20 CEJÜTTIAS.S ESDEVENIMENT FUTBOL CASTEIXA- (BDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ _ ANY. XI. NÚH. 496 CONSELL DE CENT, 201 BARCELONA, 13 D'ABRIL DE 1932

24 

Texto completo

(1)

2 0 C E J Ü T T I A S . S

(BDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ • _ ANY. X I . — NÚH. 496

CONSELL D E C E N T , 201 B A R C E L O N A , 13 D ' A B R I L D E 1932

APARTAT DE CORREUS 9a

TELÈFON 3aS96

ESDEVENIMENT FUTBOL

C A S T E I X A

-L A G R A N M A N I F E S T A C I Ó D E D I J O U S A M O N T J U Ï C •Aniversari de la R e p ú b l i c a i reobertura de l ' E s t a d i .

(2)

X U T

Comentaris del dia abans i l'endemà passat

LA REFORMA AGRÀRIA

C o n t r a els rumors alarmants que feien circular els enemics de la R e p ú b l i c a , podem assegurar que la reforma a g r à r i a no a f e c t a r à els camps. E l s propietaris dels camps seguiran essent llurs propietaris, amb el dret d'esbroncar i apedre-gar els equips forasters, i els camps neutrals seguiran essent par-cials.

L ' ú n i c camp afectat per la re-forma agrària serà el Sol de B a i x ,

oi e « . x

però es tracta d'una reforma pura-ment z o o l ò g i c a que consisteix en substituir els esportius per g o » s o s

i fer-ty apostes. Apostes legals, reglamentades, pròpies d'un país que es migra per reglamentar d joc.

Conscients del nostre deure, h e m fet una . visita a l Sol de B a i x , i els podem assegurar que f a r à goig. L a piscina j a e s t à en c o n s t r u c c i ó , i les pistes estaran llestes dintre de pocs dies. L a llebre m e c à n i c a a m b corda per vint-i-quatre hore» sembla de d e b ò . Si els organitza-dors no arriben a vigilar, ens J'haurfem endut i , arribant a casa. h a u r í e m dit a la dona que l ' h a -v í e m c a ç a t nosaltres.

L ' è x i t del Sol de B a i x nosaltres el donem per descomptat. E l s c a -ç a d o r s hi aniran pels gossos, els banyistes per la piscina, els t i m -baires per les apostes... T o t h o m hi trobarà un alicient o altre.

Si els organitzadors volguessin escoltar-nos, nosaltres els brinda-r í e m una idea.

O r g a n i t z a r u n s dijous infantils sense gossos, n o m é s p c f q u è les criatures veiessin córrer la llebre.

E n un camp tan v a s t í s s i m de projectes, aquest n ú m e r o t a m b é hi cabria.

I no diem res si al m i g de la piscina hi posaven un brollador amb l'ou com balla.

EN SAMI I L'INSALSTI

E l diumenge de l'insausti a L e s Corts, quan fou anul·lat el f a m ó s gol que produí la pluja de papers, entre els periodistes es produí un calfred.

— Q u è h a estat a i x ò ? — d e m a n a -ren a n g o i x o s o » d s prudents.

— U n gol com u n a c a s a !—res-pongueren els arborats.

I d s primers, arrossegats p d s segons, acceptaren el gol sense dis-cussions.

Acabat el partit, tots els perio-distes, folls d ' i n d i g n a c i ó com si l'Insausti els h a g u é s trepitjat un ull de poll, comparegueren als ves-tidors i a b r a ç a n t en S a m i l'acom-panyaren en el sentiment.

— Q u i n a i g n o m í n i a ! N o hi h a d r e t ! Aquest Insausti é s un mons-tre!

E l senyor C o m a , descompost, cridava :

— E l recusem a perpetuïtat. Per

desde el lugar que yo ocupaba, no l>odia veure-ho.

E l s periodistes m é s arborats sc n'anaren com si els haguessin ti-rat una galleda d'aigua freda al damunt.

L'ANIVERSARI DE L'ESTADI

F a un any aproximadament que v à r e m anar a l'Estadi a celebrar que era « n o s t r e i ben nostre», i una vegada e n t r à r e m en possessió

culpa d'ell tindrem vuit dies de feina a escombrar el camp.

— S e m b l a mentida !—exclamaren d s periodistes—. T r o b a r que tu estaves en o r s a i ! O n eres t u ?

— H o m e s . . . — r e s p o n g u é e n S a -mi—. C o m que estava d'esquena at gol d'en Z a m o r a . . .

— P e r ò no estaves en o r s a i ? O i que n o ?

— E m penso que no... A r a que.

I

d'ell, el t a n c à r e m perquè no ens el prenguessin i ens retiràrem a les nostres respectives ocupacions.

D u r a n t un any s'ha obert po-ques vegades. Quatre atletes hi han efectuat u n s quants quilòme-tres per evitar que s'arnés aquella pista de cendra que h a g u é r e m d'ar-rabassar de Ics urpes dels corre-dors de dirt-track, i els periodisles esportius s'han entrenat uns quants dies a la pista central per evitar que florís aquella herba que ha-g u é r e m de salvar de sota les potes d d s cavalls d d tomeo a Vanligua usansa.

Dijous, si no plou i d s tramvies van, a n i r e m tots a l'Estadi com un sol home per solemnitzar l'a-niversari de l a presa de possessió i d primer any de període revo-lucionari. A l m a t í hi aniran uns quants c a ç a d o r s per veure si en-t r e m i g de l'herba i la malesa s'hi han fet porcs senglars, conills, panteres r e a c c i o n à r i e s i demés ani-m a l s d o ani-m è s t i c s i ' parlaani-mentaris,

una vegada el camp en condicions, compareixeran els sdeccionats dd centre.

(3)

X U T

Riguin-se de la p r o c l a m a c i ó del 14 d'abril i de la presa de la Bastilla. L a veritable r e v o l u c i ó co-mençarà aleshores.

No sabem si el poble farà j u s -tícia, però estem segurs que, en veure els seleccionats madrilenys, l'entusiasme s e r à tan indescripti-ble que els « m a r r a m a u s ! » es sen-tiran des de Madrid.

EN SAGÍ A L'INFANTIL

Uns quants amics i admiradors de tota l a vida, supervivents del primer volum de l ' H i s t o r i a l del tiBarçan, pensaven organitzar u n

homenatge per solemnitzar el tras-pàs, però en T i t í h a declinat l'ho-nor;

—Esperem un any—els h a dit—, 1 quan ingressi oficialment a l'in-fantil llavors a c c e p t a r é .

Ara ens expliquem el perquè la Junta ded « B a r c e l o n a » h a suprimit els infantils.

DOVA (FILL)

258,000 taxes ea mia seimana

De resultes d'haver portat la contrària als imparcials i e q u à n i m s espectadors de L e s C o r t s , hem re-''ut 250,000 baixes acompanyades de les corresponents cartes d e pro-'esta. C o m que a nosaltres n o e n s agrada enganyar a n i n g ú , hem de declarar humilment que amb mo-tiu d'aquestes baixes ei tiratge del •^•UT! ha restat reduit a 300,000 « e m p l a r s . Per molt q u e ens co-8U', hem de confessar l a veritat.

Acceptem amb r e s i g n a c i ó aquest « n t c a t e m p s , fidels sempre a les "ormes que tais hem imposat de «crificgr.nos a benefici del. públic

i m é s estimulats que mai seguirem al peu del c a n ó pel bé de l'esport, de la j u s t í c i a i de la r a ó .

E l n ú m e r o 500 deil X U T ! serà un è x i t .

•No s'admeten subscriptors a Barcelona.

Aquell

s o g í

que va,

saltar al camp era

un anyell

A i x ò els ho podem assegurar. Aquell sodi era un anyell. Poden pujar-hi de peus (amb a i x ò , amb el soci i a m b l'anyell). 1 resulta que no e r a soci. Aquest m i n y ó ha resultat amic d'un parent nostre i l'hem visitat. E s d i u M a -n u e l G a r r i g a i Pujols i é s orfe de pare i mare. E s u n xicot r o s , prim, amb poc pel a la c a r a d una mica tartamut, defecte que n o m é s se li coneix q u a n enraona (terce-ra e d i c i ó del xisto dels blocs de calendari).

