EDUCACIÓ, ALIMENTACIÓ, TELEVISIÓ i PUBLICITAT: anàlisi de dades i interpretació de resultats ( )

Texto completo

(1)

Departament de Teoria i Història de l’Educació

Programa de Doctorat: Història de l’Educació Social Contemporània (1991-1993)

TESI DOCTORAL

EDUCACIÓ, ALIMENTACIÓ, TELEVISIÓ i PUBLICITAT:

anàlisi de dades i interpretació de resultats (1999-2003)

M. Teresa Mariano Codo

Director Dr. Conrad Vilanou Torrano

(2)

IV. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS.

“Ens han venut que només mitjançant el consum ens apropem a la felicitat i el que està demostrat és que quan més rica és una societat més insatisfacció es produeix entre els seus ciutadans” JUAN CARLOS DEL OLMO. Secretari General de WWF/ADENA

(3)

889

IV. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS.

Per a interpretar els resultats de l’estudi hem anat seguint els objectius generals i específics que ens havíem proposat i que tot seguit desglossem.

L’anàlisi s’ha fet a partir de les fitxes tant dels programes d’alimentació que han emès les dues cadenes escollides com dels anuncis que han passat les diferents televisions en el període comprès entre els anys 1999-2003 ambdós inclosos i que posteriorment hem reflectit en les diferents taules i gràfics en l’apartat de resultats.

Llistats cronològics dels programes analitzats:

• Televisió de Catalunya (TV3 i C33):

1.1. 30 MINUTS (19-10-1984).

1.2. BON DIA CATALUNYA (02-11-1992).

1.3. MILLENNIUM. PREGUNTES AMB RESPOSTA (15-02-1997).

1.4. CUINES (08-09-1997).

(4)

890 1.6. ENTRE LÍNIES (16-10-1998). 1.7. CRÒNICA D’AVUI (18-10-1999). 1.8. 2000 FF (14-01-2000). 1.9. EN DIRECTE (29-01-2001). 1.10. L’AVENTURA QUOTIDIANA (02-02-2001). 1.11. ARTERIA 33 (07-05-2001). 1.12. ARGUMENTS (10-05-2001). 1.13. KARAKIA (01-10-2001). 1.14. ÀGORA (07-01-2002). 1.15. PUNT OMEGA (19-09-2002). 1.16. EN CAMP CONTRARI (25-09-2002). 1.17. ESPECIAL INFORMATIU (13-02-2003). 1.18. CUINA X SOLTERS (01-11-2003). • Televisión Española (TV1 i TV2): 2.1. DOCUMENTOS TV (29-04-1986). 2.2. LÍNEA 900 ( 02-07-1991). 2.3. NOCHE TEMÁTICA (03-10-95). 2.4. CUERPOS EN FORMA (16-09-1996). 2.5. A SU SALUD (15-10-1996).

2.6. SABER VIVIR: PRIMERA ETAPA (08-01-1997).

(5)

891 2.7. EL ESCARABAJO VERDE (02-05-1997). 2.8. AGROSFERA (11-10-1997). 2.9. REDES (23-01-1998). 2.10. A PEDIR DE BOCA (25-02-1998). 2.11. CÓDIGO ALFA (10-10-1998).

2.12. MI MUNDO, MI TIERRA, MI CASA (16-03-1999). 2.13. CATALUNYA AVUI (09-10-1999).

2.14. ESCUELA DEL DEPORTE (23-10-1999). 2.15. LA AVENTURA DEL SABER (XX-10-1999). 2.16. LA VIDA ES BELLA (07-10-2000).

2.17. LA BONA TERRA (13-01-2001).

2.18. SUEÑO OLÍMPICO, ADO 2004 (26-10-2001). 2.19. EL PLANETA DE LOS NIÑOS (25-01-2002).

2.20. LA COCINA DE KARLOS ARGUIÑANO ( 29-07-2002). 2.21. POR LA MAÑANA:

Secció: 2.21.1 LA COCINA DE KARLOS ARGUIÑANO (05-09-2002).

Secció: 2.21.2 SABER VIVIR: SEGONA ETAPA (05-09-2002).

2.22. LA LLUNA, LA PRUNA (22-03-2003). 2.23. AL TEU SERVEI (16-09-2003).

(6)

892

1. PROGRAMES SOBRE ALIMENTACIÓ

Quan parlem de TVC i TVE sempre es dona per suposat que són els canals d’ambdues televisions (TV3 i C33) i (TV1 I TV2).

1.1 Nombre de programes:

TVC TVE

Programes 1.273 (100,0 %) 1.372 (100,0 %)

Quadre 73: Nombre de programes.

• TVC ha emès un total de 1.273 programes dels que 1060 (83,3

%) pertanyen al programa “Cuines”.

• TVE dels 1.372 que ha emès 918 (67,0 %) són del programa “Saber vivir” i 339 (24,9 %) del de “La cocina de Karlos Arguiñano” (en dos programes diferents).

D’aquests resultats podem deduir que les dues televisions concentren el fort de les seves programacions sobre alimentació en un o dos programes com a màxim.

(7)

893 1.2 Canal: TVC TVE TV3 11 (61,1 %) - C33 7 (38,9 %) - TV1 - 3 (12,0 %) TV2 - 22 (88.0 %) Quadre 74: Canal.

En aquest apartat podem observar que les dues televisions difereixen oposadament en les seves programacions sobre alimentació, ja que TVC dona prioritat a l’alimentació en el seu canal de més audiència com és TV3 enfront de TVE que ho fa a TV2 en el que té una audiència inferior que TV1. No obstant els tres programes amb més nombre de programes (Cuines, Saber vivir i Karlos Arguiñano) les dues televisions els emeten en els canals en els que tenen més audiència.

1.3 Producció:

TVC TVE

Producció pròpia 15 (83,3 %) 15 (60,0%)

Producció amb altres 3 (16,7 %) 9 (36,0 %)

Producció d’altres 0 (0,0% ) 1 (4,0 %)

Quadre 75: Producció.

En relació a la producció TVC té quasi un 24 % més de producció pròpia que TVE, encara que cada cop s’estén més la tendència a fer producció amb altres.

(8)

894 1.4 Hora d’emissió: TVC TVE Matí 1 (5,6 %) 10 (40,0 %) Tarda 6 (33,3 %) 9(36,0 %) Nit 11 (61,1 %) 6 (24,0 %)

Quadre 76: Hora d’emissió.

En aquesta taula podem veure que TVC prioritza les programes que tenen a veure amb l’alimentació en la franja nocturna en canvi per TVE el matí és la franja dominant, però hem de tenir en compte que els seus programes forts que tracten l’alimentació s’emeten en aquesta franja horària; no obstant també hem de tenir present que Cuines de TVC es passa en horari de tarda.

1.5 Dia de la setmana: TVC TVE Dilluns 8 (20,5 %) 6 (12,2 %) Dimarts 7 (17,9 %) 9 (18,4 %) Dimecres 5 (12,8 %) 8 (16,3 %) Dijous 8 (20,5 %) 8 (16,3 %) Divendres 7 (17,9 %) 10 (20,4 %) Dissabte 2 (5,2 %) 7 (14,4 %) Diumenge 2 (5,2 %) 1 (2,0 %)

Quadre 77: Dia de la setmana.

En quant els dies de la setmana dominants a TVC són dilluns i dijous en relació a TVE són el divendres i el dimarts. El que si que és important de destacar és que en les dues cadenes, el diumenge no és el dia amb més programes sobre alimentació i a TVC, el dissabte tampoc.

(9)

895 1.6 Periodicitat: TVC TVE Dilluns a divendres 4 (22,2 %) 6 (24,0 %) Dissabte i diumenge 1 (5,6 %) 0 Setmanal 12 (66,6 %) 19 (76,0 %) Puntual 1 (5,6 %) 0 Quadre 78: Periodicitat.

Segons les dades observem que la quantitat de programes que tracten sobre alimentació és d’un dia a la setmana, però compte que el gruix en número de programes és deu a Cuines, Saber vivir i Karlos Arguiñano que són de dilluns a divendres.

1.7 Gènere: TVC TVE Cultural 9 (47,4 %) 17 (68,0 %) Informatiu 5 (26,3 %) 6 (24,0 %) Miscel—lani 5 (26,3 %) 2 (8,0 %) Quadre 79: Gènere.

El gènere predominant en les dues televisions és el cultural per parlar d’alimentació i sobretot referit a la gastronomia, enfront de l’informatiu que està en segona posició bastant allunyat del primer; encara que Saber vivir de TVE, que té un bon gruix de programes emesos tracta també la vessant informativa.

(10)

896 1.8 Sistema de participació: TVC TVE Adreça 2 (5,0 %) 2 (4,2 %) Públic 2 (5,0 %) 3 (6,1 %) Telèfon fixa 6 (15,0 %) 6 (12,2 %) Telèfon mòbil-text 1 (2,5 %) 0 Web 11 (27,5 %) 12 (24,4 %) E-mail 12 (30,0 %) 9 (18,4 %) Enquesta 1 (2,5 %) 0 Fax 1 (2,5 %) 3 (6,1 %) Teletext 0 2 (4,2 %) No 4 (10,0 %) 12 (24,4 %)

Quadre 80: Sistema de participació.

La participació que és dona més a TVC és a través del Web i d’e-mails; en canvi a TVE és mitjançant el Web i la “no” participació. Actualment, s’utilitza molt el telèfon mòbil-text, que en el moment de la recollida de les dades d’aquest estudi no estava tan estesa la seva utilització. 1.9 Educació: TVC TVE Formal 0 0 No formal 6 (30,0 %) 20 (71,4 %) Informal 14 (70,0 %) 8 (28,6 %) Quadre 81: Educació.

L’educació informal és la que està en primer lloc a TVC amb un 70 %, per contra a TVE dona més importància a l’educació no formal; en quant a l’educació formal no està contemplada en cap de les dues televisions.

(11)

897

1.10 Relació d’àrees temàtiques.

Àrees temàtiques TVC TVE

Alimentació i cuina x x

Alimentació i esport - x

Alimentació infantil x x

Aliments i denominació d'origen x x

Aliments i qüestions de mercat x x

Antropologia de l'alimentació - x

Complements alimentaris - x

Conservació d'aliments x x

Control de qualitat - x

Dieta vegetariana x x

Dietes per aprimar-se x x

Dietes i malalties x x

Fam x x

Fast food x x

Gastronomia x x

Hàbits alimentaris x x

Informació sobre diferents tipus d'aliments x x

Interacció aliments- medicaments - x

Mitjans de promoció dels aliments x x

Nous aliments x x Procés degustatiu - x Productes ecològics x x Productes ligth x x Seguretat alimentària x x Tecnologia alimentària x x Trastorns alimentaris x x

Quadre 82: Relació d’àrees temàtiques.

Del buidat de les fitxes dels programes d’alimentació hem obtingut les diferents àrees temàtiques, un total de 26. Volem ressaltar que a TVC hi ha sis temàtiques menys que a TVE que

són: Educació i esport, antropologia de l’alimentació,

complements alimentaris, control de qualitat, interacció aliments-medicaments i procés degustatiu.

(12)

898

1.10.1 Nombre d’entrades:

Nombre d’entrades TVC TVE

Alimentació i cuina 3 (0,2 %) 3 (0,1 %)

Alimentació i esport 0 5 (0,2 %)

Alimentació infantil 1 (0,1 %) 18 (0,6 %)

Aliments i denominació d’origen 1 (0,1 %) 8 (0,3 %)

Aliments i qüestions de mercat 3 (0,2 %) 68 (2,3 %)

Antropologia de l’alimentació 0 8 (0,3 %)

Conservació d’aliments 12 (0,9 %) 2 (0,1 %)

Control de qualitat 0 1 (0,0 %)

Dieta vegetariana 1 (0,1 %) 2 (0,1 %)

Dietes per aprimar-se 8 (0,6 %) 39 (1,3 %)

Dietes i malalties 23 (1,7 %) 543 (18,4 %)

Fam 3 (0,2 %) 11 (0,4 %)

Fast food 1 (0,1 %) 10 (0,3 %)

Gastronomia 1168 (88,3 %) 457 (15,5 %)

Hàbits alimentaris 26 (2,0 %) 1.402 (47,5 %)

Informació sobre diferents tipus d’aliments 17 (1,3 %) 227 (7,7 %)

Interacció aliments-medicaments 0 1 (0,0 %)

Mitjans de promoció dels aliments 4 (0,3 %) 27 (0,9 %)

Nous aliments 1 (0,1 %) 6 (0,2 %) Procés degustatiu 0 1 (0,0 % ) Productes ecològics 3 (0,2 %) 5 (0,2 %) Productes ligth 1 (0,1 %) 1 (0,0 %) Seguretat alimentària 12 (0,9 %) 65 (2,2 %) Tecnologia alimentària 3 (0,2 %) 4 (0,1 %) Trastorns alimentaris 32 (2,4 %) 38 (1,3 %) TOTAL 1.323 2.954

Quadre 83: Nombre d’entrades.

El nombre d’entrades per temes és més del doble a TVE que a TVC això en part es degut al programa Saber vivir que al ser la seva emissió de dilluns a divendres i tocar temàtiques diferents fa que el volum d’entrades sigui molt més gran amb un número total de programes emesos semblant.

(13)

899

1.10.2 Temps de durada dels programes.

Temps en segons TVC TVE

Alimentació i cuina 8.911 (1,1 %) 800 (0,0 %)

Alimentació i esport 0 2.918 (0,2 %)

Alimentació infantil 633 (0,1 %) 5.280 (0,3 %)

Aliments i denominació d’origen 903 (0,1 %) 2.253 (0,1 %) Aliments i qüestions de mercat 1.389 (0,2 %) 20.550 (1,2 %)

Antropologia de l’alimentació 0 8.745 (0,5 %)

Complements alimentaris 0 247 (0,0 %)

Conservació d’aliments 7.275 (0,9 %) 250 (0,0 %)

Control de qualitat 0 184 (0,0 %)

Dieta vegetariana 723 (0,1 %) 207 (0,0 %)

Dietes per aprimar-se 5.764 (0,7 %) 58.543 (3,5 %)

Dietes i malalties 11.554 (1,4 %) 318.569 (18,9 %)

Fam 2.816 (0,4 %) 13.722 (0,8 %)

Fast food 749 (0,0 %) 20.405 (1,2 %)

Gastronomia 670.315 (84,0 %) 353.671 (21,0 %)

Hàbits alimentaris 16.925 (2,1 %) 711.273 (42,4 %)

Informació sobre diferents tipus d’aliments 11.293 (1,4 %) 80.762 (4,8 %)

Interacció aliments-medicaments 0 65 (0,0 %)

Mitjans de promoció dels aliments 1.078 (0,1 %) 4.536 (0,3 %)

Nous aliments 549 (0,1 %) 5.386 (0,3 %) Procés degustatiu 0 1.695 (0,1 %) Productes ecològics 1.989 (0,2 %) 2.487 (0,4 %) Productes ligth 1.406 (0,2 %) 56 (0,0 %) Seguretat alimentària 22.535 (2,8 %) 27.591 (1,6 %) Tecnologia alimentària 1.145 (0,1 %) 408 (0,0 %) Trastorns alimentaris 30.950 (4,0 %) 41.112 (2,4 %) TOTAL 798.902 1.681.715

Quadre 84: Temps de durada dels programes

Podem observar que el temps de programació de TVE dobla el de TVC coincidint amb l’apartat anterior.

(14)

900

1.11 Percentatges en temps dels programes.

Percentatges TVC TVE Menys del 5 % 14 46 Entre 6-15 % 72 362 Entre 16-20 % 21 578 Entre 21-25 % 23 27 Entre 26-30 % 4 17 Entre 31-35 % 3 5 Entre 36-40 % 7 3 Entre 41-45 % 4 7 Entre 46-50 % 4 6 Entre 51-75 % 7 56 Entre 76-99 % 0 186 100 % 1.114 81 TOTAL 1.273 1.374

Quadre 85: Percentatges en temps dels programes.

En aquest apartat hem volgut saber el percentatge de programes que sobre alimentació emeten les dues televisions; com poden observar TVC dedica la major part de la seva emissió a programes sencers sobre alimentació ja que dels 1273 totals, 1.114 estan dedicats integrament a l’alimentació, això es deu al programa Cuines que de dilluns a divendres ha estat emetent durant aquest 5 anys 1.060 programes. En canvi TVE ho té més diversificat entre el 16-20 %, 6-15 % i 76-79 % en ordre de nombre creixent de programes, i és degut al seu programa Saber vivir que, també, de dilluns a divendres toca parcel—les dedicades a l’alimentació de una forma bastant diversificada, també volem ressaltar que La cocina de Karlos Arguiñano emet el gruix de programes dins del contenidor de Por la mañana.

(15)

901

1.12 Temps global dels programes.

Temps en segons TVC TVE

a.

Temps dels programes dedicats total o parcialment a l’alimentació

1.491.036 7.639.665

b.

Temps dels programes anteriors no dedicats a l’alimentació

692.134 5.957.950

c.

Temps dels programes dedicats el 100 % a alimentació • Mitjana anual • • Mitjana setmanal • • Mitjana diària 670.205 134.041,0 2.577,7 368,2 135.346 27.069,2 520,5 74,3 d.

Temps del programes no dedicats el 100 % a alimentació • Mitjana anual • • Mitjana setmanal • • Mitjana diària 128.697 25.739,4 494,9 70,7 1.546.369 309.273,8 5.947,5 849,6 e.

Temps total dedicat a alimentació • Mitjana anual • • Mitjana setmanal • • Mitjana diària 798.902 159.780,4 3.072,7 438,9 1.681.715 336.343,0 6.468,1 924,0

(16)

902

Quan parlem de temps dedicats als programes sobre alimentació creiem que hem de tenir en compte:

a. Temps dels programes dedicats total o parcialment a l’alimentació, ja que ens indica que dins d’un programa més general hi ha incorporat el tema de l’alimentació. TVC té concentrat els seus programes sobre alimentació en Cuines; en canvi a TVE tant en Saber vivir com en La cocina de Karlos Arguiñano l’apartat referit a l’alimentació estan dins d’un programa que també tracta altres temes.

b. Temps dels programes anteriors no dedicats a l’alimentació, aquí es constata el que hem explicat en l’apartat a.

c. Temps dels programes dedicats el 100 % a alimentació, a TVC té una mitjana diària de 368,2 segons enfront dels 74,3 de TVE, que com hem dit abans es deu bàsicament al programa Cuines i els de Saber Vivir i La cocina de Karlos Arguiñano.

(17)

903

d. Temps del programes no dedicats el 100 % a alimentació. Ha TVC tenim 70,7 segons enfront dels 849,6 de TVE, aquest fet és produeix per les mateixes situacions esmentades anteriorment.

e. Temps total dedicat a alimentació. A TVC tenim una mitja diària de 438,9 i a TVE de 924,0 segons.

1.13 Receptes de cuina versus Piràmide de l’alimentació saludable.

En el nostre estudi volíem veure des de una perspectiva educativa quina relació hi havia entre les receptes de cuina que es passen per les dues televisions escollides i la Piràmide de l’Alimentació saludable que recomana l’Organització Mundial de la Salut; per aconseguir-ho vam agafar recepta per recepta i la vam enquadrar dins de la Piràmide, els resultats són els següents:

(18)

904

1.13.1 Programes alimentaris (1999-2003).

ANY PROGRAMES per anys TVC TVE

1999 Nº programes 332 184 • Amb recepta 282 (84,9 %) 174 (94,6 %) • Sense recepta 50 (15,1 %) 10 (5,4 %) 2000 Nº programes 231 182 • Amb recepta 206 (89,2 %) 169 (92,9 % ) • Sense recepta 25 (10,8 %) 13 (7,1 %) 2001 Nº programes 234 226 • Amb recepta 205 (87,6 %) 185 (81,9 %) • Sense recepta 29 (12,4 %) 41 (18,1 %) 2002 Nº programes 233 339 • Amb recepta 205 (88,0 %) 329 (97,1 %) • Sense recepta 28 (12,0 %) 10 (2,9 %) 2003 Nº programes 242 433 • Amb recepta 212 (87,6 %) 421 (97,2 %) • Sense recepta 30 (12,4 %) 12 (2,8 %)

Quadre 87: Programes alimentaris 1999-2003.

Una vegada feta la relació del nombre de programes anuals, observem que entre un 81,9 i un 97,6 % dels programes tenen una recepta de cuina; si observem globalment les dades veiem que els percentatges són molt semblants, amb lleugeres variacions, a les dues televisions, tant pel que fa als programes que tenen recepta com els que no la tenen.

(19)

905

ANY PROGRAMES TVC TVE

1999-03 1.4 CUINES Nº programes 1060 - - - - - - - - - - - - - - - - -• Amb recepta (100,0 %) 83,3 % • Sense recepta 0 0,0 %

1999 1.5 EN DIRECTE MARI PAU Nº programes 70

• Amb recepta (45,7 %) 2,5 %

• Sense recepta (54,3 %) 3,0 %

2000 1.7 CRÒNICA D’AVUI Nº programes 18

• Amb recepta (5,6 %) 0,1 %

• Sense recepta (94,4 %) 1,3 %

2003 1.18 CUINAXSOLTERS Nº programes 18

• Amb recepta (100,0 %) 1,4 %

• Sense recepta 0 0,0 &

1999-03 RESTA PROGRAMES ALIMENTACIÓ TVC Nº programes 107

• Amb recepta 0 0,0 %

• Sense recepta 107 (100,0 %) 8,4 %

1999-03 TOTAL TVC 1999-2003 Nº programes 1.273 100,0 %

Amb recepta 1.111 (87,3 %)

Sense recepta 162 (12,7 %) -

1999-03 2.6 SABER VIVIR Nº programes -

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -862 • Amb recepta 99,8 % 62,9 % • Sense recepta 0,2 % 0,1 %

1999 2.10 EL PLANETA DE LOS NIÑOS Nº programes 23

• Amb recepta 87,0 % 1,5 %

• Sense recepta 13,0 % 0,2 %

2000 2.20 LA COCINA KARLOS ARGUIÑANO Nº programes 28

• Amb recepta 100,0 % 2,0 %

• Sense recepta 0.0 % 0,0 %

2003 2.21.1 LA COCINA DE KARLOS ARGUIÑANO (POR LA MAÑANA) Nº programes 311

• Amb recepta 100,0 % 22,9 %

• Sense recepta 0,0 % 0,0 %

2.21.2 SABER VIVIR (POR LA MAÑANA) Nº programes 56

• Amb recepta 100,0 % 4,1 %

• Sense recepta 0,0 % 0,0 %

1999-03 2.23 AL TEU SERVEI Nº programes 2

• Amb recepta 100,0 % 0,1 %

• Sense recepta 0,0 % 0,0 %

1999-03 RESTA PROGRAMES ALIMENTACIÓ TVE Nº programes 85

• Amb recepta 0,0 % 0,0 %

• Sense recepta 100,0 % 6,2 %

1999-03 TOTAL TVE 1999-2003 Nº programes 1.367 100,0 %

Amb recepta 93,4 %

Sense recepta 6,6 %

(20)

906

A TVC han emès un 87,3 % de programes amb recepta de cuina, d’aquest un 83,3 % pertany al programa Cuines i un 12,7 % són sense recepta.

A TVE el percentatge és superior amb un 93,4 % del que un 67,0 % correspon al programa Saber vivir (comptant tots els períodes d’emissió) i un 24,9 % a La cocina de Karlos Arguiñano (també referits a tots les períodes d’emissió); la resta un 6,5 % pertoquen a programes sense recepta.

(21)

907

1.13.3 Programes amb recepta de cuina relacionada amb la piràmide de l’alimentació 1999-2003

Quadre 89: Programes amb recepta de cuina relacionada amb la piràmide de l’alimentació 1999-2003. PROGRAMES CUINA TVC ENTRADES / INGREDIENTS TVC TVE 1.4 CUINES 1.5 EN DIREC-TE MARI PAU 1.7 CRÒ- NICA D’AVUI 1.18 CUINA PER SOLTERS 2.6 SABER VIVIR 2.19 PLANE TA NIÑOS 2.20 COCINA KARLOS ARGUIÑA-NO 2.21.1 COCINA KARLOS ARGUIÑA-NO 2.21.2 SABER VIVIR 2.23 AL TEU SER-VEI ENTRADES 1.995 44 2 31 663 33 47 519 - 2 Cereals i fècules 12,7 4,5 - 16,1 10,0 27,2 19,1 10,6 - -

Verdures, hortalisses i fruita + oli 24,0 20,5 50,0 32,3 40,6 21,2 29,8 27,0 - 50,0

Llet i derivats làctics 3,1 2,3 - 3,2 11,2 6,1 2,1 5,0 - -

Carns magres, peix, ous, llegums i fruits secs

36,9 47,7 50,0 32,3 30,2 18,2 27,7 33,3 - -

Carns grasses i embotits 13,5 13,6 - 12,9 5,4 18,2 12,8 11,2 - 50,0

Dolços, sucres, brioixeria, greixos (mantega i margarina)

7,6 9,1 - 3,2 2,4 9,1 8,5 11,4 - -

Begudes: aigua 0,1 - - - -

Begudes: cerveses, espumosos, sidres i vins 1,5 2,3 - - - 1,3 - -

(22)

908

Si la comparació la fem per cada un dels programes que han emès una recepta de cuina tenim:

1. Televisió de Catalunya:

1.4 Cuines:

o Carns magres, peix, ous, llegums i fruits secs = 36,9 %

o Verdures, hortalisses i fruita + oli = 24,0 % o Carns grasses i embotits = 13,5 %

o Cereals i fècules = 12,7 %

o Dolços, sucres, brioixeria, greixos (mantega i margarina) = 7,6 %

o Llet i derivats làctics = 3,1 %

o Begudes (cerveses, espumosos, sidres, vins i

conyac, ...) = 2,1 %

1.5 En directe Mari Pau:

o Carns magres, peix, ous, llegums i fruits secs = 47,7 %

o Verdures, hortalisses i fruita + oli = 20,5 %

o Carns grasses i embotits = 13,6 %

o Dolços, sucres, brioixeria, greixos (mantega i

margarina) = 9,1 %

o Cereals i fècules = 4,5 %

o Llet i derivats làctics = 2,3 %

o Begudes (cerveses, espumosos, sidres, vins i

(23)

909

1.7 Crònica d’avui:

o Verdures, hortalisses i fruita + oli = 50,0 %

o Carns magres, peix, ous, llegums i fruits secs = 50,0 %

1.18 Cuina x solters:

o Verdures, hortalisses i fruita + oli = 32,3 %

o Carns magres, peix, ous, llegums i fruits secs = 32,3 %

o Cereals i fècules = 16,1 %

o Carns grasses i embotits = 12,9 % o Llet i derivats làctics = 3,2 %

o Dolços, sucres, brioixeria, greixos (mantega i

margarina) = 3,2 %

Podem resumir-ho així:

Cereals i fècules que la piràmide de l’alimentació propugnada per l’Organització Mundial de la Salut posa en primer lloc, en cap dels quatre programes que han emès aquesta televisió hi figura.

Verdures, hortalisses i fruita + oli estan en dos segones posicions en Cuines i En directe Mari Pau com els hi pertoca en

(24)

910

relació amb la piràmide i en dos primers llocs en Crònica d’avui i en Cuina x solters.

Llet i derivats que haurien d’estar en tercer lloc tant en Cuines com En directe Mari Pau estan en el cinquè i en Cuina x solters en el quart.

Carns magres, peix, ous, llegums i fruits secs estan en primer lloc en Cuines i En directe Mari Pau i en segon lloc en Crònica d’avui i en Cuine x solters.

Carns grasses i embotits estan en tercer lloc tant en Cuines com En directa Mari Pau i en el quart en Cuina x solters.

Dolços, sucres, brioixeria, greixos (mantega i margarina) que harien d’estar en sisè lloc els tenim en quart lloc En directe Mari Pau en cinquè en Cuines i en el sisè en Cuina per solters que és on els toca.

• En quant a les begudes que estan barrejades en alguna recepta

només consten a Cuines i En directe Mari Pau i com a última categoria.

(25)

911 2. Televisión Española:

2.6 Saber vivir:

o Verdures, hortalisses i fruita + oli = 40,6 %

o Carns magres, peix, ous, llegums i fruits secs = 30,2% o Llet i derivats làctics = 11,2 %

o Cereals i fècules = 10,0 %

o Carns grasses i embotits = 5,4 %

o Dolços, sucres, brioixeria, greixos (mantega i margarina) = 2,4 %

o Begudes (cerveses, espumosos, sidres, vins i

conyac, ...) = 0,2 %

2.19 El planeta de les niños:

o Cereals i fècules = 27,2 %

o Verdures, hortalisses i fruita + oli = 21,2 % o Carns magres, peix, ous, llegums i fruits secs =18,2%

o Carns grasses i embotits = 18,2 %

o Dolços, sucres, brioixeria, greixos (mantega i margarina) = 9,1 %

o Llet i derivats làctics = 6,1 %

2.20 La cocina de Karlos Arguiñano:

o Verdures, hortalisses i fruita + oli = 29,8 % o Carns magres, peix, ous, llegums i fruits secs =27,7%

(26)

912

o Cereals i fècules = 19,1 %

o Carns grasses i embotits = 12,8 %

o Dolços, sucres, brioixeria, greixos (mantega i margarina) = 8,5 %

o Llet i derivats làctics =2,1 %

2.21.1 La cocina de Karlos Arguiñano:

o Carns magres, peix, ous, llegums i fruits secs =33,3 %

o Verdures, hortalisses i fruita + oli = 27,0 %

o Dolços, sucres, brioixeria, greixos (mantega i margarina) = 11,4 %

o Carns grasses i embotits =11,2 %

o Cereals i fècules = 10,6 %

o Llet i derivats làctics = 5,0 %

o Begudes (cerveses, espumosos, sidres, vins i

conyac, ...) = 1,5 %

2.23 Al teu servei:

o Verdures, hortalisses i fruita + oli =50,0 %

(27)

913 Podem resumir-ho així:

Cereals i fècules l’únic en que està en primera posició, com

li pertoca, és a El Planeta de los niños, a 2.20 La cocina de Karlos Arguiñano és en tercera posició, a Saber vivir en quart lloc i en 2.21.1 La cocina de Karlos Arguiñano en el cinquè.

Verdures, hortalisses i fruita + oli un altre vegada és El

Planeta de los niños en segon lloc i 2.21.1 Karlos Arguiñano també com els correspon. El programa Saber vivir, Al teu servei i 2.20 La cocina de Karlos Arguiñano són en primera posició.

Llet i derivats el programa Saber vivir el té en el lloc

corresponent, tercera posició, El Planeta de los niños i els dos programes de Karlos Arguiñano són a la sisena.

Carns magres, peix, ous, llegums i fruits sec no hi ha

cap programa que el tingui en el quart lloc. És troba a la primera posició en Saber vivir i a 2.21.1 La cocina de Karlos Arguiñano, en la segona a 2.20 La cocina de Karlos Arguiñano i a la tercera en El planeta de los niños.

(28)

914

Carns grasses i embotits en cinquena posició a Saber vivir,

com li correspon, en segona Al teu servei, a la quarta en El Planeta de los niños i en els dos programes de La cocina de Karlos Arguiñano.

Dolços, sucres, brioixeria, greixos (mantega i margarina) en sisena a Saber vivir com li escau, a la

tercera 2.21.1 La cocina de Karlos Arguiñano, a la cinquena a El Planeta de los niños i 2.20 la cocina de Karlos Arguiñano.

• En quant a les begudes que estan barrejades en alguna recepta només hi són a Saber vivir i a 2.21.1 La cocina de Karlos Arguiñano i com a última categoria.

(29)

915

Quadre90: Ingredients receptes de cuina versus ingredients recomanats en la Piràmide de l’alimentació saludable 1999-2003.

ENTRADES / INGREDIENTS (percentatges)

TVC TVE

1999 2000 2001 2002 2003 1999 2000 2001 2002 2003

Nombre d’ENTRADES 509 387 380 405 389 318 187 133 232 394

Cereals i fècules 13,8 12,3 14,2 13,1 9,5 11,3 7,5 11,3 14,2 10,4

Verdures, hortalisses i fruita + oli 20,2 23,7 23,4 25,4 28,5 38,4 42,3 45,8 27,6 26,9

Llet i derivats lactis 1,8 4,4 2,4 3,2 4,4 12,3 11,2 8,3 6,9 4,1

Carns magres, peix, ous, llegums i fruits secs 39,2 37,0 38,7 33,3 36,8 30,5 29,5 27,1 30,2 34,0

Carns grasses i embotits 16,3 11,6 14,5 11,4 12,9 4,7 5,3 7,5 10,8 11,9

Dolços, sucres, brioxeria, greixos (mantega i margarina)

6,9 9,2 4,7 10,9 5,9 2,8 3,7 - 9,9 10,9

Begudes: aigua 0 - 0,3 - - - -

Begudes: cerveses, espumosos, sidres i vins 1,4 1,3 1,6 1,7 1,5 - - - 0,4 1,5

Begudes: fora piràmide 0,4 0,5 0,31 1,0 0,5 - 0,5 - - 0,3

TVC 1999-2003 TVE 1999-2003

Nombre d’ENTRADES 2070 1264

Cereals i fècules 12,6 11,0

Verdures, hortalisses i fruita + oli 24,1 34,1

Llet i derivats lactis 3,1 8,1

Carns magres, peix, ous, llegums i fruits secs 37,2 31,0

Carns grasses i embotits 13,5 8,5

Dolços, sucres, brioxeria, greixos (mantega i margarina)

7,5 6,5

Begudes: aigua 0,0 -

Begudes: cerveses, espumosos, sidres i vins 1,5 0,6

(30)

916

Abans que tot hem d’aclarir que a TVE al programa Saber vivir que, normalment, té receptes de cuina, en aquest cas només hem tingut en compte les que realment teníem dades, perquè altrament no era possible fer-nos una idea del seu contingut; dit això, creiem que el nombre d’entrada dels ingredients per veure l’evolució que hi ha hagut en els 5 anys de l’estudi no ens diu molta cosa per la manca de dades que hem dit abans. No així els diversos ingredients de la piràmide:

Cereals i fècules: En el període de cinc anys la mitjana de les dues televisions és semblant 12,6 % a TVC i 11,0 % a TVE; encara que dins d’aquest període hi han hagut oscil—lacions.

Verdures, hortalisses i fruita + oli: Aquí la mitjana del temps estudiat té una oscil—lació d’un 10 %, ja que a TVC té un 24,1 % i TVE un 34,1 %, també hi ha oscil—lacions dins del període, però queda clar que a TVE es fomenta més el consum del grup segon de la piràmide alimentària.

Llet i derivats làctics: En aquest cas la variació és d’un 5 % més a TVE, ja que a TVC hi ha un 3,1 % i a TVE un 8,1, encara que a TVE sembla que hi hagi un descens progressiu segons se’n desprèn de les dades dels diferents anys.

(31)

917

Carns magres, peix, ous, llegums i fruits secs: TVC té un 37,2 % i TVE un 31,0 %, així veiem com a TVC és fomenta més el consum d’aquest productes.

Carns grasses i embotits: TVC amb un 13,5 % de mitjana supera a TVE que té un 8,5 %, en un 5 %; encara que l’evolució per anys sembla que vagi en sentit contrari, o sigui que a TVC disminueix i a TVE augmenta.

Dolços, sucres, brioixeria, greixos (mantega i margarina): A les dues televisions és on hi ha el consum més baix 7,5 % a TVC i 6,5 % a TVE; exceptuant la llet i derivats làctics a TVC. No obstant sembla, que l’evolució del cinc anys estudiats és dispar i tendeix a baixar a TVC i a pujar a TVE.

Begudes: L’aigua en aquest cas no compta, però si les cerveses, els espumosos, les sidres, vins i altres begudes com el conyac, ... que en les dues televisions utilitzen TVC amb un 2,0 % de mitjana i TVE amb un 0,8 %.

(32)

918

2. PUBLICITAT TELEVISIVA SOBRE ALIMENTACIÓ

En relació als anuncis, el temps i les audiències primer hem tingut en compte al fer l’anàlisi d’aquest apartat la “publicitat total” que es passa per les dues televisions estudiades.

2.1 Publicitat televisiva 1999-2003.

Percentatges 1999 2000 2001 2002 2003

ANUNCIS

Publicitat televisiva

alimentació 25,0 22,5 24,7 27,2 27,2

Resta publicitat televisiva 75,0 77,5 75,3 72,8 72,9

TEMPS

Publicitat televisiva

alimentació 24,2 22,5 24,1 25,6 25,4

Resta publicitat televisiva 75,8 77,5 75,6 74,4 74,6

GPR’S (Població a partir de 4 anys)

Publicitat televisiva

alimentació 24,1 22,7 24,6 26,6 26,4

Resta publicitat televisiva 75,9 77,3 75,4 73,4 73,6

GPR’S (Mestresses de casa)

Publicitat televisiva

alimentació 24,9 22,9 24,8 26,8 26,8

Resta publicitat televisiva 75,1 77,1 75,2 73,2 73,2

Quadre 91: Publicitat televisiva 1999-2003.

Per tenir una idea més global del paper que ocupa la publicitat alimentària primer l’hem comparat amb la resta de publicitat, amb la qual cosa podem observar que en els cinc anys que ha durat el treball els percentatges dels anuncis oscil—len entre el 22,5 i el 27,2, el del temps antre 22,5 i 25,6 i les audiències entre el 22,7 i el 26,8.

(33)

919

2.2 Variabilitat publicitat televisiva 1999-2003.

Percentatges 99-00 00-01 01-02 02-03 99-03

ANUNCIS

Publicitat televisiva alimentació

-7,8 18,5 25,4 16,5 59,6

Resta publicitat televisiva 6,0 5,0 10,0 17,0 43,1

TEMPS

Publicitat televisiva alimentació

-7,1 14,8 22,9 17,3 53,8

Resta publicitat televisiva 2,2 4,8 13,4 18,5 44,0

GPR’S (Població a partir de 4 anys)

Publicitat televisiva alimentació

-4,7 11,1 18,1 4,1 30,2

Resta publicitat televisiva 2,8 0,3 6,4 5,2 15,4

GPR’S (Mestresses de casa)

Publicitat televisiva alimentació

-4,2 12,7 18,0 5,2 34,0

Resta publicitat televisiva 7,4 1,5 6,0 5,4 21,8 Quadre 92: Variabilitat publicitat televisiva 1999-2003.

Amb la variabilitat de la publicitat observem a nivell global que l’interval que va del 1999 al 2003 el nombre d’anuncis s’han incrementat en un 59,6 %, un 53,8 % el temps i les audiències en un 30,2 i 34,0 %, bastant més que la resta de la publicitat televisiva que en el cas dels anuncis i del temps ho han fet al voltant del 43-44 % i les audiències entre un 15 i 21 %.

(34)

920

2.3 Publicitat televisiva alimentació per sectors 1999-2003.

Percentatges 1999 2000 2001 2002 2003

ANUNCIS

• P. A. Consum ordinari 86,5 87,0 86,9 88,0 88,8

• P.A. alimentació especial 1,3 1,0 0,7 0,6 1,0

• Complements alimentaris 0,6 0,7 0,8 0,5 0,5

• Restauració 8,1 7,7 8,5 7,3 6,1

• Cadenes i tendes d’alimentació i begudes 2,1 2,2 1,5 2,3 2,7

• Campanyes públiques 1,4 1,4 1,6 1,4 0,9

TEMPS

• P. A. Consum ordinari 87,7 88,4 87,7 88,3 89,2

• P.A. alimentació especial 0,9 0,7 0,6 0,5 0,9

• Complements alimentaris 0,5 0,6 0,6 0,5 0,5

• Restauració 7,5 6,6 8,1 6,9 5,3

• Cadenes i tendes d’alimentació i begudes 1,9 2,0 1,5 2,6 3,1

• Campanyes públiques 1,5 1,4 1,5 1,2 1,0

GPR’S (Població de més de 4 anys)

• P. A. Consum ordinari 87,1 87,1 88,8 89,8 90,0

• P.A. alimentació especial 2,4 1,4 1,1 1,0 1,0

• Complements alimentaris 0,8 1,3 1,0 0,9 1,0

• Restauració 7,0 7,0 5,8 4,9 5,1

• Cadenes i tendes d’alimentació i begudes 1,6 2,0 1,7 2,1 2,1

• Campanyes públiques 1,1 1,2 1,6 1,3 0,8

GPR’S (Mestresses de casa)

• P. A. Consum ordinari 87,3 87,2 88,8 89,9 90,3

• P.A. alimentació especial 2,4 1,4 1,1 1,0 1,0

• Complements alimentaris 0,8 1,4 1,0 0,9 1,0

• Restauració 6,7 6,6 5,6 4,6 4,7

• Cadenes i tendes d’alimentació i begudes 1,7 2,1 1,8 2,3 2,2

• Campanyes públiques 1,1 1,3 1,7 1,3 0,8

Quafre 92: Publicitat televisiva alimentació per sectors 1999-2003.

El sector que té més preponderància és el de Productes alimentaris de consum ordinari amb més d’un 80 %, li segueix el de la Restauració entre 6 i 8 %, les Cadenes i tendes d’alimentació i begudes al voltant del 2 %, els Productes alimentaris per a una alimentació especial sobre un 1 % com les Campanyes públiques i per últim tenim els “Complements alimentaris” per sota del 1%.

(35)

921

2.4 Variabilitat publicitat televisiva. Alimentació per sectors 1999-2003.

Percentatges 99-00 00-01 01-02 02-03 99-03

ANUNCIS

• P. A. Consum ordinari -7,2 18,3 26,8 17,7 63,8

• P.A. alimentació especial -33,8 -8,6 8,2 89,5 24,1

• Complements alimentaris 16,0 24,0 -16,0 23,4 49,1

• Restauració -12,6 32,0 7,3 -2,9 20,3

• Cadenes i tendes d’alimentació i begudes -1,7 -21,6 91,5 37,3 102,5

• Campanyes públiques -11,5 36,7 10,5 -23,9 1,9

TEMPS

• P. A. Consum ordinari -6,2 13,8 23,6 18,6 56,5

• P.A. alimentació especial -32,8 5,4 4,2 105,7 51,7

• Complements alimentaris 1,4 22,5 -5,4 9,6 28,7

• Restauració -14,2 34,7 5,8 -9,7 10,4

• Cadenes i tendes d’alimentació i begudes -3,0 -14,4 119,8 37,3 150,5

• Campanyes públiques -17,3 24,9 -0,8 -2,0 0,3

GPR’S (Població de més de 4 anys)

• P. A. Consum ordinari -4,7 13,3 19,5 4,4 34,7

• P.A. alimentació especial -43,2 -12,4 1,8 2,2 -48,2

• Complements alimentaris 60,9 -15,0 4,2 16,3 65,7

• Restauració -4,3 -8,9 -0,5 8,1 -6,2

• Cadenes i tendes d’alimentació i begudes 15,9 -2,4 44,8 3,9 70,1

• Campanyes públiques 3,9 49,1 -3,8 -37,5 -6,9

GPR’S (Mestresses de casa)

• P. A. Consum ordinari -4,2 14,8 19,4 5,6 38,7

• P.A. alimentació especial -43,0 -10,7 3,8 3,0 -45,5

• Complements alimentaris 61,2 -16,3 2,3 17,9 62,6

• Restauració -4,8 -5,7 -2,5 8,8 -4,7

• Cadenes i tendes d’alimentació i begudes 16,3 -1,5 46,9 2,7 72,9

• Campanyes públiques 9,6 45,5 -4,3 -35,8 -1,9

Quadre 94: Variabilitat publicitat televisiva. Alimentació per sectors 1999-2003.

En la variabilitat per sectors podem observar el fort increment de les Cadenes i tendes d’alimentació i begudes sobre un 100 % en aquest període de cinc anys, així com els Productes alimentaris de consum ordinari sobre un 60 %, els Complements alimentaris quasi en un 50 %, en l’Alimentació especial un 24 % i la Restauració en un 20 %, i el que menys ha pujat són les Campanyes públiques. Les audiències baixen en els “Productes alimentaris per a una alimentació especial” al voltant del 45 %, la Restauració també baixa sobre un 5 % així com les Campanyes públiques.

(36)

922

2.5 Publicitat televisiva alimentació/Piràmide alimentaria

Al voler saber la incidència que té l’alimentació que és publicita per TV amb la Piràmide de l’alimentació saludable només ens hem centrat en els productes alimentaris de consum ordinari, ja que els altres paràmetres no tenen a veure directament amb aquesta.

2.5.1 Productes alimentaris de consum ordinari publicitats per TV 1999-2003

Analitzarem els anuncis, el temps de duració d’aquests i les audiències tant la de la població major de 4 anys com la de les mestresses de casa.

2.5.1.1 Anuncis

Grups segons la piràmide de l’alimentació-percentatges

ANUNCIS 1999 2000 2001 2002 2003 Cereals i fècules 7,2 7,9 8,6 6,9 7,4 • Arròs 10,2 23,0 18,6 10,0 18,4 • Cereals 55,7 51,8 57,4 59,2 54,4 • Farines 0,2 0,2 0,7 0,0 0,0 • Masses congelades 1,1 0,0 0 0 0

• Pastes alimentaries (fresques i seques) 32,8 25,0 23,3 30,8 27,2

Verdures, hortalisses i fruita+oli d’oliva (pref.) 2,4 3,5 2,8 2,9 2,8

• Fruites i verdures fresques 15,0 11,9 14,9 16,6 29,4

• Olis 29,6 31,8 44,0 55,5 48,1

• Olives 4,0 4,5 7,1 0,9 4,1

• Vegetals congelats 31,6 41,5 19,7 16,5 7,8

• Vegetals en conserva 19,8 10,3 14,3 10,4 10,7

Llet i derivats làctics 20,8 20,5 21,9 25,5 25,7

• Formatges 34,1 20,3 27,3 28,2 25,6

• Iogurts 41,3 44,2 43,6 40,6 41,3

• Làctics (batuts, llets, nates i quallada) 24,6 35,4 29,1 31,2 33,0

Carns magres, peix, ous, llegums o fruits secs 6,6 3,1 6,8 4,6 4,3

• Carns en conserva 0,0 1,4 0,0 0,0 0,0 • Carns fresques 0,7 3,0 0,5 0,0 0,3 • Conserves de peixos 54,3 35,0 41,6 12,7 26,2 • Fruits secs 2,0 3,7 1,4 3,1 8,5 • Llegums en conserva 3,4 5,0 2,8 5,9 4,3 • Llegums secs 0,5 0,0 0,0 1,1 3,3

(37)

923

4,2 8,1 9,3 11,6 13,0

• Ous 0,3 0,7 0,3 0,2 0,4

• Salaó 0,4 0,1 0,0 0,8 0,0

• Conserves diverses 21,8 29,1 32,0 48,6 24,0

Carns grasses i embotits 5,4 4,6 2,5 4,2 4,2

• Càrnies (embotits, pernil, salsitxes, magre de porc) 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Dolços, sucre, brioixeria, greixos(mantega i margarina) 40,5 37,1 38,3 37,4 37,0

• Caramels i llaminadures 23,0 15,3 21,0 26,3 21,6

• Caramels líquids, xarops i “siropes” 0,0 0,9 0,3 0,0 0,0

• Confitures i melmelades 0,6 0,1 0,3 0,1 0,2

• Dolços de Nadal 3,1 4,1 2,0 1,9 1,3

• Galetes 8,1 10,6 9,9 14,1 9,6

• Gelats 10,9 6,8 7,5 6,4 9,7

• Grasses alimentàries (mantegues i margarines) 1,2 2,3 2,8 2,1 3,0

• Mel 0,1 0,5 0,1 0,6 0,4

• Pa i pastisseria (industrial) 15,3 18,9 14,3 13,0 15,0

• Aperitius (crispetes, galetes salades, patates fregides) 13,4 11,8 11,8 6,7 9,1

• Postres frescos (cremes, flams i “mousse”,...) 11,2 14,1 14,5 12,9 12,4

• Postres secs (gelatines i “mousse” en pols) 0,6 0,9 0,5 1,2 1,5

• Productes de cacau (cremes de cacau, cacau soluble) 12,4 13,8 15,0 14,7 16,5

Begudes: aigua 3,1 2,7 2,7 4,3 4,2 • Aigües 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Begudes 14,0 20,6 16,5 14,3 14,4 • Cerveses 80,6 86,0 79,3 88,9 85,1 • Espumosos i sidres 4,2 4,3 4,1 3,0 3,5 • Vins 15,2 9,7 16,6 8,1 11,4

Subtotal 1

73,3 71,2 70,4 70,6 71,8

Fora de la piràmide tenim:

Begudes 62,8 60,4 60,2 57,7 53,8

• Begudes alcohòliques vàries 4,2 4,9 2,6 5,7 7,4

• Begudes isotòniques/energètiques 2,0 3,2 5,3 5,5 5,8

• Begudes refrescants 53,1 48,5 48,9 46,8 47,3

• Cafès 11,5 10,2 10,6 10,8 13,6

• Licors 7,6 6,5 6,1 4,9 4,4

• Sucs (d’orxata, de fruita, ...) 15,9 21,6 22,3 20,4 14,1

• Begudes diverses 5,7 5,1 4,1 5,7 7,3

Plats preparats o semipreparats 32,7 35,7 34,7 37,2 42,2

• Amanides 0,0 0,0 0,0 0,0 0,7

• “Pizzes congelades” 0,7 0,0 0,0 0,0 2,6

• Plats preparats congelats i refrigerats 1,3 4,7 15,4 18,8 15,0

• Refrigerats i congelats semipreparats 9,8 5,2 17,4 15,9 12,1

• Sopes, cremes, caldos i gaspatxo refrigerats 0,0 0,0 0,0 0,0 8,5

• Caldos, sopes i plats deshidratats 73,2 77,6 56,9 39,3 39,4

• Plats preparats en conserva 5,2 6,1 0,7 0,9 1,8

• Salses (deshidratades i en conserva) 9,8 6,3 9,5 25,1 19,9

(*)Productes alimentaris considerats com a varis 4,5 1,1 5,1 5,1 4,0

• Congelats a domicili 17,2 8,6 0,0 0,0 0,0

• Línia aliments frescos 0,0 1,1 12,2 4,2 1,4

• Infusions 8,7 17,2 1,0 0,7 7,0

• Condiments i espècies vàries 0,0 0,3 0,1 0,0 0,0

• Diversos alimentació 51,6 59,2 61,0 44,0 57,8

• Diversos aliments congelats i refrigerats 22,5 13,6 25,7 51,1 33,8

Subtotal 2

26,7 28,8 29,6 29,4 28,2

(38)

924

Hem separat dels productes que és publiciten per televisió els que entren dins de la Piràmide de l’alimentació dels que estan completament a fora; o sigui, que d’entrada tenim dos grans grups. Els productes que entren dins de la Piràmide són un 71,5 % i els que estan fora un 28,5 %.

a. Els productes que entren dins de la Piràmide el 71,5 % els hem agrupat segons els grups que marca la piràmide i tenint en compte que com a grup són el cent per cent:

Cereals i fècules la mitjana dels 5 anys de l’estudi és d’un 7,6 %, mantenint-se bastant constant en tot el període. Dins

d’aquest grup el que més s’anuncia són els cereals seguit de les pastes (fresques i seques), l’arròs, les farines i masses congelades.

Verdures, hortalisses i fruita + oli d’oliva (preferentment) el promig és de 2,9 %, els olis el primer

producte més publicitat, seguit dels vegetals congelats, les fruites i verdures fresques els vegetals en conserva i les olives.

Llet i derivats làctics amb una mitjana de 22,7 %, dins

d’aquest apartat els iogurts ocupen el primer lloc, seguits dels làctics (batuts, llets, nates i quallada), per últim tenim els formatges.

(39)

925

Carns magres, peix, ous, llegums o fruits secs la mitjà

és 5,1 % on el primer lloc l’ocupen les conserves de peixos, seguit de conserves diverses i del marisc congelat i del marisc i peix fresc amb percentatges més petits tenim les carns fresques, fruits secs, llegum sec, els ous i el salaó.

Carns grasses i embotits la mitjà és de 4,2 %, dins

d’aquest apartat i en un mateix bloc tenim els embotits, pernil, salsitxes i magre de porc.

Dolços, sucre, brioixeria, greixos (mantega i margarina) el promig és de 38,3 % en la primera posició

tenim els caramels i les llaminadures, segueixen el pa i la pastisseria industrial, els productes de cacau (cremes de cacau, cacau soluble), els postres frescos (cremes, flams i mousse,...), els aperitius (crispetes, galetes salades, patates fregides), les galetes, els gelats, els dolços de Nadal, les grasses alimentàries (mantega i margarina), els postres secs (gelatines i mousse en pols), la mel, confitures i melmelades i per últim els caramels líquids, xarops i “siropes”.

Begudes (aigua i cerveses, espumosos, sidres i vins), l’aigua té una mitjana de 3,4 %, enfronts de les altres quatre begudes que la tenen de l’ordre d’un 15,8 %, el

primer lloc l’ocupen les cerveses seguides a molta distància pels vins i a continuació hi ha els espumosos i les sidres.

(40)

926

b. En els productes que estan situats fora de la Piràmide el 28,5 % també els hem valorat com a grup sencer, o sigui com a cent per cent:

Begudes (exceptuant les que estan dins de la piràmide) amb

un 59,5 %. En rimer lloc tenim les begudes refrescants, seguides dels sucs (d’orxata, de fruita, ...), dels cafès, licors, begudes diverses, begudes alcohòliques vàries i begudes isotòniques/energètiques.

Plats preparats o semipreparats amb una mitjana dels

36,5 % i on la primera posició és per als caldos, sopes i plats deshidratats, a bastant distància seguides per les salses (deshidratades i en conserva), els refrigerats i congelats semipreparats, els plats preparats congelats i refrigerats i els plats preparats en conserva per acabar amb les sopes, cremes, caldos i gaspatxo refrigerats, les “pizzes congelades” i les amanides.

