• No se han encontrado resultados

ANY XI. NÚM. 482 BARCELONA, 5 DE GENER DE 1932

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "ANY XI. NÚM. 482 BARCELONA, 5 DE GENER DE 1932"

Copied!
24
0
0

Texto completo

(1)

2SO C E W T I A S L S

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ : CONSELL D E C E N T , 201 ANY X I . —• NÚM. 482 B A R C E L O N A , 5 D E G E N E R D E 1932 APARTAT DE CORREUS 92 TELÈFON 32596 1 U N A V E G A D A A L A V I D A E L S J U G A D O R S D L A U - G R A N A F A N D ' E S P E C T A D O R S —(Maco! Seiem-hi! S'ho fan tots sols! Avui els haurem de cedir una part dels trenta duros que cobrem per partit guaryat.

(2)

X U T I

r'^FAITA EN

U]V P R E S I D E N T S I U S 1? JL A. U !

—^Llamp 1 — vàrem cridar

— L l a m p ! — v a r à m cridar rebo-'l tent el llonguct de l'esmorzar pel

cap de la dona i rebregant el diari. — Q u è passa? — pregunta la dona, angoixosa, creient que per - tercera vegada ens havien rebaixat

la cèdula. —'Llegeix I

E l diari portava aquest anunci : «Club de primera categoria amb deu m i l socis i més de cent dele-gats, necessita president. Inútil pre-sentar-se sense bones referències.))

— d senyor Coma no ha accep-tat i el «Barça» no troba presi-dent !—va cridar la dona—. Quina tragèdia!

E l timbre del telèfon va respicar amb insistència. N i la dona ni jo vàrem bellugar-nos, perquè era el telèfon del segon pis. Nosaltres no en tenim. Una criatura va plorar. L a dona i jo h i vàrem córrer per-què de criatures en tenim vuit. A la catedral de Westminster aca-baven de tocar les deu. Hora ofi-cial de l'aparell de ràdio del quart pis.

V a i g posar-me el gavany i men-tre la dona estenia la bugada en uns cordills instal·lats al rebedor i la mainada esbocinaven el «Bloc Macià per a 1932)) vaig sortir al carrer.

—Xofer, a casa el senyor Coma ! El cobrador de l'autòmnibus va dirigir-me un esguard de commise-ració, i desprès de mossegar una pesseta que l i vaig donar, va lle-par un bitllet de quinze i me'l va allargar.

Dues hores després em trobava davant del senyor Coma.

U n despatx sumptuós, encatifat

pèrsicament, amb làmpares.de peu i quadros per les parets i gran tau-la d'escriptori amb un radiador al costat, tres sillons folrats de pel! de foca i una ploma carregada amb tinta de calamars del mar Ne-gre. . Vàrem iniciar la conversa -par-lant del temps.

—Tindrem un hivern cru. — A h i r a la galeria de casa es-tàvem a divuit.

—Sota zero?

—No. Sobre zero. Es que h i te-nim calefacció central.

E l senyor Coma, president rein-cident del «Barça». (De moment no s'hi assemblea gaire, però quan l'haurem vist un parell de vegades ja s'hi assemblarà.)

—Caram !... l a propòsit, j a que parlem de calefacció, que me'n diu de la presidència del «Barça»?

E l senyor Coma va restar sor-près. Acabava d'endevinar que se les havia amb un periodista con-sumat, hàbil en portar la conversa pels viaranys que l i convenien i va esternudar per guanyar temps.

Seguidament va mocar-se, després va tossir i quan va comprendre que havia acabat els recursos per guanyar temps, va .exclamar:

—La presidència del «^Barça» i el Govern civil de Barcelona,, són dos ossos que ningú vol_ rosegar.

—Així vostè no ha acceptat? —No. Aquelles abstencions va-ren escamar-me. Si la meva elec-ció h a g u é s estat unànime, potser hauria acceptat, però acceptar ha-vent-hi socis que es reserven en el precís moment...

- Q u è ?

—que es va a l a supressió de delegats i a la formació d'un equip de negres, no I N o ! Jo j a m'he sacrificat prou pel «Barça», i quant m é s va, més car es presenta el sacrifici. Que s'ho facin 1

El senyor Coma estava indignat. —Els socis del «Barça» han per-dut la xaveta i també s'aprofiten del període revolucionari. Va per ells el pollastre. Jo ja passo prous mals de cap amb els meus em-pleats, que volen declarar-se en vaga per protestar de les glaçades d'aquests dies.

—Així no h i ha res a fer i la seva actitud és irrevocable?

—Absolu tament.

—Vàrem creure que el m é s pru-dent era retirar-se i desaparegué-rem amb aquella diligència.

En eixir al carrer ens dirigírem a la redacció. Damunt de la taula hi trobàrem dotze cartes. Eren dels senyors Cardona, Soler, Sunyol, Balaguer, Fortuny, Deop, Roses, Guarner, Plantada, e t c , i tots coincidien en declinar l'honor d'és-ser presidents del ((Barcelona». N i per la concòrdia, ni per Catalunya,

Demani a

(3)

ni per l'Estatut, n i per les lliber-tats, cap d'ells estava disposat a sacrificar-se.

Llavors fou quan tots els que formem el Conclave ens reunírem en sessió secreta a fi de prendre acords sensacionals i resoldre el conflicte.

—Senyors — vaig dir com a d i -rector del setmanari que tan dig-nament dirigeixo — : E l «Barça» no troba president i el «Barça» sense president no podrà tirar. Si el «Barça» no pot tirar, el fut-bol s'encallarà i nosaltres ens mo-rirém com uns pollets. Es precís que entre tots trobem un president i anem a oferir-lo al «Barça».

—;En Tifeïa... — va insinuar el Difunt.

—No — interrompé el Sereno—. No té l'edat i semblaria que volem aprofitarnos de la seva i n -fluència.

—.Doncs... —Rumiem-ho.

I tots ens posàrem a rumiar : H u u u u m ! H u u u m !

Als cinc minuts justos tots coin-cidíem en apreciar que n o m é s hi havia dot homes disposats a sa-crificar-se.

—En Josep A. Trabal i en Ferrer i Atmetller! 11

—Just I —Molt b é !

—Anem a proposar-los!

En aquell moment va comparèi-xer el mosso encarregat de la ca-cera de puces.

—Acaba de telefonar el senyor Ferrer i Ametller dient que en Tra-bal és una mona i que el Casal

Barcelonista està disposat a decla-rar-li el boicot si intenta presentar-se per a president del Barcelona.

—Conflicte! — vàrem exclamar tots atuïts i preocupats.

Però decidírem fer un cop de cap i proposar l'únic que ens res-tava : el senyor Ferrer i Ametller.

—Anem^hi? —Amem-hi I

Però casualment en posar un peu al carrer, ens trobàrem en Josep A. Trabal.

— H o l a ! U n moment! Com va? Fa fred! A Suïssa estan a cator-ze! Vaig a la Generalitat a veure en Macià q u è fa i després al Go-vern civil! No puc perdre temps ! Ara m'estan fabricant un nou càr-rec. Com va el futbol? Gstic or-ganitzant una bola per cursar una baixa col·lectiva en el cas de que facin president del «Barça» en Fer-rer i Ametller! S'han acabat els cacics! Estem en temps de l l i -bertat ! Tots els que no ens si-guin simpàtics a nosaltres, a la guillotina! Mori en Mussolini!

Quan va acomiadar-se, més de cent persones, atretes pels crits

'ELS R E I S C O N T E N T S

—.Enguany, prohibint-nos l'entrada, ens hem estalviat un ridícul. —Per què'?

—Perquè demanaven dues coses impossibles: un governador i un president pel «Barcelona».

Els jugadors de rugby compren un meló

d'en Trabal, havien format rotllo al voltant nostre.

E l «Barça», però, seguia sense president i nosaltres més amoï-nats que mai.

A darrera hora ens assaben-tem que el senyor Coma, al front de més de seixanta delegats, vol assaltar la Sinagoga i fer la revo-lució, instal·lant una guillotina per tallar els cap de tots els directius.

Comencem bé l'any nou. Ja tenim m a para lodo cl afto.

DOVA

L ' e q u i p d e n e g r e s

L'historial del «Barcelona» no sabem si ho resistirà, ni sabem si seguirà essent nostrat, pairal i català.

Si quan només h i havia un suís, un hongarès i un filipí,

ja protestàvem, i cridàvem, car no era prou barceloní, què farem ara quan tot l'onze serà de negres brasilenys i sortirà l'equip amb plomes com si es trobés en llurs domenys? Si és que la junta els vol tots ne-car no veu altra solució [gres, i ens digui clar si vol els negres i la terrible situació,

que ho digui clar d'una vegada i ens tregui a tots d'aquest trasbals i ens digui clar si sol els negres per a filmar films culturals.

(4)

X U T I

L'Enriquet Mas ha perdut la direcció

Quan les coses van mal dades, no hi ha més remei que tancar

els ulls i endavant i fora. I això és precisament el que va passar-li al gran defensa quasi internacio-nal. B l pobre xicot, que vesteix a l'anglesa, que usa calçat anglès, que fuma tabaco inglés i que sap

l'anglès, es va quedar a casa sen-se poder anar a Anglaterra ; això va causar-li tal trastorn, que ana-va d'esma per tot arreu, major-ment quan fins havia après un renec en irlandès, que ens és com-pletament impossible de traduir per no avergonyir als nostres volguts sidralistes.

Doncs bé, a l'Enriquet no l i quedava cap m é s recurs que de-dicar-se a una altra de les seves passions favorites : l'automobilis-me. I , arrapat al <(Ford)), va co-menar a donar voltes per la ciutat, i com que les cosses venien mal dades i ell anava endavant, i va aclucar els ulls, sobrevingué la ca-tàstrofe primera -en forma d'un autòmnibus parat. E l fet fou d'una brillantor i rapidesa inigualables : una arrencada ràpida a la Gran Via per tal de poder agafar él llum verd de la Plaça de Catalunya; el llum verd s'apaga, surt el verd i groc ; l'autòmnibus també es pa-ra, però l'Enriquet, raudo y veloz, dribla, accelera, llisca, salta i , efec-tivament, igual, igualet que aque-lles aclarides terrorífiques i es-glaiadores, pífia i l i fan gol, é s a dir, l i fan una rascada al cotxe i topa amb l'autòmnibus parat; pe-rò, això sí, logra anar cap al Colon amb cara triomfadora i ensenyant les dents blanques com la neu. I tan les ensenya i tan blanques són, que el conductor de l'autòmni-bus que n i s'ha adonat del tanto, l i pregunta quina' ^pasta de dents gasta. I tampoc, en honor als pú-dics sidralistes,-podem "transcriure la resposta tallant i contundemt d'en Mas.

Segona c a t à s t r o f e : Fou tot

anant a veure els pollets de la incubadora, que finalment es deci-diren a sortir. E l «model de ca-vallers palafrugellenc», amb aque-lla serenitat impertorbable de q u è

fa gala, veu un camió que traves-sa, i , amb aquella elegància, sen-se frenar, s'acosta poc a poc, això sí, però tan frec a frec, que al moment d'acabar de passar, el frec a frec es converteix en una pinya, una pinya petita, una p i -nyeta, però clavada, i el parafanc de davant quedà ondulat

perma-FRO^VTO

N O V E T A T S

C O S T S . 638 I C A S P . 13

T O T S E L S D I E S

G R A N S PARTITS

i « Q U I N I E L A S »

nent, que si el veu en Santamaría en treu la patent per les seves portes, i això no é s anunci, eh? E n Mas j a no va dir res : havia acabat el repertori de males pa-raules, havia perdut la direcció, la serenitat, l a fredor i una lliga-cama també d'estil anglès, que l i va caure en el moment de la to-pada. Va marxar cap a casa seva a dinar i , cn aterritzar, va pujar a l'acera i va -arremangar tot un marxapeu.

-Ja els sidralistes conscients treu-ran la conseqüèncià de la forma ! en q u è va quedar el desgraciat

trasto que ha de soportar totes les serenitats, fredors, sangfredes, mals humors, contrarietats i ale-gries del gran defensa, és a dir, va quedar igual que el bon soci del irBarça» davant d'un empat amb r<(Espanol» en el camp de Les Corts, quan l'Enriquet, pocs ins-tants abans de finir el partit, fa un d'aquells «despejes» a sis m i -límitres de l a porta i contra els cinc davanters, dos mitjos, l'àribi-tre i un linesman.

61 Barceiona«Espa«

nyol no és on fet

A l'hora de tancar aquesta edi-ció, encara no sabem del cert si el "BaroelonaH-wEspanj'ol» pel cam-pionat de Catalunya, que havia de jugar-se demà a Les Corts, es celebrarà o no es celebrarà.

L a suspensió del partit «Alavés"-kEspanyol» i l'obligació de jugar-lo a les 48 hores, fan impossible la celebració del partit de l a mà-xima emoció.

Per nosaltres que no s'amoïnin, i pel públic tampoc. Aviat no ens en recordarem i el dia que -el ce-lebrin no en farem cas.

Circula amb insistència el r u -mor de que es celebrarà per la Candelera o per Setmana Laica.

ESPORTIUS» B E V E U SE2WPKE

l

·ICOR

F à b r i c a i D e s p a t x ;

(5)

X U T

CKKCOS, H O M E D E M O N ( H I S T Ò R I C )

Quan on Ccrcós passava per persona influent dins el bàsquet, i feia ostentació d'un càrrec d'alta jerarquia a la Federació, les pà-gines de l'excels i xiroi X U T ! cn transcrivien sovint facècies, arri-bades dc tots els indrets, que ès referien insistentment i amb pre-ferència a certa tisana-verbenera, que no arribàvem a capir quina relació podia tenir amb l'inefable ex-foderatiu espanyolista.

Però heus aquí que la deessa Casualitat, molt senyora nostra, ha proporcionat galanament l'aclari-nioiu de l'enigma. Fullejant en els encauis vells un gros volum, on el llom del qual podia llegir-se Bío-graflas dc hombres ilustres, els nostres ulls toparen, amb sorpresa, amb l'efemèride que degudament traduïda i adaptada diu :

L A T I S A N A ES N E C T A R D E L S D E U S

MOSCA I N i t calorosa. Nit de verbena al camp del ((Laietà». U n oreig suau bellugueja els fanalets a la vene-ciana, fets de paperines de paper d'oslraça. Rica catifa d'arpillcra persa cobreix el sòl. Parelles que dansen i m a m à s que clapen. En la penombra els enamorats fliric-gen...

A en Cercós, senyor purità de costums morigerats, l i agrada, no obstant, quedar com un home el dia que decideix llençar una cana al aire, i que no es pugui dir que no sap seguir la broma. Hoste d'homor de la festa, l'obsequiaren a tot drap amb una beguda prepa-rada pel benedictí Pardinas, com-posta de romaní, camamilla i un xic de llimona per despistar.

Com en Mac convencé al nostre heroi que el que servien era un cocktail de la ciutat dels

gangs-í

— M i r i , Joanet; no si amoï-n i m è s que amoï-no ès el meu tipus.

—Es que...

— L i prego que es retiri. —'Però fixi's en que sóc molt elegant i que duc c d l «Siní-plex» C A M P E O N , que ès una meravella.

— N i així i tot.

—Caram, ara sí que ja no em resten més recursos.

S 1 M P L E X d'/mts dú^cló!

—Avui dia ès impossible fer de governador de Barcelona. —Psls! Es molt més difícil fer de president del «Barcelona».

ters, cregué que les vuit o deu co-pes que n'apurà ''obligaven a po-sar-se a to, i ja teniu la seva ve-nerable persona enfilada dalt d'un bàsquet corejant a tot pulmó el «Nicolàs» que engegava a tot vent la gramola, - tot dirigint amb rít-miques braçades el compàs que havien de seguir els balladors del castís xotis.

L a nostra ploma es rebel·la a descriure el daltabaix que esdevin-gué quan en Mac, remordit en veu-re que l'alegria anava ín crescendo, l'assabentà que el que havia gut no era res més que una be-guda tan inofensiva com la que cl nostre degà dóna a cn Tifeta per purgar-lo.

Afegeixen les cròniques que on les nits de calma surten dels troncs gegantins veus harmonioses i molt suaus que com una pregària en-tonen aquest càntic :

Qué es la tisana ? /••/•••• cockUiil I iVo es cosa vana... voto al caray 1 Sólo dnez copas y quedas torrat. Ay, Pardinilas, què m'has donat !

Per la transcripció, NOSFERATU

(6)

X U T

BASKIET-BALL

Simpàtica entrenador... 1 el de la mirada ingènua y el iipo arrebatador ! E l que con su fe constante, antes que el sol se levante por el ancho jirmamento, acude al enirenamiento, caiga lluvia, nieve o piedra. i Nada sti valor arredra, ni la helada ni el viento ! Tú eres el héroe ignorado de las gentes olvidado, un màrtir gloriosa eres. i Coges cada constipado, cada reunia despiadado par nosatras L·s mujeres ! Tií nos infundes valor, tú cuidas de la gimnasia. i Cóma na querer tu amor si eres flor de aristocràcia! Con rubor te confesamos que par ti lacas estamos ; i quién pudiera ser tu esclava ! E n el campo nos co-llamos, porque lanias vueltas damos

que ja no podem dir fava ! Periodista s'n igual, su pluma nos ilumina. Sujre en su tumba Pascal, tiembla Tirso de Molina, y hablando de basket-ball, de arte y de medicina, no tiene un solo rival

ni en Espana ni en la Chinà.

—Ja sóc igual aue tu i j a no em faràs fer d'escombraire a la quadra.

—'Molt bé ; i com ha estat això?

