2. Per què és probable que el cost d oportunitat d estudiar Medicina sigui superior al d estudiar Ciències Empresarials?

Download (0)

Full text

(1)

Exercicis Tema 0: Introducció a l’anàlisi microeconòmic1

1. Analitza quins serien els costs i els beneficis de tenir una classe de Microeconomia un dissabte al matí. (Pensa amb el cost d’oportunitat: l’alternativa més beneficiosa a la qual renuncies per assistir a classe.) Dóna un valor a cadascun dels costs i beneficis i decideix si aniries a la classe. (Explica amb claredat els supòsits que fas.)

2. Per què és probable que el cost d’oportunitat d’estudiar Medicina sigui superior al d’estudiar Ciències Empresarials?

3. En Pep i en Pau han d’anar a una reunió de veïns demà a les 10 del matí. Per què és el cost d’oportunitat d’en Pep, que fa feina la jornada completa, més gran que el d’en Pau, que només treballa les tardes?

4. En Pere s’està plantejant la possibilitat de fer un viatge a l’estranger durant les vacances de Setmana Santa. Ha trobat una oferta de deu dies a Àustria per 700 € tot inclòs (les despeses del viatge, l’allotjament i la manutenció). El fet d’anar de viatge després dels exàmens de la Universitat li reporta una satisfacció que ell valora en 1300 €. Si no fa el viatge farà feina de relacions públiques en un congrés per a empresaris durant els deu dies a 60 € per dia. En Pere té un caràcter molt extravertit i li resulta molt agradable aquesta feina, ja que té l’oportunitat de fer contactes beneficiosos per al seu futur professional. En Pere valora en 250 € poder fer aquesta feina. Què ha de fer en Pere durant les seves vacances? Canvia la seva decisió si el treball que pot fer és de cambrer en un hotel amb el mateix sou? Aquesta segona feina no li és molt agradable i llevat que li donen 30 € al dia no està disposat a fer-la.

5. N’Alfred està pensant en fer un viatge per la Península de 1.000 quilòmetres. Li és indiferent anar-hi en cotxe o en autocar, si no fos pel seu cost. El bitllet d’autocar val 100 €. Els costs que origina el seu cotxe en un any normal en el qual fa 20.000 km són: Cost anual Assegurança 800€ Interessos 500€ Benzina i oli 1500€ Pneumàtics 500€ Permís i matrícula 100€ Manteniment 1400€ Total 4800€

Com ha d’anar-hi, en autocar o en cotxe? Canvia la seva decisió si valora el plaer de conduir en 80€?

(2)

6. Na Joana prepara una gran festa pel seu trentè aniversari. De moment 50 dels seus amics han acceptat participar-hi. Com que hi ha molts de convidats, na Joana ha decidit llogar un local per 150€. També ha contractat una orquestra que cobrarà 400€ per tocar tota la vetllada i ha sol·licitat el servei d’una empresa que s’encarregarà del menjar i de la beguda. Aquesta darrera empresa cobrarà 500 € pel menjar i 200 per la beguda. Na Joana està considerant la possibilitat de convidar 10 persones més. En quina quantitat incrementaran el cost de la festa els convidats addicionals?

7. El pla de menjars de la universitat A permet als estudiants menjar tot el que desitgin per una quantitat fixa semestral de 540 €. L’estudiant mitjà d’aquesta universitat menja 110 quilos d’aliments per semestre. La universitat B cobra als estudiants 540 € per una llibreta de tiquets de menjar que els dóna dret a 110 quilos semestrals d’aliments. Si es menja més es paga una quantitat addicional; si es menja menys es retornen els diners. Si els estudiants són racionals, en quina universitat serà major el consum mitjà d’aliments?

8. En Lluís fa feina en una consultora. El seu sou mensual és de 2000 €. No li agrada fer feina amb el seu superior i no estaria disposat a suportar-lo per menys de 700 €. El seu cosí vol obrir una consultora i li proposa l’oferta següent per treballar amb ell:

- Li ha de deixar 1000 € lliures d’interessos. El seu cosí es compromet a tornar-les-hi en cas que deixi el negoci. (Actualment en Lluís té més de 1000 € en el banc.)

- Ha de deixar la seva feina actual i dedicar-se en exclusiva a la nova consultora.

- El seu sou serà de 1750 € .

El tipus d’interès del banc és del 10% mensual. En Lluís valora en 400€ el plaer que li produeix treballar amb el seu cosí. Per facilitar-ho suposam que no hi ha incertesa pel que fa al sou que rebrà en Lluís en el negoci proposat ni pel que fa a la seguretat de la seva inversió monetària.

a) Ha d’acceptar la proposta del seu cosí?

b) En cas afirmatiu, quin és el sou més baix pel qual l’acceptaria? I, en cas negatiu, quin seria el sou a partir del qual el compensa acceptar-la?

9. En Pau, d’acord amb la moda actual, s’ha comprat un telèfon mòbil i s’ha acollit a la tarifa freqüent que ofereix l’empresa Fonotel. Aquesta tarifa suposa el pagament d’una quota mensual de 15 €, que inclou els 20 primers minuts de conversa telefònica. Els 100 minuts següents es paguen a 0,40 €/minut i els següents a 0,20 €/minut. En Pau disposa de 67€ al mes per gastar-se entre minuts de telefonades i bitllets d’autobús. El preu del bitllet d’autobús és de 1 €.

a) Dibuixa la restricció pressupostària d’en Pau. Quin és el temps màxim que pot xerrar per telèfon en un mes?

(3)

10. Na Joana disposa de 90€ cada semestre per anar a concerts i al cinema. El preu d’un concert és de 18€ i el de l’entrada del cinema de 6€.

a) Quines són les combinacions de concerts i pel·lícules de cinema assequibles per a na Joana?

b) És possible que na Joana triï anar a dos concerts i veure tres pel·lícules? Hi ha qualque combinació que li suposi una major satisfacció?

c) Quin és el pendent de la seva restricció pressupostària?

d) Quin és el cost d’oportunitat dels concerts en termes de pel·lícules de cinema?

e) Si el preu dels concerts baixa a 15€, dibuixa la nova restricció pressupostària. Si na Joana no va al cinema, a quants concerts pot anar ara? Quins són els preus relatius?

f) Què passa si el preu puja a 22,50€?

g) Com canvia la restricció pressupostària si s’incrementen els preus i la renda en un 25%?

h) Imagina que el Govern ha posat un impost del 25% sobre les pel·lícules de cinema. Quina seria la restricció pressupostària? I la nova taxa d’intercanvi? i) Suposem que s’estableix un impost de 2€ per concert. Quina seria la

restricció pressupostària? I la nova taxa d’intercanvi?

11. Durant un període de sequera es decideix imposar la política de preus següent per a l’aigua: cada habitatge podrà adquirir 500 m3 d’aigua a 0,10€ el m3. A partir d’aquest volum de consum es pagarà el m3 addicional a 0,2€.

a) Dibuixa i escriu la restricció pressupostària d’una família entre m3 d’aigua i senalles d’aliments (preu = 20 €/senalla). Suposa una renda familiar mensual de 700€.

b) Calcula el cost d’oportunitat de l’aigua.

12. Un consumidor decideix instal·lar un telèfon en el seu domicili. El fet de connectar-lo suposa el pagament d’un cànon de E €. Dins aquest cànon, s’hi troben incloses les 20 primeres telefonades. A partir d’aquestes, la telefonada addicional és de P1 €. Representa la restricció pressupostària per a telefonades i altres béns. En una situació de congestió, a cada consumidor, només se li permet fer 35 telefonades. Modifica la restricció pressupostària per reflectir aquest fet.

13. Imagina que la relació de preus dels bitllets de tren i dels bitllets d’autocar per anar des de la ciutat A a la ciutat B és de 2, és a dir, el preu del bitllet de tren és el doble que el bitllet d’autocar. Suposem que na Rosa pot triar entre les combinacions següents: A (5,30), B (10,20) i C (15,10). Sabem que la relació marginal de substitució en cada una de les combinacions anteriors és de 4, 2 i 1 respectivament. És a dir, en el punt A, ateses les preferències de na Rosa, està disposada a renunciar a un bitllet de tren si en rep 4 d’autocar, i així successivament.

(4)

a) Quina combinació triarà, tenint en compte que les tres combinacions es troben sobre la seva restricció pressupostària?

b) Per què no triarà les altres dues?

14. Indica si és vertadera o falsa l’afirmació següent: «Quan un pressupost es gasta totalment en dos béns, la pujada del preu d’un necessàriament redueix el consum dels dos, a no ser que un d’ells sigui inferior a l’altre.»

15. Indica si és vertadera o falsa l’afirmació següent: «El pendent de la corba d’Engel, que relaciona la renda amb la quantitat demandada d’un bé, és negatiu en el cas d’un bé normal.»

16. Comenta l’afirmació següent: «Quan puja el preu d’un bé inferior sempre se n’incrementa el consum i el pendent de la demanda és positiu.»

17. A en Pere li agrada el vermut i el vodka combinats en una proporció d’1 a 5 per fer martinis.

a) Quina és la funció d’utilitat d’en Pere respecte de les dosis de vermut i de vodka?

b) Quina quantitat de vermut i de vodka ha de comprar en Pere si disposa de 30 € i les dosis de vermut i de vodka valen 0,50€ cadascuna? Representa el problema gràficament.

c) Suposa que el vermut puja de preu fins a 2,50 € per dosi, quina quantitat en comprarà ara en Pere? Com ha variat la proporció de vodka i vermut que consumeix?

18. Les preferències d’un consumidor respecte dels discs (D) i cassets (C) es poden representar per la funció d’utilitat següent:

U(D,C)=3D+2C

a) En el mercat els discs i els cassets es venen al mateix preu, 15€, i l’individu disposa de 60€ al mes per gastar en aquests béns. Quants de discs i cassets pot comprar al mes? Representa el problema gràficament.

b) Si els discs pugen de preu a 30€ i no canvia el preu dels cassets ni la renda de l’individu, quina és l’elecció òptima? Representa el problema gràficament. c) Quines són les funcions de demanda de discs i cassets per a aquest

(5)

19. El senyor Rem desitja formar una bodega a casa seva de vi negre combinant botelles de vi de Bordeus de 1981 (B) i botelles de vi de la Rioja de 1973 (R). Les seves preferències pel que fa a aquests béns es representen mitjançant la funció d’utilitat:

U(B,R)=B

2/3R1/3

a) Calcula les funcions de demanda per a les dues classes de vi.

b) Si una botella de Bordeus es ven a 28 € i una de la Rioja a 14 i el senyor Rem disposa de 4200€ per fer la bodega, quantes botelles de cadascun pot comprar?

20. Les preferències de na Blanca pel cafè i pel te es poden representar mitjançant la funció d’utilitat següent:

U(C,T)=3C+4T

a) Si la tassa de cafè (C) val 1€, igual que la de te (T), i na Blanca disposa de 12€ a la setmana per consumir aquests dos béns, quantes tasses de cadascun pot comprar cada setmana? Compara la relació marginal de substitució amb la relació de preus.

b) Suposa que la tassa de te passa a valer 1,50€. Calcula l’elecció òptima de na Blanca en aquest cas i representa el problema gràficament.

21. Les preferències d’un consumidor sobre les sessions de cinema (C) i les bosses de patates (P) es poden representar mitjançant la funció d’utilitat:

U(C,P)=min{ 2C , P }

a) Les sessions de cinema valen 5€, les bosses de patates 0,50 € i aquest individu disposa de 36€ per gastar en aquests béns. Calcula el seu consum òptim de sessions de cinema i bosses de patates. Representa el problema gràficament.

b) Si les patates canvien de preu a 2€ mentre que el cinema no canvia i la renda de l’individu tampoc, quina és la nova elecció òptima?

(6)

SOLUCIONS DELS EXERCICIS

INTRODUCCIÓ: Introducció a l’anàlisi microeconòmic

4.

a) Per saber què triarà, si anar de viatge o fer feina al congrés, hem de calcular els costs que li suposa una opció i els beneficis corresponents. Si els beneficis superen els costs emprendrà aquella alternativa. Considerem l’opció d’anar de viatge. Els beneficis són:

beneficis viatge = satisfacció anar de viatge 1300 = Bv

costs viatge = despeses viatge + allotjament + manutenció + cost d’oportunitat 1550 = 850 + 700 = Cv

cost d’oportunitat = la millor alternativa a la qual renuncia = sou guanyat fent feina al congrés + beneficis que li reporta el congrés

250 + 600 = 850 = CO

En aquest cas, els beneficis són superiors als costs, per tant, l’elecció racional d’en Pere és no anar de viatge i fer feina al congrés.

b) Quins són ara els beneficis i els costs d’anar de viatge? beneficis viatge = satisfacció anar de viatge

1300 = Bv

costs viatge = despeses viatge + allotjament + manutenció + cost d’oportunitat 300 + 700 = +1.000 = Cv

cost d’oportunitat = la millor alternativa a la qual renuncia = sou guanyat fent feina al congrés – cost que li suposa fer feina

600 - 300 = +300 = CO Ara el millor que pot fer és aprofitar l’oferta del viatge.

Observa que un benefici que deixa de rebre’s es converteix en un cost per a l’alternativa que analitzam i un cost que ja no es té representa un benefici per a l’opció avaluada.

(7)

5.

a) Sabem que anar en autocar li suposa un cost de 100€, el que hem de trobar ara és el cost d’anar en cotxe i després els podrem comparar.

Per calcular el cost del cotxe, no hem de incloure-hi tots els costs que són irrecuperables, és a dir, que no depenen del nombre de quilòmetres que es facin ni de l’ús del vehicle. Només tindrem en compte aquells que tindrà pel fet d’haver realitzat 1.000 km amb el cotxe.

cost del cotxe = cost per quilòmetre x nombre de quilòmetres Cc = cost per quilòmetre (despeses benzina i oli + despeses pneumàtics +

despeses manteniment) / 20.000 Ck = (1.500+500+1.400)/20.000=

Els costs d’assegurança, interessos i del permís i de la matrícula són irrecuperables a l’hora de prendre la decisió de si fer o no 1.000 km més amb el cotxe.

L’opció racional de n’Alfred és anar amb autocar.

6. A l’hora de prendre la decisió de convidar 10 persones més na Joana només ha de tenir en compte els costs que variaran per aquest fet. En aquest cas, el cost del menjar i de la beguda, perquè els altres no es veuen alterats pel fet que hi hagi més convidats.

Per tant, el cost del menjar s’incrementarà en 100 €i el de la beguda en 40. En total 140 €.

7. És bastant probable que el consum mitjà sigui major en la universitat A que en la B. Cada plat addicional que es menja un estudiant en la universitat B té un cost d’oportunitat addicional que no hi és a la A. En aquesta universitat un cop pagat el semestre ja és un cost irrecuperable a l’hora de prendre la decisió de menjar o no un plat més.

8.

a) El que hem de fer és quantificar quins són els costs i els beneficis de fer feina amb el seu cosí. Si els beneficis són superiors als costs acceptarà la proposta i en cas contrari no ho farà.

beneficis cosí = sou + satisfacció de treballar amb ell 1750+400 = 2100 = Bc

costs cosí = cost d’oportunitat 1400 = Cc

Cost d’oportunitat de deixar la feina = sou – cost de fer feina amb el seu jefe 2000-700=1300

+ Cost d’oportunitat de renunciar als interessos = interessos que no reb 1000*0,1= 100

(8)

Els beneficis de fer feina amb el seu cosí són més grans que els costs. Podem concloure que en Lluís anirà a treballar amb ell.

b) El sou més baix pel qual acceptaria la proposta és aquell en el qual els costs igualen els beneficis:

costs = beneficis 1400=S+400

S=1000

Per un sou superior a 1000 € li compensa treballar amb el seu cosí. 9.

a) La restricció pressupostària és la següent:

A= (67-15)/1=52 bitllets bus

B=((67-15)-100*0,4)/1 =12 bitllets bus C= 120+((67-15)-100*0,4)/0,2= 180 minuts

El temps màxim que parlarà per telèfon és de 180 minuts.

b) Sense saber les preferències d’en Pau no podem afirmar si utilitzarà el telèfon més o menys de 120 minuts. Les dues coses són possibles. L’únic que podem afirmar és que no hi parlarà menys de 20 minuts. Recordau la propietat de les preferències del consumidor: com més millor, ceteris paribus. Amb la mateixa quantitat de bitllets d’autobús intentarà aconseguir el màxim de minuts de telefonades.

(9)

17.

Figure

Updating...

References

Related subjects :