L’alfabet
Com hem dit anteriorment, el català és una llengua romànica que prové del llatí.
L’alfabet català té vint-i-sis lletres (cinc vocals i vint-i-una consonants) com l’alfabet francès.
El català té 5 vocals A, E, I, O, U, que es representen amb 8 sons: A A/E (neutra) E (oberta) E (tancada) I O (oberta) O (tancada) U
Tal com passa en francès i en moltes altres llengües del món, el català té una vocal neutra. La vocal neutra és un so intermedi entre la e i la a que es troba sempre en posició àtona i es pot representar ortogràficament amb la grafia A o bé amb la E.
Les consonants catalanes són:
B C D F G H J K L M N P Q R S T V W X Y Z L’alfabet complet és aquest:
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Principals característiques consonàntiques del català
- La diferenciació gràfica de les lletres B i V, però que majoritàriament es pronuncien igual.
- La lletra Ç, que es pronuncia igual que en francès.
- La lletra D a final de paraula es pronuncia igual que la lletra T.
També trobem la unió de consonants per formar determinats sons, com per exemple:
- L·L, de nom ela geminada, que es pronuncia com si es diguessin dues L, primer una i després l’altra, en paraules com:
PEL·LÍCULA PELLICULE
SOL·LICITUD SOLLICITUDE
PARAL·LEL PARALLÈLE
- NY, que es pronuncia com GN en francès:
SENYORA MADAME
COMPANYIA COMPAGNIE
ANY AN/ANNÉE
- TX o IG. Les dues formes tenen el mateix valor fonètic i equivalen a la unió de les tres lletres en francès TCH (com en atchoum). Per exemple en:
DUTXA DOUCHE
DESPATX BUREAU
MAIG MAI
- IX, s’assembla al so francès CH :
PEIX POISSON
CAIXA BOîTE
QUEIXAL DENT
- SS. En català, com en francès, distingim entre la essa sorda, que sona com la ss de poisson, i la essa sonora, que sona com la s de
maison. Com per exemple:
CASA MAISON
TERRASSA TERRASSE
L’apòstrof
En català l'article masculí singular EL i l'article femení singular LA s'apostrofen L' davant d'un mot començat per vocal o H.
Però LA no s’apostrofa quan va davant de I / U o HI / HU àtones
EL + ARBRE L’ARBRE L’ARBRE
EL + HOME L’HOME L’HOMME
LA + AMPOLLA L’AMPOLLA LA BOUTEILLE
LA + UNGLA L’UNGLA L’ONGLE
LA + UNIVERSITAT LA UNIVERSITAT L’UNIVERSITÉ
LA + ILLA L’ILLA L’ÎLE
LA + INFERMERA LA INFERMERA L’INFIRMIÈRE
La preposició DE també s'apostrofa D' quan va davant d'un mot que comença per vocal o H.
DE + AVUI D'AVUI D’AUJOURD’HUI
L'accentuació
En català hi ha dues classes d'accent gràfic, l'accent obert que en francès es diu grave (`) i l'accent tancat que en francès es diu aigu (´). La vocal A sempre du accent obert: à / À
Si s’ha d'accentuar una I o una U, l'accent sempre serà tancat: í / Í ; ú / Ú. Per conèixer l’accent que han de portar les vocals E i O s’ha d’observar la pronunciació. Si és una E o una O oberta, l'accent gràfic serà obert: è / È ; ò / Ò. Si es tracta d'una E o d'una O tancada l'accent gràfic serà tancat: é / É ; ó / Ó.
Hi ha algunes sèries de paraules que sempre s’accentuen de la mateixa manera, com per exemple:
• Els numerals: SISÈ (SIXIÈME), DESÈ (DIXIÈME), VINTÈ (VINGTIÈME)… • Els gentilicis: ANGLÈS (ANGLAIS), PORTUGUÈS (PORTUGAIS)...
La dièresi
En català, escrivim dièresi a sobre de la lletra U quan va darrera de G o Q i davant de E o I per assegurar que la U soni.
