INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / C-2 /

(1)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / C-2 / 541-1- NÚM. REF.: I. CU / AEA / C-2 / 541

NÚM. REF. PLÀNOL: 204

DENOMINACIÓ: Conjunt urbà de la Vilanova Vella Altres denominacions: Vilanova de Cubelles

SITUACIÓ: Nucli antic de Vilanova DATA DE CONSTRUCCIÓ: Carta Pobla 1274 AUTORS:

PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Conjunts Urbans d’Interès (CU) / Area d'Expectativa Arqueològica (AEA)

CONTEXT: Nucli antic de Vilanova

RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl urbà consolidat)

Qualificació: Zona del Nucli Antic, Clau 1, article 112.2. Sistema d’Espais Lliures, Clau F

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú,1987. Fitxa C -2

RÈGIM JURÍDIC: Titularitat:

Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/5000

Que correspon l’àrea protegida pel PEC de 1987, que inclou el Palmerar

Vista aèria del perímetre del Conjunt urbà de la Vilanova Vella segons l’àrea protegida per la fitxa C-2 del PEC de 1987

(2)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / C-2 / 541-2- DESCRIPCIÓ: El conjunt urbà de la Vilanova Vella és un dels dos nuclis històrics

de la ciutat, que englobat dins el segon recinte fortificat està molt definit amb els carrer dels Mercaders, del Fossar Vell, Major, de la Lluna, de l’Església, del Mig, les places de la Diputació, de Sant Antoni, i la de Pau Casals, antiga plaça Major, totes elles dins el primer recinte emmurallat del 1369, del qual perdura el portal del Nin.

El seu tramat urbanístic denota llurs orígens medievals, malgrat les successives alineacions dels carrers que el componen realitzades a la meitat del segle XIX. Tot i els seus orígens, gran part de les edificacions corresponen al segle XIX. En alguns casos es va mantenir l’antiga parcel·lació medieval, estreta i allargada, d’altres es va adoptar l’addició de parcel·la. En tots dos casos es va augmentar l’alçada a dues o tres plantes. Si bé no totes les noves edificacions realitzades en els últims anys han estat respectuoses amb les seves característiques tipològiques, la majoria d’elles sí ho han estat i han permès un mínim d’homogeneïtat tipològica. Las transformacions i noves alineacions del casc antic han configurat la imatge que en tenim ara. Hi ha edificis importants de l’època romàntica, com la casa dels Cabanyes i Can Papiol; del modernisme, com l’Orfeó, de l’època barroca, com el campanar, cases del segle XVI i cases d’indianos com la dels Samà.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ:

VALORACIÓ: El conjunts urbans estan valorats pel seu entorn immediat, per la seva tipologia edificatòria, per l’ample de les parcel·les, per les unitats entre elles, per la seva historia comú i pel seu desenvolupament urbà.

PROPOSTES: BCIL Nivell 2 Nivell 4 AEA Nivell 6 DADES HISTÒRIQUES:

El límit del terme del castell de Cubelles era el torrent de la Pastera. Dins d’aquest terme, allunyat del seu castell i enfront del castell de la Geltrú es va edificar una vila nova, que obtindria carta de poblament pel rei Jaume I, el 27 de juliol de 1274, com a Vilanova de Cubelles.

La carta de poblament es dirigeix a “singulis hominium venientibud populandus ad populationem Ville Nove...”, és a dir, a aquells que hi anaven a poblar, no a fundar, la Vila Nova; per la qual cosa es pot deduir que ja existia un poblament i el que es pretenia era d’augmentar el nombre d’habitants fora de la tutela dels feudals del castell de Cubelles i del de la Geltrú, i afavorir-los amb les franqueses que la carta esmenta.

Plànol del segle XVI de la Vilanova de Cubelles i de la Geltrú. Arxiu Comarcal del Garraf

(3)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / C-2 / 541-3- La proximitat de la Geltrú i de la Vilanova de Cubelles, donaria lloc

a una complexa relació. Ferrer de Manresa, senyor de la Geltrú, va demanar la promesa reial, l’any 1274, de no rebre en el castell i terme de Cubelles, cap home de la Geltrú amb intenció d’establir-se, i així deslligar-se de la jurisdicció feudal. Una altra disputa entre els dos nuclis va ser sobre la jurisdicció del Palmerar que ambdós el reclamaven com a propi; el primer plet, el de Sanahuja, l’any 1373, l'últim el de l'any 1634, favorable als geltrunencs.