Si ens fixem amb els anuncis publicitaris actual aquest apartat ha incrementat molt la seva publicitat.

Productes alimentaris considerats com a varis són un 4

% del total del grup de productes situats a fora de la piràmide que no desglossem perquè en estar inclosos com a varis és difícil posar-los en un grup en concret; però si que ens donen una idea més exacte del volum de xifres publicitàries.

(41)

927

De la descripció de les dades se’n desprèn fàcilment que els productes que entren dins de la Piràmide el grup dels dolços, sucre, brioixeria, greixos (mantega i margarina) encapçalen la base de la piràmide amb un 38,3 , segueixen la llet i derivats làctics amb un 22,7 %, els cereals i fècules amb un 7,6 %, les carns magres, peix, ous, llegums o fruits secs amb un 5,1 %, les carns grasses i embotits en un 4,2 %, i per últim les verdures, hortalisses i fruita + oli d’oliva (preferentment) en un 2,9 %.

En quant a les begudes que estan considerades dins de la piràmide com són l’aigua amb un 3,4 % queda molt per sota de les que es consideren esporàdiques amb un 15,8 % com són les cerveses, els espumosos, les sidres i els vins.

En relació als productes que estan fora de la piràmide un 28,5 % del total, les begudes amb un 59 % i els plats preparats o semipreparats amb un 36,5 % són prou importants aquests percentatges per a tenir-los en compte, ja que com hem explicitat anteriorment els anuncis d’aquests productes ha crescut molt enfront dels que estan dins de la Piràmide.

(42)

928

2.5.1.2 Temps

Grups segons la piràmide de l’alimentació-percentatges

TEMPS 1999 2000 2001 2002 2003 Cereals i fècules 7,3 7,3 8,5 7,3 7,2 • Arròs 8,4 18,0 14,9 8,2 15,5 • Cereals 57,0 58,1 65,6 64,1 62,8 • Farines 0,2 0,1 0,7 0,0 0,0 • Masses congelades 1,6 0,0 0,0 0,0 0,0

• Pastes alimentaries (fresques i seques)

Verdures, hortalisses i fruita+oli d’oliva (pref.) 2,3 3,2 2,5 2,7 2,3

• Fruites i verdures fresques 14,2 7,8 12,9 13,2 30,6

• Olis 25,9 28,0 42,9 55,6 52,5

• Olives 4,2 3,0 5,2 1,2 2,5

• Vegetals congelats 37,4 52,4 23,0 19,6 4,4

• Vegetals en conserva 18,3 8,8 15,9 10,4 10,0

Llet i derivats làctics 20,3 21,7 22,9 26,3 26,1

• Formatges 31,4 18,6 27,3 27,6 24,4

• Iogurts 41,5 46,9 44,1 40,3 41,3

• Làctics (batuts, llets, nates i quallada) 27,1 34,5 28,6 32,1 34,3

Carns magres, peix, ous, llegums o fruits secs 5,4 2,8 5,6 4,0 4,0

• Carns en conserva 0,0 1,4 0,0 0,0 0,0 • Carns fresques 0,6 2,6 0,4 0,0 0,3 • Conserves de peixos 45,8 36,8 40,3 15,6 25,1 • Fruits secs 1,7 3,2 1,8 3,3 8,3 • Llegums en conserva 4,2 4,2 2,3 5,1 4,5 • Llegums secs 0,6 0,0 0,0 1,5 3,7

• Marisc i peix congelat 17,4 19,9 15,8 22,4 22,5

• Marisc i peix fresc 5,8 9,5 8,9 11,2 13,1

• Ous 0,1 0,3 0,1 0,1 0,2

• Salaó 0,7 0,1 0,0 0,8 0,0

• Conserves diverses 23,0 23,5 30,2 40,1 22,3

Carns grasses i embotits 5,6 4,6 2,3 4,4 4,0

• Càrnies (embotits, pernil, salsitxes, magre de porc) 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Dolços, sucre, brioixeria, greixos(mantega i margarina) 38,9 33,7 37,1 35,4 36,8

• Caramels i llaminadures 20,5 16,0 22,0 27,6 20,0

• Caramels líquids, xarops i “siropes” 0,0 0,5 0,3 0,0 0,0

• Confitures i melmelades 0,4 0,1 0,2 0,0 0,2

• Dolços de Nadal 2,5 3,3 1,7 0,0 1,0

• Galetes 7,2 9,6 8,9 13,4 8,8

• Gelats 11,5 6,9 7,2 6,6 10,6

• Grasses alimentàries (mantegues i margarines) 1,5 2,5 2,8 2,4 3,2

• Mel 0,2 0,4 0,1 0,4 0,3

• Pa i pastisseria (industrial) 13,9 18,5 14,5 13,4 15,6

• Aperitius (crispetes, galetes salades, patates fregides) 14,1 10,3 10,7 6,2 7,5

• Postres frescos (cremes, flams i “mousse”,...) 13,1 14,1 14,3 12,7 11,3

• Postres secs (gelatines i “mousse” en pols) 0,5 0,8 0,4 1,1 0,8

• Productes de cacau (cremes de cacau, cacau soluble) 14,5 17,0 17,1 16,1 20,7

Begudes: aigua 3,3 3,0 2,8 4,4 4,4 • Aigües 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Begudes 16,9 23,5 18,5 15,4 15,2 • Cerveses 83,4 88,9 83,1 88,3 84,2 • Espumosos i sidres 6,6 5,9 5,5 5,1 4,9 • Vins 10,0 5,2 11,4 6,7 10,9

Subtotal 1

70,9 69,0 69,9 68,5 63,2

(43)

929

Fora de la piràmide tenim:

Begudes 67,9 65,0 63,3 59,5 70,7

• Begudes alcohòliques vàries 6,6 9,4 3,4 8,3 5,9

• Begudes isotòniques/energètiques 2,4 3,8 6,2 6,6 3,9

• Begudes refrescants 50,1 47,8 51,8 46,2 67,9

• Cafès 12,9 8,2 9,0 8,6 6,4

• Licors 5,7 5,4 5,6 4,8 2,2

• Sucs (d’orxata, de fruita, ...) 12,8 19,3 18,4 16,1 7,3

• Begudes diverses 9,5 6,2 5,6 9,4 6,5

Plats preparats o semipreparats 28,7 32,0 32,6 35,7 26,8

• Amanides 0,0 0,0 0,0 0,0 0,6

• “Pizzes congelades” 0,7 0,0 0,0 0,0 2,6

• Plats preparats congelats i refrigerats 1,9 3,8 14,8 18,3 13,4

• Refrigerats i congelats semipreparats 11,3 5,5 21,6 15,7 12,2

• Sopes, cremes, caldos i gaspatxo refrigerats 0,0 0,0 0,0 0,0 8,4

• Caldos, sopes i plats deshidratats 68,4 78,8 50,8 36,8 37,8

• Plats preparats en conserva 7,3 5,6 0,9 0,9 2,3

• Salses (deshidratades i en conserva) 10,3 6,3 11,9 28,3 22,8

(*)Productes alimentaris considerats com a varis 3,4 0,9 4,1 4,9 2,5

• Congelats a domicili 19,1 8,5 0,0 0,0 0,0

• Línia aliments frescos 0,0 0,5 7,2 2,9 0,9

• Infusions 10,9 20,2 4,4 0,4 9,5

• Condiments i espècies vàries 0,0 1,0 0,3 0,0 0,0

• Diversos alimentació 47,9 58,7 67,1 39,0 60,8

• Diversos aliments congelats i refrigerats 22,1 11,1 21,0 57,8 28,8

Subtotal 2

29,1 31,0 30,1 31,5 36,8

Quadre 96: Productes alimentaris de consum ordinari publicitats per TV 1999-2003. Temps.

L’evolució del temps dels anuncis ha estat similar al del nombre d’anuncis. A nivell global per grups tenim el productes que estan dins de la Piràmide amb un 71,5 % i els que estan fora amb un 28,5 %.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...