de Catalu-nya.
PART INFORMATIVA
Informe de la Síndica de Greuges de Barcelona. La Síndica de Greuges de Barcelona, Sra. Malla, comença la seva intervenció destacant que en aquest moment d’eleccions generals que s’està vivint sent més que mai la necessitat d’oferir en aquest tercer informe una aportació constructiva, perquè si bé l’any passat ja inicià la presentació del seu infor-me exposant la mateixa idea, ha decidit repetir-se perquè tal idea respon al seu sentiment i comunicar allò que un creu també és molt important; que mai no ha viscut la denúncia com la principal funció del seu càrrec i creu que la responsabilitat li permet aportar elements de reflexió que han de ser útils per a la millor governança de la Ciutat; i que per bé que prin-cipalment li toca explicar les queixes que rep dels ciutadans, moltes vegades després que la Sindicatu-ra i l’òrgan municipal competent les hagi estudiat s’ha canviat una norma, s’ha pres en consideració una carència o s’ha incrementat ostensiblement un pressupost i així ho reconeixia expressament en la darrera sessió el primer tinent d’alcalde respecte a les beques dels menjadors escolars i, en la mateixa línia, el Pla d’habitatge 2008-2016 recull recomana-cions formulades en informes anteriors.
Fa avinent, doncs, que amb aquest ànim construc-tiu exposarà els moconstruc-tius de les queixes que li han tramès els ciutadans, les quals constitueixen, alhora, una contribució de la ciutadania al millor govern de la nostra ciutat; i que davant la impossibilitat de comen-tar els diversos temes tractats en el seu informe, el text complet del qual s’ha lliurat a tots els membres del Consistori, se centrarà en aquells que, per dife-rents motius, considera prioritaris, ja sigui pel nombre de queixes que han suscitat, pel dret vulnerat, pel seu caràcter incipient o per la seva repercussió soci-al i que són, concretament, els relatius a la bona administració (normativa, inspecció i sancions), a l’habitatge, a la neteja, la circulació i la seguretat i als serveis socials.
Explica que quan demana normes que es puguin complir, és perquè no pot ser: que estigui prohibida la instal·lació d’aparells d’aire condicionat a les faça-nes i, tanmateix, des de la fifaça-nestra del seu despatx en vegi un a cada pis de la casa de davant; ni que hi hagi uns límits fixats per a prevenir la contaminació sonora i, tanmateix, els helicòpters turístics no els compleixin; ni que estigui prohibit incrementar el volum edificat mitjançant el tancament de terrasses i, tanmateix, els tancaments irregulars es consolidin durant anys i se’n continuïn realitzant; ni que els es-tabliments comercials necessitin la pertinent llicència i, tanmateix, es posin en marxa sense tenir-la perquè ja se sap que no passa res; ni que estigui prohibit exposar animals als aparadors i, tanmateix, se’n pu-guin veure quan hom passeja per la Rambla.
Recalca, doncs, que les normes que comporten prohibicions o limitacions s’han de fer complir sense esperar la consegüent denúncia perquè, altrament, es perjudiquen les relacions entre veïns i l’interès general, i si no, s’han de reformar; i que sempre hi haurà qui no vulgui atenir-se a les normes, però quan aquestes són clares, conegudes i justes i hi ha el control suficient, els ciutadans saben que no hi ha impunitat, que transgredir-les té un preu i que, a més, es perjudica la resta de ciutadans.
Fa notar, seguidament, que els processos que di-ficulten la inspecció són molts i, per exemple, en l’àmbit de la disciplina urbanística una inspecció en-ceta un procés administratiu excessivament llarg i complex ja que després de la visita de l’inspector i de la redacció del seu informe, el pas següent exigeix quatre signatures diferents perquè es pugui emetre la pertinent resolució, la del cap de llicències, la del director de Serveis Tècnics, la del regidor i la del secretari encarregat de notificar la resolució; i que unint tot això el temps de resolució es dilata en per-judici de l’eficàcia i, per tant, encara que òbviament qualsevol procediment administratiu ha de tenir les garanties necessàries, caldria que hi hagués més agilitat a l’hora de dictar la corresponent resolució i que es dictessin també les mesures provisionals adients per a assegurar-ne l’eficàcia.
Indica, després, que l’Ajuntament disposa de nom-brosos mitjans de difusió que podrien ser emprats per a donar a conèixer a la ciutadania aquelles orde-nances i normatives que afecten la vida ciutadana i, per tant, els butlletins municipals que es trameten a les llars haurien de prioritzar aquest aspecte informa-tiu i pedagògic.
Comenta, més endavant, que com determina l’Estatut d’Autonomia, la intervenció de l’Administra-ció ha de ser proporcionada a la seva finalitat i, per tant, a l’hora d’imposar una sanció cal tenir en comp-te la capacitat econòmica de l’infractor perquè, con-cretament, en un cas en què s’imposaren 150 euros de multa per un gos que bordava en un pis a les quatre de la tarda, a més de fer que la presumpció de veracitat de l’agent de la Guàrdia Urbana, des-prés d’haver-se ratificat en la denúncia, prevalgués per damunt de les al·legacions del propietari de l’animal acompanyades d’un escrit signat per 23 dels 26 ocupants de la finca on s’afirmava que l’animal no els ocasionava molèsties, no es valorà que 150 eu-ros podien representar els ingressos d’un pensionista per a tota una setmana: per tant, davant d’aquest
problema que no li sembla fàcil de resoldre, ha de remarcar que les sancions no tenen mai una funció recaptadora, sinó dissuasiva i reparadora del dany causat i, per tant, caldria modelar-ne la quantia en funció dels ingressos de la persona sancionada fi-xant-la, com es fa en l’àmbit penal, per dies de salari o de renda.
Parla, en segon lloc, dels problemes de l’habi-tatge, distingint-los en tres ordres: accés a l’habitat-ge, assetjament immobiliari i ús d’habitatge com a apartament turístic.
Informa que durant l’any passat se li adreçaren, per problemes en l’accés a un habitatge, 78 perso-nes: que s’havien quedat sense pis en no haver-se’ls renovat el contracte d’arrendament i no poder pagar el preu del nou contracte; o que tenien dificultats per a accedir a un habitatge protegit; o que constituïen famílies monoparentals en situació econòmica precà-ria; o que malgrat les dificultats per a continuar vivint a casa seva en tenir una mobilitat reduïda, no podien accedir als habitatges amb serveis per a gent gran perquè no havien arribat als 65 anys d’edat, o que consideraven discriminatòria l’exigència de l’empa-dronament en un determinat districte o barri per a poder accedir a un habitatge públic, qüestió aborda-da en la nova Llei del dret a l’habitatge de Catalunya. Tanmateix, creu que tant aquesta nova llei, com els continguts del Pacte nacional per l’habitatge i les mesures de govern relatives als compromisos per al Pla d’habitatge 2008-2016 tenen un ampli sentit so-cial i la seva aplicació eficaç pot contribuir a pal·liar el greu problema social de l’habitatge.
Reclama una acció més decidida de l’Adminis-tració per a prevenir l’assetjament immobiliari i, con-següentment, la dotació de les Oficines d’habitatge dels districtes dels mitjans i la capacitat d’execució suficients per a poder coordinar i impulsar les acci-ons que han de dur a terme els diferents àmbits mu-nicipals en aquest terreny i que no s’han de limitar només a l’assessorament, perquè es tracta d’una pràctica amb greus conseqüències socials i d’àmplia competència municipal, sobretot a partir de la nova Llei del dret a l’habitatge.
