Sistema immunitari i immunitat

Sistema immunitari i immunitat

És un sistema de defensa basat en una

sèrie de respostes complexes i

coordinades per a controlar i eliminar al

patogen

• El sistema immunitari està format per un conjunt

d’òrgans, cèl·lules i molècules disperses per tot

l’organisme que són responsables de la seua defensa

davant de substàncies estranyes procedents de l’exterior

o de l’interior del cos

• Per a que funcione correctament el sistema immunitari

ha de poder diferenciar entre:

– Cèl·lules pròpies (que no hi ha que atacar)  per a ser reconegudes tenen a la superf de la memb un conjunt de molec (glicoproteïnes i glicolípids) anomenades MHC = complex ppal d’histocompatibilitat

– Cèl.lules o microorg estranys  tenen unes molècules anomenades antígens als quals s’uneixen anticossos o receptors d’una cèl presentadora d’Ag (macròfags) , limfòcits B i T

• Les proteïnes MHC són diferents en cada persona (excepte en bessons idèntics)  + diferents quan major diferència genètica Responsables del rebuig d'òrgans als transplantaments

En totes les cels de l’organisme

En macròfags, cels

• La immunitat és l’estat de protecció o capacitat de

resistència davant determinades malalties que

s'adquireix gràcies a un conjunt de reaccions de defensa

realitzades pel sistema immunitari d’un organisme quan

està exposat a l’acció d’agents infecciosos (virus, bacteris,

fongs, paràsits), i dels seus productes metabòlics, a

cèl·lules tumorals, o a macromolècules com proteïnes o

polisacàrids.

• La resposta front a substàncies estranyes anomenades

ANTÍGENS (Ag) s’anomena RESPOSTA IMMUNITÀRIA:

És un procés global i coordinat que protegeix a l’org

mitjançant una sèrie de barreres cada volta més

específiques

• 2 tipus de resposta:

– Innata o inespecífica 1ª línia de defensa

• Mecanismes que ja existien abans d’entrar en contacte amb el patogen i que es posen en marxa immediatament

• Reconeix característiques compartides per varios patògens • No té memòria

–

Adquirida o específica 2ª línia de defensa (vertebrats)

• Mecanismes defensius que s’activen després de l’exposició al patogen

• Dirigides sols a un determinat tipus de microorganisme • Té memòria  actua + intensitat i rapidesa la 2ª volta que

està en contacte amb el mateix Ag

• Cel·lular • Humoral

• Les dues respostes treballen conjuntament  es

necessita comunicació entre els diferents components 

gràcies a les CITOCINES que actuen com a missatgers

(interleucines entre gl blancs, interferó en cels

canceroses, ...)

La resposta immune innata s’activa directament per la presència de patògens.

Als vertebrats, els

patògens juntament amb el sistema immune innat

activen i estimulen el

sistema immune adaptatiu, els quals treballaran

cooperativament per tal de lluitar contra la infecció.

1. Resposta innata o inespecífica

• EXTERNES

:

• Pell:

– Les cèl.lules més externes de la pell (epidermis) segreguen defensines + al morir es descamen  elimina bacteris

fixats i deixa filaments intermedis de queratina que actuen de barrera protectora

– Les glàndules sebàcies segreguen ac. grassos i ac làctic que ↓pH i dificulten el creixement de bacteris

Conjunt de barreres defensives naturals i de mecanismes

defensius (cèl.lules i molècules) que combaten la infecció des del primer moment  4 o 5 dies eliminen la infecció o la

• Mucoses:

- saliva, llàgrimes  lisozima

- mucus  Ig A i pèptids amb funció antibiòtica = defensines. A més impedeix el pas de microorg

• Altres:

– Ac clorhídric produït per les parets de l'estómac i intestí prim

– Flora bacteriana intestinal, de la boca, faringe, pell competència

– Flux d’orina

– Disminució de Fe produeix una inhibició del creixement bacterià

• INTERNES

 resposta inflamatòria

– Quan els microorg superen les barreres externes i entren a l’organisme  p. ex: ferida