Garí va considerar que abans de l’existència de la Vila Nova existien diferents quadres en el seu terme –Crexell, Vilarrodona, Salacuna, y a poca distancia Enveja y Adarró–. Aquestes quadres van ser un primer poblament dispers. Probablement, el primer nucli concentrat de població es va formar al voltant d’una petita església sota l’advocació de Sant Antoni Abad, situada al peu del camí Ral de Tarragona a Barcelona. El poblament rural concentrat va predominar a gran part d’Europa medieval amb la configuració de pobles establerts al llarg dels camins. És molt probable que la població anterior a la carta de poblament de 1274 es concentrés ja en el camí Ral de Tarragona a Barcelona, que formaria l’actual carrer Major. Amb el creixement de la població, es formarien el carrer del Mig i de l’Església, i entre ells, dos carrerons que els comunicaven, tal com es pot apreciar en el plànol de finals del segle XIV de la Vilanova de Cubelles i de la Geltrú, còpia d'un d’anterior desaparegut.

La configuració del que coneixem com la Vilanova Vella va ser la construcció de la seva primera muralla. Vilanova de Cubelles va obtenir llicència del rei Pere III per construir murs i valls, l’any 1366. Les obres de la muralla es van iniciar l’any 1369, dirigides per Guillem de Canet, carlà del castell de Cubelles. Segons Garí,... La Villa por la parte Norte estava enteramente cerrada por las casas, pues en toda la calle Mayor no havia salida alguna... asi, solo debian tapar en la Villa tres salidas con pared y cuatro con puertas... la de poniente llamábase ‹‹den Rosell›› o puerta de tierra, y la de oriente ‹‹den Clara››. La de la salida de la Plaza Mayor, hácia al mediodia llamábase ‹‹de Mar››, y al estremo oriental de la calle de la Iglesia levantaron el hermoso y solido portal llamado ‹‹den Negrell›› y hoy dia ‹‹del Nin››...

L’any 1368, el rei Pere III va adquirir el domini i la jurisdicció de la Geltrú i el va agregar al de Cubelles. Des d’aleshores els nuclis de Vilanova de Cubelles, Cubelles i la Geltrú es van incorporar a les viles reials sota un únic batlle. Aquesta situació jurisdiccional es consolidaria l’any 1415, quan Ferran d’Antequera, va fer constar que la Geltrú i Cubelles eren inseparables de la corona; i, definitivament, l’any 1418, amb el conveni de les tres universitats, ratificat per Alfons V d’Aragó, el qual facultava les tres universitats a elegir l’últim dia de l’any quatre jurats i deu consellers. Aquesta jurisdicció es va materialitzar amb la unió de les muralles de la

(4)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / C-2 / 541-4- Geltrú i de Vilanova de Cubelles, la data de la qual desconeixem.

Sí és documentat que l’any 1557 tota la muralla va ser reparada, millorada i més fortificada. La muralla incorporava al recinte la plaça Llarga i el Palmerar; els antics portals d’en Negrell, d’en Clarà i el de l’accés a la Geltrú, a l’actual carrer del Pont, quedaren dins la muralla, perdent la seva funció. A l’extrem nord de la plaça Llarga es va obrir el portal d’en Plana, i el de Gassó a migdia. Al plànol del segle XVI de la Vilanova de Cubelles i la Geltrú es pot apreciar aquesta segona muralla.

El 4 de juny de 1647, Felip II va autoritzar i decretar la unió de Vilanova i de la Geltrú; però ja abans, el primer nucli de la Vilanova vella havia començat a estendre’s. El 20 de desembre de 1605, el Consell general havia determinat enderrocar la muralla de la Vilanova de Cubelles que mirava a mar per eixamplar la vila fins l’actual carrer de Santa Eulàlia. Amb aquesta data es va iniciar el primer eixample de la vila.

Posteriorment, l’expansió de la ciutat al segle XVIII i al llarg del XIX, que coincideix majoritàriament amb una època de prosperitat econòmica a la vila, va mantenir l’antic tramat del carrer. Moltes de les noves residències i cases de rendes que es van construir sobre la parcel·lació urbana de la ciutat medieval; d’altres, com la casa Samà o la casa Papiol, grans residències generalment composades seguint les pautes del neoclassicisme, modificaren la parcel·la, estreta i llarga, amb l’addició de l’edificació contigua. A l'Arxiu Comarcal del Garraf es conserva un Expediente sobre la alineacion de la calle de la Yglesia, de novembre de 1858, signat per Felipe Ubach. L'expedient pretenia que les noves edificacions en el carrer s’alineessin en una línia recta, que afectava a les dues fileres de façanes del carrer. També existeix un altre del carrer Montserrat, que aquest sí va afectar les noves edificacions com la casa Freixedes, que es van edificar sobre un nou alineament del carrer reticular. Aquests nous alineaments van afectar els carrers com el de Sant Pere o el tram de migdia del carrer Sant Josep. Tot i la no modificació del tramat medieval, els alineaments promoguts per l'Ajuntament a la segona meitat segle XIX va acondiciar la trama fins arribar a l'actualitat. Alguns tramats originals posteriorment modificats es poden apreciar en el Plànol Geométrico de Villanueva y Geltrú de 1865

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica:

Arxiu Comarcal del Garraf Institut Cartogràfic de Catalunya

Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor

SPAL. Diputació de Barcelona. 2009.

Carrer de la Lluna. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

Carrer del Mig. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

(5)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / C-2 / 541-5-

Escrita:

ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (0007/1850)

CASTELLS I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep M.; VIRELLA I TORRAS, Xavier. 1988. Les viles medievals. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 1).

GARÍ i SIUMELL, Fr. José Antonio. 1996. Descripción e historia de la villa de Villanueva y Geltrú, desde su fundación asta nuestros dias. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, edicions.

ORRIOLS I VIDAL, Maria Lluïsa. 2007. Moviment urbanístic a la Vila nova a les darreries del segle XVI. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere. 1985. Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1987.

TUBAU, Albert; PARÉS, Àngels; PRAT, Carles. 1979. Història. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Cep i la Nansa, (El llibre del mestre; 2).

VIRELLA I BLODA, Albert. 1974. Del mil·lenari de Cubelles al setè centenari de la carta-pobla de Vilanova. Barcelona: Editorial Selecta.

VIRELLA I BLODA, Albert. 1949. Vilanova i la Geltrú, imatges de la ciutat i de la comarca. Vilanova i la Geltrú: Joan Rius.

Plaça de Pau Casals. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

Plaça i església de Sant Antoni. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

(6)

Plaça Arxiprest Llorenç Garriga, i al fons, el campanar de l’església de Sant Antoni. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

Vista del carrer de l’Església. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

Portal del Nin. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

(7)

Carrer Major. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

Carrer de les Premses. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

(8)

Façana del Museu Can Papiol. . SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

Carrer Major. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

(9)

Casa Samà, al carrer Major. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009 Plaça de la Diputació. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

(10)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ M. Claver, R. Lacuesta, J. Marsé, J.M. Pujol, I.Vilamala 2009-2010

Carrer Sant Pere. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009 Carrer Nou. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

(11)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AM / 542-1- NÚM. REF.: I. AM / 542

DENOMINACIÓ: Búnquers de la Guerra Civil 1936-1939 Altres denominacions:

SITUACIÓ: Búnquer n. 1: Racó de Santa Llúcia UTM: X: 391229 Y: 4562889

Búnquer n. 2: L’Aiguadolç - platja dels Capellans o platgeta de Sant Gervasi

UTM: X: 391963 Y: 4563029 Búnquer n. 3: Punta de Sant Gervasi UTM: X: 392194 Y: 4563122 Búnquer n. 4: Platja d’Adarró UTM: X: 392240 Y: 4563154

Búnquer n. 5: Platja de la Farola o de Sant Cristòfol - punta Mabrera

UTM: X: 394735 Y: 4563942 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1936-1939

AUTORS: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú PROMOTOR: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú TIPOLOGIA: Arquitectura Militar (AM)

CONTEXT: Situat a la costa a les platges i turons

Realitzats per la defensa de una invasió marítima durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Planejament Vigent: Planejament regiment del Pla de Costes Classificació:

Qualificació:

Protecció existent: Sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 de abril de 1949, i la Llei16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Pública Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Búnquer 412/1, Racó de Santa Llúcia

Búnquer 412/2, L’Aiguadolç - Platja dels Capellans

(12)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AM / 542-2-

Búnquer 412/3, platja dels Capellans, punta de Sant Gervasi

Búnquer 412/4, platja d’Adarró

(13)

DESCRIPCIÓ: Sóncasamates o fortificacions, generalment de formigó armat. En aquest cas, especialment per a la defensa costanera. Se situen al costat de la façana marítima més rocosa, per tal de protegir millor la seva ubicació.

Búnquer 1

Situat a la zona del racó de Santa Llúcia, enfonsat en el mar per canvis de l’estructura portuària i de les desaparicions de les platges. Aquest búnquer esta construït amb formigó armat, amb una espitllera horitzontal.

Búnquer 2

Situat en la zona entre l’Aiguadolç i la platgeta de Sant Gervasi. La seva composició és rectangular, similar a una torre de defensa. La construcció esta realitzada amb pedra carejada amb morters de ciment.

S’observa una reconstrucció sobre la base rectangular Búnquer 3

Està composat per dos búnquers, un d’ells transformat en un mirador, i l’altre conserva una estructura de formigó armat amb espitlleres laterals.

Búnquer 4

Búnquer situat sobre la platja d’Adarró, antigament a ras de mar, que s’accedia a través d’una escala situada al penya-segat. La composició constructiva, a base de pedres carejades amb argamassa de ciment.

El niu de metralladores té una àmplia espitllera horitzontal.

Búnquer 5

Situat sobre la punta Mabrera. Era un punt de defensa de la zona de Sant Gervasi. Està composada d’una estructura mixta de formigó i pedra.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Defensa militar

Actual: Alguns sense ús definit, altres com a monument a l’aire lliure ESTAT DE CONSERVACIÓ: Degradat

VALORACIÓ: Són construccions fetes en un període en què l’ús del formigó armat s’havia generalitzat en la construcció, especialment d’aquest tipus d’elements compactes i fortificats. Per tant, es comprèn la fusió constructiva, entre el que sembla una cabana de pedra i un refugi.

PROPOSTES: Manteniment per a la memòria col·lectiva

Búnquer 412/5, punta Mabrera – platja de la Farola

(14)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ M. Claver, J. Fierro, R. Lacuesta, A. López Mullor, J. Marsé, J.M. Pujol, I.Vilamala 2009-2010

DADES HISTÒRIQUES: El 30 d’octubre de 1936 el creuer Canarias va bombardejar la vila de Roses. Aquest fet va incrementar els temors d’un possible desembarcament a la costa catalana o, si més no, esdevenir línia de foc. Com a conseqüència d’aquest atac, la Conselleria de Defensa de la Generalitat va dictar ordres per protegir el litoral. El 7 de desembre, el Consell Municipal va acordar que la Comissió de Defensa informés sobre els soterranis existents i el seu acondiciament per ser utilitzats com a refugis en cas de bombardeig; i el 31 de desembre, començaren les obres de fortificació per a bateries d’artilleria de costa. En el Butlletí de l’1 de gener de 1937, la Comissió de Defensa i Seguretat Interior, amb el suport del Ple de l’Ajuntament, va acordar l’obligatorietat de tots els veïns de 16 a 50 anys, amb l’excepció d’impedits físics i malalts, de treballar per torns segons els districtes municipals en les obres de fortificació. Segons Joan Virella els esforços personals es dedicaren principalment a la fortificació que s’aixecà en les proximitats del lloc anomenat l’Aiguadolç...

El 13 de febrer, un vaixell italià de més precisió que el Canarias va bombardejar Barcelona. La Comissió de Defensa vilanovina va cridar a tots els ciutadans per acudir voluntàriament a les obres de fortificació de costa, els dissabtes 20 i 27 de febrer, i també les setmanes següents, tot i mantenir l’obligatorietat dels torns abans establerts. La fortificació de l’Aiguadolç es va pintar de camuflatge de cara al mar i el sostre es va dissimular amb garriga boscana; a més de les entrades hi havia un passadís que conduïa fins a la propera trinxera del ferrocarril. Més amunt d’aquesta fortificació, en el Turó dela Seu, a la part oposada de la línia de ferrocarril, hi van ser instal·lades algunes bateries, que es van utilitzar el maig de 1937 contra un aeroplà.

