PLA DE VIGILÀNCIA SANITÀRIA DE LA FAUNA SALVATGE
A CATALUNYA
Servei de Prevenció en Salut Animal Gran via de les Corts Catalanes, 612-614
08007 Barcelona Telèfon: (93) 304 67 00
Fax: (93) 304 67 04
Document elaborat per:
1. INTRODUCCIÓ
La transmissió i el contagi de malalties de la fauna salvatge als animals domèstics i a l’inrevés és un problema que s’ha de tenir en compte a l’hora d’afrontar l’eradicació de determinades patologies.
Degut a la proximitat filogenètica d’espècies salvatges i domèstiques, molts dels agents que provoquen malalties són comuns en tots ells. Aquest és el cas, per exemple, de la brucel·losi i la tuberculosi, malalties sotmeses des de fa dècades a Programes oficials d’eradicació, però que encara estan presents en el nostre territori. Tot i que la prevalença d’ambdues malalties en els animals domèstics és molt petita, esdevé necessari actuar des de molts fronts per tal d’eradicar-la, i d’aquesta manera és important dur a terme un bon estudi de la presència d’aquestes malalties entre els animals salvatges, sobretot en aquelles àrees on la malaltia encara està més estesa entre el bestiar domèstic.
Els animals i molt particularment la fauna salvatge es consideren la font de més del 70% de totes les malalties emergents. Per tant, la vigilància sanitària de la fauna és imprescindible per al control d’aquestes malalties.
Les malalties de la fauna salvatge poden tenir rellevància per diferents motius:
- Per tractar-se de zoonosis
- Per afectar a la sanitat ramadera
- Per comprometre la producció cinegètica
- Pels seus efectes en la conservació de la fauna salvatge
Els criteris que s’han adoptat per seleccionar les malalties són els següents:
- La fauna salvatge té una elevada probabilitat d’afectar substancialment l’estatus
sanitari d’espècies de producció en determinades zones.
- La malaltia té una elevat impacte sobre la salut pública, l’economia i el maneig de la
fauna salvatge.
Com que els estudis sanitaris efectuats a la fauna salvatge no donen encara una idea clara de l’afectació enfront diferents malalties, cal efectuar un mostreig i una vigilància prèvia enfront les malalties que poden tenir un interès més important sanitari a tots els nivells.
La vigilància sanitària s’haurà de portar a terme a diferents llocs i territoris:
- Espècies cinegètiques en àrees de caça
- Centres de recuperació
- Fauna salvatge fora de les zones de caça
- Altres
El control de la malaltia s’ha de centrar bàsicament en aquelles àrees on és més probable el contacte entre el bestiar domèstic i la fauna salvatge per motius de pasturatge, essent bàsicament a les comarques pirinenques: Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Solsonès, Cerdanya, Berguedà i Ripollès.
Les oportunitats i els recursos dels què es disposa per a la presa de mostres de tots els animals susceptibles de ser introduïts en el programa són:
- Temporades de caça: caçadors i agents forestals (+ SEFaS)
- Batudes específiques efectuades pels agents forestals (+ SEFaS)
- Veterinaris/àries dels centres de recuperació
- Animals trobats malalts o morts
- Col·laboracions amb el GSP de Girona i Lleida
- Establiments de manipulació de caça
El tipus de vigilància que s’ha d’efectuar és:
- Vigilància activa: els animals analitzats per batudes o programes específics
- Vigilància passiva: aquells animals amb simptomatologia compatible amb alguna
malaltia provocada per un microorganismes: bacteriana, vírica o parasitària. També s’inclourien aquí tots aquells animals trobats morts sense signes evidents de traumatisme.
A nivell de les actuacions tindrem:
- La vigilància determinada pel programa
- Actuacions concretes davant d’un resultat positiu en la fauna salvatge (apartat 9)
- Actuacions concretes davant de casos positius en animals domèstics (apartat 9)
El present programa s’emmarca en les directrius que en matèria de sanitat de la fauna salvatge s’estableixen a nivell de l’OIE, la UE i l’estat espanyol.
2. OBJECTIUS
Aquest programa té com objectiu conèixer la situació sanitària de la fauna salvatge a Catalunya, prevenir la disseminació de les malalties entre la fauna salvatge i la domèstica i protegir la salut pública.
Les actuacions d’aquest programa s’hauran de coordinar amb les actuacions de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat, així com amb els programes propis que puguin desenvolupar altres entitats com el Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS).
Així mateix, s’estableix el mostreig mínim que hauria de realitzar-se per conèixer la situació epidemiològica de les malalties considerades en aquest programa.
3. VIGILÀNCIA SANITÀRIA DE LA FAUNA SALVATGE
La vigilància sanitària de la fauna salvatge significa realitzar investigacions contínues sobre una població determinada per poder detectar l’aparició d’una malaltia o la variació de la seva prevalença en el temps. La millor manera és combinar la vigilància activa i passiva.
En el cas de la vigilància passiva és interessant no limitar el nombre d’espècies a vigilar, ara bé cal estipular unes espècies representatives i que a més a més siguin les més conflictives des del punt de vista sanitari i fàcils de mostrejar pel que fa a la vigilància activa.
4.
GRUPS TAXONÒMICS INCLOSOS DINS EL PROGRAMA
4.1. Mamífers
Dins els mamífers hem de diferenciar els diversos grups taxonòmics
- Suids: porcs senglars i porcs assilvestrats
- Cèrvids: cérvol, daina i cabirol
- Bòvids: isard, cabra salvatge i mufló. També inclouríem cabres assilvestrades.
- Lagomorfs: llebre, conill de bosc
- Carnívors: guineu, teixó
- Rosegadors
4.2. Aus
Principalment les aquàtiques, ara bé ja existeixen programes de vigilància específica enfront la Influença aviària, la malaltia de Newcastle i el Virus del Nil Occidental. Per tot això, aquest programa no recollirà la vigilància de les aus salvatges.
5. ORGANITZACIÓ
L’organització es basa en l’organigrama del DAAM i en els sectors implicats.
5.1. Organigrama per part del DAAM
La Direcció correspon al/a la Director/a General d’Agricultura i Ramaderia i per delegació a la Subdirecció General de Ramaderia, amb col·laboració amb el/la Director/a General de Medi Natural i Biodiversitat. El programa s’elabora i revisa des del Servei de Prevenció en Salut Animal amb la col·laboració de l’àrea d’activitats Cinegètiques. Les actuacions es portaran a terme des del serveis territorials, oficines comarcals i unitats que depenguin de les dues Direccions Generals.
5.2. Organigrama per part de les organitzacions relacionades amb la fauna
salvatge
La participació activa de les federacions i associacions relacionades amb la caça i la fauna salvatge i, segons la implicació que tinguin, la seva corresponsabilitat en el programa és fonamental. Existeix una implicació en aspectes com la formació, la divulgació i l’assessorament en matèria de la transmissió de malalties.
5.3. Òrgans mixtes amb participació del DAAM
5.3.1. Comitè tècnic assessor de la sanitat en la fauna salvatge
Aquest comitè està format per representats del DAAM, del Departament de Salut, del Conselh Generau d’Aran, del SEFaS i del CReSA.
Té la funció d’assessorar a la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia dels aspectes tècnics de la sanitat en la fauna salvatge. Es realitza en el marc de les reunions periòdiques de seguiment del programa.
5.3.2. Comissió de seguiment del programa
Format per representants tècnics dels següents estaments:
- Tècnics del DAAM (Servei de Prevenció de Salut Animal, Àrea d’Activitats
Cinegètiques, Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals)
- SEFaS
- CReSA
- Federació Catalana de Caça
- Tècnics del Departament de Salut
- Tècnics del Conselh Generau d’Aran
Té la funció de proposar mesures, consensuar actuacions i avaluar-ne l’evolució. Es realitza com a mínim un cop l’any.
6. BASES TÈCNIQUES DEL PROGRAMA
6.1. Definició de les poblacions salvatges d’espècies cinegètiques
Mapa dels terrenys cinegètics de Catalunya (DG de Medi Natural i Biodiversitat)
Alt Pallars-Aran Cerdanya-Alt Urgell Freser-Setcases Boumort Cadí
Ports de Tortosa i Beseit
L’Encanyissada
L’Àrea d’activitats cinegètiques de la DG de Medi Natural i Biodiversidad ha elaborat els següents mapes de distribució de cada espècie de les següents fonts:
De les dades cedides per la Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos extretes de la base actualitzada de l’Atles dels Mamífers Terrestres d’España
I a partir dels valors mitjans de les darreres 6 temporades de caça, les dades de les captures per espècie que lliuren totes les àrees de caça per actualitzar la Memòria Anual de Caça de cada temporada s’han extrets els valors de rendiments cinegètics, expressat com nombre de captures per cada 100Ha de superfície total del terreny cinegètic.
6.2. Llistat de malalties a vigilar
A continuació es detallen les malalties que s’han d’investigar segons els grups taxonòmics. A part del programa estatal on es detallen les malalties a vigilar (PV) també hem afegit totes aquelles malalties que s’han de controlar abans d’un moviment (CM) a no ser que estiguin controlades sota un programa de control (RD 1082/2009, de 3 de juliol).
6.2.1. Taula d’espècies i malalties a vigilar
Grup taxonòmic Malaltia
Programa vigilància (PV)/Control moviment (CM)
Observacions
Porc senglar i porcs assilvestrats
Pesta porcina clàssica (PPC) PV/CM
Pesta porcina africana (PPA) CM
Malaltia vesicular porcina (MVP) CM
Malaltia d’Aujeszky (MA) PV/CM
Tuberculosi bovina (TBCb) PV/CM
Brucel·losi (B. Suis) PV
Triquinelosis PV SALUT
Cèrvids (cérvol, daina, cabirol)
Caquèxia crònica del cérvol
(EETs) PV
Malaltia hemorràgica del cérvol CM
Tuberculosi bovina (TBCb) PV/CM Brucel·losi (B. abortus i B. melitensis) PV/CM Llengua blava CM Sarna sarcòptica CM Bòvids (cabra salvatge, isard, mufló) Tuberculosi bovina (TBCb) CM Brucel·losi (B. abortus i B. melitensis) PV/CM Llengua blava CM Sarna sarcòptica CM Pestivirosi (isard) PV Aus salvatges IA PV/CM Programa específic FNO PV Newcastle CM
Lagomorfs silvestres (conills i llebres) Vigilància passiva
Tularèmia PV/CM Brots epidèmics
periòdics Sarna sarcòptica CM MHV CM Mixomatosi CM Brià CM Carnívors (guineu, teixó) Vigilància passiva Ràbia PV Brom PV
TBC bovina (teixó) PV Vigilància passiva
(teixó) Sarna sarcòptica PV Rosegadors (micròtids) Vigilància passiva Tularèmia PV
6.2.2. Taula de grups taxonòmics, malalties i nombre mínim d’animals a investigar segons el programa estatal
Grup
taxonòmic Malaltia
Programa de vigilància específic
Nombre mínim d’animals segons el Programa MARM Porc senglar i porcs assilvestrats PPC Programa estatal (97) 180 PPA NO 180 MVP NO MA Programa estatal TBC bovina NO Brucel·losi (B. Suis) NO
Triquinelosis SALUT PÚBLICA
Cèrvids (cérvol, cabirol, daina)
Caquèxia crònica del cérvol (EETs)
Mostreig per a la detecció
caquèxia crònica del cérvol 20
Malaltia hemorràgica del cérvol NO 35 TBC bovina NO 35 Brucel·losi (B. abortus i B. melitensis) NO 35 Llengua blava NO 35 Sarna sarcòptica NO 35 Bòvids (cabra salvatge, isard, mufló) TBC bovina (no en mufló) NO 25 Brucel·losi (B. abortus i B. melitensis) NO 25 Llengua blava NO 25 Sarna sarcòptica NO 25 Pestivirosi (isard) NO 25 Aus salvatges IA SI FNO SI Newcastle NO Lagomorfs silvestres (conills i llebres) Tularèmia NO 10 Sarna sarcòptica NO 10 MHV NO 10 Mixomatosi NO 10 Brià NO 10 Carnívors (guineu, teixó) Ràbia NO 20 Brom NO 20 TBC bovina (teixó) NO 20 Sarna sarcòptica NO 20 Rosegadors (micròtids) Tularèmia NO 0
6.2.3. Distribució de la vigilància activa segons el territori
La selecció d’espècies i el nombre d’animals a testar es farà per comarca i per a la seva distribució es tindrà en compte el rendiment cinegètic mitjà.
A l’apartat corresponent s’explicarà com ha de ser la recollida, ara bé, la recollida de les mostres, sempre que sigui possible, s’haurà de distribuir en el temps, és a dir, no és convenient recollir totes les mostres d’una comarca el mateix dia o en el mateix punt.
6.2.3.1. Porc senglar
El porc senglar està distribuït per tota Catalunya, encara que es troba en major quantitat en les comarques de Girona i Barcelona i en nombre inferior a les comarques de Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre.
Es recolliran mostres de 10 animals de cada una de les comarques de Girona i Barcelona i de 5 animals de cada una de les comarques de Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre
6.2.3.2. Cèrvids
La distribució dels cèrvids pel territori depèn de l’espècie en concret i per tant en aquest cas o s’especificaran les comarques on s’han de prendre mostres o en el cas que no s’especifiquin s’entén que es prendran mostres en aquelles comarques on aquestes espècies siguin presents.
6.2.3.2.1. CABIROL
Es prendran mostres de 2 cabirols a cada una de les comarques de Girona, Lleida i Barcelona i d’1 cabirol a les comarques de Tarragona on estiguin presents.
6.2.3.2.2. CÉRVOL
Es prendran mostres de 3 cérvols de cada una de les comarques de Lleida, Barcelona i Girona on estiguin presents.
6.2.3.2.3. DAINA
En aquest cas s’hauran de prendre mostres de 3 daines de les comarques del Pallars Sobirà, de l’Alt Empordà i Baix Empordà
6.2.3.3. Bòvids
En el cas dels bòvids, per a cada espècie s’especificaran les comarques on s’hauran de prendre mostres.
En aquest cas es testaran 2 animals per comarca implicada, sigui quina sigui l’espècie.
6.2.3.3.1. ISARD
Es prendran mostres de 2 animals de les següents comarques:
- Ripollès - Cerdanya - Alt Urgell - Berguedà - Pallars Sobirà - Pallars Jussà - Alta Ribagorça - Solsonès
6.2.3.3.2. CABRA SALVATGE
Es prendran mostres de 2 cabres salvatges de les següents comarques: - Baix Ebre - Montsià - Terra Alta - Ribera d’Ebre - Anoia 6.2.3.3.3. MUFLÓ
Es prendran mostres de 2 muflons de les següents comarques:
- Alt Empordà
- Garrotxa
- Ripollès
6.2.3.4. Altres espècies de mamífers
En el cas dels lagomorfs, guineus i rosegadors, en principi la vigilància que s’efectuarà serà únicament passiva (apartat 6.2.4.) a part d’alguna actuació puntual que es porti a terme.
Taula resum del nombre mínim d’animals a mostrejar i de la distribució segons les comarques:
Comarca Porcs
senglars
CÈRVIDS BÒVIDS
Cabirol Cérvol Daina Isard Cabra
salvatge Mufló Alt Camp 5 1 - - - - - Alt Empordà 10 2 3 3 - - 2 Alt Penedès 10 2 - - - - - Alt Urgell 5 2 3 - 2 - - Alta Ribagorça 5 2 - - 2 - - Anoia 10 2 - - - 2 - Bages 10 2 - - - - - Baix Camp 5 1 - - - - - Baix Ebre 5 - - - - 2 - Baix Empordà 10 - - 3 - - - Baix Llobregat 10 - - - - Baix Penedès 5 1 - - - - - Barcelonès 10 - - - - Berguedà 10 2 3 - 2 - - Cerdanya 5 2 3 - 2 - - Conca de Barberà 5 1 - - - - - Garraf 10 - - - - Garrigues 5 - - - - Garrotxa 10 2 3 - - - 2 Gironès 10 2 - - - - - Maresme 10 2 - - - - - Montsià 5 - - - - 2 - Noguera 5 2 - - - - - Osona 10 2 - - - - - Pallars Jussà 5 2 3 - 2 - - Pallars Sobirà 5 2 3 3 2 - 2 Pla d’Urgell 5 - - - - Pla de l’Estany 10 2 - - - - - Priorat 5 1 - - - - - Ribera d’Ebre 5 - - - - 2 - Ripollès 10 2 3 - 2 - 2 Segarra 5 2 - - - - - Segrià 5 - - - - Selva 10 2 - - - - - Solsonès 10 2 3 - 2 - - Tarragonès 5 1 - - - - - Terra Alta 5 - - - - 2 - Urgell 5 - - - - Val d’Aran * - - - - Vallès Occidental 10 2 - - - - - Vallès Oriental 10 2 - - - - - Total 295 50 27 9 16 10 8
*S’aplicarà el programa elaborat pel Conselh Generau d’Aran i SEFaS i comunicaran al SPSA els resultats.
6.2.4. Vigilància passiva
La vigilància passiva no es pot distribuir pel territori ja que les mostres que es prenen en aquests casos són d’animals atropellats, moribunds o cadàvers frescos o animals que han entrat en els centres de recuperació de fauna salvatge.
En tots aquests casos i sempre que es pugui es prendran mostres d’ungulats i d’altres mamífers (lagomorfs silvestres, carnívors (guineu i teixó) i rosegadors).
6.2.5. Protocol d’actuació
Les bases específiques d’actuació i les tasques concretes de cada part, estan descrites a l’annex 1 i 2 d’aquest programa.
Com a resum, les mostres a prendre en la vigilància activa seran:
Porc senglar: 1 o 2 tubs de sang, volum mínim, sempre que sigui possible, uns 10 ml
Cèrvids: 1 o 2 tubs de sang, volum mínim, sempre que sigui possible, uns 10 ml
Bòvids: 1 o 2 tubs de sang, volum mínim, sempre que sigui possible, uns 10 mlTotes les mostres s’hauran de conservar en refrigeració i el dilluns següent de la presa s’haurà de portar a l’oficina comarcal corresponent en horari de matí. Per motius d’organització, i sempre i quan el Servei de Prevenció en Salut Animal estigui assabentat, es podran vehicular les mostres directament cap al laboratori sense passar per oficina comarcal.
Les mostres de cada animal s’han d’identificar amb el codi d’identificació del full de tramesa de mostres (que haurà facilitat prèviament la central dels Agents Rurals) seguit de les sigles de l’espècie (situades al costat de l’espècie a marcar en el full de tramesa de mostres) i un número correlatiu (començant per l’1), en el cas d’agafar més d’un tub d’un mateix animal identificar-los amb el mateix codi.
És molt important que els tubs quedin degudament identificats i junts amb el full de tramesa de mostres per garantir la traçabilitat de les mostres.
En el cas que sigui necessari prendre mostres de teixits aquests només el podran prendre personal veterinari o autoritzat.
En el cas de vigilància passiva, els animals moribunds o els cadàvers de lagomorfs silvestres, carnívors (guineu i teixó) i rosegadors s’hauran de trametre al SEFaS. En el cas de trobar altres mamífers salvatges amb sospita d’una malaltia greu i en bon estat de conservació caldrà avisar al Cos d’Agents Rurals.
Els tubs per a recollir les mostres es podran anar a buscar a les oficines comarcals
www.gencat.cat/agricultura/oficines
El full de tramesa de mostres també es podrà descarregar de l’apartat impresos i documents
del web: http://www.gencat.cat/ramaderia/sanitat/laboratoris
Les mostres recollides en altres punts designats o ja establerts anteriorment, diferents de les oficines comarcals, emmagatzemaran les mostres per a la seva tramesa al laboratori corresponent i faran dos enviaments: el 15 de juliol i el 15 de gener.
7. BASES DE FUNCIONAMENT DEL PROGRAMA
En aquest apartat cal especificar com s’han de fer les actuacions tècniques, qui les ha de portar a terme i els mecanismes que les assegurin, les afavoreixin i les millorin.
7.1. Parts implicades
Per portar a terme el programa és imprescindible la col·laboració i tasca conjunta de totes les parts implicades.
Les parts implicades d’una manera o altre són:
Subdirecció General de Ramaderia•••• El servei de Prevenció en Salut Animal
•••• Els serveis territorials i oficines comarcals
Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat•••• Subdirecció General d’Activitats Cinegètiques i de Pesca Continental (Àrea
d’activitats Cinegètiques).
•••• Subdirecció General de la Biodiversitat (Servei de Biodiversitat i Protecció dels
Animals)
•••• Subdirecció General dels Agents Rurals
Agència de Salut Pública de Catalunya
Departament de Miei Naturau i Pagesia del Conselh Generau d’Aran
Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS)
CReSA
Federació Catalana de Caça
Associacions de caça
Consell de col·legis de veterinaris de Catalunya
Propietaris d’àrees privades de caça
ADS7.2. Responsabilitats i tasques a efectuar per part de les parts implicades
Cadascú té unes tasques assignades que fa que amb totes juntes es pugui portar a terme el programa, totes elles són igual d’importants i es per això que és imprescindible la coordinació entre totes elles.
7.2.1. Subdirecció General de Ramaderia
Servei de Prevenció en Salut Animal (SPSA)- Elaborar el programa
- Coordinació del programa
- És el responsable dels laboratoris de sanitat ramadera on s’han d’analitzar les mostres.
- Elaborar els resums i informes que calgui
- Enviar els resultats a les parts implicades
- Fer-ne la difusió per mitjà del Web del departament i altres mitjans
Serveis Territorials i oficines comarcals- Donar suport quan sigui necessari a la presa de mostres o altres tasques que
s’encomanin
- Tramesa de les mostres recollides pels caçadors i agents rurals al CReSA
7.2.2. Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat
Subdirecció General d’Activitats Cinegètiques i de Pesca Continental (Àread’activitats cinegètiques)
- Establir els períodes de cacera
- L’estudi de la distribució de la fauna per les diferents àrees
- Prendre les mesures d’organització i coordinació respecte la fauna salvatge i els
caçadors que siguin necessàries
- Proposar captures excepcionals i elaborar instruccions tècniques.
Subdirecció General de la Biodiversitat (Servei de Biodiversitat i Protecciódels Animals)
- Coordinar els centres de recuperació perquè prenguin mostres de la fauna diana que
els pugui arribar
Subdirecció General dels Agents Rurals- Coordinar als agents rurals per a la captura d’animals
- Coordinar als agents rurals per col·laborar en les tasques de presa de mostres a partir
dels animals caçats i lliurament posterior a les oficines comarcals
- Coordinar als agents rurals per a la tramesa d’animals malalts o morts d’espais naturals
al SEFaS
- Manteniment de la base de dades amb el registre dels animals caçats i mostrejats dins
el pla
- Tramesa periòdica al SPSA del registre d’animals inclosos dins el pla
7.2.3. Agència de Salut Pública de Catalunya
- Prendre mostres a partir dels animals de cacera que els arribin als establiments de
manipulació de caça
- Comunicació al SPSA dels resultats de triquinosi en porcs senglars o en altres
espècies
7.2.4. Servei de Miei Naturau deth Conselh Generau d'Aran
- Establir els períodes de cacera
- L’estudi de la distribució de la fauna per les diferents àrees del seu territori
- Prendre les mesures d’organització i coordinació respecte la fauna salvatge i els
caçadors que siguin necessàries
- Autoritzar caceres o captures excepcionals en el cas que sigui necessari
- Comunicació al SPSA del nombre d’animals que s’inclouran al pla
7.2.5. Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS)
- Estudi de les causes de la mort dels animals que els arribin per vigilància passiva
- Trametre els resultats, rellevants per al programa, obtinguts de les mostres preses a
partir d’animals salvatges amb les dades i localització dels animals
- Enviar mostres de fauna salvatge als laboratoris designats per efectuar les anàlisis
7.2.6. CReSA
- Trametre els resultats obtinguts a partir de mostres de fauna salvatge
- Trametre al LSR o GSP de Lleida una alíquota i la informació de les mostres que li
arribin
- Assessorar en temes relacionats amb la Tuberculosi o altres malalties
7.2.7. Federació Catalana de Caça i associacions de caça
- Prendre mostres i trametre-les a les respectives oficines comarcals per al control a
partir de les peces caçades
- Identificar les mostres i la ubicació dels animals
- Col·laborar amb els responsables del programa
- Notificar la trobada d’animals malalts i la seva ubicació al Cos d’Agents Rurals
- Informar sobre l’estat sanitari anormal dels animals presents en les àrees privades de
caça
7.2.8. Altres associacions
- En el cas que detectin animals malalts o morts, notificar-ho al Cos d’Agents Rurals.
- En el cas que agafin animals salvatges per marcar-los, identificar-los, etc. aprofitar i
prendre’ls mostres.
7.2.9. Consell de col·legis veterinaris de Catalunya
En una segona fase del pla, se li sol·licitarà que informi als col·legis professionals de l’existència del pla i demani la seva col·laboració per poder informar als veterinaris clínics de la seva existència i la seva participació en el mateix, comunicant positius a Triquinosi o altres malalties de la fauna salvatge que puguin diagnosticar.
7.2.10. Propietaris d’àrees privades de caça
- Facilitar la tasca de prendre mostres i informar al caçadors de la seva zona que les
prenguin. 7.2.11. ADS
- Facilitar resultats i mostres que puguin haver aconseguit per diferents fonts.
7.3. Comunicació de resultats
El Servei de Prevenció en Salut Animal (SPSA) serà l’encarregat de recollir tota la informació i resultats que els laboratoris vagin generant o la que li enviï la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat.
El SPSA serà l’encarregat de trametre els resultats a totes les parts implicades i d’efectuar les comunicacions corresponents del programa al MAGRAMA
El SPSA elaborarà un resum amb els resultats per malaltia, espècie i zona que es podrà consultar al web del DAAM
8. PREVISIÓ ECONÒMICA DE COSTOS I DISPONIBILITAT DE RECURSOS
Els costos es reparteixen entre l’administració i els gaudidors d’aquest sector. En aquest apartat s’especifiquen sense quantificar-los atesa la complexitat d’efectuar aquest càlcul ja que hi intervenen no només aspectes estrictament monetaris, sinó d’altres mitjans de tota mena (personals, materials, tecnològics) tant de l’administració com del sector que a més a més són utilitzats també per altres finalitats.
8.1. Econòmics
8.1.1. DAAM
- Anàlisis laboratorials als LSR
-
Conveni amb el SEFaS-
Conveni amb el CReSA-
Costos de formació, informació i divulgació del programa-
Costos de les captures-
Costos del material per a la presa de mostres-
Costos de la tramesa de mostres de les OC als laboratoris8.1.2. Federació Catalana de Caça i caçadors
- Costos de les preses i tramesa de mostres
8.1.3. Titulars d’àrees privades de caça
- Despeses generades pel control sanitari dels animals dins l’àrea
8.2. Personals
8.2.1. DAAM
Persones que participen en el programa, en la gestió, controls, presa de mostres, captures, formació, diagnòstic.
8.2.2. Federació Catalana de Caça i caçadors
- Persones que realitzen la presa de mostres o permeten aquesta presa
- Persones que col·laboren en batudes organitzades per al control de malalties
8.2.3. Titulars d’àrees privades de caça
- Personal que realitza presa de mostres en aquestes àrees
8.3. Mitjans tecnològics
- Sistemes de gestió geogràfica
- Tècniques laboratorials
- Sistema informàtic de gestió de resultats
9. ALTRES ACUTACIONS
A part de les actuacions pròpies del programa també es podran portar a terme tasques i estudis específics quan es consideri oportú i generalment en aquests dos casos:
- Resultats positius en la fauna salvatge
- Casos positius en animals domèstics
En el primer cas, la comissió de seguiment del programa establirà les actuacions concretes que s’han de portar a terme com: augmentar el mostreig a la zona, mesures addicionals, etc. En el cas de animals domèstics positius i que hagin pogut estar en contacte amb la fauna salvatge, les comissions tècniques de cada programa decidiran com actuar. En tot cas, es convocarà a les reunions de seguiment d’aquests casos al personal designat de l’Àrea d’espècies cinegètiques i/o del servei de Biodiversitat i Fauna animal per tal de portar a terme una actuació conjunta.
10. ANNEXOS
10.1.
Annex 1: Recollida, manipulació i tramesa de les mostres
Una vegada s’hagin caçats animals i es determini que se’ls prendran mostres, cal trucar al telèfon del Cos d’Agents Rurals 93 561 70 00, per demanar el codi d’identificació que s’anotarà al full de tramesa de mostres de fauna salvatge cinegètica. Els agents rurals demanaran unes dades imprescindibles per poder donar el codi:
- Data de presa de mostres
- Espècie
- Nombre d’animals mostrejats (només el nombre als quals se’ls prendrà mostres)
- Règim cinegètic
- Matrícula (si s’escau)
- Paratge
- Municipi
- Comarca
Només s’analitzaran les mostres degudament identificades i acompanyades d’aquest full amb el seu codi d’identificació.
Mostres a prendre d’animals recent abatuts o moribunds:
SANGSempre s’ha de prendre un tub de sang sense anticoagulant (mínim 10 ml, en el cas que els tubs siguin petits agafar-ne dos).
Aquests tubs s’hauran d’omplir amb sang de zones netes de l’animal. S’ha d’intentar que sigui sang no contaminada amb altres líquids o secrecions corporals. Una vegada presa la mostra és convenient deixar el tub/s en sentit vertical unes hores a temperatura ambient (a l’hivern cal mantenir-los protegits del fred) el contrast tèrmic de les primeres hores a temperatura ambient i el posterior manteniment en refrigeració fa que es pugui extreure el sèrum molt millor.
Posteriorment i fins al seu lliurament a l’oficina comarcal mantenir les mostres en refrigeració (MAI CONGELAR) i en sentit vertical. Sempre les mostres han d’anar acompanyades del seu full de tramesa de mostres.
• Els tubs s’han de marcar amb un retolador indeleble o amb una etiqueta que no es pugui desprendre amb el codi d’identificació del full de tramesa de mostres (que haurà facilitat prèviament la central dels Agents Rurals) seguit de les sigles de l’espècie (situades al costat de l’espècie a marcar en el full de tramesa de mostres) i un número correlatiu (començant per l’1), en el cas d’agafar més d’un tub d’un mateix animal identificar-los amb el mateix codi. Si el tub s’ha tacat de sang cal netejar-lo amb un paper/drap per deixar visible la identificació i que no embruti a qui el manipuli. No sacsejar bruscament els tubs (es produeix hemòlisi)
• Totes les mostres d’un mateix full de tramesa han d’anar juntes en una bossa o gradeta i
per fora de la bossa grapar o adherir el full de tramesa o en el cas de introduir-lo dins la bossa s’ha de garantir que no es taqui amb sang (per exemple ficar-lo dins d’una altra bossa). És imprescindible mantenir la traçabilitat entre el full de tramesa i les mostres recollides.
TEIXITSEl personal autoritzat quan prengui mostres de teixit ha de tenir en compte l’espècie, ja que els òrgans diana poden variar.
Porc senglar:
- Linfonodes submandibular, cervical i/o retrofaringi (els linfonodes del cap són les
principals mostres);
- Linfonodes mediastínics, mesentèrics i retrohepàtics;
- Pulmó;
- Melsa;
- Ronyo i fetge.
- I naturalment en el cas que hi hagi lesió una part d’aquesta.
Cèrvids i bòvids:
- Linfonodes pulmonars: mediastínic, traqueobronquial (com a principal mostra) i també
retrofaringi, etc.;
- Pulmó;
- Melsa;
- Ronyó i fetge.
- I naturalment en el cas que hi hagi lesió, una part d’aquesta.
- Encèfal (per a la determinació d’EET’s)
Les mostres s’han de conservar de forma independent ja sigui en pots de plàstic o en bosses netes. Totes les mostres s’hauran d’identificar en el pot o bossa i anotar la identificació de l’animal segons s’ha descrit a l’anterior apartat i a la part d’observacions anotar el tipus de mostra.
Una vegada recollides les mostres s’hauran de mantenir en refrigeració si en poques hores arriben al laboratori o en congelació si no es poden enviar durant les primeres 24-48 hores. En aquest darrer cas, cal vigilar que durant el transport al laboratori no es descongelin o concretar amb el laboratori el dia de tramesa perquè les puguin analitzar a l’arribada i evitar la descongelació durant el transport i posterior congelació abans de la seva anàlisi.
10.2.
Annex 2: Informació imprescindible que ha d’acompanyar a les mostres
Totes les mostres que es prenguin hauran d’anar acompanyades de la informació que detallem a continuació i que ve recollida al full de tramesa de mostres de fauna salvatge cinegètica, en el cas que les mostres arribin al laboratori sense aquesta informació no es processaran.
Una vegada s’hagin caçats animals i es decideixi a quins se’ls prendran mostres, cal trucar al telèfon del Cos d’Agents Rurals 93 561 70 00, per demanar el codi d’identificació que s’anotarà al full de tramesa de mostres de fauna salvatge cinegètica, tal i com s’ha descrit a l’apartat 10.1 d’aquest pla.
La informació que s’ha de registrar de la batuda i de cada animal al qual se li prenguin mostres a part de les dades de la persona que les prengui són:
-
Data de presa de mostres-
Motiu-
Règim cinegètic: RNC, ZCC, APC, ALC i la seva matrícula-
Paratge-
Municipi-
Comarca-
Espècie-
Identificació de l’animal/mostra: cada animal s’identificarà amb les sigles de l’espècie (situades al costat de l’espècie a marcar del full de tramesa de mostres) i un número correlatiu (començant per l’1),-
Sexe-
Edat (especificant jove – adult )-
Tipus de mostra: sang. En el cas de teixits anotar-ho a observacions.-
Observacions: qualsevol informació que pugui ser d’interès i en el cas que es pugui les coordenades de la localització o captura dels animals.El document de tramesa de mostres de fauna salvatge cinegètica es pot descarregar de l’apartat d’impresos i documents d’aquesta adreça electrònica:
http://www.gencat.cat/ramaderia/sanitat/laboratoris
10.3.
Lliurament de mostres
Les mostres recollides en caceres per personal que no pertany al DAAM s’hauran de portar entre 24 i 48h com a màxim a l’oficina comarcal més propera per tal que comprovin les mostres i les enviïn al laboratori, el llistat d’oficines comarcals amb la seva adreça està disponible al
següent enllaç: www.gencat.cat/agricultura/oficines.
L’oficina comarcal trametrà les mostres amb el full de tramesa de mostres corresponent al CReSA (mitjançant l’empresa ARA VINC i seguint el protocol elaborat pel Servei de Prevenció en Salut Animal: INDEXA: A1023-IN16).
Posteriorment el CReSA distribuirà una part de cada mostra als laboratoris especificats en aquest pla.
10.4.
Laboratoris
10.4.1. Laboratoris que analitzaran les mostres
• LSR de la Seu analitzarà les mostres de sang de cèrvids i bòvids
• El CReSA analitzarà les mostres de sang i teixit per a la detecció de tuberculosi i de EET’s en cérvols.
• Els animals moribunds o morts de lagomorfs silvestres, carnívors (guineu i teixó) i
rosegadors s’enviaran a través dels Agents Rurals al Servei d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge (SEFaS)
Les adreces dels laboratoris són: LSR de la Seu
Avinguda del Camí Ral de la Cerdanya, 3 25700 La Seu d'Urgell
973 35 11 10
alsrseu.daam@gencat.cat
Grup de Sanejament Porcí (GSP Lleida) Partida La Caparrella, 97 C 25192 LLEIDA Tel. 973 26 92 29 Fax. 973 27 82 10 gsp@gsplleida.net www.gsplleida.org
Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) Edifici CReSA. Campus de la UAB
08193 Bellaterra - BARCELONA Tel. 93 814 846
Fax. 93 581 44 90
serveis.dar@cresa.uab.cat www.cresa.es
Servei d' Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS) Facultat de Veterinària, Edifici V
Campus de Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 08193 - Barcelona
Tel. 93 581 19 23
sefas@uab.cat http://sefas.uab.cat/
10.4.2. Altres tasques dels laboratoris
El CReSA a part d’analitzar les mostres que li arribin també les registrarà amb la identificació que les acompanyi o les identificarà amb un número de registre d’entrada, si s’escau. Farà una alíquota de cada mostra i les enviarà mensualment amb les seves dades als altres laboratoris que les hagin d’analitzar i d’aquesta manera es mantindrà la traçabilitat dels animals i les diferents anàlisis que se’ls efectuï.
De la mateixa manera, qualsevol dels altres laboratoris en el cas que siguin els primers en registrar la mostra, hauran de comunicar aquest número de registre a la resta de laboratoris que hagin d’analitzar-la per tal de mantenir la traçabilitat, així com traspassar tota la informació obligatòria que es demana.
La distribució de mostres d’un laboratori a un altre es podrà fer periòdicament o puntualment però per poder tenir finalitzades totes les mostres abans de la comunicació anual s’hauran de fer, com a mínim, dues trameses obligatòries el 15 de juliol i el 15 de gener.
