6. EL CLIMA DE LA COMARCA DE L ALT CAMP

Texto completo

(1)

6. EL CLIMA DE LA COMARCA DE

L’ALT CAMP

(2)

Un cop analitzades les dades de temperatura i precipitació del període 1995-2009 registrades a les estacions meteorològiques dels diferents pobles de la comarca de l’Alt Camp que formen part del Centre Meteorològic de l’Alt Camp és el moment de dur a terme una visió de conjunt del clima de la comarca.

La temperatura mitjana de l’Alt Camp durant el període analitzat és de 16ºC. La figura 95 mostra la seva evolució al llarg dels darrers anys. L’any més càlid de la sèrie va ser l’any 2006 amb una temperatura mitjana de 16,5ºC. Per la seva banda l’any amb una temperatura mitjana més baixa va ser l’any 2005 amb 15,3ºC. Els pobles de l’Alt Camp que tenen una temperatura mitjana anual superior a la del conjunt de la comarca són Alcover, Alió, els Garidells, la Masó, el Milà, el Rourell, Nulles, Picamoixons, Puigpelat, la Riba, Vallmoll Vilabella i Vila-rodona. I es troben per sota de la mitjana comarcal la resta de pobles: Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, Montferri, Mont-ral, el Pla de Santa Maria, el Pont d’Armentera, Querol, Rodonyà, Santes Creus i Valls.

En el cas de la precipitació, la mitjana anual a la comarca de l’Alt Camp és de 550,7 mm. La variabilitat interanual d’aquest meteor és més gran que la de la temperatura. Tal i com es pot veure a la figura 95, l’any amb el major registre de precipitació va ser 1995 amb un total de 715,2 mm. Per la seva banda l’any més sec va ser 2007 amb únicament 357,2 mm. Recordar que aquests valors comarcals són la mitjana dels valors de les diferents estacions meteorològiques. D’aquestes, les que presenten una precipitació mitjana anual superior a la comarcal són Alcover, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, Mont-ral, el Milà, Nulles, Querol, la Riba, el Rourell i Vallmoll. I per sota de la mitjana: Alió, Bràfim, els Garidells, la Masó, Montferri, el Pla de Santa Maria, Picamoixons, el Pont d’Armentera, Puigpelat, Rodonyà, Santes Creus, Valls, Vilabella i Vila-rodona,

No hem calculat cap tendència, ni en el cas de la temperatura ni de la precipitació, degut a que el resultat de calcular-la en base únicament a 15 anys de registres faria que el resultat no fos significatiu.

Figura 95. Evolució de la temperatura mitjana anual (dalt) i de la precipitació mitjana anual (baix) a l’Alt Camp durant el període 1995-2009

14 15 16 17 18 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 ºC 0 200 400 600 800 1000 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 m m

(3)

La plasmació territorial de les dades meteorològiques mostrades a l’inici d’aquest apartat i de l’apartat anterior es mostren a continuació.

La figura 96 mostra la temperatura mitjana anual a la comarca de l’Alt Camp tenint en compte 5 intervals d’1ºC cada un. Els valors més baixos es troben als extrems septentrional i occidental de la comarca (13,1-14ºC) on es troben pobles com Querol o Mont-ral. Es tracta de la zona de contacte amb les comarques de la Conca de Barberà i del Baix Camp per on travessa la Serralada Prelitoral. L’altitud juga doncs el paper més important. Les temperatures van augmentant latitudinalment cap al sud a mesura que disminueix l’altitud i ens aproximem al mar. No obstant s’ha de fer notar la disminució de la temperatura a la part sud-oriental a tocar del massís de Bonastre (15,1-16ºC) al peu del qual es troben poblacions com Montferri i Rodonyà. Els valors més elevats (17,1-18ºC) es troben a la part meridional de la comarca amb una falca que penetra cap a l’interior seguint la vall del Francolí: el Milà, la Masó i el Rourell.

La gradació latitudinal marcada a la vegada pel descens altitudinal queda molt marcada al mapa de la temperatura mitjana de l’estació freda de l’any. De nou els valors més baixos es troben als extrems nord i occidental (6,1-7ºC), mentre que la franja més meridional (des de la Masó fins a Vilabella) presenta les temperatures més elevades (10,1-11ºC). En el cas de la temperatura mitjana de primavera es manté aquesta gradació amb els valors més baixos a Querol i Mont-ral. S’ha de destacar que el Milà és l’únic poble amb una temperatura mitjana d’hivern superior als 16ºC, que les temperatures de la zona més meridional de la comarca (15,1-16ºC) penetren cap a l’interior fins a Alió, així com també es troba en aquest interval la Riba. Les diferències són menys acusades tant a l’estiu com a la tardor, on únicament s’ha definit 4 intervals de temperatura. De totes maneres les diferències comarcals també s’expliquen per qüestions d’altitud i latitud. El cas de la tardor és molt clar, valors entre 14,1-15ºC a les zones més muntanyoses del nord i de l’oest, i valors entre 17,1-18ºC a la zona sud tot i que penetrant cap a l’interior fins a Alió. En el cas de la temperatura mitjana d’estiu destaquen els valors elevats registrats a la Riba (24,1-25ºC).

