Les Corts i Sants impulsen
un nou eix comercial
PARTICIPACIÓ
L’integren 400
comerços de Galileu,
Joan Güell i Vallespir
FIDELITZACIÓ
L’eix oferirà als
clients una targeta
de descomptes
ACTIVITATS
Es faran itineraris
comercials i culturals
i fires al carrer
LES CORTS
B A R C E L O N A
Pàg. 3 S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • M a r ç 2 0 0 5
w w w. b c n . e s
Les voreres, l’enllumenat, el pavi-ment, la senyalització vertical i horit-zonal, les papereres, els arbres i tots els elements de mobiliari urbà de l’a-vinguda de Pedralbes estan sent re-novats dins el Pla de Millora Integral de l’Espai Públic que ha posat en marxa l’Ajuntament de Barcelona en diferents barris de la ciutat. El Pla de Millora Integral de l’Espai Públic és un nou concepte de gestió i millora de l’espai públic que té l’objectiu de reduir sensiblement les molèsties que les obres originen als veïns i veï-nes. De fet, es tracta d’avaluar les ne-cessitats de millora d’un determinat espai públic i programar totes les obres necessàries en una sola actua-ció, la qual cosa permet una millora integral d’aquell espai.
L’avinguda de Pedralbes
serà renovada íntegrament
Les voreres són un dels elements que es renoven. Pàg. 5
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Ratt Fenech
Gerent del Centre
Comercial Pedralbes
“ Crec en les persones,
sense distinció entre
homes i dones”
C U LT U R A Pàg. 4
Museu de les Arts
i de l’Objecte
Al Palau de Pedralbes
E D U C A C I Ó Pàg. 6
Portes obertes a
les escoles
Es prepara la preinscripció
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Biblioteca
Can Rosés
400 visitants diaris
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
LES CORTS
B A R C E L O N AATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte
Pl. Comas, 18.
Telèfon d’informació 010
(preu de la trucada: 0,55 euros + IVA /cada 3 mi-nuts o fracció).
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre Cultural les Corts 93 291 64 62 Dolors Masferrer, 33-35.
Centre Cultural Riera Blanca 93 448 04 99 Riera Blanca, 1-3.
Centre Cívic Can Deu 93 410 10 07 Pl. Concòrdia, 13.
Centre Cívic Joan Oliver 93 339 82 61
“Pere Quart”
Comandant Benítez, 6.
Casal de Barri de la Mercè 93 448 05 17 Torrent de les Roses, 41.
Casal de Barri Sant Ramon
Cardenal Reig, 32.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca de Les Corts- 93 499 31 07
Miquel Llongueras
Riera Blanca, 1-3.
Biblioteca Can Rosés 93 419 19 29 Deu i Mata, 57.
SERVEIS SOCIALS
Oficina de Serveis Personals 93 291 49 64 Gandesa, 10, 1r 1a.
Centre Serveis Socials Zona Est 93 291 64 63 Dolors Masferrer, 29-31.
GENT GRAN
Casal Sant Ramon 93 334 83 53 Cardenal Reig, 11 bis.
Casal de Les Corts 93 291 64 88 Dolors Masferrer, 33-35.
Casal de Gent Gran 93 339 71 68
Joan Oliver “Pere Quart”
Comandant Benítez, 6.
Casal i Residència 93 439 41 41
de Gent Gran Montnegre
Montnegre, 25.
Centre de Dia Àgora 93 490 22 87 Comtes de Bell-lloc, 180.
Centre Educacional 93 430 47 20
Fundació ACE-Alzheimer
Marquès de Sentmenat, 35-37.
Aviparc Centre de Dia 93 339 59 08 Comtes de Bell-lloc, 189-195.
Centre de Dia Sant Ramon 93 440 93 63
Fundació Santa Eulàlia
Cardenal Reig, 32.
ALTRES SERVEIS
Aula d’Extensió Universitària 93 291 64 62
per la Gent Gran-Est
Pl. Concòrdia, 13.
Aula d’Extensió Universitària 93 448 04 99
per la Gent Gran-Oest
Riera Blanca, 1-3.
Centre Espai i Convivència 93 224 48 23 Anglesola, 29.
Arxiu Municipal de Districte 93 291 64 32 Dolors Masferrer, 29-31.
Punt d’Informació i Ass. Dona 93 291 64 91 Dolors Masferrer, 29-31.
C. de Normalització Lingüística 93 491 27 97 Guitard, 17.
GUÀRDIA URBANA
Unitat Territorial Les Corts
Les Corts, 25.
