• No se han encontrado resultados

L IMPACTE DELS PISOS TURÍSTICS AL BARRI GÒTIC DE BARCELONA

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "L IMPACTE DELS PISOS TURÍSTICS AL BARRI GÒTIC DE BARCELONA"

Copied!
43
0
0

Texto completo

(1)

L’IMPACTE DELS PISOS TURÍSTICS AL BARRI

GÒTIC DE BARCELONA

Tutores: Maria Antònia Roca i Maria Esteban 2n batxillerat Laura García Veiga i Joan Gas Serra

(2)

Índex

Objectiu Introducció Marc teòric………..………..….……… 3 El barri gòtic………...…..……….……… 3 El barri………...…..……….……….……… 3 Demografia…………...…..………..….……… 4 El turisme a Barcelona………...……… 6

Què atrau al turisme?…………...…...…..….……… 6

El fenomen dels pisos turístics……….……..…… 7

Què són?………...…..……….……….…..…… 7

Normativa i diferències entre pis turístic legal o il·legal...… 7

Com denunciar-los………..……….………….….… 8

El turisme sostenible………...………...…… 10

Barcelona com a model de turisme sostenible……….…..… 10

Normativa de civisme de Barcelona………..…………....…… 12

L’acció de les associacions………..………....…….. 15

Metodologia……...………..………..……….….…… 17 Recollida de dades………...…...……….……… 17 Objecte d’estudi……...…..……….……….…..…… 17 Tècnica de mostreig. ...… 17 Anàlisi de dades………...…..…...……….……… 19 Conclusions……...………..………..……...……… 29 Bibliografia...……….……….……...… 31

(3)

OBJECTIU

El nostre objectiu amb aquest treball és conèixer, endinsar-nos i descriure, d’una forma concreta i detallada, l’actual situació que viuen els veïns d’un barri cèntric de Barcelona, com ho és el barri Gòtic, amb l’arribada constant de turistes que s’allotgen en habitatges d’ús turístic (ja siguin legals o il·legals) i comparteixen un espai vital de convivència.

INTRODUCCIÓ

Part de la població estrangera que s’integra temporalment a Barcelona com a turista, crea, sense voler, però a la vegada conscientment, un clima de desavinença i malestar a la població ja resident. Les conductes incíviques d’una part d’aquest gran allau de turisme de Barcelona fan pas a una gran quantitat d’històries personals pròpies del veïnat que viu la situació.

Aquest tema ens ha resultat d’interès perquè últimament ha estat en el punt de mira dels mitjans de comunicació i, per tant, de l’Ajuntament de la ciutat. També cal destacar que en els darrers anys, el lloguer de pisos turístics ha estat un mercat en auge complet i per tant, està en joc el factor econòmic de la ciutat i el del sector hoteler convencional.

Volem agrair el suport que ens han donat les tutores del nostre Treball de Recerca, la Mª Antònia Roca i la Maria Esteban, així com l’assessorament de la Núria González i el Dani Monràs, membres de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, durant tot el procés d’elaboració d’aquest treball. També hem de donar les gràcies a la Rosa Michilot per ajudar-nos a contactar amb el veïnat del barri Gòtic, com a tots els veïns i veïnes que han participat en les enquestes i el documental.

(4)

MARC TEÒRIC

EL BARRI GÒTIC

El barri

En ple centre del districte de Ciutat Vella de Barcelona trobem set petits barris històrics (el Call, Sant Just i Pastor, Santa Maria del Pi, la Catedral, Santa Anna, la Mercè i el Palau) que a partir del 1911 són agrupats sota el nom de Barri Gòtic, en honor a l’estil arquitectònic d’alguns dels seus edificis.

Delimitat per la Rambla, Plaça Catalunya, Via Laietana i el mar, el Gòtic és el principal nucli històric de la ciutat. La combinació dels antics barris encara és molt visible, el que ens permet visitar paisatges urbans molt diferents en un mateix barri: des de restes de la Barcino romana, com la muralla de la ciutat; passant per la Barcelona Medieval amb edificis emblemàtics com ho és la Catedral; fins a indrets marcats per la història més recent, com la plaça de Sant Felip Neri.

A més a més, el Gòtic ha estat al llarg dels segles el centre de representació institucional i política de la ciutat. També és un important centre de comerç a nivell municipal degut a la seva gran aportació en el sector terciari (serveis) d’activitat.

(5)

Demografia

La informació que ens proporciona l’Ajuntament de Barcelona des del seu espai web ens dóna a conèixer les dades demogràfiques més recents, les del 2018.

Amb 16.240 habitants (8.440 homes i 7.800 dones) i 84,20 hectàrees de superfície, el barri Gòtic presenta una densitat de població de 193 habitants per hectàrea, tot i que amb el nombre de turistes que el visiten diàriament aquesta dada no concorda amb el nombre de vianants usuals.

Del 2011 al 2015, en tan sols cinc anys, el barri Gòtic va perdre al voltant de 2.000 habitants, els quals representen un 11% de la població, essent aquesta una de les pèrdues de població més significatives de la ciutat. No és fins al 2016 que la quantitat de població torna a augmentar a causa de la distribució de residents sense domicili fix al Centre de Serveis Socials del barri Gòtic.

(6)

Del nombre total d’habitants del barri, actualment un 46,3% són estrangers. Aquesta xifra ha anat en augment des del 2011, encara que la població total anés en disminució. Ens trobem, per tant, davant d’un barri força multicultural, on hi predominen els habitants procedents d’Itàlia, Pakistan i França.

(7)

EL TURISME A BARCELONA

El turisme és una de les principals activitats que afavoreixen altament l’economia de Barcelona i és per això que resulta una prioritat per l’Ajuntament estudiar i explotar aquest fenomen.

Des de l’any 1992, quan es van celebrar els Jocs Olímpics a Barcelona, el turisme ha anat en ascendint superant els seus màxims any rere any. El turisme ajuda a renovar, transformar i fer avançar la ciutat pels recursos que aquest aporta al conjunt local.