—'Molt senzill: fentme l ' u niforme a la Sastreria C A L L I -Z O , Ronda Universitat, 29, principal, i res m é s ; ah!, fins sóc l'ajudant de l'oficial.

—Caram, si que té mèrit fer-se l'equip en una casa així.

Gloriosa entrenador...

el que nuestra alma enajena, el que rle con candar, el del traje de azucena... Hay queremos ser sinceras : No es cierta nuestra afición por estàs lucltas tan fieras carriendo en pos del balón.

El campió de salts entra al Paradís.

E l deporte detestatnas, na nos agrada el carrer ; si a las seis nos levantamos, es para paderte ver.

E s , justa, pues, que decidas a cuàl debes dar el si. i Ten piedad de nuestras vidas, que estàn pendientes de t i ! (Versos dedicats a en Montfort («Memphis»), quan entrenava les fèmines del «Club Femení i d'Es-ports». Ens han dit que són fets per la senyoreta Ana Martínez-Sagi.)

Els Reis Màgics

Com vostès no ignoren i nosal-tres tampoc, enguany els reis no vindran, perquè la festa dels m à -gics d'Orient ha estat suprimida. No és aquest el lloc n i l'ocasió per posar-nos sentimentals i plorar per les ilusions dels pobres Infants ni engegar un cant a la innocència. Els homes que hem fet la revolu-ció hem d'anar molt en compte a enterjnir-nos per evitar que les panteres de la reacció se'ns rifin i es facin la manicura amb la gui-llotina que vàrem alçar el catorze d'abril. Nosaltres únicament podem planyens de que no vinguin els reis en el terreny esportiu.

Cada any, per aquests dies, pu-bliquem la llista de les coses que els reis portarien als nostres es-portius. En guany serà el primer que no podrem publicar-la. Nosal-tres tan amants de la tradició, pe-rò, hem cercat i hem trobat una solució armònica i conciliadora, per tal de que sense ofendre a ningú, els nostres lectors no tro-bin a mancar la Iradicional sec-ció i no es sentin defraudats.

En lloc de publicar la llista de les coses que portaran els reis als nostres esportius, publiicarem la llista de les coses que no els hi portaran.

Per solucions, nosaltres i el darsa.

A la Federació n o l i portaran el doctor Marafión.

Al Casal Barcelonista no l i por-taran l'absolució d'en Constantí.

A la junta del «Barçan no l i por-taran els cooperadors abnegats que li manquen.

Al «Catalunya» no l i portaran el corn de l'abundància.

(7)

X U T

A en Sastre no l i portaran la radiografia.

A l'Alcoriza no l i portaran els èxits de Bilbao a les Corts.

A en Saprissa no l i portaran el golf miniatura per acabar d'ésser polifacètic.

A en Platko no l i portaran la plantilla.

A les noies del «Club F e m e n í " no els hi portaran La- perfecta ca-sada, de Frai Luis de León.

A en Trabal no li portaran l'al-tra plaça.

A la Manígua n o l i portaran tnes traques.

A en Zamora no l i portaran més mascotes. .

Ja hem complert. Aquí I Ràdio dral! Qui dia passa any empeny !

E l pesatge dels boxadors en la tribu salvatge.

C I C L I S M E

ALS SIS D I E S D E B R U S S B L -LES, ENS H E M A P U N T A T U N

A L T R E E X I T SENSE P R E C E D E N T S

L'Espanyol i en Canyardo van anar a Brussel·les disposats a par-ticipar a la carrera de Sis Dies. Van sortir de Barcelona alegres y confiados, disposats a no deixar res per vert i apuntar-se una vic-tòria tan impressionant, que la mateixa empresa hauria quedat sorpresa i els hauria contractat per un altre dia.

Però j a se sap que les coses no sempre surten a la mida del gust del que se les proposa, i l'Espa-nyol j a va haver de plegar al co-mençament perquè es trobava ma-lament. Aleshores en Canyardo, que havia quedat sol, es va juntar amb un belga que es diu V a n No-vele, i tot marxava com una seda quan tot d'un plegat en Marianet va caure, es va fer un xirïbec i va haver de plegar.

Gràcies a aquestes dues contra-rietats dels nostres dos represen-tants, els innombrables i valuosís-sims equips estrangers que parti-cipaven en aquesta carrera, es van estalviar la vergonya de veure's derrotats i vençuts i humiliats, tot a la vegada, com han descrit molt bé els nostres cronistes, que quan s'ho proposen són capaços de fer-nos creure que de ciclistes tan bons com els nostres no n'hi han enlloc més del m ó n .

Amb tot, segons el amigo Peris, ja ha quedat oberta la porta gran de l'Europa ciclista per als nos-tres corredors. De manera que, se-nyors ciclistes, j a ho sabeu. Què feu parats?

E n confiànça i entre nosaltres ja ho podem dir : .per nosaltres la porta j a la poden tancar, perquè en ple hivern amb aquest aire cor-rent tan fred una porta oberta sempre é s un cau de pulmonies, i els nostres siolistes també h i són aficionats a conservar l a salud.

F. CANTO I R í o

B o x a a i . N ü E V O

A \ ü : N T ) 0

DXVENOKES, A UTS QUAKT I>'ONZE

"BARCELONA RING" presentarà una excepcional velliaila X 8 KODZVD·

G Ü E L L - E S P L U G U E S | B O R I A - L A S H E R A S

x lO MovKom

M A R T Í N E Z F O R D

Campió de Catalunya

contra

E S T A N I S L A O FRÍAS

negre; gran colpejador

Entrada, 2*50 pessetes - Llotges, 3 - Ring, 4 pessetes

Després del

descans..-Després del descans ve cl treball. Ja hem passat les festes, i su-posem que els boxadors després de

trencar el règim, tornaran a tro-bar-se en forma. Aquests dies n o hem tingut vetllades. E n Taxo-nera s'ha pasat dues setmanes furgant les seves cavitats bucals amb un escuradents i treient-ne desfiles de pollastre. S'ha fumat uns cigars d'aquells que s'han de sostenir amb faristol i ha guanyat un parcfll de quilos. L'home, però, és inquiet i aquesta setmana

tor-narem a tenir vetllada al Nuevo Mundo.

En aquesta vetllada rcapareixe-ríi en Martínez Fort.

El combat, diguem-ne "clou», serà entre l'Heras, el madrileny Heras, el simpàtic Heras, i en Frias. E n Frias a més d'ésser ne-gre com tots vostès no ignoren, és la vedeite dels rings nordame-ricàns i compta amb un rècord de victòries per k. o. que fa posar la poll de gallina. Esperem que l'He-ras no s'impressionarà i en lloc do posar pell do gallina, posarà pell de pollastre i plantarà cara com un home, delectant-nos amb una d'a-quelles actuacions que ens obli-guen a aixecar-nos drets dalt del seient i a engegar els barrcls cn l'aire.

Com que nosaltres ja teníem fam de boxa i ansias de noble arte, no hi mancarem, i si en K . K Uet no abusa de la nostra condes-cendència, publicarem una res-senya digna dol Bloc Bonavia.

(8)

X U T I

R A O N O BARCEIPÍM

T)esprés d'una tasca genial i super-realisfa d'en Solà i els dos defenses, el

< J{acínff>, de Santander, aconseguí apuntar-se dos gols a favor i quatre en contra

mentre els Jugadors del igarça* feien d'espectadors i procuraven no intervenir

per no malograr les brillants Jugades dels forasters

Si els diguéssim que el camp era tan ple que no s'hi cabia, els diríem una mentida. H i havia

bas-tanta gont, però d'això a no cabre-hi ningú més encara cabre-hi va un bon tros. A l gol de baix la gent hi estava tan ample, que en un dels diversos moments que no valia la pena de perdre el temps

contem-plan el joc, ens vam entretenir comptant els espectadors i al gol de baix, hi vam trobar exactament cent trenta quatre persones que s'estaven dretes, sis que seien, vint-i-dos guàrdies civils i tres fotò-grafs amb la ratera a punt. Els acomodadors no ois hi comptem perquè es passejaven amunt i avall, i tan aviat eren al gol de baix com a les populars.

A les populars hi havia més gent, però tothom podia seure i l'un no feia nosa a l'altre. En canvi, al gol de dalt no s'hi cabia. E l sol hi tocava bastant i encara que el fred no apretés, sempre s'està més bé al sol que no pas a la tribuna. I a la tribuna, què? Doncs a la tribuna així, així. N i plena ni buida. Es clar que n'hi havia molts que havien entrat d'arròs, però la qüestió és omplir, no els sembla?

Anem al partit? Anem-hi. Es va començar centrant la pilo-ta al davanter-contre, que la va cedir a l'interior, aquest va fer un canvi a l'altre extrem i

mentres-tant van intervonir-hi els mitjos de l'altra banda, que aprofitant que l'extrem de referència, etcète-ra, etc. Se'n fan càrrec, oi? Doncs així val més que no ens fem pe-sats i anem per una altra cosa.

Podem parlar de l'actuació d'en Solà?

Es clar que nosaltres podem par-lar del que ens sembli, però potser val més que de moment ho dei-xem córrer perquè potser el fa-ríem enfadar, i no hi tenim cap interès.

Doncs de què parlarem? Ah, sí, parlarem de l'equip del (cBarça». Resulta que en Zabalo, segons el diari, tenia 39 graus de febre, i segons manifestacions d'un directiu el reservaven per demà contra IVEspanyol». E l cert és que no va jugar. En canvi, en

D E P O R T I S T E S

6RAN ASSOí-TIT EN A R T I C L E S D'ESPORT Defenses 0'95 Mitges F. B 2*25 "Tobilieres" angleses . 5'95 Jerseis, home . . . . 3 75 Pantalons sací . . . . 2'50 Sabates futboi . . . . 18'95 Descompte del 10 per cent durenl les rebaixes

C A S A LAYRET

B O Q U E R I f l , 29

Guzman, que molts deien que es-tava malalt i que no sortiria, va sortir, va fer el que va poder (va poder fer molt poca cosa de bo) i va tenir la gran pega de tornarse a lesionar, tornarsembla que d I m -portància, ja que el van haver de treure a coll.

Tampoc no va jugar en Casti-llo, que té un turmell tan inflat, que sembla mentida com l i pot calbre dintre aquell mitjó de seda tan elegant, que diumenge van poder tenir el gust d'admirar to-tes les amistats que es van inte-ressar per la seva salud. E n Cas-tillo sembla que en té ben bé per un mes, i això vol dir que demà contra IVEspanyol» tampoc no po-drà sortir.

A la davantera no hi havia en Sami, perquè encara era al llit per culpa de les angines que va aga-far a Bilbao. I tampoc 110 va jugar en Goiburu. Els diaris van dir que estaha ausente, però davant la sorpresa general, en Seve es va passejar tota la tarda per les tri-bunes, potser perquè tenia ganes de que tothom el pogués veure. Nosaltres hi vam parlar un mo-ment i ens va manifestar que so-lament no estaha ausente sinó que un dia que havia demanat que el deixessin quedar a passar les fes-tes a casa seva, l i van negar el permís.

Aquí queda explicat, senyors, el per q u è l'equip del "Barça» va

TE FRED?

A l'hora del dinar, que no manqui

l'exquisit vi

c B O D E G A S F R A N C O -E S P A N O L A S > Dipòsrt: Francesc H O R P I A E C H E i C , S . L·.-üla Laietana, 45, entresol. - Telèfon 20713

(9)

X U T

I W Q l l

PMrlen habcr-lo CTltit aprcnma conduir cn l i E S C O L A

a o c a f ò r t , o.» ©6, t a U o r

sortir a jugar contra el «Racing» amb una sabata i una espardenya.

* » «

Qui són els del i<Racing»? Ah, però no els coneixen? Són aquells de Santander!

I qui són aquells de Santander? Ah, però nu ho saben? Són els del «Racihg».

Eulerals.

Els del «Raringn són uns quants xicots carregats de bona voluntat, però que no tenen ratlla de mitjos. I tampoc no tenen defenses. N i porter. Es a dir : de tenir-ne sí que en tenen, però és com si no en tinguessin. ' l i l porter no es pot refiar dels defenses ni per casuali-tat, i els defenses no es fien del porter ni per miracle.

L'única cosa de bo que tenen són els davanters. Allò són da-vanters ríipids i enèrgics. Si ha-guessin tingut una ratlla de mitjos que els hagués ajudat una mique-ta, la gàbia d'en Nogués no se n'hauria escapat tan baratet com se'n va sortir, no.

* * *

El primer gol el va fer el "Bar-V'a», quan encara no feia un quart que jugaven. Va servir per acre-ditar en Solà com el millor porter que va presentar ahir el «.Racing». Una jugada cap a la dreta, la va acabar en Piera amb una mena de xul furient, que volia ésser un centre i que l'Arocha exposant la closca i amb un desprendiment digne de millor causa, va desviar tan oportunament que va ésser gol.

Tot això succeïa tres o quatre metres al costat de la porta prop de la ratlla de k i k , però com que en Solà també prenia part a l'es-pectacle i havia deixat la porta desemparada, la pilota no va tro-bar ningú que la interceptés i va entrar amb molla elegància.

El segon gol va venir al cap de quatre minuts justos de l'anterior, i va ésser tan brillant si no més que l'anterior.

U n embolic que es va armar davant la porta del Racing, el va aprofitar en Sagi i va llençar un gran xut. U n defensa va dc-turar la pilota sense allunyar-la i en Ramon s'hi va posar bé i rematà.

Però la pilota tampoc no va anar a dintre, sinó que la desvià un inig i la jugada emocionant dc debò s'hauria perdut miserable-ment de no haver-se compadit dels davanters del «Barça» un defensa foraster, que va tenir l'oportuni-tat de posar-hi el cap, i va ésser el segon gol, fet a la seva mateixa porta.

Tots els que hi havien intervin-gut van ésser felicitadíssims.

A continuació va venir el penal, a càrrec del «Racingn.

Era penal, perquè en Saló havia empenyut sense voler la pilota amb les mans, i havia destorbat d'a-questa manera una jugada bastant perillosa per al marc d'en Nogués. El públic, disconforme amb les apreciacions del senyor Balaguer, que feia de refli, va començar a xiular i es va apuntar un éxil.

Amb tot, en Santi no es va dei-xar emocionar, i encara que en Nogués se'l mirava malament, va engegar un xut de pronòstic greu que va tenir un desenllaç fatal. L a pilota, à doscents per hora,

va passar pel m i g de la porta i va ésser gol.

Ningú no va aplaudir, però als del «Racingn el que menys els i n -teressava era que els aplaudissin.

Fins a la segona part no va suc-ceir res més que valgués cap gol.

EI públic que s'havia fet la il·lusió de distreure's, encara que no es veiés gens de bon joc, es va Haver d'avorrir sobiranament davant les jugades de pissarrí amb què ens obsequiaven els jugadors. Les pi-fiadés estaven a l'ordre del dia, i no hi havia ni joc de conjunt, ni joc individual ni jix- de cap mc-na. Kigurin-se com devia anar que els jugadors van ésser acomiadats amb muestros dc desagrado, i que quan van tornar a sortir després del descans els van tornar a xiu-lar...

Al cap dc cinc minuts d'haver-se començat la d'haver-segona part, en Nogués va xutar un k i k , la pilota va caure a deu metres de la porta d'en Solà, i mentre aquest i el seu defensa es feien un embolic i queien tots dos, en Bestit va inter-venir-hi", s'emportà la pilota i tot xino-xano l'acompanyà fins dintre la porta.

L'èxit va ésser d'aquells que n o tenen precedents, i la gent no se'n sabia avenir.

E N P A D R Ó N S E G U E I X I G U A L

—.Només em mancava que suprimissin els Reis. L'única espe-rança que em quedava.

(10)

10 X U T I

'Dos minuts i mig mí-s tard, en Solà, fora de la porta, va fallar una altra pilota i en Sagi va cen-trar, un defensa va fer un ciri amb el cap, i l'Arocha, que s'a-bocà com un lleó damunt la por-teria, va fer funcionar per darre-ra vegada el seu marcador.

De jolgorio no en vulguin m é s . * * «

Enllestim?

Doncs resulta que el partit es va tornar a ensopir, i encara que des de la garita de la ràdio en Torrents estava explicant a la gent que los delanteros brodaban juga-das, la cosa s'anava ensopint a cada moment m é s , i la gent es fastiguejava que era un gust.

De que de quès a la porta d'en Solà n'hi van haver un parell de mils més, i si els davanters de la casa haguessin tingut un dia de bones, els del «Racing» haurien tingut de llogar un tren especial per emportar-se'n la palissa. E l pobre Solà, si no sabia més de ficar-se el menjar a la boca, qual-sevol dia els de Santander el tro-barien mort de gana i l i haurien de pagar l'enterrament.

La davantera tnontanesa, però, com que era l'única ratlla que valia alguna cosa, no es va con-formar amb el quatre a un i en va voler fer un altre. Per això en Larrinaga va aprofitar la pri-mera avinentesa, i després de fil-trar-se entre mitjos i defenses, va riure's de la sortida desesperada d'en Nogués, i s'apuntà el segon gol. Va ésser el més bonic de la tarda, i els que quan va succeir això ja havien desertat, no saben el que es van perdre.

The i Elixir Pujol

Purgant i Desinfectant De venda en Farmàcies,

Drogue-ries, Centres d'Específics i Herboristeries

p n a i - A : Í . \ r EH KL I . » n o x a s o K I

PRODÜCTOSPÜJOUA.

Sant Pere Màrtir, 6 - Telèf. 75373 B A - R C E I O Ï Í A . Mi.»

En Articles de Camiseria

Recordeu aquesta m a r c a C a m i s e r i a Corbaterfa

FERRER BATL·L·ES

36, B o q u e r f a , 38,-Tulefon 16651

Acte seguit, com que l'Arocha jugava de mig-centre perquè en Guzman s'havia fet mal, els del "Racing» es van animar, i si e! partit dura un parell de dies m é s , tomen a Santander amb una vic-tòria per la m í n i m a diferència.

Ja veuen si va venir de prim.

Els darrers moments del partit, en Beslit i l'Arnau s'entretenien tirant la pilota al públic, i el pú-blic es divertia amagant-la i no volent-la tornar. De totes maneres, no va passar res més de notable, i els del «Barça» es van apuntar els dos punts, que era el que es tractava de demostrar.

En Nogués i els defenses del (cBarça» van jugar molt bé. L ' A r -nau va desmarcar molt, en Guz-man magret, l'Arocha de m i g fcé, però de davanter espesset, i a ' i a davantera tots van trotar de va-lent, però de sort no n ' h i va haver. El que es va distinguir més, en-cara va ésser en Piera.

Dels de fora ja els hem dit el què. De manera que val més no insistir.

El refli no ens va agradar, de la mateixa manera que no va aca-bar de fer el pes n i al .públic, n i als de Santander n i als mateixos del «Barça». I això que és aquell refli que aquella vegada d «Barça» li va regalar una pitíilera de pla-, ta...

E l públic es va avorrir, però va sortir mig aconsolat, perquè s'ha-via guanyat. Els socis del «Bar-ça», demà ja hi firmarien amb avorrir-se mentre guanyessin, oi?

DIFUNT EL « B A R C E L O N A » V A I N A U G U R A R L ' A N Y N O U V E N -C E N T A L « M A R T I N E N -C » PER

2 G O L S A i

Pel «Martinenc», el partit cons-tituïa una solemnitat, i el públic

va respondre omplint el camp del carrer de la Indústria.

Com era d-'esperar, el «Barce-lona» va passar el Calvari, que acostuma a passar sempre que juga contra un equip inferior. Da-vant d'un «Martinenc» disposat a començar l'any amb una victòria, els barcelonistes suaven sense te-nir en compte la temperatura, i escupien terrossos de glaç.

.Sortosament, el ((Barcelona» fou el primer en marcar, gràcies a en Bestit, i això donà ànims als acla-parats jugadors blau-gr^na. Amb aquest resultat d'un a cap s'ar-ribà a la segona part.

Fins a q u í , tots els esforços bar-celonistes per millorar el resu'tat s'havien estrellat davant de la defensa heroica d'en Serrano i l ' U -riach, que foren proclamats els Daoiz i Velarde de Sant Martí. A la segona part, en Ramon va recollir una centrada de l'Arnau i va marcar el segon gol pel «Bar-celona». Els de Sant Martí varen fer un crit imperatiu a totes les seves energies, i , com un sol home. s'abraonaren a la porta d'en No-gués. Sentblava que es volguessin cruspir el porter i tot. I com que l'entusiasme sempre és premiat, THuerva aconseguí d gol de l'ho-nor.

Després d'aquest, l'entusiasme, en lloc de decaure, a n à en aug-ment, car els martinencs, després del de l'honor, volien el de l'em-pat. Això no s'esdevingué, i amb el resultat de 2 a i el partit acabà puntualment a l'hora anunciada.

A en Castarlenes, que arbitrava, varen dedicar-li aquella cinquan-tena de bronques.

P E R A B O N G U S T

I ECONOMIA

E N

Mitjons

Camises

Corbates-Guants

Pçs. Universitat, 7

F . V e h i l s

Avia, de la Porta - r j • T i ilel'Angel,32l34= V 1 U O. i

(11)

X U T I 11 E L «CATALUNYA.. A S E V I L L A VA P L A N T A R CARA A L «BETIS.., P E R O Q U A N L I P L E G A -REN . L ' I B A S E Z I L ' A R T I G A S , S ' H A G U E D E R E N D I R I PER-D É PER 2 A i El ((Catalunya.., tjue <i força tle viatjar amb «autocar» va a g a í a n t experiència, a Sevilla es va mos-trar decidit i castigador. E's del «Betis», sorpresos, anaven una m i -ca de bòlit i quan es trobaren que s'havia acabat la primera part i no havien pogut marcar, tingueren un atac de desesperació d'aquells que posen la pell de gallina a l'e-quip foraster.

C o m e n ç à la segona part i es vegé clar que els sevillans havien sortit al camp en pla de picadors de biaus i que estaven disposats a no estar-se de res. En Cabo, que

defensava la porta del ((Catalu-nya.., féu unes quantes parades, jugant-s'ho tot menys Thonor. E l deliri dels sevillans, però, augmen-tà quan en Burillo, sense reparar les conseqüències, tingué l'atrevi-ment de marcar un gol pel "Ca-talunya... Això desbordà la indig-nació del ((Betis» i l'emoció es feu gran-guinyolesca. En Garcia de la Puerta aprofità el moment i mar-cà el gol de l'empat. Immediata-ment, aprofitant l'engrescament dels locals i l'atabalament del ((Ca-talunya», l'Adolfo aconseguí el se-gon, que era el de l a victòria, i ja no es marcà cap més gol.

E l partit fou tan correcte, que l'Ibànez i l'Artigas hagueren de retirar-se a peu coik fets uns ecce-homos.

E L «SABADELL» VA GUA-N Y A R E L «BADALOGUA-NA»

PER 3 GOLS A CAP A la Creu Alta hi h a g u é tiberi i. els davanters sabaddlencs s'atï-paren de marcar gols. E l «Badalo-na» perdé la carta de navegar i morí com un pollet.

El primer gol l'aconseguí en Carreta.

E l segon l'aconseguí el mateix jugador.

I el tercer fou obra d'en Calvet. I cl més gran es que si els da-vanters del ((Sabadell» haguessin estat més encertats, encara n'hau-rien marcat més.

Durant la segona part, un es-pectador tan distinguit com ele-gant, saltà a! camp, ventà un cop de puny a en Caslarlenes i desapa.

regué com el dimoni dels Pasto-rets, sense que fos possible tro-bar-lo.

Tots els que el coneixen, han dit que no sabien qui era i que no l'havien vist mai.

E l « p i n g - p o n g

E l «ping-pong» o ((tennis., de saló és un dels esports més sim-pàtics que es juguen en les re-unions familiars. Diem ((que es juguen» amb una dosis considera-ble d'imaginació, doncs, ben en-tès, el (oping-pong)) es troba absent de gairebé totes les taules fami-liars.

Voldríem assenyalar alguns dels avantatges que de la pràctica del «ping-pong» es desprenen, a fi de que els nostres lectors, amics dels entreteniments casolans, les estu-diessin amb deteniment.

E l principal consisteix en la predisposició a intimar i fer es-pontànies coneixences, ambdues co-ses de molt transcendentalisme per a la gent jove :

—'Senyoreta, ara saca vostè? — V o l dir, jove?

—Ja ho crec, Angélina. —Ah, però vostè sap que em dic Angelina?

I ja h i som. E l diàleg esdevé subratllat de somriures; a là se-gona partida de (oping-pong» els dits ja s'acaricien ((casualment»,

i a la tercera... a la tercera l'up-percut). sentimental ja gairebé pot donar-se per descomptat.

T a m b é és de gran utilitat el «ping-pong» per a rebaixar la gras-sa i conservar la línia, sempne, però, que el ventre dels jugadors no sigui exageradament esfèric, doncs, en aquest cas, el terreny de joc resta reduït a un espai l i l -llputenc, del tot insuficient per a disputar-hi cap «set».

Els clubs de «tennis» més aris-tocràtics tenen un salonet confor-table, amb la corresponent taula de ((ping-pong» emplaçada al bell mig. Els profans d'aquest esport, quan penetren dins el temple dels (eping - pongnistes», solien fer-se aquesta auto^explicadó ;

•—rAh, vaja, ja ho entenc: es tracta de la maqueta del dub.

I cuiten a sortir, inflats de la més grotesca petulància.

Concestlonarl per a Ics províncies de Barce-lonalOironai J T O A P í M - O T A T S TAMARIT, 95 1 97 :; TELÈFON N." 31506

r

LES P R E T E N S I O N S D ' E N P L A T T K O

—No podem. Pensi que tenim tres porters de primera categoria. —iHome, jo m'acontentaria amb la plaça d'aspirant a suplent del porter suplent del titular i porter de les epidèmies grijjals.

(12)

12 X U T

C A P Í T O L : ((LA PECADORA.., PER A D O L F M EN J O U Anant al cinema, hom és víc-tima constantment de les sorpreses m é s inversemblants. E l dia que hom, atret per la propaganda, va al cinema convençut de que veurà quelcom sensacional, l i claven un super-rave com una casa de pagès i en surt super-aclaparat ; en can-vi, el dia que hom hi va escamat, pensant que l i encolomaran un

MOLT AVIAT, al

Saló Catalunya

estrena del film de gran realisme i la màxima emoció

EL CODIGO

per B A R R Y N O R T O N M A R I A A L B A i C A R L E S V I L L A R I A S Producció de COLÚMBIA P I C T U R E S parlada en espanyol, distri-buïda pels ARTISTES ASSOCIATS

Aquest film s'inspira en el lema: ODIA EL CRIM; COMPADEIX,

PERÓ, AL DELINQÜENT

rave, l i claven un film amb cara i ulls i on surt saltant i ballant com un cadell.

