Compostatge, compost i fracció orgànica

(1)

1 Compostatge,

compost

i

fracció orgànica

Oscar Huerta

Marga López

Montserrat Soliva

El perquè de la xerrada?

Importància de la recollida selectiva

Importància de la recollida de la fracció orgànica

Compostatge a casa

Compostatge a l’escola

Planta de compostatge i la brossa per poder compostar

(2)

Què és la Fracció Orgànica

Què és recollida selectiva

Què és el compostatge

Què és el compost

Com i què farem amb el compost

Oscar Huerta, Marga López, Montserrat Soliva. Juliol 2003

Què porta la teva bossa?

Què és més dens?

Què és menys dens?

Què ocupa més?

Per a un mateix volum,

què pesa més?

Ferro

Aigua

(3)

3 Plàstic 6 %

Vidre 9 %

Paper - Cartró 21 %

Tèxtils 2 %

Metall/Brick 1%

Altres productes 19 %

Fracció orgànica 40 %

En pes

Quant ens ocupen els residus domèstics ?

(4)

(5)

5 Quantitat generada en el vostre municipi

800 - 1200 Kg FO/dia

(292 T FO /any - 438 T FO/any)

2.000 - 3.000 Kg Brossa/dia

(730 T/any - 2.000 T/any)

dels quals:

2.000 - 3.000 habitants

...però aquests tipus de materials la natura els aprofita

Quines característiques te la FO?

•Humida

•Heterogènia

•Variable

Problemes que pot crear

•Facilitat de podrir-se

•Genera olors i líquids pudents

•Aparició d’insectes

(6)

La natura sempre ha reciclat els seus residus

Podem imitar-la?

• Es pot recollir en un contenidor especial al carrer

• La pot recollir un camió especial o no

La fracció orgànica la podem separar en un cubell

especial a casa o no

(7)

7 Es pot gestionar/tractar

separadament o no

Com i en què influeix com es

recull?

Contenidors per a la recollida de la brossa

Orgànica

No orgànica

Orgànica

No orgànica

Paper

Envasos

(8)

La brossa pot ser recollida per un camió especial

o per un camió de recollida normal

Com influeix a casa el tipus de

separació que es faci?

No separació en origen

Separació en origen

Un cubell

Molt volum

Poc dens

Menys humitat

Barreja de materials

bruts

Més cubells

Poc volum

Densa

Humida

No s’embruten la resta de

components de la brossa

(9)

9 Com influeix a la

RECOLLIDA

de la brossa

el tipus de separació que fem a casa?

No separació en origen

Separació en origen

Contenidors Petits

Recollida freqüent

Fàcils de netejar

Contenidors grans

Moltes vegades sobresaturats

Brutícia i males olors

Problemes per:

Usuaris

Vianants

Treballadors que fan la

recollida

Diferents Contenidors: vidre, paper, plàstic i metàl·lics

Més nets

Recollida més espaiada en el temps

DEIXALLERIES

(10)

Abocament controlat

Incineració

Tractaments biològics

(11)

11

(12)

Gasos

Líquids

Què provoca?

MO

Incineradora

CO

2

Escòries, Cendres

CH

4

/ CO

2

Abocador

Lixiviats

Font: Francesc Giró

(13)

13 SI ENS DECIDIM PER SEPARAR LA BROSSA:

Cal que la separació estigui ben feta i que els material

separats i reciclables tinguin un destí clar

Recuperació

de

VIDRE

Recuperació

de

PAPER

Recuperació

de

ENVASOS

RECUPERACIÓ

de

FRACCIÓ ORGÀNICA

QUÈ PODEM FER AMB LA FRACCIÓ ORGÀNICA ?

Les seves possibilitats d’aprofitament

dependran de la seva COMPOSICIÓ

(14)

EL QUE POGUEM FER AMB FRACCIÓ ORGÀNICA

DEPENDRÀ DELS COMPONENTS QUE PORTI

En cas de no separar correctament la brossa orgànica

de la inorgànica podem tenir contaminants

Elevada humitat (dificulta el maneig i facilita que es podreixi)

Elevat contingut en Matèria Orgànica

Materia Orgànica per al Sòl

Components minerals que poden ser nutrients per les plantes.