Nosaltres q u e e n s i m a g i n à v e m en Manuel G a r r i g a i Pujols udo-lant f e r é s t e g a m e n t amunt i avall del pis, renegant com u n oriòl i engegant vislitants escales avall.

v à r e m trobar-nos a m b un pobre xicot d'aspecte inofensiu, amb unes genolleres a les calces que quan c a m i n a v a semblava un c a n -guro.

— J a ho veuen? J a ho veuen? G a i r e b é u n a tarda detingut per u n a c a l ú m n i a ! P e r q u è m'acusaren d'havor saltat a l camp amb inten-cions d'agredir l ' I n s a u s t i . O h ! Jo agredir u n à r b i t r e ? Q u i n a i n s í d i a ! —'Però v o s t è v a saltar a l c a m p ? — C l a r que vaig saltar a l c a m p . —1 per q u è hi v a saltar? — ' P e r q u è tenia ganes d'orinar. — H o m e . . . A i x ò n o é s u n mo-tiu.

— C o m ? Q u e potser volia que m'ho fes a les grades? Q u e e s pensa que n o s é de m o d o s ? .- — I al m i g del c a m p s ' h a u r i a ? . . .

Sense un arbre? N i u n f a n a l ? . . . — L a m e v a i n t e n c i ó era fer-ho amagat d a r r e r a l ' I n s a u s t i . J o vaig sentir u n espectador que deia que ell j a s'hi h a v i a d'allonces, ;i a i x ò va a n i m a r - m e . P e r ò no varen dei-xar-m'hi arribar. E n Quincoces es va posar a cridar que j o volia m a -tar l ' I n s a u s t i , i j a ho devia veure el que v a succeir. T o t u n e x è r c i t d'acomodadors perseguint-mc com un atracador.

— I v o s t è n o v a explicar-se?

NO É K T S E l í

(4)

X U T I

— S í , senyor! «; Q i u r i a haccr agiuis'.n—els hi deia j o , p e r ò res... E l s policies no s'enltfiicn de raons i n o s'ho creien. No s'ho varen creure fins que em va escapar a l a C o m i s s a r i a .

A i x ò é s el que ens h a dit en Manuel G a r r i g a Pujols i exacta-ment el que li v a succeir en cl primer dia de presenciar un par-tit de futbol.

E s p l a i s s l d r f l l l s f e s Q u i n é s el club que n o li cal a n a r à lloguer? E J iiMartinenc», p e r q u è t é C a s e s .

Q u a n es refia m é s de la victòria el t i B a d a l o n a » ? Q u a n t é la pilota Segura.

Q u i n é s l'equip que v a vent en popa? E l « S a n s » , perquè t é V e l a . Q u i n é s el club m é s silvestre? ' L V E s p a n y o l » , perquè t é « M a n í

-g u a » . Prat L. Bosc.

Q u i n é s l'equip m é s perillós ata-c a n t ? E l " P a l a f r u g e l l » p e r q u è t é E s p a s a .

Q u i n s s ó n els dos equips que q u a n juguen fan m é s espetec? E l « S a n s » i el « T e r r a s s a » , p e r q u è to-pen R o c a amb Penyarroya.

Q u i n é s el jugador perillós q u a n el passen? E n C a n a l de I V I l u r o » . E s molt perillós desbordar un C a -nal situat darrera un Torrents.

Q u i n é s l'equip q u e m a i j u g a amb l'extrem titular? E l « V i l a -franca», perquè sempre arrenglera l'Esquirol.

E N Z A B A I . O , F A B R I C A N T D E L L E I X I U

N o solament n o ens sobten tals activitats en la persona d'un de-fensa internacional, s i n ó que fins creiem que els directius blau-gra-n a deueblau-gra-n seblau-gra-ntir-se joiosos d'ublau-gra-n cas de dinamisme tan exemplar com elogiable. A m b l'Agustinct Sancho va inaugurar-se aquesta dèria de col·leccionar pometes per la set, que tan poc havia preocupat fins llavors els nostres futbolistes, i é s evident que a cada piset que l'ex mig-ccintre blau-grana a l ç a v a les seves casetes (les o la), neixia una abundosa florida de continuadors d'aquestes doctrines. I l ' A l c à n t a r a , a m b la seva c l í n i c a p r i m e r ; en S a g i amb la seva fàbrica de me-dalles m é s tard, i en S a m i amb representacions a u t o m o b i l í s t i q u e s d e s p r é s , demostraren d'una m a -nera pràctica i e l o q ü e n t com era de fàcil i com resultava de pro-ductiu servir-se de la popularitat aconseguida en els camps de futbol per a enternir i à d h u c c o n v è n c e r els comerciants m é s refractaris.

C o m que de llavors e n ç à h a plogut molt i les coses han sofert un capgirament definitiu que fins

À B O N S P R E U S ,

S O l S E t S T R O B A R À . E J V A O 1 7 E S T A . C A S A ,

Plaça de l'Angel,! Telèfon 12955

Taplneria.2 B A R C E L O N A

R e b u d e s l e s n o v e t a t s d e l a p r e s e n t t e m p o r a d a

ha obligat els fumadors a fumar r e g a l è s s i a , avui d i a en Zabalo pot perme tre's el luxe d'admirar-nos a m b u n negoci comcrcial-esportia d'una puerilitat que us fa venir el somriure als llavis.

No coneixem un c a s m é s defi-nitu ni u n futbolista niés hàbil en l ' a d a p t a c i ó de la seva popularitat esportiva al servei d'una indústria del tot desemparentada amb aques-ta populariaques-tat.

L a « L e j í a Z a b a l o » c o m e n ç a per é s s e r etiquetada amb un dibuix al·lusiu a le* grans intervencions del petit defensa internacional i —

a i x ò é s el bo — acompanyat d'un escut del « F . C . Barcelona», cosa que si b é crea un ambient de fa-vorables simpaties prop dels socis de la « C a t e d r a l » , l'allunya, per la

mateixa r a ó , do tota possibilitat d'especular amb socis d'altres cer-cles, cosa que des d(4 punt de vista e c o n ò m i c no deixa d'oferir u n a especinl a t e n c i ó . E s que pot admetre's que un soci de IVEs-p a n o l » , IVEs-per citar l'exemIVEs-ple clàssic, s'entusiasmi davant tina botella de « L e j í a Z a b a l o » , quan per ell la ú n i c a c a p a ç de satisfer Ics seves ambicions de soci (i fanàtic) fóra una ((Lejía M a n i g i i o n s e » ?

U n a altra e q u i v o c a c i ó de la fa-m í l i a Zabalo (a jutjar pels diaris, el noi amb fot plegat no hi té res a veure) é s la de creure que (es consumidores de lleixiu a l'cn-g r ò s senten una l'cn-gran debilitat pels colors blau-grana i branden el pi-cador amb m é s entusiasme l'ende-m à d'un d'aquells encontres en q u è en Z a b a l o ha fet aclarides su-blims i h a desvetllat el deliri de les masses. L e s bugadercs, i mol-tes minyones de servei, viuen tan al marge dels aconteixements es-portius, que n o resulta exagerat retreure l ' a n è c d o t a d'aquella mi-•nyona del pueblo que quan els se-nyorets discutien de futbol cuitava a intervenir, a m b e l " màxim de bona í é , explicant que eso del fut-'• bol é r a una cosa que acabava SeiD-pré malament per là senzilla raó

(5)

X U T

de que als futbolistes sempre els feien anar justos de pilotes.

E n Zabalo, o els Zabalo, ho han enfocat malament. U n article que ha d ' é s s e r adquirit pel sexe feble h a de retolar-se invariable-ment amb un nom de batalla que, quan menys, sigui grat i evocador a les orelles femenines.

Aquesta é s , sincerament, la nos-tra opinió de sidralistes, i de cap manera v o l d r í e m suposar que les nostres suposicions fossin conside-rades per l'excel·lent defensa blaugrana com u n a insidiosa « e m b e s -tida al c a l a i x » , que diuen els co-merciants, cosa per la q u a l n i

te-n i m m o t i u » te-n i ete-ntra ete-n el prog r a m a de les nostres modestes h a -bilitats literàries.

N o m é s u n a cosa, p e r ò , ens fa veure tot el que acabem d'escriure, velat a m b una punta de misteri i e x p e c t a c i ó . S e r à que en Zabalo é s dels que creuen en un triomf i m -mediat del-feminisme i abriga l'es-p e r a n ç a de que u n decret de la senyora V i c t ò r i a K e n t , per exemple, o b l i g a r à els marits a l l i u r a r -se a les activitats de l a bugada?

N o hi p o s a r í e m pas '.ts m a n s al foc.

E L «SERIÍNO» DE L'ALTRE BARRI

T E M I

C A M P I O N A T I L ' E Q U I I P D E M A D R I D

Anem directes i sense p r e à m b u l s al Sol de B a i x ; aquest sofrí la invasió de l a gent del « J u v e n t u s » , formant l ' e x p e d i c i ó els destralers del primer equip i les exigents gar-gamelles dels delegats acompa-nyants. L a t è c n i c a obstructiva, gamma del ((Sabadell», fou e m -prada com a tàctica u n a vegada més. Sols direm que cl « B a r ç a » , a la segona part, m a r c à dos punts, tal era l'aeoquinamcnt dels nanos. © senyor Borrell estava esverat, i amb r a ó , i a r a que parlem del Vallès, hem d'observar a la Federació que amb l'afer « J u v e n t u s » -"Espanyol» ens h a demostrat que sap nedar, guardar la roba i emprar el procediment F i l a t . E n -cira que els punts n o facin falta, is convenient picar les crestes, car un excés de m à esquerra é s perju-«Ha! per a l'esport.

EI « L a i e t à » a B a d a l o n a p e g à una forta pauadera als de l a costa, que no carburen com a les prime-ries, al contrari dels escolapis, que a les acaballes s'afinen, fent m é s cistells que una gitana. L a noia simpàtica fou d e s p r é s del partit, a càrrec de l'àrbitre Picola i el j u

-gador S c h i l t ; el primer, en veure atropellats els seus drets de ciu-t a d à i prescindinciu-t que el conciu-trin- contrin-cant pertany a u n a societat gim-n à s t i c a , l ' o b s e q u i à amb ugim-n stock de mormes, resultant, p e r ò , lesio-nat d'una mossegada. S i se n'en-tera la seva muller, olorem bufes.

A la Bordeta d i a de gala, « P à -trie»-(( E s p a n y o l » i p r e s e n t a c i ó de l'equip madrileny, m a g n í f i c

aspec-te del camp, F a f i c i ó s'aboca tanca e n d i n s ; Federacions en pes, fins monsienr T i b e r g i c n a m b els c l à s sics pantalons blancs. Q u i n a l l à s tima ! Per u n a rivalitat m a l e n -tesa sols v e i é r e m un g r a n partit, el primer. L a m e n t a b l e Maunier.

L a tripleta atacant del « P a t r i e » completa é s la del joc m é s afili-granat i brillant dels nostres equips i tothom sap l a fortalesa de I'<(Esp a n y o l » com el conjunt m é s I'<(Esp r à c -tic dc la primera d i v i s i ó . L a pug-n a fou e s p l è pug-n d i d a epug-n tots copug-ncep- concep-tes, faltaven quaranta segons i el partit n o estava encara decidit. A m b a i x ò ho hem dit tot. G u a n y a ren finalment els de ( ( L a M a n í -g u a » per dos punts. E I «(Madrid» c a u s à bona i m p r e s s i ó , donant la s e n s a c i ó que j u g a v a molt degut a que els esgotats adversaris estaven « f a v e s » . G u a n y a r e n els de C h a -martin per cinc punts, demostrant é s s e r excel·lents tiradors. D e n u n -ciem a la Nacional les p è s s i m e s condicions del Imich-brebaje, que c a u s à estralls, respectant tan sols l'amo de l a beguda l'estimat don Nofre. E s t i g u é r e m temptats de pegar un cop terapèutic a l f u r ó n -col que com una joia ostentava el federatiu senyor M i r , però v à r e m desisthvne per n o esquitxar l'alta jerarquia del senyor Bricall.

A «lo» C e r c ó s , l'encarregat de traduir i enviar el X U T ! als « g a -tos», li preguem que n o es deixi al tinter els records que per les hostesses del senyor C a b r e r a els envia

NOSFBRAXU

E l Iramviaire. xava la capola?

H U M O R E S T R A N G E R

(6)

bai-X U T L ' A L I S V A R E S I S T I R L E S E M -B E S T I D E S D ' E N T U N E R O I , D A V A N T D E L ' A S T O R A M E N T D E L R E S P E C T A B L E , N O M É S V A P E R Ò R E P E R P U N T S L'heroi de B u n d , que tots h a -v í e m donat per llest, -v a portar a cap una proesa que q u e d a r à re-gistrada en els a n a l s de la boxa com una de les e f e m è r i d e s m é s brillants de l'història del Nou M ó n (local).

E n una nit de primavera, dues mil persones, assedegades d'emo-cions fortes, es congregaren en u n a sala del Paral·lel per contemplar com un negre es cruspia u n blanc. E l negre era ferotge i g a i r e b é sil-vestre. E l blanc era grassonet i flonjo com un m a t ó de m o n j a i blanc com u n glop de llet. « P o -b r i s s ó ! » , exclamaven les amigues dels aficionats a l noble art de l a boxa, « a q u e s t negre l'acabarà d'es-tovarn. P e r ò el de B u n o l , amb una energia digna del C i d Campeador, x e r r i c à les dents postisses i , amb un despreci o l í m p i c de l a vida, p l a n t à cara a l negre. L e s amigues dels aficionats al noble a r t de l a boxa no es desmaiaren perquè en aquest m ó n se n'han vist de tots colors i estan curades d'espants, però no pogueren abstenir-se de xisclar i esgaripar, demostrant uns

sentiments que les honoren i ho-noren de retruc els amics llurs.

L'heroi de Buiiol, p e r ò , arribà un moment que a c a b à el gas i l i mancaren forces per atacar. T o t s p r e s s e n t í r e m e l t r à g i c final. O b é llençarien l'esponja, la palangana, l a tovallola, la cadira i dl m a n à

-F l i x

ger, o bé abans d'acabar el c o m -bat a l mig del ring hi hauria u n c a d à v e r .

I e l K i d T u n e r o , amb salero, li repicava el pandero, l'espolsava

B

O

X

A

A

L O » . Y

\

\ P

I

A

J E » E 2 V l A I M A M i C R E N , A. V N Q U A R T D ' O N Z B . V O R V í - T I . ï. A 1> A & a ROUMDS V A . I , t I Í A IJ K v - O t l V E K M. to RODMDH

r" O V A C I

(C. de Rumania, Vencedor de Soya) (Vencedor de Johnny Cruz per k o.)

Ix I A i W H A U

A ^ A K T I l S r F Z A . L F A R A

C- d'Espanya i chaüenger al campionat d'turopa c O N T K A.

W I L L · I A 2 V \ T H 0 2 V \ A S (Ei formidable negre)

C a r l o s Flix coalra J^unq Horel

Camplú d'Fspanya • Vencedor de Vandjach

E M I R A D A . O K M E K A l . . 3

f É £ , H » k . T E H

a m b el plumero i li deia ímíiolero. P e r ò l'Alís ho resistia tot. Sem-blava el faquir de Bunol. L i hau-r i a passat u n c a m i ó pel damunt i no se n ' h a u r i a sentit.

E l s aficionats a l noble art, que tenien à n s i e s d'enterrament, pro-testaven i udolaven i animaven en T u n e r o :

— T u n e r o , u n golpe certero y }iaz de sepulturero.