Això és el que va succeir-nos la nit de Cap d'Any al Capitcl. Nosaltres hi a n à v e m convençuts de que L a pecadora seria allò que en diuen un drama de la vida real, carregat de carrincloneria i d ' i m -becilitat, i va resultar que es trac-tava d'una pel·lícula dirigida per un home intel·ligent (n la aual en Menjou i la Bennet hi feien dues creacions.

L'argument, tret d'una novel·la nordamericana, és la vida d'una noia de condició humil que, can-sada de viure en una llar atapeïda de problemes domèstics, en com-panyia d'un pare gandul i d'una colla de germans explotats, acaba deixant-se temptar per un senyor de diners que resulta ésser una persona decent.

Es la vida! L'ocell que, cansat de la gàbia de filferro, vola i va a parar a la gàbia daurada! S í ! Es el bon gust que es rebela con-tra la misèria i, quan es (roba en mig del luxe, torna a sacrificar-se per amor i retorna a la misèria. Perquè han de saber que quan la Bemnet té trajos de soirée i collarets de perles, s'enamora d'un periodista i renuncia al luxe per viure la seva vida.

Tot això, que en mans d'un director clàssic resultaria insupor-table, en mans del director de L a fieradora esdevé un film deliciós, ple d'escenes ben observades i de

detalls justíssims que us eixam-plen l'esperit.

Fins en Montgomery, que el dia que va debutar amb la Greta Gar-bo ens va obstruir la felicitat, en aquesta pel·lícula hi està encaixat i es comporta com un excel·lent actor cinematogràfic.

Respecte l'Adolf Menjou, d'en-çà que ha renunciat als seus

pa-pers de castigador nosaltres no hem tingut més remei que recon-ciliar-nos-hi i , després d'aquest film, l'estimem com si fos de la família.

w

MERS £ T É V O S T È F l t C S ? '••ESTA. SEGCKA D E QUE E I . S C02V.VPKÈN7 V i ; « I

C O t I S E U A X .

w

l A S P E K X F J S C I E S D E per J A C K I E C O O P E R , R o b e r t Coogan, M i t z l Green i Jackle S e a r l • Sentirà emocions defconegudes i aprendrà a conèixer l'ànima dels nens. ES U N F I L M " P A R A M O U N T "

(13)

X U T 13

N o t i c i a r i X U T !

»IADÀ

AL

R E I S

Els de la «Fox» pariaiit de l'art s de Catalina Bàrcena són una cosa definitiva. Primer botó de mostra : k

ii^Quién no ha oído nombrar sü elegància, su exquisita sencillez y, sobre todo, su inohidable vòz, la voz que n o cambia ni con los ticni-pos n i lugares, y que siempre se-rà la misma, bicn sea en el teatro o a través de micrófono cinemato-gràfico, duloe, fresca y risuena, cual eco de oro y cristal?

Mira què t a l ! (El comentari és perfectament idiota, però té l'a-vantatge que acaba en vers.)

* * *

Ara bé ; el segon botó de mos-tra supera i de molt el davassall de literatura vaselinesca conden-sat a la nota anterior :

«El arte de la Bàrcena es ella misma. No es algo que ha adqui-rido tras largos estudiós y penosos ensayos, no. Es algo que ha ido desarrollàndosé con los anos y la experiència, algo que lla ido çre-ciendo natural y lentamente como una hermosa flor, abriéndose su»i-vemente a los elementos descono-cidos cual delicado y aterciopelado pétalo de rosa, y èxtendkndose a través de los campos del teatro como la mas fragante aroma,

perUna p e l · l í c u l a d'espionatge f e i a pels o r g n -nitzadors d e l Se-vcl Secret

amb

Brig 'tlc Helni i W.l y Friíchs

fumando el alma con su exquisita dulzura y simpatia, y calmando, cual bàlsamo de amor y paz, los mas profundos dolores del cqra-zón y la vida h u m a n a . »

B h , que fa maco? Això d'aícr-c i u p e l a d o p é l a l o d e r o s a no s'ho ha sentit ni cl mateix Mòjica !

* * •

Una altra nota parlant de Ca-talina Bàrcena no menys suculent que les anteriors :

«La Bàrcena es la actriz supre-ma, la actriz perfecta. Ella no necesita actuar.»

Caram, caram, senyora Bàrce-na, si que anem bé per a fer creu-re que Espanya és una R e p ú b l i c a d e I r a h a j a d o r e s !

* * *

Als «Artistes Associats» (oficina de Barcelona) les notes per a la premsa ja les raTacten en català. Val a dir que es tracta d'un cata-là que al senyor Pompcu Fabra potser no li faria molta gràcia, però amb tot i això, cal agrair la dignitat de la iniciativa.

A veure si a can «Paramouiít» <:s piquen de l'amor propi i seguei-xen l'exemple.

* * »

Aviat veurem I n g a g i , un film en el qual, segons diuen, un goril·la fa el paper de protagonista.

ELS NEGRES ESCA MATS

(14)

14 X U T

OES DP MATARÓ

Un retall del Diari de Mataró : «.DEL PARTIT «GIRONA» - «ILURO» L a Federació Catalana torna a

demostrar fins on arriba la seva justícia, esbravant-se contra

l'nlluron

H i havia encara qui creia que la Federació dictaria amb refe-rència al partit «Girona»-«lluro» un fall que s'adigués a la veritat dels fets.

Es veu, però, que els dirigents del futbol català han volgut ven-jar-se de la lletra—lletra que no ha estat publicada n i per nosal-tres, no sabem perquè—que els hi fou tramesa en nom de l'Assem-blea de INiIluro», castiganl-lo amb referència a aquell partit amb la pèrdua del punt guanyat, i a més l i descompta dos punts de la clas-sificació general per haver-se re-tirat del camp. Es a dir, descarta completament al club mataroní de! Torneig de Promoció. I visca la justícia i l'esport I

Així, doncs, l'idluro» ha\ia de continuar jugant malgrat tenir al-guns jugadors lesionats pel públic i fins per la guàrdia civil. Tot això és molt h u m à !

I els falls de l'àrbitre i de la Federació, qui els controla?»

DES DE REUS

Procedent de la capital vaig re-bre la següent lletra del popular Sheriff de Llofriu :

uSenyor Ganxet. Bassot de Gor-nals, 89. Reus.

No dubtant que tot quant li anoto serà de vertader interès pels" sidralistes de tota aquesta comar-ca, prego faci tots els possibles per encabir aquesta missiva a la seva crònica setmanal. U n milió de Mercès i dues centes Antònies.

Vet ací, doncs, que, fillets de Déu, trobant-me a Tarragona per tal de col·locar cinc vagons de ce-bes amb trompa, vaig poder as-sistir al partit <iVilanova»-«Gini-nàstic».

Com deuen estar enterats tots

vostès, aquest encontre tocava fer-lo en camp neutral, per tenir el ((Vilanova» el cementiri desqua-lificat, però el mai i prou club «Gimnàstic de Tarragona, compre-nent que el «Vilanova)) no tro-baria cap inconvenient en quedar-se al cul del sac, li. proposà certes condicions, que foçcn acceptades tot seguitAÍTot sigui pel bé de l'esport.

';-Segons referències, la clàusula principal era que els vilanovins

ha-h m i

i

m m , h

vien de deixar-se guanyar, doncs -d'aquesta manera el «Nàsdc-Xavó»

es .posaria en situació de poder fer ganyotes al «Reus».

Malgrat saber que el ((Gimnàs-tic» tenia el partit a la butxaca, vaig voler presenciar aquest dar-rer partit dc campionat.

El camp presentava l'aspecte de les grans solemnitats ; vuitanta espectadors al sol i vinticinc í a -nàtics a la sombra.

Acabà la primera part amb dos a zero a favor del «Vilanova», i

O r i g e n d e l a

t u b e r c u l o s i

Aquesta terrible 1ma!altia és pro-duïdg, generalment, per contagi, i estan més propenses a adquirir-la les persones dèbils. El microbi es-tà en l'aire, i en respirar passa, als pulmons, on si es tracta d'una persona d è b i l , ' e s desenrotlla i re-produeix, donant lloc a la malal-tia. Per això recomanen els met-ges a totes aquelles persones dè-bils, als anèmies i convalescents, que prenguin el F O S F Ü G L I C O -K O L A D O M È N E C H , puix aquest enèrgic reconstituent, de grat sa-bor, dóna a l'organllme els ele-ments necessaris per a defensar-sc contra el microbi.

tots els espectadors i fanàtics co-mençaren a posar cara de moniato i a fer el bot, doncs allò no era el convingut.

Abans de doner començ als qua-ranta cinc minuts darrers, els de-legats del «Vilanova» exigiren del

«Nàstic» el compliment del pac-tat, doncs del contrari no es dei-xarien arrebatar els dos punts.

Aquí va ésser Troia : Ja tenen vostès als directius dels vermells prometent que una vegada acabat el partit els h i farien entrega de la borsa, però com que els vila-novins no estaven per brocs i

co-neixien el panyo, contestaren en una forma gens falaguera pels de Tarragona. Amb això es començà la segona part, i , està clar, l'e-quip de Vilanova sortí al camp disposat a fer^ne un parell més.

Mentre es feia joc, per la t r i -buna hi hagué un gran moviment, i poguí clissar com dos senyors, membres de la secció de futbol del ((Nàstic», amb sendos capazos, de-manaven per la mort de Déu ca-ritat per tots els espectadors per tal de recollir les satisfaccions que ek de Vilanova demanaven per perdre el partit. Entre tots ds Gu-tiérrez, Mellndrez, Sànchez, Ber-múdez, Giménez i «Alonsos» que estaven a la preferència recolliren 67 endoles, que, sumades a les que havien fet de taquilla i les que varen cercar per la Rambla i el Port, feren el total menys 35 cèntims per poder entregar als vilanovins.

Faltaven sols deu minuts per acabar, quan un delegat dels fo-rans, des de la tribuna, féu se-nyal als seus jugadors amb una canya pelada i una tovallola dalt. Aleshores, l'equip vilanoví féu vaga de cames caigudes, i els valerosos i bizarros equipiers del «Nàstic» aconseguiren tres gols, tenint l'àrbitre d'allargar d partit cinc m i -nuts perquè els davanters no tro-baven la porta per desfer l'empat.

No vulguin saber la disbauxa que hi hagué després d'aquesta victòria tan noble com desinteres-sada ; d s uns es feien petons al

(15)

X U T I 13 N o h o o b l i d i ' c o n -t r a U L L S D E P O L L , D U R Í C I E S I V E R R U -G U E S . ú n i c a m e n t

J B I L

D e s c o n f i ï d ' a l t r e s r e -c o m a n a -c i o n s I e x i g e i x i s e m p r e C u r a - U l l s d e P o l l " J E I L "

Preu: Pessetes l'75 ei tub. En Farmàcies i Drogueries

bebès, els Gutiérrez i Sanchez da-ven per ben empleats els dos rals que satisferen ; en fi, la caraba.

Sortiren de l'estadi tots for-mats ; uns quants vailets del Ser-rallo, amb diaris encesos, obrien la marxa ; després seguien els j u -gadors de dos en dos, donant-se les mans ; al darrera d'ells, una secció de socis tiraven closques de musclo, confetti i pells de ta-ronja ; tancava la comitiva tota la Junta en pes del club vermell, que, portant el pas dels nostres «ar-mats», cantaven unes cançons al-lusives al «Reus» per haver-se que-dat darrera seu.

Així que la processó arribà a la porta del Club ((Gimnàstic», una forta ovació apagà tots els fanals de la Rambla, però en aquell pre-cís moment aribaren de Reus els espies del «Nàstic». H i hagué un silenci tan general, que sols es sentia respirar en Joanet de l ' A i -gua.

—Senyors—digué un dels espies — la desgràcia ens persegueix, doncs el «Reus» acaba de donar

una lliçó al ((Sans», vencent-lo per tres a cap.

El cop fou tremendo: suïcidis, desmais, melses fora de lloc, crits, gemecs, budells esqueixats, male-diccions, etc. ; allò semblava tal-ment la batalla del Marne. Una vegada la cosa una mica assos-segada, tancaren les portes del «Nàstic-Xavó», i un senyor direc-tiu penjà el següent lletrero :

Por primos y por paganos a liacer / ) . . . no.9 vamos.

La Junta Això és tot el que va passar a Tarragona el dia que el ((Reus» demostrà que posseeix la

supre-macia del futbol de la província de Tarragona.

El teu amic.

E l Sheriff de Llofriu P. D.—Dintre pocs dies t'envia-ré una còpia exacta del document que firmaren els dc Vilanova i el ((Nàstic-Xavó», doncs acabo de trobar l'original penjat en un re-íreíe públic.»

Per manca d'espai, deixo de res-senyar els partits amb el ((Grano-llers». U n altre dia serà. Sols els puc adelantar que els jugadors del «Reus» guanyaren una copa i la

Junta de la secció de perdre moltes pàfies. futbol

GANXET

DES DE VIC

BON ÀJJOURI '

Sí, senyor, bon auguri. Any nou, corresponsal nou. Doncs sí, espor-tistes vigatans, mercès a la bene-violència del Conclave i a la gan-duleria del famós Titella ; això és el motiu que ha donat pas al no

fl.SANRofiA

Balmes. b2-BARCELONA in. u , , , ,

c i c : _ o è i _ . A ^ r

ACCESORIOS^h^?

SPORTS

tant famós (tinc de fabricar-la) Simonetti, que d'avui endavant (sempre contant amb la benevo-lència) farà vostres delícies sidra-lístiques des d'aquestes planes del popular X U T !

No és el meu lema i «La pura veritat», sinó que, però (sempre amb les màximes garanties de se-guretat, no fos cas que rebés del carpó) : ((Ficar-me allà on no cm Cridin en qüestions sidralístiques». Deixo per a vosaltres la compa-ració dels dos Temes, tot i

adver-tint-vos als que sou frares (preneu candela) que esteu alerta, doncs no vull passar per alt moltes pe-titeses existents i per existir...

Les raons socials ((Vic F. C » , «Penya Bons», «/Penya Atlètica, S. L.», esportivament parlant i per ordre de mèrits conquerits, com i també per anys de llur exis-tència, són els capdavanters de la grimègia . futbolística de nostra ciutat. No podem dir-ho així del «Marià-Ausa», algun temps rival de'l ((Vic», àdhuc dels «Ràpids», r i -vals dc la «Penya B o n s » ; avui, no sé si degut a la crisi, quasi no respiren...

* * •

Quan hauran sortit aquestes rat-lles, ja h a u r à finit la primera volta del campionat de la Lliga ama-teur, i per tant celebrat el parlit (iviciMiAri nvs» ; no vull fer cap comentari sobre aquest partit, doncs no em fallés la lògica i adéu prestigi (?)•

Adéu siau, i fins la setmana en-trant, que us en faré vint cènlims de Fesmentat partit.

SlMONIOTl

DES DE OLESA DE MONTERRAT

SAUUM...

...que el dia 27, al camp de r<(Olesa», va anar-hi a fer la tofr na-visita el famós equip de Vila-decavalls, doncs la devia a la "Pe-nya».

...que, després d'un partit molt romàntic, varen poder perdre per 5 go's a

...que, tot i essent de la terra vermella, se'ls veia que també sa-ben tirar cosses.

J o v e s q u e a n e u c a m í d e l a c a l v í c i e

Un sol remei ciervlfic

exis-téix, per a guarir-vos, el

a base de sofre, e gran

es-pecífic contra la seborrea.

Un sol producte permet un

rentat racional de cap, el

(16)

10 X U T

COMPANIA DE LÍNEAS AÉREAS SÜBVENCIONADAS S. A.

C »

! • J

S

l »

S © S » J

\ . 9

S E R V E I D I A R I

B a r c e l o n a - Madrid

Madrid - B a r c e l o n a

El més ràpid, - El trés econòmic. - El més segur

A C A D È M I A

P R À C T I C A

T E L E F O W 16716

19 f| I I I * D fi Sistemes p i a t i c í i Dreu5.Ensenyança ij ü IH t K U indiviciua! ' intuïtiva. Clasf es per a

ou-w k ix y jors d'edat, joves i senyoretes. Aules se-psrades. P · t o r t D * . <*• lletra, C r t o g r · t i R . C è l e a l

CDcveentil, T e u a d o t i l » d» itibra*, CDeetiricgi-BtiB, T a g a l g r a f l a , «ta

1111 A M r Ct P P O f ESSORS NADIUS I PRÀCTICS.

I l l l l l n l r a

MÈTODES RÀPIDS I PERFFCTFS.

I V i v i f i k V FRANCÉS, A N G L E S , A L E M A N Y ITÀLIA. ESPANYOL I CATALÀ ALS ESTRANGERS. TRADUCCIONS.

B a i x i l l e r e t Enginyers Industrials, Peritatge, Professorat i Intendent Mer-cantil. Oposicions. Textes I programes oficials. Ensenyança l l i u r e I oficia! col·legiada

Prlnero flcodènla iocorporodo ollclplsienl n '•

Kseolo d'fllts Estudis (Derconills I a l'fnstliírt nsalosel

de 2.* Ensennanca de Barceloni

S E C C I Ó E D I T O R I A L . — Edicions pràctiques. O B R E S PUBLICADES: «Ley sobre Utilidades aplicada a la Contabilidad>.—tCorrespondencia Mercantil Pràctica».— cLibro del Maestro y del Alutnno». —cMecanografía».— cTaquigrafía sistema Garriga».—«Inglés, Primer Curso».

CARRERES

O F I C I A L S

FONTAN ELLA,4

(c

ATALUNïA

...que el millor que portava aquest equip com a públic eren dues nenes que valien totes les peles.

...que aquestes feien onze anys al jugador Canals, perquè diuen que no l i veieren cap pèl a les cames.

...que si el públic de 1'«Olesa» continua tan fredolic i on cada

par-tit va arrencant ceps de les vinyes per fer foc i escalfar-se, la Junta es veurà obligada a posar calefac-ció al camp.

... que l'altre dia dos directius de l'«0.1esa» varen passar un

ra-tet xerrant amb el mig-centre de 1 VEsparraguera» i aquest els contà que altra vegada feia el bot amb la Junta, doncs el dia que van jugar amb el «Batlló» no l i van deixar lluir les seves qualitats quí-miques.

...que deien que va anar a un bateig i que quan caminava pel carrer anava d'una banda a l'altra.

..que, si en lloc de tenir la raspa a Martorell la tingués a Olesa, ja faria sis mesos que jugaria amb el titular a canvi d'alguna res-palladeta a sota la barba i pa-gar-li algun cafè de tant en tant.

J. SLANAK

DES DE TORELLÓ

líColòuia Fabra i Coats» L ' a u t ò m n i b u s d'en Llàtzer, carregat a més no poder, entre j u -gadors i entusiastes del «C. D . Borgonyà», va traslladar-se el diu-menge passat, dia 20 del present, a Campdevànol, amb caràcler de lomar-los-hi la visita, tal com Déu mana.

Tant jugadors com acompa-nyants, pel camí tots feien comen-taris: Els uns deien que guanya-rien, altres que tenien segur el perdre, i fins el capità va dir que si el refli no anava a l'hora (tal com ells varen prometre en la seva última visita) ordenaria la retira-da dels jugadors.

Varen posar-se a jugar ; per casualitat, els campdevanolencs va-ren ésser els primers de marcar lanto. El refli estava m é s que sa-tisfet perquè tot anava al peu de la lletra, però quan un dels nos-tres jugadors li va prometre fer-'.i un físic nou, per les imparciali-tats que feia, el xicot no va tenir altra solució que pasar-se a la raó.

Encara que després d'estar avi-sat el refli va fer els ulls grossos pels de casa seva, amb lot i això no va poder oposar-se davant de la fúria del dBorgonyà», que va ensopir als campdevanolencs per tot l'hivern, vencen t-los pel resul-tat de 8 a 2.

(17)

X U T ! 17

quedaran convençuts els del «C. E. Campdevànol» de que cl (cC. Lj. Borgonyà» é s superior, o, almenys, n'ha donat proves.

ESCOMBRARIES, S. A.

DES DE MORA LA NOVA

E l dissabte passat, el i<F. C. At-lètics» va anar a jugar a Benis-sanet contra el titular d'aquella localitat, guanyant per la misèria de cinc gols a zero. L a nota c ò -mica del partit va ésser que van haver de comcnçarlo amb mou j u

-gadors per banda, i encara en Sentís i en Font M . amb els locals.

I el diumenge vàrem rebre la visita del «Júpitcr Keusenc», d è Reus, a l que vàrem passar per la pedra per 6 gols a 2. Q u è direm del partit? Doncs que els de Reus van m é s rcforçadcls que a l'altre partit, que varen quedar g a i , també a favor dels nostres. Que en Bartolomé, quan va estar al costat en q u è estava la seva x i -cota, fins es llençava als peus a salvar les jugades. Que en Martí 1, a pesar de portar les salbates es-botzades, donava uns cacauets que eren un bust de veure. I que per aquesta setmana j a n ' h i ha prou.

WAIXES-TER

DES OE ROQUETES

No é s veritat que la premsa.hagi publicat la següent nota de so-cietat :

«En la major intimitat varen contreure matrimoni el distingit i acreditat magatzemista de llet condensada don «Dertusa Futbol Club» amb la pomposa protectora del futbol 'humil (mau !)• donya «Lliga Amateur de Futbol», des-prés de dos anys de relacions amo-roses...

Entre la concurrència d'invitats d'honor h i havien els àrbitres bar-celonins amateurs senyors Chirri Canivell, Solà i Cardús, i algun altre, tots ells amics íntims del nuvi, a qui han tret de més d'un compromís i seguiran treient-lo.

La núvia, com a present de no-ces, féu ofrena al nuvi d'un punt que, jugant de campionat, es va deixar aquest al camp del «Lira Roquetense», i l i prometé que quan hagi de desqualificar a un jugador dertusà ho farà en dies en que dit club tortosí no jugui de cam-pionat. E l nuvi, en canvi, féu pre-sent a la núvia l'adhessió (?) dels clubs comarcals, que recentment no tingueren quelcoms per enviar a dita «senyora» a passeig.

Ha estat molt desfavorablement comentat el que el distingit

ma-P a s í i l l a s A S ma-P A m e

CUREN RADICALMENT UA T O S PERQUÈ COMBATEN LES SEVES CAUSES

Catarros, ronqueres, angines, l a r i n g i t i s , bronquitis, tuberculosi p u l m o n a r , asma i totes les afeccions, en general de l a g o l a , bronquis i p u l m o n s . — i es Pastilles A S P A / M E s ó n les receplades pels metges. Les P j s t t -lles A S P A I M B s ó n - l e s preferides p is pacients. Les Pastilles A S P A I M E es venen a U N A pesseta lo capsa en les principals f a r m à c i e s l drogueries.

Especialitat farmacèulKa del Laboralon SOKATARÜ Carrer del Ter, 16 : Telèfon 507Q1. —B A R C E L O N A

BoDEGAS BILBAINAS-S A

CHAMPAfjl L U M E N

N E R V I O S O S !

P r o u d e polir I n ú t i l m e n t , g r à c i e s a l a s acreditades

6RA6EES POTENCIALS DEL DR, SOIVRÉ

que c o m b a t e n d ' u r a m a n e r a c ò m o d a , r í p i d a i eficaç l a l í E T C R A S T E N I A . . Impotència (en totes les se-ves manifestacions), mal de cap, cansament mental, pèrdua de memòria, vertígens, fadiga co rporal, tremolors, dlspesla nervio-sa, palpitacions, histerisme I trastorns nerviosos, en general de les dones I tots els trastorns orgànics que tinguin per caus» q origen esgotament nerviós. Les BRABEES POTENCIALS DEL OR. SOIVRÉ més que un medicament són un element essencial del cervell, medula i tot el sistema nerviós, regenerant el vigor sexual pro-pi de l'edat, conservant la salut I prolongant la vida; Indicades 'especialment als esgotats en la seva joventut per tota mena d'excessos, sconsegnlnt sempre, amb l'es ORAOEES POTEJVCIALS DEL DOC-TOB SOITBCItots els esforços 0 exercicis fàcilment 1 disposant l'organisme per rependre'ls sovint! srab el màxim resultat, arriba»! a l'extrema vellesa! sense violentar l'organisme amb energie s pròpies de la joventut.

BARTA PZW X>BE I B BLASCO P E B C O I X V E N C E H - S E ' K Venta a 5 ' B O pessetst liascc, es lolis les prlnclpali larmicits d'Espanya, Portugal 1 Amèrica

N O T A . — D l r t g i n t - s e t enviant O'ZS pessetes en segells de corren p e r a l f r a n q u e i g a Oficines Laboratorlo S ó b a l a r » . C a r r e r d e l T e r , t e , B a r c e l o n a , rebran g r a t i s a n l í l b r e t expllcatta sobre r o r i g e n , desenrotllo y tractament d'aquestes malalties.

Referencias

Documento similar

Donat que el sector del turisme rural està en creixement però ja té una trajectòria i l’oferta és important a la comarca; ens hem decantat per seguir una estratègia

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y

que hasta que llegue el tiempo en que su regia planta ; | pise el hispano suelo... que hasta que el

dente: algunas decían que doña Leonor, &#34;con muy grand rescelo e miedo que avía del rey don Pedro que nueva- mente regnaba, e de la reyna doña María, su madre del dicho rey,

En junio de 1980, el Departamento de Literatura Española de la Universi- dad de Sevilla, tras consultar con diversos estudiosos del poeta, decidió propo- ner al Claustro de la

E Clamades andaua sienpre sobre el caua- 11o de madera, y en poco tienpo fue tan lexos, que el no sabia en donde estaña; pero el tomo muy gran esfuergo en si, y pensó yendo assi

Fuente de emisión secundaria que afecta a la estación: Combustión en sector residencial y comercial Distancia a la primera vía de tráfico: 3 metros (15 m de ancho)..

La campaña ha consistido en la revisión del etiquetado e instrucciones de uso de todos los ter- mómetros digitales comunicados, así como de la documentación técnica adicional de