SUMARI GASETA

Núm. 24 / Any CI 10 de setembre de 2014

GASETA

SUMARI

Acta sessió extraordinària 13/6/2014 ... 4457 Acte sessió 27/6/2014 ... 4473 Acords sessió 25/7/2014 ... 4526

Comissions del Consell Municipal

Comissió de Presidència i Règim Interior.

Acords sessió extraordinària 12/3/2014 .... 4534

Disposicions generals

Decrets de l’Alcaldia

Esmenar error material Decret Alcaldia S1/

D/2014-02398 ... 4544 Nomenament personal eventual director/a 1

família Serveis Generals. DS Jurídics i con-

trol de Gestió. Gerència d’Hàbitat Urbà ... 4544 Nomenament personal eventual tècnic/a 2

família Serveis de Suport polític. Grup Po-

lític Municipal Socialista ... 4544 Delegació temporal de facultats gerent Qua-

litat de Vida, Igualtat i Esports ... 4545 Nomenament personal eventual director/a 1

família Serveis Generals. Dir. Coordinació

Econòmica. Gerència d’Hàbitat Urbà ... 4545 Delegació temporal de facultats gerent

d’Hàbitat Urbà ... 4545 Modificació Annex Decret Alcaldia S1/D/

2014-2627 relatiu a les substitucions

per absència regidors districte ... 4545 Nomenament personal eventual tècnic/a 2

família Serveis de suport polític. Grup Po-

lític Municipal UpB-ERC-Ri. Cat-Dcat-AM .. 4546 Estructura organitzativa Gerència d’Hàbitat

Urbà ... 4546

Altres disposicions

Autoritzar i disposar despesa nou Web de

mobilitat ... 4553 Fer públic els resultats provisionals del per-

sonal admès i exclòs del Fons d’Acció

Personal

Concursos

Bases generals que han de regir la convoca- tòria de 5 concursos per a la provisió de

cinc llocs de treball ... 4554 Gestor/a de projecte 1 família General. DS

de Persones i Territori Dte. de les Corts .... 4556 Suport 3 família General Dep. Planificació de

Mobilitat ... 4560 Suport 3 família General Dep. Regulació ... 4564 Suport 3 família General Dep. de Senyalització 4569 Gestor/a de projecte 2 família General. DS

a les Persones i al Territori. Districte.

de l’Eixample ... 4573 Bases generals que han de regir la convoca-

tòria d’un concurs per a la provisió d’un

lloc de treball de l’ICUB ... 4577 Gestor/a de Projecte 2 família General.

Dep. de Recursos Humans. ICUB ... 4579 Bases generals que han de regir la convoca-

tòria d’un concurs per a la provisió d’un ..

lloc de treball de l’Institut d’Educació ... 4583

Suport 4 família General. Serveis d’Admi- nistració i oposicionsRecursos Econòmics

de l’Institut d’Educació ... 4586 Lliures designacions

Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de cap de departament 1 família General. Dep. Llicències i Inspecció. Dte.

de Les Corts ... 4591 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de

treball de suport 3 família General. Ge-

rència del Districte de Les Corts. ... 4594

Nomenament concursos

Concurs 78/2014-C. Cap de Secció 1 família

General. Dep. de Família i Infància . ... 4598

Nomenament Lliures designacions

Gestió de Projectes 1 família General. Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis

Urbans ... 4598

Anuncis

CONSELL MUNICIPAL

Actes

Acta de la sessió extraordinària del dia 13 de juny de 2014, aprovada el dia 25 de juliol de 2014

Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia tretze de juny de dos mil catorze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió extraordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Joan Trullén Thomàs, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Ma. Pilar Díaz López, Montserrat Sánchez Yuste, Núria Carmona Cardoso, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Míriam Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

Excusen la seva assistència els Ims. Srs. Antoni Vives i Tomàs i Gerard Ardanuy i Mata.

Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.

Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre a les nou hores aquesta sessió extraordinària convocada per tractar exclusivament l’assumpte següent:

PART INFORMATIVA Informe

Únic. Informe sobre les actuacions entorn el desallotjament de la finca del carrer Jocs Florals, 40-42.

El Sr. Martí Galbis, en qualitat de regidor del Districte de Sants-Montjuïc, enceta els torns d’intervenció presentant l’informe sobre les actuacions dutes a terme arran del desallotjament de la finca del carrer Jocs Florals, 40-42, del barri de Sants, que va ser ocupada il·legalment el 10 de maig de 1997.

Seguidament, es refereix als prop de tres anys de mandat de CiU al govern municipal, després de trenta-dos de governs ecosocialistes; constata que van arribar al govern carregats de responsabilitats i amb la idea clara que, des del primer dia, volien ser propers a la gent i el màxim de resolutius; parlar amb tothom i no defugir els problemes; atendre tothom; i governar per a tothom, no només per als seus votants, unes idees, totes, que assegura que ha fet prevaldre en la seva tasca i la del seu equip al Districte de Sants-Montjuïc.

Ratifica que aquest continua sent el leitmotiv del govern gairebé després de tres anys al capdavant de la ciutat; i afirma que és des d’aquest ideal polític que, personalment i d’acord amb l’Alcalde, va voler iniciar converses amb el col·lectiu de Can Vies, ara fa prop de dos anys. Assenyala que aquest contacte inicial es va

produir arran de la celebració de la Fira d’Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta; i amb motiu de les protestes per la detenció de dos membres del col·lectiu de Can Vies durant els disturbis produïts arran de la vaga general del 29 de març de 2012, fets durant els quals membres del govern del Districte van ser perseguits i assetjats i, fins i tot, agredits físicament, malgrat que l’acció de govern municipal no hi tenia res a veure.

Addueix que hauria estat molt senzill fer cas omís a les seves reivindicacions, i no voler escoltar un col·lectiu que evita el diàleg i empra l’assetjament, que fa un discurs explícit contra els governs establerts, inclòs el del Districte. Afirma que el col·lectiu no considera cap dels membres d’aquest Plenari com als seus legítims representants i ni tan sols interlocutors. Malgrat tot, van fer l’esforç d’establir-hi diàleg per tots els canals a l’abast.

Indica que el llançament del 26 de maig donava compliment a una sentència ferma, dictada pel Tribunal Suprem, després d’un procediment judicial que va durar vuit anys. Afegeix que personalment va demanar a TMB, que té la propietat de l’edifici, un ajornament en l’execució de la sentència amb l’objectiu de continuar dialogant amb els ocupants a fi de trobar la millor solució possible per a totes les parts.

Recapitula, doncs, que estan davant de disset anys d’ocupació il·legal i de vuit de procés judicial, aspecte que remarca al·legant que ajuda a explicar i a entendre l’origen de l’actual situació de Can Vies, la singularitat i la simbologia d’aquest edifici i, sobretot, la complexitat a l’hora de gestionar el conflicte i intentar trobar una solució. Confirma que des del primer dia, fins i tot abans, sabien que Can Vies no era un assumpte més de la ciutat, i que requeria una feina complexa, amb discreció i prudència.

Posa en relleu que no han acarat el procés tot sols, sinó que han comptat amb l’ajuda de persones i entitats de Sants i dels barris dels entorns, a fi d’anticipar-se per trobar i assolir una solució positiva i constructiva abans que no arribés la sentència, ja que la seva obsessió personal i la del govern municipal era trobar un desllorigador a la situació beneficiós per a totes les parts implicades abans d’haver d’executar-la. Agraeix, doncs, a les persones i entitats del barri de Sants la seva col·laboració, la feina d’acompanyament i d’ajuda que els han prestat.

Recorda que la història de Can Vies no comença el 26 de maig passat amb el desallotjament, com sembla que algú està interessat a fer creure, sinó molts anys abans, i remarca que mai cap govern de la ciutat havia arribat tan lluny i cercat tantes alternatives per resoldre el conflicte.

Diu que està convençut que han intentat sincerament fer tot allò que era al seu abast, iniciant la voluntat de diàleg fa dos anys, sense retorn durant molts de mesos, fet que constata que el col·lectiu de Can Vies no tenia gens d’interès a parlar amb cap autoritat municipal, ni amb la d’ara ni amb les d’abans. Diu que fins i tot han patit la incomprensió de molta gent que, mesos enrere, no entenia per què s’obsedien a dialogar.