Per poder fer un estudi més rigorós d’aquesta activitat que fins fa dues dècades tenia la mateixa importància que qualsevol altra per l’Ajuntament de Barcelona, es va crear el Consell del Turisme i Ciutat. La seva funció principal és elaborar un pla estratègic pel estratègic de turisme de cara a l’any 2020 per definir la pròxima i futura gestió d’aquesta activitat que ha resultat molt rellevant. Així doncs, es posa a disposició ciutadana les iniciatives adoptades per l’Ajuntament en conjunt amb les decisions acordades en debats.

Avui en dia, el Consorci de Turisme de Barcelona és l’encarregat de gestionar i promocionar el turisme de la ciutat. Per complir els seus objectius, s’intenta consolidar la base d’atraure nous focus turístics que enforteixin l’oferta comercial de la que es disposa. Es tracta a la nostra ciutat com a un producte de mercat que cal vendre a mercats exteriors.

Dit això, ens fa semblar un negoci brut, però realment, cada any s’aconsegueixen aprovar un nombre elevat de pressupostos gràcies a la quantitat ingent d’aportacions econòmiques que fa el turisme a Barcelona, podem dir que és una ciutat que viu del turisme, en gran part.

Què atrau al turisme?

Per poder entendre què és realment el que atrau al turisme a visitar Barcelona, cal anar al moment de la celebració dels Jocs Olímpics. Va ser aquell esdeveniment que va fer esclatar un nou ventall d’ofertes a nivell aeroportuari i que va ser possible gràcies a l’aparició de aerolínies low cost, ja operants arreu d’Europa. A partir d’aquí, els preus van anar en lenta davallada i és per això que fins ara, hi ha hagut un increment altament exponencial del nombre de visitants a Barcelona, motivats pels preus baixos.

(8)

EL FENOMEN DELS PISOS TURÍSTICS

Durant els darrers anys, els pisos turístics, sobretot els il·legals, han estat en el punt de mira de tota la ciutat. Veïnat, mitjans de comunicació i Ajuntament es veuen afectats per aquest tipus d’allotjament. La crisi econòmica i les xarxes socials, les quals en faciliten el lloguer, han sigut dos dels principals factors que han impulsat la proliferació d’aquest fenomen.

Què són?

Els habitatges d’ús turístic (HUT) són habitatges que es lloguen de forma esporàdica (estades inferiors de 31 dies) a tercers a través d’agències online, com Airbnb. Amb aquest tipus d’allotjament, el turista pot gaudir de la ciutat com si fos un veí més, a diferència de l’experiència que ofereixen els hotels.

Normativa i diferències entre pis turístic legal o il·legal

A Barcelona hi ha un important parc de pisos turístics legals, però malauradament també s’ofereixen molts d’il·legals. Aquests últims perjudiquen directament tant al llogater, que perd la possibilitat de reclamar qualsevol incident, com al conjunt de la ciutat, ja que es genera una economia submergida i especulació que no reverteix en la comunitat. A més, indirectament, generen un malestar gairebé constant entre els residents.

Segons l’Ajuntament de Barcelona, les principals diferències, de cara al visitant, entre els pisos legals i els il·legals són les següents:

HUT legal HUT il·legal

Garanteix un telèfon d’assistència 24h per solucionar possibles incidències

Garanteix la contribució amb els seus impostos a tenir una ciutat més adequada per a tots

Contribueixes a la gentrificació i a l’expulsió ciutadana autòctona de les zones amb més afluència turística

T’arrisques a que durant la teva estada vinguin els inspectors municipals i desallotgin l’habitatge per efectuar un precinte de l’activitat il·legal

Permet tenir un control sobre qui pernocta a la ciutat. L’habitatge d’ús turístic legal recull les dades sobre qui s’allotja per tal d’evitar l’entrada o estada al nostre país de persones en cerca i captura

(9)

A l’hora d’obrir un pis turístic, el propietari/ària de l’habitatge ha de comunicar-ho expressament a l’Ajuntament. No podrà començar a acollir gent fins que l’Administració li concedeixi una llicència que acrediti el compliment dels requisits establerts per la llei (Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics1 (ajuntament de Barcelona, 6 de març 2017).

Els requisits perquè un pis turístic sigui legal són:

● Ser declarat i donat d'alta davant l'Agència Tributària.

● Tenir llicència i estar inscrit en el Registre de Turisme de Catalunya.

● Disposar de la cèdula d'habitabilitat i satisfer en tot moment les condicions tècniques i de qualitat exigibles a qualsevol habitatge.

● No pot ser ocupat amb més places que les indicades a la cèdula. ● S’ha de cedir l’habitatge sencer, no habitacions.

● Estar suficientment moblat i dotat dels aparells i estris necessaris per a la seva ocupació immediata, i en perfecte estat d'higiene.

● S’ha d’efectuar l’autoliquidació del preu públic de recollida de residus, que garanteix el tractament per part dels serveis municipals dels residus generats per l’activitat en el pis.

● Ha de facilitar un telèfon per atendre i resoldre consultes o incidències relatives a l’activitat del pis, tant als turistes com al veïnat.

El no compliment de la normativa que regula els pisos turístics pot ser sancionat amb multes d’entre 3.000 i 60.000€, en cas de faltes greus; o d’entre 60.000 i 600.000€, en cas de faltes molt greus.

Com denunciar-los

Els pisos il·legals fomenten un tipus de turisme irresponsable, poc sostenible a nivell econòmic i degradant de l’entorn on s’imposa. Per tal de que aquest tipus d'allotjament no arreli a Barcelona, des de l’ajuntament s’anima al veïnat a que comprovi, mitjançant un portal de la seva pàgina web, si els pisos turístics que els envolten estan registrats. En el cas de que siguin il·legals, es poden denunciar des de la mateixa pàgina web.

A més, els veïns i veïnes també tenen a la seva disposició un telèfon per contactar amb els inspectors turístics (636 33 56 97) si detecten que els turistes són al pis.

(10)

Campanya de l’Ajuntament de Barcelona (2018)

Si els inspectors troben turistes al pis, fan una acta, notifiquen al propietari o propietària del pis que ha de cessar l’activitat HUT i posteriorment és sancionat econòmicament. Se li dóna un temps al/la propietari/a per presentar al·legacions. Si passat un temps el pis segueix amb l’activitat turística, aquest serà precintat per l’Ajuntament, que emetent multes fins que cessi l’activitat turística.

