Unitat Didàctica: EL FITNESS
1.- BREU HISTÒRIA.
La condició física és un concepte que s’ha desenvolupat al llarg de tota la nostra història com a ésser humans. El desenvolupament d’una bona condició física responia a diferents objectius segons l’època i
les necessitats de la població. Així trobam objectius
utilitaris (la caça), objectius de defensa (els militars), objectius esportius (els Jocs Olímpics), objectius econòmics (els comerciants), etc.
A l’antic imperi romà trobam una frase que encara perdura en els nostres dies i que resumeix la importància del benestar físic: “Mens sana in corpore sano”. A la
civilització grega, hi havia una necessitat de cercar l’equilibri físic, mental i social que
encara avui s’intenta mantenir (l’activitat física juga un paper molt important en aquest sentit).
A l’actualitat, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és la responsable de difondre una gran quantitat de programes encaminats a promocionar la salut. Dintre d’aquest programes l’activitat física juga un paper molt rellevant. Un d’aquests
programes és el de “Salut per a tots” que va sorgir l’any 1978 conjuntament amb
UNICEF.
2.- CONCEPTE. 2.1.- Etimologia.
La paraula fitness prové de l’anglés i les tres primeres lletres de la paraula són les sigles de freqüència, intensitat i temps (FIT). El sufixe ness és l’encarregat de sustantivitzar la paraula. Per tot això resulta evident que el control de la càrrega
2.2.- Definició.
La Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola no reculleix la paraula fitness. En la seva llengua d’origen, l’anglès, la paraula fitness significa l’estat de trobar-se en forma o tenir una bona salut i una bona condició física.
2.3.- Contextualització.
La realitat és que dintre del fitness podem trobar diferents activitats com les coreografiades i les de condicionament físic que el que pretenen és millorar l’estat de condició física de la persona.
Les classes d’aerobic, el ioga, la tonificació, el pilates, l’spinning i molts altres continguts que podem trobar a qualsevol gimnàs, pretenen millorar les
diferents capacitats condicionals (força, resistència,
velocitat i amplitud de moviment). Aquesta millora de les capacitats es realitza respectant els principis d’entrenament de freqüència, intensitat i temps.
La millora de la condició física comporta una millora de l’aparença física, que és l’objectiu primordial del fitness. El nostre cos experimenta unes adaptacions fisiològiques i morfològiques que permeten a la persona trobarse millor psicològicament i millorar també les seves relacions socials.
Per tot això, podriem dir que el fitness és aquell conjunt d’activitats motrius
encaminades a millorar l’aparença física i on els paràmetres de freqüència, intensitat i temps determinen la càrrega de treball.
3.- PER QUÈ EL FITNESS A LA NOSTRA VIDA. 3.1.- Contextualització.
Segons Clarke (1967), la condició física és l’habilitat de realitzar un treball
diari amb vigor i efectivitat, retrasant l’aparició de la fatiga, i realitzant-ho amb poca despesa energètica i amb l’absència de lesions. Per una altra banda, el Diccionari
de les Ciències de l’Esport defineix condició física (physical fitness amb anglés), com el benestar integral corporal, mental i social.
Si el fitness té com objectiu millorar la nostra aparença física i una de les conseqüències de la pràctica d’activitats dirigides (aerobic, ioga, spinning, etc.), és la millora de la condició física, és evident que la pràctica del fitness millorarà la nostra condició física. Per tant el fitness, sempre guiat per la mà de professionals, serà beneficiós per la nostra salut.
3.2.- Tendència actual: del fitness al wellness.
Segons Isidre Sistaré (2008):
1/ L’evidència epidemiològica que relaciona inactivitat física amb incapacitat, morbilitat i mortalitat és cada dia més evident als països industrialitzats (Blair i col., 1991; Anderson i col., 1978).
2/ D’aquesta manera, el sedentarisme és un factor de risc estretament relacionat amb el patiment de nombroses malalties cròniques, entre d’altres, la hipertensió, l’obesitat, la
diabetis mellitus i diverses patologies del
sistema cardiovascular.
3/ La OMS i altres organitzacions estan propulsant quantitat de programes que
potencien la salut, és a dir, l’estat de
trobar-se bé.
Podem deduïr que les marques i registres són secundaris i el que realment és
important és que la persona pugui realitzar esforços diaris sense grans despeses
energètiques, retrasant l’aparició de la fatiga i prevenint l’aparició de lesions (definició de condició física).
... PER TOT AIXÒ...
3.3.- Què és el wellness?
Una vegada contextualitzada la tendència actual, on és més important el concepte de trobar-se bé per damunt de l’aparença física, podem dir que el wellness completa de
qualque manera el concepte de fitness. Això és degut perquè si bé és cert que el
fitness ajuda a millorar la condició física, el wellness remarca la necessitat de
trobar-se bé per damunt de l’aparença física.
El wellness introdueix terapies antiestrés, massatges, l’ús de l’spa, dietes personals, etc., que de qualque manera afavoreixen l’equilibri personal mitjançant la cura
del cos.
Hem passat del concepte de millorar la nostra aparença física al concepte de trobar-nos bé.
D’aquesta manera, el Wellness esdevé la recompensa a un estil de vida saludable.
4.- ACTIVITATS DIRIGIDES.
Són activitats físiques guiades per professionals. El seu màxim objectiu és
aconseguir un estat de salut, tant físic com mental, el més òptim possible. Mitjançant
aquestes activitats de fitness desenvolupam la condició física.
Hi ha un gran nombre d’activitats dirigides que podem trobar als gimnasos i cadasquna d’aquestes té diferents objectius establerts. Per tal d’afavorir el seu coneixement, a continuació trobareu una taula on agrupam les activitats dirigides en
funció del seu objectiu:
Coreografiades Condicionament físic Cos-ment Altres (material
emprat) Objectiu: Cerquen l’expressió mitjançant l’estética del moviment. Objectiu: Cerquen la millora de la qualitats físiques bàsiques. Objectiu: Cerquen el benestar mitjançant la connexió harmònica del cos i la ment.
Objectiu: Necessiten
un equipament especial per la seva realització.
Exemples: aerobic, batuka, hip-hop, ball llatí, etc. Exemples: gimnàstica sueca, Calistènics, Tonificació, Circuit d’entrenament combinat, GAP, TBC, etc.
Exemples: Ioga,
Tai-Txi, Stretching, Cadenes musculars, Pilates, Gimnàsia Postural, etc.
Exemples: Step,
ciclisme indoor, Body Training Systems, T-Bow, etc.
Taula 1: Activitats dirigides agrupades segons el seu objectiu (Isidre Sistaré, 2008).
SALUT ACTIVITAT FÍSICA: - Fitness - Esports - Natura - Expressió corporal, ... WELLNESS: - Hidroterapia - Massatges - Banys de vapor - Dietes, ...
5. CÀLCUL DEL FITNESS AERÒBIC (proposta de Brian J. Sharkey). 5.1.- Variables del càlcul.
Si volem estimar el nostre nivell de fitness aeròbic (resistència aeròbica), ho podem fer agafant com a referència la nostra activitat diària regular. Només hem de
multiplicar cadasqun dels valors de les variables de la taula següent i comparar el
resultat amb la taula de valors de l’apartat 5.2.
PUNTUACIÓ ACTIVITAT DIÀRIA
FREQÜÈNCIA 5 4 3 2 1
Diària o quasi diària 3 a 5 cops per setmana 1 a 2 cops per setmana Poques vegades al mes Menys d’un cop al mes
INTENSITAT 5 4 3 2 1
Jadeig i transpiració continua Jadeig i transpiració
intermitent (tennis, squash) No massa forts (ciclisme) Moderats (softball, volei) Suaus (pesca, passeig)
TEMPS 4 3 2 1 Més de 30 minuts Entre 20 i 30 minuts Entre 10 i 20 minuts Menys de 10 minuts
5.2.- Taula de valors i resultat final.
Després d’haver calculat la puntuació en la taula anterior, ara podem veure quin
és el nostre nivell de fitness aeròbic en funció del resultat obtingut. Així per una
persona que fa 4 vegades esport per setmana (freqüència = 4), d’un esport intermitent (intensitat = 4) i més de 30 minuts diaris (temps = 4), la seva puntuació és:
P = F x I x T = 4 x 4 x 4 = 64
PUNTUACIÓ AVALUACIÓ CATEGORIA DE FITNESS(*)
100 80 a 100
40 a 60 20 a 40 Menys de 20
Ritme de vida molt actiu Actiu i saludable Aceptable No massa bó Sedentari Alta Molt bona Bona Baixa Molt baixa
(*) L’índex de puntuació guarda correlació amb el fitness aeròbic.
Si comparam el resultat obtingut (64) amb la taula de valors d’adalt, veim que 64 Puntuació = freqüència x intensitat x temps
6. MATERIAL UTILITZAT PER L’ELABORACIÓ D’AQUESTS APUNTS. 6.1.- Bibliografia:
Cámara, J.C. (2008): Al gimnasio sabiendo lo que hacemos. Revista digital de Educación Física y Deportes. Buenos Aires.
Sistaré, I. (2008): Noves tendències en l’àmbit de les activitats dirigides als centres
d’avantguarda. Societat catalana de l’esport. Palamós.
Villalonga, G. (2003): La força com a capacitat física bàsica. IES Calvià.
VVAA (2002): La educación física en el sistema educativo. Educación Física, volumen I, capítulo 2. MAD. Sevilla.
6.2.- Webgrafia:
http://educacionfisicatic.blogspot.com.es/2011/01/2-eso-unidad-didactica.html http://www.nsca-lift.org/Home/
