La Restauració borbònica
1875-1898
Amb la Restauració borbònica Espanya torna al liberalisme censatari.
S’estableix un nou sistema polític basat en l’alternança en el poder dels dos partits dinàstics: el conservador i el liberal.
Desembre 1874, el pronunciament de Martínez
Campos afavoreix la restauració monàrquica en
la persona d’Alfons XII.
Antonio Cànovas del Castillo, 1828-1897
Polític nascut a Màlaga, va participar activament a la Revolució de 1854 i se li atribueix la redacció del
Manifest de Manzanares.
Com a membre de la Unión Liberal va ser ministre en dues ocasions en la etapa del regnat d’Isabel II.
Durant el Sexenni Democràtic va evolucionar cap a actituds
conservadores, i es va oposar a la monarquia de Amadeu de Savoia i també a la Primera República.
Va participar en la creació del partit alfonsí per preparar la tornada dels borbons.
Va ser l’inspirador de la Constitució del 1876.
Va morir assassinat a Guipúscoa al 1897.
El nou sistema polític....
Cànovas del Castillo va assumir la regència fins l’arribada
d’Alfons XII al 1875.
Sistema polític bipartidista: Partit Liberal vs Partit Conservador
Pretenia resoldre els problemes endèmics del liberalisme
precedent:
- Caràcter partidista i excloent del moderats.
- Intervencionisme dels militars.
- Enfrontaments civils.
Es marca 2 objectius:
- Elaborar una constitució que vertebrés un sistema polític
bipartidista
CONSTITUCIÓ 1876
- Mostra del liberalisme doctrinari.
- Caràcter conservador.
- Basada en els valors tradicionals: monarquia, religió i
propietat.
- La monarquia era la institució que tenia el poder
moderador i que havia de garantir la bona entesa i
l’alternança entre els partits polítics.
- Sufragi censatari
(tot i que les primeres eleccions van ser sufragi universal).- Sobirania compartida (corts i rei).
- Corts bicamerals: Senat i Congrés.
- Congrés de caràcter electiu.
- Senat: nomenats pel rei o el govern. Caràcter vitalici.
- Confessionalitat catòlica. (no manifestació pública).
- Declaració de drets restringida.
Objectius:
• Els partits renunciaven als pronunciaments.
• Sistema de govern basat en l’alternança en el poder
dels dos partits dinàstics: liberal i conservador.
• Torn pacífic: garantia l’estabilitat institucional.
• Acord de no promulgar cap llei que forcés a l’altre
partit a derogar-la.
• L’exèrcit tenia una alt pressupost de l’Estat i gaudien de
certa autonomia per als seus afers interns i ja no tenien
la necessitat de participar a la política.
• L’exèrcit: subordinat al poder civil i a una reial ordre
La pau:
Les guerres carlines
Al llarg de l’any 1875 l’exèrcit liberal va
aconseguir derrotar les tropes carlines a Catalunya, País Valencià i Aragó.
Al 1876 les tropes carlines del País Basc i Navarra es rendiran.
Conseqüències:
Abolició definitiva del règim foral. 1878 s’estipula un nou sistema de concert econòmic La guerra de Cuba 1878 es signa la Pau de
Zanjón que posa fi a la
insurrecció cubana (Guerra dels Deu Anys, 1868-1878). Aquest tractat inclou: àmplia amnistia, abolició de l’esclavitud i la promesa de reformes polítiques i adminstratives.
Partits dinàstics
• PARTIT CONSERVADOR
Partit liberal conservador que aglutinava els grups polítics més
conservadors excepte carlins i integristes.
Líder: Antonio Cánovas dels Castillo
•
PARTIT LIBERAL
Partit que aglutina progressistes, unionistes i alguns republicans
moderats.
Líder: Práxedes Mateo Sagasta
Eren partit de minories, de notables, d’élits econòmiques i classe mitjana
benestant.
Defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i la
consolidació de l’Estat liberal, unitari i centralista.
Diferien:
Conservadors: immobilisme, sufragi censatari, defensa de l’Església i de
l’ordre social.
L’alternança
El torn en el poder estava garantit:
Quan el partit que governava patia un desgast polític i no
tenia la confiança de les corts, el monarca cridava el cap
del partit de l’oposició a formar govern. I es convocaven
eleccions.
Conservadors catalans
Manuel Duran i Bas (jurista)
Josep Ferrer i Vidal (fabricant tèxtil) Manuel Girona (banquer)
Joan Mañé i Flaquer (periodista) Diario de Barcelona
Liberals catalans
Víctor Balaguer (escriptor i polític) Francesc Rius i Taulet (alcalde de Barcelona)
La Vanguardia
Caciquisme
Cacic:
Paraula procedent del nom que rebien els caps
de les tribus indígenes a Amèrica, al Perú, que
significa “senyor d’indis”.
A partir del segle XIX aquest mot al·ludeix a la
persona que domina i fins i tot controla els
ressorts principals dels poder en un nucli de
població.
CORRUPCIÓ ELECTORAL
FALSEJAMENT
El triomf del partit que havia de formar govern era
convingut prèviament i s’aconseguia gràcies al
falsejament dels resultats: falsificació dels cens,
manipulació actes electorals, compra de vots, coaccions,
violència,...
CACICS
Persones notables del medi rural (grans propietaris,
advocats, professionals o funcionaris de l’administració
que controlaven els ajuntaments, feien informes, dirigien
els sorteigs de les quintes, etc.
Agraïen amb favors la fidelitat electoral i discriminaven a
qui no seguia les seves directrius.
Era fàcil per que:
- Sufragi censatari
- Pes electoral més gran dels districtes rurals
que dels urbans ( i eren fàcilment
manipulables).
L’EVOLUCIÓ DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
DATES PARTITS FETS
1875 CONSERVADOR
1881 LIBERAL Sagasta introdueix el sufragi universal masculí 1884 CONSERVADOR 1885 mor Alfons XII (sense descendència)
Pacte del Pardo (acord entre liberals i conservadors)
1885 LIBERAL S’impulsa obra reformista: incorporació de drets associats als ideals de la Revolució del 1868. Llei d’associacions 1887 (entrada forces
opositores)
1888 abolició esclavitud
1889 nou codi civil, reforma hisenda, reforma exèrcit.
1890 CONSERVADOR 1892 LIBERALS
1895 CONSERVADOR 1897 assassinat de Cánovas
Divisions internes dins els partits. Crisi dels sistema