(11)

EL TURISME SOSTENIBLE

Segons l’Organització Mundial del Turisme podem definir el turisme sostenbile2 com:

“ El turisme que té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones”.

Aquest tipus de turisme s’ha d’aplicar a totes les formes de turisme i a totes les destinacions, incloent el turisme de masses. Establint un adequat equilibri entre els aspectes mediambientals, econòmics i socioculturals del desenvolupament turístic es garanteix la sostenibilitat a llarg termini. Per arribar a complir això el turisme sostenible ha de:

● Fer un ús òptim dels recursos mediambientals i conservar la diversitat biològica ● Respectar l’autenticitat sociocultural de les comunitats que acullen el turisme

● Assegurar activitats econòmiques que siguin viables a llarg termini, amb beneficis ben distribuïts, oportunitats de treball estables i que contribueixin a la reducció de la pobresa.

També ha d’assegurar la satisfacció dels turistes i fomentar en ells les pràctiques d’un turisme sostenible.

Barcelona com a model de turisme sostenible

Barcelona és una de les 17 ciutats de destí incloses dins del grup de turisme sostenible a nivell mundial. L’Ajuntament de Barcelona té el certificat Biosphere World Class Destination, que reconeix a aquelles ciutats que promouen i duen a terme avenços per aconseguir que el turisme sigui una activitat socialment sostenible alhora que sent respectuosa amb el medi ambient. Aquesta certificació és revisada i renovada cada dos anys.

Aquests tipus de certificacions i reconeixements ens mostren que la ciutat compleix amb les bases estàndards de qualitat d’oferta turística a la vegada que ha realitzat accions i canvis que han fet evolucionar la manera en com es gestiona el turisme perquè tingui un hipotètic efecte positiu en la societat resident.

(12)

El govern municipal és conscient que per garantir l’èxit d’aquest projecte cal apostar per la qualitat de turisme i no per la quantitat d’aquest. Per això es promou i habilita l’existència de processos de debat perquè hi pugui participar tothom incloent-hi el veïnat. El principal objectiu d’aquest projecte és, doncs, aconseguir una millor integració del turisme a la ciutat, promovent l'equilibri amb els residents i mantenint els valors d’identitat i de convivència.

(13)

NORMATIVA DE CIVISME A BARCELONA

Degut a la convivència directa del veïnat amb els visitants de la ciutat que opten pels pisos turístics com a allotjament, el civisme dels turistes juga un paper molt important en l’impacte que fan sobre el barri i la imatge que donen als residents.

Entenem com a civisme3:

CIVISME: [s. XIV; del ll. civilĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat de civil, de qui té les bones maneres acostumades entre persones que viuen en

societat.

2 Comportament propi d'un bon ciutadà, demostració d'urbanitat.

En aplicació de l'article 31 de la Llei 13/20024, de Turisme de Catalunya, els usuaris turístics tenen el deure de respectar el reglament d'ús i les normes generals de convivència i higiene, els valors ambientals, culturals o d'altra classe dels recursos turístics que utilitzin o visitin.

Per assolir aquest compliment del reglament, segons l'Ajuntament, a Ciutat Vella es prioritzen les actuacions en l’àmbit de la seguretat, la convivència i la reducció del soroll, i l’ús adequat de les bicicletes. Es reforça la presència d’agents cívics alhora que la Guàrdia Urbana treballa per garantir que els locals compleixin amb els horaris de tancament i es minimitzi el soroll a l’exterior. El dispositiu també té com a objectiu combatre el consum i la venda ambulant de begudes alcohòliques a l’espai públic.

Però la realitat és que, sovint, els turistes infractors no arriben a pagar les sancions perquè marxen de la ciutat abans d’abonar el pagament. El mateix passa amb els anomenats llauners, ja que formen part de col·lectius vulnerables i no acostumen a tenir un compte corrent on carregar la multa.

Dins de les ordenances municipals relacionades amb el civisme trobem l’ordenança de

Mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona5,

vigent des del 25 de gener de 2006 i amb dues actualitzacions fetes els anys 2011 i 2012. Trobem més dels 100 articles, dels quals poden afectar al turisme i, per tant, creiem que cal destacar d’una forma breu:

(14)

- CAPÍTOL I: Atemptats contra la dignitat de les persones

Article 16. Resta prohibida a l'espai públic tota conducta de menyspreu a la dignitat de les

persones, així com qualsevol comportament discriminatori.

- CAPÍTOL II: Degradació visual de l'entorn urbà

Article 20. És prohibit realitzar tota mena de grafit sobre qualsevol element de l'espai públic. Article 23. Es prohibeix esquinçar, arrencar i llençar a l'espai públic cartells, anuncis i objectes

similars.

- CAPÍTOL III: Juguesques

Article 27. És prohibit a l'espai públic l'oferiment de juguesques que comportin apostes amb

diners o béns, llevat d'autorització específica.

- CAPÍTOL V: Altres conductes a l'espai públic

Article 39. Es prohibeix d'oferir o acceptar, prestar serveis

sexuals retribuïts a l'espai públic.

- CAPÍTOL VI: Necessitats fisiològiques

Article 43. És prohibit fer necessitats fisiològiques en

qualsevol dels espais públics.

- CAPÍTOL VII: Consum de begudes alcohòliques

Article 46. És prohibit el consum de begudes alcohòliques

en els espais públics quan:

- a) Pugui causar molèsties a les persones que utilitzen l'espai públic i als veïns.

b) Es faci en envasos de vidre o de llauna.

- CAPÍTOL VIII: Comerç ambulant no autoritzat d'aliments, begudes i altres productes

Article 50. És prohibida la venda ambulant en l'espai públic, així com la compra o l’adquisició, de

qualsevol tipus d'aliments, begudes i altres productes, llevat de les autoritzacions específiques.