Posa en valor que han intentat dialogar, doncs, fins a l’últim segon, malgrat que eren objecte durant l’intent d’establir diàleg d’escarnis públics, amenaces i, fins i tot, violència física, mentre persones que donen suport a Can Vies trencaven els vitralls noucentistes de la seu del Districte, un patrimoni públic que havia superat indemne la Guerra Civil.

Insisteix a dir que, fins i tot ara, consideren que l’instrument per resoldre el conflicte és el diàleg, tal i com l’Alcalde ha manifestat des del primer dia; sempre, però, complint la llei i dins d’un marc de no-violència.

Adverteix que ningú no els pot demanar que incompleixin la llei, i davant de la minoria violenta cal actuar sense concessions i amb la llei a la mà, perquè no és acceptable que en una ciutat de convivència, on es poden expressar totes les opinions en llibertat, alguns aprofitin per crear una situació d’extrema violència i vandalisme que no té res a veure ni amb l’activitat dels col·lectius de Can Vies, ni amb els veïns i veïnes de Sants i altres barris del Districte.

Seguidament, en nom del govern, reconeix la feina dels cossos de seguretat, mossos i guàrdia urbana, que han treballat en una situació de gran tensió durant molts dies, sempre amb l’únic objectiu d’aïllar els violents, perseguir el delicte i, sobretot, garantir les llibertats individuals i públiques.

Remarca que tots els grups municipals han condemnat rotundament i sense ambigüitats els aldarulls i la violència en aquest cas, i considera normal que, més enllà de les lògiques diferències, a tots els uneixi el missatge de clar rebuig a la violència.

Entén que resulta obvi que tenen un problema, que és col·lectiu i no exclusiu del govern municipal; tanmateix, tothom qui durant molts anys no va moure ni un dit per Can Vies ara els demana solucions exprés, sense oferir gaire alternatives.

Posa de manifest que la ciutadania espera de tots els membres d’aquesta cambra que, més enllà de la picabaralla en termes polítics, es posin d’acord amb l’objectiu comú de sortir de la situació actual. Addueix que, en part, depèn d’allò que diguin avui que contribuiran al descrèdit de la política, altrament els demana que col·laborin a evitar-lo.

Insisteix en què cal capacitat de diàleg i d’aportar solucions, i no es poden perdre en una roda de retrets que perjudicarà tothom, i que no permeti als violents guanyar la batalla a costa de la divisió de les forces democràtiques. En conseqüència, demana sentit de ciutat per sobre dels interessos partidistes, ja que altrament es juguen la imatge de Barcelona al món i, sobretot, la cohesió social i la convivència a la ciutat.

Recapitula, per tant, que el desallotjament de Can Vies és un fet obligat per l’execució d’una sentència; afegeix, però, que han de ser capaços de donar respostes per satisfer les necessitats d’una ciutat plural i complexa.

Diu que no s’han cansat de reconèixer, l’Alcalde el primer, que a Can Vies hi ha hagut una activitat social positiva, tant per a Sants com per al conjunt de la ciutat, que entre tots haurien pogut preservar, i que no és pas aquella que genera soroll, brutícia, molèsties als veïns i, fins i tot, amenaces a les persones que han denunciat actituds d’incivisme. Afegeix que no és acceptable que alguns usuaris de Can Vies, sobretot els darrers mesos, vulneressin les bases més elementals de la convivència veïnal.

Es refereix a què, després de molts dies d’aldarulls i violència al carrer, aquest ajuntament va decidir aturar l’enderroc a petició de les entitats del barri, que pretenien que fos entès com a gest de bona voluntat per donar un missatge clar i demostrar amb fets la disponibilitat per dialogar, ara que la violència ha cessat. Remarca que la preservació de la convivència i la pau al carrer ha estat el principal eix de totes les decisions que han pres, alhora que s’han elaborat informes i s’han mantingut els contactes necessaris amb veïns i entitats a fi que res d’allò que passi a Can Vies puguin ser perjudicial per a les persones.

Fa notar que aquest escenari de no-violència i de legalitat ha obert totes les possibilitats que es poden posar damunt la taula, dins d’un marc de legalitat; en aquest sentit, posa en relleu que a Barcelona hi ha models de relació amb les entitats absolutament pioners i positius, entre els quals cita el model de Can Batlló, d’èxit fins avui, basat en la col·laboració estreta, lleial i transparent entre l’administració de proximitat i les entitats veïnals dels barris de Sants i La Bordeta. Recorda que el model neix d’una ocupació en el trànsit entre dos mandats municipals, que ha discorregut per la via de la col·laboració institucional; un model que va impulsar i que ha liderat l’actual govern municipal amb la col·laboració de moltes persones i entitats.

Constata, però, que la ciutat ha canviat molt els darrers vint anys, i les ciutats que aposten per la participació, la cultura, la creativitat i la innovació s’han de governar d’una manera compartida, com exemplifica el model de Can Batlló que acaba de citar; una reflexió que serveix per repensar el present, i sobretot el futur, de Can Vies.

En aquesta línia, i atès que disposen del temps per fer-ho, considera convenient que tothom assumeixi la seva part de responsabilitat. Avança que es poden trobar solucions provisionals en l’espai de Can Vies, alhora que també poden acordar alternatives més estables i de futur en altres espais.

Conclou que el full de ruta, doncs, és parlar de tot, establir diàleg, legalitat i pau social; alhora que cal posar en valor la feina de moltes entitats del Districte que compleixen amb les seves obligacions i que no poden ser objecte de greuges comparatius. Així, adverteix que no estan disposats a donar cap tracte de favor als qui intenten obtenir avantatges o privilegis a base d’aldarulls.

Afegeix que tenen molt clar que la ciutat no renunciarà a cap dels processos de transformació que inclouen la cobertura de les vies de Sants amb el calaix, que afecta la finca de Can Vies, i que és un projecte pactat amb els veïns i les forces polítiques des de fa alguns anys.

Finalment, reivindica la feina feta, la paciència infinita que ha demostrat aquest ajuntament i, a més, la gran dedicació i generositat política, així com la voluntat de fer les coses amb sentit comú. Destaca que tota l’administració municipal està abocada a solucionar aquest problema.

Demana, en conseqüència, generositat per part de tots a fi de trobar solucions, conscients que la conjuntura política i social els obliga a ser sensibles i flexibles.

El Sr. Colomé condemna, d’entrada, l’esclat de violència que ha viscut Barcelona durant gairebé una setmana arran del desallotjament de Can Vies. Precisa que entre el dilluns 26 i el dissabte 31 de maig, la ciutat ha viscut un episodi de violència mai vist fins a les hores arran del desallotjament d’una finca okupada; la ciutadania ha presenciat perplexa com es malmetien béns públics, crema de contenidors, cotxes, serveis públics com el Bicing, una unitat mòbil de TV3 o una excavadora. Igualment, diu que també ha presenciat com es malmetien béns privats, i com la violència s’escampava per tota la ciutat. I manifesta que estan cansats que després de cada esdeveniment d’aquesta mena surti l’Alcalde, o el responsable de seguretat, i expliquin una història i facin actes de condemna, sense que s’actuï en conseqüència.

Reclama, per tant, unanimitat i posicionaments clars, ja que massa anys s’ha coquetejat amb els col·lectius antisistema; durant massa temps, Barcelona ha estat una ciutat que ha creat un efecte crida, de manera que molta gent antisistema ha acabat considerant-la com una capital de referència i que, de cap manera, no ho volen, tal com manifestava el Sr. Trias, des de l’oposició estant, el 30 de setembre de 2010, just després dels fets succeïts durant la vaga general del dia anterior. Observa que llavors només va trigar un dia, mentre que ara n’han transcorregut sis.

Fa notar que darrerament Barcelona ha estat notícia en mitjans de comunicació d’arreu, i no ho ha estat com a smart city, sinó per ser una burned city, és a dir, una ciutat cremada, o el que en aquest cas és el mateix, una marca cremada.

Posa de manifest el seu bon tracte personal amb el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, i com a càrrec que electe que és ell mateix, afirma que se solidaritza profundament amb el Sr. Martí per tot el que ha hagut de passar i viure els darrers mesos. Tanmateix, considera que, tot i el respecte que té pel Sr. Martí, que hauria d’haver estat l’Alcalde qui avui presentés aquest informe. Diu que no entenen que la presentació la faci el regidor, com tampoc que l’hagués fet el Primer Tinent d’Alcalde, que el dia del desallotjament programat de Can Vies era a Panamà, i aprofita per dir que encara esperen explicacions, atès que consideren inaudit que el responsable de seguretat del ciutat no hi sigui.