Per la seva banda la figura 98 mostra la distribució de la precipitació mitjana anual a l’Alt Camp, també diferenciant un total de 5 intervals de 50 mm cada un d’ells. Els valors més elevats es troben a l’extrem occidental de la comarca on es superen els 650 mm de mitjana. Allí s’hi troben les poblacions de Mont-ral i la Riba. L’orografia juga un paper fonamental en aquest sentit. A partir d’aquí la precipitació va disminuint cap a l’est i cap al sud. Així en una segona orla amb una precipitació mitjana anual entre 601-650 mm es troben Alcover, el Milà o Picamoixons. Precipitacions entre 551-600 mm es troben en una tercera orla que s’allarga per tota la part septentrional de la comarca des del Rourell fins a Querol. La meitat oriental de la comarca es troba situada entre els 501-550 mm de precipitació mitjana. L’única estació meteorològica de l’Alt Camp en que la precipitació mitjana anual dels darrers 15 anys ha estat inferiors als 500 mm és la dels Garidells, el municipi més meridional de la comarca.

Aquest comportament anual és la combinació dels resultats a nivell estacional. En totes 4 estacions els valors més elevats es troben a la part occidental de la comarca, amb matisos segons l’època de l’any. Així, de nou a Mont-ral i a la Riba es donen les precipitacions més importants tant a l’hivern (141-160 mm) com a la primavera (176-200 mm). També a la tardor, tot i que en aquesta estació de l’any destaca la Riba, única població de la comarca amb una precipitació mitjana superior als 240 mm. Si hi ha coincidència territorial pel que fa als llocs amb precipitacions més importants, les diferències són prou importants pel que fa a les zones menys plujoses. En el cas de l’hivern es troben a la part més meridional així com també a la part oriental (101-120 mm). Únicament al Rourell els valors es troben per sota dels 100 mm de mitjana. A la primavera els valors més baixos (101-125) es donen en una falca que penetra des del sud (Vilabella i Montferri) fins a Alió, així com també es donen valors similars al Garidells. A la tardor els valors menors (181-200 mm) els trobem en una àmplia franja de territori que des de Querol al nord-est penetra per la comarca fins a Valls. L’estiu seria un cas apart on sols s’han definit 3 intervals de 25 mm cada un. Els valors més elevats es troben de nou a la zona occidental (151-175 mm) i a l’extrem nord-oriental.

(4)

FIGURA 96. TEMPERATURA MITJANA ANUAL A LA COMARCA DE L’ALT CAMP (1995-2009)

(5)

FIGURA 97. TEMPERATURA MITJANA D’HIVERN (a), PRIMAVERA (b), ESTIU (c) I TARDOR (d) A LA COMARCA DE L’ALT CAMP (1995-2009)

Font. Elaboració pròpia

a)

b)

(6)

FIGURA 98. PRECIPITACIÓ MITJANA ANUAL A LA COMARCA DE L’ALT CAMP (1995-2009)

(7)

FIGURA 99. PRECIPITACIÓ MITJANA D’HIVERN (a), PRIMAVERA (b), ESTIU (c) I TARDOR (d) A LA COMARCA DE L’ALT CAMP (1995-2009)

Font: Elaboració pròpia

a)

b)

(8)

La figura 100 mostra el diagrama termopluviomètric de l’Alt Camp pel període 1995-2009. En aquesta figura es pot veure l’evolució mensual tant de la temperatura com de la precipitació.

La temperatura mitjana mensual dels tres mesos d’estiu (juny, juliol i agost) i del mes de setembre supera els 20ºC però en cap cas s’arriba als 25ºC. La temperatura més elevada correspon al mes d’agost (24,7ºC). Entre els 15 i els 20ºC es troba la temperatura mitjana dels mesos de maig i octubre (17,9ºC i 17,4ºC, respectivament). Els mesos de març, abril i novembre tenen una temperatura mitjana entre els 10 i els 15ºC. Finalment, la temperatura dels tres mesos d’hivern es troba per sota del 10ºC. El mes més fred és gener amb 8,8ºC, seguit de desembre amb 9ºC i finalment febrer amb 9,6ºC. L’oscil—lació tèrmica anual de l’Alt Camp (diferència entre la temperatura mitjana del mes més càlid i la del mes més fred) és de 15,9ºC.