- CAPÍTOL IX: Activitats i prestació de serveis no autoritzats. Demanda i consum

Article 54. Es prohibeix la realització d'activitats i la prestació de serveis no autoritzats en l'espai

(15)

- CAPÍTOL X: Ús impropi de l'espai públic

Article 58. Resta prohibit fer un ús impropi dels espais públics i

els seus elements, de manera que impedeixi o dificulti la utilització o el gaudi per la resta d'usuaris.

b) Utilitzar els bancs públics per a usos diferents als quals estan destinats.

c) Rentar-se o banyar-se en les fonts, els estanys o similars.

- CAPÍTOL XI: Deteriorament de l'espai urbà

Article 62. Són prohibides les conductes vandàliques, agressives

o negligents en l'ús del mobiliari urbà que generin situacions de risc o perill per a les persones o els béns.

- CAPÍTOL XII: Altres conductes que pertorben la

convivència ciutadana

Article 68. Els establiments de venda de begudes i aliments no podran comportar molèsties

acústiques als veïns o veïnes.

Article 71. Està prohibit pertorbar el descans i la tranquil·litat dels veïns i veïnes i vianants

mitjançant:

- a) Funcionament d'aparells de televisió, ràdio, musicals o altres aparells. - b) Cants, crits, baralles o qualsevol altre acte molest».

Article 74 bis. Resta prohibit anar despullat o despullada o gairebé despullat o despullada pels

espais públics. No és d'aplicació als passejos marítims ni als carrers ni vies immediatament contigües amb les platges o amb la resta del litoral.

(16)

L’ACCIÓ DE LES ASSOCIACIONS

Davant d’una situació que afecta a tot un barri, els veïns i veïnes acostumen a associar-se i a treballar conjuntament per tal d’arribar a la font del problema, treballar-hi i proposar solucions que més tard puguin ser presentades davant de l'ajuntament o bé efectuades pel mateix veïnat.

En el cas del barri Gòtic aquest treball es desenvolupa dins de La Negreta: un espai social, situat als baixos del número 21 del carrer Nou de Sant Francesc, que va ser cedit per l'Ajuntament de Barcelona al veïnat l’any 2013.

La Negreta es manté gràcies a l’autogestió del veïnat de forma col·lectiva i està obert a qualsevol entitat social o grup de veïns

que tinguin l’objectiu d’enfortir les relacions socials i comunitàries. Mitjançant això es vol arribar a fomentar la participació política, social i cultural del veïnat.

Actualment, La Negreta la componen:

● El Bròquil (Cooperativa de consum ecològic) ● El Club Dinàmic

● L’Assemblea del Gòtic

Va néixer a partir de l'acampada que va tenir lloc el mes de maig del 2011 a la Plaça Catalunya. L’objectiu principal es treballar i buscar alternatives a les situacions d’injustícia social causades per les actuals polítiques capitalistes. Per tant, cada dimecres a les 20.00h es tracten temes com el Pla d’usos de l’Ajuntament (que incrementa el xoc del veïnat amb el turisme), salut o educació.

● Resistim al Gòtic (col·lectiu d’habitatge)

Des d’aquest grup de veïnes i veïns del Gòtic es lluita per resistir a l’especulació i l’assetjament immobiliari. Treballen de manera autònoma i auto-organitzada mitjançant assemblees on debaten el que els afecta. Creen les seves pròpies dinàmiques i fan les demandes necessàries a

(17)

● L’Associació de Veïns i Veïnes del Gòtic

Es reuneix cada dijous a partir de les 18:30 hores. Es treballen temes relacionats amb el turisme com:

- aturar la proliferació d’apartaments turístics - crear formes sostenibles d’acollir el turisme - preservar les condicions de vida dels residents

- polítiques municipals de preservació del petit comerç de proximitat - mesures contra la precarietat laboral

(18)

METODOLOGIA

RECOLLIDA DE DADES

Objecte d’estudi

Per poder conèixer la situació en la que es troba la població del barri Gòtic i la seva opinió, primer hem de definit el nostre objecte d’estudi.

El tipus de mostreig empleat és el probabilístic, ja que cada element (persona) tenia la mateixa probabilitat de ser inclòs en la mostra. Dels 16.240 habitants del barri, només hem preguntat a seixanta veïns i veïnes, tot i que som conscients que hauríem d’haver incrementat el nombre d’enquestats perquè és una mostra molt reduïda en comparació amb el nombre de veïns.

Tècnica de mostreig

Vam redactar un formulari, que consta a l’annex, per poder recollir dades i informació que després analitzaríem amb més detall. Aquest formulari anava dirigit al veïnat del Gòtic i va ser respost durant l’ultima setmana del mes d’agost i la primera de setembre de 2018 per veïns i veïnes que s’aturaven al nostre reclam pel carrer. Més endavant, quan vam trobar algú de l’Associació de La Negreta del Gòtic que ens va ajudar, va distribuir el formulari pel veïnat adherit a l’Associació. Gràcies a això vam poder saber quin era el parer del veïnat respecte la situació.

A més a més, vam realitzar un seguit d’entrevistes (presents a l’annex) amb diferents veïns i veïnes, de diferents edats, ideologies i gèneres, que després de contestar el qüestionari pel carrer van accedir a participar en un documental plural que mostrés un ampli ventall d’opinions. Aquest complementa el nostre Treball de Recerca i és de gran ajut per poder endinsar-se en la situació i entendre realment el que està vivint aquesta part del cor de la ciutat de Barcelona.

Hi ha hagut una redacció d’autoritzacions (presents a l’annex) per a la reproducció d’imatge clares i específiques de cada entrevistat abans de realitzar cap tipus de gravació sense consentiment.

(19)

El documental, Respect El Gòtic, es troba allotjat temporalment a Internet a través d’un enllaç adjunt. Recordem que aquest documental és de caràcter educatiu i n’està prohibida la còpia o reproducció fora d’aquests motius.

(20)

ANÀLISI DE DADES Pisos turístics

Quantitat de pisos turístics legals:

La gran majoria de veïns (78,3%) no té cap pis turístic legal en el seu edifici. Dels que sí que en tenen, el més comú és que hi hagi un pis (13,3%) o dos (5%). En alguns casos poden arribar a haver-hi 3 o 4 pisos turístics legals en el mateix edifici.

Quantitat de pisos turístics il·legals:

Al parlar de pisos turístics il·legals, la quantitat de veïns que no en tenen cap al seu edifici disminueix un 20%. Com a conseqüència, veiem més quantitat de veïns que creuen que tenen 1, 2, o 3 pisos turístics il·legals, i un cas amb 4 pisos. En total, un 41,8% de la mostra té algun pis turístic il·legal.

(21)

Posicionament sobre els pisos turístics:

Relació amb el propietari/a dels pisos turístics:

Més de tres quartes parts (84,6%) del veïnat amb pisos turístics legals al seu edifici coneixen al propietari/a d’aquests, davant d’un 15,4% que el desconeix.

Un 58,3% de veïns amb pisos turístics il·legals al seu edifici coneixen al propietari/a d’aquests, un

Un 53,7% del veïnat està a favor dels pisos turístics legals, contra un 46,3% que hi està en contra.

Gairebé tot el veïnat (96,5%) està en contra dels pisos turístics quant aquests són il·legals.

(22)

Satisfacció en quant a la convivència amb els turistes:

Essent 1 molt insatisfet/a i 5 molt satisfet/a hi ha un grup molt més gran (57,6%) que no està satisfet amb la convivència amb els turistes davant d’un 17% que sí que ho està. El 25,4% restant no es mostra ni satisfet ni insatisfet.

Augment del nombre de pisos turístics per anys:

En aquest gràfic podem veure que a partir del 2007 els veïns van començar a percebre la presència dels pisos turístics, augmentant progressivament el seu nombre fins l’any 2014. Després d’aquest any, va deixar d’augmentar el nombre de nous pisos turístics.

(23)

Civisme

Es fa difícil fer vida normal amb la presència del turisme?

Veiem que la meitat de la nostra mostra (50,8%) considera que és difícil realitzar la seva vida quotidiana amb la presència del turisme, mentre que un 16,9% creu que no és difícil, però si que resulta molest. Un terç del veïnat (32,2%) afirma que no té cap problema amb la presència de turistes en el seu dia a dia.

Conflictes amb turistes:

Un terç dels veïns (30,5%) ha hagut de trucar a la policia en algun moment per conflictes amb turistes.

Un terç (37,5%) de veïns amb pisos turístics al seu edifici han tingut algun conflicte amb aquests.

(24)

Compliment de la normativa de civisme:

Segons els veïns, les conductes incíviques més freqüents en el turisme són, per ordre de major freqüència a menor: consumir begudes alcohòliques en l’espai públic, acceptar drogues pel carrer, comprar begudes o aliments a venedors ambulants, pertorbar el descans de les veïnes i veïns, fer necessitat fisiològiques en l’espai públic, fer un ús impropi de l’espai públic, dormir al carrer i anar despullat/da o gairebé despullada pel carrer. Per altra banda, les conductes menys freqüents són arrencar cartells d’espais públics, la presència de serveis no autoritzats pel carrer com el tarot o la vidència, la realització de pintades, conductes contra la dignitat de les persones o banyar-se a les fonts. En altres conductes, com l’acceptació de serveis sexuals retribuïts en l’espai públic, coincideix la quantitat de veïns que ho consideren freqüent amb els que no.

(25)

Les conductes anteriors són realitzades per:

En general, els veïns creuen que és més comú que els turistes que realitzen conductes incíviques no s’allotgin al barri. Tot i així, molts consideren que són ambdós (turistes allotjats al barri i turistes allotjats en altres zones) els que tenen un comportament incívic.

Marxar del barri:

En el cas d’haver de canviar el seu domicili, i tenint els diners necessaris per a fer-ho, més de la meitat de veïns (54,4%) preferirien quedar-se al barri Gòtic. Un terç del veïnat (33,3%) marxaria a causa de les molèsties que genera el turisme, i només un 12,3% marxaria per altres motius.

Turistes allotjats al barri

Turistes allotjats en altres zones, que passen pel barri

(26)

L’Ajuntament

Satisfacció dels veïns amb l’actuació de l’Ajuntament sobre els pisos il·legals:

Essent 1 molt insatisfet/a i 5 molt satisfet/a, hi ha un gran percentatge de veïns descontents (56%) amb l’actuació del govern municipal. Un quart del veïnat no es mostra ni satisfet ni insatisfet, i només un 14,3% mostra satisfacció amb l’actuació de l’Ajuntament.

S’ha de regular la quantitat de turisme que arriba a la ciutat?

Dos terços dels veïns (68,5%) consideren adequat regular el nombre de turistes que arriben a la ciutat de Barcelona, davant d’un 31,5% que no ho considera oportú o possible.

(27)

Col·labores amb alguna associació del barri?

Només un 19,6% del veïnat col·labora d’alguna forma amb associacions del barri que treballin temes relacionats amb el turisme o els pisos turístics, tot i la quantitat de veïns que manifesten malestar.

Com d’útil és el treball que desenvolupen?

Encara que sigui un baix percentatge el que participa en les associacions del barri, són un gran nombre els veïns que creuen que el treball que desenvolupen és útil o molt útil (53,6%). De l’altra meitat dels veïns, és un 17,9% el que considera que no són útils i un 28,6% els que es situarien en un punt més intermig, tot i que més negatiu que positiu.

(28)

Opinió del veïnat El terme turismefòbia

- Un 32,1% creu que el terme és negatiu i és una invenció per criminalitzar als veïns. - Un altre 32,1% creu que existeix la turismefòbia, però que està justificada.

- Un 21% creu que la turismefòbia existeix i no hauria d’existir. - Un 17,8% creu que existeix, però en una minoria de veïns.

Plataformes de lloguer de pisos turístic, com Airbnb. - Un 12,8 té una percepció positiva

- Un 46% creu que són positives, mentre sigui dintre de la legalitat

- Un 41,2% té una opinió negativa al respecte, tant si és legal com il·legal.

Un 80,8% dels veïns creu que no compensa conviure amb el turisme en quant a l’afavoriment de l’economia local.

La majoritària part del barri creu que la problemàtica dels pisos turístics empitjorarà en un futur.

(29)

El fenomen dels pisos turístics acabarà amb la xarxa de veïns del barri en un futur

Tres quarts del veïnat (74,1%) considera que aquest fenomen acabarà amb la xarxa de veïns de tota la vida del barri en un futur.