Les altres construccions van ser més senzilles: nou nius de metralladores que s’aixecaren a la Punta Mabrera, al baluard del Far, enfront del Pòsit, del torrent de Sant Joan, del Morro de Gos, de la Primera Roca, de la platja de Sant Gervasi, del Racó de Santa Llúcia i la de la platja Llarga. De trinxeres també n’hi havia enfront del Pòsit i de la rambla Joan Baptista Pirelli. Acabada la guerra, aquestes trinxeres van ser les primeres en desaparèixer; la resta de fortificacions van ser declarades obres militars i els seus accessos tapiats. El búnquer enfront del Pòsit va ser enderrocat l’estiu de 1957, quan es va aplanar aquest sector, el futur passeig Marítim; el del torrent de Sant Joan al terraplenar-se la zona l’any 1965; els búnquers a la platja Llarga han quedat semi-submergits amb la regressió costanera que ha experimentat aquesta franja. Dels onze fortins o nius de metralladores, resten en peu quatre, situats a la punta Mabrera, a l’extrem de la platja de la Farola, i els altres dos a la Primera Roca i a la platja de Sant Gervasi, al sector de Darró.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor.

Escrita: ALSO, Josep Maria; ORRIOLS, Xavier; PARÉS, Àngels i PARRILLAS, Carme. 2000. Paisatge urbà i espais significatius. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i El Cep i la Nansa Edicions. (El llibre del mestre; 2), p. 14-15

PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier. 2005. Vilanova i la Geltrú, 1936-1939: guerra civil, revolució i ordre social. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 147-150.

VIRELLA I BLODA, Joan. 1977. «Les defenses costaneres de la guerra civil». Vilanova i la Geltrú: Setmanari de Vilanova i la Geltrú de 16 de setembre de 1977.

(15)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / 544-1- NÚM. REF.: I. CU / 544

DENOMINACIÓ: Conjunt urbà dels carrers de les Barques, Pere Jacas i Ferrer Vidal Altres denominacions:

SITUACIÓ: C. de Ferrer i Vidal, 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, 18, 20, 22, 24, 26 i 32; C. de Pere Jacas, 1, 3, 5, 7 i 9; C. de les Barques, 1-3-5, 2, 4, 6, 8 i 10

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Segona meitat s. XIX AUTORS:

PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Conjunt urbà (CU)

CONTEXT: Al Barri de Mar, al final de la rambla de la Pau, espai alliberat per l’obertura de la rambla de la Pau. Aquestes cases formaven part del carrer traçat sobre l’antic Camí Gran. Darrere s’aixeca l’Eixample Mar. Actualment existeix un pas de vianants que dóna a la plaça Mediterrània.

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat)

Qualificació: 3b

Protecció existent: cap- suspensió de llicencies 2009 RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Privada Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

Vista aèria de l’entorn del conjunt urbà del C. de les Barques, Pere Jacas i Ferrer Vidal

Façanes al carrer de Ferrer i Vidal, 4-26

(16)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / 544-2- DESCRIPCIÓ: Conjunt format per edificis de parcel·lació majoritàriament de 5 m

de façana, la majoria de planta baixa i planta pis, d’estructura amb bigues de fusta. La composició de la façana té dos eixos: els baixos amb porta i portal d’arc de mig punt, la planta superior, amb balcó i finestra, i la coberta a dues aigües amb teula àrab.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Cases de pescadors i obrers Actual: Habitatges, comerç, restauració

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Diversa consideració. Les edificacions d’aquest conjunt es troben en un estat de conservació entre bo i dolent.

VALORACIÓ: Els conjunts urbans estan valorats pel seu entorn immediat, per la seva tipologia edificatòria, per l’ample de les parcel·les, per les unitats entre elles, per la seva història comuna i pel seu desenvolupament urbà.

Aquest conjunt conserva la identitat original en les façanes, malgrat algunes transformacions en els baixos, on caldria fer un estudi per ajudar a entendre el conjunt urbanístic. Molts dels habitatges s’han transformat en locals comercials, principalment de restauració.

PROPOSTES: BPU Nivell 2

DADES HISTÒRIQUES:

El carrer de Ferrer i Vidal era l'últim tram del camí Gran, tal com es pot apreciar al Plano Geométrico de 1865, en el qual se'l denomina calle gran de Mar; aleshores només edificat a la part de llevant. En el Plano General de Villanueva y Geltrú de 1876, el carrer era denominat de les Barques, edificat ambdós costats i amb més llargària que l'actual. En el mateix plànol eren assenyalats els habitatges afectats per la prolongació de la rambla de la Pau, els quals es van enderrocar a l'any 1897.

Els habitatges dels carrers de les Barques i de Pere Jacas van ser construïts amb posterioritat a les edificacions que donen al carrer de Ferrer i Vidal. El carrer de les Barques va ser projectat en el Plano General de Villanueva y Geltrú de 1876, aleshores denominat, en el plànol, de Ferrer i Vidal. Amb la construcció de la fàbrica Pirelli el carrer no es podia perllongar, raó per la qual va permutar el primer nom de Ferrer i Vidal pel de les Barques, l'any 1902. El carrer de Pere Jacas va ser traçat en el Plano General de Villanueva y Geltrú de 1876 com a prolongació del carrer de Conxita Soler. Els primers habitatges en el carrer de Pere Jacas van ser construïts a finals segle XIX; però a conseqüència de l'adquisició dels terrenys adjacents per la fàbrica Pirelli, el perllongament del carrer es va truncar i durant molts anys el carrer va restar sense sortida a l’aixecar-se una tanca de la fàbrica per

Rambla de la Pau, jardins i nova integració de l’espai públic al conjunt

(17)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / 544-3- ponent, fins a l'obertura del carrer conseqüència de la urbanització

del sector, a la dècada de 2000, per l'Eixample de Mar.

A la cantonada del carrer Pere Jacas i de Ferrer i Vidal es va construir, l'any 1887, can cònsul, residència dels sotscònsul britànic a Vilanova, John Johnson.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Escrita:

CARBONELL I VIRELLA, Vicenç; CASTELLS I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep M. 1990. El barri de mar. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 4), p. 23-24 i 27

MARSÉ I FERRER, Pere; ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; SOLER I BARCELÓ, Josep. 2008. Estudi de sis àmbits de possibles Béns Patrimonials. Estudi Hèlix - Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Carrer de les Barques

Cases del carrer Pere Jacas, 1, 3, 5, 7 i 9

Cases del carrer de Pere Jacas, 1, 3, 5, 7 i 9

(18)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / 544-4-

Cases del carrer de Pere Jacas, 1, 3, 5, 7 i 9 Façanes al carrer de Ferrer i Vidal 4-26

(19)

Façanes al carrer de Ferrer i Vidal 4-26

Carrer de les Barques , 1-3-5, 2, 4, 6

(20)

(21)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. OE / 545-1- NÚM. REF.: I. OE / 545

DENOMINACIÓ: Canals de regatge i aqüeducte del pantà del Foix Altres denominacions:

SITUACIÓ: Territori Baix Penedès i Garraf DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1924-1936

AUTORS: Hermenegildo Gorria, enginyer

PROMOTOR: Pelegrí Ballester i Marquès (1857-1919)

TIPOLOGIA: Obra d’enginyeria (OE) CONTEXT: Situats a la plana de Cubelles, Vilanova i Ribes.

Planejament Vigent: Pla general d’ordenació 2001

Classificació: Sistemes generals. Infraestructura fluvial. Qualificació:

Protecció existent: cap

RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Comunitat de Regants Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ

Detall d’un dels canals de regatge

Línia roja, canal de regatge

(22)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. OE / 545-2-

DESCRIPCIÓ: conducte a vegades obert

VOLUCIÓ D’USOS:

: Canals de regatge

CIÓ:

És una obra d’enginyeria hidràulica que porta canalitzada, encara

ROPOSTES: BPU Nivell 2

ADES HISTÒRIQUES: Malgrat l’aigua potable que arribava a la vila a través de

s de regatge principals, el de la dreta i el

quilòmetres de sèquies municipals, la major part És un canal de regatge format per un

altres tancat fet de canal de formigó,que transcorre pel territori per aportar l’aigua pr al reg a les terres de la plana. L’aigua procedeix del pantà de Foix

E

Original

Actual: Canals de regatge ESTAT DE CONSERVA

VALORACIÓ:

avui, l’aigua als camps de la plana de Vilanova i Cubelles, Cunit i Sant Pere de Ribes. Conservació i manteniment del sistema de regatge.

P

D

l’Aqüeducte del Príncipe Alfonso des de l’any 1861, el creixement de la vila demanava una solució més definitiva per superar el dèficit dels recs dels conreus i el consum domèstic. La solució apuntava a la possibilitat d’un embasament al riu Foix. El principal promotor d’aquest embassament va se Pelegrí Ballester i Marquès (1857-1919). L’any 1903 es va constituir una comissió vilanovina amb la idea d’impulsar un embasament per regar els conreus dels termes de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Cubelles, Cunit i més endavant fer-ho extensiu a Calafell. El projecte de l’enginyer principal Hermenegildo Gorria va ser aprovat pel govern de l’Estat el 30 de setembre de 1909. Les obres d’excavació s’iniciaren cap al 1910 i la construcció del pantà no es va acabar fins l’any 1928; els canals i recs de distribució, amb una longitud total de 24 quilòmetres, es van començar a construir l'any 1924 i no s’acabaren fins l’any 1936.

Es van construir dos canal

de l’esquerra, tal com els van anomenar. El de la dreta es va ramificar en dos, un hi anava a Cubelles ( 5 Km.) i l’altre a Cunit ( 11 Km.). El de l’esquerra és el que anava a Vilanova (8 km.). D’aquest canal es deriven sèquies que van a Ribes. El conjunt dels tres canals tenen una longitud de 24 quilòmetres i un cabal de 2000 litres per segon.

Es construïren 50

de les quals no estigueren enllestides fins l’any 1943. Posteriorment encara es va augmentar el nombre de quilòmetres. El rec va comportar la transformació de 2300 hectàrees de terra de secà en regadiu. Les sèquies més importants són: la número 101 que surt del corral d'en Tort i arriba fins a Cubelles; la número 103 que surt de la serradora Campamà a la carretera de l'Arboç i arriba

(23)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. OE / 545-3- fins la platja; la número 201 que surt de la Plana i arriba fins la

bodega de viticultors a la carretera de l'Arboç; la número 203 que surt de la masia Cabanyes i arriba fins Cabigel i la número 210 que surt de mas d'en Serra a Ribes i arriba fins a Solicrup. L'abastament es fa a través de 131 arquetes de regadiu.

El canal que entra a Vilanova ho fa per Rocacrespa i el que va a Sant Pere de Ribes ho fa per Santa Magdalena.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Fons documental del Pantà de Foix. Fons Comunitat de Regants. Fotografies de Jaume Marsé Ferrer.

Escrita: CAPDET, Francesc. 2003. El riu Foix i el seu Pantà. Anuari 2003. Grup d’Estudis Cubellencs. Amics del Castell. Cubelles.

LACUESTA CONTRERAS, Raquel; GONZÁLEZ TORAN, Xavier. 2008. Ponts de la província de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 308

POMÈS, Jordi; BARRIENDOS, Mariano. 2003. El pantà de Foix: història i evolució de l'entorn immediat. Barcelona: Fundació Castellet del Foix.

TUBAU I GARCÍA, Albert. 2002. Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’”Aigua vella” (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). Vilanova i la Geltrú: Servei Municipal d’Abastament d’Aigua i Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, p. 83-87

Agraïment: Ramon Soler i Hilari (1958)

(24)

Aqüeducte. Autor: Fons Documental del Pantà de Foix

Panoràmica del mur. Autor: Fons Documental del Pantà de Foix

Panoràmica del mur Autor: Fons Documental del Pantà de Foix

(25)

Aqüeductes. Autor: Fons Documental del Pantà de Foix

(26)

Canal de rec

Plànol de torrents i canal de regatge del pantà de Foix (elaboració pròpia)

(27)

(28)