La fracció orgànica conté:

Nutrients

Materia Orgànica

(15)

15 Matèria Orgànica

Esponjositat

Aireació

Retenció d’aigua

Prevenció de l’erosió

Afavoreix la Biodiversitat

_{Afavoreix el creixement}

de les Plantes

SÒL

(16)

Contingut en Matèria Orgànica dels sòls

mediterranis

Com ha de ser aquesta Matèria Orgànica pel Sòl?

(17)

17 Com ha de ser aquesta Matèria Orgànica pel Sòl?

Sn

iff

FRESCA

FERMENTABLE

EST

ABLE

Matèria

Orgànica

Estable

(18)

Com aconseguim aquesta Matèria Orgànica Estable ?

Amb

COMPOSTATGE

Que volem imitar?

(19)

19 COMPOST

Agua Aire

Residus orgànics

Calor Gasos Material en Compostatge

Què passa en el procés de compostatge ?

Qui fa el procés de Compostatge?

Bacteris

Fongs

Insectes

(20)

Què necessita aquesta colla ?

Aigua

Oxigen

Energia (

Carboni

) Proteïna (

Nitrogen

)

RESTES DE CUINA RESTES DE JARDÍ i HORTA

Marró

Humit

Aportació de carboni i nitrogen Dóna poca aireació

Descomposició ràpida Sec Aportació de carboni Estructura la barreja Descomposició lenta Humitat moderada Aportació de nitrogen Dóna poca estructura Descomposició ràpida

Verd

(21)

21 De quina forma els hi podem fer

arribar aquests elements ?

FRACCIÓ ORGÀNICA

FRACCIÓ VEGETAL

BARREJA

Font Nitrogen

Font Carboni

_{Font Aire}

PILES DE DESCOMPOSICIÓ i MADURACIÓ

MEZCLA

_MEZCLA

MEZCLA

_MEZCLA

MEZCLA

_MEZCLA

MEZCLA

_MEZCLA

MEZCLA

_MEZCLA

MEZCLA

_MEZCLA

MEZCLA

CRIBAT (10 mm)

(22)

COMPOST

RESIDUS

ORGÀNICS FRESCOS

REDUCCIÓ DE VOLÚMEN I PES

9 - 12 mesos compostant

0 mesos

100 Kg

3 mesos

60 Kg

6 mesos

50 Kg

9 mesos

30–40 kg

Els autèntics protagonistes en el compostatge, com

ja hem vist, són els microorganismes i per a que

puguin treballar en les millors condicions cal:

• Preparar una barreja de residus esponjosa

• Aportar matèria orgànica de composició diversa

• Disposar d'oxigen (aire) suficient

• Tenir un grau d’ humitat adequat

• Arribar a una temperatura adequada

(23)

23

dies Tº

55ºC

(24)

Recordem què es

pot i què no es pot

compostar de la

nostra brossa.

(25)

25

(26)

Quina és la seva caracterítistica principal?

AIR

EJAT

S

Voltejadora

Pala

carregadora

(27)

27

UTENSILIS FUNCIÓ

•Recipient petit (3-10 L). Bosses de

paper o plàstic compostable •cuinaRecollida de la fracció orgànica de la

•Tissores de jardineria •Trossejar restes de poda

•Pala, forca •Barrejar, voltejar i esponjar el material

•Regadora, màniga •Humitejar el material

• Sedàs o tamís ( 0,5 – 1 cm de llum) •Separar el material groller; se sol reincorporar a la pila o compostador

•Carretó, cabàs, etc. •Transport de materials i compost

Font: Alcolea i González, 2000

RESIDU

EFECTE

CUINA

Restes de verdura i fruita : Descomposició ràpida. No genera problemes

Restes de carn i peix o marisc : Poden causar olors o atreure insectes o animals

Óssos : Descomposició lenta. Millora l’estructura

Pasta i arròs bullit : Causa compactació si s’incorpora molta quanitat

Closca d’ou : Descomposició lenta. Aporta calci

Productes làctics : Poden causar olors, si s’incorpora mucha cantidad

Marró de cafè i bosses d’infusió : No genera problemes en quantitats habituals

Cendra de fusta no tractada : Aporta minerals al compost

Serradures : Descomposició lenta. Absorbeixen humitat

JARDÍ I HORTA

Poda de gespa : Pot produir compactació, si no hi ha equilibri a la barreja de materials

Restes de poda, pinyes, fulles seques : Descomposició lenta. Milloren l’aireació de la barreja