1. Plaquetes acudeixen al lloc de la ferida

2. Mastòcits (cels del teixit

connectiu) alliberen histamina que produeix vasodilatació i

augment de la permeabilitat dels capil·lars

3. Neutròfils ixen dels capil·lars: Produeixen subst que maten els patògens

4. Neutròfils i macròfags fagociten patògens

5. Macròfags produeixen citoquines que estimulen la respota

• Diapedesi

Cèl.lules de la resposta immunitària innata

• Les CÈL.LULES que formen el sistema immunitari es formen en la medul·la òssia roja (al teixit esponjós dels ossos, sobretot al cap dels ossos llargs) mitjançant el procés d'hematopoesi

Inflamació Fagòcits Limfòcits

Eosinòfils Basòfils Mastocits Monòcits Macròfags Cèl·lules dendritiques NK Limfocits B Limfòcits T LEUCÒCITS Neutròfils

• Basòfils

‐ Grànuls que contenen histamina i heparina (es tenyeixen amb colorants bàsics com el blau de metilé)

‐ Nucli lobulat

‐ Responen davant dels cucs

• Mastòcits

‐ Són similars als basòfils però es localitzen als teixits enlloc d’estar al torrent circulatori.

‐ Grànuls bàsics carregats d’histamina. ‐ Nucli sense lòbuls

• Eosinòfils

‐ Els grànuls contenen enzims hidrolítics (es tenyeixen amb colorants àcids com la eosina)

‐ Nuclis bilobulats.

‐ Activitat fagocítica poc important. ‐ Ataquen cucs (paràsits)

• Neutròfils

- Són els primers en arribar al punt d’infecció  fagociten restes cel·lulars, bacteris,... Són com pilots kamikazes

- Presenten nuclis polilobulats

- Les granulacions es tenyeixen amb colorants àcids i bàsics •Monòcits

- Nucli gran en forma de fesol, sense grànuls - Presenten gran quantitat de lisosomes

- Circulen per la sang I la limfa, passen cap als teixits per diapèdesi on es converteixen en macròfags.

•Cèl·lules dendrítiques:

a.Fagociten ppalment patògens (bacteris i virus) i es dirigeixen a la melsa on adquireixen el seu aspecte dendrític i es transformen en CPA per als limfòcits T_H •Macròfags

- Fagociten patògens i restes de cèl·lules mortes. La seua activitat és més eficient quan els patògens presenten Ac units a la seua superfície.

- Migren cap als teixits per moviments ameboides. - Produeixen citocines que activen a altres cèl·lules

- Són cèl·lules presentadores d'antígens (CPA) als limfòcits T_H

Cèl.lules que intervenen en la fagocitosi

• Limfòcits NK (Natural Killer) + grans que els limfòcits B i T

- Activitat citotòxica que perfora la cèl·lula produint la mort per lisi o indueix l’apoptosi de les cels pròpies infectades i tumorals  Mantenen el càncer “a ratlla”

- Activitat reguladora alliberant citocines que regulen els limfòcits B i T

Limfòcits: cèl.lules que es troben sobretot a la limfa

però també a la sang

Macròfags

2.Defenses adquirides o específiques: la

resposta immunitària

• Quan les defenses de la immunitat natural NO han

sigut suficients i el patogen ha aconseguit sobreviure,

s’indueix la resposta adaptativa o específica

• La resposta immunitària adaptativa és altament

específica es basa:

–

_{en el reconeixement selectiu dels Ag localitzats a la}

superf del germen patogen o a les toxines produïdes

– l’actuació de 2 tipus de respostes

 Cel·lular  gràcies als limfòcits T que destrueixen els microorg portadors de l’Ag i les cèl.lules pròpies si estan infectades

 Humoral  basada en la síntesi d’Ac estimulada pels

Òrgans limfoides

PRIMARIS

On s’originen i maduren els limfòcits

SECUNDARIS

On els limfòcits ja madurs entren en contacte amb molècules

estranyes (antígens) i desenvolupen la resposta immunitària MEDUL·LA ÒSSIA ROJA Es formen i maduren els limfòcits B a partir de les cèl.lules precursores TIM Es diferencien i maduren els limfòcits T GANGLIS LIMFÀTICS I MELSA Activació dels limfòcits T i B al entrar en contacte amb l'antigen TEIXIT LIMFAOIDE ASSOCIAT A MUCOSES (MALT) Inclou amígdales, adenoides, apèndix, plaques de Peyer,... Activació dels limfòcits pels antígens

Cèl.lules limfoides de la resposta immunitària

adquirida

• Limfòcits T

- Es formen a la medul·la òssia i maduren al Tim  2 tipus:

- Limfòcits T_H (helper) o T4 (CD4) S’activen quan una CPA

(com un macròfag o una cel dendrítica) els mostra l’Ag,

procedent d’un agent infecciós, sobre el MHC II

- Limfòcits T_H-1  activen als limfòcits Tc i als macròfags - Limfòcits T_H-2 activen als limfòcits B provocant la seua diferenciació en cèl·lules plasmàtiques productores d’Ac

- Limfòcits Tc (citotòxics) o T8 (CD8)  S’activen quan una

cel pròpia infectada o cels tumoral mostra els Ag procedents

de l’agent infecciós, sobre el MHC I

Hi ha un contacte directe i perfora la cèl·lula produint la mort per lisi o indueix l’apoptosi

https://www.youtube.com/watch?v= WdCiaIS2LV4

- Limfòcits T reguladors i T supressors

Limfòcits T reguladors esta formats per subpoblacions dels limfòcits T_H ,i els limfòcits T supressors per subpoblacions dels T_C

Ambdós actuen suprimint la resposta immunitària cel·lular i

humoral quan l’Ag ha sigut eliminat  gràcies a l’alliberament

de citocines supressores que inhibeixen el funcionament dels limfòcits T i B

CPA

Limf T_H1 Limf T_H2 Limf T_C

Limf T reg/ supressor

macròfags Limfòcits B Cèl pròpia infectada o tumoral Perforació i mort Inhibeixen T i B activació

activació _{Cels plasm Ac}

• Limfòcits B

- Es formen al fetge fetal i maduren a la medul·la òssia roja - Tenen receptors de membrana, que són Ac de superfície

anomenats BCR ① Aquestos reconeixen Ag ② dels patògens directament i els capturen per endocitosi④

- Els Ag són enganxat als MHC II⑥ i presentats als limfòcits T_H-2⑦ que activen als limfòcits B, proliferen i donen lloc (en pocs dies) a dos subpoblacions: les cels plasmàtiques⑧ que generen Ac ⑨ específics per a l’Ag i limfòcits B amb memòria que guarden record de l’Ag

Limfòcit B

Fases de la resposta immunitària adaptativa

• El reconeixement de l’Ag origina el desencadenament

de la resposta immunitària adaptativa cel·lular i

humoral  cooperació entre CPA, limf T

, limf T

i

limf B

1. FASE DE RECONEIXEMENT I PRESENTACIÓ DE L’Ag

• Presentació de l’Ag als limfòcits T_H  una CPA fagocita al

patogen, el digereix als lisosomes i situa un fragment d’aquest amb activitat antigènica (un pèptid = Ag) damunt del MHC-II (sobre la superfície) presentant-li’l al T_H

El limf TH reconeix l’Ag mitjançant els seus receptors de superfície TCR  Ara el limf ja està “assabentat” de la presència d’un Ag estrany

• Presentació de l’Ag als limfòcits Tc  una cèl·lula infectada o un cel tumoral situa un Ag intracel·lular sobre els MHC-I  presentant-li’l al limf Tc, que reconeixerà l’Ag mitjançant els seus receptors TCR

• Presentació de l’Ag als limfòcits B  NO necessiten CPA

Reconeixen directament els Ag procedents dels patògens amb els seus receptors BCR  endocita els Ag i els situa sobre els seus MHC-II per a presentar-li’ls als limf TH-2

2. FASE D’ACTIVACIÓ, PROLIFERACIÓ I DIFERENCIACIÓ

• Els limfòcits TH s’activen per les citocines segregades per les CPA i es diferencien en 2 subpoblacions: T_H-1 i T_H-2

- Els TH-1: - activen la capacitat fagocítica de les CPA (x citocines) - activen als Tc seleccionats = que havien reconegut els

Ag presentat per les cels infectades (x citocines)

- Els TH-2: - reconeixen els Ag presentats pels limf B i els activen x citocines  produeix la proliferació i diferenciació en cels

plasmàtiques productores d’Ac (semblants als receptors BCR) = 10 milions d’Ac/h

• Una volta activats comença la proliferació per mitosi dels

limfòcits seleccionats  fins que siguen suficients per matar al patogen

• Quan ja han eliminat al patogen portador de l’Ag els limfòcits T supressors i T reguladors aturaran la resposta immunitària

3. FASE EFECTORA: CADA TIPUS DE LIMFÒCIT FA LA SEUA FEINA

• Les cèl.lules tumorals i infectades són destruïdes pels limf Tc per perforació de la membrana o inducció de l’apoptosi

• Virus i toxines són neutralitzats pels Ac

• Bactèries patògenes són destruïdes pels Ac que provoquen: – Opsonització: Ac anomenats opsonines recobreixen la

superfície del patogen i faciliten la seua fagocitosi estimulant de la fagocitosi

– Activació dels sistema del complement per via clàssica • Alguns dels clons dels limf TH, Tc i B es mantindran “alerta”

durant anys, per a desencadenar una resposta ràpida si torna a aparèixer el mateix Ag  limfòcits de memòria  resposta

• Sistema del complement  complementa la

destrucció dels patògens per part dels Ac

• Format per ≈ 25 proteïnes (C1,C2,C3...) que viatgen per la sang inactives fins que apareix l’Ag

• La presència d’Ag fa que les prot del complement s’activen en forma de cascada  amplifica la senyal i augmenta la

velocitat

– Via alternativa: forma part de la resposta immunitària innata  S’activa directament per Ag de la superf

microbiana (en absència d’Ac)

– Via clàssica: forma part de la resposta immunitària

adaptativa  S’activa per la presència d’Ac en la superf

dels microorg

• C3a  actua sobre els mastòcits per a que alliberen histamina (atrauen els

macròfags) i inicien la reacció inflamatòria • C3b  s’uneix a la superfície dels

microorg i produeix:

– Opsonització dels patògens  recobreix la superf i facilita la fagocitosi

– Citòlisi  activa components del complements que s’inserten a la

memb del patogen i fan porus = MAC per on entra aigua i ions que

Intervenen els limf T que destrueixen

microorganismes que porten l’Ag en qüestió i

cels pròpies infectades per aquest microorganisme (per tant portarà l’Ag en superfície) sobretot virus Intervenen els limf B que

es diferencien en cels plasmàtiques i generen AC, els quals s’estenen per tot el cos a través de la sang i s’uneixen amb l’Ag que ha induit la seua producció

Coopera els sistema del complement

Resposta cel·lular

Resposta humoral

Com es possible reconèixer la immensitat d’Ag que ens

envolten? SELECCIÓ CLONAL

• Quan un Ag entra en l’org es troba amb molts clons de limfòcits

diferents però sols s’uneix a aquell que té els receptors específics (Ac) per a eixe Ag L’activa i prolifera Cèl.lules efectores (plasmàtiques) Secretores d’Ac específics per a eixe Ag Cèl·lules de memòria Vida llarga que intervindran

ràpidament quan torne el mateix Ag

Resposta primària i secundària

• El 1r contacte amb l’Ag genera una resposta primària:

– Es generen Ac però insuficients per a impedir la infecció – Es generen cèl·lules de memòria

• El 2n contacte amb l’Ag genera la resposta

secundària:

– Es generen més cèl.lules plasmàtiques  molts més Ac i d’un tipus més eficaç (Ig G)  impedeixen la infecció i es genera immunitat

Característiques de la resposta immunitària específica

1. Especificitat

– Un Ag és una molec estranya que es reconeguda de forma específica pels limfòcits generant la resposta

– Els Ag poden ser:

• Macromolec (prot o polisacàrids) que es troben a la superfície de microorg patògens, cels canceroses...

• Toxines segregades per bacteris

• Si l’Ag provoca una reacció al·lèrgica s’anomena AL·LERGEN

– Els limfòcits i els Ac produïts pels limfòcits B s’uneixen

SOLS a una part del Ag anomenada determinant antigènic o epítop

2. Memòria immunològica

– Quan s’ha produït una resposta immunològica contra un Ag  el sist el “recorda” ja que genera cels de memòria En una exposició posterior la resposta serà més ràpida i intensa Es la base de les vacunes

3. Tolerància

– El sistema immunitari distingeix entre els Ag propis i els estranys  durant la etapa embrionària els limfòcits que produeixen Ac contra Ag propis són destruïts

Si aquest reconeixement NO funciona bé tindrem una malaltia autoimmune

4. Diversitat

El sist immunitari pot reconèixer una gran diversitat d’Ag (i epítops)  1 individu pot reconèixer ≈ 10 milions d’epítops

Els receptors dels limfòcits B (BCR) reconeixen Ag sensers

Els receptors dels limfòcits T (TCR) reconeixen fragments d’Ag units a MHC (I i II)

Tipus d’immunitat

• Natural o innata:

– depenen dels mecanismes de defensa inespecífics  no discrimina entre uns Ag i altres

– NO tenen memòriano augmenta per exposicions – està present abans de l’exposició als agents infecciosos

• Adquirida o específica 

– Depenen de mecanismes de defensa específics – Estimulats per exposició a Ag

– Té memòria  Augmenta en magnitud i capacitat defensiva amb les successives exposicions

– Es pot adquirir de forma natural o artificial i de forma activa o passiva

• La adquirida es pot adquirir de forma:

– Natural

– Artificial  immunització: quan de manera artificial

augmentem l'eficàcia de la resposta immunitària de l’org front a les malalties

• Activa  inducció de la immunitat mitjançant la injecció d’Ag  VACUNES

 Vacunes atenuades  s’introdueixen microorg innocus (se’ls ha reduït la seua virulència)

 Vacunes inactivades s’introdueixen microorg morts

 Vacunes d’Ag purificats  formades per subunitats d’Ag purificats a partir de microorg o toxines inactivades =toxoides (tètanus o diftèria)  Vacunes d’Ag sintètics  creats al laboratori per la tecnologia de

l’ADN recombinant (hepatitis vírica)

• Passiva o serumteràpia  injecció directa d’Ac específics o limf T activats contra toxines (que estan circulant) d’alguns microorg (malalties greus)  NO produeix memòria

– Immunitat adquirida naturalment de forma activa

 s’aconsegueix després d’haver

superat una

malaltia

produïda per un patogen

– Immunitat adquirida naturalment de forma

passiva  la que es transmet

de mare a fills

mitjançant els Ac a través de la placenta o el

calostre

– Immunitat adquirida artificialment (immunització)

de forma activa  S’aconsegueix al formar Ac

després d’una

vacuna

que conté l’Ag

– Immunitat adquirida artificialment (immunització)

de forma passiva  S’aconsegueix al inocular un

antisèrum

que continga Ac contra un determinat

Ag

Anticossos (immunoglobulines)

Són glucoproteïnes produïdes per cèl·lules

plasmàtiques (a partir limf B) en resposta als Ag

• Es troben a la sang, a la limfa, secrecions (saliva,

moc, llet) i memb de limf B

• S’uneixen específicament al Ag que induí la seua

formació

– La part de l’Ag a la que s’uneix l’Ac s’anomena

epítop o

determinant antigènic

 un Ag pot tindre molts

epítops diferents

– Cada limf B reconeix sols un epítop

Limf T_H2 activació Limfòcits B Cel

Estructura de anticossos

• 4 cadenes:2 cadenes idèntiques

lleugeres (L) + 2 cadenes idèntiques pesades (H) unides per ponts

disulfur

• Cada cadena pesada i lleugera tenen una regió variable i una regió

constant  la regió variable d’una cadena pesada i la regió variable d’una cadena lleugera s’uneixen formant un lloc d’unió al Ag (als extrems dels braços de la Y)  2 llocs d’unió a l’Ag

La majoria tenen forma de Y 

• Regions constant varia molt poc d’uns Ac a altres i són les responsables de l’activitat biològica dels Ac:

Tipus d’anticossos Ac (Ig)

• Els vertebrats superiors tenim 5 tipus de Ig o Ac:

Ig G.

- Molt abundants al sèrum sanguini i líquids

intersticials

- Molt abundants durant les

respostes immunitàries secundàries. - Activen el complement i promouen la opsonització, neutralització i aglutinació Ag

- Poden passar de la mare al fetus a través de la

placenta i la llet.

4 4

5/5/17 4 5

Figure 25-27 Molecular Biology of the Cell (© Garland Science 2008)

Ig E

Són molt abundants quan es produeixen infeccions per paràsits.

Es localitzen unides a receptors de membrana de mastòcits i basòfils  La unió de l’antigen desencadena la desgranulació (alliberament d’histamina)

Figure 25-22 Molecular Biology of the Cell (© Garland Science 2008)

Ig D

Apareixen únicament unides a la membrana dels limfòcits B

on probablement actuen com a receptors antigènics per a la selecció clonal

4 7

Figure 25-23 Molecular Biology of the Cell (© Garland Science 2008)

Ig M.

Es localitzen al sèrum sanguini

Són les primeres Ig en aparèixer en la resposta primària.

Activen el sistema del complement, promouen la neutralització i aglutinació d’Ag

4 8

Figure 25-25 Molecular Biology of the Cell (© Garland Science 2008)

Ig A

- Són molt abundants en les secrecions de les mucoses.

- La presència del pèptid J permet la unió de la Ig A a un receptor de

membrana i facilitar la transcitosi. - Al estar present a la llet confereix immunitat passiva

Anticossos policlonals i monoclonals

• Antisèrum policlonal  sèrum que conté Ac contra

tots els epítops d’un Ag

• Ac monoclonals

‒ Aïllament de les cels plasmàtiques

‒ Fusió de cels

plasmàtiques amb cels del mieloma (tumors de limf B immortals) ‒ Es generen hibridomes immortals ‒ Separació dels hibridomes i clonació ‒ Obtenció dels Ac produïts per cada hibridoma

Alteracions del sistema immunitari

• 1. Hipersensibilitat immediata  al·lèrgies

• És una reacció inflamatòria generalitzada per tot l’org com a conseqüència d’una hipersensibilització del sist immunitari a algun Ag innocu = al·lergen

‐ Un 1r contacte amb l’al·lergen fa que es sintetitzen IgE que s’uneix per la regió cte als receptors dels mastòcits i basòfils ‐ El 2n contacte amb l’al·lergen  la unió del IgE amb l’al·lergen

fa que els mastòcits i basòfils alliberen subst com la histamina que produeixen la reacció al·lèrgica

Shock anafilàctic

En algunes reaccions al·lèrgiques poden actuar les Ig M o Ig G que activaran el sistema del complement  trencament de glòbuls rojos que s’uneisquen al punt d’aglutinació Ag-Ac = erupcions roges o

• 2. Hipersensibilitat citotòxica

• Els Ac reaccionen contra Ag presents a les cels pròpies o d’altre individu (glòbuls rojos d’una transfusió)

Fagocitosi o resposta citotòxica o trencament cel·lular per factors del complement

• Reacció transfusional Malaltia hemolítica del nadó

Ig M que produeixen aglutinació i hemòlisi

• 3. Autoimmunitat

• Quan desapareix la tolerància del sist immunitari, aquest pot actuar contra components propis de l’org perquè els reconeix com a estranys

Autoanticossos i linf T autoreactius • Pot deures a:

- un fenomen de mimetisme  algun Ag es tan semblant a

proteïnes pròpies que els limf activats també reaccionen contra elles

- errada en els mecanismes supressors • Influït per:

- Factors genètics  malalties que afecten a famílies completes - Factors sexuals  més freq en dones  hormones sexuals - Factors ambientals  exposició continuada a radiació solar, subst químiques o infeccions microbianes

 Anèmia perniciosa  les cels plasmàtiques s’uneixen a un factor proteic IF, bloquejant-lo i impedint que s’unisca a la vit B12 que el necessita per a la seu absorció

 Diabetes mellitus tipus I  els limf Tc destrueixen les cels beta del pàncrees productores d’insulina

 Esclerosi múltiple  els limf T destrueixen les beines de mielina

 Lupus eritrematoso sistèmiclesions q afecten a teixit conjuntiu i es manifeten en pell, articulacions i renyó

• 3. Immunodeficiència

• És una situació patològica produïda pel defecte d’un o més components del sist immunitari que fa que l’org perda l’estat de protecció que aquest li proporciona

– Primàries o congènites  defectes hereditaris de les cels immunitàries

– Secundàries o adquirides  degudes a factors externs: radiacions, desnutrició, fàrmacs o infeccions

• SIDA causat pel VIH  retrovirus que infecta limf T4 (TH), cels dendrítiques i macròfags (CPA) *vore cicle retrovirus T17*

• Formes de transmissió: contacte sexual, transfusió de sang, xeringues, de mare a fill (placenta i llet)

• Passa per unes etapes en les que el virus s'estén des del lloc de la infecció als teixits limfoides

• 4. Trasplantaments d'òrgans i rebuig

• Tècnica quirúrgica en la que s’implanta un empelt (injerto) de cels, teixits o òrgans procedents d’un donant en un individu receptor per a solucionar una patologia greu

• Tipus:

• L’èxit depén de que NO existisca rebuig, és a dir, una resposta immunitària específica desenvolupada pels limf T que

reconeixen els Ag del MHC de les cels de l’empelt i les destrueixen (alotrasplantament i xenotrasplantament)

– Es una resposta més intensa que la que es produeix contra altres Ag convencionals

- Autotrasplantament: al mateix individu

- Isotrasplantament: entre bessons univitel·lins

- Alotrasplantament: entre individus de la mateixa sp - Xenotrasplantament: entre diferent sp

• El rebuig es produeix en 3 etapes:

– 1. Els limf T_H són activats per CPA i produeixen ≠ citocines – 2. La IL2 i el interferó ɣ activen els limf Tc

La IL2, IL4, IL5 activen els limf B  Ac

L' interferó ɣ i la limfotoxina activen els macròfags – 3. Els limf Tc, macròfags i Ac i sistema del complement

desencadenen el rebuig al produir la lisi cel·lular, lesions als i inflamació

• Prevenció del rebuig:

– Buscar la màxima compatibilitat entre donant i receptor – Minimitzar els efectes de la resposta de rebuig:

• Induir tolerància  pretractament amb transfusions de sang amb leucòcits al·logènics

• Immunosupressió  del receptor amb ciclosporines (inhibeixen l’acció dels limf T) o esteroides (inhibeixen l’acció dels macròfags) o amb Ac monoclonals (per a T_H)