Considera, també, que l’experiència dels darrers anys posa de manifest que els apartaments turístics són una activitat difícilment compatible amb la nor-mal convivència en una escala de veïns, perquè l’ús turístic dels habitatges afecta la tranquil·litat dels veïns però, a més, aquests pisos desapareixen del mercat immobiliari com a oferta d’habitatge i això contribueix a l’encariment dels pisos de lloguer; i donat que la nova Llei del dret a l’habitatge estableix la competència municipal per a regular tal activitat, li sembla urgent que aquest Ajuntament encari tal re-gulació a fi de poder actuar i controlar els abusos que actualment s’estan produint en perjudici dels veïns de la Ciutat.
Apunta que en l’elaboració de tal normativa s’haurien de tenir en compte dos criteris:
1) Establir que l’activitat comercial de tals aparta-ments es dugui a terme en finques on no hagi de conviure amb veïns, i no permetre que es canviï d’ús habitatges construïts com a residència de ciutadans transformant-los en apartaments turístics.
Indica, també, la necessitat de fer pedagogia de la funció social de la propietat.
Parla, a continuació, del fort impacte social de la utilització de les bicicletes, del creixement de la pre-sència de bicicletes a les vies públiques de la Ciutat, i de la promoció del seu ús que n’ha fet aquest Ajun-tament i que li sembla encertada; però observa que els problemes de convivència entre ciclistes, conduc-tors i vianants demanen una normativa aplicada amb claredat, i, també, un canvi de mentalitat en la gent, perquè tothom ha d’assumir que ha renascut un mitjà de desplaçament que exigeix modificar alguns hàbits i comportaments, i també demanen, encara que ja s’han fet adaptacions, una reforma a fons del siste-ma viari que, fins ara, estava pensat per ordenar la convivència entre vehicles de motor i vianants i si bé la intensa remodelació urbana que això exigeix no es pot realitzar d’immediat, caldria agafar un bon ritme en l’execució de la xarxa ja planificada perquè els canvis en la xarxa s’acompassin al ritme de creixe-ment del nombre d’usuaris de la bicicleta.
No vol estendre’s sobre la qüestió de la neteja, pe-rò suggereix que l’Administració faci un pas més a implicar-se en tot allò que afavoreix la reducció de residus.
Referint-se a la Guàrdia Urbana, diu que qualsevol ombra de dubte sobre el treball d’aquest cos consti-tueix un problema important i, tanmateix, cada any ha rebut queixes de presumptes tractes inadequats a algun ciutadà per part d’algun agent i, en la seva opinió, el problema rau en el fet que el ciutadà quan considera no haver estat tractat adequadament per un agent de l’autoritat, disposa de molt pocs recursos per a defensar-se perquè sempre preval la paraula de l’agent i, tanmateix, la presumpció de veracitat de l’agent de l’autoritat no té caràcter absolut si hi ha altres proves que la qüestionen; i que, en conse-qüència, cal ser molt escrupulós quan es valoren els arguments i les queixes dels ciutadans i, tanmateix, les respostes que ha rebut a les queixes tramitades no sempre han estat prou raonades: per això, en el seu informe demana que es controli si hi ha una acumulació de queixes relacionades amb un agent o un servei determinat i suggereix que davant d’aques-tes queixes, s’hauria d’obrir una actuació informativa per tal de recollir explícitament la nova versió de l’agent ja que troba insuficient mencionar tan sols la seva ratificació en la denúncia, donat que qualsevol dubte sobre l’actuació de la Guàrdia Urbana perjudi-ca el prestigi i l’eficàcia de la funció d’aquest Cos. Afegeix que com a Síndica de Greuges li agradaria resoldre amb la màxima eficàcia les queixes dels ciutadans per actituds suposadament incorrectes o poc respectuoses en el tracte i, tanmateix, sense unes respostes argumentades no li és possible donar la raó al ciutadà, però tampoc a l’agent.
Entrant finalment en el capítol de serveis socials, que és el que ha provocat més actuacions de la Sin-dicatura mitjançant assessorament, intervencions directes, atencions col·lectives i investigacions ofici-als, diu que les Lleis de serveis socials i de la de-pendència han generat moltes espectatives i, alhora, moltes frustracions; que la situació actual ve de lluny perquè la Llei 12/2007, de serveis socials de Catalu-nya, aprovada per unanimitat pel Parlament de Cata-lunya, assumeix el sistema de promoció de
l’auto-nomia personal i d’atenció a la dependència implan-tat per la Llei 39/2006 de l’Esimplan-tat, i l’integra a la xarxa de serveis socials d’atenció pública de Catalunya: això obliga molt tots els responsables polítics i té uns efectes molt directes sobre la Ciutat tant per tot allò que afecta els ciutadans, com per l’aplicació que n’han de fer els serveis municipals i, tanmateix, du-rant els vuit anys de vigència de l’anterior llei de ser-veis socials que, a grans trets, deia el mateix, i des de l’aprovació el 1999 de la Carta Municipal, segons la qual l’Ajuntament té la responsabilitat de progra-mar, prestar i gestionar serveis especialitzats, com són els centres de dia de gent gran, els equips d’atenció a la infància i a l’adolescència, els centres diürns de drogoaddictes, els centres ocupacionals de discapacitats o les residències de gent gran, s’ha constatat que fins ara la resposta de tals serveis no ha estat suficient, ni tampoc ho ha estat la participa-ció econòmica de la Generalitat de Catalunya.
Subratlla, doncs, que l’aplicació correcta de la no-va Llei de serveis socials de Catalunya constitueix l’oportunitat definitiva per a millorar i desenvolupar el sistema de serveis socials ampliant-ne l’acció protec-tora i garantint-ne la universalització; que ha pogut veure el nou Pla de serveis socials bàsics que segu-rament, i se’n congratula, posarà al dia moltes coses, però no veu encara que tots els ciutadans puguin disposar d’un centre de dia o d’una residència per a gent gran a prop del seu barri i, en la seva opinió, el resultat s’hauria de començar a percebre a finals d’enguany en la planificació dels equipaments, la necessitat dels quals queda ben palesa en el cas d’una parella de persones grans que viuen a la Bar-celoneta i que, tot i tenir en el barri una residència promoguda per la gent de barri i edificada després en un solar municipal –el de l’antic Can Mariné–, la qual després passà a la Generalitat de Catalunya, han hagut d’anar a parar a Calella de la Costa per-què les residències no estan sectoritzades i els ciu-tadans de Barcelona no hi troben plaça a la Ciutat: aquest és, doncs, un repte per aquest Ajuntament, el qual hauria de gestionar, en la seva opinió, aquestes residències.
risc ha provocat que durant un temps cap d’aquestes hagi estudiat els casos en qüestió i els infants hagin romàs en una situació de gran vulnerabilitat.
Estima, doncs, absolutament necessari que s’es-tableixi un protocol concret, àgil i consensuat i que es posi fi a situacions com la descrita, tot esperant que l’Ajuntament assumeixi aviat la competència plena prevista el 1994, perquè està demostrat que compar-tir competències entre dues Administracions en te-mes molt costosos i sensibles, com és el cas de la infància en risc, no és la solució ideal.
Tocant, en darrer lloc, a la immigració, significa que l’any passat instà la revisió no de la qualitat del Servei d’Atenció a Immigrants Estrangers i Refugiats (SAIER), sinó dels locals on tals serveis es presten, i ara ha d’insistir que tals locals no reuneixen les con-dicions necessàries atès el nombre de persones que hi acudeixen, per tal que els professionals puguin treballar amb més comoditat i que els usuaris de tals serveis no cerquin solucions alternatives que no es-tan sotmeses al control públic i són, a vegades, poc fiables tant per la informació que ofereixen, com pel cost que se’ls fa pagar.
Clou la seva intervenció amb una referència a les relacions entre la Sindicatura de Greuges i l’Ajun-tament, tot significant que després d’una experiència de tres anys, es constata que fa falta un protocol més clar de resposta a les recomanacions generals i de resolucions de les queixes; que un seguiment de tals propostes contribuiria a millorar el servei als ciutadans; que els advertiments, recomanacions i suggeriments que emet la Sindicatura constitueixen la veritable raó de ser de la institució i són l’eina per a procurar esmenar les situacions insatisfactòries que s’hagin descobert en la investigació i, per tant, mereixen, per part dels responsables municipals, una consideració activa que ha de consistir en la revisió del cas i donar lloc a un nou pronunciament que rati-fiqui la resolució presa anteriorment o l’esmeni, pro-nunciament que s’hauria de comunicar a la Sindica-tura de Greuges perquè ho pugui fer arribar al ciutadà, el qual té dret a conèixer què pensen els responsables ciutadans de les seves queixes: dema-na, doncs, als responsables municipals una resposta àgil, raonada i completa quan els sol·licita informació, perquè tal col·laboració és necessària per al bon funcionament de la Sindicatura de Greuges, l’objectiu de la qual és aconseguir que tots els ciutadans i ciu-tadanes de Barcelona sentin que els seus drets han estat respectats davant d’un greuge i que no es pu-gui dir que no hi ha res a fer, sinó que cal trobar al-tres respostes, més exigents amb els drets i deures, que han de fer possible la construcció de la Ciutat.
Expressa finalment en les seves darreres paraules el seu agraïment a tot el seu equip, encapçalat pel Síndic Adjunt, Sr. Mariano Villa, perquè considera un regal poder treballar amb ells.
El president del Grup Municipal d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya, Sr. Portabella, agraeix, d’en-trada, a la Síndica de Greuges i al seu equip l’in-forme que s’ha presentat, la feina feta i la voluntat que ha mantingut, d’elaborar un informe positiu a partir de les queixes rebudes de la ciutadania, per-què li sembla millor bastir una ciutat i un país a partir de la crítica constructiva, que no pas a partir de la simple crítica; i la felicita per la manera com s’ha
tractat el tema de la bona administració per tal que reculli els principis que han de guiar-la i el seu marc legal, tot remarcant que el dret a una bona adminis-tració comporta l’exigència d’un bon i eficient exercici de les competències municipals incloses en la legis-lació de règim local i, òbviament, en el cas de Barce-lona, d’aquelles competències no assumides per altres Administracions públiques, tal com preveu la Carta Municipal; que la bona administració està pre-vista, com menciona la Síndica de Greuges, no no-més en la Constitució, sinó també en l’Estatut d’Au-tonomia que en el seu article 30 estableix el dret a tenir una Administració eficaç i de qualitat preveu que les Administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenguin adoptin una carta que especifiqui els drets dels usuaris i les obligacions dels prestadors.
Posa en relleu que la Sindicatura de Greuges té una funció prioritària que és la defensa dels ciuta-dans, però també té encomanada una tasca preven-tiva garant dels drets i les llibertats en la línia de la Carta de Salvaguarda dels drets humans a les Ciu-tats i aquesta funció de prevenció general permet a la Síndica advertir dels riscos d’exclusió que poden penjar sobre determinats col·lectius silenciosos; que la funció defensora i supervisora de la Síndica va dirigida a la remoció d’aquells obstacles que dificul-ten la realització dels drets dels ciutadans quan l’Administració municipal hi té competències que li venen atribuïdes bé per la legislació general, bé per la Carta Municipal, perquè tals drets són la clau de volta dels poders públics i s’han d’entendre com el conjunt de tradicions i mandats constitucionals rela-tius tant als drets fonamentals estrictes com als prin-cipis rectors de la política social i econòmica com als principis de la bona administració i, en aquest sentit, li hauria agradat que la Síndica s’hagués fet ressò de la situació que viu aquest Plenari quan no sempre allò que s’hi aprova, el mandat polític que resulta de les proposicions aprovades compta després amb la voluntat política que en procuri la seva execució.
Entrant després en el contingut de l’Informe, parla primer de l’habitatge, fent notar que la política d’habitatge té una seqüència llarga, perquè des del moment que es pren una decisió, fins que es troba el sòl, es fa el pla corresponent, es comencen les obres, s’acaben i s’adjudiquen els pisos, passa un llarg període i l’informe presentat reflecteix la insufi-ciència, encara actual i vigent, de l’habitatge públic en un procés que encara no ha arribat a solucionar l’accés a l’habitatge amb plenes garanties; que li crida l’atenció la insistència de la Síndica de Greuges en les queixes relatives al procés d’adjudicació dels pisos construïts i als errors que es deriven d’una informació poc clara, aspectes que es podrien corre-gir de manera gairebé immediata i amb efectes d’un any per l’altre amb una modificació que posi a l’abast de qualsevol ciutadà que pretengui accedir a un del tals habitatges si compleix les condicions exigides, una informació clara i amb un llenguatge entenedor.
manteni-ment dels habitatges, enfocamanteni-ment que se centra en una intensificació de les inspeccions i de les accions adreçades a fer complir les normes vigents.
Finalment, indica que és ben coneguda la posició del seu Grup respecte els serveis personals i, davant la manca de temps per a poder ser més explícit, comparteix les consideracions que es fan en l’In-forme en matèria de medi ambient, especialment pel que fa a la contaminació acústica i als drets dels animals, i també les relatives a l’accessibilitat i a l’administració general.
El Sr. Alcalde puntualitza que els temps varen ser fixats a la Junta de Portaveus.
La presidenta del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds–EUiA, Sra. Mayol, agraeix, en pri-mer lloc, la feina feta per la Sindicatura de Greuges no tan sols pel seu contingut i intensitat, sinó també per la il·lusió i el projecte que reflecteix la Sra. Malla cada vegada que compareix en aquest Plenari; i posa en relleu la utilitat de l’Informe com a element per a orientar la pràctica política del govern munici-pal.
Significa, a continuació, que en tal informe es plantegen com a qüestions prioritàries l’habitatge, les tarifes del transport públic, l’aplicació de la nova Llei de serveis socials i la immigració; i li plau posar de manifest que es corresponen amb les prioritats que el govern municipal s’ha marcat i que han quedat reflectides en el Programa d’actuació municipal i del Pla d’inversions, aprovat per la Comissió de Govern, que constitueixen el full de ruta d’aquest mandat.
En relació a l’habitatge, observa que la Síndica de Greuges esmenta les següents qüestions claus en la política d’habitatge: la sobreocupació, l’assetjament immobiliari als llogaters amb rendes baixes, la utilit-zació d’habitatges com a apartaments turístics i les dificultats globals d’accés a un habitatge; i que el govern municipal comparteix la reflexió de la Síndica en el sentit que el context marcat pel Pacte nacional per l’habitatge, l’aprovació de la Llei sobre el dret a l’habitatge i la mesura de govern presentada el prop-passat mes de novembre, en la qual el govern muni-cipal es comprometia en el Pla d’habitatge 2008-2010, té un ampli sentit social; i remarca que el go-vern municipal, per primera vegada des de fa molts anys, té la sensació que no està sol i que la seva voluntat política de fer front a les necessitats de la gent que té més dificultats per accedir a un habitatge i que constitueix una franja molt gran de població ha trobat un context polític que li permet no sentir-se sol en aquesta lluita i, per tant, fer avenços més signifi-catius que si actués en solitari.
En relació a l’atenció a les persones, diu que suc-ceeix quelcom semblant perquè en aquest moment l’Ajuntament té una experiència en l’execució del Pla municipal per a la inclusió social aprovat el 2005 i que ha servit per a fer front, en part, a les necessitats de la gent més necessitada, i està en condicions de fer en aquest mandat, a partir de l’aplicació de la Llei de dependència aprovada per l’Estat i de Llei de serveis socials aprovada pel Parlament de Catalu-nya, un salt qualitatiu que es concretarà en aquesta mateixa sessió en una mesura de govern en virtut de la qual aquestes dues apostes legislatives es tradui-ran a casa nostra en unes millores qualitatives i quantitatives sobre les quals ara no pot explaiar-se
per manca de temps, però, en tot cas, vol remarcar que tal salt qualitatiu implica convertir els serveis socials en un dret subjectiu de ciutadania, aspecte que no quedava reflectit en la legislació anterior.
Recalca que l’Ajuntament té el compromís i la il·lusió no de deixar de fer coses a les quals les Ad-ministracions superiors ja aporten recursos, sinó d’implicar-se encara més perquè les possibilitats de donar sortida a les problemàtiques socials són ma-jors en estar consolidades com un dret.
Referint-se després a aquelles qüestions de l’Informe de la Síndica que estan més relacionades amb la gestió que ella té confiada en aquest Ajunta-ment, comenta que enguany es plantejarà una re-forma de l’Ordenança relativa a la contaminació acústica, reforma que a més d’augmentar-ne el grau d’exigència, posarà èmfasi en les mesures preventi-ves, perquè s’ha comprovat que col·locar limitadors acústics en locals d’oci és un recurs útil, senzill i amb una gran capacitat de control sense necessitat de mitjans addicionals; que pel que fa a la instal·lació d’aparells d’aire condicionat, ja s’està treballant en mesures de prevenció i correcció i s’està buscant la corresponsabilització dels instal·ladors i la implicació dels establiments subministradors dels aparells, amb els quals es pretén signar aquest estiu un conveni de col·laboració pilot, perquè l’augment de la capacitat municipal de sanció i control seria insuficient si no es comptés amb aquest col·lectiu, però, d’altra banda, l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida té un programa d’ajuts per a afavorir la ubicació de tals aparells en les teulades quan es facin grans rehabilitacions; que pel que fa al vol d’helicòpters turístics, s’està desenvolupant un treball de col·la-boració amb la Generalitat i Aena per arribar a acords quant a la limitació de tals vols, als quals se’ls marcaran unes rutes.
Explicita, en darrer lloc, l’acord del seu Grup amb dues reflexions finals que formula la Síndica en el seu informe: 1) que les normes han de ser clares i s’han de poder fer complir; 2) que cal millorar la ca-pacitat municipal respecte a les inspeccions, qüestió aquesta que també preocupa el govern municipal, motiu pel qual tant la Gerència Municipal com els responsables polítics estan treballant amb tal objec-tiu.
El president del Grup Municipal del Partit Popular, Sr. Fernández Díaz, dedica les seves primeres pa-raules a agrair la presentació d’aquest informe, la tasca de la Síndica de Greuges i dels seus col·la-boradors i la presència en la tribuna pública del Sín-dic de Greuges de Catalunya i dels SínSín-dics d’altres poblacions catalanes que l’acompanyen.
permissivitat municipal derivada d’una manca d’au-toritat i d’una tolerància malentesa vers aquells que no respecten les nostres normes de convivència, motiu pel qual la Síndica reclama amb raó l’aplicació amb rigor d’unes normes que siguin clares i com-prensibles i ell afegiria que, a més de respectar els drets de l’infractor, cal respectar també els drets de les persones perjudicades per les infraccions, com ja defensà quan es va debatre l’Ordenança del civisme: per tant, espera que aquesta vegada es faci més cas a les paraules de la Síndica.
Posa en relleu que l’Informe reitera malaurada-ment aspectes essencials d’allò que no funciona a la nostra ciutat; que en política d’habitatge persisteix la dificultat de les famílies i de les persones individuals per a accedir a un habitatge, perquè n’hi ha una ofer-ta molt escassa d’habiofer-tatge protegit i això afecofer-ta ofer-tant les persones amb rendes més modestes, com les persones amb rendes mitjanes que paguen els seus impostos i, per tant, han de tenir el dret a accedir als serveis; que s’hi constata una actuació municipal insuficient per a combatre l’assetjament immobiliari i s’hi recullen també les queixes que provoquen els apartaments turístics, que no són pas un fenomen nou i, tanmateix, encara no ha rebut, per part de l’Ajuntament, una resposta adequada que posi fi a la sobreocupació de tals pisos que perjudica la convi-vència amb la resta de veïns de la finca; que s’hi expressa també la necessitat de prestar més atenció a les persones amb discapacitat perquè hi ha retards en l’adaptació de les estacions de metro i persistei-xen els problemes en els serveis porta a porta; i que en el capítol del transport, es posa de manifest la no reducció del seu cost en no haver-se ampliat les polítiques de suport a les famílies ni haver-se estès la gratuïtat als infants més enllà dels 4 anys, ni ha-ver-se garantit l’accés a la targeta rosa a totes les persones més grans de 65 anys.
Continua dient que en el camp de l’atenció a les persones i de les prestacions socials, es constata nítidament la manca d’uns serveis suficients i, con-cretament, la insuficiència de places en residències i s’hi podrien afegir els centres de dia, l’atenció domi-ciliària i l’atenció sociosanitària, perquè la demanda actual no està coberta, però, a més, l’oferta no s’està incrementant paral·lelament al ritme que exigeix l’in-crement progressiu de la demanda i el desenvolu-pament de les Lleis de dependència i de serveis socials que generen nous drets i expectatives que les Administracions públiques no poden frustrar ni defraudar; que la radiografia que presenta la Síndica constata també les llistes d’espera, quan no col·lap-se, situació que s’agreuja per la manca de persones, en diversos centres i serveis, que van des de l’aten-ció primària a l’especialitzada, situal’aten-ció en la qual la infància tampoc no constitueix una excepció vistos els dèficits existents en places d’escola bressol, les queixes de les famílies davant la impossibilitat que el seus fills puguin accedir a l’escola bressol que han triat, la necessitat d’ampliar les ajudes de menjadors escolars, el nombre de menors desprotegits com denuncia la Síndica, i l’escassa protecció que reben aquells que es troben en una situació de gran vulne-rabilitat o de maltractaments.
Subratlla, més endavant, que, com indica la Síndi-ca, aquest Ajuntament no predica pas amb l’exemple
i contribueix a causar molèsties a la ciutadania de Barcelona amb sorolls com els produïts pels camions de la neteja o de recollida de vidres; que tampoc són exemplars les actuacions de l’Ajuntament relaciona-des amb els locals molestos ja que, fins i tot, li han comportat condemnes judicials per haver fet oïdes sordes a les queixes dels veïns per sorolls; que l’Ajuntament tampoc no ha de donar la callada per resposta deixant d’atendre determinades demandes o recursos ciutadans sense explicar per què ho fa; que en matèria de seguretat, el Grup del Partit Popu-lar continua reclamant més efectius de la Guàrdia Urbana perquè es pugui lluitar contra la delinqüència; i que en matèria de mobilitat, cal esmentar les quei-xes dels vianants davant les conductes incíviques dels ciclistes que els posen en perill.
Acaba traslladant a la Síndica la queixa dels set regidors del Grup del Partit Popular perquè el govern municipal ignora sistemàticament les seves propos-tes aprovades democràticament en aquest Plenari i en les seves Comissions, qüestió aquesta en la qual confia poder comptar amb l’empara de la Síndica, a qui li desitja que tingui la sort que l’equip de govern sigui més sensible a les profundes observacions i recomanacions que ha formulat en el seu informe.
El president del Grup Municipal de Convergència i Unió, Sr. Trias, considera que la Síndica de Greuges ha presentat avui, ja per tercer any consecutiu, un informe acurat que respon a la missió encomanada a la Síndica de vetllar pels drets fonamentals i socials i pel dret a una bona administració que té la ciutada-nia, amb un plantejament constructiu i, fins i tot, res-ponent a la manera de ser de la Síndica, amable, però que, malgrat tot, posa el dit a la nafra assenya-lant un conjunt de problemes que tenen la nostra ciutat i la nostra societat; que l’exposició que s’ha fet avui de tal informe no s’hauria de limitar a ser un acte protocol·lari i de simple tràmit, sinó que hauria de generar una gran reflexió i conduir a una presa de decisions per part de l’equip de govern: agraeix, doncs, tal informe on es formulen suggeriments i recomanacions, tot reiterant que, com ja indicà l’any passat, en la seva opinió el debat posterior s’hauria de desenvolupar de manera que un cop feta l’ex-posició de la Síndica, el govern expliqués la seva posició i els canvis que pensa introduir per a millorar les coses, i després els diversos Grups formulessin els seus comentaris.
Subratlla que continua havent-hi i tot un conjunt de problemes que, com diu la Síndica en les seves con-clusions finals, obeeixen a una doble causa, falta de mitjans materials i falta de mitjans humans, cosa que li sembla molt greu en un ajuntament que quan liqui-da els pressupostos, es vanta del superàvit aconse-guit i de la seva bona actuació econòmica i, tanma-teix, hi ha problemes per a donar resposta als ser-veis que demana la gent, problemes agreujats per la pressió existent a la Ciutat que queda ben palesa en el fet que no s’ha de donar resposta a 1.600.000 persones, sinó a 1.715.000 que són les que, segons dades de la Conselleria de Salut, des de fa tres me-sos tenen la targeta sanitària com a residents a la nostra ciutat, però, paral·lelament, com indica molt bé la Síndica, hi ha, en canvi, mitjans materials i humans per a donar resposta a altres necessitats de l’Administració municipal i, per tot això, hi ha normes que sistemàticament no s’apliquen o només s’apli-quen quan es produeix una denúncia, de manera que tot això genera problemes de convivència.
Creu, en conclusió davant el so a juí seu imperti-nent que li indica l’esgotament del temps de què disposa, que tot això que està exposant és molt greu i obliga a reflexionar i buscar mecanismes per a can-viar les coses.
El Sr. Alcalde puntualitza que tal so simplifica a la Presidència d’aquest Plenari la tasca de conducció dels debats; i que el mètode de debat és l’acordat a la Junta de Portaveus per tots els Grups i li sembla útil.
El portaveu del Grup Socialista, Sr. Martí, davant la petició que ha formulat el Sr. Trias de canvi de format d’aquest debat, fa notar, d’antuvi, que a la Junta de Portaveus el Grup del Sr. Trias i els altres Grups de l’oposició propugnaren la reducció del temps destinat al present debat i, per tant, demana una certa coherència entre allò que es diu en privat, i allò que es diu en públic.
Recorda, a continuació, que l’any passat ja digué que l’informe que presenta anualment la Síndica de Greuges constitueix una autèntica auditoria social administrativa a l’actuació municipal, auditoria que está basada en un treball de camp, en la qual es formulen reflexions rigoroses i carregades de propos-tes i que ofereix com a resultat un termòmetre quali-tatiu i quantiquali-tatiu del funcionament de l’Administració municipal en relació als administrats i al conjunt dels ciutadans. Afegeix que la feina de la Síndica té una triple utilitat: per als ciutadans, que disposen d’una segona instància no judicial molt més propera, acu-rada i sensible; per a l’Ajuntament, perquè li asse-nyala camins de millora en la gestió i genera confi-ança en la institució que té vocació d’autocontrolar-se; i per al conjunt de la Ciutat, perquè tal treball senyala els punts aguts de problemes col·lectius sobre els quals cal posar més èmfasi.
Significa que l’Informe de la Síndica corresponent a 2007 té alguns punts destacats que coincideixen, en bona mesura, amb les propostes contingudes en el Programa d’actuació municipal elaborat per la Comissió de Govern després d’una àmplia consulta ciutadana, al qual la Síndica ha donat credibilitat amb les seves paraules, que agraeix, sobre el compliment d’algunes de les recomanacions formulades en anys anteriors.
Entrant en el contingut de l’Informe comenta: a) Quant a la comunicació entre l’Administració i l’administrat, que, efectivament, cal millorar la infor-mació, l’agilitat, les explicacions i, en definitiva, el diàleg personalitzat i així es farà emfasitzant la pro-ximitat dels serveis municipals utilitzant les noves tecnologies de la informació i la comunicació i refor-mant circuits com ara el de queixes –IRIS– i el d’atenció a la Sindicatura.
b) Quant a l’eficàcia en l’aplicació de les ordenan-ces, que certament calen un reforçament de la ins-pecció, canvis en el procediment dels quals ja s’han fet algunes experiències –com es anomenats proce-diments exprés que, en la seva opinió, han donat uns bons resultats i que es poden ampliar–, i una millora dels recursos humans i materials, però com que la gestió municipal s’insereix en un context garantista que cerca la proporcionalitat en les actuacions, con-jugar ambdues variables resulta complex; ara bé, en tot cas la convivència i la cohesió social exigeix la percepció social de l’existència d’una igualtat de drets i una igualtat de deures, és a dir, la isonomia de què parlaven els grecs.
c) Quant a l’habitatge, que, com ja s’ha dit, l’equip de govern coincideix plenament amb les preocupaci-ons de la Síndica i aquesta coincidència es tradueix, pel que fa a l’accés a l’habitatge, en la promoció de 12.000 nous habitatges protegits, la rehabilitació de barris i la canalització d’ajuts d’altres Administraci-ons, el pla de xoc contra l’infrahabitatge i la sobreo-cupació; en la instal·lació de deu Oficines d’habitatge amb clara incidència sobre el mobbing immobiliari i els apartaments turístics, problemàtica davant la qual l’equip de govern ha estat absolutament pioner i amb el seu capteniment ha aconseguit tirar d’altres Admi-nistracions i promoure una legislació, absolutament imprescindible, que permetrà reforçar i ampliar els mecanismes existents fins ara.
d) Quant a l’aplicació de la Llei de serveis socials, que dintre d’aquesta mateixa sessió el Sr. Gomà presentarà una mesura de govern que planteja una transformació rotunda i radical dels serveis socials bàsics de Barcelona convertint-los en una de les grans prioritats de l’equip de govern, i que, per tant, atén, en bona part, les recomanacions de la Síndica, en relació a les quals vol destacar que el govern municipal aposta, com sempre ha fet, per una xarxa única sense un desdoblament de serveis ni per als immigrants, ni per a les persones amb diferències de renda, ja que la força de la cohesió social rau també en la universalització dels serveis en les seves pres-tacions i en els seus canals de prestació.
Acaba agraint la feina desenvolupada per la Sín-dica i el seu equip per a atendre un any més amb ponderació i objectivitat les queixes, desestimant-les en els casos que fos escaient, de 1.500 ciutadans de Barcelona que han exercit democràticament el seus drets, als quals a partir d’ara hi haurà d’afegir l’em-para que li sol·licitaran, com ja han anunciat, deter-minats Grups que denunciaran que la Síndica s’ocupi d’ells i no dels ciutadans.
que agraeix la manera com tots els Grups han estu-diat i pres en consideració el seu treball que desitja sigui ben útil, i es mostra disposada a treballar amb tots els Grups que ho desitgin, per aprofundir les qüestions que ha plantejat a partir de les demandes de la ciutadania.
El Sr. Alcalde tanca el debat significant que la Síndica de Greuges ha indicat la conveniència de cercar fórmules creatives en comptes de quedar-se en la queixa i en un pessimisme còmode o en un escepticisme fàcil i, per això, l’aportació que vol fer el seu informe no és recollir un memoràndum de quei-xes, sinó oferir propostes i recomanacions; i que ell, com alcalde de Barcelona, ha d’assegurar-li que els informes de la Síndica influeixen en les decisions del govern municipal i, en conseqüència, recomanacions que s’han fet en informes d’anys anteriors estan im-pulsant mesures de govern que queden establertes com a prioritats, ja que, com s’ha dit, tal informe fa una auditoria social i administrativa que ajuda l’acció de govern.
Troba absolutament pertinent l’èmfasi que posa la Síndica en l’aplicació de les normes vigents, que han de ser clares i recordar els drets i deures; i admet que davant una realitat canviant i molt dinàmica, cal impulsar i millorar els mecanismes de control i ins-pecció, objectiu en el qual ja s’està treballant per fer-lo realitat.
Posa en relleu que les noves normes en matèria d’habitatge tenen, com ha reconegut la mateixa Sín-dica, un ampli sentit social que abans no s’havia donat i que permetrà desplegar una política més en consonància amb les expectatives i les necessitats de la ciutadania; que el nou esquema dels serveis socials bàsics que fou presentat l’altre dia en un acte al qual assistí –i ell li ho agraí– la Síndica, i que serà exposat avui durant aquest Plenari, implica una gran aposta: confia, doncs, que la Sindicatura de Greuges es converteixi en una instància que controli el desen-volupament de tal pla, que és molt ambiciós, és a dir, controli el desplegament d’una nova xarxa que ha de passar de l’assistencialisme a l’universalisme en les prestacions reconegudes per aquests nous drets.
Recalca que l’informe elaborat per la Síndica és útil a tothom, a la ciutat de Barcelona, a aquest Ajun-tament i al seu govern i, per tant, felicita la Síndica pel seu tarannà no amable, sinó rigorós respecte a la realitat a partir de les queixes i suggeriments dels 1.500 ciutadans que se li han adreçat; i que la Síndi-ca representa una garantia no tan sols per als ciuta-dans de Barcelona, sinó també per a l’alcalde de la Ciutat: per tant, li agraeix la seva tasca i l’exposició del seu informe anual sobre el funcionament de l’Administració municipal, el qual reflecteix com fun-ciona la Ciutat.
Tot seguit la Sra. Pilar Malla i Escofet abandona el saló de sessions.
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament or-gànic municipal, es comuniquen les resolucions se-güents:
1. Decret de l'Alcaldia, de 28 de gener de 2008 (S1/D/2008 281), que modifica la denominació de la Gerència de Recursos Humans per la de Gerència
de Recursos Humans i Organització; crea la Direcció de Serveis de Desenvolupament i Atenció al Perso-nal, la Direcció Executiva del Projecte de Sistema d'Informació, i el Departament de Comunicació Inter-na; adscriu provisionalment el Departament de Ges-tió Econòmica a la Direcció d'Organització i Planifi-cació; i amortitza el Departament d'Auditoria Opera-tiva, el Departament de Normativa OrganitzaOpera-tiva, la Direcció de Recursos Humans i Organització, la Di-recció de Serveis d'Administració de Personal i la Direcció de Serveis de Planificació i Desenvolupa-ment de Recursos Humans.
2. Decret de l'Alcaldia, de 5 de febrer de 2008 (S1/D/2008 364), que designa el Sr. Isaac Hita i Ortiz membre del Consell Rector de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, en representació dels treballadors de l’esmentat Institut, i en substitu-ció del Sr. Manuel Buenaño i García.
3. Decret de l'Alcaldia, de 7 de febrer de 2008 (S1/D/2008 613), que amortitza la Direcció d'Empre-ses, Consorcis i Fundacions, quedant les direccions que en depenen adscrites directament a la Gerència de Finances; amortitza, també, la Secretaria Executi-va de la Gerència de Finances; considera la Direcció de Finançament i Pressupostos, i la Direcció d'Inver-sions amb un nivell equivalent 30 del vigent Catàleg de llocs de treball; i modifica les funcions de les di-reccions adscrites a la Gerència de Finances.
4. Decret de l'Alcaldia, de 12 de febrer de 2008 (S1/D/2008 536), que designa el Sr. Joan Albert Dalmau i Balaguer, gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, representant de l’Ajuntament de Barcelona en la Comissió Directiva del Programa per a la posa-da en funcionament del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya.
5. Decret de l'Alcaldia, de 12 de febrer de 2008 (S1/D/2008 539), que designa la Ima. Sra. Sara Jaur-rieta i Guarner representant de l'Ajuntament de Bar-celona en la Fundació Els Ulls del Món en substitució del Sr. Jordi Varela i Pedragosa.
6. Decret de l'Alcaldia, de 12 de febrer de 2008 (S1/D/2008 537), que delega en l’Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos les atribucions següents: Incoar, nomenar instructor i resoldre imposant, si escau, les corresponents sancions, els expedients relatius a les infraccions en matèria de circulació i disciplina viària, en els indrets del municipi de Barcelona que s'indi-quen, i quan es tracti de denúncies, respecte de les quals no es pugui determinar el Districte on s’han formulat.
7. Decret de l'Alcaldia, de 15 de febrer de 2008 (S1/D/2008 619), que actualitza la composició de la Comissió de Telecomunicacions.
8. Decret de l'Alcaldia, de 15 de febrer de 2008 (S1/D/2008 656), que actualitza la composició de la Comissió Tècnica de Seguretat en protecció de da-des de caràcter personal.
9. Decret de l'Alcaldia, de 15 de febrer de 2008 (S1/D/2008 661), que actualitza la composició de la Comissió d'Administració Electrònica.
gover-nar i gestiogover-nar l'IMAS amb majoria de la Generalitat de Catalunya.
11. Decret de l'Alcaldia, de 21 de febrer de 2008 (S1/D/2008 766), que designa membres del Ple de la Comissió de Lectura Pública de Barcelona, en repre-sentació de l'Ajuntament de Barcelona, les persones següents:
Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, regidora d’Educació.
Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera, regidora del Districte d’Horta-Guinardó.
Sr. Jordi Martí i Grau, Delegat de Cultura.
Sr. Josep García i Puga, gerent del Districte de Nou Barris.
Sra. Marta Clari i Padrós, gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona.
Sr. Antoni Martorell i Solanic, gerent de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona.
Sr. Lluís Olivella i Cunill, gerent de l’Institut Muni-cipal d’Informàtica de Barcelona.
b) Mesures de govern
Mg 1. Nou model municipal de serveis socials bà-sics.
El tinent d’alcalde d’Acció Social i Ciutadania, Sr. Gomà, explica que el nou model de serveis socials bàsics de la Ciutat expressa el compromís de l’equip de govern amb la universalització dels serveis soci-als i la voluntat política d’una ciutat present i proacti-va en la construcció de la noproacti-va dimensió de l’Estat del Benestar, construcció que és complexa i que requereix una implicació a fons de l’Estat i de la Ge-neralitat però, també, una aportació específica de l’Administració municipal per a consolidar i enfortir els serveis socials bàsics per tal de fer efectiva l’ampliació dels drets socials de les persones des de la proximitat i la vida quotidiana.
Continua dient que no es parteix pas de zero, per-què ja a principis de la dècada dels anys noranta Barcelona féu una aposta per a desplegar més de trenta centres de serveis socials en el seu territori i el 2003 el Llibre blanc de l’atenció social primària refle-xionava sobre la manera d’adaptar-la a les noves realitats ja que mai l’estructura social de Barcelona no havia canviat tant i tant ràpidament; que l’es-tratègia de millora de l’atenció social primària en el mandat anterior ha desembocat en el nou model que avui es presenta després d’un procés de participació, diàleg i responsabilitat amb tots els districtes de la Ciutat, amb els col·lectius de professionals de l’a-tenció social primària que ha participat en múltiples grups de treball i de millora, amb un bon nombre d’instàncies centrals de l’Ajuntament, el suport i com-plicitat de les quals ha estat indispensable –Gerència Municipal, Direcció de Recursos Humans, Instituts Municipals d’Urbanisme i d’Informàtica, etcètera–, amb els sindicats, les forces polítiques i el teixit soci-al, les entitats, les facultats universitàries i els col·le-gis professionals que han fet aportacions clau en la definició del nou model; i que la proposta en debat incorpora dues grans dimensions de canvi:
a) La primera, de caràcter qualitatiu, perquè com-porta un nou model de relacions entre la ciutadania i els serveis, una nova cultura professional, unes no-ves pautes organitzatino-ves del treball social i les basa
en tres pilars fonamentals: un nou catàleg local de serveis posats a l’abast del conjunt de la població amb prestacions que es consoliden, altres que ten-deixen a universalitzar-se, i altres que s’incorporen per primera vegada; un nou circuit d’atenció que ha de permetre atendre situacions de baixa i d’alta complexitat i oferir atenció de qualitat a les deman-des personals i familiars i enfortir, alhora, actuacions preventives, globals i comunitàries sobre la base de l’agilitat en les respostes de tal manera que permeti una reducció i eliminació progressiva dels temps d’espera, respostes que, d’altra banda, han de tenir sempre la capacitat de satisfer necessitats i expecta-tives; una articulació territorial a tres nivells, d’una banda, autonomia dels centres de serveis socials, cosa que pressuposa plans de centres adaptats a les realitats específiques de cada barri, d’una altra, apro-vació anual d’un pla d’acció social de ciutat que hau-rà d’englobar els deu plans de districte, com a garant d’equitat o de coherència global del model.
b) La segona, quantitativa que implica: més i mi-llors centres de serveis socials i de més proximitat, passant dels 34 actuals a 43, és a dir 9 més, però també la reforma i la substitució dels actuals i, per tant, la remodelació integral de la xarxa a fi que abans de 2015 tots els barris de la Ciutat tinguin un centre de referència funcionant d’acord amb el nou model; més professionals amb plans de formació adequats, perquè el govern municipal creu en l’apli-cació estricta a Barcelona de les noves ràtios que marca la Llei de serveis socials i, per tant, la Ciutat ha de comptar amb 110 equips bàsics, 13 de caràc-ter general i 97 de caràc-territorialitzats i això comporta passar, d’ara a 2011, dels 485 professionals actuals a 696 amb la incorporació, per tant, a la plantilla de 211 professionals nous, és a dir, un 44% més, i una distribució d’aquests professionals en el territori ate-nent dos criteris, d’una banda, equitat, horitzontalitat i universalitat, i de l’altra, redistribució territorial assig-nant més professionals a aquells barris que tenen més necessitats, i fent dels serveis socials bàsics un instrument d’acció contra les desigualtats socials en el territori.
Concreta, en darrer lloc, que la implantació del nou model compta amb un pressupost que ratlla els 50 milions d’euros, i un calendari d’execució intensiu al llarg d’aquest mandat per tal de poder fer realitat els compromisos que avui es presenten.
Acaba subratllant que la mesura de govern que ha presentat marca, en síntesi, les línies bàsiques de l’aposta de Barcelona per uns serveis socials que es volen, de manera immediata, universals, de qualitat i de proximitat.
Explica que el seu Grup formulà tal iniciativa da-vant l’inqüestionable col·lapse que pateixen els cen-tres de serveis socials per les llistes d’espera, pels conflictes laborals, per la manca de personal, aspec-tes en què, com diuen els sindicats, encara no s’han assumit les ràtios del Pla d’atenció primària de 1996, ni s’han complert les previsions del Pla d’inserció, aprovat per aquest Plenari, perquè actualment la plantilla compta encara amb 100 professionals menys i, tanmateix, la situació encara ha empitjorat després de l’aprovació i entrada en vigor de la Llei de la dependència, motiu pel qual el col·lapse encara s’ha agreujat més, fins al punt que s’ha donat l’ordre a tals professionals que alliberin les seves agendes deixant d’atendre casos d’exclusió social per a poder dedicar-se als relacionats amb l’esmentada Llei de la dependència, l’aplicació de la qual està absolutament endarrerida.
Considera, a continuació, que el Sr. Gomà s’ex-plica molt bé, però el Grup de Convergència i Unió reclama realitats, perquè el Pla municipal per a la inclusió social sonava en un principi molt bé, però, com ja ha dit, el nombre dels professionals està en 100 per dessota de les previsions que s’hi establien a pesar que hauria de tenir ja caràcter universal, i també s’hi preveia una universalització del servei de transport porta a porta i, tanmateix, tothom coneix les dificultats que travessa tal servei; i, d’altra ban-da, amb l’elaboració de la cartera de serveis, que li sembla bé, no pot passar allò que ha succeït en el desplegament de la Llei de dependència, la cartera de serveis de la qual ha creat moltes expectatives i, tanmateix, part de la gent afectada cobraria, des-prés de la seva aplicació, menys d’allò que cobrava abans però, a més, encara que es parli molt de la universalització dels serveis socials, les persones ingressades en una residència privada perquè no han pogut accedir a una de pública o concertada, no poden gaudir dels beneficis de l’esmentada Llei de dependència. Afegeix que els serveis territorialit-zats no podran arribar a tots els barris i això li fa pre-guntar si, per exemple, les persones residents a les Planes o a Vallvidrera s’hauran de desplaçar fins a Sarrià.
Diu, en conclusió, que al seu Grup li agrada la teo-ria que ha exposat el Sr. Gomà, però vol veure quin serà el personal contractat i el pressupost aplicat i, en definitiva, que la teoria es posa en pràctica.
La Sra. Martín creu que aquesta mesura de go-vern s’hauria d’haver presentat ja fa temps per tal de poder garantir la correcta aplicació de les Lleis de serveis socials, i de promoció de l’autonomia perso-nal i atenció a la dependència perquè això hauria permès desbloquejar el col·lapse dels circuits d’aten-ció primària que pateixen un dèficit a l’hora de cana-litzar l’accés als diferents serveis a aquelles perso-nes que els necessiten i els demanen, i també re-soldre altres problemes greus que pateix la xarxa bàsica de tals serveis com són la sobrecàrrega dels seus professionals o la manca d’unes infraestructu-res adequades. Afegeix que malgrat aquest retard, el Grup del Partit Popular dóna la benvinguda a la me-sura de govern tot confiant que portarà canvis posi-tius per a poder oferir una millor atenció a les perso-nes, com són els que està reclamant des de fa temps el seu Grup quan demana l’elaboració d’un nou pla
director de serveis socials donat que s’està treballant encara amb un datat el 1993.
Comenta, seguidament, que el nou model de ser-veis socials que avui es proposa preveu una inversió de 30 milions d’euros per a afrontar la remodelació dels 34 centres avui existents i la construcció d’altres 9 més, tots els quals han de donar cobertura als 73 barris de la Ciutat; que es preveu, igualment, un in-crement de la plantilla en 211 nous professionals que han de comportar un increment d’uns 9 milions d’euros anuals en la despesa en recursos humans; que malgrat l’esforç que tot això representa, el nou model pot quedar curt a termini mitjà, i el seu Grup sempre ha defensat l’existència d’un centre de ser-veis socials en cada barri com un element no sola-ment de referència, sinó de proximitat, de manera que amb el model que avui es presenta faltaran en-cara uns quants centres; que també qüestiona si l’increment de 211 professionals complirà les ràtios necessàries per a poder atendre totes les demandes derivades de l’esmentada Llei de dependència; que tot i semblar-li significatius els increments de centres i de professionals, hi ha quelcom que no li quadra perquè quan el Sr. Gomà presentà el novembre de 2006 l’estratègia de millora dels serveis socials d’atenció primària, indicà que aquest Ajuntament feia un esforç molt important perquè mentre el pressu-post dedicat a tals serveis era de 37,2 milions d’eu-ros, l’aprovat aleshores inicialment per al 2007 asso-lia els 54,1 milions i, tanmateix, els resultats de tal estratègia són ben coneguts, han comportat uns serveis socials totalment insuficients i col·lapsats i això unit al fet que el nou model no estarà completat fins l’any 2015, provoca una certa desconfiança al seu Grup en relació a la forma i als ritmes amb què s’abordaran els canvis necessaris per a completar el nou model. Afegeix que encara que el Sr. Gomà pretengui entrar la directa, la posada en marxa del nou model requereix un cert temps que tenint en compte la situació en què es troben els serveis soci-als representa un luxe que la Ciutat no es pot perme-tre; que, per tant, la preocupació del seu Grup gira entorn l’encaix pràctic que pugui tenir el desenvolu-pament de nou model atès que la situació actual reclama accions urgents que corregeixin els dèficits que estan patint unes persones que necessiten res-postes immediates: davant d’això, ha de preguntar si el govern municipal té previst tirar endavant, pa-ral·lelament al desenvolupament del nou model, un pla de xoc que millori el temps de resolució de els demandes que es reben, la sobrecàrrega de treball dels professionals dels centres de serveis socials, i l’agilitat en la prestació de les ajudes aprovades, pla que, en la seva opinió, s’hauria de redactar immedia-tament vista la gravetat de la situació actual i, conse-güentment, demana l’acceleració dels treballs ne-cessaris per a descongestionar els serveis, i una avaluació periòdica per tal de poder comprovar-ne la materialització.
La Sra. Capella agraeix, d’antuvi, la presentació d’aquest nou model de serveis socials que el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya comparteix en la seva essència, per bé que hi vol fer diverses refle-xions.
presentat una proposta d’acord perquè una mesura de govern pressuposa la prèvia existència d’un pro-grama d’actuació municipal i d’un pla d’inversions municipals perquè, tal com es planteja, és un projec-te de futur i això la porta a inquirir, com fa un banc quan se li demana un préstec, amb quins possibles es compta ja que en el Pressupost d’enguany no hi ha trobat partides concretes per al nou model de serveis socials que acaba de presentar, i no sap tampoc si figuraran en el de l’any vinent.
En relació al catàleg de serveis socials, indica la necessitat de tenir clar el marc legal vigent, el qual està format per la Llei dels serveis socials aprovada recentment pel Parlament de Catalunya que fou el fruit del treball de dues Conselleres d’Esquerra Re-publicana de Catalunya en l’anterior i en l’actual Go-vern de la Generalitat, llei que regula el catàleg naci-onal de serveis socials bàsics i especialitzats i que ha de ser el marc que inscrigui l’actuació municipal. Afegeix que tal llei, a més d’incloure prestacions de serveis, prestacions econòmiques i prestacions tec-nològiques, fixa una sèrie de prioritats clares sobre les quals la mesura de govern presentada no concre-ta pas gaire, ja que deixa de banda la prioriconcre-tat clara que hauria de tenir la infància; i que s’han esmentat les ràtios de treballadors socials i d’educadors per habitant, però no s’ha dit res respecte dels recursos destinats a la infància, a pesar que, segons la llei esmentada, la plantilla dels equips d’atenció a la infància i a l’adolescència i els recursos destinats a la infància s’han d’incrementar en un 50% i el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya féu una pro-posta en aquest sentit.
Expressa, també, el seu acord amb el sistema d’informació, però suggereix que tal aspecte es pro-curi coordinar amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania, que també té prevista una inversió im-portant amb tal objectiu, tot recordant que s’han re-but unes 15.000 sol·licituds que demanaven els be-neficis de la Llei de dependència, de les quals n’hi ha unes 10.000 de valorades, però només s’han elabo-rat uns 300 plans individual d’atenció, de manera que la feina feta no arriba ni al 3%.
Expressa, igualment, el seu acord amb les previ-sions sobre la reforma i construcció de centres de serveis socials, però recorda que el més calent del Pla d’equipaments per a serveis especialitzats signat el 2005 està encara a l’aigüera perquè no s’hi ha destinat els solars necessaris i, per això, només se n’han pogut fer cinc o sis.
Referint-se després al finançament, observa que un 66% del finançament dels serveis socials d’aten-ció primària és aportat pel Departament d’Acd’aten-ció So-cial i Ciutadania, el qual pràcticament ha eixugat la totalitat del deute històric que arrossegava Barcelona amb un contracte programa adient a la realitat de la Ciutat; i que tal finançament lleial exigeix una execu-ció lleials dels acords i convenis signats.
La Sra. Ballarín subratlla que els serveis socials estan vivint un dels moments més interessants en la seva curta història i la ciutat de Barcelona, com en altres ocasions, es posa al capdavant dels canvis i adaptacions que el context i la ciutadania estan re-clamant; que la llei de promoció de l’autonomia per-sonal i protecció de la dependència ha comportat un impuls a les prestacions socials, però és en el marc
de la Llei catalana de serveis socials on queden ga-rantides les prestacions i estructurat el nostre model de protecció; que tal llei proporciona elements claus per a la vertebració del sistema als Municipis, els quals veuen així reconeguda la seva trajectòria en aquestes polítiques; i que amb la mesura en debat, Barcelona aposta per un nou model de serveis soci-als bàsics i esdevé pionera en l’aplicació de la Llei de serveis socials.
Continua dient que per a concretar les polítiques, serveis i prestacions cal saber prèviament cap on s’adrecen, quins són els principis, els eixos estratè-gics i les prioritats i, en aquest sentit, aquesta mesu-ra aposta per un catàleg actualitzat de serveis, pel redisseny del circuit d’atenció amb la incorporació de diferents canals de comunicació, per la planificació territorial per districtes i pel reforçament dels siste-mes d’informació com a elements estratègics; que, òbviament, resten encara molts aspectes en els quals cal seguir avançant, i caldrà reflexionar sobre una òptima modalitat, potser de co-pagament, que incorpori la progressivitat, en la qual tots els ciuta-dans i ciutadanes es beneficiïn dels nous drets sub-jectius; que caldrà també reforçar la dotació i la ca-pacitat professional, terreny en el qual ja s’estan fent esforços perquè el nivell de satisfacció dels usuaris i usuàries està determinat per la quantitat i qualitat dels serveis; i que, en definitiva, es congratula d’aquesta mesura de govern que es compromet a ampliar el nombre de centres de serveis socials, a contractar més professionals, a desenvolupar un pla de sistemes d’informació i a produir uns serveis soci-als que permetin avançar cap a la consolidació del quart pilar de l’Estat del benestar a la nostra ciutat.