P e r ò l'Alís hauria fet fracassar un matarife de l'escorxador, i aca-bà el combat u n a m i c a atrotinat, però amb salut. I e l negre del record impressionant h a g u é de con-formar-se a m b u n a victòria per punts.

— i l'ina B u n o l , que es mi pà-tria t—va cridar l'Alís, i se'n va a n a r a fer c o n v a l e s c è n c i a en mig dels c a m p s afectats per la reforma a g r à r i a d'aquest poble que, grà-cies a ell, e s d e v i n d r à cèlebre.

D ' e n Johny C r u z i d'en J i m Tcrry poca cosa en podem dir :

cap dels dos v a a n a r per íerri ni cap es p o g u é colpir.

P e r cops d c g r a n transcendència tingueren certes raons,

es tocaren la i n d e c è n c i a i es colpiren els ronyons. I com que e l punt que m é s cou n o é s propi d'eunucs ni ascclcs, en resum el combat fou no apte per senyoretes.

t » »

L ' H a b i r , quan semblava que anava a guanyar el combat, va te-nir la dissort de clavar una trom-pada a l'esquena d'en Vida! que, a m b u n x i c m é s , l i parteix l'es-pinada, i els jutges, davant d'a-quells procediments contundents, el desqualificaren.

E L FRARE DEL BARÒMETRE

P L U S - U L T R À

LA LLIGA INTERMINABLE

(7)

X U T

1

Després de la d a r r e r a v i c t ò r i a d'en Paulino per K . O . , els crí-tics de boxa s'han reviscolat i a l g ú ha insinuat que en Paulino me-reixia é s s e r acarat novament als millors pesos forts americans.

Alarmats a m b aquests judicis, hem demanat informes del con-trincant d'en Paulino a l nostre cor-responsal F r a n c e s c A n g l è s Ale-many, i aquest ens h a dit que en Jàck G a g n o n n o m é s h a v i a per-dut quaranta dos combats per K. O . i que actualment feia de pianista en l ' ú n i c c i n e m a no-sonor que hi ha a A m è r i c a .

Tot un è x i t .

E n el p r ò x i m combat, é s c a p a ç de deixar K . O . una pianola.

L a vigília de combatre a m b en Micó, en T e j e i r o es v e g é obligat a rebaixar quatre quilos. E l xicot es posà a dieta, es p u r g à i p r e n g u é un bany rus. Seguidament p u j à a la bàscula i c o m p r o v à amb el consegüent disgust que n o m é s h a -via rebaixat tres unces. L l a v o r s es tallà les ungles, els cabells, s'ar-rencà un queixal, però tot fou en-debades. Q u a n arribà l'hora del combat, pujà a l r i n g pesant u n quilo i uns grams per d a m u n t del límit. Aquesta vegada, però, en Carent i en M i c ó feren els ulls grossos i el combat es p o g u é efec-tuar.

Acabat ell combat, en T e j e i r o lingué curiositat de p u j a r a la bàscula, i v e g é s o r p r è s que n o m é s pesava 62 quilos. D o s cents g r a m s per sota del l í m i t !

Boxant amb en M i c ó h a v i a per-dut prop de dos quilos.

* * *

t'Augier, la darrera v í c t i m a d'en Gironès, d e s p r é s de v è n c e r en

E N T R E N A M E N T C I E N T Í F I C

— M a i he vist una m a n e r a d'entrenar tan original com aquesta. — E s c o m p r è n . A i x ò ho faig per despertar en els boxadors els sentiments d'animalitat que tots portem a dins.

B e n s a per punts, h a estat procla-m a t c a procla-m p i ó de F r a n ç a .

I els francesos no s'hi veuen de contents!

Q u e sigui l'enhorabona i que n o surti de nits. U n xicot tan delicat, a m b u n a nit d'humitat podria fon-dre's com un bolado.

A I V A l b e r t H a l l » de L o n d r e s , P r i m o C a m e r a v a guanyar per punts a K o r k i n d a l e .

K o r k i n d a l e ? K o r k i n d a l e ? Supo-sem que es tracta d'un error dels diaris.

E l m é s probable é s que fos K a r -kinvole.

Divendres a la nit a Madrid es r e g i s t r à u n s u c c é s sagnant.

E l boxador italià Meroni, per voler resistir les embestides d ' I g -nasi A r a , v a quedar convertit en un monstre del doctor F r a n k e n s tein abans de ressuscitar. E n M e -roni v a baixar del ring amb el n a s enganxat a l clatell, u n a orella a l front, els flatus a la c u a i l a co-quille posada com unes ulleres.

H U M O R E S T R A N G E R L ' e n c a i x a d a del pes fort.

U n espectador, creient que es tractava d'una r e p r e s e n t a c i ó de p r e s t i d i g i t a c i ó i m à g i a , v a excla-m a r : • • — A r a ho e n t e n c ! No é s en Me-roni 1 E s on M a i c r o n i I

La r e u n i ó d e d e m à a

r ü l g m p l a

Per fi veurem en M a r t í n e z d'Al-fara, el c a m p i ó d ' E s p a n y a dels se-mi-feixucs, a l ' O l y m p i a . E l s que tant temps hem estat suspirant per veure el «che», d e m à tindrem oca-sió de comprovar el q u è val, per-q u è el contrincant per-que li enfron-ten no é s precisament en Tifeta.

C o n e i x e n on W i l l i a m T h o m a s , v o s t è s ? Coneixen aquell negre tos-sut, m e t ò d i c , dur de pelar i cas-tigador que on dues ocasions va fer s ü a r tinta a, cn L o g a n ? Doncs el negre serà l'adversari d'en M a r -tínez.

No hem de dir-Ios-hi res m é s . Sabent com les gasta cl negre, vos-t è s j a poden comprendre que el v a l e n c i à h a u r à d'exhibir tot el r e -pertori i n o li serà p e r m è s fer una becaina damunt dels llorers.

U n altre combat que d o n a r à el cop serà <tl que disputaran on R i a m b a u i en C o y a c i . E n C o v a c i é s el c a m p i ó oficial de R u m a n i a , a m b certificat i tots els requisits.

Per si a i x ò no fos prou,, en F l i x se les e n t e n d r à amb en Y o u n g Borel, un xicot molt trempat, que fins a la d a t a no h a proporcionat cap disgust als de casa seva i que n o t é vicis. D e moment no en s a -bem res m é s .

(8)

X U T !

P R E L U D

£n la primera exhibició a càrrec dels aprenents de campió,, el < Júpihr* va

guanyar per 2 a 1 al * Jíacional* disposat a resignar-se a abandonar el

Campio-nat a la torna-visiia. per esperar I Ijora de començar, i entretenir el públic

aficionat a les sessions llargues, el«Barcelona * ( } } ) , va fer sis gols al <

Saba-dell», permetent que aquest fes el de l honor i gràcies.

A r a sí que els socis del « B a r ç a » no es podran pas queixar.

Diumenge, n o m é s presentant el rebut desi segon trimestre, que j a els havia servit el diumenge a n

-terior per presenciar e l partit a m b el « M a d r i d " , v a n poder gaudir (bé, de qualsevol cosa en diem gaudir, nosaltres) de cent vuitanta minuts de partit, i d'una superba exhibi-ció d'atacar a porta a càrrec d'en R o i g i d'en Llorens, que v a n r e -collir m é s aplaudiments que pes-setes no els tocaran a fi de mes.

I d e s p r é s encara 'hi h a u r à s « c i s que diran m a l de l a j u n t a .

V a c o m e n ç a r l a s e s s i ó amb u n a cosa que en deien futbol entre

l'e-quip B de l a c a s a i l'el'e-quip A del « S a b a d e l l » . L ' e q u i p A del ((Saba-dell», pobret, v a fer el paper de l a

trista figura de l a manera m é s des-graciada que es puguin imaginar. I en canvi l'equip B del « B a r ç a » es v a portar com els bons, i sense que s'hi amoinessin m a s s a , v a n fer tots els possibles per justificar el sou i els trenta durets que els de Sabadell els van deixar guanyar.

