Servei Creació d’empreses
Obligacions Fiscals: IAE
1. FET IMPOSABLE
L’impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) és un tribut que grava l’exercici d’activitats empresarials, professionals o artístiques en territori espanyol, amb independència que aquestes es realitzin en un local determinat o no.
Es consideren activitats empresarials, professionals o artístiques aquelles que suposen una ordenació per compte propi dels mitjans de producció i dels recursos humans, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns i serveis.
Classificació de les activitats gravades:
Secció I: Activitats empresarials: ramaderes, mineres, comercials i de serveis.
- Ramaderia de caràcter independent. - Energia i aigua
- Extracció i transformació de minerals no energètics i productes derivats. Indústria química.
- Indústries transformadores dels metalls. Mecànica de precisió.
- Altres indústries manufactureres. - Construcció
- Comerç, restaurants i allotjament, reparacions - Transport i comunicacions.
- Institucions financeres. Assegurances, serveis prestats a les empreses i lloguers.
- Altres serveis
Secció II: Activitats professionals.
- Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca. - Energia, aigua, mineria i indústria química.
- Indústria de l’aeronàutica de les telecomunicacions i de la mecànica de precisió.
- Indústries manufactureres. - Construcció
- Transport i comunicacions
- Financeres, jurídiques, d’assegurança i de lloguer - Altres Serveis.
Secció III: Activitats artístiques. 2. SUBJECTE PASSIU
Són subjectes passius d’aquest impost les persones físiques, jurídiques i les entitats en règim d’atribució de rendes que realitzin qualsevol activitat empresarial, professional o artísitca subjecta a tributació.
3. EXEMPCIONS
a) Les persones físiques
b) Estan exemptes de satisfer IAE, prèvia declaració d’alta, els subjectes passius de l’Impost sobre Societats, les entitats en règim d’atribució de rendes així com els contribuents per l?impost sobre la Renda de No Residents que operin a Espanya mitjançant un establiment permanent, sempre que tinguin un import net de la xifra de negocis inferior a 1.000.000 de euros.
c) Quan es comença una activitat, s’està exempt durant els dos primers períodes impositius.
d) També estan exemptes de l’impost, sense prèvia sol·licitud ni declaració d’alta, l’Estat, les Comunitats Autònomes i les Entitats locals i entitats de condició pública.
4. DEUTE TRIBUTARI
El deute tributari corresponent a l’IAE és el resultat de combinar diversos elements que intervenen en el seu càlcul, els quals s’explicaran detalladament en els següents apartats.
- Quota de tarifa
- Coeficient de situació - Recàrrec Provincial. - Bonificacions.
A efectes de clarificar l’explicació de cada un d’aquests elements, s’adjunta una ampliació del seu contingut i un esquema de càlcul.
4.1 Quota de tarifa
Aquesta quota és la que es desprèn de l’aplicació de les tarifes de l’Impost i com a regla general no pot excedir del 15% del benefici mitjà presumpte de l’activitat gravada.
Podem classificar les quotes de tarifa, d’acord amb el territori on es desenvolupa l’activitat, en:
- Quota mínima municipal. - Quota provincial.
- Quota nacional.
Aquesta quota és la que es desprèn de l’aplicació de les tarifes de l’impost i com a regla general no pot excedir del 15% del benefici mitjà presumpte de l’activitat gravada.
Podem classificar les quotes de tarifa, d’acord amb el territori on es desenvolupa l’activitat, en:
- Quota mínima municipal - Quota provincial
- Quota nacional.
Així doncs, depenent de l’àmbit on es desitgi portar a terme l’activitat, haurem de pagar una quota o una altra.
Quota mínima municipal
- La quota mínima municipal està formada per la quota d’activitat i l’element de superfície.
- Respecte a la quota d’activitat, per llei s’estableix la tarifa corresponent a cada activitat. Només cal situar l’activitat al seu sector i divisió i veure quina és la tarifa aplicable.
- La tarifa aplicable depèn de diferents elements, com per exemple la potència instal·lada, la població en el padró municipal, etc...
- L’element de superfície es refereix a la superfície expressada en metres quadrats del local on s’exerceixen les activitats gravades, tenint en compte una sèrie de regles:
- Si el local consta de diverses plantes, s’han de sumar la superfície de totes elles.
- No es computa la superfície no copnstruïda o descoberta en la qual no es realitzi directament l’activitat: vials, jardins, zones de seguretat, apartaments
- La superfície de determinats locals no es computa al 100% només en uns percentatges determinats, els quals figuren a continuació:
20% Superfície no construïda o descoberta i que es dediqui a dipòsits de matèries primeres o productes de qualsevol classe.
40% Superfície utilitzada per activitats de temporada mitjançant l’ocupació de la via pública amb parades i similars.
10% Superfície coberta o construïda de tota classe d’instal·lacions esportives i locals destinats a espectacles, a excepció de les instal·lacions permanents, que es computarà en un 50%
50% Superfície destinada a l’ensenyament. 55% Superfície dels magatzems i dipòsits 55% Superfície dels aparcaments coberts.
S’aplicarà sempre una reducció del 5%, en concepte de zones destinades a forats, menjadors d’empresa, ascensors, escales i altres elements no directament afectats a l’activitat gravada.
Una vegada calculat el nombre total de m2, la quantitat a pagar és la
Valor superfície = [(Núm. m2 )(1) x (euros./ m2)] x coeficient corrector
Els euros/m2 depenen de la població de dret del municipi on radiqui el
local, i el coeficient corrector està en funció del tipus d’activitat empresarial i de la quota mínima municipal.
Quota provincial i nacional:
El pagament de la quota provincial faculta el subjecte passiu a exercir la seva activitat en l’àmbit territorial de la província, sense pagar la quota municipal.
El pagament de la quota nacional faculta el subjecte passiu a exercir la seva activitat en tot el territori nacional, sense pagar la quota provincial ni la mínima municipal.
Les quotes provincials i nacionals venen expressades, en tot cas, en el llistat de tarifes. Sobre elles no poden aplicar-se ni el coeficient de situació ni el recàrrec provincial.
1.1. Coeficient de ponderació
Sobre les quotes de tarifa de l’impost (municipals, provincials i nacionals) s’aplica un coeficient determinat en funció de la xifra de negocis del subjecte passiu. El coeficient es determina segons el següent quadre:
Import net de la xifra de negocis (euros) Coeficient
Des de 1.000.000,00 fins 5.000.000,00 1,29
Des de 5.000.000,01 fins 10.000.000,00 1,30
Des de 10.000.000,01 fins 50.000.000,00 1,32
Des de 50.000.000,01 fins 100.000.000,00 1,33
(1) El nombre de m2 es divideix en diferents grups. Per exemple, per als primers 500 m2 correspondran X euros/ m2, per als següents 500 fins a 3.000 m2 correspondran Y euros./ m2 i així successivament.
Més de 100.000.000,00 1,35
Sense xifra neta de negocis 1,31
1.2 Coeficient de situació
Els ajuntaments poden també establir un índex de situació, basat en la categoria dels carrers. Aquest índex pondera la situació física del local on es desenvolupa l’activitat dins cada terme municipal.
L’índex no serà aplicable en cas que l’activitat no s’exerceixi dins d’un local determinat.
Aquest índex s’aplica sobre la quota mínima municipal i els seus valors els determina l’ajuntament entre un màxim de 3,8 i un mínim de 0,4.
1.3 Recàrrec provincial
Amb caràcter voluntari les Diputacions Provincials poden establir un recàrrec provincial sobre l’IAE. La quantia d’aquest consisteix en un percentatge únic de valor màxim del 40% sobre la quota mínima municipal, no sobre les quotes provincial i nacional.
1.4 Bonificacions
A continuació es recullen una sèrie de bonificacions aplicables en l’àmbit de l’IAE. Aquestes bonificacions no s’apliquen per defecte sinó que la seva aplicació s’ha de sol·licitar prèviament, excepte la relativa a les quotes exigibles a Ceuta i Melilla. A continuació se’n detallen algunes:
Cooperatives: Les cooperatives protegides, les especialment
protegides, les de segon o ulterior grau i les cooperatives de crèdit tindran una bonificació del 95% a la quota de l’IAE.
També gaudiran d’aquesta bonificació les unions, federacions i confederacions de cooperatives.
Societats agràries de transformació (SAT): Les SAT podran gaudir
d’una bonificació del 95% de la quota i recàrrec de l’impost.
Inici d’activitats professionals: Bonificació del 50% a la quota
tributaria de l’IAE i el recàrrec provincial durant els cinc primers anys d’activitat següents a la conclusió del segon període impositiu de desenvolupament de la mateixa.
Inici d’activitats empresarials: Els Ajuntaments podran establir una
bonificació de fins al 50% de la quota municipal per l’inici de noves activitats empresarials, sempre que l’activitat econòmica no s’hagi exercit anteriorment sota una altra titularitat. Aquesta bonificació es podrà aplicar durant els cinc anys següents a la conclusió del segon període impositiu de desenvolupament de l’activitat.
Creació de treballs: Els Ajuntaments podran establir una bonificació
de fins al 50% de la quota municipal quan el subjecte passiu hagi incrementat la mitjana de la seva plantilla de treballadors amb contracte indefinit durant el període impositiu immediat anterior al de l’aplicació de la bonificació, en relació amb el període anterior a aquell. Les ordenances municipals poden establir diversos percentatges de bonificació (sense sobrepassar el límit del 50%) en funció de quin sigui l’increment mitjà de la plantilla de treballadors amb contracte indefinit.
A continuació s’adjunta l’esquema de càlcul del deute tributari en el que pot observar-se com es combinen tots els elements tributaris que han estat prèviament comentats.
a) Per quota mínima municipal
Quota de tarifa = Quota d'activitat + Element superfície
Quota tributària IAE = Quota de tarifa (mínima municipal) x Coeficient de ponderació x Coeficient de situació
Deute tributari IAE = Quota tributaria IAE + Recàrrec provincial
Quota de tarifa = Quota d'activitat + Element superfície
Quota tributària IAE = Quota de tarifa (provincial o nacional) x Coeficient de ponderació Deute tributari IAE = Quota tributaria IAE
5. SIMULTANEÏTAT D’ACTIVITAT
Quan en un mateix local s’exerceixen dues o més activitats per un o més subjectes passius, l’empresari haurà de donar-se d’alta en concepte d’impost d’activitats econòmiques tants cops com activitats tingui intenció de desenvolupar.
El tractament fiscal és diferent quan es realitzin simultàniament activitats incloses en un mateix procés de producció. En aquest cas, es pagarà el 100% de la quota més elevada de les corresponents a aquestes activitats, més el 50% de les quotes restants, sempre que els productes intermedis no siguin objecte de venda, i si així fos, el subjecte passiu pagaria l’import integre de totes les quotes.
6. SITUACIONS ESPECIALS
a) Sectors declarats en crisi:
Quan es tracti de sectors declarats en crisi per als quals s’hagi aprovat la reconversió dels seus plans de treball, la tributació per l’impost es modificarà amb l’objecte d’adaptar-la al nou ritme de funcionament, i per a tal finalitat es canviarà el mode de càlcul dels elements tributaris.
b) Paralització d’indústries
Quan hi hagi una paralització de la indústria per causes justificades (incendis, inundació, etc.) es podrà sol·licitar una rebaixa en l’IAE proporcional al temps que la indústria hagi deixat de funcionar.
Quan l’empresari deixi l’activitat ha de procedir a tramitar la baixa corresponent, en el termini d’un mes des del cessament. Cal tenir en compte aquest fet per evitar la generació de nous rebuts per aquest concepte. La quota es fracciona per trimestres naturals, i per tant, el subjecte passiu pot demanar la devolució de la part de la quota que correspon als trimestres durant els que no s’exerceixi l’activitat.
7. GESTIÓ DE L’IMPOST
L’IAE és un impost gestionat essencialment pels òrgans administratius, ja sigui l’Administració Tributària, les Diputacions Provincials o els ajuntaments, depenent de diversos factors.
En aquest cas les obligacions formals dels contribuents es redueixen a comunicar als òrgans administratius que gestionen l’impost, aquelles circumstàncies que poden provar l’obligatorietat de tributar o la variació de dades rellevants.
Concretament i respecte a les declaracions de canvi, cal comentar que les variacions d’ordre jurídic, físic o econòmic que tinguin transcendència en la tributació per l’IAE (com per exemple l’augment de m2 dedicats a l’activitat) que puguin afectar als subjectes passius no exemptes de l’impost, s’han de comunicar un mes abans a comptar des de la data de la variació. Es considera variació quan les oscil·lacions són superiors al 20% ja que s’entén que les oscil·lacions menors al 20% no alteren la quantia de les quotes per les que es tributa.
Per últim convé indicar que, determinats subjectes passius i depenent de les circumstàncies, tenen l’obligació de comunicar anualment a l’Administració Tributària l’import net de la xifra de negocis mitjançant el model 848.