Possibilitat de desenvolupar un model turístic sostenible i respectuós amb el barri en un futur

Tot i que la majoria considera que els pisos turístics acabaran amb la xarxa de veïns de tota la vida i que la problemàtica anirà a pitjor, és també un alt percentatge (83%) el que veu possible arribar a desenvolupar un model turístic sostenible i respectuós amb el barri Gòtic.

(30)

CONCLUSIONS

Primerament, cal reconèixer que aquesta recerca ha estat força limitada degut a factors com la falta de temps per desenvolupar un treball més extens, la dificultat per contactar amb el veïnat del barri Gòtic. Per això, el nostre anàlisi es basa en una petita mostra dels residents del barri i té un gran marge d’error. No obstant, totes les dades recollides són pròpies i cap n’ha estat modificada, ni hem creat respostes de formulari alienes a la veritable font que buscàvem: els veïns del barri Gòtic.

Creiem que la visió del documental aporta un punt de vista molt diferent al del treball en sí, i també és més subjectiu perquè és una forma de conèixer realment als vividors d’aquesta situació més enllà d’un número o unes estadístiques.

D’acord amb els resultats obtinguts podem establir com a conclusió principal que, tot i tenir diferents ideologies, nacionalitats, edats o poder adquisitiu, tot el veïnat es veu afectat, en major o en menor mesura, per aquest fenomen relativament recent. Ens hem adonat que sovint els pisos turístics generen malestar més enllà de l’edifici en el que es troben, principalment pel tipus de turisme que acullen (que genera conflictes de convivència) i per l’augment del preu de l’habitatge que generen.

Partint de la base d’una crisi econòmica i de la gran facilitat per obrir-ne un, era d’esperar el fet de que hi hagi un major nombre de pisos turístics il·legals que de legals, els propietaris dels quals són sovint veïns mateixos del Gòtic que mantenen contacte amb els veïns que si que resideixen al barri. Gairebé la totalitat del veïnat rebutja aquest tipus d’economia submergida i també és una part considerable del barri la que està en contra dels pisos legals ja que consideren que és el turisme en sí el que degrada el barri.

Els principals problemes de de civisme són sovint deguts a la percepció que tenen els turistes de la ciutat i la imatge que es ven d’aquesta. Moltes de les conductes assenyalades pels veïns són dutes a terme també per la pròpia gent de Barcelona, però no en el mateix grau que els turistes que acostumen a no rebre efectes legals sobre les seves accions.

(31)

Coneixent la situació de molts veïns i veïnes, seria fàcil pensar que la solució és marxar del barri, però encara hi ha una voluntat d’arrelament al Gòtic tot i que perceben que la problemàtica anirà a pitjor.

També hem pogut veure un perfil d’habitants que tot i patir alguna molèstia, defensen el turisme com a principal activitat econòmica de Barcelona i entenen que el tipus de turisme que degrada aquest barri no representa tot el conjunt de visitants de la ciutat.

Es parla sovint de turismefòbia per descriure l’actuació de molts veïns, i a vegades pot semblar que realment és una fòbia, però veient el gran percentatge del veïnat que recolzaria un turisme veritablement sostenible, creiem que el problema no es centra en els habitants del Gòtic, sinó més aviat en la manca d’actuació de les autoritats. Les últimes actuacions de l’Ajuntament de Barcelona, continuen sense ser prou efectives a ulls dels veïns i generen cert rebuig cap al govern actual de la ciutat. Aquest és molt més conscient de la problemàtica en comparació amb governs anteriors, però igualment s’intenta vendre una imatge de turisme sostenible que no és certa.

Per acabar, ens agradaria que aquest Treball de Recerca servís per incentivar d’altres estudis de la mateixa temàtica i amb la possibilitat d’ampliar la informació proporcionada per tal de construir una solució o, al menys, intentar apropar-s’hi a un punt on veïnat i turistes visquin en real conjunció.

(32)

BIBLIOGRAFIA

AJUNTAMENT DE BARCELONA, Barcelona

Arxiu PDF sobre la informació demogràfica del Barri Gòtic fins el 2018

Barri Gòtic - Ciutat Vella

http://www.bcn.cat/estadistica/castella/documents/barris/02_CV_BGotic_2018.pdf

AJUNTAMENT DE BARCELONA, Barcelona Importància del turisme a nivell mundial

Turisme

https://ajuntament.barcelona.cat/turisme/ca/presentacio

AJUNTAMENT DE BARCELONA, Barcelona Consell de turisme de Barcelona

Què és i quines són les seves funcions

https://ajuntament.barcelona.cat/turisme/ca/consell-de-turisme/que-es

AJUNTAMENT DE BARCELONA, Barcelona Documentació sobre el turisme de Barcelona

Documents que defineixen les polítiques i actuacions en l’àmbit del turisme

https://ajuntament.barcelona.cat/turisme/ca/documentacio#documents_interes

AJUNTAMENT DE BARCELONA, Barcelona Fenomen dels pisos turístics a Barcelona

Habitatges d’ús turístic

http://meet.barcelona.cat/habitatgesturistics/ca

AJUNTAMENT DE BARCELONA, Barcelona Compromiso con el turismo sostenible

https://ajuntament.barcelona.cat/turisme/es/noticia/compromiso-con-el-turismo-sostenible_321855

(33)

AJUNTAMENT DE BARCELONA, Barcelona Llistat d’ordenances municipals

https://ajuntament.barcelona.cat/ordenances/

AJUNTAMENT DE BARCELONA, Barcelona Normativa municipal

http://ajuntament.barcelona.cat/sedac/ca/canal/normativa-municipal-0

AJUNTAMENT DE BARCELONA, Barcelona Arxiu PDF: Convivència

Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona

https://ajuntament.barcelona.cat/ordenances/sites/default/files/pdf/Convivencia.pdf

(5)

AJUNTAMENT DE BARCELONA, Barcelona

Autoliquidació del preu públic de recollida de residus comercials i industrials

https://w30.bcn.cat/APPS/portaltramits/portal/channel/default.html?&stpid=20100000131

