El port de Barcelona com a
node logístic: Situació actual i
estratègies de futur
Carles Rúa Responsable de projectes estratègics i innovació del Port de Barcelona
Professor del Departament d‘Organització d’Empreses de la UPC Director del Master executive en Supply Chain Management de la UPC Professor de l’Escola Europea de Short Sea Shipping Maig de 2012
El tràfic del Port de Barcelona
01
02
L’estratègia del Port de Barcelona: el Port en xarxa03
L’oferta de servieis intermodals El sector de la logística a Catalunya04
05
Conclusions 0 10 20 30 40 50 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 M ili on s 0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 M ili on sTràfic total (tones)
Automóbils nous (unitats)
0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 M ili o n
s Pasatge de creuers (persones)
EL TRÁFICO DEL PORT DE BARCELONA
Estadísticas de tráfico
01
0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 M ili on0 20000 40000 60000 80000 100000 120000 140000 160000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Tràfic ferroviari (TEU)
0 20000 40000 60000 80000 100000 120000 140000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Short sea shipping (UTI) *
*Tráfico doméstico no incluido EL TRÁFICO DEL PORT DE BARCELONA
Estadísticas relativas a la intermodalidad
01
El principal hub intermodal i logístic pels fluxos de tràfics a través de les rutes atlàntica, asiàtia i mediterrània que busquen un port per l’entrada i sortida dels mercats ibèrics, europeus I nord-africans.
Per a ser la millor solució pels clients, el Port de Barcelona ha de desenvolupar una xarxa de serveis i infraestructures al seu hinterland
i foreland
Convertir-se en el principal
gateway
de la regió per a la
concentració I distribució de càrrega cap a Europa i la
mediterrània
Exemples de multinacionals que utilitzen el Port com a centre de distribució
euroregional: Honda Logistics, Decathlon, Mango, etc.
L’ESTRATÈGIA DEL PORT DE BARCELONA: EL PORT EN XARXA
Posicionament estratègic del Port de Barcelona
02
Terminal interior / port sec Zona d’activitats logístiques Terminal intermodal ferroviària Port de Barcelona
Autopistes del Mar amb Itàlia Autopistes del Mar amb Magrib Corredor de l’Ebre Corredor transversal ibèric Corredor del Sud de França Corredor europeu / mediterrani Mercat llevant ibèric Mercat europeu Mercat italià Mercat de Catalunya
Mercat del Magrib Mercat nord ibèric Mercat centre peninsular
Altres connexions amb servei
L’ESTRATÈGIA DEL PORT DE BARCELONA: EL PORT EN XARXA
La xarxa del Port de Barcelona
02
Inversió APB: 4,3 M € Estructura:
• Immobiliari (Mercazaragoza) • Promotor (tmZ SL: Mercazaragoza,
APB 21%, Gobierno Regional y otros) • Explotador (tmZ Services: TCB, Renfe, Comsa, tmZ SL) ! " # $ OK OK
S
S
Depot contenidors Manipulació Logística Serveis duaners PortIC Estàndards Promoció SAC Transport carretera Transport ferroviari Transport distribucióTerminal ferroviària ampliada 2010: allargament de les vies fins a 600 m
L’ESTRATÈGIA DEL PORT DE BARCELONA: EL PORT EN XARXA
Un exemple: la Terminal Marítima de Saragossa (tmZ)
02
2008 27.912 5.077 2.827
2009 45.894 23.863 14.449