Com no podia ser d’una altra manera un cop analitzades les dades de les diferents estacions del Centre Meteorològic de l’Alt Camp, setembre és el mes més plujós de l’any. En el cas del conjunt de la comarca la precipitació mitjana durant els darrers 15 anys ha estat de 82,7mm. També s’ha de destacar la precipitació mitjana del mes d’octubre que gairebé arriba als 75 mm. El tercer mes més plujós es desembre amb 59,2 mm, valor que supera tant el registre del mes d’abril (53,6 mm) com el del mes de maig (58,7 mm). També supera els 50 mm de mitjana el mes de novembre. A la cua es troba el mes de juliol amb una mitjana de 16,4 mm. La precipitació mitjana del mes de juny sols és de 26,1 mm, tot i que és superior a la dels mesos de febrer (23,1 mm) i març (25,8 mm) que han estat molt secs en els darrers anys, especialment el primer mes de la primavera meteorològica. Finalment indicar la similitud de la precipitació mitjana del mes més fred de l’any (gener) i la del mes més càlid de l’any (agost). En ambdós mesos la precipitació mitjana es troba al voltant dels 40 mm.

La combinació de temperatura mitjana mensual i de precipitació mitjana mensual mostra que en el cas de la comarca de l’Alt Camp el mesos que s’ha de considerar com a àrids són els tres mesos d’estiu (juny, juliol i agost).

Finalment, la figura 101 mostra la distribució estacional de la pluja anual a la comarca de l’Alt Camp, així com també la relació de la pluja màxima recollida en 24 hores, la temperatura màxima absoluta i la temperatura mínima absoluta en cada un dels observatoris del Centre Meteorològic de l’Alt Camp durant el període 1995-2009.

La tardor és l’estació més plujosa de l’any i contribueix al total anual amb 208,3 mm de mitjana que equivalen a un 37,8%. En segona lloc es troba la primavera amb un 25,1% fruit d’una quantitat de precipitació mitjana de 138 mm. A molt poca distància de la primavera es troba l’hivern. La quantitat de pluja registrada de mitjana durant l’estació freda de l’any a l’Alt Camp ha estat de 121,9 mm o el que és el mateix, un 22,1% del total anual. L’estació més seca de l’any és l’estiu amb únicament 82,5 mm de mitjana i un 15% del total anual.

La precipitació màxima acumulada en 24 hores presenta importants diferències a nivell comarcal. Bràfim, Figuerola del Camp, Montferri i Vilabella són les úniques poblacions de l’Alt Camp en que durant el període de referència no s’han produït episodis de pluja que hagin acumulat en 24 hores 100 mm. Episodis de pluja amb entre 100 i 125 mm en un sol dia s’ha donat a Alcover, Alió, Cabra del Camp, els Garidells, la Masó, Nulles, el Pla de Santa Maria, Puigpelat, la Riba, Vallmoll i Valls. I més de 125 mm en un sol dia s’han registrat al Milà, el Pont d’Armentera, Querol, Rodonyà, el Rourell, Santes Creus i Vila-rodona.

La temperatura màxima absoluta ha arribat als 40ºC a 8 poblacions de la comarca: Alió, Figuerola del Camp, els Garidells, la Masó, el Milà, la Riba, Santes Creus i Vilabella. Querol és el lloc amb una valor més baix (35,5ºC), tot i que és de suposar que a Mont-ral la temperatura màxima absoluta és més baixa.

Per la seva banda, la temperatura mínima absoluta de totes les poblacions de l’Alt Camp es troba per sota dels 0ºC. El valor més extrem són els -8,5ºC de Cabra del Camp. També han arribat als -8ºC Querol i la Riba. No s’ha arribat als -5ºC a Puigpelat, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll i Vila-rodona.

