• No se han encontrado resultados

La llibertat d expressió: diverses manifestacions i límits Llibertat d informació i mitjans de comunicació La llibertat de càtedra El dret de reunió

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "La llibertat d expressió: diverses manifestacions i límits Llibertat d informació i mitjans de comunicació La llibertat de càtedra El dret de reunió"

Copied!
12
0
0

Texto completo

(1)

La llibertat d’expressió: diverses manifestacions i límits Llibertat d’informació i mitjans de comunicació La llibertat de càtedra El dret de reunió i manifestació El dret d’associació Els partits polítics

(2)

Origen: la llibertat d’expressió pertany al conjunt dels drets fonamentals reconeguts en les primeres Constitucions.

Naturalesa: la llibertat d’expressió té un doble caràcter:

◦ Dret subjectiu individual. Inicialment, es configura com un dret de naturalesa bàsicament negativa: determina un àmbit de llibertat enfront a l’Estat, un àmbit en el que ningú no podrà veure

restringida la seva llibertat d’expressió

◦ Requisit funcional de l’Estat democràtic: la llibertat d’expressió posa en relació a l’individu amb la resta de ciutadans. És el

complement d’altres drets de participació política: sufragi, reunió, manifestació, petició.

És un dret essencial per el complet desenvolupament de la

personalitat (art. 10.1 CE) i està clarament relacionat amb la llibertat ideològica

MANIFESTACIONS (Art. 20 CE):

◦ Llibertat d’expressió en sentit estricte

◦ Dret de producció i creació literària, artística, científica i tècnica

◦ Llibertat de càtedra

◦ Dret a comunicar o rebre informació verídica per qualsevol mitjà de comunicació

(3)

“Dret a expressar lliurement les pròpies idees i opinions, i a tenir accés, individualment o com a grup, als mitjans que possibiliten l’efectiva difusió d’aquestes idees i opinions”

Contingut essencial. Protegeix qualsevol expressió de pensament i la difusió d’idees i opinions i impedeix ser discriminat per la seva exteriorització

L’article 14 prohibeix qualsevol discriminació per raó d’opinió

La llibertat d’expressió i el dret a usar la pròpia llengua (art. 3 CE) Protegeix:

◦ Activitat única i irrepetible de comunicacions (discurs, concert, etc.)

◦ Difusió d’un fet “expressiu” per a qualsevol mitjà de comunicació

◦ És indiferent l’àmbit en el que es produeix la difusió de la opinió (molta o poca audiència)

La llibertat d’expressar o difondre idees implica la prohibició de restriccions procedents:

◦ Dels poders públics (art. 20.2 CE)

◦ De particulars, excepte que constitueixi un dels supòsits art. 20.4 CE

(4)

Doble naturalesa (segons el TC):

◦ Manifestació de la llibertat d’expressió (àmbit actiu de la llibertat d’expressió)

◦ Autonomia respecte aquesta

S’exerceix en un doble àmbit:

◦ Actiu: Dret comunicar lliurement informació verídica per qualsevol mitjà

◦ Passiu: Dret a rebre informació en les mateixes condicions

Subjectes titulars: tots els ciutadans i, en particular, els mitjans de comunicació (dret a comunicar informació).

◦ Compleixen una funció informativa d’intermediaris entre la notícia i els ciutadans

◦ Tenen preferència i prioritat en determinades ocasions (rodes de premsa, accés a judicis, etc.)

Contingut i objecte:

◦ Conjunt de fets que es poden tenir transcendència pública

La veracitat de la informació: deure específic de diligència

en la comprovació de la veracitat (informació contrastada)

(5)

Concepte: “exempció de limitacions que ha de tenir qualsevol professor per investigar, exposar i transmetre el saber

científic mitjançant la lliçó, seminaris, conferències, escrits i experiments a qui vulgui aprendre”

Origen: en l’àmbit universitari

Titularitat: tradicionalment era considerada una llibertat dels catedràtics d’universitat. El Tribunal Constitucional la

reconeix a tots els docents

Contingut: Formar els continguts que després seran impartits i transmetre el coneixement conforme el mètode i els

principis científics i ideològics que elegeixi el professor Modulació: Segons els Centres públics o privats del centre

docent i segons el nivell o grau educatiu en el que s’imparteix la docència

◦ Centre públics: no hi ha una doctrina oficial. No es pot ensenyar una orientació política determinada

◦ Centresprivats: la llibertat de càtedra està condicionada per l’idearidel centre

(6)

Concepte: congregació transitòria de vàries persones per l’intercanvi d’idees o defensa d’interessos

Tipus:

◦ Reunió privada: en domicili, sense convocatòria pública, però amb assistència controlada

◦ Reunió pública (sense convocatòria i d’assistència lliure) en llocs tancats (un míting polític) o a l’aire lliure: concentracions i

manifestacions

Règim jurídic (art. 21 CE i LO 9/1983): llibertat, responsabilitat i pacifisme

◦ Llibertat:

manca del requisit d’autorització prèvia

comunicació per escrit a l’autoritat governativa, que podrà prohibir- les en cas d’alteració de l’ordre públic, amb perill per a les persones i els béns

◦ Responsabilitat dels organitzadors

Adopció de les mesures necessàries per l’adient desenvolupament de la manifestació

Responsabilitat civil quan hagin omès la diligència raonable per prevenir el danys

◦ Pacifisme: associacions pacífiques i sense armes

(7)

Reunions en llocs de trànsit

Comunicació per escrit per part dels promotors entre 10 i 30 dies d’antelació (24 hores en cas d’urgència)

En l’escrit ha de constar: dades personals dels organitzadors, lloc, data, hora i duració prevista, objecte, itinerari i mesures de seguretat

Si l’Administració no respon en el termini de 72, s’entén que no hi ha cap objecció a la celebració de la manifestació (Concepte positiu de llibertat).

L’autoritat governativa pot prohibir la reunió o manifestació o proposar la modificació d’alguna de les circumstàncies que consten en l’escrit de

comunicació a través d’un escrit motivat i tramés als organitzadors abans de 72 hores

En cas que els promotors no estiguin d’acord amb la resolució administrativa podran interposar Recurs contenciós-administratiu davant el TSJ de la

comunitat autònoma en un termini de 48 hores (LO 9/1983, en relació a la LO 29/1998, de la jurisdicció contenciosa-administrativa).

Resolució judicial en un termini improrrogable de 4 dies. La decisió del Tribunal no es podrà recórrer.

Reunió en via pública sense prèvia notificació o modificant alguna de les condicions previstes a la notificació (incompliment dels requisits de l’art. 21.1 de la CE): el legislador no preveu que aquesta sigui una causa de dissolució de la reunió, perquè no les considera

“reunions” en sentit legal.

Tanmateix, la celebració de concentracions o manifestacions sense prèvia comunicació pot tenir conseqüències sancionadores pels organitzadors o promotors, en virtut de l’article 23.c) de la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana

(8)

L’actuació individual dels ciutadans té limitacions i, per això, l’associació de persones facilita la defensa i la consecució dels interessos col·lectius

Dret d’associació: Dret per crear associacions, enteses com organitzacions estables de vàries persones per a la gestió d’un objectiu comú sobre una base consensual, o per vincular-se lliurement a les mateixes.

Contingut essencial:

◦ En sentit positiu: llibertat de crear associacions o adherir-se a les constituïdes i d’exercir lliurement les seves activitats

◦ En sentit negatiu: s’exclou la obligatorietat d’adhesió a una associació i l’autonomia de les associacions de no admetre o excloure a determinades persones

◦ Organització interna i funcionament democràtics (art. 2 LO 1/2002, reguladora del dret d’associació)

Límits (Associacions prohibides): les que persegueixin fins delictius, les de caràcter secret i les paramilitars)

(9)

Reconeixement constitucional: després de la II Guerra Mundial

La raó de ser dels partits polítics: la lluita per aconseguir el poder i duu endavant un programa polític

Posici PosiciPosici

Posicióóó constitucional. Art. 6 CEó constitucional. Art. 6 CEconstitucional. Art. 6 CEconstitucional. Art. 6 CE

◦ Expressen el pluralisme polític

◦ Concorren a la formació i manifestació de la voluntat popular

◦ Instrumentalitzen la participació política Connexió entre la societat i l’Estat

Desenvolupen un programa polític Protagonitzen i animen les eleccions Elaboren proposicions de llei

Governen o s’oposen al govern

Inclusió al títol preliminar de la Constitució. Rellevància dels partits polítics: base essencial del pluralisme polític

Naturalesa jurídica: associacions privades amb funcions públiques

(10)

Llibertat de creació i dissolució dels partits polítics, adopció dels estatuts i determinació de les pròpies activitats

Subjecció a l’ordenament jurídic, sense implicar una adhesió ideològica ni conformitat total amb el mateix

Democràcia interna:

◦ Assemblea general del conjunt de membres

◦ Els òrgans directius se determinaran per sufragi lliure i secret

◦ L’expulsió i la resta de mesures sancionadores només es podran imposar a través de procediments contradictoris

◦ Respecte als valors constitucionals, expressats en els principis democràtics i els drets humans

Ni la Constitució ni la Llei de Partits Polítics fan referència a:

◦ la llibertat d’expressió en les organitzacions partidàries

◦ les fórmules de representació dels integrants dels partit

◦ A la designació dels candidats per càrrecs públics

(11)

Causes CausesCauses Causes

◦ Vulneració de forma continuada i greu dels requisits de democràcia interna (dels arts. 7 i 8 de la LO 6/2002)

◦ Paràmetres de conducta de l’art. 9 LO 6/2002): vulneració dels principis democràtics; fomentar, propiciar o legitimar la violència;

i Complementar i donar suport política a les accions d’organitzacions terroristes

Legitimaci LegitimaciLegitimaci

Legitimacióóóó per a lper a lper a lper a l’’’’exercici de lexercici de lexercici de lexercici de l’’’’acciacciacciaccióóóó:

◦ Govern i Ministeri Fiscal

◦ El Congrés dels Diputats i el Senat poden instar al Govern la sol·licitud de l’acció

Fur processal Fur processalFur processal Fur processal:

◦ La Sala Especial del Tribunal Suprem (art. 61 LOPJ)

◦ La resolució només serà objecte de recurs d’empara davant el TC Efectes

EfectesEfectes

Efectes de la dissolució judicial d’un partit polític

◦ Cessament de qualsevol activitat del partit polític dissolt

◦ No es podrà constituir un nou partit polític que continuï l’activitat del partir declarat il·legal

(12)

Finançament públic

◦ Subvencions per despeses electorals

◦ Subvencions als grups parlamentaris de les Assemblees legislatives

◦ Subvencions estatals anuals

Finançament privat (sotmès a algunes restriccions)

◦ Quotes i aportacions dels afiliats

◦ Activitats pròpies del partit i rendiments del seu patrimoni

◦ Aportacions regulades per aquesta llei

◦ Crèdits

◦ Herències o llegats

Mancances del sistema de finançament:

◦ El sistema vigent beneficia als partits majoritaris

◦ No ha pogut garantir la suficiència financera dels partits

◦ No ha evitat el recurs per part dels partits a pràctiques irregulars de finançament

Referencias

Documento similar

Va ser aleshores quan Peter Morville i Louis Rosenfeld van publicar Information Architecture for the World Wide Web (també conegut com El llibre de l’os polar), un llibre que va

El propòsit d’il·lustrar el poble (català) en la llibertat sembla a la base de la difusió de les màximes de Franklin. Significava alhora el desig d’elevar el benes- tar i la

No és, per tant, un document on es teoritza sobre quina és la manera de dur a terme aquests sistemes, sinó un exemple real de com es va fer el Pla director de sistemes d’informació

L’any 1961, data d’aparició de l’assaig de Josep Palau i Fabre sobre La tragèdia o el llenguatge de la llibertat, és també l’any en què es van publicar dues obres molt

Per raons de disponibilitat i accés al sistema informàtic de la Direcció General de Serveis Penitenciaris i Rehabilitació del Departament de Justícia de la Generalitat de

A partir de esta premisa general, a continuación abordaremos la todavía es- casa regulación de Internet en relación con los aspectos relevantes desde el punto de vista de los medios

cláusula general que recoge los elementos que deberán concurrir para que una conducta pueda ser considerada desleal, en su capítulo II el texto tipifica los diferentes actos

Per tant, el coneixement de l'existència de relacions sexuals en menors de setze anys — amb o sense el seu consentiment — quan la relació sexual sigui amb una persona no