Addueix, per tant, que la selecció del ponent per part del govern demostra, una vegada més, que no calibra la importància dels fets que han succeït i, en conseqüència, creuen que toca a l’Alcalde donar explicacions, no pas obrint torn, sinó ara mateix.

Observa que els grups de l’oposició han calibrat molt millor que el govern la importància d’aquest Plenari extraordinari, atès que les intervencions les fan els presidents dels Grups. Fa avinent que, si segons els clàssics, és una virtut ser amo dels silencis propis, és un defecte, i en ocasions un escarni, el silenci onerós de l’Alcalde en ocasions com la d’avui.

Continua la seva intervenció recapitulant la història de l’ocupació de Can Vies, que es remunta fa disset anys, catorze dels quals coincideixen amb governs d’alcaldes socialistes, i els tres darrers amb un alcalde de CiU. Assenyala que durant els diversos governs de progrés s’han portat a terme multitud de desallotjaments d’edificis ocupats, alguns de tan emblemàtics com La Rimaia, el 2010, la Teixidora, el 2009, la Gorda, l’Ateneu Popular de Vallcarca el 2008, Can Ricart i la Makabra el 2006. Posa en relleu que totes aquestes actuacions que ha citat han tingut un denominador comú, d’una banda, el compliment de la legalitat i, d’altra banda, el manteniment de l’autoritat democràtica de la ciutat. Afegeix que durant els primers catorze anys d’ocupació de Can Vies es van complir els dos

principis bàsics que acaba d’esmentar, mentre que en tres anys l’alcalde Trias se’ls ha carregat.

Fa notar a l’Alcalde que tenia diverses possibilitats per escollir què feia amb Can Vies, entre les quals haver suspès el desallotjament i l’enderroc per continuar negociant, ja que la sentència li ho permetia; afegeix que també hauria pogut optar per, una vegada desallotjat l’edifici, continuar fins al final. Altrament, finalment ha escollit carregar-se el principi d’autoritat democràtica: desallotjament, inici de l’enderrocament, que s’atura arran de l’esclat de violència, demanda als antisistema que sol·licitin una llicència per començar la reconstrucció de Can Vies i, finalment, oferta que sigui una empresa pública, TMB com a propietària dels terrenys, qui pagui el cost de treure la runa.

Subscriu, com deia fa poc una reconeguda periodista en un article, d’ençà que el Sr. Trias és alcalde, a Barcelona han bufat aires marxistes a l’Ajuntament, sense que qualificatiu faci honor a l’autor de El capital, sinó a la coneguda frase de Groucho Marx “aquests són els meus principis, si no li agraden, en tinc uns altres.”

Conclou, doncs, que si l’Alcalde actua com a tal tindrà tot el suport del seu Grup, a canvi, però, que no sigui presoner dels violents.

El Sr. Fernández Díaz inicia la seva intervenció posant en relleu que Barcelona és un focus d’atracció de persones que no pot qualificar d’altra cosa que de delinqüents molt ben organitzats.

Es refereix als fets violents viscuts a Barcelona, observant que no són ni aleatoris ni casuals, i davant dels quals cal actuar amb contundència; malgrat això es constata que durant molt de temps s’ha coquetejat amb una gent que no ho mereix. Precisa que el que acaba de dir no és una asseveració seva, sinó l’afirmació que el llavors cap de l’oposició Xavier Trias feia en aquest Plenari l’octubre de 2010 arran dels esdeveniments de la vaga general. Remarca que d’aquell regidor a l’oposició, que denunciava el coqueteig amb els violents, han passat a l’alcalde d’ara, que hi dialoga i cedeix al seu xantatge.

Continua comparant les actituds del regidor Trias a l’oposició i a l’alcaldia de Barcelona, que acompanya mostrant unes imatges d’un cotxe de la Guàrdia Urbana incendiat, i la més actual de l’excavadora de Can Vies, cremada també, i manifesta que, ambdues imatges, signifiquen una mateixa realitat: l’autoritat cremada. Adverteix, però, que per ser democràtic no s’ha de tenir cap mena de complex a l’hora d’exigir el compliment de les normes i el respecte a la convivència. Altrament, l’Alcalde cedeix i dialoga amb els violents, i fa avinent que si no s’hagués produït la violència als carrers, amb episodis que qualifica de kale

borroka, avui Can Vies ja seria un solar destinat a zona verda. Insisteix que

l’actitud de l’Alcalde ha convertit els piròmans en bombers, i ha reconegut els qui han provocat greus problemes a la ciutat.

Lamenta, doncs, que la suposada fermesa de l’Alcalde durés, tan sols, vint-i-quatre hores, i li recorda que el seu Grup li va fer costat quan es va iniciar l’enderroc de Can Vies a fi que exercís l’autoritat democràtica i respongués als violents, i per donar compliment a les sentències judicials, instades per aquest ajuntament i TMB, que busquen la millora de la qualitat de vida dels veïns de Sants.

Així, recapitula que han passat d’un breu episodi de fermesa als dubtes, i immediatament després a la renúncia de l’exercici del Sr. Trias com a alcalde de Barcelona per fer complir les lleis i no cedir a cap mena xantatge promogut pels radicals. Afegeix que aquesta renúncia s’ha convertit en un greuge comparatiu per als veïns i veïnes de la ciutat que no cremen contenidors, malgrat que tenen problemes i diferències amb l’administració. Considera, per tant, que l’Alcaldia ha donat el missatge que amb aldarulls violents es poden aconseguir objectius i reivindicacions.

Pregunta a l’Alcalde qui defensarà veïns i comerciants del barri de Sants que estan patint els fets violents i la infracció sistemàtica de les ordenances i lleis per part dels grups radicals que consideren que únicament ells tenen drets, però cap obligació. Destaca, també, que a tot això s’hi afegeix el fet que TMB paga les obres de Can Vies, al·legant que ho fa per garantir la seguretat estructural de l’edifici. Entén, doncs, que amb aquesta actitud donen una paga i senyal als violents a fi de ratificar el full de ruta de diàleg i d’acord a què hi ha arribat l’Alcalde.

Posa de manifest la incongruència que significa que, si l’Alcalde estava disposat a dialogar-hi, per quin motiu, d’entrada, promou l’enderroc de Can Vies; i afegeix que està convençut que s’han esgotat totes les vies de diàleg per part del Districte.

Descriu la seqüència dels fets, que ha estat: execució de la sentència, inici de l’enderroc, episodis violents, oferta de diàleg i cessió al xantatge dels grups radicals, i assegura que aquesta manera de fer mereix la reprovació de la gestió política de Can Vies.

Diu que podria afegir altres qüestions vinculades als operatius policials, però que ho deixa per al Consell de Seguretat Urbana; i fa avinent que dels cossos de mossos d’esquadra i guàrdia urbana, l’únic que pot dir és que el seu Grup dóna ple suport a la seva tasca en defensa dels drets dels ciutadans.

Qüestiona que se cedeixi davant d’actes incívics i violents, les molèsties als veïns i l’omissió de qualsevol ordenança o llei, i fa avinent a l’Alcalde que hi ha un altre full de ruta que no pas l’agenda dels violents que ha assumit com a pròpia. Reclama, per tant, que es procedeixi a l’enderrocament immediat de Can Vies, que s’actuï amb fermesa contra els radicals, tracte igualitari a tots els veïns de la ciutat i no diferenciar-los pel grau de violència que utilitzen.

Afegeix que l’Ajuntament, a més de donar suport a mossos d’esquadra i a la guàrdia urbana, s’ha de configurar com a acusació particular a fi que la violència no quedi impune, alhora que ha expressar el suport institucional als veïns i comerços perjudicats.

El Sr. Gomà agraeix al Sr. Martí la presentació de l’informe en aquest Plenari extraordinari, que era una necessitat inajornable d’establir un espai de transparència per debatre obertament sobre un conjunt de fets molt rellevants, que han impactat la ciutadania i que han afectat molt directament el govern de la ciutat.

Remarca que el govern municipal té avui els nivells més baixos de confiança i credibilitat del mandat, que ha comès errors molt greus i ha posat de manifest clarament tant la seva desconnexió amb els barris com la seva incapacitat per gestionar el malestar ciutadà generat per les seves decisions injustes.

