La llibertat d’expressió: diverses manifestacions i límits Llibertat d’informació i mitjans de comunicació La llibertat de càtedra El dret de reunió i manifestació El dret d’associació Els partits polítics
Origen: la llibertat d’expressió pertany al conjunt dels drets fonamentals reconeguts en les primeres Constitucions.
Naturalesa: la llibertat d’expressió té un doble caràcter:
◦ Dret subjectiu individual. Inicialment, es configura com un dret de naturalesa bàsicament negativa: determina un àmbit de llibertat enfront a l’Estat, un àmbit en el que ningú no podrà veure
restringida la seva llibertat d’expressió
◦ Requisit funcional de l’Estat democràtic: la llibertat d’expressió posa en relació a l’individu amb la resta de ciutadans. És el
complement d’altres drets de participació política: sufragi, reunió, manifestació, petició.
És un dret essencial per el complet desenvolupament de la
personalitat (art. 10.1 CE) i està clarament relacionat amb la llibertat ideològica
MANIFESTACIONS (Art. 20 CE):
◦ Llibertat d’expressió en sentit estricte
◦ Dret de producció i creació literària, artística, científica i tècnica
◦ Llibertat de càtedra
◦ Dret a comunicar o rebre informació verídica per qualsevol mitjà de comunicació
“Dret a expressar lliurement les pròpies idees i opinions, i a tenir accés, individualment o com a grup, als mitjans que possibiliten l’efectiva difusió d’aquestes idees i opinions”
Contingut essencial. Protegeix qualsevol expressió de pensament i la difusió d’idees i opinions i impedeix ser discriminat per la seva exteriorització
L’article 14 prohibeix qualsevol discriminació per raó d’opinió
La llibertat d’expressió i el dret a usar la pròpia llengua (art. 3 CE) Protegeix:
◦ Activitat única i irrepetible de comunicacions (discurs, concert, etc.)
◦ Difusió d’un fet “expressiu” per a qualsevol mitjà de comunicació
◦ És indiferent l’àmbit en el que es produeix la difusió de la opinió (molta o poca audiència)
La llibertat d’expressar o difondre idees implica la prohibició de restriccions procedents:
◦ Dels poders públics (art. 20.2 CE)
◦ De particulars, excepte que constitueixi un dels supòsits art. 20.4 CE
Doble naturalesa (segons el TC):
◦ Manifestació de la llibertat d’expressió (àmbit actiu de la llibertat d’expressió)
◦ Autonomia respecte aquesta
S’exerceix en un doble àmbit:
◦ Actiu: Dret comunicar lliurement informació verídica per qualsevol mitjà
◦ Passiu: Dret a rebre informació en les mateixes condicions
Subjectes titulars: tots els ciutadans i, en particular, els mitjans de comunicació (dret a comunicar informació).
◦ Compleixen una funció informativa d’intermediaris entre la notícia i els ciutadans
◦ Tenen preferència i prioritat en determinades ocasions (rodes de premsa, accés a judicis, etc.)
Contingut i objecte:
◦ Conjunt de fets que es poden tenir transcendència pública
La veracitat de la informació: deure específic de diligència
en la comprovació de la veracitat (informació contrastada)
Concepte: “exempció de limitacions que ha de tenir qualsevol professor per investigar, exposar i transmetre el saber
científic mitjançant la lliçó, seminaris, conferències, escrits i experiments a qui vulgui aprendre”
Origen: en l’àmbit universitari
Titularitat: tradicionalment era considerada una llibertat dels catedràtics d’universitat. El Tribunal Constitucional la
reconeix a tots els docents
Contingut: Formar els continguts que després seran impartits i transmetre el coneixement conforme el mètode i els
principis científics i ideològics que elegeixi el professor Modulació: Segons els Centres públics o privats del centre
docent i segons el nivell o grau educatiu en el que s’imparteix la docència
◦ Centre públics: no hi ha una doctrina oficial. No es pot ensenyar una orientació política determinada
◦ Centresprivats: la llibertat de càtedra està condicionada per l’idearidel centre
Concepte: congregació transitòria de vàries persones per l’intercanvi d’idees o defensa d’interessos
Tipus:
◦ Reunió privada: en domicili, sense convocatòria pública, però amb assistència controlada
◦ Reunió pública (sense convocatòria i d’assistència lliure) en llocs tancats (un míting polític) o a l’aire lliure: concentracions i
manifestacions
Règim jurídic (art. 21 CE i LO 9/1983): llibertat, responsabilitat i pacifisme
◦ Llibertat:
manca del requisit d’autorització prèvia
comunicació per escrit a l’autoritat governativa, que podrà prohibir- les en cas d’alteració de l’ordre públic, amb perill per a les persones i els béns
◦ Responsabilitat dels organitzadors
Adopció de les mesures necessàries per l’adient desenvolupament de la manifestació
Responsabilitat civil quan hagin omès la diligència raonable per prevenir el danys
◦ Pacifisme: associacions pacífiques i sense armes
Reunions en llocs de trànsit
◦ Comunicació per escrit per part dels promotors entre 10 i 30 dies d’antelació (24 hores en cas d’urgència)
◦ En l’escrit ha de constar: dades personals dels organitzadors, lloc, data, hora i duració prevista, objecte, itinerari i mesures de seguretat
◦ Si l’Administració no respon en el termini de 72, s’entén que no hi ha cap objecció a la celebració de la manifestació (Concepte positiu de llibertat).
◦ L’autoritat governativa pot prohibir la reunió o manifestació o proposar la modificació d’alguna de les circumstàncies que consten en l’escrit de
comunicació a través d’un escrit motivat i tramés als organitzadors abans de 72 hores
◦ En cas que els promotors no estiguin d’acord amb la resolució administrativa podran interposar Recurs contenciós-administratiu davant el TSJ de la
comunitat autònoma en un termini de 48 hores (LO 9/1983, en relació a la LO 29/1998, de la jurisdicció contenciosa-administrativa).
◦ Resolució judicial en un termini improrrogable de 4 dies. La decisió del Tribunal no es podrà recórrer.
Reunió en via pública sense prèvia notificació o modificant alguna de les condicions previstes a la notificació (incompliment dels requisits de l’art. 21.1 de la CE): el legislador no preveu que aquesta sigui una causa de dissolució de la reunió, perquè no les considera
“reunions” en sentit legal.
Tanmateix, la celebració de concentracions o manifestacions sense prèvia comunicació pot tenir conseqüències sancionadores pels organitzadors o promotors, en virtut de l’article 23.c) de la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana
L’actuació individual dels ciutadans té limitacions i, per això, l’associació de persones facilita la defensa i la consecució dels interessos col·lectius
Dret d’associació: Dret per crear associacions, enteses com organitzacions estables de vàries persones per a la gestió d’un objectiu comú sobre una base consensual, o per vincular-se lliurement a les mateixes.
Contingut essencial:
◦ En sentit positiu: llibertat de crear associacions o adherir-se a les constituïdes i d’exercir lliurement les seves activitats
◦ En sentit negatiu: s’exclou la obligatorietat d’adhesió a una associació i l’autonomia de les associacions de no admetre o excloure a determinades persones
◦ Organització interna i funcionament democràtics (art. 2 LO 1/2002, reguladora del dret d’associació)
Límits (Associacions prohibides): les que persegueixin fins delictius, les de caràcter secret i les paramilitars)
Reconeixement constitucional: després de la II Guerra Mundial
La raó de ser dels partits polítics: la lluita per aconseguir el poder i duu endavant un programa polític
Posici PosiciPosici
Posicióóó constitucional. Art. 6 CEó constitucional. Art. 6 CEconstitucional. Art. 6 CEconstitucional. Art. 6 CE
◦ Expressen el pluralisme polític
◦ Concorren a la formació i manifestació de la voluntat popular
◦ Instrumentalitzen la participació política Connexió entre la societat i l’Estat
Desenvolupen un programa polític Protagonitzen i animen les eleccions Elaboren proposicions de llei
Governen o s’oposen al govern
Inclusió al títol preliminar de la Constitució. Rellevància dels partits polítics: base essencial del pluralisme polític
Naturalesa jurídica: associacions privades amb funcions públiques
Llibertat de creació i dissolució dels partits polítics, adopció dels estatuts i determinació de les pròpies activitats
Subjecció a l’ordenament jurídic, sense implicar una adhesió ideològica ni conformitat total amb el mateix
Democràcia interna:
◦ Assemblea general del conjunt de membres
◦ Els òrgans directius se determinaran per sufragi lliure i secret
◦ L’expulsió i la resta de mesures sancionadores només es podran imposar a través de procediments contradictoris
◦ Respecte als valors constitucionals, expressats en els principis democràtics i els drets humans
Ni la Constitució ni la Llei de Partits Polítics fan referència a:
◦ la llibertat d’expressió en les organitzacions partidàries
◦ les fórmules de representació dels integrants dels partit
◦ A la designació dels candidats per càrrecs públics
Causes CausesCauses Causes
◦ Vulneració de forma continuada i greu dels requisits de democràcia interna (dels arts. 7 i 8 de la LO 6/2002)
◦ Paràmetres de conducta de l’art. 9 LO 6/2002): vulneració dels principis democràtics; fomentar, propiciar o legitimar la violència;
i Complementar i donar suport política a les accions d’organitzacions terroristes
Legitimaci LegitimaciLegitimaci
Legitimacióóóó per a lper a lper a lper a l’’’’exercici de lexercici de lexercici de lexercici de l’’’’acciacciacciaccióóóó:
◦ Govern i Ministeri Fiscal
◦ El Congrés dels Diputats i el Senat poden instar al Govern la sol·licitud de l’acció
Fur processal Fur processalFur processal Fur processal:
◦ La Sala Especial del Tribunal Suprem (art. 61 LOPJ)
◦ La resolució només serà objecte de recurs d’empara davant el TC Efectes
EfectesEfectes
Efectes de la dissolució judicial d’un partit polític
◦ Cessament de qualsevol activitat del partit polític dissolt
◦ No es podrà constituir un nou partit polític que continuï l’activitat del partir declarat il·legal
Finançament públic
◦ Subvencions per despeses electorals
◦ Subvencions als grups parlamentaris de les Assemblees legislatives
◦ Subvencions estatals anuals
Finançament privat (sotmès a algunes restriccions)
◦ Quotes i aportacions dels afiliats
◦ Activitats pròpies del partit i rendiments del seu patrimoni
◦ Aportacions regulades per aquesta llei
◦ Crèdits
◦ Herències o llegats
Mancances del sistema de finançament:
◦ El sistema vigent beneficia als partits majoritaris
◦ No ha pogut garantir la suficiència financera dels partits
◦ No ha evitat el recurs per part dels partits a pràctiques irregulars de finançament