I valgui la bona voluntat.

A l'equip B h i j u g a v a en V i d a l de Càrcer de porter, i l'ala P o r t u -g u è s - P a r e r a a l a davantera.

E n V i d a l ho v a fer b é , en ge-neral, i encara q u e a l g u n a vegada no v a estar prou segur, c o m que els de Sabadell no li v a n poder fer cap gol (ja els ho explicarem des-p r é s ) , se li des-pot des-perdonar.

L ' a l a P o r t u g u é s - P i a r e r a n o v a c o n v è n c e r ni a l s propis interessats. E n P o r t u g u è s , c o m que debutava

a L e s Corts, estava d ' a l l ò m é s esverat, i en Parera t a m b é estava esverat, però n o p a s p e r q u è debu-tés ell (que no debutava) s i n ó pre-cisament p e r q u è debutava e n Por-t u g u è s .

V o s t è s j a ens entenen, o i ?

Volen que els diguem q u e ens en v a semblar d'en P o r t u g u è s ?

D o n c s ens v a semblar que é s un xicot q u e x u t a molt b é , de qualsevol manera, però molt fort, i que a i x ò sol j a é s m i t j a g a r a n -tia.

D e pilotes a l'extrem n o en sap servir, però d ' a i x ò j a n ' a p r e n d r à .

Potser t a m b é retrassa u n a m i -queta el j o c , però a i x ò t a m b é es pot arreglar.

Siguem b e n è v o l s , doncs, i con-fiem que en Greenwell e n s en f a r à un home de profit.

Nosaltres, posats a é s s e r

opti-The i Elixir Pujol

Purgant i Desinfectant

De venda en Farmàcies,

Drogue-ries, Centres d'Específics

i Herboristeries

JPKKI'AHAT E K E l . I . A B O U A T O H Z

PRODÜCTOS PUJOL, S.A.

Sant Pere Màrtir, 6 - Telèf. 75373

mistes, n o e n s guanyen n i els se-nyors M a c i à i A g u a d é junts.

E n G u a l v a sortir i v a fer dos gols. F e t i fet e n G u a l també serà bo quan s'hagi acabat de compe-netrar amb e l s de l a casa.

lEn Bastit, sense desentonar, t a m b é v a fer dos gols.

E l s altres d o s els v a fer en Por-t u g u è s .

I e l d e l ((Sabadell»?

Agafin-se i estiguin atens, per-q u è s'ho v a l .

'Em S a n g ü e s a , que c a p a les se-ves velleses es v a veure en el difí-cil t r à n g o l de fer d'extrem esquer-r a i deixaesquer-r-se m a esquer-r c a esquer-r peesquer-r l'avi Maesquer-r- Mar-tí, v a centrar alt i fortet damunt de porta. E n V i d a l v a dir a en R a f a : ((Deixa-la, que surto jo i l ' a g a f o » , i v a sortir decidit a sol-ventar aquella f a c i l í s s i m a jugada, P e r ò v e t a c í que en R a f a , sense fer cas del que l i h a v i a dit el mar-q u è s de l a F l o r e s t a , v a treure for-ces de flaquesa i v a fer un salt tan alt q u e ens d e i x à meravellats a tots. Però. n i a i x í no hi arribava i en V i d a l a n a v a a gafar la pilota quan vetael que en R a f a s'estira i f a u n altre esforç suprem, i Pa-t a m ! , hi arriba jusPa-t, i amb el cap e n v i a l a pilota a la porta i fa

gol-E l s de Sabadell ni van tenir es-m a per anar-lo a felicitar, però en c a n v i els de l'equip B li van fer prometre que n o hi tornaria.

— A l a millor — explicava des-p r é s en V i d a l a la tribuna — se 'i acut fer-ho set o vuit vegades més,

(9)

X U T

Ah, però a en R a f a li h a u r í e m fet abonar els trenta durets.

* * *

A la mitja part, amb u n a facilitat esveradora, el « B a r ç a » j a h a -via marcat c i n c gols." I si a la se-gona s'hi haguessin a m o ï n a t , n'haurien pogut í e r bon b é cinc més. L l à s t i m a que l a junta no els hagués dit que per cada gol els donava cinc durets a cada un.

Haurien batut el rècord.

I pensar que aquests xicots de Sabadell, tan inofensius abans d'ahir davant de l'equip B , s ó n capaços el campionat que ve de guanyar a l'equip A . . .

L'heroi de l a tarda v a é s s e r en Dos Santos.

Bé, no cal que els ho expliquem amb detalls, perquè j a els coneixen. Només els direm que va estar s u -blim.

I que els socis el van ovacionar amb deliri, i que quan es va a c a -bar el partit, des de la tribuna l i tirjiven requiebros i tot.

A la mitja part d'aquest partit hi va haver una e x h i b i c i ó d'atacar a porta a càrrec d'en L l o r e n s i en Roig. E l s dos suplents de l'e-quip, potser animats pel bon desig de justificar els trenta durets que els estaven guanyant els seus com-panys (els suplents t a m b é els co-bren) van sortir a fer e x h i b i c i ó .

En R o i g x u t a v a m é s bé que molts davanters de la casa, i en Llorens p a r a v a i blocava tan b é com els grans porters de l'equip A " de l'equip B .

E l s socis es van emocionar, i en Llorens v a é s s e r ovacionat cada vegada que p a r a v a un xut.

Però en c a n v i , no ovacionaven en Roig lles vegades que feia gol.

D'en Diego n o en faran mai res.

A en G a m i s li haurien d'ense-nyar de m a r c a r l'extrem, p e r q u è no el m a r c a mai.

A en S a l ó convindria que li fes-S1n aprendre de xutar, perquè no en sap gens. T o c a les que pot, i 'a majoria de les vegades no veu ni les que toca.

CARN

E L « B A R Ç A » A P R O F I T A L E S V A C A N C E S

Aprofitant aquests dies per referme, encara puc fer un bon p a -per eo el campionat d ' E s p a n y a .

A d a r r e r a el gol de baix hi h a -via en Z a b a l o amb la promesa i la f a m í l i a de la promesa. A i x ò ens va permetre fixar-nos a m b un detall. I é s que en P o r t u g u è s , vist des de la 'tribuna s'assembla molt amb en Zabalo.

N o m é s que té 3'avantatge que no é s a n g l è s ni es posa el de a les targetes.

* * *

E l segon partit de la tarda va é s s e r de campionat d ' E s p a n y a i v a a n a r a càrrec del «Ji'ipiter» i del « N a c i o n a l » .

E l «Júpiter» ho va fer molt m a lament, però com que el « N a c i o -nal)) encara ho va fer pitjor, van quedar dos a un a favor del «Jú-piter».

C o m que diumenge vinent els dol Poble Nou han d'anar a M a -drid a tornar la visita, i aquests partits es resolen per gol-average, ell ((Júpiter» j a es pot despedir del torneig.

Pobret, h a u r à mort com un po-llet.

I pensar que el campionat que ve, aquests t a m b é s ó n c a p a ç o s de g u a n y a r a l'equip A del ((Barça))...

L ' a l i c i e n t principal d'aquest par-tit era veure j u g a r en Rosalenc, el mig-centre del «Júpiter», que, segons els diaris, l'any vinent a n i -rà al ((Barça».

N o ho facin córrer, però a nos-altres i als socis ens agrada m é s en D o s Santos.

E n Rosalenc é e magret, fred, curtet de joc i poc é s p a v i l a d e t .

E n s sembla que l'any que ve encara j u g a r à al ((Júpiter».

E l m é s bo de tots els del ((Jú-piter» va é s s e r l'Obiols, que ho va fer tan bé com sempre. Des-p r é s d'ell es va distingir l'altre mig-ala, en R o u r a , que é s un de-fensa d'aquells que estellen m é s que un destralcr, i el porter.

Dol ((Nacional», el que ens va agradar m é s fou l ' O l a s o , que fa de defensa. Per cert que h a u r a n vist que els diaris en ressenyar el

partit han escrit « M o r i O l a s o » . Nosaltres ens afanyem a dir que el nostre gust seria que l ' O l a s o no es m o r í s mai. I per evitar malen-tesos, ens afanyarem a fer constar que en Mori é s l'altre defensa del ((Nacional».

E I ((Júpiter» té un extrem que es diu M a s que val un imperi.

Q u a n agafa la pilota, la gent j a el jalea i disfruta de valent, pre-veient el que h a de passar. Gene-ralment, el que h a de passar é s que s ' a r m a r à un embolic, es d r i -Marca registrada

C E R E B R I N O A \ A N D R I

C u r a el mal de C a p , N e u r à l g i c s , Dolors Nervio?-ri& o R e u r r à i i c s M A N E R A D E P R E N D R E - H O :

En tes malalties doloroses agudes: Una culleradeta diluïda amb aigua, un, dos o tres cops al dia, amb mitja hora d'interval. £ n el reumolisme/ebriï: Una culleradeta tres o quatre cops, repar-tits durant c l dia. En les afeccions doloroses cròniques; En deiú.vuit dies de cada mes. i un o dos cops en cas de presentar-se el dolor.

Preparat per Francesc Mandri, metée i químic

farmacèutic. Provenpa,

2 0 3 .

B A R C E L O N A

(10)

10 X U T I

blarà ell mateix vinM-sis vcgndes i acabarà que li prendran. P e r ò de vegades, per variar, n'eficerta una i la jugada s'acaba en gol,. P e r ò d ' a i x ò no se'n pot fer cas. D e vegades en Diego t a m b é n'en-certa alguna.

Diumenge en M a s va estar de sort. V a é s s e r l'autor material del segon gol i el preparador del pri-mer. D e s p r é s d ' a i x ò j a es faran càrrec de que no siguem m é s e x i -gents.

E l «Jupiter» va fer el primer goJ, de l a tarda al cap de dos minuts de c o m e n ç a t el partit. U n e s fili-granes d'en M a s que Di v a n sortir bé, es van acabar amb un centre que va rematar, en Burillo i v a é s s e r gol.

E s la ú n i c a cosa de bo que y a fer en Burillo en tota la tarda. Tot el d e m é s n o m é s va servir per

esguerrar combinacions i xutar quinze metres fora de porta.

L i desitgem que n'aprengui for-ç a i que u n altre d i a estigui m é s de sort.

V a actuar de refli el senyor Stcimborn, que ho va fer molt b é .

1E1 respetable, com que s'avorria, va xiular de valent als pobres x i cots del « J ú p i t e r » , que es van a c a -bar de desmoralitzar.

Prou espessets que estaven, no-m é s els faltava a i x ò .

Nosaltres, d e s p r é s d e tot el que els hem explicat i del que n o els hem explicat, vam quedar ben. tips de futbol.

Suposem que v o s t è s j a duen estar tips de ressenya.

I per a i x ò pleguem.

DIFUNT

Els mallorquins, en veure que no podien

guanyar a 1' "Espanyol", varen fer el

hot, i l'Ostalé va suspendre el partit,

declinant ïhonor d'arbitrar a favor del

nunei

Q u a n t m é s va, m é s grandets es van fent els mallorquins i m é s seriosament es prenen tíl campio-n a t d ' E s p a campio-n y a . L V E s p a campio-n o l " , cre-ient que els mallorquins seguien tan trempats i fàcils de conforinar com abans, varen c o m p a r è i x e r a l país de les ensaimades amb aquell optimisme del turista que va a una e x c u r s i ó de plaer.

— A esto le llavuin la isla de la C a l m a — deia en Prat a l'Edel-miro.

— S i llasta l » s tranvias van con mulas — exclamava l'Edolmiro ad-mirat.

P e r ò arribà l'hora del partit i la illa de la C a l m a es convertí en un volcà en e r u p c i ó i els pacífics

habitants de l a illa en una m e n a de B a l s a n o s arborats.

I tot v i n g u é p e r q u è l ' E d e l m i r o a c o n s e g u í el gol de l'empat en el precís moment que l'Ostaler es-ternudava. E l públic, en sentir que l'Ostaler feia « t x i s s s ! » v a creure que senyalava u n orsai, i en

ado-nar-se m é s tard que donava el gol per vàlid, v a moure un bati-bull s o r o l l o s í s s i m i es v a a r m a r un mullader digne d'una isL· ro-drada de agua por lodas paries.

L l a v o r s l'Ostaler, veient que la cosa es posava u n a m i c a negra i que la integritat del físic perillava, v a donar l'encontre per acabat, sense fer cas dels directius m a -llorquins, que li deien :

— P o r el buen nombre de la isla. Por el fomento del turismo. Pien-se que esto es la i s l a de la Calma. S i saben que los partidos acaban a garrotazos no v e n d r à n exlran-jeros y surgird la crisis hotelera. Tenga c o m p a s i ó n . Todo lo màs que puede sucederle es que le lia-^an u n ojo de lerciopelo. Oué me-nos quiere llevarse?

P e r ò l'Ostaler, com a bon arago-n è s , é s tojsut i va dir que arago-no estava disposat a continuar, donant l'encontre per acabat amb l'empat a u n .

L l a v o r s s o r g í u n nou conflicte. C o m que a i x ò h a v i a succeït a la primera part, el públic volia que li tornessin la meitat de l l m p o r t de l'entrada, i la illa trontollà.

L ' O s t a l e r es t a n c à amb pany i clau dintre l a caseta i a hores d ' a r a encara n o h a sortit. Els di-rectius del « M a l l o r c a » li tiren una e n s a ï m a d a a cada à p a t per una reixeta perquè n o es mori de gana, i a i x í va aguantant.

E s de creure que aprofitarà la primera nit que n o faci lluna per. fugir de la illa amb una barqueta.

C O P A L L E V A N T E L ( ( S A N T A N D R E U » V E N C E A L ( ( G R A N O L L E R S » P E R 3 A o L a p r i m e r a part, dit sigui entre nosaltres, fou u n dechado de bon futbol. L l à s t i m a que en Llevi s ' a u t o g o l é s en un moment d'en-tenebrament i p e r f o r é s la meta d'en Mateu quan aquest estava refiat de que els seus defenses no li vo-lien m í i l .

A la -segona part, el « S a n t An-d r e u » c o m e n ç à a m ó s t r a r - s e supe-rior i en S a n s m a r c à el segon gol.

E l tercer fou obra d'en V a . — V a , V a ? V a !

E n Mateu provà de deturar la pilota, però el consumalum est fou un fet. D e resultes d'aquest gol en Mateu h a g u é de passar al taller de reparacions.

Arbitrà en M a l l o r q u í i ho feu bé.

PLAMXES ACANALADES

(11)

>-T I

II

TÍVOLI : «VIVA LA LIBERTAD»

Comencem aquestes ratlles confessant que R e n é C l a i r amb V i s -ca la llibertat \ s'ha superat a si mateix, lliurant-nos u n film viu, àgil, distret, cuinat amb tots aquells polsets de pebre tan grats a aquest excel·lent director.

Visca la llibertat! é s l a h i s t ò r i a de dos presidaris que fan e s f o r ç o s inhumans per escapar-se i que un cop ho han aconseguit i es creueai ésser els dos personatges m é s feliços d'aquest m ó n , comencen a r e -bre desenganys fins a l punt de te-nir d'abandonar l'ambient de luxe exorbitant que un d'ells h a sabut crear-se i l'altre treure'n el conve-nient partit. I els ú l t i m s metres del film ens encomanen l ' a g r e d o l ç de5s dos ex-presidaris c a m i n a n t carretera e n l l à , els pulcres trajos negres d'abans convertits en u n a pelleringa incalificable, però el cor optimista, el llavi rialler i cantant l'himne de l a llibertat tot apallis-sant-se i administrant-se m ú t u e s puntades de peu a l c . . .

Són particularment gracioses unes escemes en que u n dels dos amics vol penjar-se (lligant u n a corda a la r e i x a de la presó) i en el precís moment de l l e n ç a r - s e a l buid li peta la reixa aJ bell m i g

liiiiiiiiiimiiiiiimiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii:

f T I V O L I |

C\T>A D l * . l ' È X I T T O S M Í O A B L E D E

S R E N E C L· A 1 R =

IVIVA LA|

i LIBERTAD |

S Una e x p l o s i ó d e bon humor i 5 S de refinat art c i n e m a t o g r à f i c EE 5 El m é s e n l l à de les fronteres S

del cine sonor. — S S e l e c c i ó F i l m ò f o n o ; | Distribuïda per F E B R E R i B L A Y =

^lllllllllliilllliuiillüllllllllllllllllli

del cap, oferintJi un m a g n í f i c forat per a fugir al carrer, on totes les coses que des de l a p r e s ó li a p a -reixien meravelles de la n a t u r a , en la realitat esdevenen, simplement, p r o s à i c s i desencisadors mecanis-mes : el captaire sense b r a ç o s re-sulta que els t é , l a nena que sem-blava tenir u n a veu tota angelical resulta que no h a v i a cantat m a i i que tot era obra d'un disc de g r a m o l a . . . e t c , etc.

. . . i aquelles altres escenes de la i n a u g u r a c i ó de la nova fàbrica d e g r a m ò f o n s , amb els corresponents solemnes i ripolinats accionistes, els quals u n a inesperada voleia-dissa de bitllets d e banc els con-verteix en adalerats protagonistes d ' u n a c u r s a folla, desesperada, l'objecte ú n i c de l a qual é s el d'embulxacarse el m à x i m de « p r o v i -d e n c i a l s » bitllets.

. . . i una infinitat m é s que farien interminable aquesta ressenya, la qual no t é altra finalitat que Ja de convertir-los a tots v o s t è s en es-pectadors d e la darrera p r o d u c c i ó de l'excel·lent director de Sous les toits de Paris i L e milion.

L·a fotografia é s d'una claredat insuperable i sempre interpretada amb ull de poeta intel·ligent. E I so-n o r i els motius m u s i c a l s ajudeso-n a embellir la cinta, c o m j a es c a -r a c t e -r í s t i c en els fiíms de R e n é C l a i r .

R e c o m a n e m a l s sidralistes em-bafats de M ò j i c a s i altres llumene-res del cinema parlat, n o menys carrinclones i insubstancials, que s'arribin al T í v o l i a treure's a m b

Visca la llibertat*. el mal gust de boca.

KURSAAL : Vo quiero que m e lleven a Hollywood.

Aquest film-conferéncia-revista-concurs, h a obtingut un è x i t per la seva originalital, que nosaltres no podem abstenirnos de r e m a r -car. I é s que a part del prestigi del « m a g o de la p a l a b r a » i de resultar interessant eJ film, hi h a e] concurs i l a v o t a c i ó , cosa que al públic li agrada intervenir.

T o t s els que reclamen eleccions estam d'enhorabona. A l K u r s a a l podran votar l a noia que m é s els

Ü

(12)

X U T I

plagui per anar a Hollywood, ad-vertint que les agraciades aniran a Hollywood en companyia d'en G a r c i a S i n c h i z i el votant no tin-d r à tin-dret a res.

C o m que amb a i x ò dels boletos el K u r s a a l s'ha animat, creiem que el dia de les eleccions podrà é s s e r considerat com el dotze d'abril de la cinematografia i les agraciades obtindran tants vots com els que va obtenir l ' E s q u e r r a aquella ve-gada.

E n una de les c o n f e r è n c i e s que en S à n c h i z va donar la temporada passada a l ' U r q u i n a o n a , va decla-r a decla-r que no estava disposat a deixadecla-r- deixar-se temptar per les cadeixar-ses cinemato-gràfiques i que es resistia a sortir a la pantalla.

E s veu que ha canviat de parer i que davant d'un c a m i ó de d ò l a r s n o ha sabut resistir.

No n'hi fem tap retret, perquè a darrera hora n'hem sortit bene-ficiats nosaltres.

CATALUNYA: «HONRARÀS A TU

MA-DRBU

E l pare ó s un gandul indigne d'una república de treballadors, i la mare é s una santa dona afec-tada pel l a ï c i s m e . E l noi gran é s un poca-vergonya, h i p ò c r i t a , dis-fressat de bondat, d'aquells que tiren la bala i amaguen i a « P a r a -b e l l u m » , i am-b la capa de la - bon-dat fa tota mena de trapaceries. E n canvi, el noi petit, que a pri-mer cop d'ull sembla una bala per-duda, té un fons bo i uns senti-ments nobles, i acaba treient a s a mare de les ( ( H e r m a n i t a s » .

E l públic plora, r i u , sofreix,

dis-Un film còmic?

Un film tràgic?

E L T R E N D E

LOS SUICIDAS

H i ha de tot en aquesta pcl-lícula o r i g i n a l í s s i m a S e l e c c i ó F j l m ó f o n o , distribuï-da per F E B R E R I B L A Y

WILLIAMS HAINES

fruta i s'emociona tant com pot. A l l ò é s la v i d a ! A l l ò é s arrencat de la realitat. I les mares que te-nen criatures vessen l l à g r i m e s

d'en-tendriment.

E l film, a part de que t é u n argument apte per a gent de sa casa i no pot fer cap mal a n i n g ú , é s una joia sonora. Confessem que els sorolls i les converses en dar-rer terme hi s ó n r e p r o d u ï t s amb

una ' fidelitat que sorprèn i que ens obliga a felicitar a H e n r y

K i n g

-FANTASIO : «CATOLICISMO»

E l s alemanys segueixen apuntantse punts i l'empresa del F a n -tasio segueix apuntant-se è x i t s .

Calolicisiiio é s un film perfecte. L ' a r g u m e n t é s u n interrogant. U n a mare pot prometre c l que no pot complir? U n s pares tenen dret a sacrificar un fill? U n fill té l'o-b l i g a c i ó d'ol'o-beir cegament a llurs pares ? A h !

E n Catolicismo, una m a r e que t é u n fill malalt promet que, si aquest es guareix, serà c a p e l l à . I el fill es guareix i diu que t é v o c a c i ó de picador de braus. I co-m e n ç a el d r a co-m a .

A m b quin dret aquella mare pot disposar de la v o c a c i ó del fill? Q u i é s aquesta m a r e ? Q u e surti, que la volem c o n è i x e r I I la mare surt i diu que tenint u n fill militar, l'altre o b l i g a t ò r i a m e n t h a d ' é s s e r c a p e l l à . V o l parella completa.

— M a r e ! M a r e ! Jo vull é s s e r pare de f a m í l i a !—crida el xicot, desesperadament.

— N o !—diu la maro—. T u s e r à s

el pare G u s t a u Frolich d'Esplu-gues.

No seguim perquè ens embran-c a r í e m i a embran-c a b a r í e m desembran-cobrint tot l'argument, cosa que volem evitar de totes passades perquè, quan v o s t è s hi vagin, els agafi més de sorpresa.

A nosaltres va interessar-nos, i d s el recomanem com un bon film.

Noticiari XUTI

D e C h a r l i e C h a p l i n la secció ci-n e m a t o g r à f i c a de L a R a m b l a de la

setmana passada ens explicava: "Charles Chaplin h a arribat a X a n g - H a i per tal de continuar els seus viatges d'estudis. C o m que tot ho fa a c o n s c i è n c i a , el gran C h a r l o t v i s i t a r à tot el m ó n , estu-diant el problema dels «sense fei-na» i tot seguit m a r x a r à a Cali-fòrnia a fer el seu film.»

E l s « s e n s e feina associats» de la nostra ciutat han t r a m è s un cordial telegrama a l c ò m i c m é s

cò-^iiiiiiniuiíiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiimi^

IKURSAAL!

= G R A N E S D E V R N I M E N T ! = 5 P r e s e n t a c i ó del gran G A R - 5 5 C I A S A N C H I Z c n la seva = S m a g n í f i c a tasca especial per S

— al film 5

| iYo qniero que |

| me lleven a j

| Hollywood! |

E A m b l a c o o p e r a c i ó de tretze S = destacades artistes. Voti vos- 5 E t è per u n a d Viles i prengui E 5 part en el Concurs Kologè- S ~ nic. L'espectacle itiés origi- E s tial i divertit de Barcelona 1 s = P r o d u c c i ó S t a r F i l m . Madrid | S E x c l u s i v e s per a Catalunya S S i L l e v a n t : I B E R T O A F I L M , = E B A R C E L O N A =

(13)

X U T

13

mic de tots els còmics del món,

recomanant-li que no s'oblidi de

passar també per Barcelona a

es-tudiar-los a ells. Sembla que la

recepció fóra a les cadires de la

Rambla.

Su última noche ha superat tots

els càlculs i totes les prescripcions.

EI públic més indulgent hi ha

de-dicat paraulotes gruixudes i fins el

crític cinematogràfic de L a s

Noti-cias, que correntment passa la

ma-roma a benefici de d'administració

amb una habilitat que ja voldrien

pel seu crític de cinema els de L a

Humanitat, fins aquest

prudenlfs-sim senyor, doncs, va escriure que

es tractava d'un rave de

solemni-tat.

Llàstima que no sigui un film

«Paramount», que hi gastaríem

aquella ironia tan clàssica!

Es veu que això d'ésser estrella

de cinema parlat en espanyol dóna

tant i permet tantes disbauxes com

el plegar burilles i papers, posem

per exemple rebentat.

Ara mateix en Juan de Landa

volta d'un cinema a l'altre de C a

-talunya amb un trajo més aviat

aprofitadet i explicant aquelles

G R A N E X I T A . X

GRETA GARBO

E t FIXiAt D E • L · · B X L O C l ó

A A V A l í l ï X t À - P I E R R E

anècdotes que porta patentades i

que no constitueixen precisament

un monument d'humorisme ni

molt menys.

A aquest pas encara confiem

veure en Stan LaureJ i l'Oliver

Hardy fent bolos per Matadepera

i Vacarisses.

De la secció de cinema de L a

Nau estisorem aquesta noticiassa :

«...l'ex-muller de Theodore Von

Elz s'ha casat amb Mr. J .

Mon-cure March...»

Tot i que la notícia és d'una

valor informativa insuperable,

es-perem que si aquesta parella tenen

la pensada de deixar-se caure per

Montserrat, a L a N a u tindran la

delicadesa d'estalviar-nos- en la

notícia.

De la) imateüxa secció do L a

N a u :

«...Eleanor Boardman va tenir

dies enrera un accident

automo-bilístic. Afortunadament que allò

és passatger i torna a alentir

l'ac-ció sense conseqüència, només en

l'automòbil...»

N'hi ha per trencar-s'hi el cap.

No pas amb l'accident, sinó amb

la forma de redactar la notícia.

Ha corregut el rumor—que

nos-altres ens guardarem bé prou de

fer-nos-en ressò—que Greta Garbo

havia 'estat a Barcelona hàbilment

«incrustada» a un regiment de

vul-gars turistes.

Si la notícia fos ccrla, caldria

reconèixer que totes les dots

poli-cíaques i aquell nas tan fi que

te-nen e's bons repòrters

cinemato-gràfics, a casa nostra haurà

bri-llat per la seva absència.

Seria curiós que a darrera hora

l'única secció de cinema que es

pogués llegir i que oferís una

ma-jor amenitat informativa fos la del

nostre setmanari.

e e r v a n t e s 1 l a r à d i o

De resultes de les declaracions

que en Sami i en Zamora varen

fer darrerament per ràdio, s'ha fe:

una mica de mullader. Com que

Ràdio Barcelona és «trilingüe», ha

enviat una carta protestant

enèr-gicament de la suposada coacció

d'obligar a parlar en castellà als

seus oradors i explicant que si en

Sami va parlar en cervantí fou de

molu propi 'i per afició. Ràdio

Barcelona retreu el cas d'en Z a

-mora, que va parlar una estona de

cada manera i diu que si en Sami

hagués volgut parlar en xinès

nin-gú no s'hi hauria oposat.

Ara esperem una carta

aclaratò-ria d'en Sami dient que

l'inter-viuador de Ràdio Barcelona va

donar-li l'argument en castellà i

ell no s'atreví a traduir-lo.

Suposem que això no quedarà

així i que l'Imperio Argentina, en

Roc Boronat, en Castillo i tots els

que han recitat davant del

mi-cròfon sortiran a declarar.

El «Baicelona» a l'Afnca

A l'Africa, minyons,

a guanyar moros

i a guanyar duros.

Això és el que canten els herois

de l'equip B del «Barça»,

dispo-sats a celebrar la festa del treball

jugant a Alger. Els jugadors del

«Barça» faran un primer de maig

complet.

El partit d'Alger serà d primer

d'una sèrie de partits iafricaníf.

Una mena de «Trader horn»

blau-grana.

Desitgem que els moros resultin

bones persones i que els

barcelo-nins no s'engresquin i no

s'inter-nin Àfrica endins, afanyosos de

jugar en el camp més espaiós del

món, o sigui el desert de Sàhara.

E n p r e p a r a c i ó :

El número 500

del XUTI

(14)

14

X U T I

4

DES D E R I P O L L E T

E L «RIPOLLET.. V E N C E A

L V I L U R O » P E R 4 A i

Quan a Mataró varen rebre el

resultat per recaderograma, varen

quedar parats. No se'n sabien

ave-nir. I òs que els davanters del

«Ri-pollet., varen demostrar una

pun-teria sensacional i allà on

posa-ven l'ull posaposa-ven la bala.

Especialment en Borràs, autor

de tres gols, demostrà ésser una

mena de Búfalo Bill. Fem per

ma-nera de que trascendeixi a veure

si un club de categoria li fa

pro-posicions i comença a fer duros a

cabassos.

L'inesla va arribar a perdre

1'«oremus., i va acabar

desorien-tat.

DES DE GIRONA

E L ((GIRONA.. I E L

«BADALO-NA» E M P A T A R E N A 2 G O L S

Els autors dels gols foren en

Lara, en Porgues i en

Campa-badal.

L a lluita transcorregué igualada,

però amb un xic més d'encert on

els remats, els davanters del

<Kji-D E S P R E S <Kji-D E L G O L A N U L . L A T

( E n S a m i llegiui la Premsa). — C a r a m , caram... A veure si a

l'últim m'ho arribaré a creure que no estava en «of-side».

rona» haurien pogut adjudicar-se

la victòria.

Arbitrà l'Espelta amb

encert-DES DE SENTWEN »T

CLATELLADES

Al porter

A la porta hi ha en Sanson,

que és el rei del plongeon.

A h defenses

Per què no dir-ho també?

Quan les toqueu ho feu bé.

Als mitjos

Si n'eren tres tambors

que en vénen d'allà l'hort ;

el més petit de tots

en sembla un gran milord.

Tra-la-rà-Iarà.

A l s davanters Como fieras temibles, cinco leones terribles.

Quan surten tapen el sol

però no marquen cap gol.

KA-SO-U

DES D ' E S P A R R A G U E R A

Són quatce ds partits jugats

darrvrament pel primer equip,

acompanyant-los amb quatre

der-rotes. No entenem com els que

fonni-n els equips fan tants

er-rors. Després de jugar un

cam-pionat bastant brillant i amb bons

resultats, ara, amb els mateixos

jugadors es perd. Per què canvien

els jugadors de lloc? I més no

estant acostumats en els llocs que

ara se'ls col·loca. Que voleu

per-dre l'afició i l'esport, ara que més

convé aguantar-los, per així cobrar

unes pessetes bestretes per alguns

directius en favor del club?

• * •

Uns entusiastes del «matn.» i dl

l'esport s'han agrupat per

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :