• No se han encontrado resultados

Població: Núm. turistes:

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Població: Núm. turistes:"

Copied!
23
0
0

Texto completo

(1)

BOSCOS DE LES

BOSCOS DE LES

BOSCOS DE LES

BOSCOS DE LES

ILLES BALEARS

ILLES BALEARS

Catalina Puig Prohens

Catalina Puig Prohens

XLI UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU

XLI UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU

Prada, 18 d’agost de 2009

(2)

Medi físic balear

Medi físic balear

5.014 Km² 194 illes i illots 702 Km² (48x20) 3.640 Km² (98x78) 541 Km² (41x22) 15,7 Km²

Climatologia

Climatologia

82 Km² IlLA

IlLA PrecipitacióPrecipitació (l/m²) (l/m²) Tª mitjana Tª mitjana anual ºC anual ºC Mallorca Mallorca 650 (1500650 (1500--300)300) 1616--1717

gg

Població: 1.072.844 Núm. turistes: 13.103.901 Menorca Menorca 600600 1616--1717 Eivissa Eivissa 450450 1717

Dades 2008 FormenteraFormentera 350350 1818

Cabrera

(3)

Medi físic balear

Medi físic balear

Medi físic balear

Medi físic balear

Unitats biogeogràfiques

Unitats biogeogràfiques

MALLORCA -SERRA DE TRAMUNTANA -ES PLA -SERRA DE LLEVANT Puig Major 1420 m -MENORCA TRAMUNTANA -TRAMUNTANA -MIGJORN Monte Toro 358 m EIVISSA

Sa Talaiassa de Sant Josep 475 m FORMENTERA

(4)

Distribució de les formacions vegetals

Distribució de les formacions vegetals

Distribució de les formacions vegetals

Distribució de les formacions vegetals

Delimitació administrativa de l’espai forestal (Llei 43/2003 de forests) Delimitació administrativa de l’espai forestal (Llei 43/2003 de forests)

(5)

L’espai forestal balear

L’espai forestal balear

Dades IFN III (1997

Dades IFN III (1997--2006) 2006)

D

Delimitació administrativa de l’espai forestal (Llei 43/2003 de forests)elimitació administrativa de l’espai forestal (Llei 43/2003 de forests)

USOS (%) Ma Me Ei i Fo Forestal arbrat 33,45 50,55 44,99 Forestal no arbrat 8,54 6,07 2,86 No forestal 58 00 43 38 52 15 Mitja nacional 29,12 22,81 48 07 No forestal 58,00 43,38 52,15 Total IB 73,04 13,92 13,04 48,07

USOS (ha) Ma Me Ei i Fo Total IB Forestal arbrat 121.968,91 35.120,45 29.287,67 186.377,03 Forestal no arbrat 31.146,28 4.216,37 1.860,84 37.223,49 No forestal 211.480,92 30.142,18 33.942,49 275.565,59, , , , Total 364.596,11 69.479,00 65.091,00 499.166,11

(6)

Formacions forestals arbrades

Formacions forestals arbrades

Dades IFN III (1997

Dades IFN III (1997--2006)

2006)

Superfícies (ha)( ) Ma Me Ei i Fo Total IB

Pinars 53.745,60 8.767,71 24.928,98 87.442,29 Alzinars 27.397,70 4.579,98 0,00 31.977,68 Ullastrars 32.736,42 13.968,80 47,92 46.753,14 Savinars 305 47 418 55 4 070 10 4 794 12 Savinars 305,47 418,55 4.070,10 4.794,12 Altres form. 7.783,72 7.385,41 240,67 15.409,80 Superfícies (%) Ma Me Ei i Fo Total IB Pinars 44,06 24,96 85,12 46,92 Alzinars 22,46 13,04 0,00 17,16 Ullastrars 26,84 39,77 0,16 25,09 Savinars 0,25 1,19 13,90 2,57 Savinars 0,25 1,19 13,90 2,57 Altres form. 6,38 21,03 0,82 8,27

(7)

Els pinars

Els pinars

Els pinars

Els pinars

Massa forestal més característica a nivell paisatgístic i d’ocupació territorial Preferència per llocs secs i assolellats

Sotobosc dens i ric en espècies (xiprell, romaní, garlanda, estepes, etc.) A Eivissa normalment acompanyats de savines i ginebrons o ginestes.

(8)

L’alzinar

L’alzinar

Ombrívol i humit Sòls profunds

Sotobosc bastant pobre Sotobosc bastant pobre

Vessants nord de la Serra de Tramuntana i Menorca Comunitat arbòria per excel·lencia

Tradicionalment explotat per carbó i pasturatge Tradicionalment explotat per carbó i pasturatge

(9)

L’ullastrar

L’ullastrar

Màquia més important i extensa de les Balears En llocs secs, amb terres molt primes i argiloses

Cobreixen gran part de les marines i el migjorn de Menorca Cobreixen gran part de les marines i el migjorn de Menorca Garriga alta i densa, generalment rica en espècies arbustives

Oportunista. Tendència a ocupar lloc de pinars i alzinars degradats

(10)

El savinar

El savinar

Majoritàriament a les dunes litorals, també e l’interior de Cabrera i Eivissa Fixació de dunes

(11)

Els carritxars

Els carritxars

Grans superfíces cobertes de càrritx (Ampelodesmus mauritanica) Resultat de focs recurrents

C it t d’ t t i

(12)

Evolució dels ecosistemes forestals

Evolució dels ecosistemes forestals

Evolució dels ecosistemes forestals

Evolució dels ecosistemes forestals

(ha) 1IFN 1971 % 2IFN 1987 % 3 IFN 1999 %

Forestal arbrat 107.371 21,4 122.475 24,5 186.377 37,3

Forestal desarbrat 69 219 13 8 81 427 16 3 37 223 7 5

Forestal desarbrat 69.219 13,8 81.427 16,3 37.223 7,5

No forestal 324.810 64,8 295.266 59,2 275.565 55,2

1971 1987 1999

Arxiduc Lluis Salvador (1881) Mallorca 1971 1987 1999

Núm. arbres 11.756.000 45.923.035 62.796.997

Existències (m3) 2 366 100 5 451 412 7 212 775

Arxiduc Lluis Salvador (1881) Mallorca ha núm. de peus

Pinar 10.221 2.156.274

Alzinar 5 035 921 475 Existències (m3) 2.366.100 5.451.412 7.212.775

Alzinar 5.035 921.475

(ha) 1 IFN 1971 % 2 IFN 1987 % 3 IFN 1999 %

Pi (Ph) 54 705 51 0 85 053 69 5 115 267 61 9

Pi (Ph) 54.705 51,0 85.053 69,5 115.267 61,9

Alzina (Qi) 16.150 15,0 10.092 8,2 26.594 14,2

Ullastre (Oe) 9.899 9,2 5.301 4,3 36.502 19,6

(13)

Evolució dels ecosistemes forestals

Evolució dels ecosistemes forestals

Segles XVIII i XIX – molt forta deforestació ; extensió de cultius i

desenvolupament d’indústries amb requeriments de fusta

Evolució dels ecosistemes forestals

Evolució dels ecosistemes forestals

p q

Segona meitat del segle XX – Fort trencament de la relació entre l’activitat

econòmica i la demanda de productes forestals per la progressiva implantació

de fonts d’energia d’origen fòssil i supremacia econòmica del sector terciari, g g p ,

especialment per la implantació de la indústria turística, sobre el primari i la indústria.

Abandonament de l’activitat agrícola extensiva i del maneig tradicional del boscg g

Entre 1960 i 2000 es van deixar de cultivar unes 80.000 ha de territori

PÈRDUA DE VALOR PRODUCTIU INTENSIFICACIÓ DEL VALOR SOCIAL

Elements

f id d l afavoridors de la qualitat

(14)

Factors

Factors que

que ens

ens determinen

determinen la

la realitat

realitat

f

t l

f

t l ll

Ill

Ill

B l

B l

forestal

forestal aa les

les Illes

Illes Balears

Balears

• Insularitat (limitació del nombre d’espècies, elevada presència d’endemismes, fragilitat del medi)

• Turisme

• Fragmentada distribució de la propietat

• Pèrdua de rendibilitat de les activitats agro-forestals de les finques • L’escàs o nul pes econòmic del sector

• Feblesa / Absència de sector forestal

• Terciarització dels boscos (caça, usos turístics, recreatius i de lleure) • Planificació sectorial (incendis, plagues, restauració de danys)

(15)

Valoració econòmica

Valoració econòmica

MULTIFUNCIONALITAT DELS BOSCOS

INTERÈS SOCIETAT / INTERÈS PROPIETARI Beneficis públics - Beneficis privats (rendes econòmiques)

Productiva Derivada de l'arbrat: fusta, llenya, fruits, bolets, etc i la

d i d d l òl t l

Valor de mercat derivada del sòl: pastures, caça, mel

Funcions

dels RecreativaMètode de

t d l i t

Formació i esbarjo de residents i turistes (passeig, pícnic, acampada excursionisme esport observació etc

boscos cost del viatge acampada, excursionisme, esport, observació, etc.

Ambiental

Recull dels serveis ecològics del bosc: regulació del clima, reducció de l'escorrentia superficial, diversificació del

i t di i ió d l' ió i è d d òl b ió

Mètode de valoració contingent

paisatge, disminució de l'erosió i pèrdua de sòl, absorció

de CO2, afavoreix la qualitat de l'aigua, manteniment i

suport a la biodiversitat, etc.

(16)

E

i i d V l

ò i

E

i i d V l

ò i

Exercicis de Valoració econòmica

Exercicis de Valoració econòmica

• Estimació realitzada en el III Inventari forestal nacional

VET = 1.053 milions d’euros (4.710 euros/ha)

12 % f productiva / 28% f recreativa / 60% f ambiental • Estimació realitzada des del CRE (UIB-Sa Nostra) 2006

• Estimació realitzada des del CRE (UIB Sa Nostra) 2006

Valor de la producció de fusta i llenya -164 milions d’euros

Valor dels serveis recreatius per als residents 1.077 milions d’euros

Valor dels serveis ambientals per als residents 1.041 milions d’euros

VALOR ECONÒMIC DELS ECOSISTEMES FORESTALS 1.954 milions d’euros (8.739 euros/ha forestal)

(17)

Aprofitaments de fusta i llenya a les

Aprofitaments de fusta i llenya a les

p o ta e ts de usta

p o ta e ts de usta

e ya a es

e ya a es

Balears

Balears

2008

Espècie núm. aut. núm. arbres m.c. fusta est. llenya

Pinus halepensis 438 30.143 6.214,97 12.414,10

Quercus ilex 47 2.258 400,02 484,03

Olea europaea 46 2.214 227,91 267,60

Altres 15 120 16,80 28,81

TOTALS 546 34.735 6.859,70 13.194,54

Peus autoritzats a la CAIB segons l'objectiu de la tala

15% 2% 17% 2% 1% 1% A LTRES CA NVI DE CULTIU M ILLORA SELVICOLA

% nombre peus autoritzats CAIB segons el tallador

15% 33% 23% M ILLORA SELVICOLA P REVENCIO D'INCENDIS TEM P ORA L

RECUP ERA CIÓ DE CULTIU CREM A TS LINEES ELECTRIQUES P LA GA S 52% Ibanat Empreses Particular 3% 1% 35%

(18)

A

A

Amenaces

Amenaces

• Ocupació urbanística • Els incendis forestalsEls incendis forestals • Infraestructures

• Pressió de l’ús recreatiu sobre el medi

• Manca de gestió forestal i proliferació de plagues • Poblacions d’herbívors

(19)

A

A

Amenaces

Amenaces

(20)

A

A

1998 1998--20072007 Mitjna núm. d’incendis Mitjna núm. d’incendis 130130

Amenaces

Amenaces

Terreny forestal arbratTerreny forestal arbrat 127,4 ha127,4 ha Terreny forestal no arbrat

Terreny forestal no arbrat 178,4 ha178,4 ha

Vegetació herbàcia

Vegetació herbàcia 107 9 ha107 9 ha

Vegetació herbàcia

Vegetació herbàcia 107,9 ha107,9 ha

Mitja total superfície forestal

Mitja total superfície forestal 413,7 ha413,7 ha

MITJANS TERRESTRES 3,950.000 euros MITJANS AERIS 3,150.000 euros

TOTAL Pressupost Operatiu CMA ... 7,100.000 euros TOTAL Pressupost Prevenció CMA ... 2,315.000 euros

TOTAL Pressupost : 9,415.000 euros Recursos Humans CMA: 380 persones

(21)

Amenaces

Amenaces

(22)

A

A

Amenaces

Amenaces

Pressió de l’ús recreatiu sobre el medi

(23)

Comentaris …..

Referencias

Documento similar

Un cop superat el nombre mínim de crèdits exigits de la fase inicial dels estudis, en       finalitzar cada període lectiu es calcula el paràmetre de resultats acadèmics de    

Garantir, mitjançant l'elaboració del PLC, la consecució dels objectius i els nivells bàsics de referència que figuren en els articles 4 i 5 de la Llei 4/2018: assoliment per part

Els mecanismes previstos a la Llei 5/1983, reformada per la Llei 6/1995, són els següents: els debats de política general; la compareixença dels membres del Consell i l’atenció

Corella, després de tractar durant vuit versos (vv. 9-16) de les formes externes del cerimonial funerari, de l'on i del com, i durant vuit més (vv. 17-24) del destí de

En una especie asexual no es necesaria la existencia de más de un sexo, mientras en una sexual se requiere invertir energía en la diferenciación de sexos en

La finalitat d’aquest projecte és el d’investigar si estan presents els estereotips de gènere en l’etapa d’educació infantil en centres educatius de la ciutat de Reus i

No obstant això, la reproducció sexual està pràcticament present en tots els organismes eucariotes i la gran majoria dels organismes complexos practica el sexe,

Pregunta CMT: “En el cas que s’aprovés un a llei que regulés l’eutanàsia, creus que els professionals sanitaris haurien de tenir dret per llei a negar-se a dur- la a