Emergències 092
Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22
Accidents (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 17
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Mossos d’Esquadra 088
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Les Corts 93 227 55 90 Mejía Lequerica, s/n.
CAP Montnegre 93 495 58 85 Montnegre, 8-12.
Centre de Salut Mental 93 419 09 19
Infantil i Juvenil
Numància, 107-109.
Centre de Salut Mental 93 227 56 67
Infantil i Juvenil
Mejía Lequerica, 1.
Hospital Casa de la Maternitat 93 227 56 00 Sabino Arana, 1.
FARMÀCIES
www.farmaciesdeguardia.com
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ferran Mascarell, Enric Casas, Joaquim Balsera, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, Josep M. Lucchetti i José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo.Director de continguts: Dídac Boza. Sotsdirector: Joan Àngel Frigola. Redacció:Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Nuria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Carme Herrero. Coordinació:Andreu Parera. Fotografia:Rafael Escudé, Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Manel Socias, Laura Llach, Jordi Hernández. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal.Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Joan Isern i Maribel Baños. Impressió:Mateu Press SA. Manipulació:General serveis. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de correus. Administració:Ascensió Garcia Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
www.bcn.es/publicacions [email protected]
Dimarts 15 de març
Pink Martini
A les 21.30 h. Sala Bikini (Deu i Mata, 105)
En part, un musical de Hollywood, una petita orquestra de cambra o una pel·lícula de cinema negre japonesa. Un grup original amb repertori multilingüe.
Dimecres 16 de març
Orquestra Simfònica del Vallès
A les 21 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)
Amb Carmen Yepes (piano). Peces de Txaikovski.
Divendres 18 de març
Mikel Erentxun
A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)
L’excantant de Duncan Dhu presenta el seu nou disc.
Dissabte 19 i diumenge 20 de març
Tactequetér
A les 18 h i 12 h, respectivament. Auditori- La Pedrera (Pg. de Gràcia, 92)
Concert familiar. Gratuït amb reserva (902 400 973).
Diumenge 3 d’abril
Sons del Mediterrani
A les 12 h. Pati dels Tarongers i Galeria Gòtica Palau de la Generalitat (pl. Sant Jaume)
Enric Granados, Albéniz, T. Gil i Membrado, Morera, V. Bou i havaneres. Dins del cicle de concerts de carrilló al Palau de la Generalitat.
Diumenge 10 d’abril
Les Quatre Estacions
A les 19 h. Auditori Winterthur (Illa Diagonal)
A càrrec del Cor Vivaldi de Petits Cantors de Catalunya. Dins del cicle de Primavera.
FESTIVAL EL FEILE
Dijous 17 i divendres 18 de març
The Doonan Famuly/Celtic Caos
A les 21 h. Teatre Salesià Sant Josep, C/ Rocafort, 42.
Celebració del Dia de Sant Patrici. Celtic Caos és un grup català de música de ball irlandesa.
Dissabte 19 de març
The Undertones
A les 21.30 h. Sala Bikini (Deu i Mata, 105)
La banda irlandesa és una referència del pop/punk.
Diumenge 13 de març
Gulliver
A les 12 h. Auditori del Centre Cultural de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)
Titelles, de la companyia Teatre El Puente de Cuba.
Del 3 d’abril al 29 de maig
A la recerca del drac màgic
Dg., a les 12.30 h. Teatre Poliorama (la Rambla, 115)
Teatre musical. Dins el cicle “Viu el teatre”.
Fins l’1 de maig
Col·lecció Fund. “la Caixa”. Vint anys amb
l’art contemporani. Noves adquisicions
CaixaForum (av. Marquès de Comillas, 6-8)
Onze obres que conviden l’espectador a endinsar-se en un escenari que qüestiona la seva realitat.
Fins al 22 de maig
París i els surrealistes
Centre de Cultura Contemporània-CCCB (Montalegre, 5)
Mostra amb prop de 400 obres que expliquen aquest moviment artístic i n’analitza l’esperit transgressor.
Fins al 31 de maig
Els tresors del monestir
Museu-Monestir de Pedralbes (Bda. Monestir, 9)
Escultures, pintures, peces d’orfebreria i manuscrits.
Del 16 de març al 9 d’octubre
El Quixot i Barcelona
Saló del Tinell-Museu d’Història de la Ciutat (plaça del Rei)
Un muntatge atractiu i de gran força evocadora sobre la visita del Quixot a la Ciutat Comtal.
Diumenge 13 de març
Gelosia de l’aire
A les 18.30 h. C. Cultural de les Corts (D. Masferrer, 33-35)
Una alta comèdia amb tints de suspens.
Fins al 25 de juny
Barcelona, una ciutat de novel·la
Espai Cultural Caja Madrid (plaça Catalunya, 9 )
LES CORTS
Núria Mahamud
L
es associacions de co-merciants dels carrers Vallespir, Galileu i Joan Güell s’ han unit per formar un gran eix comercial que com-partiran els districtes de lesCorts i Sants-Montjuïc amb l’objectiu d ’atraure una afluència més gran de com-pradors.
“Ara estem en fase d’estudi i per això hem encarregat un pla de viabilitat comercial”,
explica Josep Escofet, presi-dent de l’Associació de Co-merciants del carrer Galileu, “però ja ens hi hem adherit al voltant de 400 establiments dels més de 500 establerts als tres carrers”.
El nou eix vol aprofitar el flux de visitants d’altres zo-nes comercials dels voltants com el carrer de Sants –la via comercial més gran d’Euro-pa–, l’Illa Diagonal i El Corte Inglés. A més, també espera que la futura remodelació de l’entorn de l’estació de Sants es tradueixi en un afluència més elevada de clients de Barcelona i altres poblacions. “El més important és fidelit-zar la clientela de l’entorn. Els veïns de les Corts han de saber que compten amb una important zona comercial oberta”, assenyala Escofet. L’eix comercial podria posar-se oficialment en marxa d’a-quí a dos o tres mesos”. De moment, dins la plataforma Sants Comerç, els establi-ments d’aquests tres carrers ja han engegat una campanya de promoció amb el sorteig d’un creuer pel Mediterrani. En un futur proper oferiran
una targeta de fidelització i celebraran fires de comerç al carrer de forma periòdica. “Al carrer Galileu ho fem des de fa tres anys, posem carpes al mig del carrer i alguns co-merços organitzen activitats lúdiques per als nens. Per a
alguns establiments, aquest és el dia de més caixa de l’any”, afirma Josep Escofet. A banda de la participació en festes tradicionals, com la Ca-valcada de Reis que organitza cada any l’Associació de Co-merciants del carrer Vallespir, l’eix comercial també vol muntar un festival de reggae en diversos escenaris al carrer.
3
Març 2005
Comerços al carrer Joan Güell.
Més de 400 establiments dels
tres carrers s’han adherit ja
al futur eix comercial que
compartiran els districtes de les
Corts i Sants-Montjuïc i que
organitzarà activitats lúdiques
i culturals
Vallespir, Galileu i Joan Güell
conformen un nou eix comercial
C I U TA D A N S O P I N E N
Montse Marín
Veïna carrer Alcolea
Me gusta más comprar en el barrio porque hay muchas tiendas, sobre-todo en la calle Valles-pir. En el barrio tene-mos mucha oferta. El barrio “tira mucho”.
Mònica Clemente
Veïna carrer Conxita Supervia
Les botigues del barri han de competir amb les grans superfícies. Crec que els cortsencs anem tant als grans com als petits comerços, però aquests últims hi tenim confiança i els coneixem.
Antoni Gàmez
Comerciant
El comerç s’ha d’unir per poder competir en qualitat, preu i bon ser-vei. L’Administració i els comerciants hem de treballar plegats.
Xavier Jordà
Administrador de finques
Vetllem per donar un servei de qualitat i mantenir els clients del barri. Ha d’existir col·laboració entre les associacions i l’Admi-nistració per mantenir i millorar els serveis.
Manel Domínguez
Floristeria
La creació d’un eix comercial és bo per al comerç. Ajuda a dina-mitzar el barri i fidelit-zar la clientela. Hem d’intentar que els clients comprin al barri.
Dani Abelló
Dietètica i herboristeria
El comerç fa barri. Tenim un bon comerç actual i amb oferta important. Ens hem d’associar i cuidar la clientela de l’entorn.
Q u i n a é s l a s i t u a c i ó d e l p e t i t i m i t j à c o m e r ç a l b a r r i ? I T I N E R A R I S C O M E R C I A L S
A
El futur eix comercial vol ser alguna cosa més que un conjunt d’establiments agrupats. Entre altres projectes, les associacions de comerciants que en formen part tenen previst organitzar itineraris comercials i culturals per l’entorn, com per exem-ple a la biblioteca Vapor Vell, que va ser una de les primeres fàbriques de Barcelona.
“Ara ens falta trobar un nom curt i enganxador”, comenta Josep Escofet.
L’eix vol fidelitzar la
clientela de l’entorn
i captar nous
clients de la resta
de Barcelona
al Museu de les Arts de l’Objecte
Beatriu Sanchís
L
’agr upació dels Mu-s eu Mu-s de leMu-s Ar t Mu-s de l’Objecte, Museu de les Arts Decoratives, Museu Tèxtil i d’Indumentària i Museu de les Arts Gràfi-ques, es troben sota una única gerència que respon a la reorganització muse-ística que l’Ajuntament de Barcelona fa amb l’objec-tiu d’optimitzar els recur-sos i donar rellevància als ob jectes quo tidi ans i domèstics que represen-ten l’essènci a dels tres museus. Les col·lecions s’integraran, en un futur, en el nou Museu de Dis-seny, Arquitectura i Moda. Es mantindrà el cr iter i d’unitat de col·leccions i es fomentarà la creació de lectures i pro jectes de caràcter transversal i in-terdisciplinari. La plaça de les Glòries, situada al cor que formen l’Auditori i el Teatre Nacional de Catalu-nya, seria el lloc per a l'e-dificació del nou Museu del Disseny. Aquest nou equipament cultural degran volada estarà dedicat a l’arquitectura i el dis-seny, activitats en les quals Barcelona és un dels referents arreu del món. L’edifici tindrà forma de
mar tell i ha de re collir 86.000 objectes de camps diversos, des de la moda fins a l’arquitectura. Es vol crear un centre que reu-neixi tot el que tenim i sa-bem sobre aquest àmbit. Un nucli d ’infor m ació, d’agitació cultural, que in-citi a la participació
ciuta-dana en totes les seves ex-pressions. En l’actualitat, el museu es troba situat al Palau Reial de Pedralbes, a l’avinguda Diagonal, 686. Tot i el conveni signat que permetrà a la Generalitat de Catalunya fer ús d’a-quest espai fins que no es construeixi el nou edifici de les Glòries, el museu continuarà tenint les se-ves dependències en aquesta seu que l’acull des de l’any 1932. El museu ofereix un ampli ventall d’activitats, com tallers per als més joves i les se-ves exposicions de caràc-ter permanent i itinerant.
Més informació
Av. Diagonal, 686. [email protected]
Es té previst la
construcció d’un
nou edifici que
acollirà el nou
Museu del Disseny
de Pedralbes
Entre Finestrelles i Sarrià, al peu de Collserola, en unes ter-res de l’antic mas de Pedralbes, el 1326 la reina Elisenda de Montcada, quarta esposa del rei Jaume II, va fundar un monestir que va prendre el nom de l’indret. El convent, ocupat per l’orde de les monges Clarisses, està integrat en un conjunt monumental que és un dels màxims exponents de l’arquitectura gòtica catalana. El 1904 les terres que en-voltaven la part del davant del monestir i eren propietat de la família Güell van començar a urbanitzar-se amb l’obertu-ra i arl’obertu-ranjament de l’avinguda de Pedl’obertu-ralbes, el passeig dels Til·lers, la plaça d’Eusebi Güell i els carrers veïns. Amb el pas dels anys i a poc a poc, s’han construït tota mena d’im-mobles al voltant del conjunt monumental, que han acabat amb l’aspecte despoblat del lloc.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 64 32
Ara La construcció d’edificis, l’enjardinament i el pas de vehicles han canviat l’espai.
AbansObres d’urbanització de l’entorn del monestir on encara no hi és la creu de terme.
Sota aquest nom
genèric s’integren
els tres museus
situats al Palau de
Pedralbes: Arts
Decoratives, Tèxtil
i Indumentària i
Arts Gràfiques
LES CORTS
5
Març 2005
N O T Í C I E S
f
Obre la residència del carrer Caballero
Aquest mes de març comença a funcionar la nova residència per a gent gran, situada en dos edificis amb entrades pel carrer Caballero, 9 i Evarist Ar-nús, 24-34. La residència és privada, però tindrà una part d’ús públic, ja que l’Ajuntament de Barce-lona i l’empresa gestora del centre han arribat a un acord pel qual la residència tindrà un espai destinat a casal de gent gran.
Dos nous taulers informatius
Les Corts disposa de dos nous taulers d’anuncis mu-nicipals, situats al carrer Comandant Benítez, prop del Center Cívic Joan Oliver “Pere Quart”, i al car-rer Gelabert. D’aquesta manera, al barri hi ha ins-tal·lats catorze taulers d’aquest tipus. Aquest és un servei que ofereix als ciutadans informació sobre totes les activitats que s’organitzen tant en l’àmbit de la ciutat com del districte.
Baixa l’índex d’accidentalitat al 2004
L’índex d’accidentalitat de les Corts de l’any 2004 ha baixat en relació a l’any 2003. Segons fonts de la Guàrdia Urbana, el 2003 va haver-hi 681 accidents, mentre que al 2004 se n’han produït 677. Cal es-mentar que els agents han augmentat el nombre de proves d’alcoholèmia al districte: el 2003 se’n van fer 2.948, mentre que el 2004 el nombre va ser de 3.874.
Nou espai cívic a la Diagonal
El monument als caiguts aixecat durant el franquis-me a l’avinguda Diagonal serà desmuntat aviat per dur-hi a terme el projecte de l’arquitecte Helio Pi-ñón (caracteritzat per el seu estil minimalista i harmònic) que va ser aprovat per l’Ajuntament de Barcelona. A mig termini s’arranjarà aquell espai amb la creació d’una àgora cívica de prop de 5.000 m2.
Joan Anton Font
J
a han començat les obres de millora de l’avinguda de Pedralbes dins del Pla de Millora Integral de l’Espai Pú-blic a la ciutat de Barcelona 2004-2007. Les diferents ac-tuacions s’han programat en funció de les necessitats que s’hi han detectat. Entre les obres programades es troba la renovació de l’enllumenat, tant dels suports de les llu-minàries com dels quadres de llum, per tal d’incrementar la il·luminació de l’avinguda. També es refaran les voreres, que respectaran els criteris d’accessibilitat, i es col·locarà un nou paviment. La senya-lització vertical que es trobi en mal estat serà substituïdai l’horitzontal es repintarà. Es col·locaran papereres noves allà on calgui, es canviaran tots els elements de mobiliari urbà que estiguin atrotinats i es trasplantaran uns quants arbres.
Un nou concepte de ges-tió de l’espai públic
El Pla de Millora Integral de l’Espai Públic és un nou
con-cepte de gestió de l’espai pú-blic que ha posat en marxa l’Ajuntament. Consisteix a ac-tuar, al mateix temps, en tots els elements i serveis del ca-rrer. D’aquesta manera es re-dueixen les molèsties oca-sionades per les obres i s’optimitzen els recursos i l’esforç dels treballs de
man-teniment i millora. Els res-ponsables municipals bus-quen, d’aquesta manera, que el resultat sigui posar a dis-posició dels veïns del barri, del carrer o de la plaça, un es-pai públic renovat, de quali-tat, que sigui vist pels ciuta-dans “com una extensió de la pròpìa llar”.
L’avinguda de Pedralbes renova
íntegrament els seus elements
L’actuació és un nou
concepte de
mante-niment que limita el
període d’obres per
tal d’incidir el
mínim en l’activitat
diària de la zona
Les actuacions
inclouen nou
enllumenat, voreres
i mobiliari urbà
Els treballs inclouen la renovació de voreres.
Les classes es fan cada dimecres de 19 a 21 h.
El PIAD organitza cursos
d’informàtica destinats a les dones
P
er tal de millorar l’accés de les dones a les noves tecnologies, el Centre d’Infor-mació i Recursos per a Dones ha organitzat un curs sobre informàtica destinat a les di-verses entitats de dones de les Corts: Mou-te, escola d’a-dults, casal de Dones, etc. El curs Dona Connecta’ts’im-parteix cada dimecres de 19 a 21 hores a l’Aula de Noves Tecnologies (c/ Dolors Mas-ferrer, 33-35). Les dones par-ticipants obtindran coneixe-ments sobre com navegar per Internet, com fer i rebre un correu electrònic, com entrar a les planes d’accés públic de Barcelona, etc.
Per altra banda, per tal de do-nar-se a conèixer i difondre les diverses activitats que or-ganitza, el PIAD (Punt d’In-formació i Atenció a les Do-nes) ha elaborat uns espais que s’emeten regularment a través de COM Ràdio (91 FM) a partir d’aquest mes de març.
H
i ha qui ven plantes i flors, i hi ha qui a més les estima i en fa una filosofia de vida. Aquest és el cas de la Gregoria Pellejero, que des de fa vint anys porta aquesta floriste-ria centenàfloriste-ria de la plaça de la Concòrdia, un establiment que abans que ella l’agafés duia el nom de M. Rosa. És una floristeria tradicional molt lligada al barri. Per rams venen palmes, palmons, branques de llorer i llaços d’orna-mentació. Es fan rams de flors per al dia dels difunts, i durant molt de temps, i fins a l’any2000, per Nadal la floristeria plantava a la plaça un avet de cinc metres. Tot i apostar per la tradició, també hi trobem rams actualitzats, es decoren oficines i es fan treballs de tota mena en floristeria i jardineria. Qui hi entra, en ser atès per la Gregoria, queda encomanat per l’amor a les flors i pel desig de regalar-ne i fer-les entrar en la seva vida.
Plantes i flors La Plaça Plaça Concòrdia, 10
E L T A U L E L L
Deixar-se envair per l’amor a les flors i les plantes
Gregoria Pellejero a la porta de la floristeria.
Joan Anton Font Felicia Esquinas
E
stem força bé si ens com-parem amb biblioteques de la mateixa categoria. El pú-blic ha anat creixent”, diu Elisa-beth Balagué, directora de Can Rosés, en comentar el nombre de visitants que va rebre aquesta biblioteca pública l’any passat: 103.482, és a dir, una mitjana de 404 persones cada dia. L’antiga biblioteca popular de Les Corts, inaugurada el 1971 a la seu del Districte, es va traslladar el 1986 al Centre Cívic Can Deu i el 1994 a aquest mas rehabilitat, a propde L’Illa, que n’ha esdevingut la seu definitiva. Des de llavors, s’ha consolidat com una atrac-tiva oferta cultural al barri de l’Església i Can Rosés.
Del fons de la biblioteca (34.500 documents), cal desta-car-ne els centres d’interès, tres àmplies col·leccions dedi-cades a la criança i l’educació dels fills (Racó de pares i ma-res), a la salut tant física com psíquica –des d’alimentació fins a autoajuda (Cuida’t)– i a la novel·la en llengües estran-geres (en francès, anglès, italià, alemany...). Aquest fons s’ha generat “perquè té força de-manda”, explica Balagué. “Abans, per exemple, els llibres d’autoajuda interessaven la gent més jove. I ara els demana gent de totes les edats”. A més del préstec de docu-ments (llibres, CD, DVD...), Can Rosés té altres serveis. Destaquen els cursos de
for-mació d’usuaris d’Internet –el centre n’ofereix accés gratuït–, les activitats de difusió de la lectura (tallers de creació
literà-ria, clubs de lectura, xerra-des...), les visites escolars i per a associacions o entitats, o el Cinefòrum, sessions amb pro-jecció de pel·lícula i tertúlia. Per als infants, hi ha una activitat (L’hora del conte, Sac de ronda-lles) tots els dimarts, a les 17.30 hores. Les activitats són gratuïtes i obertes al públic.
Biblioteca Can Rosés
C/ Deu i Mata, 57 Tel. 93 419 19 29
A/e: [email protected]
El centre programa
cursos d’Internet,
un Cinefòrum i
acti-vitats per a infants
Oberta el 1994 a un
mas del segle XVIII,
el centre té fons
especials sobre
criança dels fills,
salut i novel·la en
llengües estrangeres
Des de fa 11 anys aquesta biblioteca té la seu a un mas rehabilitat a prop de L’Illa.
404 visitants diaris l’any 2004
Núria Mahamud
Del 4 al 15 d’abril es farà el procés de preinscripció als centres d’ensenya-ment obligatori. El Dis-tricte, conjuntament amb la direcció dels centres i les associacions de pares i mares, ha programat un any més un calendari de jornades de portes ober-tes per donar a conèixer a les famílies les instal·la-cions i les característiques pedagògiques de la xarxa d’escoles públiques. Les reunions informati-ves van començar al final de febrer als col·legis d’In-fantil i Primària i als Ins-tituts d’Educació Se-cundària (IES). A les tres escoles bressol es faran jornades de portes ober-tes properament: Bambi (4 de maig, a les 18.30 h), Can Bacardí (5 de maig, a les 19 h) i Xiroi (visites concertades a partir de la darrera setmana d’abril). Es recomana no portar els nens i nenes a les reu-nions. La preinscripció a
les escoles bressol es durà a terme durant la primera quinzena de maig i les da-tes previsda-tes per al perío-de perío-de matriculació són perío-del 6 al 10 de juny.
D’altra banda, el perío-de perío-de preinscripció perío-dels ensenyaments postobli-gatoris serà del 17 al 27 de maig.
El Districte també ha pu-blicat un díptic informa-tiu de cada escola pública de les Corts i un desplega-ble amb les adreces i els telèfons de cada centre, tant de la xarxa pública com de la concertada i privada, i amb els itinera-ris formatius.
Més informació: www.bcn.es/lescorts Oficina d’Informació Es-colar Consorci d’Educa-ció de Barcelona
Bruc, 90-92 Tel. 93 467 73 50 L’horari d’aquesta oficina és de 9 a 17 h, de dilluns a dijous, i divendres de 9 a 14 h. Escola Bressol Bambi, situada al Jardí de les Infantes, s/n.
LES CORTS
7
Març 2005
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
TV Les Corts
C/Comandant Benitez, 6
Notícies per a BTV (canal 39 UHF)
RÀDIO
COM Ràdio – 91.0 FM
Freqüència Barcelona
BCN (de dilluns a divendres, de 13 a 14 hores)
L’espai d’informació local de Barcelona
PUBLICACIONS
Revista de Barcelona
Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00
Travessera
Revista de l’Associació de Veïns i Comerciants d’El Racó de les Corts. Riera Blanca, 1-3.
Tel. 93 440 47 57
Revista mensual informativa
Revista de l’Associació de Veïns del Barri de la Mercè.
Torrent de les Roses, 64. Tel. 93 203 80 84
INTERNET
La història de les Corts
El portal Les Corts.com té una pàgina que resumeix breument la història del districte, des dels primers pobladors de l’època neolítica fins a l’annexió a Barcelona de l’antic poble, l’any 1897. Des de la pàgina es pot accedir directa-ment també a una història dels trans-ports a les Corts i al web de l’Arxiu Municipal del districte.
www.lescorts.com/frhisto.html
Atenció ciutadana de l’Ajuntament
L’Ajuntament ha incrementat els ser-veis d’atenció ciutadana amb el nou Telèfon del Civisme: 900 226 226, una línia gratuïta destinada a recollir avisos dels ciutadans referents als serveis de neteja, manteniment i control de l’espai públic. També es pot fer per Internet a L’Ajuntament t’escolta. Hi ha més infor-mació a l’adreça següent:
www.bcn.es/telefoncivisme/catala/
w
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
D
ona, si vols conservar-te àgil i flexible, Mou-te”. Amb aquest eslògan Carme Magi, presidenta de l’entitat esportiva per a dones Mou-te, de les Corts, vol sensibilitzar totes les dones de més de 30 anys i sense límit d’edat, perquè facin moltes acti-vitats i no es quedin quietes, soles i avorrides a casa.Mou-te és una associació que va néi-xer cap a l’any 1996 a les Corts, a par-tir d’un grup de dones que rondaven els 50 i 60 anys i que van unir les se-ves voluntats de fer gimnàstica i d'a-nar motivant el seu cos.
“Hi ha moviments físics —explica Magi— que amb el temps anem oblidant i, a poc a poc, deixem de fer. A casa, quan escombres, rentes o planxes, ens fa mal l’esquena, o les cames, o els braços... Hem de moure’ns i fer uns moviments que ens facilitin, no només fer aquestes feines sense dolor, sinó sentir-nos plenes de vida i salut”.
A més a més, a Mou-te no solament fan aquest tipus de gimnàstica, tam-bé hi donen classes de tai-txi, “que ara s’ha posat de moda, però a l’asso-ciació fa més de cinc anys que l'estem practicant”, natació, amb tots els avantatges que té d’esport complet, i ball oriental, amb els seus movi-ments rítmics i compassats.
Entre altres activitats, Mou-te parti-cipa en una gran diversitat d’actes culturals de les Corts, com poden ser les festes populars, la festa major, les castanyades, calçotades i a més a més
fan sortides culturals de tota mena, no només per la ciutat de Barcelona. Què cal fer per apuntar-se a Mou-te? Primer cal ser dona; després, tenir unes hores lliures entre setmana per anar a l’associació i, sobretot, moltes
ganes de fer coses i no quedar-se a casa. La inscripció val 12 euros i hi ha una quota de 6 euros l’any, “així veus com deixes d’estar sola a casa, avorri-da i amb dolors. Et crees com una obligació de venir a veure les teves amigues i fas molt exercici, amb els beneficis que això té per al teu cos, per a la teva salut mental i psíquica i els resultats no només els veus tu, els veu tota la gent que t’envolta”, afirma Carme Magi.
I els marits? “Els marits no poden en-trar a la nostra associació. Quan es va fundar era una època en què ells eren els que treballaven i nosaltres ens estàvem a casa. L’associació era un punt de trobada per a les dones que estaven soles a casa, i continua es-sent-ho”, diu Magi.
La gimnàstica de manteniment és només una de les activitats que fan a Mou-te.
Gimnàs, natació, balls
orientals, sortides a
museus, participació a
festes populars del barri.
Un munt d’activitats que
no deixa parar les
asso-ciades de Mou-te
Mou-te, del barri de les Corts,
fomenta la salut entre les dones
Els beneficis físics i
psíquics de les seves
activitats es traslladen
a l’entorn familiar
per MANEL
Què pensa del Dia de la Dona tre-balladora?
Em sembla bé. No estic en contra d’a-quest tipus de dies, però m’agrada pen-sar en persones, sense tantes diferèn-cies. Pensar en el treball, en l’esforç, en la tenacitat en la vida, en la personalitat de cadascú, tot i que sí és cert que les dones tenim altres factors que ens con-dicionen. Estaria molt bé pensar en el Dia de les Persones Treballadores sim-plement.
I aquests altres factors?
Jo sóc d’una generació en la qual les do-nes s’encarregaven dels fills en tots els vessants: l’escola, la salut... Els pares treballaven fora i la mare dins de casa. Treballar a la llar és molt dur. Són 24 hores a disposició de tota la família. Jo també he viscut aquesta situació i avui dia en les parelles joves, els pares s’im-pliquen moltíssim en tota la criança dels fills. Crec que és una meravella que una mare pugui tenir una parella tan responsable com ella, però és clar que no sempre és així.
Els seus fills ara són adults, però com s’ho feia quan eren petits?
Vaig tenir la gran sort de poder criar-los i, fins que no van anar a l’escola, vaig poder estar-me amb ells. Va ser en aquest moment quan em vaig tornar a incorporar a la feina. He treballat en molts llocs: al Palau de la Música de Barcelona i donant classes de gimnàsti-ca, entre d’altres coses. Sense oblidar que tinc una família estupenda i que la meva mare m’ajudava moltíssim amb els nens. El fet de tenir-los jove m’ha ajudat en el sentit que als 25 anys ja te-nia dues criatures i amb 30 anys, tres. Les noies d’ara, en tenir els fills més tard, són més responsables i conscients, però també ho han de compaginar amb la vida laboral i amb uns horaris difícils.
Li hauria agradat tenir els fills més tard?
No, no, de cap manera. De fet, els mi-llors moments de la meva vida, quan he estat més feliç, ha estat durant els meus embarassos. Tenir fills no ha de ser cap obligació, però quan els tens són la teva prioritat.
Llavors... com ha conciliat la vida laboral i familiar?
Intentant oferir als meus fills qualitat versus quantitat. Per circumstàncies de
la vida els he hagut de pujar sola. Ah!, i amb l’ajuda de cangurs i fent molts equilibris.
Creu que les dones d’ara han de ser una mena de “superdones”, que ho han de fer tot bé?
No, no m’agrada gens la paraula super-dones. Sí, és cert que la dona d’ara ha de fer molts papers i tots bé, però afortu-nadament tots i totes ens equivoquem.
Crec en les persones, en la feina que ens toca fer, i fer-la bé, per dignitat pròpia, no per allò que puguin pensar els altres o per cobrar més diners.
Vostè és una dona amb molta res-ponsabilitat a la seva feina, com ha arribat a aquest lloc?
La vida et porta. Em vaig formar pro-fessionalment al costat del genial En-ric Vives, pioner dels centres comer-cials a la ciutat, el qual em va oferir el
càrrec després de treballar amb ell. També, l’empresa a la qual pertany el centre és una empresa “humana”, en el sentit que valora molt les persones. Ha estat una gran sort. He viscut prop de vint anys al barri de les Corts i quan era petita jugava amb el meus germans en els terrenys que ara ocupa el Pedral-bes Centre.
Té temps per l’oci?
Sí, és clar. M’agrada molt viatjar, he es-tat a molts països, tot i que encara me’n queden molts per visitar. També, m’a-passiona l’esport i la música (ara estic aprenent a tocar el piano). Miro d’orga-nitzar-me, però hi ha moments que em sento una mica com la Brigget Jones i porto la bossa del gimnàs al cotxe du-rant dies i dies, però no puc anar-hi.
Finalment, vostè és addicta als centres comercials?
Sí, m’agraden molt, però han de ser com el Pedralbes Centre. Un lloc que m’ofereixi bon gènere, de qualitat, que aposta per les grans marques i la moda alternativa, amb una restauració exqui-sida, un lloc tranquil, modern, elegant. Que vol ser un referent dins el barri, que s’identifica amb Barcelona i la seva gent. I és que el comerç és la personali-tat d’una ciupersonali-tat.
Ratt Fenech, gerent del centre comercial Pedralbes Centre.