2010 85.224 39.400 21.796
2011 118.296+39% 53.546+36% 29.785+37%
Ports Aeroports
Terminals intermodals
Corredor mediterrani:
Algeciras – Madrid - Tarragona Sevilla - Valencia - Tarragona Tarragona - Barcelona – Perpignan –
Lyon – Torino – Milano – Venezia – Ljubljana – Budapest - UE border
L’ESTRATÈGIA DEL PORT DE BARCELONA: EL PORT EN XARXA
El corredor mediterrani
02
Serveis ferroviaris directes desde les terminals portuàries de TCB i TERCAT
Nº de serveis setmanals per sentit
Zaragoza Burgos Vitoria Bordeaux Toulouse Perpignan Paris Ludwigshafen Lyon Antwerp Tarragona Lleida * Strasbourg Corredors de transport
Serveis Short Sea Shipping (càrrega rodada no domèstica) Porto Torres Livorno Genoa Roma (Civitavecchia) Tanger Tunis El Far-Vilamalla Entroncamiento Córdoba
Serveis ferroviaris directes desde la terminal ferroviària de Morrot
Autopistes del mar amb Itàlia Autopistes del mar amb el Magrib Corredor de l’Ebre Corredor transversal ibèric Corredor del sud de França Corredor europeu / mediterrani
L’OFERTA DE SERVEIS INTERMODALS
Serveis ferroviaris i de short sea shipping (carrega ro-ro no domèstica)
03
5 2 1 2 3 2 4 2 4 4 6 3 5 -10 2 2 6 3 3 4 53 Serveis ferroviaris internacionals
amb intervenció (no directes)
3 3 Le Havre Marsella 3 3+3 3 San Roque 5 Sevilla 3 León Vigo 5 3 Bilbao 2 A Coruña 5 5 Madrid 5+5 Actualització: Maig 2012
• Barcelyon Express: Servei ferroviari per a contenidors explotat conjuntament per Renfe – Naviland Cargo – Port de Barcelona • Inici: Febrero 2009. Actualment tres
circulacions setmanals per sentit
• Origen-Destinació: Terminals de contenidors del Port de Barcelona y Terminal ferroviària a Vénissieux, Lió
Terminal ferroviaria de Naviland Cargo en Venissieux (Lió)
Barcelona
Lyon
L’OFERTA DE SERVEIS INTERMODALS
Barcelyon Express: el Puerto com a impulsor de serveis ferroviaris
03
• Barcetoulouse Express: nou servei ferroviari per a contenidors explotat conjuntament per Renfe – Naviland Cargo – Port de Barcelona
• Dos circulacions per sentit setmanals • Origen-Destinació: Terminals de
contenedores del Port de Barcelona i Terminal ferroviària de Saint Jory, Toulouse.
• Extensió del servei a Burdeaux mitjançant el servei de Naviland Cargo Terminal ferroviaria de Naviland Cargo en
Saint Jory (Toulouse) Barcelona
Toulouse
L’OFERTA DE SERVEIS INTERMODALS
Barcetolouse Express
03
! "
# $ %
L’OFERTA DE SERVEIS INTERMODALS
Què demanen els clients al Port?
03
EL SECTOR DE LA LOGÍSTICA A CATALUNYA
Caracterització del sector
04
CLUSTER LOGÍSTIC REGIÓ METROPOLITANA BARCELONA
Nº
Empreses Facturació (07-08)* (04-07)CAGR EBITDA '07 (%) Tipologia mitjana*Mida
Carrier 5 28.301 17,4% 9% 39 5.660 Consignatari 36 332.686 7,3% 7% 973 9.241 Transportistes 145 484.868 5,5% 6% 1.933 3.344 Forwarder 241 2.873.594 8,4% 2% 7.501 11.924 Terminal 25 474.233 12,0% 24% 1.586 18.969 Contract Logistic 218 1.324.710 5,2% 5% 7.829 6.077 TOTAL 655 5.422.021 7,9% 6% 19.401 8.278
*Unitat: Milers d’euros
Estudi finalitzat a mitjans de 2010 sobre el clúster logístic de la Regió Metropolitana de Barcelona, encarregat per BCL i el Port de Barcelona i realitzat per Cluster Development.
2004 2007 2.736M€ 2.045M€
+
7,6% 12,5*% 50 Empresas (20%) 573 M€(19%) 32 Empresas (13%) 742 M€(24%) 96 Empresas (39%) 1.474 M€(48%) 71 Empresas (28%) 274 M€(9%) 12 ,5 < X > 7 ,6 7,6 < X > 0 X < 0 X > 1 2,5 4,9% 33 % E m pr es as 43 % F ac tu ra ció n 67 % E m pr es as 57 % F ac tu ra ció nEL SECTOR DE LA LOGÍSTICA A CATALUNYA
Exemple: el subsector dels agents transitaris
04
Cost Mida - servei
Multilocal Local Especialització Rangs M€ > 100 100 < x > 30 30 < x > 10 10 < x > 5 < 5 Empreses Multinacionals Internacio-nalitzada Global
Diferenciació - Nivell de servei
N iv ei ld ’in te rn ac io na lit za ci ó 85% 15% 5%
EL SECTOR DE LA LOGÍSTICA A CATALUNYA
Posicionament de les empreses logístiques a Catalunya
04
Empreses de mida molt reduïda. Aproximadament el 40% de les empreses del clúster facturen menys de 1M€
Clúster amb poques multinacionals (i pocs centres de decisió d’empreses multinacionals a Catalunya).
Àmbit d’actuació eminentment regional. El 80% de les empreses te com a principal client una PYME local
Existència d’algunes excepcions: grans empreses del clúster (implantació nacional), en alguns casos s’han realitzat inversions a nivell internacional (molt minoritàries) Escassa oferta de valor afegit. Prestacions molt bàsiques.
Poca utilització de tecnologia per la millora de les operacions (a nivell SW i HW) Baix nivell d’especialització, en general les empreses segueixen sent molt generalistes o “monoclient-depenent”
Baix nivell de relació amb els agents d’entorn (Universitats, ACC1Ó, ...) EL SECTOR DE LA LOGÍSTICA A CATALUNYA
Conclussions: caracterització del sector
04
Catalunya té una oportunitat real d’esdevenir una plataforma logística
europea.
El Port de Barcelona està disposat a continuar liderant, tal i com a fet fins
ara, aquest posicionament de Catalunya.
La infraestructura és necessària, però no una finalitat en si mateixa. Ha d’anar acompanyada del desenvolupament de serveis logístics competitius. La realitat, però, mostra que, en general, el sector logístic català no té, ara
per ara, Europa com a objectiu.
El mercat logístic a Europa és un mercat madur, molt competitiu, on nosaltres som els nouvinguts. Som nosaltres qui hem de guanyar el mercat.
Per guanyar el mercat és necessari vendre serveis logístics integrats a
nivell europeu. CONCLUSIONS
La competitivitat a Europa
05
2010
2010
2010
2000
2000
2000
CONCLUSIONSEvolució de la logística al segle XXI respecte a la logística del segle XX
05
Operadors ferroviaris Ofertar serveis de transport Construir infraestructura
Operadors logístics intermodals Vendre logística integral
Desenvolupar serveis
Cadena d’aprovisionament Xarxa de valor
Cost, temps, qualitat Resiliència, agilitat
Mercat logístic català Mercat logístic europeu
CONCLUSIONS
El nou llenguatge de la logística
08
Lean Supply Management (LSM)
Value Network Management (VNM) Green Logistic
Demand-Driven Supply Chain (DDSC) Time to Profit
Speed to Costumer
Fast Innovation
Lean execution
Customer Insight
Agile Supply Chain (ASC)
Integrated Planning Supplier Development Programs
Category Management
Risk Management
Resilient Supply Chain
Time to Value
Demand Intelligence
Cross-Channel Management
Synchromodality
Demand-Driven Response Orchestration Advanced Planning Systems (APS)
Consumer-Driven Replenishment
End-to-end Visibility
Total Delivered Cost Management
Profitable to Promise
Supply Chain Metrics
4PL
Intermodal Efficient Management Sustainable Supply Network
Dynamic Operations
Partner integration
Demand Visibility
Dessign for supply
Customer Centricity (CC) Consumer-Driven Replenishment
Collaborative planning
Produce-to-demand manufacturing systems
www.portdebarcelona.es