LA QÜESTIÓ LA QUESTION
LES AIGÜES LES EAUX
ambé escrivim dièresi quan dues vocals seguides (una de les quals és una I o una U) no formen diftong però no es poden accentuar:
EL RAÏM LE RAISIN
LLUÏSA LOUISE
Grafies de la essa sorda
El so de la essa sorda es representa de manera diferent segons que es trobi a principi, enmig o a final de paraula i es pot veure representat per les grafies següents: S, SS, Ç i C.
A principi de paraula:
• Sempre S davant de les lletres A, O, U:
LA SABATA LA CHAUSSURE
EL SOROLL LE BRUIT
EL SURO LE LIÈGE
• Davant de E i I es pot haver d'escriure C o S:
SENCER ENTIER
LA SIVELLA LA BOUCLE
EL CEL LE CIEL
LA CIGARRETA LA CIGARETTE Enmig de mot:
• Entre vocals s’escriu normalment SS, Ç o C:
LA CASSOLA LA CASSEROLE
L'ABRAÇADA L’EMBRASSADE
LA NATACIÓ LA NATATION
• Entre consonant i vocal s’escriu S, Ç (davant de A, O, U) i C (davant de E o I):
LA PANSA LE RAISIN SEC
L'ADREÇA L’ADRESSE
LA CANÇÓ LA CHANSON
EL LLUÇ LE BROCHET
CENT CENT
L'ENCIAM LA LAITUE
• Entre vocal i consonant, s’escriu sempre S:
A final de mot: • Sempre S o Ç:
L'ARRÒS LE RIZ
EL LLAÇ LE RUBAN
Grafies de la essa sonora
El so de la essa sonora (com en francès maison), només es pot trobar a principi i enmig de paraula i es pot veure representat per les grafies S i Z.
A principi de paraula:
• Es representa sempre per Z:
EL ZERO LE ZÉRO
LA ZONA LA ZONE
Enmig de paraula:
• Entre vocals s’escriu gairebé sempre S:
LA CASA LA MAISON
LA CAMISA LA CHEMISE
• Entre consonant i vocal s’escriu gairebé sempre Z:
EL COLZE LE COUDE
EL PINZELL LE PINCEAU
• Entre vocal i consonant, en canvi, hi va sempre S:
ESBORRAR EFFACER
L'ús del guionet per escriure correctament els numerals
Es col·loca el guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes.TRENTA-UN TRENTE ET UN
CENT VUITANTA-TRES CENT QUATRE-VINGT-TROIS
CINC-CENTS CINQ CENTS
Els números de 21 al 29 s’escriuen amb dos guionets:
VINT-I-UN VINGT ET UN
VINT-I-QUATRE VINGT- QUATRE
VINT-I-VUIT VINGT- HUIT
Els pronoms
En català, a més del pronoms personals (JO, TU, ELL o ELLA, NOSALTRES, VOSALTRES, ELLS o ELLES) hi ha pronoms anomenats pronoms febles. Els tres més utilitzats són EN i HI (que funcionen com en francès) i HO:
• El pronom HO equival en francès als pronoms LE / LA / LES.
PORTA’M AIXÒ PORTA-M’HO
APPORTE-MOI ÇA APPORTE-LE- MOI
FES EL QUE ET DIC FES-HO
El verb en català
En català hi ha tres conjugacions verbals.
- Els verbs de la primera conjugació acaben en AR:
CAMINAR MARCHER
- Els verbs de la segona conjugació l acaben en ER i en RE:
NÉIXER NAÎTRE
VIURE VIVRE
- Els verbs de la tercera conjugació acaben en IR:
CONDUIR CONDUIRE
La manera de dir les hores
En català es fan servir els quarts d’hora, però sempre es parla de l’hora que ha d’arribar.
L’hora En català En anglès
4.15 UN QUART DE CINC QUATRE HEURE ET QUART 5.30 DOS QUARTS DE SIS CINQ HEURES ET DEMIE 6.45 TRES QUARTS
DE SET
SIX HEURES QUARANTE-CINQ 7 LES SET EN PUNT
o LES SET
SEPT HEURES PILE ou SEPT HEURES PRÉCISES