AJUNTAMENT DE BARCELONA, Barcelona Compromís amb el turisme sostenible

https://ajuntament.barcelona.cat/turisme/es/noticia/compromiso-con-el-turismo-sostenible_321855

AJUNTAMENT DE BARCELONA, Barcelona Què és el Consell de Turisme

https://ajuntament.barcelona.cat/turisme/ca/consell-de-turisme/que-es

AJUNTAMENT DE BARCELONA, Barcelona

Índex: Documentació sobre el turisme (Normativa, planificació estratègica…)

(34)

AJUNTAMENT DE BARCELONA, Barcelona

L’Ajuntament consciencia els ciutadans sobre el soroll i la neteja

https://ajuntament.barcelona.cat/ca/noticia/lajuntament-consciencia-els-ciutadans-sobre-el-soroll-i-la-neteja_51030

AJUNTAMENT DE BARCELONA, Barcelona Què és el PEUAT?

http://ajuntament.barcelona.cat/pla-allotjaments-turistics/ca/ (1)

ASSEMBLEA GÒTIC, Barcelona Informació sobre l’assemblea

http://asambleagotic.blogspot.com/p/blog-page_24.html

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DEL GÒTIC

http://avbarrigotic.blogspot.com/

ASSOCIACIÓ LA NEGRETA DEL GÒTIC

https://lanegretadelgotic.wordpress.com/

Betevé - Televisió de Barcelona el 24/10/2013 L’impacte del turisme activa el comerç a Barcelona

https://beteve.cat/economia/limpacte-del-turisme-activa-el-comerc-de-barcelona/

Bekodo - Betevé, Televisió de Barcelona el 30/10/2016

El Gòtic perd població, el Poblenou i Sant Gervasi en guanyen

https://beteve.cat/societat/padro-habitants-barris-barcelona-anys-2011-2016/

BOSCH, Rosa Maria - La Vanguardia el 06/08/17 a Barcelona

El Barri Gòtic acoje hasta siete turistas por cada diez residentes

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170806/43375184874/barri-gotic-turistas.html

(35)

DICCIONARI.CAT Definició civisme

http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0030168 (3)

FEM SANT ANTONI - femsantantoni.wordpress.com

https://femsantantoni.wordpress.com/turisme/que-cal-saber-sobre-els-pisos-turistics/

Generalitat de Catalunya Habitatges d’ús turístic

http://empresa.gencat.cat/ca/treb_departament/treb_preguntes_i_respostes/emo_turisme/emo_ habitatges

GUERRERO, David - La Vanguardia el 22/03/2017

El turismo genera el 18% de la facturación del comercio de Barcelona

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170322/421073589215/turismo-facturacion-comercio-barcelona.html

MORELL, Marc - Recull de Turismografias.com el 08/2017

Lloguer turístic, o com col·laborar en la pròpia explotació

http://turismografias.org/ca/2017/09/04/lloguer-turistic-o-com-collaborar-en-la-propia-explotacio/

ORGANITZACIÓ MUNDIAL DEL TURISME El turisme sostenible

http://sdt.unwto.org/es/content/definicion (2)

PALMER, Jordi - Nació Digital el 01/01/2013

És gòtic el Barri Gòtic?

https://www.naciodigital.cat/noticia/50315/es/gotic/barri/gotic

PARLAMENT DE CATALUNYA Llei de turisme de Catalunya

(36)

RESISTIM AL GÒTIC, Barcelona Índex d’inici

https://resistimalgotic.wordpress.com/

SORO, Selena - ARA.CAT a Barcelona el 10/03/2017

Barcelona vol impedir que els turistes incívics escapin de les multes

https://www.ara.cat/societat/Barcelona-impedir-turistes-incivics-escapin_0_1756624501.html

TURISME DE BARCELONA - barcelonaturisme.com Un dia a Barcelona - El Barri Gòtic

https://www.barcelonaturisme.com/wv3/es/page/1052/el-barri-gotic.html

TURISME DE BARCELONA - barcelonaturisme.com Un dia a Barcelona - El Barri Gòtic

https://www.barcelonaturisme.com/wv3/es/page/1052/el-barri-gotic.html

YANES, Sergi (Antropòleg social) - ELPAIS.es el 08/2017

Operación turismofobia

https://cincodias.elpais.com/cincodias/2017/08/14/companias/1502723297_610226.html?id_e xterno_rsoc=TW_CC

(37)

ANNEXOS

QÜESTIONARI Informació personal Gènere: ❏ Home ❏ Dona Origen:

❏ Vaig néixer a Espanya ❏ Altres…

Ets:

❏ Propietari ❏ Llogater

❏ Tinc el pis llogat a algú altre ❏ Sóc propietari/a d’un pis turístic ❏ Acullo turistes en una habitació ❏ Altres… Edat: ❏ 16-18 ❏ 19-25 ❏ 26-35 ❏ 36-50 ❏ 50-65 ❏ +65

Quants anys fa que vius al barri? ❏ 1-3 ❏ 4-6 ❏ 7-10 ❏ 11-15 ❏ 16-20 ❏ 21-30 ❏ 31-40 ❏ 41-50 ❏ +51 Políticament, et consideres de:

(38)

Els pisos turístics

Quants pisos turístics legals hi ha en el teu edifici?

● Coneixes al propietari/a dels pisos turístics legals del teu edifici?

❏ Sí ❏ No

● Quina és la teva posició sobre els pisos turístics legals?

❏ A favor ❏ En contra Quants pisos turístics il·legals creus que hi ha en el teu edifici?

● Coneixes al propietari/a dels pisos turístics il·legals del teu edifici?

❏ Sí ❏ No

● Quina és la teva posició sobre els pisos turístics il·legals?

❏ A favor ❏ En contra

En quin any vas notar un augment més notori de la quantitat de pisos turístics? (Pots seleccionar més d’una casella)

❏ 2007 ❏ 2008 ❏ 2009 ❏ 2010 ❏ 2011 ❏ 2012 ❏ 2013 ❏ 2014 ❏ 2015 ❏ 2016 ❏ 2017 ❏ 2018

(39)

El civisme dels turistes

Es fa difícil fer vida normal durant la temporada alta de turisme? (del maig al setembre)

❏ Sí ❏ No, però sí molest ❏ No

Has tingut algun conflicte amb turistes allotjats en el teu edifici?

❏ Sí ❏ No

Has hagut mai de trucar a la policia per conflictes amb turistes?

❏ Sí ❏ No

S’està complint la normativa de civisme de l’Ajuntament per part dels turistes? Indica quines d’aquestes conductes succeeixen freqüentment degut als turistes:

Sí No

Anar despullat/da o gairebé despullat/da pel carrer O O

Pertorbar el descans mitjançant cants, crits, baralles, música o qualsevol altre

acte molest O O

Vendre begudes i aliments de forma ambulant als turistes O O

Oferir drogues pel carrer als turistes o invitacions a locals on es poden obtenir O O Conductes vandàliques, agressives o negligents en l'ús del mobiliari urbà O O

Hi ha turistes dormint pel carrer durant la nit o el dia O O

Banyar-se en les fonts, els estanys o similars O O

Fer un ús impropi dels espais públics i els seus elements, de manera que

impedeixi o dificulti la utilització o el gaudi per la resta d'usuaris O O Prestació de serveis no autoritzats en l'espai públic per als turistes, com ara el

tarot, vidència, massatges o tatuatges

O O

Consumir begudes alcohòliques en els espais públics (no autoritzats) O O Fer necessitats fisiològiques, com ara defecar, orinar, escopir O O Oferir o acceptar serveis sexuals retribuïts a l'espai públic O O

Oferir juguesques que comportin apostes amb diners o béns O O

Arrencar i llençar a l'espai públic cartells, anuncis, pancartes i objectes similars O O Realitzar tota mena de grafit, pintada, taca, gargot, escrit, inscripció o grafisme O O Menysprear la dignitat de les persones, així com qualsevol comportament

discriminatori (de contingut xenòfob, racista, sexista o homòfob)

(40)

Les conductes que has marcat en la pregunta anterior, són realitzades per: (Pots seleccionar més d’una casella)

❏ Turistes residents al barri

❏ Turistes residents a altres zones però que passen pel barri Si actualment haguessis de buscar un pis, ho faries:

❏ Dins del mateix barri Gòtic

❏ Preferiria marxar a causa del turisme ❏ Preferiria marxar per altres motius Pel que fa a les autoritats…

Quin és el teu grau de satisfacció pel que fa l'actuació de l'ajuntament sobre els pisos turístics?

Creus que s'hauria de regular la quantitat de turisme que arriba a la ciutat? ❏ Sí

❏ No

Col·labores amb alguna associació del barri? ❏ Sí

❏ No

(41)

L’opinió pública

Què opines sobre el terme 'turismefòbia'? Creus que és negatiu o positiu? Creus que criminalitza als veïns i veïnes del barri?

______________________________________________________

Què opines de plataformes com AirBnB?

______________________________________________________

Has utilitzat algún cop plataformes com AirBnb? ❏ Sí

❏ No

Creus que compensa el conviure amb aquests pisos en quant a l’aportació que fan a l'economia local?

❏ Sí ❏ No

El futur del barri Gòtic

Respecte el futur del barri, creus que la problemàtica ❏ millorarà

❏ empitjorarà

Creus que el fenomen dels pisos turístics acabarà amb la xarxa i vida del barri en un futur? ❏ Sí

❏ No

Creus que és possible desenvolupar un turisme sostenible i respectuós al barri en un futur? ❏ Sí

(42)

ENTREVISTA DOCUMENTAL

§ Quant fa que vius al barri? Ha estat decisió teva viure en aquesta zona? Per què? § Quants pisos turístics tens a l’edifici?

§ Coneixes als llogaters?

§ Has tingut algun conflicte amb els inquilins?

§ Com afecta en el teu dia a dia, tenir un veïnat diferent cada setmana?

§ Es fa difícil viure amb tant turisme al barri? Creus que empitjora la qualitat de vida? § Has hagut mai de trucar a la policia?

§ En quin any vas notar un augment dels pisos turístics al teu edifici?

§ En quins aspectes creus que ha canviat l’essència del barri per culpa dels pisos turístics?

§ Què opines de l’actuació per part de l’Ajuntament de Barcelona sobre els pisos turístics?

§ T’has posat en contacte amb alguna associació de veïns per intentar trobar una solució?

§ Què n’opines del concepte turismefòbia?

§ Quin futur li veus a la situació? Creus que ens trobem en un punt crític? A partir d’aquí millorarem o empitjorarem?

§ Quines creus que serien les solucions més eficients per aturar tot això?

§ Creus que s’ha de regular el turisme o crear i aplicar certes polítiques restrictives? § Creus que el turisme sostenible existeix? Creus que es pot donar a terme aquest tipus

de turisme al teu barri?

§ Què n’opines de la plataforma Airbnb d’entre d’altres? Has utilitzat mai aquest servei?

§ Creus que compensa el conviure amb aquests pisos en quant a l’aportació que fan a la nostra economia?

(43)

PLANTILLA USADA PER ACONSEGUIR L’AUTORITZACIÓ DE CESSIÓ D’IMATGE DELS ENTREVISTATS

Referencias

Documento similar

Des del punt de vista dels autors, en aquest tipus d’avaluació és molt important que els criteris de correcció siguin transparents i disponibles per tothom tant en el seu disseny

Para ello, trabajaremos con una colección de cartas redactadas desde allí, impresa en Évora en 1598 y otros documentos jesuitas: el Sumario de las cosas de Japón (1583),

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun

We have created this abstract to give non-members access to the country and city rankings — by number of meetings in 2014 and by estimated total number of participants in 2014 —

Molt lligat amb això, existeix una gran problemàtica amb les jornades laborals, com s’ha observat en estudis previs i a les enquestes, les jornades laborals

Ciaurriz quien, durante su primer arlo de estancia en Loyola 40 , catalogó sus fondos siguiendo la división previa a la que nos hemos referido; y si esta labor fue de

La present recerca té l’objectiu d’obtenir els determinants de la satisfacció i les despeses gastronòmiques dels turistes a la comarca del Maresme a

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y