• No se han encontrado resultados

ESCULTURA ROMANA CRONOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES INFLUÈNCIA I CARACTERÍSTIQUES

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "ESCULTURA ROMANA CRONOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES INFLUÈNCIA I CARACTERÍSTIQUES"

Copied!
24
0
0

Texto completo

(1)

ESCULTURA ROMANA

(2)

ESCULTURA ROMANA

CRONOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES INFLUÈNCIA I

CARACTERÍSTIQUES

ART GREC

ART

ETRUSC REPÚBLICA ALT

IMPERI

BAIX IMPERI

Escultura Retrat i relleu religiosa històric

Segles segles segles III - I aC I aC-IIdC III -VdC

Naturalisme Realisme i Idealisme

Idealitzat caràcter Realisme i Hieratisme i ideologia narratiu Realisme

(3)

• L'element essencial, i fil conductor de la

plàstica romana, va ser el realisme, tant en pintura com en escultura.

• També l’afany per col·leccionar art i per copiar escultures gregues.

• Però Roma va crear un art propi i amb

unes característiques molt diferenciades

respecte de Grècia.

(4)

El retrat

A diferència del retrat hel·lenístic, en què

predominava la idealització, el retrat romà es distingia pel realisme.

L'artista intentava captar la personalitat de la

persona retratada, és a dir, fer-ne un retrat

psicològic.

(5)
(6)
(7)

El relleu històric

L'altra gran tipologia de l'escultura romana va ser el relleu històric, en què la iconografia no era

religiosa sinó contemporània.

Finalitat propagandística, (solien il·lustrar les

grans gestes imperials).

(8)
(9)

A mig camí entre l'escultura i l'arquitectura, trobem els dos tipus de monuments més característics del món romà: l'arc de triomf i la columna

commemorativa.

Els arcs de triomf s'acostumaven a decorar amb inscripcions i relleus que feien referència a les

victòries militars dels diferents emperadors.

Els més destacats són el de Tit i el de Constantí ,

tots dos a Roma.

(10)

COLUMNA TRAJANA

ARC DE CONSTANTÍ

(11)

• Les columnes commemoratives van ser els altres grans monuments apologètics dels emperadors i estaven destinades a contenir-ne les cendres.

• Sobre una base s'aixecava una gran columna en la

qual un registre helicoïdal contenia escenes esculpides de les campanyes militars.

• Les escenes introduïren no solament el sentit narratiu, sinó també l'emmarcament paisatgístic, que no s'havia treballat mai abans.

• Les columnes commemorati-ves més destacades que s'han conservat són les de Trajà i Marc Aureli.

(12)

Escultura funerària: l'època republicana L'escultura romana va passar per diverses etapes en funció de l'època històrica.

Durant l'època republicana (509-27 aC) la finalitat de l'escultura era principalment

funerària.

(13)
(14)

L'escultura dels primers retrats

•Aquests primers retrats es caracteritzaven pel realisme i la sobrietat, i s'hi utilitzava tant el bronze, de llarga tradició en la cultura

etrusca (406), com el marbre.

(15)

Relleus narratius Durant aquest període també es van

introduir els relleus narratius, en què el

realisme encara no havia irromput amb força i hi continuava predominant una certa

perspectiva jeràrquica

(16)

l'Alt Imperi

Gràcies al control de les arts que exercien els tallers imperials, durant l'Alt Imperi (27 aC -

284 dC) s'exaltà la figura de l'emperador, que

es va anar reproduint en monedes i en retrats

en sèrie, la qual cosa ens ha permès conèixer-

ne l'aspecte físic

(17)

La idealització dels retrats

La realització de retrats dels emperadors, però, també va suposar el retorn a un cert idealisme hel'lènic (0458).

August (27 aC - 14 de) va ser el primer emperador la figura del qual va ser

idealitzada

(18)

•August va ser el primer emperador la figura del qual va ser idealitzada juntament amb tota la família i

dignataris, a l' Ara Pacis Augustae de Roma.

•La idealització dels retrats, tanmateix, no va

comportar l'abandona-ment del realisme, que en

qualsevol cas no presentava ni de bon tros la cruesa de l'etapa republicana.

•Així, doncs, els tallers d'escultura romans

idealitzaven o mantenien el realisme en funció de

l'emperador

(19)

Durant l'Alt Imperi la idealització dels retrats

no va comportar l'abandonament del realisme En qualsevol cas no presentava ni de bon tros la cruesa de l'etapa republicana.

Així, doncs, els tallers d'escultura romans

idealitzaven o mantenien el realisme en funció de

l'emperador.

(20)

BAIX IMPERI

L'expansió territorial de Roma va facilitar que durant el Baix Imperi (284-476), època de crisi, la població s'aferrés a les religions orientals, que garantien un món millor en el més enllà; les mateixes legions van ser les primeres a adoptar aquestes creences

(21)

La incorporació de costums i religions orientals, com els cultes a Mitra o el cristianisme, va fer arrelar entre la

societat romana el costum d'inhumar el cos de la persona difunta i dipositar-lo en sarcòfags.

En aquesta tipologia s'hi esculpien el retrat del difunt o la difunta enmig de composicions recarregades, en què es representaven escenes de caceres, conegudes amb el nom de venationes, grans batalles, portes que s'obrien com a símbol del Paradís, etc

(22)
(23)

•Durant l'època constantiniana (s. IV) la influència oriental va fer que l'escultura tornés a les

composicions simètriques, la perspectiva

jeràrquica, un cert hieratisme, la pèrdua dels

cànons i proporcions.... Tot plegat per fer més

entenedor el missatge del poder

(24)

EI hieratisme i la manca de cànon i de realisme en el retrat van ajudar a difondre una imatge falsa d'unitat en un Imperi dividit políticament.

•Anònim. Tetrarquia (300-315). pòrfir. Venècia.

Referencias

Documento similar

rara la aproximación del sistema político francés; las Monarquías hacen una buena acogida al Consulado, ré- gimen que pone fin a la anarquía francesa y que aca- bará, seguramente,

De] ugares de ensueño y poesía los calificaron los a.utores de toda época y los voluptuosos árabes no les escatimaron el elogio que aún merecen como entonces.... JARDINES

En conjunt, no es tracta d’una quantitat de poemes menyspreable, i més si tenim en compte que els poemes de cadascun dels testimonis presenten característiques molt diferents

Allò que es considerava que era específic, i per això mateix distintiu, d’aquestes creences —exceptuant-ne la bellesa i la causali- tat— era que podíem trobar alguna cosa al

i- Pauta d'observació entorn als trets estructurals del servei (característiques físiques, ubicació). Cada un dels instruments elaborats en el marc de la present recerca

Tot i les limitacions, en l’estudi 1 podem concloure que les característiques sociodemogràfiques dels agressors són: a) no hi ha diferències en quant a sexe de

2- El número de dicèntrics que produeix cada partícula radioactiva segueix un altre distribució de probabilitats independent de la de les partícules.. El número de

meno~ importante de investigación yadelaulamiell- to cielltlfico, claro estA que su natural relación ds depend(lucia no l!l,I (lUCuelltra en el l\lilJiet.erio de la Goberuacióu,