2006
BPA
BANCA PRIVADA D'ANDORRA
MANUAL D’APLICACIÓ
DELS IMPOSTOS INDIRECTES
A ANDORRA
Jordi Alcobé Font
Francesc Barnadas Molins
Jaume Forné Angrill
Mireia Maestre Cortadella
MANUAL D’APLICACIÓ DELS IMPOSTOS INDIRECTES A ANDORRA Primera edició: gener de 2006
Coordinació: Diari d’Andorra i Banca Privada d’Andorra
© dels textos: Jordi Alcobé, Francesc Barnadas, Jaume Forné i Mireia Maestre © de l’edició:
Diari d’Andorra / Premsa Andorrana, SA Bonaventura Riberaygua, 39, 5a planta AD500 Andorra la Vella – Principat d’Andorra Tel.: +376 877 477
A/e: diaridigital@diariandorra.info
Disseny gràfic i compaginació: Estudi Juste Calduch Impressió: Impremta Grafinter
D. L.: AND.710-2005 ISBN: 99920-57-30-0
Sota les sancions establertes per les lleis, queden rigorosament prohibides, sense l’autorització per escrit dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment –inclosos la reprografia i el tractament informàtic– i la distribució d’exemplars d’aquesta edició mitjançant lloguer o préstec públics.
2006
MANUAL D’APLICACIÓ
DELS IMPOSTOS INDIRECTES
A ANDORRA
Jordi Alcobé Font Francesc Barnadas Molins Jaume Forné Angrill Mireia Maestre Cortadella
Jordi Alcobé Font
Nascut a Prats el 1974, es va llicenciar en ciències econòmiques per la Universitat de Tolosa el 1996 i va obtenir el 1998 un màster en Direcció i Administració d’Empreses per ESADE. Va treballar a KPMG com a auditor des del 1998 al 2001. Entre el 2001 i el 2005 va formar part del gabinet tècnic de la ministra de Finances. Va publicar el 2005 “Dret tributari del Princi-pat d’Andorra”.
En l’actualitat exerceix com a economista. Francesc Barnadas i Molins
Nascut a Barcelona el 1959, és doctor en ciències econòmiques i empresarials per la Univer-sitat de Barcelona. Des del 1991 és soci director de la firma BCM Serveis Tributaris, SL. També és professor d’economia política, d’hisenda pública i de dret financer i tributari de la Universitat de Barcelona.
Ha exercit com a assessor dels ministres de Finances del Govern d’Andorra des del 1996. És autor de diversos manuals i publicacions, entre els quals destaquen “Manual del IRPF y Tribu-tación de no residentes y fiscalidad internacional”, de l’editorial Gestión 2000.
Jaume Forné Angrill
Nascut a Andorra la Vella el 1968, és llicenciat en enginyeria industrial per l’Institut National des Sciences Appliquées (INSA) i va obtenir el 2001 el màster en Direcció i Administració d’Empreses conjunt entre la Universitat d'Andorra, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya.
Va treballar a Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) des del 1992 fins al 2001 com a enginyer. Entre el 2001 i el 2005 va formar part del gabinet tècnic de la ministra de Finances.
En l’actualitat és director d’administració i finances de FEDA. Mireia Maestre Cortadella
Nascuda a Escaldes-Engordany el 1971, es va llicenciar el 1995 en ciències empresarials a l’Ecole de Hautes Etudes Commerciales du Nord (EDHEC) a França i va obtenir el mateix any un màster en Direcció i Administració d’Empreses (MBA) per la Universitat de Newcastle-upon-Tyne, al Regne Unit.
Ha treballat al Ministeri de Finances durant nou anys, com a interventora, secretària general tècnica i ministra de Finances, del 2001 al 2005.
Nota dels autors
Els autors que han realitzat aquest conjunt de catorze fascicles sobre les noves figures de la imposició indirecta que s’ha d’aplicar a partir de l’1 de gener d’aquest any vinent, ho han fet sota el seu criteri professional i sobre la base dels textos que varen ser aprovats pel Consell General el passat 3 de novembre de 2004 i pel contingut del reglament que ha aprovat el Govern el passat 2 de novembre.
Hom és conscient de la complexitat que comporta tota implantació d’unes figures tributàries ex novo, fet que comportarà una progressiva adaptació del dret tributari a la realitat econòmica i social del Principat.
Així, les opinions i interpretacions que es manifesten en el cos d’aquest treball són responsabili-tat dels autors i poden o no ser compartides per la doctrina administrativa que s’emeti a aquest efecte.
Els autors han plantejat un manual d’aplicació dels nous impostos indirectes que vol posar a l’a-bast de tothom una matèria per ella mateixa ja complexa.
Els quatre primers fascicles presenten i resumeixen en un llenguatge planer el model indirecte: és a dir els tres impostos indirectes ISI, IPI i IAC. El número 5 ressalta les obligacions formals dels obligats tributaris perquè tinguin fàcilment al seu abast una guia comprensiva de les noves obligacions envers l’Administració. El sisè fascicle proposa la comptabilització dels impostos indirectes per a aquelles empreses que vulguin registrar en la seva comptabilitat els impostos. A partir del setè fascicle s’il·lustra la teoria amb casos pràctics específics que faciliten la compren-sió per part dels obligats tributaris de l’aplicació dels impostos en el seu cas concret. Els exem-ples són ficticis encara que volen apropar-se a la realitat. El darrer fascicle reprèn els formularis que cal presentar a l’Administració.
Essent conscients de l’evolució necessària dels textos amb el temps, es preveu una actualitza-ció i revisió de la publicaactualitza-ció.
Ignasi de Planell
Director general Diari d’Andorra
El 2004 es van aprovar tres nous impostos indirectes. Des de l’1 de gener d’enguany estan en vigor l’impost de serveis indirecte (ISI), el que grava la producció interna (IPI) i el que ho fa sobre les activitats comercials (IAC). La maquinària fiscal s’ha posat en marxa i n’hem de conèi-xer el funcionament. Qui i què tributa, on es paga, si s’ha de fer per mòduls o per comptabilitat, què és l’NRT, per què aquell paga i el del costat no i, finalment i el més important, quant s’haurà de pagar. Totes aquestes qüestions, i d’altres, que fins fa mesos ens eren completament alienes comencen a ser tema de conversa habitual en qualsevol activitat i sector econòmics. I és que malgrat els esforços que des d’institucions públiques i privades s’han fet per explicar els nous impostos són molts els dubtes que encara planen al voltant de la qüestió.
Diari d’Andorra vol col·laborar a intentar aclarir aquests dubtes i que l’assumpció de les noves taxes sigui al més ràpida i fàcil possible. Ho farem amb el “Manual d’aplicació dels impos-tos indirectes a Andorra”. L’han escrit quatre de les persones que més coneixen el tema: Mireia Maestre, Jordi Alcobé, Francesc Barnadas i Jaume Forné. El treball consta de 14 fascicles amb un esperit molt didàctic, l’han fet quatre especialistes però perquè l’entenguem tots. El text barreja les definicions amb exemples i casos pràctics, presenta simulacions de les diferents alternatives que ens ofereix la llei perquè optem per la més convenient. Està redactat de manera planera perquè conceptes que poden ser molt tècnics es presentin de la forma més aclaridora possible. Per la mateixa raó s’ha optat per les fitxes, ja que són més manejables i faciliten l’ús i la consulta, que en el fons és la raó de ser d’aquesta publicació que ja tenen a les mans. I el cer-cle es tanca amb un disseny clar, net i atractiu.
A Andorra ja són vigents els impostos, i aquesta petita revolució marcarà a curt i mitjà ter-mini l’activitat econòmica i social del país. Diari d’Andorra no en podia quedar al marge, i d’algu-na manera o ud’algu-na altra havíem de contribuir-hi –més enllà de pagar el que ens toca–. El Manual ens sembla una bona manera, ja que de forma gratuïta posem a l’abast dels nostres lectors la primera publicació d’aquestes característiques que es fa al país i que ens ha d’ajudar a entendre les noves figures fiscals. Pagar impostos no agrada a ningú però contribuir ens dóna dret a reclamar. A partir d’ara l’Estat té noves fonts d’ingressos però també uns ciutadans més cons-cienciats i atents per saber on es destinaran els diners recaptats pel Govern.
El 3 de novembre del 2004 el Consell General va aprovar els nous impostos indirectes sobre la prestació de serveis empresarials i professionals (ISI), la producció interna (IPI) i les activitats comercials (IAC) que han entrat en vigor el gener del 2006. Aquests nous impostos indirectes permetran a Andorra comptar amb una fiscalitat avançada per fer front a la necessi-tat de noves inversions públiques i generalitzaran la imposició a tots els sectors de l’economia. El model impositiu indirecte és un sistema de fàcil gestió, amb uns tipus de gravamen baixos i un impacte sobre els preus finals moderat i transitori.
Al llarg del darrer any s’han dut a terme diverses iniciatives per donar a conèixer aquest sis-tema. La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra ha mantingut reunions informatives que han servit per explicar el model impositiu, basat en la determinació objectiva de la quota de liquidació, i per mostrar-ne l’aplicació a diversos sectors d’activitat. Mancava una publicació que expliqués, de la manera més senzilla i directa possible, quines passes cal seguir i com afectarà el nou impost els empresaris i els professionals.
Aquesta és la funció del “Manual d’aplicació dels impostos indirectes a Andorra” que ara presentem. Es tracta d’una publicació, escrita de manera entenedora i amb molts exemples pràctics, que situa el nou impost dins el sistema andorrà que, abans del 2002, ja gravava algu-nes activitats sota aquest format, com els serveis bancaris i financers, i les assegurances. Explica quins són els diferents tipus d’impostos que han entrat en vigor el gener del 2006 i a qui s’adrecen, tot oferint un seguit d’indicacions per facilitar-ne la gestió, la liquidació i el control.
ISI, IPI, IAC són abreviatures que, d’aquí a molt poc, formaran part de la vida dels andorrans. Amb aquest manual, Banca Privada d’Andorra vol contribuir a mostrar-ne el sentit, a resoldre els dubtes més freqüents i a afavorir una ràpida adaptació al nou sistema.
Joan Pau Miquel Prats Director general Banca Privada d’Andorra
ÍN DEX G E N E RAL FASCICLE S
1
El nou model tributari
2
L’impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials
i professionals (ISI)
3
Els impostos indirectes sobres els béns produïts o elaborats a Andorra
(IPI + IAC)
4
Els impostos indirectes sobre els béns importats a Andorra (IMI + IAC)
5
Obligacions formals, règim sancionador i recursos
6
La comptabilització dels nous impostos indirectes
7
L’impost indirecte al sector de l’hoteleria i restauració
8
L’impost indirecte al sector de la construcció, promoció immobiliària
i lloguer de béns immobles
9
L’impost indirecte en l’exercici de professions liberals i en les activitats
subjectes a la variable “ingressos”
10
L’impost indirecte al sector de la producció interna: fleca i
edició/impremta
11
L’impost indirecte en les activitats de mediació, agència i de comissió
12
L’impost indirecte al comerç
13
L’impost indirecte en les activitats de transport i emmagatzematge
El nou model
tributari
MANUAL D’APLICACIÓ
DELS IMPOSTOS INDIRECTES
A ANDORRA
1
BPA
BANCA PRIVADA D'ANDORRA
Evolució del sistema tributari andorrà
Bases del sistema tributari andorrà
El nou model de fiscalitat indirecta
Els nous impostos indirectes
La fiscalitat indirecta sobre els serveis
La fiscalitat indirecta sobre els béns
El Departament de Tributs
E L NOU MODE L TR I B UTAR I
1
10
EVOLUCIÓ DEL SISTEMA TRIBUTARI ANDORRÀ
En menys d’un segle, el Principat ha passat d’un sistema impositiu tradicional, basat en els impostos directes, que repercutien en essència sobre la població resident, a un sistema imposi-tiu indirecte, fonamentat en les taxes sobre el consum i, posteriorment, amb l’Acord d’unió dua-nera el 1990, en l’impost de mercaderies indirecte (IMI). Així, l’evolució de la fiscalitat ha seguit l’evolució de l’estructura de l’economia andorrana i ha estat la conseqüència d’una economia oberta a l’exterior i amb un gran pes del sector turístic i del comerç. Tanmateix, aquest model recau majoritàriament sobre el comerç exterior de mercaderies, amb un gravamen a les impor-tacions, i no afecta les prestacions de serveis ni el valor afegit que genera la comercialització dels béns produïts o importats.
Amb l’aprovació de la Constitució, el 1993, es reconeix la potestat tributària a l’Estat i es defi-neix el principi que regeix el sistema fiscal andorrà. L’article 37 preveu que: “Totes les persones
físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econò-mica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.”La Constitució també delimita les competències dels comuns en el marc del seu autogovern i configura un model tributari gestionat per dues administracions amb competències pròpies: la comunal i l’estatal.
En l’actualitat, els tributs dels comuns es basen fonamentalment en impostos directes i taxes per la prestació de serveis. Destaquen l’impost tradicional del foc i lloc, l’impost sobre la propie-tat immobiliària edificada, l’impost sobre els rendiments arrendataris (inquilinat) i l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals. Per contra, els impostos estatals es fonamenten en impostos indirectes: l’impost de mercaderies indirecte (IMI), l’impost sobre els serveis bancaris i financers, l’impost sobre els serveis d’assegurança, l’impost sobre trans-missions patrimonials immobiliàries (ITP), que té una quota comunal i una altra d’estatal, o els cànons d’electricitat i telèfon.
BASES DEL SISTEMA TRIBUTARI ANDORRÀ
La Llei de bases de l’ordenament tributari, aprovada el 19 de desembre de 1996, defineix el marc general tributari i regula tant l’establiment com el desenvolupament de tota figura tributà-ria. Es tracta d’una llei marc que no té una aplicació específica als sectors d’activitat però que preveu la forma com s’ha d’instaurar qualsevol figura tributària a Andorra. Així, la Llei defineix les classes de tributs, que classifica en impostos, taxes i contribucions especials, i els seus ele-ments essencials. La Llei també regula el sistema de gestió tributària, en establir uns procedi-ments de liquidació i recaptació, així com les infraccions i sancions.
Valor afegit / Marge: 50
EL NOU MODEL DE FISCALITAT INDIRECTA
El nou model impositiu indirecte té com a objectiu gravar de forma generalitzada el consum, en les diferents manifestacions del valor afegit, en cada fase de la cadena de producció i distribució dels béns i serveis que integren l’economia andorrana. Així, l’impost a liquidar a l’Administració és la diferència entre els impostos repercutits (quotes tributàries repercutides) als clients i els impostos suportats (quotes tributàries suportades) en les compres. D’aquesta forma, amb la repercussió de l’impost, aquest es trasllada sempre al consumidor final i l’empresari esdevé un mer intermediari entre el consumidor i l’Administració.
El nou model tributari grava el valor afegit de cada fase de la cadena de valor seguint l’establert en la 6a Directiva europea i de forma equivalent a l’Impuesto sobre el Valor Añadido (IVA) espanyol o a la Taxe sur la Valeur Ajoutée (TVA) francesa.
11 Vendes: 150 Base de tributació Impostos repercutits: 6 Impostos suportats: 4 Impostos a pagar = Repercutits - Suportats 6 - 4 = 2 Compres: 100 Base de tributació
Tipus de gravamen: 4% Tipus de gravamen: 4%
Quota tributària Quota tributària
ELS NOUS IMPOSTOS INDIRECTES
El 3 de novembre del 2004 el Consell General va aprovar les tres lleis d’impostos específics que generalitzen la imposició indirecta a tots els sectors de l’economia:
• Impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals (ISI) • Impost indirecte sobre la producció interna (IPI)
• Impost indirecte sobre les activitats comercials (IAC)
El Reglament d’aplicació, únic per als tres impostos, es va aprovar el 2 de novembre del 2005. Aquests tres nous impostos han entrat en vigor el primer de gener del 2006. Un esquema del nou marc de la imposició indirecta és el següent:
LA FISCALITAT INDIRECTA SOBRE ELS SERVEIS
La fiscalitat indirecta sobre els serveis es basa en la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis (BOPA 24/2000), del 13 de desembre del 2000, i en la modificació del 3 de novem-bre del 2004 (BOPA 81/2004). Es tracta d’una llei marc que estableix les bases de la imposi-ció indirecta sobre els serveis i que mitjançant lleis específiques ha de ser desenvolupada en tots els sectors. El desplegament d’aquesta llei s’ha realitzat a través de tres lleis específiques i per sectors: el sector bancari (2001), el sector assegurador i les entitats financeres (2002), i els altres serveis professionals i empresarials, que es graven des de l’1 de gener del 2006.
L’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers
El model actual de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers, aprovat el 14 de maig del 2002, grava l’import dels serveis prestats per les entitats bancàries i financeres. Des del març del 2005, el tipus de gravamen és del 12%. El model de determinació de l’impost parteix d’unes variables comptables que estimen el valor afegit d’aquestes entitats. El control d’aquest impost el du a terme l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF).
Serveis professionals i empresarials (ISI) (2006) Serveis d’assegurança (2002) Serveis bancaris i financers (2001) Activitats comercials (IAC) (2006) Producció interna (IPI) (2006) Importació de mercaderies (IMI) (1991)
Sobre els serveis (2000 i 2004) Sobre els béns
NOUS IMPOSTOS INDIRECTES (2006)
12
E L NOU MODE L TR I B UTAR I
Fins a l’actualitat, les entitats bancàries no han incrementat el preu dels seus serveis per aquest impost i, a la pràctica, l’han absorbit com una despesa d’explotació. D’aquesta forma, tot i la vigència de l’impost, els clients de les entitats bancàries no han observat l’aplicació de l’impost en les comissions bancàries o en l’atorgament d’operacions creditícies i de dipòsit.
L’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança
Juntament amb l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers, el 14 de maig del 2002 es va aprovar l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegu-rança. Aquest impost grava per primera vegada tant les primes d’assegurança de vida com les altres: de malaltia, de vehicles, de responsabilitat civil o les de mercaderies. Estan exclosos de l’impost els productes de capitalització com ara els fons de pensions o els plans de jubilació.
El tipus de gravamen que s’aplica a les primes d’assegurança és del 4%.
L’impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals (ISI)
En el marc de la generalització de la imposició indirecta a tots els sectors de l’economia, es va aprovar la Llei 17/2004, del 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals. L’impost ha entrat en vigor l’1 de gener del 2006.
Aquest impost grava les prestacions de serveis realitzades per empresaris o professionals, mit-jançant un sistema modular que estima el valor afegit per a cada activitat realitzada. La Llei també preveu un sistema alternatiu de determinació directa de l’impost, a partir del qual els empresaris i professionals liquidaran l’impost d’acord amb la realitat de les seves operacions.
Des de l’1 de gener del 2006, l’ISI grava els serveis realitzats a Andorra per empresaris o professionals, amb un tipus de gravamen general del 4%.
LA FISCALITAT INDIRECTA SOBRE ELS BÉNS
A diferència de la fiscalitat indirecta sobre els serveis, que s’ha implantat per sectors d’activitat, la fiscalitat indirecta sobre els béns s’ha desenvolupat per a cadascuna de les fases de la seva cadena de valor, amb la separació de les fases d’importació, producció i comercialització.
Els béns importats (IMI i IAC)
El model fiscal vigent sobre les mercaderies importades neix de l’impost de mercaderies indirec-te (IMI), del 26 de juny del 1991, en l’aplicació de l’Acord del 1990 entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Tot i que l’IMI és un impost indirecte que grava tant la importació com la producció interior de mercaderies, fins a l’actualitat únicament s’ha aplicat a la importació de mercaderies.
En general, l’impost s’aplica ad valorem, és a dir sobre el valor de les mercaderies, i preveu cinc tipus de gravàmens:
• 0% sobre llibres i cadires de rodes
• 1% sobre certs productes agrícoles i l’alimentació (tipus reduït) • 4% sobre la majoria de productes (tipus normal)
• 7% sobre productes de perfumeria, equips electrònics, òptica (tipus incrementat) • 12% sobre joieria fina i aparells recreatius (tipus especial)
Amb l’aplicació de l’IMI, es grava el valor de la importació dels béns, però no el consum intern, i per tant no se sotmet a imposició el valor afegit que suposa l’increment del preu del bé en el procés de la seva comercialització. És per això que s’ha establert el nou impost indirecte sobre les activitats comercials (IAC), per gravar aquesta fase de comercialització. Tanmateix, l’IAC s’estructura com un impost a l’origen, en la forma d’un recàrrec sobre els tipus actuals de l’IMI, que ha de satisfer l’importador per compte del comerciant. El recàrrec és del 0% per als
pro-ductes als quals s’aplica un IMI de l’1% i del 20% per als propro-ductes amb un IMI del 4%, 7% i 12% (s’exceptuen la importació de tabac i carburants, que pagaran uns tipus específics de l’IAC).
A la pràctica, a l’hora de pagar l’IMI, l’importador, des de l’1 de gener del 2006, liquida l’IAC seguint el mateix procediment a la Duana, i el recupe-rarà quan vengui el producte al comerciant, amb un increment del seu preu de venda pel nou impost.
Cal recordar que, en l’actualitat, el comerç ja repercuteix en els preus de venda dels béns im-portats el cost de l’IMI i, en conseqüència, l’increment de preus d’aquests béns només s’hauria de realitzar aplicant el recàrrec de l’IAC (0,8% en la majoria de productes).
Des de l’1 de gener del 2006, els preus dels productes d’alimentació im-portats no s’haurien d’incrementar per cap nou impost, ja que el recàrrec de l’IAC per a aquests productes és del 0%. Per a la resta de béns impor-tats que es comercialitzin, els preus únicament s’haurien d’incrementar pel tipus de recàrrec corresponent (0,8% en la majoria dels productes).
14
E L NOU MODE L TR I B UTAR I
15
Els béns produïts (IPI i IAC)
La fiscalitat sobre els béns produïts a Andorra s’aplica des de l’1 de gener del 2006. L’impost grava la producció de béns en el moment del seu lliurament, segons els mateixos tipus de gra-vamen que afecten els productes en la Llei de l’IMI, per no establir diferències de tractament fiscal entre els béns produïts i els béns importats.
La comercialització d’aquests béns produïts també es grava amb l’IAC, que anticipa el productor per compte del comerciant de forma equivalent a l’IAC sobre els béns importats.
Els comerciants, ja siguin majoristes o detallistes, no han de fer declara-cions fiscals a l’Administració i únicament han de repercutir els nous impostos que suportin sobre el preu final dels productes.
Liquida: IMI + IAC = 4,8
Proveïdor
estranger Importador Govern (Duana)
Comerciant Client
PC: Preu de cost PVM: Preu de venda al major PVP: Preu de venda al públic PVP = 140+4% + Total impostos PVM = 120+4% + IMI + IAC PC = 100 Productor Govern Comerciant Client
Liquida: IPI + IAC Quota liquidació IPI + Mòdul IAC
PVM: Preu de venda al major PVP: Preu de venda al públic PVP = 120+4%
+ Total impostos PVM = 100+4,8%
EL DEPARTAMENT DE TRIBUTS
El Departament de Tributs, creat el gener del 2005 sota la dependència del Ministeri de Finan-ces, té com a missió coordinar, gestionar i controlar els tributs existents així com donar suport tècnic a la creació de noves figures tributàries que completin el sistema impositiu andorrà. Les seves principals funcions són les següents:
a. Gestió, liquidació i control dels tributs de l’Estat.
b.Coordinació i control de les transferències realitzades als comuns.
c. Coordinació, autorització i control en matèria dels jocs vigents.
d.Realització dels estudis tècnics i del control de les estadístiques.
e. Donar suport tècnic per al desenvolupament sostenible del marc tributari andorrà i col·laborar en el desplegament normatiu, legislatiu i reglamentari.
CAP A UN IMPOST GENERAL INDIRECTE?
Amb l’aplicació l’1 de gener del 2006 de l’impost indirecte sobre la producció interna (IPI), de l’impost indirecte sobre les activitats comercials (IAC) i de l’impost indirecte sobre els serveis professionals i empresarials (ISI) s’assoleix la generalització de la tributació indirecta a tots els sectors de l’economia i es grava la totalitat de la cadena de valor dels béns i dels serveis. Com ja preveu la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis, una vegada acabat el desenvolupament dels impostos indirectes a tots els sectors, l’optimització tributària hauria de comportar la refosa de tots els impostos indirectes sobre els béns i els serveis en una sola figura impositiva, amb la creació d’un impost general indirecte, d’una banda a fi de millorar l’estructura impositiva indirecta de l’Estat andorrà i, de l’altra, per homogeneïtzar les estructures tributàries amb les dels països veïns.
16
E L NOU MODE L TR I B UTAR I
