A C A B A D O S D i S E Ñ A D O R E D I T O R C O R R E C T O R E S P E C I F I C A C I O N E S nombre: Silvia nombre: Patrizia, Iván nombre: Nº de TINTAS: 4/0 TINTAS DIRECTAS: LAMINADO: PLASTIFICADO: brillo mate uvi brillo uvi mate relieve
falso relieve purpurina:
estampación:
troquel título: El llibre secret
encuadernación: Rústica con solapas
medidas tripa: 13 x 19,5 cm. medidas frontal cubierta: 13,2 x 19,5 medidas contra cubierta: 13,2 x 19,5 medidas solapas: 8
ancho lomo definitivo: 7 mm
OBSERVACIONES:
Destiny
És la llegendària escola si-tuada al cel d’Aura. Aquí, les joves Melowy aprenen a desenvolupar el seu poder, a ser valentes i a trobar el seu camí.
El llibre secret
El llibre secret
És el dia de la festa de l’Harmonia d’Aura i a Destiny es faran molts balls! Només la Clio se sent exclosa i prefereix refugiar-se en la lectura. Però de vegades un llibre també pot ser perillós, si hi fica el nas la malvada Eris.
Maia, Electra, Selene, Clio, Kora
El llibre secret
6
5 amigues a les
ales d’un somni!
10176723
El somni es
fa realitat
La nit
del coratge
El dia de la
felicitat
El cant
de la lluna
L’encant
del gel
El llibre
secret
Danielle Star
El llibre
secret
Tots els noms i personatges relacionats en aquest llibre són copyright d’Atlantyca
Dreamfarm, s.r.l. i llicència exclusiva d’Atlantyca S.p.A. en aquesta versió original. Tots els drets reservats.
Textos: Danielle Star
Col·laboració editorial: Nicoletta Bortolotti
Il·lustracions: Nicoletta Baldari, Barbara Bargiggia, Alessandra Bracaglia, Igor Chimisso, Erika De Pieri, Miriam Gambino, Emilio Urbano, Patrizia Zangrilli
Títol original: Il libro segreto
© de la traducció: Maria Llopis Freixas
Versió original publicada per RCS Libri S.p.A. (Fabbri Editori) © 2016, Atlantyca Dreamfarm s.r.l., Itàlia
© 2017, Editorial Planeta S. A.
© 2017, de l’edició en llengua catalana: Grup Editorial 62, s.l.u. Estrella Polar, Av. Diagonal, 662-664, 08034 Barcelona www.estrellapolar.cat
info@estrellapolar.cat
International Rights © Atlantyca S.p.A., Via Leopardi, 8, 30123 Milà - Itàlia foreignrights@atlantyca.it / www.atlantyca.com
Primera edició: març del 2017 ISBN: 978-84-9137-185-4 Dipòsit legal: B. 185-2017 Imprès a Catalunya
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qual- sevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transforma- ció d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.
El seu Regne:
el Dia
El seu caràcter: impetuós i solar La seva passió: la moda
El seu do: el Poder de la Llum
El seu Regne: desconegut
El seu caràcter: impulsiu i lleial La seva passió: l’escriptura El seu do: un
Poder... misteriós
Electra
Clio
El seu Regne: l’Hivern El seu caràcter: orgullós i sincer La seva passió: el patinatge sobre gel El seu do: el Poder del Fred El seu Regne: la
Primavera
El seu caràcter: tímid i dolç La seva passió: la cuina El seu do: el
Poder de la Calor
El seu Regne: la Nit
El seu caràcter: esquerp i sensible La seva passió: la música
El seu do: el Poder de la Foscor
Kora
Maia
1.
15
La llegenda
de l’escorpí
Més enllà del mar de núvols en què Destiny es-tava suspesa com sobre un llit de nata flonja, el sol brillava. Els seus rajos entraven al castell i una brisa lleugera perfumava el jardí. Tot semblava brillar a la llum d’aquell dia especial, menys l’humor de la Clio.
Faltaven poques hores per a la festa de l’Har-monia d’Aura, i ella estava trista, perquè no hi
podia participar amb les seves companyes Sele-ne, Maia, Kora i Electra.
Si almenys hagués pogut parlar una estona amb la Teodora..., però la cuinera estava molt enfeinada preparant milers de llaminadures i plats boníssims.
Necessitava una bona novel·la que l’animés, tal com ho fa un bon amic.
Sense que la veie s-sin, la Clio va pujar les escales que por-taven a la biblioteca, amb aquelles vidrie-res brillants i les pa-rets plenes de llibres.
—Voldria agafar un llibre —va dir en en-trar a la sala abans d’adonar-se que estava buida; potser la Circe, la bibliotecària, havia marxat un moment.
La Clio va esperar. Però la veu que va sen-tir poc després no era la de la Circe.
—Quin llibre?
—Eris! Què hi fas, aquí? —va exclamar la Clio, sorpresa i una mica empipada.
—La Circe ha sortit a fer un encàrrec i m’ha demanat que la substitueixi. Afanya’t a triar un llibre i desapareix, pesada.
—Que potser estàs participant en el concurs de «Miss Amabilitat»? —va preguntar la Clio.
—Que graciosa... Quan les teves amiguetes i tu esteu a prop, sempre hi ha problemes. O et
penses que m’he oblidat del càstig que vaig pa-tir per culpa vostra?
L’Eris encara tremolava de ràbia en recordar les hores que havia passat a la cuina ajudant la Teodora, després d’haver intentat fer fracassar la prova de supervivència de les Melowy al Bosc dels Colors.
—No va ser culpa nostra —va protestar la Clio—. A més, rentar uns quants plats no ha fet mai mal a ningú!
—Uns quants plats?! He pelat tantes patates que no podré tornar a menjar puré mai més. Vin-ga, va, quin llibre vols? —va contestar l’Eris.
—No n’estic segura... Una bona aventura. —Tinc el que necessites!
L’Eris va anar a l’armariet on la Circe
dava les coses sense valor i va obrir un calaix. En va treure un llibre amb la coberta descolori-da i les pàgines ondulades per la humitat, que semblava la resta d’un naufragi.
L’havia vist mentre tafanejava les coses de la Circe, avorrida d’esperar, i havia pensat que devia ser el llibre més lleig de la biblioteca, que havia acabat en
aquell cau per-què ningú mai no el demanava. —Què és ai-xò? —va pre-guntar la Clio. —Bé... Lle-geix-lo i ja ho
veuràs. Es titula La llegenda de l’escorpí.
Sem-bla d’aventures, no? Una d’aquelles històries tan avorrides on els bons guanyen sempre.
—Deixa-me’l veure.
L’Eris va allargar bruscament el llibre a la Clio, i un objecte va caure de les pàgines amb
un clinc metàl·lic. L’Eris el va recollir i el va
mi-rar amb atenció.
—Què és? Sembla un punt de llibre —va dir la Clio.
—Molt bé! Ets un geni!
La Clio se’l va mirar, semblava una fulla de plata gravada amb símbols estranys i la silueta d’un escorpí. L’Eris el va tornar a ficar al calaix.
La Clio ja marxava, però l’Eris la va aturar. —Espera! No he registrat el préstec!
—Perdona, me n’oblidava —va dir la Clio, que volia tornar de seguida a la seva habitació.
Va allargar el llibre a l’Eris perquè el pogués registrar a la pantalla de la biblioteca, una mena d’ordinador sense teclat, on només calia passar la coberta del llibre per un lector que registrava el títol del llibre i el nom de qui se l’enduia.
—L’escorpí és un animal perillós, saps? —va dir l’Eris, en acabat—. Pam! Un cop de cua i la víctima està acabada!
Es va inclinar cap a la Clio i va fer el gest de punxar-la. La Clio es va
es-pantar.
—Sí que ets poruga, no-més feia broma! —va dir l’E-ris amb una rialla.
—Les teves bromes són tan divertides com una melmelada florida —va dir la Clio.
L’Eris se la va mirar tota ofesa.
—Me n’haig d’anar, en-cara no m’he arreglat per a la festa... i tu tampoc, pel que veig. Quina llàstima que no hi puguis participar! En quina butaca vols passar aquestes hores solitàries?
A la sala de lectura de la biblioteca hi havia unes bu-taques penjades, on les
Me-lowy podien seure còmoda-ment i submergir-se en un bon llibre... en el sentit exacte de la paraula: posant les pà-gines en una pantalla especial, podien entrar de debò en la his-tòria, com en un cinema 4D.
A la Clio li encantava veure els paisatges descrits als lli-bres com si hi fos a dins, o parlar amb personatges de ficció.
nes de ficar-se en un viatge imaginari. Només volia estar tranquil·la, tot i que el llibre que havia agafat... semblava més aviat inquietant! —Gràcies, Eris, però prefereixo llegir a la me va habitació.
—Com vulguis. Passa-t’ho bé.
Uns minuts més tard, la Circe va tornar del centre comercial on havia anat a comprar-se un gelat. Era molt llaminera i li agradava llepar-lo mentre passava les hores avorrides i intermina-bles a la biblioteca.
—Ha vingut algú mentre era fora? —va pre-guntar a l’Eris.
—Sí, i ha trobat el llibre que buscava. Me’n puc anar?
La Circe li va dir que sí i l’Eris va córrer a preparar-se per a la festa.
Així que es va assegurar que estava sola, la bibliotecària va entrar a l’armariet i va obrir el ca laix on sabia segur que ningú hi ficaria el nas, però...
On era La llegenda de l’escorpí?!
La ximpleta de l’Eris no el podia haver aga-fat, perquè odiava llegir... El devia haver deixat a algú! Quan va encendre la pantalla, va desco-brir a qui.