(9)

FIGURA 100. DIAGRAMA TERMOPLUVIOMÈTRIC DE L’ALT CAMP (1995-2009)

0

10

20

30

40

50

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre ºC

0

20

40

60

80

100

m m Pluja Temperatura

(10)

FIGURA 101. DISTRIBUCIÓ ESTACIONAL DE LA PLUJA A L’ALT CAMP (a), PLUJA MÀXIMA DIÀRIA (b), TEMPERATURA MÍNIMA ABSOLUTA

(c) I TEMPERATURA MÀXIMA ABSOLUTA (d) ALS POBLES DE L’ALT CAMP (1995-2009)

22,1% 25,1% 15,0% 37,8% HIVERN PRIMAVERA ESTIU TARDOR

a)

149,0 148,0 140,0 136,0 129,2 127,0 125,0 120,0 118,0 115,2 114,0 114,0 111,0 108,0 108,0 107,0 105,5 104,0 96,0 96,0 96,0 87,0 75 100 125 150 El R oure ll Pont Arm ente ra Stes Cre us Que rol Rod onyà Milà Vila -rod ona La M asó Alió Alco ver Valls Vallm oll Nul les Puig pela t Cab ra Els Gar idel ls La R iba Pla Sta Mar ia Vila bella Mon tferri Bràf im Figu erol a m m

Precipitació màxima acumulada en 1 dia

b)

43,0 42,8 41,0 41,0 40,0 40,0 40,0 40,0 39,5 39,0 39,0 39,0 38,0 38,0 38,0 38,0 37,7 37,5 37,4 36,6 35,6 35,5 30 35 40 45 Els Garidells El Milà Figuerola La Masó Alió La Riba Stes Creus Vilabella Puigpelat Bràfim Pla Sta Maria Vila-rodona Cabra Montferri Nulles Vallmoll El Rourell Alcover Valls Pont Armentera Rodonyà Querol

Temperatura màxima absoluta

-8,5 -8,0 -8,0 -7,0 -7,0 -6,0 -6,0 -6,0 -5,5 -5,4 -5,1 -5,0 -5,0 -5,0 -5,0 -5,0 -5,0 -4,5 -4,4 -4,0 -4,0 -3,0 -10 -8 -6 -4 -2 0 Cabra Querol La Riba Figuerola Alcover Stes Creus Montferri Els Garidells Pla Sta Maria Pont Armentera Valls Vilabella Nulles Milà La Masó Bràfim Alió Puigpelat Rodonyà Vila-rodona El Rourell Vallmoll

Temperatura mínima absoluta

c)

(11)
(12)

L’anàlisi de les dades de temperatura i precipitació d’un total de 22 observatoris meteorològics que formen part del Centre Meteorològic de l’Alt Camp i pel període 1995-2009 mostra que tot i les importants similituds existents entre tots ells i que sense cap dubte tots formen part de l’anomenat clima mediterrani, la diferent localització sobre el territori (altitud i distància/proximitat al mar), mostra interessants diferències entre ells.

En primer lloc, però, s’ha de tornar a reiterar l’excepcionalitat de la comarca de l’Alt Camp, doncs compta amb una xarxa d’estacions gestionades des de la pròpia comarca i que engloba a la totalitat de municipis de la mateixa. Per aquesta raó s’ha de valorar molt la tasca duta a terme des del Centre Meteorològic de l’Alt Camp, dirigit per Joan M. Boronat, així com de totes aquelles institucions i organismes que li donen suport. Menció especial pels diferents observadors que tenen cura de les estacions i de fer una recollida sistemàtica de les dades registrades en els instruments meteorològics dels quals disposen. Serveixi aquest treball d’un petit reconeixement a tots ells.

Des del punt de vista estrictament climàtic, la temperatura mitjana anual a l’Alt Camp és de 16ºC. No obstant, temperatures més baixes es troben al nord de la comarca en aquelles poblacions situades a major altitud i que van des de Mont-ral fins a Querol. A mesura que ens desplacem cap al sud, disminueix l’altitud i ens aproximem a la mediterrània les temperatures augmenten. Els valors més elevats de la temperatura mitjana a l’estiu superen els 24ºC, mentre que els valors més baixos de la temperatura mitjana de l’hivern no arriben als 7ºC.

Més complicat és el patró de la precipitació deguda a l’elevada irregularitat espacial i temporal d’aquesta variable meteorològica a la regió mediterrània. La precipitació mitjana anual a l’Alt Camp és de 550,7 mm. El total anual de precipitació és més elevat a la zona occidental de la comarca (>650 mm). Es tracta de la zona muntanyosa de Mont-ral, ja propera a les muntanyes de Prades. A mesura que ens desplacem cap a l’est i cap al sud la precipitació disminueix. Els

Garidells és l’únic observatori on la precipitació mitjana anual durant el període 1995-2009 es troba per sota dels 500 mm. A tots els observatoris la contribució estacional al total de precipitació anual ve encapçalada per la tardor, que en alguns casos supera el 40% del total anual. A excepció de l’estiu, a la resta d’estacions les precipitacions més importants es donen al sector occidental de la comarca.

El diagrama termopluviomètric de l’Alt Camp mostra una figura típicament del clima mediterrani. L’evolució de la temperatura mitjana mensual al llarg de l’any té forma de campana amb els valors màxims a l’agost i al juliol. Els valors de la temperatura disminueixen cap a l’inici i el final de l’any, trobant els valors més baixos al desembre i especialment al gener.

Pel que fa a la precipitació, setembre i octubre presenten els màxims de precipitació mitjana mensual, amb importants diferències segons els observatoris. Juliol es troba a la cua i és el mes més sec de l’any. S’ha de destacar que els mesos de febrer i març han estat molt secs a la comarca durant els darrers 15 anys, així com també en el conjunt de Catalunya. D’aquesta manera els mesos considerats àrids són els tres mesos d’estiu (juny, juliol i agost), als que en alguns casos s’uneix el mes de març i fins i tot el mes de febrer.

Si la tardor és l’estació amb una major contribució al total de precipitació anual, és la primavera qui ocupa el primer lloc pel que fa a número de dies d’episodis plujosos. Aquest fet es el resultat d’unes pluges d’alta intensitat a la tardor, mentre que a la primavera, i també a l’hivern, les pluges tenen una intensitat menor però són més freqüents, amb la qual cosa l’aigua caiguda és més aprofitada i no acostuma a provocar problemes derivats d’avingudes i inundacions.

Els valors extrems mostren que periòdicament es produeixen pluges de més de 100 mm en 24 hores en moltes zones de la comarca. En el cas de la temperatura, en alguns casos s’arriba i es superen els 40ºC de temperatura màxima absoluta. A l’altre extrem es troben les temperatures mínimes absolutes, on de manera habitual s’assoleixen valors per sota dels 0ºC. Els valors més extrems es troben a les zones interiors de muntanya.

(13)

8.

BIBLIOGRAFIA

I

FONTS

CONSULTADES

(14)

8.1. BIBILIOGRAFIA

Aguilar, E., Auer, I., Brunet, M., Peterson, T.C. i Wieringa, J. (2003): Guidelines on climate metadata and homogenization, WMO-TD 1186, Organització Meteorològica Mundial, Ginebra.

Barriendos, M., Peña, J.C., Prohom, M., Rodríguez, R. i Esteban, P. (1999): “Aportaciones recientes en la serie meteorológica instrumental más antigua de España. La presión media mensual (Barcelona, 1780-1998)”, a J.M. Raso i J. Martín-Vide (Eds.): La climatología española en los umbrales del siglo XXI, Oikos-Tau i AEC, 63-71.

Clavero, P., Martín Vide, J. i Raso, J. (1996): Atles climàtic de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona.

Febrer, J. (1930): Memòries Patxot, vol. 1, Atlas Pluviomètic de Catalunya, Institució Patxot, Barcelona.

Fontserè, E. (1930): “Pròleg”, a Febrer, J.: Memòries Patxot, vol. 1, Atlas Pluviomètic de Catalunya, Institució Patxot, Barcelona.

Gil Olcina, A. i Gómez Mendoza, J. (2001): Geografía de España, Ariel Geografía, Barcelona.

Martín Vide, J. (1987): Característiques climatològiques de la precipitació a la franja costera mediterrània de la Península Ibèrica, ICC i Generalitat de Catalunya, Barcelona.

Martín Vide, J. (1996): “Decálogo de la pluviometría española”, a: M.V. Marzol, P. Dorta i P. Valladares, P. (eds.): Clima i agua. La gestión de un recurso climático, Gobierno de Canarias, La Laguna, 15-24.

Prohom, M. (2006): “La contribución de la Sociedad Astronómica de Barcelona en la difusión de las observaciones meteorológicas en Cataluña (1910-1923)”, Investigaciones Geográficas, 40, 141-155.

Saladié, O. i Garcia, M. (2009): Observar el temps a la Ribera d’Ebre. Història de les estacions meteorològiques, Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Col—lecció Daliner n. 8, Flix.

8.2. FONTS CONSULTADES

Agencia Estatal de Meteorología (http://www.aemet.es) Centre Meteorològic de l’Alt Camp (http://metacamp.net)

Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (http://www.mediambient.gencat.cat)

Institut d’Estadística de Catalunya (http://www.idescat.cat) Institut Cartogràfic de Catalunya (http://www.icc.es)

Miramon – SIG (http://www.creaf.uab.es/miramon)

Organització Meteorològica Mundial (http://www.wmo.ch) Servei Meteorològic de Catalunya (http://www.meteo.cat)

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :