Anna Roca Torrent Consultora i professora associada, Universitat de Girona

Anna Roca Torrent

Consultora i professora associada, Universitat

Índex

1. Situació de partida:

Reptes, obstacles i oportunitats

2. Estat de la qüestió:

Objectius i estudis

3. Maneres d’accedir a la terra

Casos emergents

4. Compartir reflexions

1.

Situació de partida:

Reptes, obstacles i

Reptes

Obstacles

Oportunitats

Manca de relleu generacional i baixa ocupació

Domini agroindustrial(cereals i farratges)

Sense encaix entre polítiques

agrícoles mediambientals i alimentàries

Despoblament rural i municipis sense pagesia

Pagesia sense reconeixement

social

Vulnerabilitat autosuficiència alimentària

Competència d’usos per la terra

Importants dificultats d’incorporació

Sector agrari envellit (60,7 anys mitjana Cat)

Pèrdua 12 explotacions a la setmana (1999-09)

Preus de la terra alts

Medi rural cada cop menys agrari

Incertesaper l’emergència climàtica

Xarxes col.laborativesben cohesionades al territori

Vincles amb la recerca Sensibilització i percepció positiva en l’ús i funcions de la terra

Dinamització i gestió del

mosaic agroforestal

(pobles vius)

Encaix agrourbà

Canvi del model productiu agrari (projectes per a les persones)

Enfocament: sòcio-econòmic

Nova pagesia i sistemes de producció alternatius Circuits curts de comerç i distribució, propers

Economia local i de proximitat

Propostes socials i compartides/col.laboratives Noves oportunitats negoci innovadors i col.lectius

Recuperació tradicions i costums tradicionals Visibilització de la pagesia

Nous valors associats producció i consum responsable

Especulació (preus de la terra i mercats de futur)

Manca de reconeixement social de la pagesia Patrimoni rural abandonat i desconegut

Intensificació activitat agrària Suport desequilibrat de la PAC

Requeriments agronòmics lligats a l’agroindústria Pagès és l’esglaó més feble de la cadena de valor

Enfocament: territori i medi ambient

La terra un recurs limitat i escàs (bé comú)

Redimensionament de les explotacions i professionalització Protecció de la biodiversitat

Acords de custodia i conservació del patrimoni mosaic

Espais agraris en la planificació

Preservació de l’agricultura urbana i periurbana Vitalitat dels pobles rurals

Emergència climàtica

Preocupació creixent pels aliments sans i saludables

Banalització dels espais agraris (pati del darrera) La planificació territorial no integra l’alimentació Competència d’usos per la terra (infraestructures, equipaments i serveis)

Homogeneïtzació i degradació del paisatge agrari Dificultats de gestió dels residus

Contaminació per nitrats

Font: Indicadors de Sobirania Alimentària Arran de Terra, 2018) 1. Situació de partida:

Indicadors Sobirania Alimentaria Catalunya, 2018. Arran de terra

Informe Hands on the land for food sovereignty, 2013

Informe Hands on the land for food sovereignty, 2013

2.

Estat de la qüestió:

Objectius i estudis

Accés a la terra. Per què? Per a qui?

 Atorgar suport al desenvolupament de l’activitat agrària  Recuperar de terres abandonades

 Generar ocupació i preservar mediambientalment els entorns rurals

 Facilitar i crear projectes proactius, creatius i innovadors (formació i assessorament)

 Apostar per dinàmiques col·lectives (sinèrgies amb la pagesia local), integradores (vinculant la transformació amb la distribució) i transversals (incloent propostes vinculades amb la salut, l’educació, la ciutadania)

 Adquirir coneixements del territori (agraris, culturals, naturals)  Cohesionar el territori (economia de proximitat i ocupació)

 Prioritzar criteris ambientals i d’economia social a través de l’activitat agrària  En definitiva, per produir aliments com estratègia de futur

Relleu generacional. Per què? Per qui?

(D. Cavichioli, 2016, UNIMI) (Univers 900 explotacions hortícoles italianes)

 La supervivència de l’agricultura familiar i la seva transferència van lligades a:  Entorns favorables/desfavorables amb característiques d’ordre:

 Intern (agrícola, familiar, persones, projectes, sistema de producció, edat, formació, gènere, renda,...)  Extern (condicions mercat, contextos de recessió, oportunitats laborals a la ciutat, estratègies

d’adaptació, grau de ruralitat, densitat població, ...)

 Manca de relleu intra-familiar representa:

 Pèrdua de capital humà

 Regressió del llegat de tradicions, cultura i coneixements  Empobriment de la diversificació i l’economia locals

 Anàlisi quantitatiu pressuposen que:

 El relleu generacional correlaciona bé amb explotacions més grans, millor preparades (valor afegit), en

propietat i properes a nuclis urbans (periurbanitat)

 Presenta discordància amb variables com els estudis, el gènere i les ajudes de la PAC

2013 (UE): 1/3 de les

explotacions gestionades per titulars majors de 65 anys però ES (35%), IT (41%) i PT (51%)

Quins estudis s’ha fet fins ara?(1)

Anàlisis:

 Via Campesina es mobilitza per una estratègia europea conjunta + Hands on the land for food sovereignty (informe sobre la concentració de terres, 2013:

 CESE: Dictamen sobre acaparament de terres. Crit d’alerta a EU per l’amenaça que

suposa a l’agricultura familiar agrària, 2015

 Estudi i debat a COMAGRI (Comissió d’Agricultura i Desenvolupament Rural), 2016  EIP-AGRI Focus Group New entrants into farming, 2016

 Informe Parlament Europeu: Com facilitar l’accés a la terra als agricultors?, gener 2017  Via Campesina: informe del acaparamiento de tierras y el acceso a la tierra, 2017

 Land Strategic (Erasmus 2018-2020). Objectiu: construir i difondre experiències, coneixements

i innovacions estratègiques per promoure l’accés a la terra per l’agroecología i la sobirania alimentaria ((plataforma d’aprenentatge)

 Accestoland (2012), 15 organitzacions UE per compartir experiències cap a la transició

agroecològica i la renovació generacional del camp. CAT: Escola de Pastors/XCT/Terra Franca

 Europeʼs new farmers innovative ways to enter farming and access land, 2018  Supporting acces to land for farmers in Europe, 2017

Quins estudis s’ha fet fins ara?(2)

Projectes:

 17 països europeus debaten sobre Estratègies locals: eines legals i palanques d’acció, a La

Bergerie de Villarceaux, França (cap a l’elaboració d’un manual), Via Campesina, Terres de Liens i Land Strategic, setembre, 2019

 H2020 Ruralitzation. 17 països UE, trobada a Paris, gener 2020: a) proporciona eines de protecció de la terra; b) uneix plataformes (palanques d’acció) i c) comparteix pràctiques innovadores per a les noves generacions rurals. Activisme i reivindicació (Larzac, Roma, Andalusia)

 Programa COST (Xarxa de joves NEET rurales (2019-2022). Perspectives de la joventut rural

vulnerable. Evitar risc d’exclusió social, estadísticament més nombrosos en àmbits rurals

 El projecte NEWBIE (H2020) cerca de solucions i iniciatives a la despoblació rural fent especial

ènfasi als joves i als nouvinguts a la agricultura a Europa

 Projecte POLIRURAL. Per l’estudi prospectiu de la despoblació, l’abandonament de la tierra i la pèrdua de biodiversitat

 Estudi (entrevistes) sobre joves agricultors UE és de 2016 (necessitat de fomentar intercanvis)  Acces to land publicació imminent “Guía para establecer una iniciativa de tierra y desarrollar una

estrategia de tierra“. Arrel de la identificació de la necessitat d’un document guía  Estudio de las necesidades formativas de la juventud rural, MAPA, 2020

Grup de Treball UE Nous entrants (Eip-Agri)-1

2016

Objectius: definir reptes/identificar models de negoci/proposar accions potencials d’innovació/descriure necessitats i pràctiques

Elements clau: accés a la terra/capital/mercats/coneixements

• Continuadors/Nouvinguts: gènere/veu dels nous/valor afegit/

Perfils: solen ser joves, explotacions petites, tenen més formació, hi ha més dones, s’impliquen en sistemes de producció alternatius, motivació professional + estil de vida, preocupació pel medi ambient, volen viure de la producció agrària

Rellevància: anàlisi prospectiu a partir de la innovació i emprenedoria (iniciatives i projectes)

Beneficis pel sector: introducció nous coneixements i tècniques/articulació de nous models de negoci/ explotacions agràries sostenibles/ nous patrons organitzatius (compartits, col.lectius (prefinançament)/ connectats en xarxa/ interessats en adaptar elements tradicionals per desenvolupar activitats innovadores i vinculades al territori

Grup de treball UE Nous entrants (Eip-Agri)-2



La primera barrera és

l’accés

a la terra!!



S’hi

afegeixen: el finançament,

l’habitatge

i als mercats



Les

autoritats locals poden

facilitar

l’accés

: com?



Connexió entre agents i xarxes



Foment de

l’associacionisme

i cooperació i impulsant

l’accolida



Oferint formació especialitzada i integral



Iniciatives per superar els obstacles

d’entrada

:



Accés col.lectiu a la terra



Explotacions compartides (després de la producció)



Emprenedoria social



Cooperatives de treballadors



Assolir més representació i presència (plataformes, xarxes, grups)



Emfatitzar la complicitat i la confiança, aportar seguretat, rigor i futur a la

ruralitat

Europa: Punt de partida

(informe Parlament Europeu, 2017)



Profundes desigualtats

respecte a la distribució de la terra a la UE



S’

experimenta una ràpida concentració per a) diversitat legislativa, b)la

manca de control

democràtic



Concentració de terres

acompanyada per concentració de subvencions

de la

PAC (menys mans i majors explotacions agrícoles)



L’artificializació

de la terra està eclipsant les terres cultivables

i alertant dels

problemes

d’accès

a la terra.



Pèrdua de petita i Mitjana pagesia arrelada al territori



Es posa

en questió la seguritat alimentària,

l’ocupació

, la matriu ter

ritorial i el

seu futur



Oportunitats

insuficients

per a les noves generacions de les zones rurals

2. Estat de la qüestió:

Toekanstboeren

Agricultors del futur. P.Baixos. Obj: defensar el dret d’ús de la terra i les explotacions agroecològiques per a nous participants. 4 anys: 300 membres (joves i dones principalment Universitat WUR i govern implicats

Terre de Liens. França. Model més reeixit en l’accès a la terra per a petits agricultors agroecològics. Assessora a 1.500 nous agricultors/any Reneta. França. Xarxa d’Espais Test Agrícoles de referencia d’Europa amb 51 ETAs

Trust Farm Land. Escòcia. Objectiu: facilitat l’accés a la terra per l’agricultura ecològica a petita escala mitjançant la compra de terres que es lloguaran de manera justa als nous entrants i jove

EcoRuralis. Romania. Desplaçament rural (mines) EcoAction. Ucrania. Activisme contra les empreses agroalimentàries que

acaparen terres. Iniciativa Land Matrix. Informe

Terre de Rivières. Sud-oest França. Forta competència entre agricultura i turisme i el model agroindustrial del blat de moro

Europa: alguns casos emergent

(metodologies i aprenentatges)

Hands for the land for food sovereignty. 16 socis: ONGs, moviments socials, recerca, mitjans

Colibri França. Noves formes d’assentament rural

2. Estat de la qüestió: EHNE Bizcaia. Bizisare. Projecte per enfortir i impulsar activitat agraria comarcal: terres de lloguer i compromís de compra productes d’una escola

Resolis/AgroParis/Tech. Mètodes d’ensenyament

basats en la innovació pels progrès social i la pobreza. Acció: manca reconeixement actors socials.

Estat espanyol: Punt de partida

(Estudio necesidades formativas de la juventud rural, MAPA, 2020)

 Obstacles a la incorporació: accés a la terra, al capital, coneixements i disponibilitat de serveis  Estadístiques: el 72% del treball agrícola segueix essent familiar (+12,5% l’assalarització)  PAC: 91% dels perceptors ajudes directes de la PAC tenen més de 40 anys (el 38% + de 65)

 Dades: 35.076 incorporats (2007-2018): 2.923 l’any. No reverteixen la pèrdua de 3.900 actius l’any  Sectors: 23% herbacis/ 20% boví (carn i llet)/7% horta/6% oví i cabrum/5% aviram i 3% porcí intensiu  Demandes formatives:

 Es reclamen gran diversitat de temàtiques

 Destaquen: criteris ambientals per a la gestió de recursos/eficiència ambiental/

SIG/software de gestió/tecnología de reg, maquinària, qualitat alimentària, traçabilitat,

 Sol.liciten especificament: coneixements de planificació estratègica,

anàlisi de costos, sistemes productius no convencionals, acreditacions per diferenciar el producte, diversificació de la comercialització, generar valor, xarxes i associacionisme, …

 Promou: Xarxa d’Experts d’Acollida (visites i formació)

Quins són els objectius?

(xCn)



Obtenir informació dels

mecanismes legals i polítics

que delimiten les condicions d’accés

a la terra per a l’activitat agrícola



Desenvolupar

les eines a l’abast com pot ser la Llei d’Espais Agraris de Catalunya

(de

juny de 2018 però falta reglament que la desenvolupi)



Estudiar les

tendències més recents en el mercat de la terra

(preus i volum de transaccions)

abans de prendre decisions (a escala de polítiques públiques)



Identificar

i

impulsar de pràctiques socials innovadores

(

tant formals com informals)

que

facilitin l’accés a la terra per a les noves generacions rurals

(treball en xarxa amb entitats

com l’

Escola de Pastors

de l’Associació

Rurbans,

Terra Franca, XCN, Fundació Emys,

etc.)



Avaluar

l’evolució de les

experiències recents

(reeixides o no, com aprenentatges)



Impulsar la figura d’un

dinamitzador extern

(emprant plataformes i xarxes)

Per què cal impulsar l’accès a la terra?

(Font: Europe’s new farmers innovate ways to enter farming and access to land, 2018)

 La propera dècada s’haurà jubilat més de la meitat de la pagesia europea

 S’ha d’estimular l’economia local, generació llocs de treball i oportunitats de negoci  Implicar autoritats locals i empreses del territori (facilitadores)

 Connectar xarxes i agents, per la formació, per la cooperació

 Nous enfocaments (més socials i solidaris): governança i participació  Disseminar sistemes de producció sostenibles:

agroecologia

 Procurar d’entorns alimentaris més sans i saludables

Oportunitats per superar les barreres d’accès:

 . Apostar per noves formes de treballar (construir unitats associades per produir, transformar, vendre, ...)  . Despertar l’emprenedoria social i la cooperació

 . Incentivar propostes d’intergeneracionalitat per les explotacions agràries (properes a la jubilació)  . Impulsar l’agricultura urbana i periurbana (per alimentar els pobles de productes frescos)

2. Estat de la qüestió:

El 60% de la pagesia de la UE té més de 55 anys

Per què la terra és el principal obstacle?



Trobar terreny en condicions segures i assequibles per a l’agricultur

a,

que es pot

complicar segons la normativa

a escala de país:



Preus del sòl (especialment en l’àmbit periurbà)

 llogar/comprar és car i s’ha encarit. Cost difícil s’assumir (pels ingressos migrats de l’agricultura)  Forta competència entre usos de la terra (i entre pagesies?)



Retard en la jubilació

(i retenció de la terra com un actiu/inversió) continuen cobrant PAC



Inseguretat tinença:

arrendaments curts (no renovació o encariment). Falta estabilitat per

engegar negocis (planificar, pagar inversions)



Reducció de la superficie conreada:

infraestructures i serveis, abandonament



Manca d’informació i de confiança amb la pagesia nouvinguda

(els falta xarxa i contactes)



Redimensionament explotacions existents:

necessitat

d’ampliar

la base territorial

 a ida

2. Estat de la qüestió:

L’accés a la terra escull tant per a la

Pagesia Continuadora (hereva del relleu generacional) com per la Nouvinguda

Cap a sistemes productius més sostenibles i socials

vinculats a la vida rural xoca frontalment amb l’entorn agroindustrial dominant

3.

Maneres d’accedir a la

terra: Iniciatives

Iniciatives (1): des de l’administració local

Des de fa dues darreres dècades, creix entre les autoritats locals l’interès per l’alimentació i l’agricultura pel

desenvolupament local i sostenible

 Quins objectius es persegueixen?:

 Promoure aliments locals de qualitat (restauració i mercats locals)

 Desenvolupar un cinturó verd al voltant dels pobles pel subministrament local d'aliments  Suport a les empreses locals i la creació d'ocupació

 Fomentar formes agrícoles respectuoses amb el medi ambient i els recursos com a forma per gestionar riscos

mediambientals o preservar actius (per exemple, aigua recursos)

 Millorar la seva resiliència alimentària com a part estratègia de canvi climàtic.

Proactivament algunes autoritats locals han adoptat polítiques de suport a l'accés a la terra per als agricultors

 Com?:

 llogar o vendre terres públiques en bones condicions (arrendament a llarg termini, preu assequible i criteris de

prioritat per a pagesia joves i amb sistemes productius ecologics)

 Proporcionar informació sobre les vendes de terres i arrendament,  Preservar les terres de conreu existents en desenvolupament urbanístic,  Reclamar terres abandonades

 Recolzar la successió de granges

 Subvencionar als agricultors accés a l'habitatge i, mitjançant la contribució a la creació d'una incubadora de finques

Iniciatives (2): associació de terres

 Acord mutu beneficiòs entre un nou agricultor i el propietari que té terres disponibles i vol que s’utilitzi per

desenvolupar una nova empresa agraria

 Aquests propietaris poden ser:

 Grans els propietaris amb terres disponibles per al seu ús,

 Propietaris nouvinguts que vulguin fer un bon ús econòmic i social de la seva terra,

 Propietaris que per qüestions diverses vulguin aturar gradualment la seva activitat i traslladar la seva granja  Agricultors establerts que busquen desenvolupar i diversificar la seva activitat i donar suport als nous participants  L'acord pot assumir diferents aspectes i formes legals: arrendament de terres, empresa conjunta, explotació

agrària, aportació agricultura, etc.

 Potser el nou agricultor i el propietari de terres seran socis comercials; potser serà una tinença clàssica  Compartiran una visió de beneficis mutus

 Les associacions de terres poden incloure una combinació d'activitats agrícoles i no agrícoles (silvicultura,

turisme, energies renovables, habitatge desenvolupament)

 Es crea una col·laboració propera i l’agricultor nouvingut que es pot beneficiar: de l’accés a la terra, als

equips (maquinària, emmagatzematge, reg), al coneixement i suport i als mercats (venda a la botiga)

 També pot ser l’inici per la successió i transferència de l’explotació o simplement una col.laboració

Iniciatives (3): incubadores



Primer pas que permet als agricultors nouvinguts a

accedir a terres per explotar de

forma autònoma

, tot prenent les pròpies decisions



Els proporciona

suport empresarial i assistència técnica

Se’ls

oferir maquinària, rutes al

mercat i tutotització



S’adapten

a formes i àmbits diferents

les incubadores agrícoles a Europa



Poden

formar part

d’una

agricultura sense ànim de lucre o

d’empresa

social projectes



Destinat a pagesia nouvinguda

(amb formació)

que busca més experiència i testar el

seu enfocament agronòmic

, idees de negoci, en un entorn de la vida real i segur



Accés la terra durant un període de temps limitat

, normalment d'un a tres anys, fins que

traslladar-se a la seva pròpia finca, o unir-se a la cooperativa d'agricultors o optar per

no convertir-se enassalariat

o ….

emprendre



Els nous agricultors

podrien tenir accés a terres mitjançant la compra

, en propietats

familiars, en

terrenys públics

Iniciatives (4): ocupació de terrenys



Ocupacions de terrenys emblemàtics als anys 70’s

per preservar les terres de conreu i

mantenir les explotacions agrícoles en actiu per a

l’alimentació

local producció i agricultura



Mobilitzacions socials amb suport públic

, que després de dècades, van aconseguir guanyar-se

el reconeixement públic i els drets per romandre a la terra



Hi ha ocupacions de terres a Europa (Lazac, a Andalusia), en zones on les terres de conreu estan

amenaçades per la mineria o grans projectes

d’infraestructura

, o als nuclis urbans



Es poden enfrontar a la pressió administrativa i, fins i tot, a la repressió



No aconsegueixen assegurar terres

per a noves explotacions, ni mantenir-ne les existents però

permet que

els joves tinguin una primera experiència pagesa

.



També tenen un paper crucial a

l’hora

de

cridar l’atenció de la ciutadania per l’ús del sòl

:

Iniciatives (5): gestió dels comunals



Terres que pertanyen a una comunitat (municipis) i

es gestionen col·lectivament



Existeixen

en diverses parts d’Europa (

sobretot pastures i boscos, ex: Pirineu).



Permet pasturar el seu ramat

en espais que no són de propietat



Les autoritats deixen que els nous criadors utilitzin les pastures per generar

activitat al poble i paisatge



Aporta un valor afegit tant per a la comunitat,

qualitat de vida i turisme



Reconeixent el

valor de terra comunal

(tradició, costums, ofici, sabers)



Pot implicar el desenvolupament de

tasques col·lectives o públiques de suport

per restaurar els béns comuns per a pasturatge o altres usos

Iniciatives (6): des de les cooperatives

(GO Innoland, goinnoland.wordpress.com)

 Noves formes d’organització de la producció a través de la Gestió de terres i relleu generacional cooperatiu  Objectiu:

 Posar en pràctica mecanismes d’innovació agrupades (entre cooperatives) per gestionar terres (Iniciatives de Gestió

Comú, IGCs)

 Acabar amb l’abandonament de terres i la manca de competitivitat de les empreses associades dels àmbits minifundistes

del sector dels cítrics, fruita, vinya i olivera.

 Afavorir l’entrada de professionals de diferents edats perquè menin les seves pròpies explotacions  Fomentar de sinergies entre entitats cooperatives

 Primera fase:

 Creació d’un grup d’entitats (11) per a la millora de la competitivitat a través de la innovació social

 Gestió conjunta i cooperativa de terres per evitar l’abandonament (Fed. Coop. Agro. Múrcia, València i Castella-La

Manxa)

 Potenciar valor afegit i comercialització conjunta de la producció pròpia

 Segona fase:

 Innovació focalitzada en la productivitat i la sostenibilitat agrícoles

 Impulsar la rendibilitat de l’agricultura com a motor de desenvolupament econòmic

Iniciatives (7): amb suport de la comunitat

(Community Supported Agriculture, CSA, hub.urgenci.net)

 Associacions de productors agraris i consumidors que comparteixen riscos, responsabilitats i beneficis de

l’agricultura mitjançant acords vinculants a llarg termini (enfocament empresarial compartit)

 S’estableixen un marc de confiança i compromís entre consumidors i agricultors, per assegurar la qualitat de

la producció local, estacional, ecològica (cura dels recursos, condicions laborals justes, menjar com a bé comú

 Objectius: estendre la solidaritat, l’accés a la terra i la salvaguarda dels valors naturals

 Experiències de CSA: plataforma URGENCI (sistemes de producció i distribució agraris solidaris)

 Mobilitzen recursos propis i/o col·laboren amb iniciatives com adquirir o llogar terra sense suport exterior.  Proporcionen als agricultors una base segura de manera que facilitarà la planificació empresarial

 Diversos enfocament: El més habitual es posar en marxa explotacions petites (a escala humana), alguns

opten per micro-granges d’alt valor afegit

 Eixampla les oportunitats per l’accés a la terra, especialment per les zones urbanes i periurbanes

Iniciatives (8): Espai test agrari-1

S’ofereix: formació, capacitació, accés a la terra, habitatge i mitjans de produccioó i assessorament legal, establiment de canals i xarxa per a la comercialització i relació amb agents del territori

Gestió i maneig: compartit entre l’emprenedoria i el tutoria

Cada Espai Test és únic (objectius, valors, funcions, motivació, partenariat, context i forma)

Requeriments: pla d’empresa (1er any gratuit), inversió inicial i taxes en concepte d’ús dels mitjans de producció

Programa: que facilita la instal·lació progressiva de la pagesia Nouvinguda, coordinada participadament i consensuadament amb tots els agents del territori

Suport: legal, físic i integral, que asseguren la realització del test d'activitat. Cobertura social i jurídica

Objectiu: facilitar el relleu generacional i l’acompanyament a les

persones emprenedores per un període de 2-3 anys

Habilitats: atraure i assentar persones joves a zones rurals a través de la incorporació progressiva

A) D’incubadora:

- acull a la pagesia aspirants que assaja l’activitat durant un cert temps,

- els hi fa contracte,

- els cedeix temporalment mitjans materials productius i equipaments per desenvolupar l’activitat des de la producció al consum

A) Seguiment, acompanyament i animació: assessorament tècnic i empresarial amb formació i tutorització

B) S’avaluen necessitats i dificultats

tècniques, humanes i d’organització,

- es fomenta l’intercanvi d’experiències, la informació i comunicació i

- es coordinen amb els diferents agents del territori

Iniciatives (8): Espai test agrari-2

França disposa d’una bona xarxa d’Espais Test (RENETA) com a formes d’innovació social a l’agricultura: atenent criteris i voluntats de projectes col·lectius, d’obertura d’oportunitats col·lectives i de valoració del territori

i col·laboren en projectes

d’investigació a escala internacional que els atorga valor, identitat i futur

L’Escola de Pastors tant a Euskadi (1997) com a Catalunya (2016) són marcs d’aplicació d’èxit que combinen la

formació (6-9 mesos) i

l’acompanyament en explotacions amb tutorització

Viver Celleristes Conca de Barberà, 2007 Viver d’Agricultors de Rufea, Lleida, 2014 Smart Rural BCN: 6 Espais Test

GO RETA: Gandesa i Extremadura

ESPAIS TEST: Propostes

Abans

Durant

Després

Formació especialitzada en matèries pròpies del model agroalimentari de la zona

Establiment de sinèrgies (diagnosi prèvia) per copsar necessitats, limitacions, il·lusions, ...

Acords i pactes a 3 bandes:

administració, entitats locals i pagesia

Crear marques pròpies,

accions pedagògiques

dirigides a l’esport, a l’escola, al consum, a l’autosuficiència alimentària

Apostar per la diversificació de la producció agrària

(reforçar-ho amb formació contínua com ara plans d’empresa transversals per a emprenedors)

Interacció en xarxes col.laboratives dins i fora de l’àmbit d’actuació: a partir dels recursos i les potencialitats locals, visibilització i externalització dels projectes al món urbà

Revisió i simplificació dels aspectes administratius:

contractes, acords, convenis, períodes, nivells d’expertesa, lideratge, entitats col·laboradores,

finançament. Paral·lelament, crear borsa de Treball i de Serveis

Espais Test. Punts clau

Immobilisme de la pagesia Risc de repetició de models

Punt d’inflexió de les cooperatives agràries Excés rol institucional

Sector agrari local poc potent

Fragilitat de l’estructura socioeconòmica local Manca de sensibilització de la ciutadania

Competència pels usos de la terra Poc compromís local

Dèficit equipaments i infraestructures

Formació especialitzada en temàtiques clau

Assessorament i seguiment continu: tècnic, jurídic, empresarial i social

Intercanvi d’experiències amb exemples enriquidors i útils

Xarxa d’entitats del territori: . productors (associats, cooperatives) . consumidors (individuals i col·lectius), . restauració interessada en productes tradicionals,

. autoritats locals/comarcals/regionals . suport econòmic i logístic,

empreses i serveis locals al voltant d’un producte local Punts

febles

Punts forts

Iniciatives (9): Banc de terres-1

Denominacions: Fons de Terres, Borsa de Terres, Centres d’intermediació del sòl rural, Banco de Suelo, Fondos de Suelo Agrario, Banc de Terres quasi arreu tot i que facin funcions bàsicament

de Fons i no pas de Banc

Tipologies diferents segons la necessitat de cada territori

Molt reivindicats per les organitzacions agràries Mediacions entre propietaris (cessió temporal d’ús) i demandants d’activitat agrària (sota paràmetres ecològics i de proximitat). A més, comercialització de productes i serveis, desenvolupament de mesures agràries responsables 1) Establir un registre públic (plataforma on-line, SIG) de parcel·les agrícoles cultivables (en desús o en risc d’abandonament) i facilitar contactes

amb qui vulgui incorporar-se al sector agrari 2) Redimensió d’explotacions professionals per garantir viabilitat i adopció de sistemes de producció alternatius que aposten per la diversificació productiva i la valorització del territori Tipologies: - intermediació, forma més estesa, -compra (mecenatge), - cessió de finques - custòdia agrària Paper clau en el futur de l’àmbit rural: - ofereix oportunitats, -obre vies col·lectives implica a la societat -reorganitza estructures productives

Iniciatives (9): Banc de terres-2

Banco de Tierras d’Astúries (1989) BdT cooperativa Alcarràs-Fruits de Ponent (2005) Bantegal Galicia (2007) Banc de Terres Valladolid, (2020) BdT del Priorat, (2016) Banc de Finques Agrícoles i Terres (2010) BdT Matarranya (2013) BdT Bizcaia (2011-2013) BdT Navàs (2016) BdT Amposta (2016) BdT Vinaròs (2016) BdT València (2020) BdT Torrelles de Llobregat (2017) BdT Baix Camp (2017) BdT Terres de l’Ebre (2020) BdT Manacor (2013) BdT (6) Smart Rural, (2020) BdT Garraf (2013) BdT Montsant (2013) BdT Guipúzcoa (2008)

Si només es promociona l’arbitratge els resultats són limitats:

La regulació del mercat de terres és difícil, nombrosos impediments jurídico-legals i predomini de qüestions de caire individual Els propietaris encara aposten per oportunitats de negoci fora de l’agricultura

Iniciatives plurals (multiagents del territori) amb un denominador comú: dinamitzar els espais agraris, especialment aquells pròxims a les ciutats (més pressió, més conflictes, més competències per l’ús)

Diferents escales d’acció: local, comarcal, regional, nacional

Diferents models de gestió: cooperatives, associacions, ajuntaments.

Inspirades en models de fora, especialment de França

Bona part de les experiències d’èxit, després d’uns anys, es troben en estat latent (esperant motivacions i condicions externes propícies)

Funcionen on coincideixen diferents casuístiques: interès polític, implicació de la pagesia, nous emprenedors i una diagnosi i prospecció prèvia

Aspectes clau:

a) La temporalitat (de 2 a 5 o 7 anys, 10 anys si cal inversió),

b) la disponibilitat de recursos (aigua, llum, maquinària), c) l’aptitud pel cultiu (abandonament),

d) la normativa urbanística (SNU),

e) la intermediació administrativa (bdD i acords privats: cessió, arrendament, donació),

f) la divulgació (web i comunicació als propietaris, la interactivitat)

Preus d’arrendament de la mediació s’allunyen de les expectatives dels propietaris (accepten millor els models tradicionals i orals d’arrendament)

Algunes de les experiències a Catalunya

 Agrorienta’t. Granollers, Consell Comarcal del Vallès Oriental

 Servei d’Emprenedoria Rural del Lluçanès

 Banc de Terres del Parc Agrari del Baix LLobregat

 Foment del model agroecològic de l’Espai Agrari de Gallecs  Servei d’Emprenedoria Rural a Osona. Creacció

 Viver d’agricultors de Rufea (Espai Test). Ajuntament de Lleida  Banc de Terres del Baix Camp, Banc de recursos i banc del temps  Banc de Terres del Priorat

 Assessorament a la pagesia de Palou. Ajuntament de Cardedeu

 Banc de Terres del Garraf. Agència de desenvolupament NODE del Garraf  Espai Test Agrari de Terra Alta (Grup Operatiu xarxa RETA)

 Espais Test Agraris (PECT Smart Rural)  Agents facilitadors:

Ateneus Cooperatius. Foment model cooperatiu en la pagesia, Terrafranca, Escola de Pastors de Catalunya, Fundació Emys, Raiels, Solsona, grups Leader de Catalunya, ...

4.

Compartir reflexions.

Nous plantejaments

Reflexions des de les polítiques de la UE:

 La pagesia Nouvinguda opta per l’entrada progressiva

a l’agricultura, madura el seu projecte i aprofita per allargar període de pràctiques treballant com assalariada

 Rol imprescindible de les organitzacions de suport

i de la seva gestió en xarxa (administratiu, tècnic, de gestió i d’acompanyament) definició empresarial i

d’estratègies empresarials xarxes

 Els projectes atípics costen més de consolidar

(diferenciació entre plans i pràctiques agrícoles reals)

 Impuls de la venda directa i dels circuits curts

 Les politiques públiques milloren però són insuficients, pensades des de fora del sector, no

contribueixen a dignificar el sector i s’adrecen bàsicament a la Pagesia Continuadora

4. Compartir reflexions:

Les noves i diverses maneres d’accedir a la terra existents són el resultat de la

persistència i motivació de la Pagesia Nouvinguda, molt sovint recolzada per organitzacions de la societat civil

Els canvis imprescindibles han de venir de la pagesia i han d’aconseguir el suport de les polítiques publiques per a la

regeneració urgent de la pagesia en el territori

Des de la Politica agrícola comuna, PAC

(H2020 Ruralization)

 Poc o gens adequada per protegir els interessos de la pagesia i especialment de la petita pagesia  Necessitat de reformar vincles com la subvencions i propietat

 les subvencions no donen suport a la sobirania alimentària i en molts aspectes l’estan ofegant  Acaben en mans de l'agricultura més que pas dels agricultors

 No proporciona una visió holística de l’agricultura i dels sistemes alimentaris

 Fomenta la continuació de la concentració de la terra i posa obstacles a l’accés de la terra

Reptes:

 Proporcionar eines a la producció sostenible a petita escala amb el suport polític, econòmic i social  Preus justos, establir limitació per als pagaments directes i una redistribució de l’ajuda

 Potenciar l'enfocament col·lectiu de projectes on es promogui l'agroecologia i el suport a la Pagesia

Nouvinguda durant els primers anys de la seva activitat

 Atorgar subvencions en funció dels beneficis específics per l’agricultura i el medi: quantitat d’aliments

produït localment o nombre de llocs de treball creats o hectàrees recuperades o ... Debat:

 Terra: capital o bé comú? Un dret o un actiu?. Les terres de conreu necessiten protecció? (l’alimentació és

un dret fonamental. Calen aliances transnacionals i regulacions més justes!

Què s’ha aconseguit fins ara?

 Conscienciació sobre la vulnerabilitat de la terra de conreu

 Identificació dels principals reptes, barreres i oportunitats: nous sistemes d’organització, formació,

desplegar accions concretes en les polítiques públiques

 Aposta per desenvolupar eines de suport efectives

 Enfortiment de les dinàmiques de base: xarxes col.laboratives que:

a) recolzen i fan seguiment dels projectes innovadors

b) desenvolupen propostes de recerca i anàlisi de comportament

c) reclamen a les institucions accions decisives per a l’accés a la terra

 Sensibilització de les institucions locals/regionals i canvi d’actitud de la ciutadania a favor d’un

canvi de model agrari (agroecologia) i alimentari (hàbits sans i saludables)

 Eines de regulació territorial en les quals l’alimentació esdevé un nou actor (inclusió dels entorns

periurbans)

 Conscienciació dels EEMM i la UE per desplegar polítiques més properes i actives

Què es pot revisar des de les institucions?



Exigir encaix de les polítiques públiques (agricultura, aliments, medi, educació

…a

escala

europea)

I la PAC perquè no articula polítiques de regulació del mercat de la terra? Redistribució dels fons PAC per reforçar explotacions familiars agràries



Posar en valor la politica estructural per la promoció de la ruralitat (millorar el capital humà)

Insisteixen en el paper actiu de les comunitats rurals en el debat i les decisions Definició de la gestió responsable de la terra i conservació del model de vida rural



Revisar la concentració de terres que posa en peril la seguretat alimentària

Falta informació i més transparència, informes, observatori, estudis i de gestió innovadora



Posar

l’èmfasi

en la funció social (i patrimonial) de la terra com a bé escàs

Hauria de rebre la consideració de bé comú (subjecte a obligacions socials)?



1/5 de la terra agrícola a la UE té problemes derivats directament del canvi climàtic

No hi ha cap criteri diferenciació de les terres d’alta qualitat. Paper clau de la biodiversitat Urgent: polítiques de planificació de l’ús de la terra agrícola a escala local i regional Repte: que les noves generacions emprenguin emparats per normatives facilitadores

“La crisi del relleu

generacional agrari

demana una

resposta

estratègica integradora,

que transcendeixi l’àmbit

de les explotacions

agràries

i tingui en

consideració totes les

principals variables de

context”.

Moltes gràcies!

Anna Roca Torrent

Consultora i professora associada, Universitat