Estudi per la implantació d Espais Test Agraris al Ripollès

(1)

Estudi per la implantació d’Espais Test

Agraris al Ripollès

2015

Neus Monllor Rico

Dr. Geografia i Medi Ambient

*Aquesta actuació està subvencionada pel Servei d'Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local i cofinançada pel Fons Social Europeu i pel Ministerio de Empleo y Seguridad Social- Servei Públic d'Ocupació Estatal

(2)

2

Índex de continguts

1. Introducció ... 4

1.1. Breu descripció del projecte ... 4

1.2. Justificació ... 4

1.3. Objectius ... 7

1.4. Metodologia ... 8

2. Experiències d’Espais Test Agraris ... 10

2.1. Viver de Celleristes de la Conca de Barberà ... 11

2.2. Incubator Farm – FarmStart ... 14

2.3. InitiaTerre ... 18

2.4. New Entry’s Incubator Farm Training Program ... 22

2.5. Terracoopa ... 25

2.6. Espai Test de Galinagues ... 28

2.7. Viver d’Agricultors de Rufea ... 31

2.8. Espai Test d’Àger i de Montenartró ... 35

3. Espais Test Agraris als Ripollès ... 39

3.1. Anàlisi DAFO dels Espais Test Agraris al Ripollès ... 41

3.2. Aprenentatges de l’anàlisi dels Espais Tests Agraris ... 44

4. Pla d’implementació de la Xarxa Espais Tests Agroalimentaris del Ripollès (2016-19) 48 4.1. Fase 0: Pràctiques de l’Escola de Pastors de Catalunya ... 49

4.2. Fase 1: acords de custòdia en finques públiques i convenis de col·laboració amb agents privats ... 51

4.3. Fase 2: Xarxa d’Espais Test Agroalimentaris del Ripollès - XETAR ... 52

4.4. Objectius del Pla d’Implementació ... 52

4.5. Resultats esperats ... 53

4.6. Indicadors d’avaluació ... 54

(3)

3

Annex 1: entrevistes en profunditat als agents estratègics ... 73

Annex 2: convocatòries de les sessions de treball amb les associacions de Producte del Ripollès ... 74

Annex 3: carta als Ajuntaments del Ripollès ... 77

Annex 4: full divulgatiu dels Espais Test Agraris al Ripollès ... 78

Annex 5: mapa de la finca de Feitus (Llanars) ... 80

Annex 6: mapa de la finca de Can Gorra (Campelles)... 81

Annex 7: formacions a Catalunya relacionades amb el sector agroalimentari... 82

Índex de taules Taula 1: experiències d’Espais Test Agraris. ... 10

Taula 2: resum de la proposta d’Espais Test Agraris al Ripollès ... 47

Taula 3: resum de les fases del Pla d’implementació de la Xarxa d’Espais Test Agraris del Ripollès – XETAR. ... 48

Taula 4: alumnat en pràctiques de l’Escola de Pastors de Catalunya al Ripollès, 2010-15. ... 50

(4)

4 1. Introducció

1.1. Breu descripció del projecte

“L’Estudi per la implantació d’Espais Test Agraris al Ripollès” té per objectiu definir una estratègia d’actuació per la instauració d’aquest servei a la comarca. La necessitat d’estimular el relleu generacional, justifica la posada en marxa de mesures i instruments nous que fomentin una nova generació de pagesia que dinamitzi aquest sector estratègic al Ripollès.

El treball identifica els elements necessaris per poder posar en marxa el projecte per l’any 2016 a partir del Pla d’implementació de la Xarxa d’Espais Test

Agroalimentaris del Ripollès – XETAR en el que es detallen les accions a seguir. La

novetat de la proposta en un territori català implica assumir un cert grau d’incertesa en el desenvolupament del servei. És per aquest motiu que l’estudi defineix una estratègia a seguir, tenint en compte els diferents elements que intervenen en la posada en marxa, per així arribar a l’objectiu final dels Espais Test Agraris de donar suport a les persones que volen emprendre en el món agrícola i ramader.

1.2. Justificació

A “l’Estudi de compravenda del producte agroalimentari del Ripollès”, desenvolupat durant el 2014, es va detectar la necessitat de crear un programa per fomentar el relleu generacional del sector agrari, incorporar perfils professionals nous i crear productes de qualitat per diversificar l’oferta actual.

El concepte Espai Test Agrari1neix de la necessitat de donar suport a les persones que acaben la formació agrària i encara no estan suficientment preparades per engegar una empresa per compte propi. L’Espai Test Agrari ofereix una ubicació física on portar a terme l’experimentació de la persona emprenedora i es projecta amb les funcions d’orientar, formar, assessorar i acompanyar futurs emprenedors en l’àmbit agroalimentari.

L’envelliment de la població activa agrària i el poc dinamisme en el relleu generacional de les explotacions agràries tradicionals, posa de manifest la necessitat d’actuar des de l’administració pública per fomentar i facilitar la incorporació agrària d’una nova generació de pagesia. Al Ripollès s’han incorporat, a través de l’ajut d’incorporació del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, setanta-un joves en els

1_{El concepte Espai Test Agrari també es defineix amb altres nomenclatures con}_{Viver d’emprenedors} agraris, Viver d’agricultors, Granja incubadora o Incubadora d’agroemprenedors. Tots els noms fan referència a la mateixa idea de crear un espai on les persones que volen accedir de nou al sector agrari tinguin una oportunitat amb el mínim risc empresarial.

(5)

5 darrers catorze anys (2000-14). Amb una mitjana de cinc persones joves incorporades per any a tota la comarca, es dóna el cas de municipis que no han incorporat cap jove en els darrers catorze anys. Els motius són diversos i la manera d’abordar la problemàtica requereix d’una mirada integral i valenta, per poder fer front a una tendència regressiva que cal modificar.

A altres llocs del món, com els Estats Units, Canadà o França, fa més anys que es treballa en l’orientació, assessorament, formació i acompanyament de nous professionals agraris que vetllen per una alimentació sana i respectuosa amb l’entorn i les persones. Projectes com la xarxa “RENETA” a França o “FarmStart” a Canadà treballen, sobretot des de l’any 2010, per incorporar una nova generació de pagesia, amb perfils molt diversos, tant a l’agricultura com a la ramaderia.

Un dels instruments que s’ha anat consolidant en els darrers anys són les “Incubator Farms” (Granges incubadores o Espai Test Agraris), uns espais pensats per donar cobertura a l’etapa entre la formació i l’empresa de persones que volen engegar una activitat agrària nova. Sota aquest concepte s’entenen diferents models d’organització, de serveis, de criteris, de compromisos, etc. La idea general que comparteixen la majoria de projectes és que els usuaris no són treballadors, sinó que es fan responsables del seu propi negoci, sempre amb el suport proper de l’equip de l’Espai Test Agrari. El següent paràgraf ho resumeix:

“Incubator farms help new farmer entrepreneurs overcome the barriers to accessing farmland and to mitigate risk in the early years of their enterprises. Incubator farmers rent a small parcel of farmland and/or the infrastructure for a farm enterprise, and also receive support from a community of new and experienced farmers and business mentors through The Land Connection’s farmer training and land access programs. While developing their businesses at the incubator farm, new farmers will develop the knowledge, connections, and resources they need to “graduate” and continue their farm businesses on their own land” (The Land Connection, 2013).

“Les granges incubadora ajuden els emprenedors agraris a superar les barreres d'accés a terra i a mitigar el risc en els primers anys de les seves empreses. Els usuaris lloguen una petita parcel·la de terra i/o la infraestructura necessària per portar a terme la seva activitat, i també reben el suport d'un grup d'agricultors, tant nous com experimentats, i de tutors a través de programes de capacitació i accés a la terra del Connection Land. Durant el desenvolupament de la seva activitat a la granja incubadora, els usuaris desenvoluparan els coneixements, les connexions i els recursos que necessiten per "graduar-se" i continuar el seu projecte en la seva pròpia terra. (The Land Connection, 2013).

(6)

6 Ripollès Desenvolupament actualment ja porta a terme algunes de les tasques de formació i assessorament que es contemplen per engegar l’Espai Test Agrari. Aquesta és una oportunitat per integrar alguns dels serveis que ja es donen des de Ripollès Desenvolupament per oferir un suport integral per la nova generació de pagesia, com l’assessorament empresarial, l’organització de formació agrària o el foment dels productes locals de proximitat.

L’Espai Test Agrari s’ha de projectar com un motor per la renovació del sector agrari i per l’adopció d’elements innovadors que permetin incorporar més persones de manera professional a l’activitat agrícola i ramadera. Segons l’informe, publicat el 2013, “Incubator Farms for North Carolina: a White Paper”, els espais test agraris tenen un

gran potencial per impactar de manera positiva en l’economia local i en la generació de nous llocs de treball, tant vinculats a l’activitat agrària com a tota la cadena de valor fins al consum final.

Actualment s’identifiquen tendències socioeconòmiques que posen de manifest la necessitat de crear projectes innovadors en els quals es fomenti una nova generació de pagesos i pageses que aportin mirades renovades al sector. Alguns dels objectius derivats de la posada en marxa dels Espais Test al Ripollès són:

 Fomentar l’economia local a través de la creació d’empreses noves que generin valor al territori.

 Generar ocupació en un sector envellit que reclama renovació urgent.

 Afavorir la diversitat productiva de la zona, sortint del predomini dels ramats de boví.

 Crear productes agroalimentaris nous que dinamitzin el sector serveis vinculat tant al comerç local com al sector de la restauració.

 Millorar la gestió dels espais agraris i forestals que queden abandonats o en desús per la manca de bestiar oví i cabrum a la comarca.

A més a més, cal tenir en compte que els Espais Tests Agraris són projectes innovadors per diferents motius, com per exemple:

 Creació de la figura de “Viver d’empresa” en un sector en el que no hi ha

tradició. El motiu principal pel qual encara no s’han desenvolupat aquesta

tipologia de projectes és perquè tradicionalment el relleu generacional de l’activitat agrària sempre havia estat intrafamiliar. En els darrers anys cada vegada hi ha més

(7)

7 persones joves, i no tant joves, que accedeixen a treballar i emprendre en el món agrari sense tenir-ne tradició.

 Combinació de polítiques actives i passives d’ocupació. L’objectiu és que la persona usuària es beneficií d’un programa de formació i capacitació, al mateix temps que genera un ingrés directe des de l’activitat que porta a terme. Aquesta combinació ha de permetre que el camí de la persona jove que s’incorpora al programa sigui més sòlid en poder gaudir al mateix temps d’uns ingressos i d’un itinerari de formació i capacitació.

 Formació emprenedora per a actius agraris. En el món de la pagesia la gestió tècnica i econòmica de les explotacions agràries és molt precària. Des de l’Espai Test Agrari es dóna molta importància a la formació i capacitació en temes de gestió d’empresa i de comercialització del producte, per tal que els projectes que surtin de les persones usuàries tinguin una viabilitat més factible.

 Foment de l’ocupació en sectors emergents. El sector agroalimentari dels productes de proximitat i ecològics és un sector emergent. S’ha detectat diferents nínxols de mercat en determinats productes que actualment el mercat demanada i que es poden produir en zones de muntanya com el Ripollès.

1.3. Objectius

L’objectiu general de l’estudi és elaborar el Pla d’implementació de la Xarxa d’Espais

Test Agroalimentaris del Ripollès – XETAR.

L’estudi es marca els següents objectius específics:

 Analitzar les experiències actuals a Catalunya, Europa i Amèrica del Nord, que treballen pel relleu generacional i hagin implementat el concepte d’Espai Test Agrari.

 Identificar i implicar els agents que formarien part del projecte al Ripollès.  Cercar l’espai o espais físics on poder desenvolupar l’activitat al Ripollès.

 Articular els vincles de l’Espai Test Agrari amb les entitats públiques i privades que intervindrien en la posada en marxa del servei.

 Redactar les accions que desenvolupen el Pla d’implementació de la Xarxa d’Espais Test Agroalimentaris del Ripollès – XETAR.

(8)

8 1.4. Metodologia

1a Fase: Anàlisi d’experiències actuals

En aquesta fase s’ha fet un recull i una anàlisi de les principals iniciatives relacionades amb els Espais Test Agraris. Aquesta informació s’ha treballat a partir d’entrevistes amb profunditat amb els responsables de les experiències2, amb assistència a jornades tècniques sobre models d’Espais Test Agraris i amb recerca d’informació bibliogràfica.

2a Fase: Entrevistes als agents estratègics

Aquesta fase ha consistit en la realització d’entrevistes en profunditat a alguns dels agents estratègics de la comarca i d’altres territoris, així com en la participació en diferents sessions de treball3 sobre temes agroalimentaris en les que s’ha explicat i treballat en concepte d’Espais Test Agrari al Ripollès.

Aquestes entrevistes s’han centrat en informar els agents estratègics sobre la possible implantació dels Espais Test Agraris al Ripollès, conèixer l’opinió i la voluntat dels agents per formar part d’un projecte territorial pel relleu generacional i obtenir informació rellevant per portar a terme l’estudi.

3a Fase: Cerca de terres disponibles

Aquesta fase ha tingut per objectiu cercar terres disponibles al Ripollès, i comarques veïnes, que facilitin la posterior incorporació de persones joves al sector agrari. S’ha realitzat una primer aproximació a com es poden identificar terres disponibles a la comarca a partir de la interlocució amb els agents estratègics4.

Ha quedat pendent, la identificació de finques sense relleu generacional que puguin ser d’interès per fomentar una incorporació nova al sector agrari. Aquesta tasca es preveu que es pugui realitzar durant l’any 2016 des de l’àrea d’agroalimentari de Ripollès Desenvolupament amb la col·laboració de l’oficina comarcal del Departament d’Agricultura al Ripollès.

2

Veure l’annex 1 “Entrevistes en profunditat als agents estratègics”. 3_{Veure l’annex 2 “Reunions amb les associacions de Producte del Ripollès”.} 4_{Veure l’annex 3: “Carta per als Ajuntaments del Ripollès”.}

(9)

9

4a Fase: Elaboració del Pla d’implementació de la Xarxa d’Espais Test Agroalimentaris al Ripollès - XETAR

La darrera fase de l’estudi és la redacció de l’informe final en format “Pla d’implementació de la Xarxa d’Espais Test Agroalimentaris del Ripollès”. S’han definit els objectius, els resultats esperats i els indicadors d’avaluació; així com les diferents actuacions a realitzar en les que es detalla el nom de l’acció, la prioritat, l’àmbit geogràfic, L’objectiu, la descripció, les accions a desenvolupar, els indicadors d’avaluació i el tècnic responsable.

(10)

10 2. Experiències d’Espais Test Agraris

L’Espai Test Agrari és un projecte dirigit a persones nouvingudes al sector agrari que necessiten testar la seva idea d’empresa en unes condicions de “període de prova”. Està pensant per persones que una vegada han assolit la formació agrària adient necessiten un període d’incubadora de la seva activitat.

La idea neix des d’una demanda de persones nouvingudes al sector agrari que cerquen la manera d’incorporar-se a una activitat totalment nova que no coneixen. El concepte dels Espais Test Agraris està pensat per donar suport a la creació d’empreses agràries noves que necessiten un suport integral en la seva fase inicial.

Tot seguit es detallen diferents experiències d’Espais Test Agraris arreu del món. Cal tenir en compte que la idea és innovadora i que els models són diversos. Cadascun té les seves particularitats i signes d’identitat, al mateix temps que tenen elements en comú.

Taula 1: experiències d’Espais Test Agraris.

Espai Test Agrari Entitat gestora Any d’inici Localització Viver de Celleristes de la

Conca de Barberà

Concactiva 2007 Conca de Barberà

(Catalunya)

Incubator farm FarmStart 2009 Ontario (Canadà)

INITIA TERRE WECF 2011 Alta Saboya (França)

National Incubator Farm Training Initiative

Universitat Tufts 2012 Massachusetts (USA)

TerraCopa Terre de Liens 2012 (França)

Galinagues Terre de Liens 2012 Galinagues (França)

Viver d’agricultors de Rufea

Ajuntament de Lleida 2012 Lleida (Catalunya)

Espai Test d’Àger As. Rurbans 2015 Pallars Jussà (Catalunya)

Espai Test de Montenartró As. Rurbans 2015 Pallars Sobirà (Catalunya)

Espai Test de Palou Ajuntament de Granollers

En projecte Vallès Oriental

(Catalunya) Font: elaboració pròpia, 2015.

(11)

11 2.1. Viver de Celleristes de la Conca de Barberà

El Viver de Celleristes de la Conca de Barberà5 neix a Barberà de la Conca l’any 2007 de la mà de Concactiva per tal de donar noves oportunitats a viticultors de la zona que no disposen de celler i que tinguin en ment engegar el seu camí emprenedor en el món del vi.

Fonament

El projecte té per objectiu impulsar la creació de noves empreses del sector vinícola que tanquin el cercle productiu i donin valor afegit al territori des del sector primari. El viver busca engegar projectes de qualitat en un context econòmic i formatiu favorable, i posteriorment comprovar-ne la viabilitat. D’aquesta manera, Concactiva posa a disposició de les persones emprenedores un celler operatiu per empreses en gestació. La justificació de perquè es promou un servei d’aquestes característiques des de l’administració pública és que les iniciatives noves que facin ús del viver poden començar a orientar els seus projectes empresarials sense necessitat de fer grans inversions inicials com la que suposa la construcció d’un celler nou.

Agents implicats

Concactiva és l’entitat que gestiona el Viver de Celleristes, és la marca de l’Organisme Autònom de Desenvolupament de la Conca de Barberà. Aquest, és un organisme de caràcter administratiu, creat pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà que té personalitat jurídica pròpia, i que es crea amb l’objectiu de promoure el desenvolupament econòmic, ocupacional i social de la comarca.

Concactiva, junt amb els altres impulsors del projecte, l’Ajuntament de Barberà de la Conca, la Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca i la DO Conca de Barberà, comencen a impulsar aquest viver l’any 2007. Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Diputació de Tarragona, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i de la Unió Europea.

5

(12)

12

Gestió diària del servei

Concactiva és el nom de l’entitat gestora del servei que emana de l’Organisme Autònom de Desenvolupament de la Conca de Barberà. Aquesta entitat té una persona dedicada a acompanyar les persones emprenedores, a ajudar-les a elaborar un pla d’empresa amb l’ajut de l’Organisme Autònom i a fer el seguiment del seu pas del Viver.

Equipament i infraestructura de l’espai físic

El Viver de Celleristes està ubicat a la renovada seu de l’antiga Societat Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca. Les instal·lacions compten amb tota la maquinària i espais necessaris per iniciar l’activitat empresarial enològica pròpia. Les persones emprenedores poden comptar amb l’assessorament d’un enòleg professional i amb l’equip de servei a les empreses de Concactiva.

Estratègia de finançament

El projecte s’ha finançat i es finança des de diferents fons de finançament com el Fons Social Europeu, Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i ajuts LEADER.

Perfil de les persones usuàries

Persones emprenedores que vulguin desenvolupar un projecte empresarial vinícola d’una manera singular i minimitzant riscos.

Drets i deures de les persones usuàries

Cadascuna de les persones emprenedores rep l’assessorament sobre compliments burocràtics per iniciar l’activitat empresarial, desenvolupar-la i finalment, consolidar-la amb un projecte propi, des dels serveis de Concactiva.

(13)

13 Les persones interessades en entrar al Viver exposen la seva idea redactant un pla d’empresa que la junta del Viver de Celleristes avalua. Es prioritzen aspectes com la viabilitat tècnica, econòmica i financera del projecte, la generació directa i indirecta d’ocupació, l’ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació, innovacions intrínseques del projecte, visió a llarg termini de l’empresa i expectatives de futur. Les persones emprenedores poder estar al Viver fins a tres anys, amb una prorroga que es pot allargar fins a un màxim de cinc anys abans d’independitzar-se en el seu propi celler.

Pla de comunicació per donar a conèixer el servei

El Viver de Celleristes de la Coma de Barberà es dóna a conèixer amb una participació activa en jornades tècniques de cara al sector del vi i públic consumidor en el marc del Viver d’Empreses Concactiva. A més, en Viver accepta visites organitzades per tal de donar a conèixer tant el projecte com les empreses que hi estan instal·lades. Aquestes accions formen part d’un pla de comunicació tant pel servei, com per les iniciatives que s’hi desenvolupen. El Viver de Celleristes de la Conca de Barberà té una bona presència al web i a xarxes socials, que mantenen actives.

Elements d’èxit i fracàs a tenir en compte

En els anys de funcionament, els resultats més evidents són l’establiment de tres cellers per comte propi més altres sis cellers, encara dins de l’àmbit del viver, en vies d’establir-se de manera independent. Dels nou cellers, n’hi ha tres que han rebut un reconeixement oficial de qualitat per algun dels seus vins en la "Guia de Vins de Catalunya".

(14)

14 2.2. Incubator Farm – FarmStart

Farmstart6 és un projecte que neix a Ontario (Canadà) l’any 2009 per donar suport a una nova generació de pagesia. Des de llavors la figura de les “Incubator farms” ha estat un dels seus projectes estratègics, a més a més d’acompanyar persones emprenedores en els primers estadis del procés d’incorporació al sector agrari.

Fonament

Les incubadores agràries al Canadà neixen amb una voluntat molt clara d’animar i recolzar una nova generació d’emprenedores i emprenedors agraris ecològics a través del monitoratge d’agricultors mentors i combatre la manca de relleu generacional a les explotacions. Farmstart manté l’objectiu de fomentar models innovadors que integrin la producció sostenible i les noves tecnologies, per així aprofitar d’aquesta manera la demanda creixent de productes ecològic i de proximitat. L’objectiu és crear iniciatives agràries locals a petita escala, econòmicament viables, flexibles, adaptables i transparents.

El programa ofereix diferents itineraris per aconseguir aquests objectius de manera estructurada i amb garanties d’èxit. Els recursos són formacions teòriques i pràctiques, de moment només al voltant de la producció vegetal, espais de proba, major connexió amb els agents del sector i accés a crèdit i a les infraestructures necessàries per a l’activitat. Aquests serveis s’ofereixen de manera flexible, per exemple es pot accedir a les superfícies cultivables sense cursar tots els programes formatius. El servei es paga en la mesura de l’ús que se’n faci.

Farmstart identifica una demanda creixent de productes hortícoles ecològics i/o de proximitat. A més, un sector de la població en edat de treballar, particularment persones immigrants i persones joves amb formació estan cada vegada més motivats per engegar un projecte d’emprenedoria agrícola.

6

(15)

15

La iniciativa està connectada a una àmplia amalgama d’organitzacions regionals i nacionals que promouen l’activitat agrícola tan des del punt de vista productiu com del consum. Dos exemples són l’organització Canadian Organic Growers o la botiga Eat Local Sudbury. El projecte es coordina amb la Toronto Region Conservation Authority, organització d’àmbit públic que gestiona entorns verds, espais d’interès natural i recursos naturals. Aquesta organització és propietària d’una part dels espais on es desenvolupa el projecte, de manera que cedeix terra i espais a través d’acords de custòdia. La iniciativa té el suport de centres universitaris com el Georgian College o la Universitat de Guelph i està recolzada pel Ministeri d’Agricultura d’Ontario.

Farmstart disposa de personal propi expert en iniciatives de desenvolupament agrícola, xarxes de suport a l’activitat agrícola, ciències agronòmiques sostenibles, comptabilitat i coordinació de programes d’integració de persones immigrants. El projecte permet que els seus usuaris es donin suport mutu i comparteixin infraestructura i mercats. A la pràctica es defineixen diferents nivells d’usuari en funció de les seves pròpies necessitats.

Farmstart ofereix diversos espais físics amb certificació ecològica pels usuaris dels programes dels Espais Test, en els que les persones emprenedores poden testar la seva idea de negoci. Aquests espais poden encabir producció de fruita, vegetals, bolets, mel i flors. No estan pensats per acollir producció animal. Disposen de tractors, maquinària, motocultors, reg i infraestructures de fred i d’assecat per a la conservació de productes, que la persones emprenedora paga en funció de l’ús que en faci.

(16)

16

El finançament prové d’agents públics com l’Ontario Trillium Foundation (Agència del Govern d’Ontario), FedNor Canadà (Govern del Canadà) i Northern Ontario Heritage Fund Corporation (Agència del Ministeri de Desenvolupament del Canadà) i d’altres organitzacions privades com l’Agri-food Management Institute i la J.W. McConnell Family Foundation. També disposa de fons propis pel pagament dels serveis que s’ofereixen.

Generalment persones sense tradició agrària, d’una banda immigrants i de l’altra joves amb formació fins i tot avançada, no necessàriament sobre temes agraris.

El projecte ofereix serveis de manera flexible. Aquests poden anar des de xerrades, conferències o visites, fins a la cessió de les finques dels Espais Test. En general la majoria d’usuaris accedeixen a formació, pràctiques a l’explotació i monitoratge de personal expert.

En el cas que una persona usuària decideixi emprendre un projecte en l’Espai Test, la iniciativa cedeix espai, infraestructura i un període variable de gestació, això implica un rang variable de preus segons l’ús que es faci del servei. En qualsevol cas, si l’usuari acaba decidint iniciar aquest procés de test, el cost del primer any pot variar entre 1.600€ per l’ús més bàsic fins 2.050€ en una modalitat més complexa de test d’empresa.

El projecte ofereix també un paquet formatiu extens que inclou teoria i pràctica en l’àmbit de la producció i comercialització vegetal orgànica, visites en explotacions en actiu i espai agrícola per testar el propi projecte. El preu d’aquest programa és de 2.810€ i té una durada d’uns nous mesos. Aquest preu, és a banda del que la persona emprenedora ha hagut de pagar per accedir a l’Espai Test.

En el cas de les persones emprenedores en temes hortícoles, a mesura que se senten més còmodes van ampliant tant la superfície emprada com els serveis que requereixen de l’Espai Test. L’ús dels equips per les feines del camp es paguen al voltant dels

(17)

17 50€/hora. En cas necessari, en el complex hi ha personal disponible per treballar a 22€/hora.

L’usuari s’ha d’encarregar de buscar els seus propis mercats i de formalitzar el procés de certificació ecològica en el cas de voler-la, el programa pot facilitar-ne l’accés amb un cert descompte.

Farmstart és una entitat referent tant a Canadà com a molts altres indrets del món. La seva tasca de suport a una nova generació de pagesa ha fet que mereixessin nombrosos premis i reconeixements. A més, mantenen una molt nona presència al web i les xarxes social, en la que es pot trobar informació actualitzada sobre el funcionament de la iniciativa i la seva evolució des dels seus inicis.

En el marc de Farmstart, més enllà dels participants a cursos, visites o xerrades i formacions específiques, amb dades des de l’any 2009 fins el 2013, cada any al voltant de 20 persones han sigut usuàries d’algun dels seus Espais Test Agraris. D’aquests al voltant de tres quartes parts continuen desenvolupant el seu propi projecte agrari al cap de tres anys.

Des del 2009 fins el 2013, l’entitat ha gestionat un pressupost d’uns 550.000€/any, dels quals el 75% són subvencions provinents de fundacions i agents públics, i el 25% restant són fons propis pel pagament dels diferents serveis que ofereix l’entitat, no només les que estan vinculades als Espais Test Agraris.

Convé destacar també la bona coordinació entre la iniciativa i les entitats que busquen la integració de les persones immigrants a Canadà. Això ha permès que les persones nouvingudes representin la meitat de les persones participants en els espais test. Farmstart també ha sigut un lligam pràctic entre propietaris d’espais i persones emprenedores amb necessitat d’aquests espais a través d’acords de custòdia del territori. Amb els anys l’entitat s’ha guanyat el reconeixement tant públic com privat per la constant tasca de dinamització i foment d’una nova generació de persones treballant al sector agrari.

(18)

18 2.3. InitiaTerre

InitiaTerre7 és un projecte que neix a França l’any 2011 en el marc de l’ONG WECF (Women in Europe for a Common Future) i integrat des de l’inici en la xarxa RENETA d’Incubadores d’Empreses Agràries Franceses.

Fonament

Aquest programa proporciona un acompanyament a persones joves procedents principalment d’entorns no agraris que vulguin testar la viabilitat econòmica, social i ambiental del seu projecte agrari no convencional. Aquest suport ve donat per part de personal tècnic i agricultors professionals.

L’objectiu de fons del programa és promoure l’agricultura sostenible de proximitat, per acabar generant llocs de feina de qualitat que facilitin l’arrelament de persones vingudes d’entorns urbans i intentar revertir la tendència a la baixa pel que fa al relleu generacional dins les explotacions, com a factor clau per a la promoció d’aquest model agrari.

Agents implicats, públics i privats

L’ONG WECF-France dinamitza el projecte amb estreta relació amb un Consell d’Administració format per entitats que promouen sistemes alimentaris de proximitat:

- La Confederation Paysanne (Sindicat en defensa de l’agricultura familiar sostenible a França).

- WECF-France (ONG internacional que treballa per la sostenibilitat des de un prisma de gènere).

- Terre de Liens (Moviment que facilita l’accés a la terra pel foment de noves incorporacions agràries a França des del prisma de l’agroecologia).

7_{http://initiaterre.fr/}

(19)

19 - ESAT Ferme de Chosal (Projecte ocupacional i d’atenció social per a persones amb discapacitat basada en la promoció professional de l’agricultura i ramaderia ecològiques).

- OdAmap (Coordinadora dels grups AMAP de la zona de Annemase). - AdaBio (Associació de Productors Ecològics de l’Alta Saboya).

En el projecte també participa un grup motor format per diferents administracions locals, sindicats agraris, escoles de formació professional, la Cambra Agrària de Saboya-Mont Blanc i Ain l’HEPIA (Escola Superior de Paisatge, arquitectura i enginyeria de Ginebra) i la SAFER (Figura de coordinació d’actors rurals present a França) dels Departaments de l’Alta Saboya i Ain.

InitiaTerre està emmarcada dins la xarxa RENETA i es coordina amb altres suports locals com agricultors professionals de la xarxa de les AMAP, consumidors, ambientalistes i els seus col·lectius. També està registrada a la MSA (Mutua Social Agrària), que es un organisme estatal encarregat del règim agrari que té la capacitat d’establir contractes formals amb les persones que participen al projecte.

InitiaTerre neix amb una forma jurídica d’associació, però manté l’objectiu final d’estructurar-se segons un model cooperatiu que permeti funcionar com una cooperativa agrària que organitzi la producció, la transformació i la comercialització a més d’incloure l’activitat de les persones usuàries de l’Espai Test Agrari. Aquesta és la via que aquest projecte ha identificat com a més idònia per obtenir la cobertura legal necessària per a les activitats del projecte i per donar cobertura a les persones emprenedores des de la producció fins la comercialització.

El servei de InitiaTerre proporciona accés a la terra, a la infraestructura i a la maquinària col·lectiva que hi ha a l’espai. El programa disposa, de moment, de sis hectàrees destinades a que cinc usuaris puguin experimentar de manera autònoma cultius hortícoles. La inversió inicial que es va haver de fer a la finca va ser d’uns 200.000€ pel

(20)

20 condicionament dels terrenys i la compra de maquinària. Actualment l’entitat està gestionant acords per accedir a nous fons de terres per projectes que impliquin cria d’animals i activitats agrícoles extensives.

El projecte es finança a través d’Ajudes regionals específiques (Regió Rhône-Alpes), fons europeus (FEADER), donacions privades i a través de la comercialització dels productes de la pròpia cooperativa.

Persones joves amb formació, sense tradició familiar agrària i sense recursos per iniciar-se a una activitat agropecuària. Condicionen favorablement l’accés al programa una experiència bàsica en activitats agràries i una mínima formació agrícola, de gestió i de comptabilitat. S’anima a la persones usuàries a elaborar un estudi tècnic que analitzi la viabilitat del projecte que es vulgui testar. També condiciona favorablement disposar d’un capital inicial que pugui finançar la posada en marxa de l’activitat i crear un dipòsit de garantia. S’han d’acceptar els criteris contemplats a la “Carta d’Agricultura Sostenible de Proximitat del col·lectiu ADP-Léman” i adquirir el compromís de respectar-los al llarg de l’estada a l’Espai Test Agrari.

Les persones usuàries han d’elaborar un pla d’empresa el qual serà avaluat per part dels administradors del projecte. El programa ofereix acompanyament a la persona usuària per tal que estableixi la seva pròpia activitat agrícola. Això implica formació que faciliti els tràmits d’instal·lació, recerca de finançament i realització del pla d’empresa. S’ofereixen als usuaris diverses formacions específiques a càrrec de les associacions participants al programa. Per exemple, la formació comptable dels usuaris es realitzarà en centres de gestió de la zona.

(21)

21 El temps de permanència màxim a la incubadora són tres anys. Al llarg de l’estada es contempla un temps per tal que els promotors agraris busquin un lloc on poder desenvolupar el seu projecte definitiu i en el qual s’elabori un pla d’empresa. InitiaTerre no ha establert un protocol en aquest aspecte però s’ofereix la figura d’una persona dinamitzadora que atendrà els dubtes i les necessitats de les persones usuàries en aquest i altres aspectes.

S’ofereix suport a la comercialització a través d’una cooperativa pròpia. No obstant això, es preveu impulsar a les persones usuàries que siguin elles mateixes les responsables de buscar canals de venda per tal de desenvolupar competències en l’àmbit comercial.

Les persones usuàries són retribuïdes (400€/mes) i no estan subjectes a un pagament per l’ús dels serveis. No es proporciona habitatge als usuaris. Gràcies al fet que InitiaTerre està registrada al règim agrari convencional, es garanteix cobertura social i de salut als usuaris, mantenen els drets de Seguretat Social i posen en marxa el seu projecte en un marc jurídic regulat.

Bona presència al web i a xarxes socials.

Durant l’any 2011, dins la xarxa RENETA, un total de vuit incubadores van atendre una mitja de sis persones per projecte facilitant així l’assentament de projectes i de persones a zones rurals. InitiaTerre signa el primer contracte “CAPE” el setembre de 2013 amb una usuària.

(22)

22 2.4. New Entry’s Incubator Farm Training Program

El projecte New Entry’s Incubator Farm Training Program8, neix l’any 2012 fruit d’un extens programa de formació, assessorament i acompanyament a persones nouvingudes al sector agrari. Aquest projecte forma part de la xarxa National Incubator Farm Training Initiative (NIFTI), que a la seva vegada forma part del New Entry Sustainable Farmers Project (NESFP), iniciativa que dóna assistència tècnica a les organitzacions que desenvolupen projectes d’agroincubadores als EEUU i a Canadà. El projecte NESFP s’engega l’any 1998 a Massachussetts i s’estén per diferents regions d’Amèrica del Nord.

Fonament de l’experiència

El servei proporciona principalment a persones immigrants integració i opcions laborals dins del sector agrari a través d’un acompanyament per part de personal tècnic i altres professionals del sector. L’objectiu és potenciar models productius de proximitat no convencionals a través de la promoció de conceptes com l’Agricultura de Responsabilitat Compartida. Coordina en diferents formats el relleu a les explotacions agràries posant en contacte propietaris de finques i nous aspirants a accedir al món agrari.

Les entitats que dinamitzen el programa són la Universitat de Tufts a Briotn i l’ONG Policy and Community Teamwork Inc. La xarxa està formada per un entramat de nombroses organitzacions ciutadanes, que confereixen al programa un destacat impacte local però també nacional pel fet de formar part de la matriu NIFTI-National Incubator Farm Training Initiative.

8

(23)

23

El programa no té estructura pròpia de gestió però sí personal assignat procedent de l’Universitat de Tufts i de l’ONG Policy and Community Teamwork.

El servei proporciona accés a la terra, a infraestructura bàsica i a maquinària col·lectiva. Proporciona l’espai on experimentar de manera autònoma cultius hortícoles principalment, però també bestiar menor, com la cria de pollastre.

El finançament prové d’una xarxa d’entitats com els fons propis de l’Universitat de Tufts, ajuts públics nacionals (USDA) i estatals (MDAR), suport de fundacions privades, donacions de particulars i finançament a través del cobrament de taxes als participants i per l’oferiment de serveis a tercers.

Persones immigrants que es vulguin iniciar al sector primari, principalment, encara que darrerament s’està afegint un nou model d’usuari. Concretament dones amb un alt nivell de formació que busquen models de vida d’acord amb la sostenibilitat.

Per tal d’accedir al servi de l’Espai Test, cal que la persona aspirant hagi realitzat un programa de formació inicial que té una durada de vuit setmanes (40 hores en total) entre la part teòrica i la pràctica en funció de les necessitats de l’aspirant.

El temps de permanència màxim a la incubadora són tres anys. El programa ofereix acompanyament a la persona usuària per tal que estableixi la seva pròpia activitat agrària. Això implica planificació empresarial, recerca de terres, assessorament per l’accés a maquinària, infraestructura i altres inputs. S’adjudica als usuaris la figura d’un

(24)

24 mentor, el qual dóna un acompanyament pràctic als usuaris i a la vegada valoritza la feina dels agricultors professionals en el camp de les noves incorporacions.

El programa també ofereix accés a una formació contínua i suport a la comercialització a través d’una cooperativa pròpia que s’encarrega de distribuir produccions de petits productors i elaboradors de la zona.

Els usuaris no són retribuïts i estan subjectes a un pagament variable de costos en funció dels serveis utilitzats. Aquests costos es mantenen per sota dels preus de mercat, la qual cosa facilita l’accés de persones sense recursos a l’agricultura. No es proporciona habitatge als usuaris.

El programa no dóna cobertura social ni de salut als participants ni estableix cap relació laboral amb els participants. De fet, la persona usuària del servei ha de contractar una assegurança de responsabilitat civil per poder fer ús de l’Espai Test.

Bona presència a la pàgina web i a les xarxes socials. Les furgonetes de repartiment fan promoció visual.

Elements d’èxit i fracàs a tenir en compte:

Tant NESPF com NIFTI són projectes amb uns resultats excel·lents. NESPF és un projecte consolidat des de fa quinze anys amb una incorporació anual mitjana de deu persones noves al sector de l’agricultura i amb atenció a moltes altres persones a través dels cursos de formació i assessoraments. NIFTI, que va començar l’any 2012, ha facilitat assistència tècnica a nombroses entitats que estan posant en marxa Espais Test Agraris a Amèrica del Nord. De fet, aquesta iniciativa és la que està coordinant una de les xarxes més importants al món pel que fa als espais d’agroemprenedoria.

(25)

25 2.5. Terracoopa

La cooperativa Terracoopa9 neix l’any 2012 França a l’espai periurbà de Montpellier. Empra espais públics de l’anella verda de la ciutat per incorporar persones nouvingudes als sector agrari als seus Espais Tests. Forma part de la xarxa RENETA.

Fonament

Terracoopa és una organització cooperativa que ofereix l’oportunitat d’iniciar una empresa agrària relacionada tant amb temes vinculats a la jardineria i els espais verds, com a la producció hortícola. També porta a terme tasques de capacitació i consultoria en agricultura i medi ambient. Promou en aquest marc una activitat col·lectiva dinàmica, assessorament legal i ofereix també als usuaris el mitjans materials per iniciar aquest tipus d’activitat.

El projecte permet limitar riscos per a les persones emprenedores, els proporciona un marc legal, ofereix assessorament en comptabilitat i gestió administrativa, dóna formació i enxarxa els nous usuaris amb altres plataformes de promoció de projectes i negocis agrícoles. Una de los potes més fortes del projecte de Terracoopa és el Viver de Productors Agraris, en el que faciliten la incorporació de persones noves al sector i des d’on es treballa pel foment d’un model productiu en ecològic i en venda de proximitat.

A la zona de Montpellier es detecta una demanda creixent entre joves vinculats o no al sector agrari, per obtenir eines que els permetin posar en marxa noves maneres d’entendre el desenvolupament rural i humà. En general aquestes iniciatives promouen la producció ecològica i de proximitat.

9_{http://www.terracoopa.net/}

(26)

26

El programa sorgeix a partir de la coordinació d’una banda d’ADEAR LR, que és una entitat d’acompanyament del sindicat “Conféderation Paysane” i Crealed de l’altra, una cooperativa d’ocupació. Terracoopa s’organitza sota la matriu de CAE (cooperatives d’activités et d’emploi), que porta associats serveis d’acompanyament professional, administratius i comptables. La iniciativa compta també amb el suport de l’Ajuntament de Montpellier, el qual cedeix terres públiques de l’anella verda de la ciutat, i amb la xarxa d’Espais Test Agraris RENETA.

Terracoopa és una organització cooperativa que s’organitza de manera democràtica. Està composta per persones associades, que són empresàries i productores i cada una d’elles representa un vot independentment del seu capital aportat. En els procés d’entrada a l’organització, els nous usuaris del servei han de superar una anàlisi de la seva proposta a criteri dels i les sòcies de l’organització. Si la proposta s’accepta, la nova persona usuària signa un contracte CAPE, “Contrat d’Appui à la promotion d’enterprise”, però no té la condició de sòcia.

Durant un termini que pot allargar-se fins als tres anys, s’avalua la idea i es complementa amb formacions sobre administració a través del suport dels assistents de Terracoopa i Crealead. Quan la nova empresa agrària s’estabilitza, se signa un contracte de feina permanent entre la persona beneficiària i Terracoopa, la remuneració s’estableix en funció de les previsions d’ingressos de l’activitat en qüestió. D’aquesta manera un cop s’esdevé contractista, es pot passar a ser soci de l’organització a través de la compra d’accions. Per altra banda hi ha l’opció, a cert punt, d’iniciar a fora del marc de la cooperativa l’activitat recentment avaluada i desvincular-se de l’organització.

Terracoopa té un acord per utilitzar deu hectàrees dins del Parc Agrari de l’Ajuntament de Montpellier. D’aquesta manera facilita l’accés a la terra a les persones emprenedores, així com un marc jurídic favorable que facilita mantenir dins del sistema

(27)

27 regulat les persones usuàries d’aquesta iniciativa, la qual cosa els garanteix certs ingressos també en les fases inicials de la seva pròpia iniciativa.

L’organització es finança a partir d’un percentatge del negoci dels projectes allotjats. Si la cooperativa té beneficis es reinverteixen en la mateixa organització.

Joves amb o sense vinculació al món agrari amb voluntat de crear una empresa agrària vinculada als valors de la proximitat i la producció sostenible.

Drets i deures de la persones usuàries

Terracoopa preveu acollir diferents perfils professionals. En el cas dels productors agraris se’ls cedeixen mitjans de producció. Concretament, a cada persona es cedeixen 5.000 m2 de superfície cultivable, un hivernacle, la maquinària necessària i la presa de reg. Les persones usuàries poden fer servir l’espai fins a un total de tres anys. Cada persona emprenedora s’organitza amb una certa autonomia segons la pròpia manera de produir i de vendre. Les persones emprenedores paguen la instal·lació de reg específic que necessitin, els plàstics i la resta d’inversió. El cost de l’aigua la paguen una meitat la cooperativa i l’altra la persona usuària.

Cada persona paga a la cooperativa 1.500€ per aquesta cessió i gaudeix dels serveis associats a la CAE: administratius, comptables, d’acompanyament, de mutualització de serveis legals (assegurances, gestió, contractació, societaris).

Als nous emprenedors se’ls pot atribuir un salari gràcies al contracte CAPE, “Contrat d’Appui à la promotion d’enterprise” (pagesos, jardiners, tècnics o formadors). El contracte CAPE permet als emprenedors que comencen l’activitat cobrar l’atur durant el primer any i al voltant de 450€ a partir del segon.

(28)

28

Bona presència al web i a xarxes socials.

Després de tres anys de creació del projecte de Terracoopa han passat per l’Espai Test vint-i-cinc persones. La facturació habitual de cada projecte dins de Terracoopa està al voltant dels 20.000€.

2.6. Espai Test de Galinagues Fonament

El projecte està pensat per acollir persones emprenedores que vulguin desenvolupar un projecte agrari. Es realitzen també formacions puntuals de cap de setmana o de períodes curts (1 setmana) sobre agricultura biodinàmica i tallers amb escoles per alumnes de 3 a 6 anys.

L’associació “Graine de Paysans” és qui gestiona l’Espai Test de Galinagues i disposa a més d’altres Espais Test a la zona. El projecte es desenvolupa com a part de la Xarxa RENETA, de manera que ha acceptat la seva carta de compromisos. “Graine de Paysans”, està registrada a la MSA (Mútua Social Agrària) com a incubadora d’activitats agrícoles de manera que pot donar cobertura legal als usuaris del projecte a través del contracte CAPE (suport a l’emprenedoria) que dóna cobertura legal dins l’àmbit laboral francès.

(29)

29 L’Espai Test de Galinagues s’ubica en un espai físic que és la base d’un projecte amb 23 anys de recorregut “Le Chant du Pissenlit” el qual desenvolupa agricultura i ramaderia biodinàmica. A més, “Le Chant du Pissenlit” organitza cursos de formació i estades relacionades amb l’agricultura ecològica i biodinàmica, així com educació ambiental per escoles i famílies.

Terre de Liens, un banc de Terres d’àmbit francès va accedir comprar la finca de “Galinagues” l’any 2008, protegint d’aquesta manera el projecte “Le Chant du Pissenlit”. L’associació “Graine de Paysans” va trobar doncs en aquest espai una bona plataforma per desenvolupar el seu principal Espai Test.

El contracte CAPE, permet a les empreses o associacions, en aquest cas “Graine de Paysans”, oferir un programa de preparació i acompanyament per a persones emprenedores. Durant l’execució d’aquest contracte, la persona emprenedora podrà iniciar el seu negoci sota el paraigües de l’associació que ofereix un quadre legal sense realitzar necessàriament tot el procés burocràtic i de inversió que requereix engegar una activitat agrària nova i accedir al sistemes d’ajut per la instal·lació com a jove agricultor.

La seu física on s’ubica l’Espai Test de Galinagues és la mateixa seu de l’associació “Le Chant du Pissenlit”. Es tracta d’una granja amb una finca de 50 hectàrees que disposa d’animals, formatgeria, forn de pa, zones de reunió, menjador i cuina.

Les persones emprenedores paguen una taxa de 1000€/any a l’associació “Le Chant du Pissenlit” en concepte d’utilització dels mitjans de producció: lloguer dels animals, ús de la formatgeria, forn i hort. L’associació “Graine de Paysans” ofereix una plataforma legal per poder comercialitzar els productes generats per les persones usuàries. Les

(30)

30 persones emprenedores contribueixen a finançar el projecte a través d’un 10% dels beneficis de les seves activitats.

Per la seva banda, l’associació “Le Chant de Pissenlit” rep ajudes de l’Estat, del govern de la regió (Languedoc Roussillon) i del Departament (Aude). A la vegada rep donacions puntuals i ajudes de fundacions.

Persones amb interès per desenvolupar un projecte d’emprenedoria agrària, amb base ecològica i amb estratègies de venda directa.

Drets i deures de la persones usuàries

Les persones emprenedores que fan ús del servei de l’Espai Test Agrari accedeixen a un contracte “CAPE”. Aquest contracte té un any de duració, encara que és prorrogable fins a tres anys. No són contractes laborals de manera que les persones beneficiàries no perceben cap salari, els seus ingressos depenen dels beneficis que generi la seva activitat productiva i comercial en l’Espai Test. El contracte cobreix a més la protecció social, l’atenció en cas d’accident laboral o malaltia professional i no es perd el dret a cobrar prestacions de desocupació durant la vigència d’aquest contracte, factor que assegura un ingrés durant el període de proba dels projectes. D’aquesta manera, aquesta fórmula permet a les persones emprenedores participants en la incubadora agrària provar el seu projecte sense perdre els drets de Seguretat Social durant el període d’experimentació, així com posar en marxa la idea sota un marc jurídic regulat. En el cas de l’Espai Test de Galinagues la comercialització es fa sota la cobertura, la marca, el registre sanitari i el corresponent CIF de l’associació “Graine de Paysans” i el benefici de les vendes reverteix a les persones emprenedores. Els usuaris estan obligats al pagament d’una taxa de 1000€/any.

(31)

31

El projecte a Galinagues apareix explicat de manera més o menys confosa en els webs que promocionen tots els projectes emmarcats en les organitzacions descrites més amunt. De vegades costa entendre on acaba una iniciativa i on en comença una altra.

Actualment “Le Chant de Pissenlit” acull a 5 persones en test: un vaquer/formatger, un pagès/forner, una cabrera/formatgera, un agricultor i una avicultora. De les persones que ja s’han sotmès al test, n’hi ha 5 que estan instal·lades com a productors, 2 instal·lades com a personal productor en un règim simplificat, on es treballen un màxim de 1.200 hores/any i dues persones més en procés d’instal·lació.

2.7. Viver d’Agricultors de Rufea

El Viver d’Agricultors de Rufea es comença a gestar des de l’Ajuntament de Lleida l’any 2012 i incorpora les primeres experiències agràries l’any 2014. Actualment hi ha tres empreses en període de test.

(32)

32

Fonament

El Viver d’Agricultors de Rufea neix amb l’objectiu de dinamitzar el sector agrari de l'Horta de Lleida i els municipis d’influència per fomentar la creació d’empreses agràries a través d’un viver d'agricultors i un servei d'assessorament que promogui la diversificació de productes agraris.

L’Horta de Rufea s‘ubica al voltant de Lleida en un radi de quatre quilòmetres i representa una superfície d’unes 12.000 hectàrees amb potencial hortícola. L’objectiu del projecte del Viver d’Agricultors és impulsar l’economia local a través d’una agricultura actualitzada i responsable on s’afavoreixi el circuit curt, les produccions diversificades, de qualitat i de temporada que aportin també altres avantatges com la millora del medi ambient, la millora del paisatge o la incorporació d’aliments més saludables a la dieta.

Els punts estratègics del projecte són la millora de la rendibilitat de les explotacions, la transformació dels productes agraris, proporcionar noves sortides comercials als hortolans nous i sensibilitzar la població dels avantatges del consum responsable. També és un objectiu del projecte, l’impuls en la creació de noves empreses així com redirigir-ne d’altres vers la producció de qualitat amb valor afegit i de proximitat. L’actual conjuntura socioeconòmica fa necessària la creació de noves iniciatives que generin llocs de treball, especialment entre les persones joves. A més cal tenir en compte l’interès d’un sector de la població d’origen no agrari que vol introduir-se a l’activitat i una població professional envellida. Finalment, les noves tendències del mercat, on es recuperen els circuits curts combinat amb la proximitat de Lleida com a pol de consum són elements que faciliten la iniciativa en qüestió.

El Viver d’Agricultors de Rufea s’impulsa des de l’Ajuntament de Lleida per promoure la participació ciutadana en iniciatives de sostenibilitat. En l’entorn del mateix ajuntament el projecte rep el suport del Consorci de Promoció Econòmica dins el pla d’ocupació juvenil municipal.

(33)

33

El Viver d’Agricultors s’orienta a totes aquelles persones, no necessàriament originàries del sector agrari, que tenen una idea de negoci basada en l’agricultura i que abans de fer la inversió, volen assajar els processos productius i fer viable l’activitat. Aquest procés de prova, limitat en el temps, acaba idealment amb la incorporació de la nova persona a l’activitat agrària.

Per tal d’accedir al servei, les persones usuàries han d’elaborar un pla d’empresa segons un procediment específic amb l’assessorament dels tècnics del Consorci de Promoció Econòmica. Si el projecte es considera apte es pot iniciar l’activitat agrària tot gaudint d’un seguiment agrària i empresarial.

El servei d’assessorament s’enfoca a la diversificació de la producció, la transformació agroalimentària, la comercialització i distribució i a l’organització i gestió empresarial. A més, també s’impulsa l’intercanvi entre les persones emprenedores del Viver d’Agricultors, per compartir materials, eines, tècniques i idees.

El Viver d’Agricultors s’ubica a la Partida de Rufea (Lleida), en una parcel·la de 74 hectàrees propietat de l’Ajuntament. La distribució de l’espai en diferents parcel·les és variable segons el projecte específic de cada usuari. Les persones emprenedores tenen accés a la terra, la xarxa principal de reg, el grup de bombament i l’aigua. L’any 2015 es va rehabilitar un magatzem proper per guardar eines, i queda pendent la segona fase per arreglar un pati on guardar mes eines i poder encaixar les hortalisses.

La Fundació Lleida 21, entitat impulsora del projecte compta amb una seu per realitzar tasques tècniques i administratives. A més accedeix a recursos de l’ajuntament com sales per fer formació i servei de comunicació i premsa.

El projecte basa el seu finançament a partir de l’Ajuntament i de la Fundació Lleida 21 i altres fons com el suport de la Generalitat de Catalunya a través de les subvencions per a Projectes Innovadors i Experimentals cofinançats pel Fons Social Europeu.

(34)

34

Persones emprenedores, majoritàriament joves i sense orígens agraris, que vulguin emprendre en el món agrari de l’horta de Lleida. També s’orienta a agricultors que volen diversificar, com per exemple un fructicultor que vol provar de fer verdures ecològiques, sempre que compleixin les premisses de crear ocupació i desenvolupar un projecte que doni valor a l’horta de Lleida.

El programa dóna accés a una parcel·la agrícola d’entre una i dues hectàrees, segons el projecte, normalment destinada al cultiu d’hortalisses i a altres cultius anuals. Es facilita la infraestructura de reg i s’estableix un contracte de la parcel·la d’entre quatre i sis anys.

A més a més, s’ofereix un servei d’assessorament a l’emprenedoria agrària per a agricultors en fase d’estudi o implementació que vulguin realitzar un projecte de diversificació agro-empresarial. Aquest servei s’orienta als usuaris del Viver d’Agricultors però també s’ofereix a agricultors que desitgin desenvolupar un nou projecte.

La persona emprenedora ha de pagar 400€/mes per hectàrea i una fiança de 300€ que es deposita a l’ajuntament.

El projecte té vinculació directa amb l’ajuntament de Lleida i pot accedir als seus serveis de comunicació i difusió. La difusió del projecte es basa en tres pilars.

 Difusió genèrica: servei d’atenció individual, xerrades, viatges, fulletons, correu electrònic, notes de premsa i atenció als mitjans.

 Promoció d’activitats relacionades amb l’Horta de Lleida i els seus productes agraris amb l’objectiu d’enfortir entre la ciutadania la imatge d’identitat territorial i promocionar-ne els seus productes.

(35)

35

Actualment hi ha tres projectes actius del programa basats en la producció d’hortalisses ecològiques certificades, que fan venda de proximitat a domicilis, grups de consum, restaurants i venda al major d’alguns productes.

2.8. Espai Test d’Àger i de Montenartró Des de l’Escola de Pastors de Catalunya10

, fa anys que es treballa per posar en marxa la figura dels Espais Test Agraris. El proper any 2016 comencen en fase de prova pilot dos projectes nous: L’Espai Test Àger i l’Espai Test de Montenartró.

Fonament

Els Espais Test d’Àger i de Montenartró neixen fruit de la necessitat detectada des de l’Escola de Pastors de Catalunya de facilitar l’accés a la terra dels alumnes que acaben la formació. Des de l’any 2009 L’Escola de Pastors de Catalunya dóna suport a una nova generació de pagesia i treballa per garantir el relleu generacional de l’activitat ramadera de muntanya mitjançant la incorporació de persones a l’activitat agrària, i fomentant models de gestió sostenible de les finques. Un dels esculls que la major part d’alumnes troben en el moment d’engegar el seu projecte propi és l’accés a la terra i la manca d’experiència pràctica. En aquest sentit la idea dels Espais Test neix per donar resposta a aquests reptes.

10_{https://projectegripia.wordpress.com/}

(36)

36

L’Escola de Pastors sorgeix al Pallars Sobirà gràcies al treball de l’Associació Rurbans, una entitat de dinamització rural de muntanya. Actualment l’Escola de Pastors té delegacions al Consorci del Lluçanès, al Consorci de la Serra de Llaberia i al Consorci Ripollès Desenvolupament.

A més, des de l’any 2015 s’ha articulat una Xarxa de Suport a l’Escola de Pastors la qual consta de persones voluntàries que col·laboren de diferents maneres amb el projecte. Per exemple, contribueixen amb el seguiment de les pràctiques dels alumnes, la recerca de nous pagesos i pageses per col·laborar en la realització de tasques de difusió o amb aportacions econòmiques estables.

L’Escola de Pastors col·labora estretament amb “Terra Franca”11

entitat que facilita els vincles entre persones propietàries de terres i persones nouvingudes a la pagesia per així promoure un ús responsable del sòl, produccions agroecològiques respectuoses amb l’entorn i productes de proximitat.

Per tal de posar en marxar els Espais Test Agraris, en el cas d’Àger es compta amb la col·laboració directa del ramader que acull el projecte; i en el cas de Montenartró amb la cessió de terres i instal·lacions d’una persona veïna del poble.

En tots dos casos, l’Escola de Pastors posa a disposició de la persona emprenedora el suport tècnic i l’acompanyament progressiu al llarg de tot el període de test, tasques entre les que s’inclou la coordinació entre el propietari (tutor) i els futurs pagesos i els seguiments/reunions periòdiques de coordinació i avaluació mentre duri el test. L’Escola de Pastors també facilita formacions especialitzades fora de la producció agrícola així com el recolzament amb la comercialització del producte.

En el cas d’Àger, la persona emprenedora compta amb el suport directe del ramader que col·labora en l’Espai Test Agrari, i en el cas de Montenartró amb un assessor-tutor que acompanyarà les persones emprenedores.

11

(37)

37

L’Espai Test d’Àger compta amb un ramat de 200 ovelles, 10 vaques, les instal·lacions ramaderes i tot el que el nou pastor necessita per engegar l’activitat. El model, en aquest cas, és un acord de col·laboració amb un ramader que ja té els recursos i que els posa a disposició de l’Espai Test. Les decisions en relació a la gestió i maneig del ramat, seran compartides entre la persona emprenedora i el ramader.

En el cas Montenartró la persona emprenedora compra el ramat (10 ovelles) i es fa càrrec al 100% de totes les decisions de l’explotació ramadera. Tindrà al seu servei un assessor-tutor per a l’acompanyament durant tot el període de test.

El projecte de l’Escola de Pastors està recolzat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, l’Escola Agrària del Pallars i el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC). Pel que fa als projectes concrets dels Espais Test Agraris d’Àger i de Montenartró, les fons de finançament provenen del Pla de Garantia Juvenil del SOC.

El perfil de les persones usuàries en tots dos casos és el dels alumnes de l’Escola de Pastors de Catalunya, persones nouvingudes al sector ramader amb una voluntat molt clara de guanyar-s’hi la vida amb l’activitat ramadera.

Per fer el procés de selecció de les persones usuàries es tenen en compte el punts següents: 1) haver estat alumnat de l'Escola de Pastors en qualsevol de les seves edicions, 2) tenir un projecte professional propi amb la intenció de portar-lo a terme en un futur proper, 3) tenir la llibertat i per tant el temps de poder invertir 12 mesos en aquesta formació, 4) es prioritzarà que la persona durant l'any 2015 sigui menor de 31 anys.

(38)

38

L’Escola de Pastor és fa càrrec de pagar les despeses vinculades a la remuneració de les persones emprenedores, l’assegurança d'accidents i de responsabilitat civil, i l’apartament o espai de residència. Pel que fa a la persona emprenedora, es responsabilitza d’aportar hores de treball, implicació i feina en l'espai i l'assoliment dels objectius; retorn constant amb l'Escola de Pastor i el seu tutor de referència; i un ramat de 10 ovelles i petit corral (en el cas de l'ET de Montenartró).

Les persones emprenedores tenen un contracte de pràctiques remunerat de l’Escola de Pastors pel qual reben 300€ al mes. L’Escola de Pastors els hi ofereix l’allotjament.

El projecte dels Espais Test Agrari té vinculació directa amb l’Escola de Pastors de Catalunya, que té una presència molt destacada a les xarxes socials i a Internet. La difusió del servei es realitza a través de totes aquestes eines, a més de la difusió que a les persones que s’han format a l’Escola de Pastors.