• No se han encontrado resultados

ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ... 3

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ... 3"

Copied!
17
0
0

Texto completo

(1)

6 0 6 8 _ 0 1 A 0 7 _ A X _ Usos_ so l_v2 .d o c

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ ... 3 1 INTRODUCCIÓ ... 3 2 METODOLOGIA ... 3

3 ANÀLISI DELS USOS DEL SÒL DE LA CONCA DEL GAIÀ ... 4

3.1 DESCRIPCIÓ GENERAL ... 4

3.2 EVOLUCIÓ DELS USOS DEL SÒL ... 5

3.3 SÍNTESI DE LA EVOLUCIÓ DELS USOS DEL SÒL A LA CONCA DEL GAIÀ . 7 3.3.1 Zona urbana... 10

3.3.2 Zona agrícola ... 11

3.3.3 Sistemes Naturals ... 11

3.4 ESTRUCTURA I EVOLUCIÓ DEL TERRITORI ... 11

3.4.1 L‟Alt Gaià ... 12

3.4.2 Mig Gaià ... 13

3.4.3 Baix Gaià ... 15

4 CONCLUSIONS ... 17

Índex de taules Taula 1 Característiques principals de la informació consultada ... 4

Taula 2 Categories d‟usos del sòl ... 4

Taula 3 Superfícies i percentatges d‟usos del sòl de la Conca del Gaià ... 8

Taula 4 Percentatges d‟usos del sòl agrupats per sistemes ... 9

Taula 5 Subterritoris diferenciables dins cada part de la conca d‟acord amb el seu caràcter social, econòmic i d‟usos del sòl (En adaptació dels „territoris‟ i „subterritoris fluvials‟). ... 12

Taula 6. Dades per a cada municipi i part de la conca (alta, mitja i baixa) de l‟evolució demogràfica des del 1900, i de l‟estructuració de l‟econòmica local per sectors. ... 13

Taula 7. Evolució dels usos del sòl entre els anys 1987 i 2002. (Font: “Mapa dels usos del sòl de Catalunya” del Departament de medi Ambient i Habitatge. Obtingut per teleradiometria satèl·lit -Landsat. Thematic Mapper-). ... 16

(2)

6 0 6 8 _ 0 1 A 0 7 _ A X _ Usos_ so l_v2 .d o c Índex de figures

Figura 1 Mapa d‟usos del sòl de la conca del Gaià a l‟any 1987 ... 5

Figura 2 Mapa d‟usos del sòl de la conca del Gaià a l‟any 1992 ... 6

Figura 3 Mapa d‟usos del sòl de la conca del Gaià a l‟any 1997 ... 6

Figura 4 Mapa d‟usos del sòl de la conca del Gaià a l‟any 2002 ... 7

Figura 5 Evolució temporal dels usos del sòl a la conca del Gaià ... 10

Figura 6 Evolució dels usos del sòl agrupats per sistemes... 10

Figura 7 Abast espacial dels subterritoris descrits respecte les cobertes del sòl que hi dominen (verd, forestals; marró, agrícoles; rosa, urbanes i infraestructurals). (Mapa de cobertes del sòl da Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Data vol fotointerpretació: 1993). ... 12

Figura 8. Evolució demogràfica entre els anys 1900 i 2007 per als diferents municipis de la conca, ordenats geogràficament des de la capçalera (origen de l‟eix d‟abscisses) fins a la desembocadura. Les ordenades simbolitzen els percentatges de creixement, o decrement, segons correspongui. (Font: Idescat). ... 14

Figura 9. Evolució espacial al llarg de la conca (per municipis) de la densitat de població, el pes de l‟activitat agrícola en l‟economia local i la superfície municipal conreada. L‟eix d‟abscisses, que representa el curs fluvial, serveix per a guiar simbòlicament la transició geogràfica a través de tots els municipis, des d‟aigües amunt, vers la desembocadura. Les ordenades representen els valors absoluts respecte les unitats de cada variable de la llegenda. ... 16

Figura 10. Evolució dels usos del sòl entre els anys 1987 i 2002. (Font: “Mapa dels usos del sòl de Catalunya” del Departament de medi Ambient i Habitatge. Obtingut per teleradiometria satèl·lit -Landsat. Thematic Mapper-). ... 16

(3)

6 0 6 8 _ 0 1 A 0 7 _ A X _ Usos_ so l_v2 .d o c 1 INTRODUCCIÓ

El drenatge de les aigües a una conca està directament relacionat amb els usos del sòl existents a la mateixa. En efecte, en funció dels usos del sol s‟estima l‟escolament de les aigües de pluja, afectant a paràmetres tant importants com el temps de concentració, les pèrdues,.... Els casos més significatius són les zones impermeables on s‟incrementa l‟escolament o bé les zones on hi ha una densa vegetació on l‟aigua de l‟avinguda queda retinguda endarrerit els cabals punta i suavitzant-los.

Igualment, segons els usos del sòl es determinen zones amb diferents graus d‟infiltració. A les zones impermeables la infiltració és pràcticament nul·la en canvi en zones rústiques on els pendents siguin molt baixos la infiltració serà més elevada.

2 METODOLOGIA

Per a l‟anàlisi dels tipus d‟usos del sòl s‟ha consultat els mapes d‟usos del sòl de l‟ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) dels anys 1987, 1992, 1997 i 2002 i del Mapa de cobertes del sòl da Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Data vol fotointerpretació: 1993).

A l‟Annex 01.A.09. Socio - econòmic es fa un anàlisi del usos del sòl corresponent a l‟any 2006.

(4)

6 0 6 8 _ 0 1 A 0 7 _ A X _ Usos_ so l_v2 .d o c

Les característiques principals dels mapes d‟usos són:

Característiques Any 1987 (*) Any 1992 Any 1997 Any 2002

Contingut de la base

Classificació dels usos del sòl

a Catalunya del l‟any 1987 en 22

categories.