Assenyala que el desallotjament i l’inici d’enderroc de Can Vies va ser un error molt greu, i la pregunta que s’imposa, i que encara no té resposta, és per què ho van fer, i que fa evident la irresponsabilitat de la decisió del dia 26 de maig, que no és justificable en termes del procés judicial. Precisa, en aquest sentit, que en un procés civil la propietat pot demanar la suspensió cautelar de l’execució, deixant l’ordre amb data oberta i, per tant, fent desaparèixer l’amenaça imminent de desallotjament que, en el cas de Can Vies, operava com a espasa de Dàmocles i no aportava altra cosa que tensió al procés de diàleg; i confirma que així s’ha fet en altres casos d’espais autogestionats, que avui són, com ho era Can Vies, referents a la ciutat.

Afegeix que no es pot justificar tampoc la trencadissa en termes d’execucions urbanístiques, atès que el govern era coneixedor que cap de les previsions d’intervenció operava a curt termini. Recorda que el pla de cobertura de les vies significa una pràctica d’urbanisme participatiu, al servei del barri, i entenen que és en la dinàmica de participació veïnal que s’haurà de trobar la clau per decidir el futur de Can Vies; en aquest nou escenari caldrà articular els espais de participació per debatre les diferents opcions, sense urgències falsament adduïdes ni cops d’autoritat.

D’altra banda, es refereix a què es va dir que s’havia trencat el diàleg, i entén que hi podia haver discrepàncies objectives rellevants en el col·lectiu de Can Vies, però la seva resolució demanava més diàleg, i l’exploració de noves i possibles vies d’acord.

Afirma que només poden entendre la decisió de desallotjar Can Vies i enderrocar-lo com un cop unilateral d’autoritat, irresponsable i equivocat, que provoca un trencament radical amb qualsevol solució dialogada.

Seguidament, enumera cronològicament uns fets que han abocat a una gestió nefasta, així, primer el trencament del diàleg que porta al desallotjament i a l’inici d’enderroc, moment a partir del qual consideren que el govern no podia ignorar de cap manera que la seva decisió portava a una dinàmica de conflicte; tampoc dubtar que hi hauria una resposta social d’una complexitat enorme. Altrament,

opten per menystenir aquesta resposta, cosa que genera un escenari molt complex, gestionat d’una manera erràtica, desconcertant i contradictòria, sense full de ruta vertebrador i coherent, que no va aportar elements sòlids per afluixar el conflicte. Conclou, en resum, que van assistir a tot un desplegament d’incapacitat.

Es refereix als episodis de violència als carrers que es van produir durant una setmana, tots rebutjables perquè la lògica de la violència posa qualsevol argument en un atzucac; és contrària a la cohesió dels barris i a la defensa d’un espai públic inclusiu, entès com un bé comú i quotidià.

D’altra banda, diu que no poden passar per alt l’actuació policial, que qualifica de preocupant, amb uns dispositius desproporcionats que van cometre excessos en detencions i agressions arbitràries, i amb pràctiques que posen en risc els drets bàsics de les persones. Fa avinent que aquestes actuacions no es poden avalar, i encara menys aplaudir, altrament s’han de rebutjar i exigir la seva fi, el primer l’Alcalde com a màxim responsable de la seguretat a Barcelona.

Recorda que Sergi Rubia continua empresonat, una situació injusta pel que significa de discriminatòria en relació a la resta de persones detingudes, i incomprensible en tractar-se d’una persona arrelada al barri del Clot, activa en el teixit social. Així, fa seu el clam “Sergi llibertat”, que els castellers de Barcelona, colla a la qual pertany, va alçar el diumenge passat a la plaça de Sant Jaume, i demana a l’Alcalde que l’Ajuntament tingui un paper proactiu en favor de la fi immediata de la situació de presó preventiva que pateix.

Fa notar que la situació de Can Vies expressa un malestar més ampli, que té a veure amb les polítiques de retallades que afecten, sobretot, el futur de la gent jove, i té a veure també amb un govern que coneix i viu molt poc la ciutat.

En aquest estat de coses, fa notar que el govern municipal posa les coses molt fàcils a qui fa negoci amb la ciutat i difícils a projectes i espais que teixeixen solidaritats col·lectives; mostra sintonia amb polítiques que precaritzen la vida de les persones, i gira l’esquena als processos de resposta social a la precarització.

Assenyala que Barcelona es trenca amb cada desnonament, amb les pujades abusives dels preus dels serveis bàsics, mentre el govern governa d’esquena a la ciutadania i als barris, no lluita contra la fractura social, ni prioitza les polítiques de proximitat.

Conclou, per tant, que mirant amb una certa perspectiva, el conflicte de Can Vies, a més de decisions injustes i erràtiques, és el mirall d’una Barcelona trencada i desigual.

El Sr. Portabella, després d’agrair l’informe al Sr. Martí, posa de manifest que el seu Grup és extremament sensible envers totes aquelles persones que passen per un moment de patiment, i no li és indiferent el mal tràngol que passa el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, al qual expressa el seu suport.

Dit això, observa que diferents episodis que s’han viscut darrerament són el que defineix com les fulles del rave, i la seva pretensió és anar a l’arrel del conflicte, al rave mateix. Considera, per tant, que el principal problema és que encara ara ningú ha entès què ha passat.

Assenyala que en la seva intervenció, el Sr. Martí ha parlat del full de ruta del govern, i entén que l’haurien d’haver explicat de bon principi, i haver plantejat l’actuació a Can Vies inclosa en una actuació de defensa del bé públic general al barri de Sants: la cobertura de les vies. Addueix que aquest argument sí que es podria haver entès, plantejant-lo com una demanda històrica al govern central, que novament va dir que no estava disposat a posar els diners que calien per soterrar les vies. Seguidament, es va produir un debat intens amb les entitats veïnals, i es va acordar la construcció del calaix per cobrir-les, i que posteriorment evolucionava cap a un high line accessible com el que hi ha Brooklyn.

En aquest sentit, els fa memòria que es dediquen a la cosa pública, a defensar el bé comú que, en aquest cas concret, passava per enderrocar una part Can Vies. Considera que havent-ho explicat així, en benefici del bé comú, l’actuació s’hauria pogut entendre molt millor. Altrament, sembla que no hi hagi cap mena de relació entre el cobriment de les vies i l’enderrocament, a fi de generar un espai verd en una zona densament poblada.

Afegeix que la ciutadania insurgent té sentit, i se l’ha de protegir i deixar fer la seva activitat en la frontera de la legalitat, en aquesta línia apunta que té sentit a

Rio de Janeiro, per exemple, a Barcelona i en qualsevol altre lloc. Així, els grups que estan en la frontera de la legalitat, que tenen propostes noves i alternatives, tenen sentit i donen potència i possibilitats de creixement cultural i de reflexió a una ciutat.

No obstant això, manifesta que l’ús de la violència no és tolerable de cap manera, menys encara a Catalunya, on han demostrat que són capaços de fer la més gran de les reivindicacions que s’han fet a Europa els darrers anys amb caràcter festiu, sense un vidre trencat, i remarca l’excepcionalitat de posar en marxa entre un i dos milions de persones i que no es produeixi el més mínim incident.

Conclou que cal situar les coses en el seu lloc, l’interès pel bé comú, prioritzar allò que afecta més gent, mostrar-se absolutament intolerants amb l’ús de la violència, establir diàleg fins a l’extenuació, mantenir un rumb clar i reconèixer el paper de tothom per fer una societat millor.

Fa avinent que va tenir ocasió de parlar amb diverses persones dels barris de Sants-Montjuïc en l’Exposició Romana de Creu Coberta, i que va detectar que els posicionaments envers la situació eren prou diversos, un fet que valora com a altament preocupant atès que genera pèrdua de cohesió social, i la inoculació del virus de la divisió en el barri.

En aquest sentit, posa en valor que Barcelona és de les poques ciutats al món que no tenen barris marginals, i que són capaces de treballar col·lectivament, ultrapassant els legítims interessos individuals, per fer una ciutat millor.

Reclama al govern de la ciutat, per tant, que faci autocrítica i que reconegui que la part prioritària era haver explicat d’entrada els motius del desallotjament de Can Vies, essencialment pel bé comú.

El Sr. Martí agraeix als portaveus dels grups municipals les seves paraules de solidaritat i acompanyament en uns moments molt complicats per a molta gent.

Seguidament, i recollint la part final de la intervenció del Sr. Portabella, afirma que, com a govern municipal, són molt conscients que estan davant d’una problemàtica que transcendeix Can Vies, el barri de Sants i el mateix Districte de Sants-Montjuïc, fins i tot la mateixa ciutat, de manera que l’abast del conflicte és de país i cal analitzar-lo des d’aquesta perspectiva.

Precisa al Sr. Colomé que ha parlat com a regidor de Sants-Montjuïc, però li recorda que també és regidor de Presidència i Territori, de manera que ha parlat també en nom del govern de la ciutat, i avança que l’Alcalde també prendrà la paraula en aquesta sessió. Afegeix que no té cap intenció de fer retrets al Grup Socialista, només recordar fets com ara els que van tenir lloc a la Casa del Mig i en el desallotjament de l’antiga fàbrica Hamsa, que també tenen a veure amb el que està succeint avui.

Replica al Sr. Fernández Díaz que no han coquetejat amb els violents, ni tampoc hi han dialogat o negociat res, sinó que han intentat dialogar i negociar amb col·lectius i persones de l’entorn de Can Vies; i compara aquesta actuació amb la que va fer el Sr. Ruiz Gallardón quan era alcalde de Madrid en negociar amb un col·lectiu ocupa i va cedir-li uns espais municipals.

Argumenta que no s’ha d’actuar amb plantejaments simplistes i binaris o reduccionistes, contràriament cal fer-ho amb plantejaments de fons i poc arrauxats.

Tot seguit respon la intervenció del Sr. Gomà assegurant-li que coneixen bé els barris i que estan implicats amb veïns i problemàtiques, i posa a tall d’exemple Can Batlló, que inclou col·lectius força allunyats ideològicament de CiU, amb els quals el govern ha estat capaç de col·laborar, entenent que fan coses molt positives per al barri i per a la ciutat.

Es refereix a l’empresonament del membre dels Castellers de Barcelona, Sergi Rubia, i confirma que, tot i respectant la decisió judicial, han intervingut com a govern de la ciutat per intentar resoldre-ho.

Finalment, s’adreça al Sr. Portabella per admetre que segurament han d’assumir una part d’autocrítica, però recorda que el problema de Can Vies ve de lluny, i que la frontera de la legalitat és molt làbil, tot i que està d’acord amb la importància dels moviments alternatius, sempre, però, que no hi hagi violència i sí elements positius de valors a afegir als existents.

El Sr. Colomé entén que el Sr. Martí ha exposat la cronologia d’un desastre, que es pregunta si era anunciat. Diu que el sorprèn que, tot de sobte, hagi convertit Can Vies en un problema de país, i li suggereix que baixi a peu de territori. Qüestiona si s’ha plantejat per què esclata la violència, i que Can Vies probablement és un indicador del malestar latent de la ciutat.

Fa avinent que els indicadors de desigualtat que haurien pogut fer preveure el que ha succeït són els que la Síndica ha esmentat en moltes ocasions i que conclouen que Barcelona no és un oasi, sinó una realitat social i humana, on la crisi econòmica, la desigualtat i el malestar democràtic hi són ben presents. Altrament, el govern de la ciutat s’estima més que Barcelona sigui una marca, opció que impedeix gestionar la complexitat de la ciutat, i aquest, diu, és l’autèntic problema.

Recorda que el candidat de CiU va guanyar les eleccions postulant-se com l’alcalde de les persones, malgrat que, en arribar al govern, les persones no hi són perquè no les han sabudes trobar.

El Sr. Gomà posa en relleu que el desallotjament i l’inici de demolició de Can Vies han creat unes condicions adverses, tot i que el capital simbòlic del projecte és més fort que abans. En aquesta línia, fa notar que s’ha obert una finestra d’oportunitat per al col·lectiu de Can Vies, que amb suport tècnic explora vies de reconstrucció, i s’ha refermat la voluntat de continuïtat i s’ha ampliat la dinàmica d’implicació ciutadana.

Aprofita per agrair, també, la difícil, generosa i útil tasca de mediació de la FAV, del Centre Social de Sants, de les dues sindicatures de greuges i del Col·legi d’Advocats.

Tanmateix, pregunta a l’Alcalde quina és l’opció del govern, que percep com un desconcert que es modula en funció de els circumstàncies, un deixar fer distant que no exclou l’amenaça d’un nou cop d’autoritat no dialogada. Diu que es palesà l’abandó de la lògica del conflicte, i que el govern ha fet marxa enrere en el carreró sense sortida on es va ficar amb el desallotjament; no obstant això, també s’ha de remarcar que està admetent, per la via dels fets, el seu enorme cúmul d’errors.

Insisteix a preguntar quin sentit tenia desallotjar i quina necessitat hi havia d’enderrocar; adverteix, igualment, que tot plegat no pot acabar sense assumpció de responsabilitats polítiques, tot i que encara confia que avui l’Alcalde expliqui en quins termes concrets es produiran.

Fa avinent que, al seu parer, l’opció és treballar per la continuïtat del projecte de Can Vies, que s’inscriu en la cultura cooperativa i popular de Sants, que ha estat viver de projectes, ha teixit complicitats, i ha anat adquirint centralitat simbòlica.

En conseqüència, diu que Can Vies no pot ser un problema sinó part de la solució en una ciutat complexa i amb un dens teixit social als barris, que ha de tenir espai perquè sorgeixin pràctiques d’autogestió vinculades a xarxes urbanes alternatives. Ara, entén que cal generar un àmbit de respecte a les dinàmiques del col·lectiu i, sense cap afany de protagonisme, acompanyar l’obertura de Can Vies amb la implicació ciutadana, situant la continuïtat del projecte en un marc comunitari.

Per acabar, considera que demanar a l’Alcalde que canviï substancialment de polítiques i de prioritats és massa, però sí que li formula el prec, d’una banda, d’un compromís explícit per una solució duradora i sense noves amenaces sobre Can Vies; i, d’altra banda, l’assumpció de responsabilitats polítiques a l’alçada de la magnitud dels fets.

El Sr. Alcalde inicia la seva intervenció agraint, malgrat crítiques i discrepàncies expressades, el to del debat i considera que és positiu que tots els grups municipals siguin capaços de condemnar amb claredat la violència injustificada que s’ha produït darrerament.

Insisteix a dir, com ha fet sovint aquests darrers dies, que el primer que ha de fer un ajuntament és complir la legalitat, com és el cas de la sentència judicial que afecta Can Vies, i assegura que han intentat demorar la seva execució, buscar sistemes i vies de negociació i d’acord.

Recorda que Can Vies està afectat des de fa molts anys per un planejament urbanístic en execució que qualifica gran part del solar que ocupa l’edifici com a

zona verda, i que permet el cobriment de les vies de Sants, plantejat com un projecte de parc i d’àrea verda, llargament esperat pels veïns.

Fa avinent que el govern de la ciutat ha tingut molta paciència i que, des del primer moment, es va mostrar obert al diàleg; precisament per això, fa un reconeixement personal al regidor del Districte i a tot el seu equip per l’esforç esmerçat a fi d’arribar a una solució pacífica i dialogada en situacions, de vegades, molt difícils.

En referència a les quatre nits d’aldarulls, remarca que han generat una situació molt complicada, en què ell personalment va demanar d’aturar l’enderroc de Can Vies, fet que justifica, davant de les crítiques rebudes, perquè hi ha persones indirectament vinculades amb Can Vies que consideren que hi ha altres maneres d’acarar el problema, com és el cas del Centre Social de Sants i la FAV, que plantegen l’oferta de negociació amb un primer punt que era, justament, aturar l’enderroc. Així, considera que oberta una possibilitat de diàleg hauria estat molt irresponsable no acceptar. Admet, però, que hi van posar la condició que no dialogarien ni amb els violents ni sota una situació de violència.

Afirma que no es penedeix gens de la decisió que va prendre, i assegura que novament la prendria perquè està convençut que els conflictes només se solucionen amb diàleg, malgrat que mentre s’està produint hi hagi qui no ho entengui, i que com ara ha succeït ho expressa dirigint epítets pejoratius cap a la seva persona. Altrament, afirma ser ben conscient que exercir l’autoritat també passa per fer una aposta en ferm pel diàleg, que no significa pas cedir, ni defensar l’ús de la violència, sinó buscar solucions a un conflicte, que en aquest cas ha assolit unes dimensions molt més àmplies que el mateix conflicte de Can Vies.

Posa de manifest, en aquest sentit, que la situació del país ha canviat arran de la crisi profunda que estan vivint, malgrat la qual la ciutat continua endavant amb empenta, i tot plegat genera situacions complicades, i en aquest estat de coses hi ha qui atia la revolució.

Es refereix al paper de les xarxes socials en tota aquesta situació, que confegeixen una visió polièdrica del conflicte, la gestió del qual requereix grans dosis de responsabilitat per part de tots, i de cap manera es pot admetre que aquests fets trenquin la convivència i la cohesió social d’un barri, i que s’estengui per tota la ciutat, tal i com pretenen alguns.

Tanmateix, agraeix al teixit associatiu de Sants, de llarga tradició cooperativista, la feina que ha fet contribuint a buscar solucions; un teixit que ha estat capaç de tirar endavant projectes que han transformat la ciutat i les seves dinàmiques, i al qual fa avinent el suport de l’Ajuntament.

Altrament, al·lega que allò que no poden fer és incomplir la llei, oferint, però, col·laboració a tots els col·lectius a fi de trobar solucions per a Can Vies, però sense permetre que una minoria violenta es dediqui a dirigir l’agenda institucional.

Agraeix molt especialment, també, l’acció dels cossos de seguretat, que han evitat caure en provocacions; i als tècnics municipals la tasca que han fet i que fan per refer ponts que permetin buscar solucions de futur.

Fa notar que s’han dit coses que no són certes, com ara que TMB reconstruirà l’edifici, sinó que només l’apuntalarà perquè no hi hagi cap perill.

Argumenta que és dels qui creu que la política significa buscar compromisos i equilibris entre interessos, en molts casos confrontats; inscrits, en aquest cas, en una conjuntura complicada, i un futur de relacions canviants entre governs i governats i amb les entitats. Diu que està convençut, doncs, que estan fent un esforç de gestió cívica, que mai no s’havia fet, de demostrar que els col·lectius tenen sortida per gestionar coses, però amb unes mínimes normes de legalitat.

Convida tothom, per tant, a asseure’s i valorar què i com s’ha de fer, sent capaços de consensuar allò que mai es pot transgredir, tot i tenir molt clar que les dinàmiques han canviat, motiu pel qual subscriu plenament la part final de la intervenció del Sr. Portabella.

Constata que el Grups que conformen aquesta cambra tenen posicions diverses, però adverteix que hi ha uns principis bàsics en què s’han de posar d’acord i ser capaços de marcar una línia clara.

Seguidament, es refereix a què s’ha iniciat una intervenció amb paraules seves de fa uns anys, que ratifica avui i que reitera, en el sentit que coquetejar amb

segons quins grups és un gran embolic, i que el que avui ha passat s’ha gestat durant disset anys, que han generat l’oportunitat d’admetre coses que en un altre moment no haurien estat admissibles i reben el suport de molta gent.

En conseqüència, entén que la solució al problema ha de partir de la imaginació i la coherència, establint uns principis clars des del primer dia. Així, quant a l’acusació que li fan alguns de no tenir full de ruta, replica que hi ha qui no considera un full de ruta el diàleg, la legalitat i la no-violència.

El president del Plenari indica que l’Alcalde ha obert torn de paraula, i informa que la seva intervenció ha durat 13 minuts, per la qual cosa s’atorga el mateix temps als representants dels grups municipals; i una vegada fetes totes les intervencions, en un sol torn, l’Alcalde clourà el debat.

Intervé en primer lloc el Sr. Colomé, el qual agraeix a l’Alcalde que hagi intervingut i li reitera que li faran costat contra la violència i els violents; i ratifica una vegada més que el seu Grup sempre posarà l’interès de la ciutat davant de qualsevol consideració.

Feta aquesta declaració d’intencions, reitera que sempre han estat disponibles per parlar de la ciutat, però no per a les adhesions incondicionals a la política del govern municipal, erràtica en aquest cas concret.

Observa que l’Alcalde avui no ha parlat explícitament de mà estesa, però en el fons ho ha expressat, només que amb quinze dies de retard a causa d’aquesta política erràtica.

Recorda a l’Alcalde que la seva responsabilitat és governar, però que, altrament, tenen la sensació que fa tres anys que la defuig. En conseqüència, el seu Grup no respondrà a la seva demana als grups de l’oposició que l’ajudin a trobar solucions per Can Vies, i replica a l’Alcalde que faci el que va decidir des del primer moment: governar sol, malgrat que no es cansi de repetir que només té catorze regidors.

Fa notar que al govern li ha anat bé la geometria variable, fins que s’ha trobat amb un conflicte de la magnitud de Can Vies, en què, en aturar l’enderroc, renuncia al principi d’autoritat democràtica. En segon lloc, diu que no es pot negociar amb els violents, que són, per més que no negui l’Alcalde, els qui marquen el full de ruta de Can Vies. En aquest sentit, li pregunta directament com és possible signar un conveni amb els antisistema, ja que no admeten la legalitat vigent.

Remarca que el seu Grup ha exercit una oposició responsable durant tres anys, basada en la lleialtat institucional, i mai no han aplicat la màxima “com pitjor, millor”.

Tot seguit, repeteix a l’Alcalde les preguntes que ha formulat en la seva primera intervenció al Sr. Martí, i diu que confia que les hi respondrà. En primer lloc, pregunta qui va fixar la data del desallotjament de Can Vies, sabent que el Primer Tinent d’Alcalde estava absent; si una vegada fixada la data, ja sabien que el director de Mossos d’Esquadra ja tenia previst dimitir. Continua posant en qüestió si el compliment de la sentència implicava l’enderroc; o interpel·la qui ha permès que entri gent a l’edifici enderrocat quan existia un risc evident de col·lapse; i qui estava al comandament de l’operació de desallotjament i durant els dies posteriors.

Pregunta, a més, què pensen fer a partir d’ara; si tenen intenció de deixar dempeus un monument a la violació de l’autoritat democràtica, o si, contràriament, tiraran endavant l’enderroc; de quina manera redactaran un conveni amb un col·lectiu que no creu en el sistema, i qui és Pau Guerra, la persona que haurà de signar-lo. Demana qui és que es posa al costat dels veïns i les veïnes que defensen la legalitat vigent, i que no volen Can Vies.

Continua inquirint a l’Alcalde per quin motiu un ciutadà o una ciutadana de Barcelona, a partir del dia que es va frenar l’enderroc, estaria obligat a complir les lleis i les normes i la ciutat; per què hauria de pagar l’IBI o altres impostos municipals o multes; per què s’hauria d’aturar als semàfors en vermell; o per què no podria adquirir productes de venda ambulant, ja que d’ençà que l’Alcalde es fa enrere i atura l’enderroc de Can Vies obre la porta a moltes altres coses, i entén que es tracta d’un missatge greu.

Fa avinent que els grups de l’oposició estan esperant solucions, i demana a l’Alcalde que, novament, no intenti traslladar la responsabilitat de la seva minoria a la resta de Grups.

Aplica a la situació la frase que ahir mateix va dir Oriol Bohigas: “la ciutat la fan els alcaldes”, altrament, l’alcalde Trias a optat per estar sol i per la geometria variable, que avui s’ha demostrat que no sempre li surt bé. Entén que, en el fons, va decidir fer de polític per guanyar unes eleccions, però ha renunciat a fer d’Alcalde, que significa anticipar-se als conflictes.

Finalment, reitera les seves paraules en començar aquesta intervenció i torna a dir a l’Alcalde que tindrà el seu suport i el del seu Grup si no continua amb la deriva erràtica.

El Sr. Fernández Díaz es refereix a què l’Alcalde ha reconegut que està d’acord amb ell només en un punt, i manifesta que li hauria agradat poder arribar a un acord molt més ampli. Considera que poden estar d’acord quant a la condemna dels fets –i entén que així ho fa tot el Plenari municipal–, també en què l’Ajuntament es personi com a acusació particular enfront dels provocadors d’aldarulls violents al carrer a fi de garantir que no tindran impunitat pels seus fets delictius i violents, i per rescabalar la ciutat dels més de quatre-cents mil euros de danys que els seus actes han provocat.

Creu, igualment, que haurien d’estar d’acord a expressar el seu suport a veïns i comerços perjudicats, no només a Sants, sinó també, als que en altres ocasions i en altres barris de la ciutat han patit fets violents. I afegeix que està segur que també coincideixen a expressar el seu suport a la Guàrdia Urbana i als Mossos d’Esquadra.

En el terreny de les discrepàncies apunta que, d’una banda, el seu Grup reclama l’enderroc immediat de Can Vies, mentre que l’Alcalde, després d’una curta fermesa de vint-i-quatre hores, hi va renunciar cedint al xantatge dels violents i, fins i tot, està disposat a què TMB pagui les obres com a paga i senyal de l’acord amb els violents, i que el govern de la ciutat defineix com la salvaguarda de la seguretat de l’edifici.

Addueix que quan es destinen diners públics per preservar l’estructura de Can Vies resulta evident que s’està seguint el full de ruta de l’acord amb els radicals, i convertint els recursos públics en la paga i senyal de la cessió.

Continuant amb les diferències es refereix a la fermesa davant dels radicals, i pregunta a l’Alcalde què ha de negociar amb els qui fan de la violència la seva raó. Així, li recorda que el Districte de Sants-Montjuïc és ajuntament, i TMB una empresa pública en què l’Alcalde també hi té responsabilitat directa, i atès que tots els grups municipals, llevat del seu formen part del seu consell d’administració, entén que estan informats de tot el procés que ha seguit l’empresa per desallotjar i enderrocar Can Vies i, posteriorment, de les obres de consolidació de l’edifici.

Replica que l’actitud de l’Alcalde significa una discriminació a la ciutadania de Barcelona, atès que valora les seves decisions en funció de si es cremen contenidors o no, si es protagonitzen fets violents o no. Altrament, afirma que el seu Grup vol una ciutat sense privilegis per als qui accedeixen a les seves pretensions per la cessió de l’Alcalde enfront la violència que empren i, a canvi, la ciutadania que no protagonitza fets violents no té cap oportunitat d’aconseguir l’atenció i l’empara de l’Alcalde. Conclou, per tant, que l’Alcalde discrimina els veïns i les entitats que guarden silenci, enfront dels qui consideren que únicament tenen drets i cap obligació i que practiquen la violència per obtenir-los. Altrament, ciutadans i entitats que reclamen drets però són conscients de les seves obligacions que, finalment, redunden en els antisistema que, sense res a canvi, es beneficien dels avantatges i serveis que dóna el sistema.

Per tant, entén que, entre els avantatges del sistema, l’Alcalde ha introduït la clàusula afegida del suport a les pretensions reclamades amb la pràctica de la violència.

Critica el fet que l’Alcalde traslladés a aquests col·lectius que el diàleg no s’havia tancat, i que ho ratifiqués amb la decisió personal d’aturar l’enderroc, una decisió de la qual els grups municipals es van assabentar arran d’una entrevista que li va fer TV3, perquè als membres del Consistori no els havia ofert la mà estesa ni la possibilitat de diàleg. Recorda, en aquest sentit, que el Grup del PP representa més

cent mil veïns de la ciutat, però sembla que a l’Alcalde li mereix més atenció la minoria que crema contenidors.

Fa un incís i aprofita per demanar a l’Alcalde que convoqui un consell de Seguretat Urbana, on vol expressar públicament el seu suport a la guàrdia urbana i als mossos d’esquadra, alhora que demanar explicacions als dispositius policials, sobretot pel que fa al nombre d’efectius desplegats dilluns i dimarts.

Dit això, expressa la preocupació que arreli a Barcelona la idea que amb violència s’aconsegueixen objectius, que l’Alcalde ha abonat amb l’actuació i els fets de Can Vies.

Igualment, considera que no el govern no es pot escudar amb el compliment d’una sentència judicial, que tot i ser un argument cert, cal matisar-lo. Així, precisa que hi ha una resolució judicial de llançament de Can Vies promoguda per TMB i, de fet, per l’ajuntament de Barcelona; i afegeix que si el cas de Can Vies estava en una instància judicial és perquè s’havia produït una demanda fa anys. Aprofita per posar de manifest, també, que el Can Vies de fa disset anys no té res a veure amb el de fa disset mesos, ni amb el de fa disset dies, i assegura que no comprèn com l’Alcalde no ha entès això i es deixa arrossegar per les seves pors, que el porten a un exercici de manca de coratge polític i de govern.

Demana, per tant, que no empri l’argument que estan obligats a complir una sentència judicial, i recorda que estan parlant d’un edifici públic que s’ha d’enderrocar per transformar-lo en zona verda per millorar la qualitat de vida dels veïns, cosa que no és incompatible amb l’obligat esforç de govern per donar servei als veïns i veïnes de Sants amb nous i millors equipaments, i noves possibilitats per fer més activitats de barri.

Conclou, doncs, que el Grup del PP no pot estar d’acord amb l’actuació del govern municipal a Can Vies. En aquest sentit, compara l’actitud de l’Alcalde amb la que va demostrar el Conseller Saura, al capdavant de la seguretat al govern tripartit de la Generalitat, d’empatia amb els grups radicals; i afegeix que l’actitud del Conseller es podria qualificar de dura comprada amb la disposició que ara mostra l’Alcalde envers aquests grups.

Reclama a l’Alcalde que rectifiqui, i li fa avinent que recull la seva oferta de mà estesa i li proposa un full de ruta, ben allunyat de l’agenda dels violents, que es basa en l’exercici democràtic de l’autoritat, el de preservar la dignitat de la ciutat, el respecte als veïns que paguen impostos i compleixen les normes. En conseqüència, demana l’enderroc immediat de Can Vies, fermesa davant dels radicals i no cedir al seu xantatge i no discriminar els ciutadans en funció de si exerceixen la violència o no.

El Sr. Gomà fa avinent que comparteixen la reflexió que totes les violències sobren i que totes són rebutjables; així, el seu Grup ha manifestat el seu refús a la violència contra l’espai i el mobiliari públic, i també els abusos policials contra la població i les polítiques antisocials que vulneren els drets humans i la dignitat de les persones, com l’exclusió sanitària de persones vulnerables o la negativa a considerar la dació en pagament, i pregunta a l’Alcalde si també rebutja tota mena de violències.

Ratifica que per al seu Grup el principi de la no-violència és un criteri fonamental de la seva identitat política, i diu que no està convençut que també ho sigui per a l’Alcalde, atès que empra doble raser en funció de quina violència es tracti.

Subscriu la reflexió de l’Alcalde sobre l’execució urbanística de Can Vies i del calaix de Sants, tot i que recorda que el pla urbanístic de cobertura de les vies ha estat durant molts anys una pràctica d’urbanisme participatiu amb el teixit social i amb els veïns i veïnes del barri, i que en arribar CiU al govern de la ciutat va intentar dinamitar aquests acords; recorda que el Sr. Vives i el seu equip van intentar fer saltar pels aires els acords per construir el calaix de cobertura de les vies, sense diàleg i amb prepotència. Arran d’això, s’han perdut dos anys i ha calgut fer marxa enrere, mentre que la força de veïns i teixit social ha defensat un pla d’urbanisme participatiu i acordat amb el teixit del barri.

Així doncs, puntualitza que quan el seu Grup demana que la lògica d’implicació veïnal sigui la que permeti una solució de futur a Can Vies i l’Alcalde ho subscriu, suposa que té clar que ha d’estar disposat a superar les pràctiques que el govern

de la ciutat ha introduït en el cas del calaix de Sants intentant, durant dos anys, dinamitar els acords preexistents.

Diu que li agrada la defensa que fa l’Alcalde de l’espai públic i de les zones verdes com un valor urbanístic a protegir, tot i que voldria que també la fes al Port Vell, La Maquinista i a la plaça de Botticelli. Entén que és una incongruència defensar l’espai públic a Sants i, a canvi, donar llum verda a una marina de luxe al Port Vell, amb l’especulació urbanística i comercial a La Maquinista, la privatització de l’espai de la plaça Botticelli. Considera, per tant, que a Can Vies van forts contra la gent jove i els barris i, contràriament, són febles al dictat dels poderosos quan posen Barcelona en venda, ho fan amb les terrasses, amb la privatització dels aparcaments i les escoles bressol.

Quant a la reflexió de l’Alcalde que el conflicte de Can Vies ultrapassa l’edifici, admet que la crisi genera situacions de pobresa, però són les polítiques socials, de retallades, les que provoquen la fractura social i territorial a la ciutat, i que vulneren la dignitat de les persones. Fa notar que aquestes polítiques no només tenen explicació en clau local, però el que és ben segur és que les polítiques municipals no combaten les desigualtats, sinó que les amplien. En aquest sentit, es pregunta com és possible que es destinin trenta milions d’euros al passeig de Gràcia i a la part alta de la Diagonal i, a canvi, s’enfonsi la inversió en rehabilitació d’habitatges als barris o que es frenin els programes de millora estructural de zones que s’havien impulsat amb la Llei de barris. No comprèn com és possible que cada setmana hi continuï havent desnonaments, i que en molts casos sigui la força veïnal que els impedeixi; i recorda a l’Alcalde que té el mandat democràtic d’aquest Plenari, que incompleix sistemàticament, d’aturar els desnonaments, i si es produeixen d’oferir un habitatge digne.

Fa notar que hi ha un abans i un després de Can Vies, i entremig la decisió injusta de desallotjament i començament d’enderroc que no s’ha explicat en aquesta cambra. Així posa en relleu que, malgrat que l’Alcalde ara advoca pel diàleg, el govern ha estat el primer a trencar un escenari de diàleg per a la solució de Can Vies. Remarca que en les discrepàncies i els desacords el diàleg és fonamental, i la legalitat ha de ser capaç de canalitzar totes les formes d’organització ciutadana, però no pot erigir-se un mur contra l’autogestió als barris.

Creu que la gestió de les conseqüències d’aquest error ha estat absolutament nefasta, erràtica, desconcertant i contradictòria, tot plegat immers en una ciutat trencada i en venda; amb tot, hi ha molta gent, sobretot jove, disposada a construir i defensar béns comuns a Sants i altres barris de la ciutat com a alternativa als beneficis privats de la marca Barcelona.

Seguidament, fa referència als dos precs concrets que ha formulat en acabar la seva primera intervenció, que no han obtingut resposta de l’Alcalde que, novament, ha defugit els compromisos concrets que demanava. Exigeix, doncs, que no amagui el cap sota l’ala recorrent a les desqualificacions globals i que no defugi el debat democràtic sobre allò que plantegen els grups municipals en aquesta cambra.

Recorda que li ha demanat un compromís durador i sense noves amenaces sobre Can Vies amb implicació comunitària, sense afanys de protagonisme i garantint que la continuïtat de Can Vies és un valor per al barri de Sants; també li feia avinent que calia que assumís les responsabilitats polítiques, i li reitera la pregunta de si ho pensa fer en benefici de la responsabilitat i la transparència.

Conclou que el conflicte de Can Vies ha estat el mirall de la Barcelona trencada, desigual i en procés de privatització, i adverteix que la negativa de l’Alcalde a assumir responsabilitats pot ser el mirall d’una pràctica política opaca, allunyada de la ciutadania i de baixa qualitat democràtica.

El Sr. Portabella agraeix, per començar, la segona intervenció del Sr. Martí i de l’Alcalde, de la intervenció del qual se’n desprèn que, en molts aspectes hi ha acord. Observa, però, que l’Alcalde s’ha referit només al mètode; ha preguntat si algú estava en contra de la condemna de la violència, i és obvi que hi ha acord amb això; com també és evident l’acord unànime quan demana si coincidien en què la defensa del bé públic és una prioritat. Altrament, fa notar que no ha apuntat a quins objectius respon tot el procés que s’ha seguit fins a dia d’avui, entre els

quals considera que el primer que hauria de deixar ben clar és que la cobertura de les vies de Sants és d’interès públic general. Insisteix que el govern ha d’explicar fins a l’extenuació aquest punt a fi que tothom ho entengui.

En segon lloc, remarca que hi hauria d’haver acord quant a garantir la continuïtat de les activitats de la ciutadania insurgent sempre que no utilitzi la violència, més encara en un context de crisi que ha arrasat moltes famílies i que ha portat a la seva organització, per exemple, en plataformes com la PAH. En conseqüència, aquesta ciutadania insurgent que cerca una transformació que el seu Grup considera justa, ha de poder continuar la seva activitat, i l’Ajuntament ha de garantir que ho pugui fer amb llibertat, sempre dins del marc de la legalitat.

Recapitula que defensen la cobertura de les vies de Sants, que ha estat un projecte consensuat, tot i força discrepàncies, perquè era el més factible, i s’ha defensat amb fermesa; apunta que té un seguit de servituds i s’aplica el diàleg fins a l’extenuació, partint de la base de la prioritat de l’espai públic, amb l’objectiu evident de la millora de la qualitat de vida i la cohesió social. Considera que és en aquest punt que poden arribar a un consens general i, posteriorment, discutir el detall del projecte.

Altrament, tot el procés ha arrencant, d’entrada, del diàleg, seguit del trencament d’aquest diàleg per no establir-lo amb els violents; és a dir, s’han produït en molt pocs dies un seguit de contradiccions en una direcció i en una altra.

Conclou, per tant, que cal deixar ben clars els aspectes bàsics: la millora per a la ciutadania, de Sants i del conjunt de la ciutat; unes normes clares que tothom entengui i que quedi clar que ningú no se les pot saltar, i partir d’aquí construir la ciutat.

El Sr. Alcalde tanca el debat i, en primer lloc, subscriu que han de ser capaços de marcar-se clarament els objectius, com reclamava fa uns moments el Sr. Portabella. Igualment, diu que està d’acord amb què la cobertura de les vies és un bé públic que s’ha de defensar; i que és evident s’han de garantir a la ciutadania insurgent les activitats que duu a terme, i en aquest sentit posa com a exemple el Centre Social de Sants, i els possibles acords amb L’Harmonia o altres centres, i que mai abans s’havien posat damunt de la taula. Admet, per tant, que garantir l’activitat de la ciutadania insurgent en cap cas significa donar suport a accions violentes, i reconeix que hi ha determinades persones que en aquests centres es dediquen a organitzar aquestes accions, cosa totalment inadmissible. Per tant, assegura que mai no negociaran amb aquesta gent, sinó amb els col·lectius que representen Can Vies amb una actitud no-violenta, i avança que ho faran directament o través de tercers a fi de trobar una solució adequada, partint sempre del concepte bàsic del diàleg.

Seguidament, fa notar al Sr. Gomà que en la seva intervenció ha fet un poti-poti, i que no coincideix en gairebé res del que ha dit, alhora que considera que molts dels arguments que ara esgrimeix no els posava en pràctica quan en va tenir oportunitat des del govern de la ciutat. Afegeix que el Sr. Gomà sempre aprofita per acabar parlant de les retallades, però mai de com es malbarata el diner quan es mana i que crear una situació de dèficit públic és l’acció més antisocial que es pot produir, i que és la que comporta haver de recórrer a les retallades. En aquest sentit, constata que el regidor els atribueix un munt de situacions negatives que, de fet, es van iniciar en mandats anteriors.

Això no obstant, diu que està d’acord amb la demanda del Sr. Gomà d’un compromís durador, no pas una solució conjuntural de manera que l’endemà el conflicte aflori novament, i admet plenament que les responsabilitats polítiques són seves i, per tant, que li pot demanar que dimiteixi.

Considera que la fermesa s’ha de saber gestionar i matisar, altrament es corre el risc de crear un conflicte de més magnitud encara; i la seva primera obligació com a alcalde és no atiar els incendis, malgrat que hi hagi qui ho vulgui.

Entén que gran part del problema ve de tenir una situació enquistada durant disset anys; i nega que hagi informat a través d’una entrevista a TV3 de les seves intencions, perquè recorda que abans, el mateix dia, havia tingut una reunió amb un seguit d’interlocutors, entre els quals el Centre Social de Sants o la FAV, a fi

d’avançar per alguna via tal i com és la seva obligació, i pregunta què hauria passat si no ho hagués fet i què li haurien dit.

Sap que no agrada tothom la seva manera d’actuar, i troba estrany que hi hagi qui digui que ha de governar tot sol. En aquest sentit, recorda que en guanyar les eleccions municipals va oferir al Sr. Hereu d’entrar al govern de la ciutat, i que ho va refusar de totes totes; en marxar el Sr. Hereu va fer l’oferta novament al Sr. Martí Grau, i també la va rebutjar, mentre el Grup del PP li feia saber el seu descontentament per aquesta actitud. En conseqüència, considera absolutament agosarat que ara esgrimeixin inexactituds d’aquest calibre, si no és per crear confusió.

Recorda al Grup Socialista que els ha ofert la mà estesa contínuament, i que sempre li han negat el suport, el mateix que en ocasions li ha brindat el Grup del PP.

Acaba la seva intervenció corroborant que continuaran per la via del diàleg amb tots els grups municipals, i si pretenen que mani ell tot sol, ho assumirà, però tots aquells que es vulguin apuntar a buscar solucions han de saber que intentarà trobar-les amb tots ells.

No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les deu hores i cinquanta minuts.