Classificació dels usos del sòl

a Catalunya del l‟any 1992 en 22

categories.

Classificació dels usos del sòl

a Catalunya del l‟any 1997 en 22

categories.

Classificació dels usos del sòl

a Catalunya de l'any 2002 en 22 categories. Darrera actualització 15/12/1987 15/12/1992 14/12/2000 15/12/2004 Base de

referència LANDSAT-TM LANDSAT-TM LANDSAT-TM LANDSAT-TM

Mètode de captura Tractament de dades multitemporals captades pel sensor Thematic Mapper (TM) del satèl·lit Landsat durant l‟any 1987. Tractament de dades multitemporals captades pel sensor Thematic Mapper (TM) del satèl·lit Landsat durant l‟any 1992. Tractament de dades multitemporals captades pel sensor Thematic Mapper (TM) del satèl·lit Landsat durant l‟any 1997 i 1998 Tractament de dades multitemporals captades pel sensor Thematic Mapper (TM) del satèl·lit Landsat durant l‟any 2002.

Taula 1 Característiques principals de la informació consultada

(*) Com a conseqüència al perfeccionament en la tecnologia emprada per a l'obtenció dels mapes d'usos del sòl de Catalunya, es va considerar oportú adequar el mapa corresponent a l'any 1987 a les tècniques utilitzades en el mapa de l'any 1997. Aquesta modificació facilita l'anàlisi comparativa entre els mapes de tota la sèrie.

(*) La classificació inicial d'aquesta base era de 23 categories. La categoria addicional de parcs i jardins ha estat classificada com a urbanitzacions per a homogeneïtzar-la amb les bases d'usos anteriors.

Les dades dels mapes estan en format raster, en cel·les de 30x30 m.

Els usos es classifiquen en 22 categories segons la taula mostrada a continuació.

Codi Descripció

1 Fora de l'àmbit de Catalunya 2 Aigua continental 3 Aigua marina 4 Congestes de neu 5 Infraestructures viàries 6 Urbanitzacions 7 Nuclis urbans

8 Zones industrials i comercials 9 Conreus herbacis de secà 10 Conreus herbacis de regadiu 11 Fruiters de secà 12 Fruiters de regadiu 13 Vinya 14 Prats supraforestals 15 Bosquines i prats 16 Bosc d'escleròfil·les 17 Bosc de caducifolis 18 Bosc d'aciculifolis

19 Vegetació de zones humides 20 Sòl amb vegetació escassa o nul·la 21 Zones cremades

22 Sorrals i platges

Taula 2 Categories d‟usos del sòl

3 ANÀLISI DELS USOS DEL SÒL DE LA CONCA DEL GAIÀ 3.1 DESCRIPCIÓ GENERAL

La conca del Gaià és eminentment rústica; en el seu territori hi ha una gran extensió de boscos, prats i paratges naturals en general.

Per altra banda, a grans trets, la major part de l‟ús del sòl que n‟ha fet l‟home històricament estan relacionats amb l‟agricultura. En aquesta zona de Catalunya els cultius més habituals són els de secà. A la part més alta de la conca s‟hi troben principalment camps cultivats d‟aquesta tipologia. Al Gaià alt en general hi ha grans boscos més o menys densos, aigües avall a parir del Pont d‟Armentera hi ha cultius de vinya i altres de secà, especialment a les zones properes al riu.

(5)

6 0 6 8 _ 0 1 A 0 7 _ A X _ Usos_ so l_v2 .d o c

Les zones impermeables corresponen a les petites poblacions que hi ha a la conca, així com les autopistes i autovies que creuen la zona. Els pobles i urbanitzacions van augmentant de mida conforma s‟apropen al mar, essent molt petits a la parta alta de la conca i més extensos a la costa.

Actualment la conca i concretament les zones entorn de la llera principal del riu Gaià tenen un alt valor paisatgístic i la zona atrau cada vegada més visitants que busquen un encontre amb la naturalesa.

3.2 EVOLUCIÓ DELS USOS DEL SÒL

A continuació es mostren els mapes d‟usos del sòl de la conca del Gaià, obtinguts a partir dels mapes d‟usos del sòl de l‟ICC dels anys 1987, 1992, 1997 i 2002.

(6)

6 0 6 8 _ 0 1 A 0 7 _ A X _ Usos_ so l_v2 .d o c

(7)

6 0 6 8 _ 0 1 A 0 7 _ A X _ Usos_ so l_v2 .d o c

Figura 4 Mapa d‟usos del sòl de la conca del Gaià a l‟any 2002

3.3 SÍNTESI DE LA EVOLUCIÓ DELS USOS DEL SÒL A LA CONCA DEL GAIÀ

A partir de la informació continguda en els plànols de l‟apartat anterior i mitjançant el programa ArcView s‟han elaborat les següents taules, que mostren les superfícies de la conca del Gaià en funció de l‟ús, així com el percentatge que representa cada ús en relació a la superfície total de la conca.

(8)

6 0 6 8 _ 0 1 A 0 7 _ A X _ Usos_ so l_v2 .d o c Codi Descripció 1987 1992 1997 2002

Àrea (km2) % Àrea (km2) % Àrea (km2) % Àrea (km2) %

1 Fora de l'àmbit de Catalunya 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00 0,00%

2 Aigua continental 0,32 0,07% 0,30 0,07% 0,69 0,16% 0,71 0,17% 3 Aigua marina 0,00 0,00% 0,05 0,01% 0,04 0,01% 0,00 0,00% 4 Congestes de neu 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00 0,00% 5 Infraestructures viàries 1,66 0,39% 2,35 0,55% 2,05 0,48% 2,78 0,65% 6 Urbanitzacions 3,16 0,74% 7,58 1,78% 7,43 1,75% 7,23 1,70% 7 Nuclis urbans 1,93 0,45% 3,27 0,77% 3,22 0,76% 3,22 0,76%

8 Zones industrials i comercials 0,08 0,02% 0,35 0,08% 0,41 0,10% 0,73 0,17%

9 Conreus herbacis de secà 65,04 15,29% 72,12 16,96% 67,06 15,76% 67,03 15,76%

10 Conreus herbacis de regadiu 0,40 0,09% 0,19 0,05% 0,29 0,07% 0,27 0,06%

11 Fruiters de secà 74,50 17,51% 63,15 14,85% 47,47 11,16% 46,60 10,95% 12 Fruiters de regadiu 2,60 0,61% 3,23 0,76% 2,88 0,68% 3,47 0,82% 13 Vinya 54,04 12,70% 59,22 13,92% 63,86 15,01% 63,95 15,03% 14 Prats supraforestals 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00 0,00% 15 Bosquines i prats 145,22 34,14% 142,78 33,56% 154,31 36,28% 156,82 36,87% 16 Bosc d'escleròfil·les 1,06 0,25% 0,91 0,21% 2,80 0,66% 3,23 0,76% 17 Bosc de caducifolis 1,28 0,30% 1,13 0,26% 3,68 0,86% 3,72 0,87% 18 Bosc d'aciculifolis 65,00 15,28% 65,20 15,33% 66,45 15,62% 63,30 14,88%

19 Vegetació de zones humides 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00 0,00%

20 Sòl amb vegetació escassa o nul·la 6,84 1,61% 3,01 0,71% 2,06 0,48% 2,32 0,54%

21 Zones cremades 2,15 0,51% 0,47 0,11% 0,59 0,14% 0,00 0,00%

22 Sorrals i platges 0,08 0,02% 0,08 0,02% 0,10 0,02% 0,00 0,00%

TOTAL 425,37 100,00% 425,38 100,00% 425,369 100,00% 425,37 100,00%

(9)

6 0 6 8 _ 0 1 A 0 7 _ A X _ Usos_ so l_v2 .d o c Codi Descripció 1987 1992 1997 2002 Àrea (km2) % respecte el total de la conca % respecte al sistema Àrea (km2) % respecte el total de la conca % respecte al sistema Àrea (km2) % respecte el total de la conca % respecte al sistema Àrea (km2) % respecte el total de la conca % respecte al sistema ZONA URBANA 5 Infraestructures viàries 1,66 0,39% 24,31% 2,35 0,55% 17,36% 2,05 0,48% 15,62% 2,77 0,65% 19,89% 6 Urbanitzacions 3,16 0,74% 46,17% 7,58 1,78% 55,95% 7,43 1,75% 56,70% 7,23 1,70% 51,80% 7 Nuclis urbans 1,93 0,45% 28,28% 3,27 0,77% 24,09% 3,22 0,76% 24,58% 3,22 0,76% 23,10%

8 Zones industrials i comercials 0,08 0,02% 1,24% 0,35 0,08% 2,60% 0,41 0,10% 3,10% 0,73 0,17% 5,22%

TOTAL ZONA URBANA 6,84 1,61% 100,00% 13,56 3,19% 100,00% 13,10 3,08% 100,00% 11,860 2,79% 100,00%

ZONA AGRICOLA

9 Conreus herbacis de secà 65,04 15,29% 33,09% 72,12 16,96% 36,44% 67,06 15,76% 36,94% 67,03 15,76% 36,97%

10 Conreus herbacis de regadiu 0,40 0,09% 0,20% 0,19 0,05% 0,10% 0,29 0,07% 0,16% 0,27 0,06% 0,15%

11 Fruiters de secà 74,50 17,51% 37,90% 63,15 14,85% 31,91% 47,47 11,16% 26,15% 46,60 10,95% 25,70%

12 Fruiters de regadiu 2,60 0,61% 1,32% 3,23 0,76% 1,63% 2,88 0,68% 1,58% 3,47 0,82% 1,91%

13 Vinya 54,04 12,70% 27,49% 59,22 13,92% 29,92% 63,86 15,01% 35,17% 63,95 15,03% 35,27%

TOTAL ZONA AGRÍCOLA 196,57 46,21% 100,00% 197,91 46,53% 100,00% 181,55 42,68% 100,00% 189,340 44,51% 100,00%

SISTEMES NATURALS 2 Aigua continental 0,32 0,07% 0,14% 0,30 0,07% 0,14% 0,69 0,16% 0,30% 0,71 0,17% 0,31% 3 Aigua marina 0,00 0,00% 0,00% 0,05 0,01% 0,02% 0,04 0,01% 0,02% 0,00 0,00% 0,00% 15 Bosquines i prats 145,22 34,14% 65,43% 142,77 33,56% 66,75% 154,31 36,28% 66,91% 156,82 36,87% 68,15% 16 Bosc d'escleròfil·les 1,06 0,25% 0,48% 0,91 0,21% 0,42% 2,80 0,66% 1,22% 3,23 0,76% 1,41% 17 Bosc de caducifolis 1,28 0,30% 0,58% 1,12 0,26% 0,53% 3,68 0,86% 1,59% 3,72 0,87% 1,62% 18 Bosc d'aciculifolis 65,00 15,28% 29,28% 65,20 15,33% 30,48% 66,45 15,62% 28,81% 63,30 14,88% 27,51%

20 Sòl amb vegetació escassa o nul·la 6,84 1,61% 3,08% 3,01 0,71% 1,41% 2,06 0,48% 0,00% 2,32 0,54% 1,01%

21 Zones cremades 2,15 0,51% 0,97% 0,47 0,11% 0,22% 0,59 0,14% 0,89% 0,00 0,00% 0,00%

22 Sorrals i platges 0,08 0,02% 0,04% 0,07 0,02% 0,04% 0,10 0,02% 0,25% 0,00 0,00% 0,00%

TOTAL SISTEMES NATURALS 221,96 52,18% 100,00% 213,90 50,29% 100,00% 230,62 54,22% 100,00% 224,144 52,69% 100,00%

TOTAL 425,37 100,00% 425,37 100,00% 425,37 100,00% 425,37 100,00%

(10)

6 0 6 8 _ 0 1 A 0 7 _ A X _ Usos_ so l_v2 .d o c

Evolució temporal dels usos del sòl a la conca del Gaià

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 Ús del sòl Pe rc e n ta tg e 1987 1992 1997 2002

Figura 5 Evolució temporal dels usos del sòl a la conca del Gaià

Evolució dels usos del sòl agrupats per sistemes

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 1987 1992 1997 2002 Any P e rc e n ta tg e

Zona urbana Zona Agrícola Sistemes Naturals

Figura 6 Evolució dels usos del sòl agrupats per sistemes

3.3.1 Zona urbana

Les zones urbanes representen en l‟actualitat un 3,28 % de la superfície de la conca i tal com es pot observar en els gràfics, han experimentat un augment en els anys d‟estudi, especialment de l‟any 1987 a l‟any 1992. Corresponen principalment a urbanitzacions (53 %) seguit de nuclis urbans (25 %) i infraestructures viàries (19 %) i per últim zones industrials i comercials (3 %).

Les zones urbanes es corresponen amb les poblacions que hi ha a la conca. A la zona alta són molt petites en superfície, els principals nuclis són Santa Coloma de Queralt, el Querol i El Pont d‟Armentera. A la zona baixa però encara per sobre de l‟embassament trobem alguns nuclis urbans amb urbanitzacions properes com ara Vila-rodona, Rodonyà, Vilabella i Vespella del Gaià. En aquesta zona l‟autovia A-2 creua transversalment la conca.

Aigües avall de l‟embassament els nuclis urbans són una mica més extensos, entre els que s‟hi troben El Catllar, La Nou del Gaià i Altafulla. Aquesta zona està creuada per la plataforma impermeable generada per l‟autopista A-7.

Aquestes dues infraestructures viàries, tallen perpendicularment el flux de l‟aigua. Tot i que hi ha ponts i col·lectors destinats a l‟alliberament dels fluxos d‟aigua que baixen cap al mar, alguns tenen una capacitat de desguàs limitada, especialment per a períodes de retorn elevats.

Un altre impacte generat per la urbanització de la zona, especialment a la part baixa de la conca, és la progressiva impermeabilització del sòl i la ocupació de les planes d‟inundació del riu, dos fets que condicionen la dinàmica fluvial del riu, modificant els tipus d‟escorrentia i de la xarxa de drenatge.

En aquest sentit, els terrenys no urbanitzats que es troben als marges del riu actuen com a receptacle d'aigües que, en moments de precipitacions intenses, poden minvar els efectes d'hipotètiques inundacions al curs baix més proper al litoral. Per altra banda, la reducció de l‟espai inundable fluvial que afavoreix l‟augment de la velocitat de l‟aigua d‟avinguda i els processos d‟erosió dels marges.

(11)

6 0 6 8 _ 0 1 A 0 7 _ A X _ Usos_ so l_v2 .d o c 3.3.2 Zona agrícola

La superfície agrícola representa un 42 % de la superfície total de la conca. El cultiu principal són els conreus herbacis de secà (37 %), localitzats a la part alta de la conca i la vinya (35 %) que es cultiva a la conca del Gaià mitjà. Seguidament també tenen una importància rellevant els fruiters de secà (26 %) mentre que els conreus de regadiu, tant els herbacis (0,1%) com els fruiters (2%), no tenen una gran presencia a la zona.

En el referent a l‟agricultura, la zona es veu caracteritzada per una etapa de crisi al camp, que ja es remuntava a la dècada dels 50 moment en que es va iniciar el gran èxode rural. Permetien aquest procés per una banda la demanda urbana de mà d‟obra i per l‟altra, la millora tecnològica en l‟agricultura. La millora tecnològica tant a nivell de maquinària com a nivell d‟adobs va permetre intensificar els cultius més ben situats. Alhora s‟anirien abandonant les terres de difícil accés i baix rendiment econòmic com eren les terrasses de vessant de muntanya.

En aquest context, entre l‟any 1992 i l‟any 1997 es produeix l‟abandonament de molts conreus, especialment fruiters.

No obstant, durant el període estudiat es pot observar un augment progressiu del cultiu de la vinya a la zona d‟estudi, fet que dona un petit impuls a l‟agricultura (aquesta situació porta, no només a l'expansió de la vinya en zones ermes o boscos, sinó a l'arrencada de fruiters per a la posterior plantació de vinya, especialment a la part mitjana de la conca).

3.3.3 Sistemes Naturals

Els sistemes naturals ocupen en l‟actualitat la major part de la conca (54 %). Com es pot observar en els gràfics, l‟augment de sistemes naturals en el període d‟estudi es correspon amb la disminució de la superfície agrícola, fet que és indicatiu que l‟expansió forestal ha estat causada a costa dels nombrosos camps de conreu abandonats.

El grup de més importància és el de bosquines i prats amb un 68% en relació al la totalitat de sistemes naturals i un 33,56% en relació a la totalitat de la conca. En quant a la seva localització, es troben situats per tot el territori, excepte a la part més alta de la conca, on domina clarament el conreu herbaci de secà.

El segon grup en importància correspon als boscos d‟aciculifolis (28%) integrats principalment per pi blanc (Pinus halepensis). Aquest arbre està molt present a la zona ja que l‟abandonament successiu de les terres, ja des de l‟època de la fil·loxera, ha permès la progressiva expansió forestal del pi blanc, un arbre altament adaptat a colonitzar àrees de substrat arbustiu.

Tal com s‟ha comentat anteriorment, els boscos tenen un paper important en la regulació de l‟escolament, ja que retarden i disminueixen els màxims de crescuda degut a l‟efecte d‟intercepció, que pot minvar la pluja d‟un 15 a un 30 % en volum en funció del tipus de vegetació, densitat d‟arbres, tipus de precipitació i d‟altres factors.

D‟altra banda, les llargues arrels del bosc generen sòls profunds on l‟aigua pot quedar emmagatzemada i anar drenant gradualment per nodrir el cabal del riu. Aquest fet provoca cabals fluvials baixos però més o menys constants en el temps.

Per últim, també es poden observar altres sistemes naturals menys extensos: aigua continental (0,3 %), corresponent a l‟aigua del pantà del Gaià, sòls amb vegetació escassa o nul.la (1,01%), boscos d‟esclerofil·les (1,41%) i boscos de caducifolis (1,62%).

3.4 ESTRUCTURA I EVOLUCIÓ DEL TERRITORI

El territori es pot glossar, a grans trets en tres unitats de conca i, dins aquestes, un total de cinc subterritoris netament diferenciats que es recullen a l‟annex 01.A.06.

(12)

6 0 6 8 _ 0 1 A 0 7 _ A X _ Usos_ so l_v2 .d o c

Figura 7 Abast espacial dels subterritoris descrits respecte les cobertes del sòl que hi dominen (verd, forestals; marró, agrícoles; rosa, urbanes i infraestructurals). (Mapa de cobertes del sòl da Catalunya.

Departament de Medi Ambient i Habitatge. Data vol fotointerpretació: 1993).

Conca Subunitats territorials

Alt Gaià

Baixa Segarra

Serralada Prelitoral (Brufaganya, Ancosa-Montagut i Saburella)

Mig Gaià Llevant del Camp de Tarragona Serres de Salomó

Baix Gaià Corredor Litoral

Taula 5 Subterritoris diferenciables dins cada part de la conca d‟acord amb el seu caràcter social, econòmic i d‟usos del sòl (En adaptació dels „territoris‟ i „subterritoris fluvials‟).

3.4.1 L’Alt Gaià

L‟alt Gaià conforma una unitat netament rural, on s‟alternen àmbits de caire preferentment agrícola -en mosaic agro-forestal-, amb d‟altres predominantment forestals (en raó del seu relleu poc amable per al conreu i d‟altres usos antròpics, incloent la transformació urbanística). Es caracteritza pel seu aïllament respecte les dinàmiques territorials del litoral i Camp de Tarragona. Poden diferenciar-se dins d‟ell dos subterritoris.

El primer d‟ells inclou les capçaleres del Gaià i el propi riu fins a Pontils, això és, la part de la conca que queda encabida dins la cubeta sedimentària de la Baixa Segarra. El seu caràcter és netament rural, amb una estructuració social de base agrícola que queda modestament atenuada per la presència de Santa Coloma de Queralt, que juga, dins l‟estructura nodular del territori, un cert paper aglutinador dels serveis i recursos més bàsics però necessaris per als municipis vicinants. Els conreus que predominen, importants en extensió, són en el seva major part de secà (cereal), mentre que el regadiu, sempre d‟horta, queda a grans trets restringit a les petites superfícies periurbanes de Santa Coloma de Queralt i Pontils.

El segon subterritori queda conformat pels relleus de la prelitoral (serres de Brufaganya, Ancosa, Montagut i Saburella), essent doncs un àmbit muntanyós, on l‟abruptesa, i l‟aïllament geogràfic relacionat amb aquesta, han permès el manteniment d‟un elevat grau de naturalitat i d‟integritat física de l‟espai però han comportat també un abandonament generalitzat del territori. Els aprofitaments de recursos hídrics superficials són simbòlics i queden restringits al reg de petites hortes dins el sistema fluvial de Santa Perpètua de Gaià.

(13)

6 0 6 8 _ 0 1 A 0 7 _ A X _ Usos_ so l_v2 .d o c Municipi Població actual Població 1900 Creixement Densitat (hab/km2) % Activitat productiva (2007)

Agric. / Indust. / Costruc. / Servei

ALT GAIÀ S. Coloma Q. 3.058 2886 172 90,3 6,3 59,8 22,4 31,5 Les piles 201 476 -275 9 50 3,1 15,6 31,3 Pontils 146 813 -667 2,2 15,6 59,4 20,3 4,7 Querol 533 779 -246 7,4 42,6 0 11,1 46,3 Total 3.938 4.954 -1.016 Promig 27,23 28,63 30,58 17,35 28,45 MIG GAIÀ El Pont d‟A. 604 896 -292 27,9 15,6 26,7 31,1 26,7 Aiguamúrci a 864 1.902 -1.038 11,8 38,2 12,6 13,4 35,9 Vila-rodona 1.112 1.949 -837 33,6 29,5 34,3 7,7 28,6 Bràfim 674 1.132 -458 105 28,3 20,7 15,7 35,4 Montferri 323 429 -106 16,9 18,6 50 8 22,5 Vilabella 789 1.258 -469 43,4 20,7 43,5 16,7 19,2 Salomó 445 814 -369 36,4 14 33,6 21,6 30,8 Renau 88 166 -78 10,7 12,5 0 6,3 81,3 Total 4.899 8.546 -3.647 Promig 35,71 22,18 27,68 15,06 35,05 BAIX GAIÀ El Catllar 3.751 1.252 2.499 141,9 3,3 7,7 32 57 La Riera G. 1.453 1.163 290 165,9 5,8 35,9 26,2 31,1 La Nou de G. 461 387 74 106.7 20 3,8 47,6 28,6 Vespella G. 379 261 118 21 7 7 46.0 46.0 Altafulla 4.415 773 3.642 635,3 1,3 2,9 25 70,8 Tarragona 134.363 23.423 110.940 2057 0,7 9,8 10,3 79,2 Total 144.822 27.259 117.563 Promig 604,22 6,35 11,18 28,22 53,34

Taula 6. Dades per a cada municipi i part de la conca (alta, mitja i baixa) de l‟evolució demogràfica des del 1900, i de l‟estructuració de l‟econòmica local per sectors.

El balanç demogràfic de l‟Alta Gaià ha estat marcadament negatiu durant el darrer segle (Taula 6, Figura 8), mantenint-se encara avui dia aquesta tendència. La densitat de població d‟aquest territori és extremadament baixa (entre 2 i 9 habitants per quilòmetre quadrat), amb l‟excepció de Santa Coloma de Queralt (92 hab/km2

) que exerceix certa capitalitat i tendeix a acollir i concentrar part de la població que abandona els nuclis menors.

El Pla territorial parcial del Camp de Tarragona (endavant „PTPCT‟) caracteritza Santa Coloma de Queralt com a nucli amb „polaritat subcomarcal‟ i proposa per aquesta població una estratègia de „creixement potenciat‟. Malgrat això, sembla evident que la tendència territorial de l‟alt Gaià, en el millor dels casos, no serà una altra que la de frenar el degoteig constant de pèrdua de població. Aquest escenari comportaria el manteniment d‟uns aprofitaments hídrics en superfície similars als actuals, molt reduïts doncs i sempre vinculats a l‟agricultura d‟horta. La resta d‟usos, els industrials i assimilables a domèstics, tampoc haurien d‟augmentar, continuant la seva obtenció, amb taxes molt moderades, del subsòl.

Pel que fa a l‟estructuració dels usos del sòl de les conques drenants, no es detecta una davallada significativa en la superfície conreada a la „Baixa Segarra‟ durant el període estudiat (1987-2002), com pot veure‟s a la Figura 10 i a Taula 7, on la major part dels „conreus herbacis de secà‟ (cereal) han de ser atribuïts a aquest subterritori. Per la seva banda, les subconques de la „Serralada Prelitoral‟ sí han seguit un procés d‟aforestació més evident, motivat en tots els casos per l‟abandonament agrícola. En aquest àmbit tendeix doncs a consolidar-se una estructura de cobertes amb una predominança d‟hàbitats naturals i seminaturals, principalment forestals, on la superfície agrícola resultarà vestigial.

3.4.2 Mig Gaià

També el mig Gaià, entès com les conques que drenen des d‟El Pont d‟Armentera fins la cua del Pantà, admet una divisió interna en dos subterritoris heterogenis entres si: El “Llevant del Camp de Tarragona” i les “Serres de Salomó”.

El primer presenta una certa asimetria interna, essent les conques que drenen al seu marge dret més inequívocament assignables al caràcter i estructura territorial del Camp de Tarragona. Conformen aquestes un àmbit caracteritzat per una explotació agrícola concèntrica del territori, exercida des de petits nuclis de caràcter netament rural, on la influència del Camp de Tarragona determina una economia ben diversificada però on l‟agricultura té un pes predominant, si més no paisatgísticament parlant. Les conques orientals, tot i que pertanyen encara a una mateixa realitat

(14)

6 0 6 8 _ 0 1 A 0 7 _ A X _ Usos_ so l_v2 .d o c

territorial, mostren aquí una estructuració més agro-forestal, de transició vers els paisatges prelitorals. -100,00 0,00 100,00 200,00 300,00 400,00 500,00 1

% Creixement demogràfic (1990-2007)

% Creixement demogràfic (1990-2007)

Figura 8. Evolució demogràfica entre els anys 1900 i 2007 per als diferents municipis de la conca, ordenats geogràficament des de la capçalera (origen de l‟eix d‟abscisses) fins a la desembocadura. Les ordenades simbolitzen els percentatges de creixement, o decrement, segons correspongui. (Font: Idescat).

El subterritori de les „Serres de Salomó‟ reprodueix un patró asimètric similar al que li precedeix (“Llevant del Camp”). Les seves conques de ponent, incloent els nuclis habitats que el conformen, resulten identificables amb les de la resta del Camp; les orientals tenen un caràcter més forestal, en determinats sectors, agro-forestal en d‟altres.

Malgrat que la conca mitja del Gaià pertany al Camp de Tarragona, la seva situació, geogràficament marginal respecte d‟aquest, ha permès el manteniment del seu caràcter preferentment agrícola, que ha determinat, demogràficament parlant, un creixement negatiu (Figura 8) amb una pèrdua del 43 % de la seva població des del 1900 (Taula 6). L‟aforestació és moderada i concentrada als relleus de major pendent. Aquesta part de la conca ha experimentat en els darrers anys una certa transformació agrícola, que ha comportat un increment de la superfície destinada a modalitats

agronòmiques basades en el reg de suport i, molt especialment, de la vinya, que ha vist augmentar progressivament la seva àrea conreada.

El PTPCT preveu impulsar un „creixement moderat‟ de tots els nuclis del mig Gaià, amb excepció de Vila-rodona, per a la que proposa un „creixement mitjà‟ („Nucli

estructurat‟). El pla aporta també una estratègia d‟expansió per a la nucli industrial de

Vila-rodona, Bràfim i Alió.

No resulta gens evident que l‟evolució demogràfica pugui assolir els objectius de creixement fitxats pel pla territorial dins l‟horitzó en què aquest treballa, però caldria esperar, la progressiva desacceleració de la pèrdua de població en primer terme i, ja a més llarg termini, pot ser certa recuperació demogràfica.

No sembla doncs, que l‟ús de l‟aigua hagi d‟experimentar tampoc una evolució significativa respecte del que se‟n fa avui dia, essent molt versemblant un escenari futur en què es mantingui un aprofitament similar a l‟actual, tant amb finalitats agrícoles (principalment d‟origen superficial), com per a ús industrial i domèstic (explotació de recursos subterranis). Això no obstant, les determinacions del Pla

d‟Ordenació d‟Extraccions1 imposen un règim màxim d‟explotació (volum admissible

de gestió) de l‟aqüífer del bloc del Gaià, per a la zona del mig Gaià afectada per aquest pla (“P2-Nord-Est Miocè), amb un llindars lleugerament superiors als admissibles fins a la seva entrada en vigor, que passarien d‟aquesta manera dels 4,75 hm3/any als 6,84 hm3/any. Aquesta taxa d‟aprofitament de l‟aqüífer no afecta però a les aigües superficials i subsuperficials del sistema fluvial i al·luvial, tal i com determina l‟article 9.2 del POE:

“No s‟atorgaran concessions d‟aigües superficials i subterrànies dels rius Francolí i Gaià ni dels seus al·luvials, ni tampoc se n‟autoritzaran perforacions per a la construcció de pous, això no obstant, es podran atorgar concessions i autoritzacions d‟investigació d‟aigües subterrànies dels rius Francolí i Gaià quan les aigües es destinin a l‟abastament de població que no pugui ser atès amb altres recursos alternatius”

1

Aprovat per Acord de Govern de 14 de setembre de 2006, del Consell d‟Administració de l‟ACA.

ALT GAIÀ MIG GAIÀ BAIX GAIÀ

(15)

6 0 6 8 _ 0 1 A 0 7 _ A X _ Usos_ so l_v2 .d o c 3.4.3 Baix Gaià

Des del punt de vista socio-territorial, els municipis localitzats aigües avall del pantà es troben ja sota la influència del corredor litoral, amb un desenvolupament urbanístic, infraestructural, demogràfic i econòmic radicalment distant respecte dels que dominen la resta de la conca. Això no obstant, cal subratllar les diferències que també dins aquest sector es donen com a conseqüència de la major o menor distància respecte la franja costanera.

Tarragona i Altafulla emergeixen com a nuclis principals de població, suportant una intensa transformació urbanística i una elevada densitat de població, alhora que conservant una activitat agrícola sensiblement menor i nodrida per cabals subterranis (Comunitat de regants d‟Altafulla). El sector serveis, enfocat principalment al turisme, és aquí el principal recurs de l‟economia.

El Catllar i la Riera de Gaià, influenciades per l‟accessibilitat permanent al recurs hídric que ha comportat la construcció del pantà, encara conserven l‟agricultura tradicional de vinya, horta i fruiters de regadiu, com l‟avellaner, com una activitat amb una inqüestionable transcendència social però amb un pes secundari dins l‟economia local (Taula 6). Això no obstant, es tracta de municipis clarament influenciats per la seva proximitat al litoral, que desenvolupen les seves relacions i interaccions territorials (laborals, de comerç, serveis, mobilitat, etc.) amb els nuclis d‟activitat del litoral (Tarragona, Altafulla i Torredembarra). Aquest fet ha determinat definitivament el seu desenvolupament demogràfic creixent (Taula 6) i l‟evolució dels usos del seu sòl.

La Nou de Gaià i Vespella de Gaià representen petits nuclis de menor entitat – emplaçat, el segon, en un àmbit forestal i de forts relleus-, però que també es troben sota la influència de les dinàmiques socials i econòmiques de la franja costanera, com mostren les seves poblacions en creixement (Taula 6) impulsades per la seva funció residencial.

En el seu conjunt, es produeix al baix Gaià un aprofitament intens dels recursos hídrics subterranis, que hauran de mantenir-se, malgrat l‟evolució demogràfica i

urbanística descrita –en creixement-, per sota dels 0,93 hm3/any, d‟acord amb l‟article 6 del POE, que regula els volums màxims admissibles. En aquest àmbit de la conca no s‟admetrà la concessió de noves autoritzacions per aprofitar aigües fluvials superficials (mantenint-se únicament les actuals sobre el pantà), ni de l‟al·luvial, tal i com ha estat assenyalat anteriorment (article 9.2). Aquest polígon d‟ordenació (P3-Franja Costanera) es troba classificat pel POE com a aqüífer en situació de sobreexplotació (article 7.a).

Tendències evolutives de les cobertes del sòl a la conca

D‟acord amb els subterritoris descrits i les tendències evolutives apuntades a nivell demogràfic i d‟ocupació agrícola i urbana, la conca mostra un patró de les cobertes del sòl fàcilment simplificable. La Figura 10, aporta una síntesi gràfica de l‟evolució de la superfície conreada al llarg de la conca, contraposada a la densitat de població municipal com a indicador de la proporció d‟usos del sòl de tipus urbà. Com es pot veure, la conca manté una superfície agrícola activa important (envers al 40 % de l‟àrea total dels diferents termes municipals) en la major part de la conca (Baixa Segarra, Ponent del Camp de Tarragona, inici del baix Gaià). Aquesta es veu interrompuda tan sols per la predominança forestal que el relleu imposa a les “Serres

Prelitorals” i, amb menys intensitat, a les “Serres de Salomó”, i per l‟estructuració

econòmica de la franja litoral, on el model agrícola té una cabuda cada vegada menor -tal i com mostra la corba (en blau) corresponent al pes específic (%) de l‟activitat econòmica agrícola a nivell local-.

En general, aquest model territorial està comportant una evolució dels usos del sòl tendent a concentrar demogràficament i consolidar urbanísticament certs territoris (baix Gaià) i a permetre la recessió d‟aquells amb un caràcter més agrícola (mig i alt Gaià), polaritzant d‟aqueta manera l‟estructura socioeconòmica i física de la conca.

Es detecta en general una pèrdua de la superfície agrícola de la conca (del 5 % per al període 1987-2002: Figura 10, Taula 7). Aquesta té lloc principalment per dues vies. Per una banda, l‟abandonament dels relleus i terrenys més difícilment conreables de les Serres Prelitorals i la Serra de Salomó explicaria el 66 % de la superfície agrícola desapareguda (seguida de la conseqüent aforestació d‟aquests indrets), i, per una altra, la transformació urbanística, especialment concentrada en el front litoral,

(16)

6 0 6 8 _ 0 1 A 0 7 _ A X _ Usos_ so l_v2 .d o c

justificaria l‟altre 33 % de conreus perduts. La reducció de superfície agrícola es correspon, casi exclusivament, amb terrenys ocupats per fruiters de secà.

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

Densitat de població (Hab/km2) / 2 % activitat agrícola

% Superfície conreada / 2

Figura 9. Evolució espacial al llarg de la conca (per municipis) de la densitat de població, el pes de l‟activitat agrícola en l‟economia local i la superfície municipal conreada. L‟eix d‟abscisses, que representa el curs fluvial, serveix per a guiar simbòlicament la transició geogràfica a través de tots els municipis, des d‟aigües amunt, vers la desembocadura. Les ordenades representen els valors absoluts respecte les unitats de cada variable de la llegenda.

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 Aigua continental

Inf raestructures viàries Urbanitzacions Nuclis urbans Zones industrials i comercials Conreus herbacis de secà Conreus herbacis de regadiu Fruiters de secà Fruiters de regadiu Vinya Bosquines i prats Bosc d'escleròf il·les Bosc de caducif olis Bosc d'aciculif olis Sòl amb vegetació escassa o nul·la Zones cremades

el Gaià 1987 el Gaià 2002

Figura 10. Evolució dels usos del sòl entre els anys 1987 i 2002. (Font: “Mapa dels usos del sòl de Catalunya” del Departament de medi Ambient i Habitatge. Obtingut per teleradiometria satèl·lit -Landsat. Thematic Mapper-).

1987 (ha) % 2002 (ha) %

Cobertes agrícoles 20.331 48 18.178 43

Conreus herbacis de secà 6.477,84 6.544,62

Conreus herbacis de regadiu 40,05 27,90 Fruiters de secà 7.455,60 4.671,81 Fruiters de regadiu 259,47 348,84 Vinya 5.401,98 6.340,68 Cobertes naturals 21.423 50 22.820 54 Cobertes antròpiques 683 2 1.398 3 TOTAL 42.437 42.396

Taula 7. Evolució dels usos del sòl entre els anys 1987 i 2002. (Font: “Mapa dels usos del sòl de Catalunya” del Departament de medi Ambient i Habitatge. Obtingut per teleradiometria satèl·lit -Landsat. Thematic Mapper-).

Aquest abandonament no sembla afectar la Baixa Segarra, que manté les superfícies agrícoles amb les mateixes modalitats d‟explotació (cereals de secà), com tampoc al

Ponent del Camp de Tarragona, on la reducció dels fruiters de secà, quan s‟ha donat,

ha estat la causa de la seva transformació a regadiu de suport, principalment de vinya.

(17)

6 0 6 8 _ 0 1 A 0 7 _ A X _ Usos_ so l_v2 .d o c

L‟augment de la superfície conreable de regadiu (fruiters i conreus herbacis de regadiu), incloent els modalitats de “suport” (principalment vinya), ha estat de 1016 hectàrees per al conjunt del període estudiat (1987-2002). Aquesta evolució, atribuïble majorment al sistema agronòmic del Ponent del Camp de Tarragona, ha determinat una revitalització i intensificació de l‟ús de l‟aigua per part de les Comunitats de regants d‟aquest àmbit.

Les implicacions que sobre l‟ecologia dels sistemes fluvials tenen en general els diferents usos del sòl de la conca, són en gran part coneguts (Allan, J.D. 2004). Des d‟aquest punt de vista, les tendències evolutives descrites en el present capítol resulten d‟interès als efectes de preveure la planificació del règim hidrològic, si més no en aquells aspectes i característiques del funcionament hidrològic que resulten influenciables pels canvis previstos en les cobertes del sòl (variacions en el cabal base, augment de la freqüència de les petites crescudes, etc.)

4 CONCLUSIONS

La conca del Gaià és eminentment rústica; en el seu territori hi ha una gran extensió (54%) de boscos, prats i paratges naturals en general. Els usos antròpics són bàsicament agrícoles (42%) i només un 3% de usos urbans.

La major part de l‟ús del sòl que n‟ha fet l‟home històricament estan relacionats amb l‟agricultura. En aquesta zona de Catalunya els cultius més habituals són els de secà. A la part més alta de la conca s‟hi troben principalment camps cultivats d‟aquesta tipologia. Al Gaià alt en general hi ha grans boscos més o menys densos, aigües avall a parir del Pont d‟Armentera hi ha cultius de vinya i altres de secà, especialment a les zones properes al riu.

Referencias

Documento similar

Aquest curs escolar 2021/2022, a la plataforma OVICE, tenim el tràmit telemàtic per a la introducció dels horaris del personal d’administració i serveis (PAS) i del personal

Dins les proposicions 1 i 2 el complement datiu està expressat una sola vegada en cada proposició: les dues són correctes. En la 3, el datiu està expressat dues ve- gades;

scheme with correction has been proven as accurate as the second order scheme, a double simulation with the standard anisotropic model with

Abans de presentar els objectius i les preguntes que ens proposem respondre, i parlar de l’estructura i de l’abast del present estudi, comencem aquesta introducció estirant un

El mapa de valoració final de la fertilitat del sòl per a tot el parc natural i de l’estat i evolució del paisatge tindrà en compte els tipus vegetals establerts a les

Lo más característico es la aparición de feldespatos alcalinos y alcalino térreos de tamaño centimétrico y cristales alotriomorfos de cuarzo, a menudo en agregados policristalinos,

Que en la reumon de la Comisión de Gestión Interna, Delegada del Consejo Social, celebrada el día 17 de marzo de 2011 , con quórum bastante para deliberar y

LA URBANITZACIÓ DEL MÓN RURAL: EVOLUCIÓ DEL MODEL TERRITORIAL DE L’ALCOIÀ-COMTAT DES D’INICIS DEL SEGLE XX FINS