SERVEIS TÈCNICS. Document de diagnosi del medi natural a la comarca de l Alt Urgell CONSELL COMARCAL DE L ALT URGELL

Texto completo

(1)

PASSEIG JOAN BRUDIEU, 15 TELÈF ON – 9733 53112 – 25700 LA SEU D’URGELL

SERVEIS TÈCNICS

Document de diagnosi del

medi natural a la comarca de

l’Alt Urgell

DATA: REFERÈNCIA:

(2)

CONTRACTE DE RIU TRANSFRONTERER SEGRE ALTA I BAIXA CERDANYA-ALT URGELL

Document de diagnosi del medi natural Guió del document

1. Antecedents.

2. Descripció del medi.

2.1. Característiques geogràfiques, administratives i socioeconòmiques de la comarca de l’ Alt Urgell.

2.2. Descripció del medi natural. 2.2.1. Regions biogeogràfiques. 2.2.2. Descripció dels ecosistemes.

¾ Prats alpins ¾ Boscos ¾ Matollars ¾ Prats de dall ¾ Conreus ¾ Ecosistemes aquàtics ¾ Coves i avencs ¾ Sòl nu ¾ Sòl urbà

2.2.2.1. Hàbitats d’interès comunitari. 2.2.3. Zones d’interès paisatgístic.

(3)

2.2.4. Flora i fauna. 2.2.4.1. Espècies vegetals. 2.2.4.2. Espècies animals. ¾ Peixos ¾ Amfibis ¾ Rèptils ¾ Ocells ¾ Mamífers

3. Delimitació de les àrees d’interès natural a la comarca de l’Alt Urgell. 3.1. Directives Hàbitat i Aus.

3.1.1. Hàbitat d’interès comunitari. 3.1.2. Espècies d’interès comunitari. 3.2. Xarxa Natura 2000.

3.3. Pla d’espais d’interès natural (PEIN). 3.4. Patrimoni geològic.

(4)

1. Antecedents

El present estudi s’inclou en el marc de la Iniciativa Comunitària INTERREG III que pretén a partir del projecte “Contracte de riu transfronterer del Segre” desenvolupar un projecte global comú per al coneixement, revalorització, gestió concertada i prevenció de riscos lligats al riu Segre a partir de l’elaboració de diferents estudis.

Aquest estudi en concret pretén posar en comú la informació que sobre el medi natural comarcal (especialment de les riberes del Segre) existeix fins aquest moment.

El document fa referència a la comarca de l’Alt Urgell i s’ha pres com a referència per a la seva redacció el redactat per a la comarca de la Cerdanya.

2. Descripció del medi

2.1. Característiques geogràfiques, administratives i socioeconòmiques de la comarca de l’Alt Urgell

¾ Característiques geogràfiques

La comarca de l’Alt Urgell té una superfície de 1.448 km2 essent la segona més extensa de Catalunya després de la Noguera. Situada al vell mig de l’Alt Pirineu, a la vall del Segre, essent aquest el seu eix vertebrador recorrent la comarca de nord a sud. Amb un altitud màxima de 2.789 m (pic del Salòria) i una cota mínima de 400 m (riu Segre al pas per Basella) presenta un desnivell de més de 2.000 m, trobant el 63% de la superfície comarcal situada entre els 1.000 m i 2.000 m. Aquest gradient altitudinal afegit a les unitats geomorfològiques que constitueixen la comarca, pirineu axial, prepirineu i extrem nord de la depressió central catalana li confereixen una diversitat faunística, florística i paisatgística única.

(5)

Al sector on s’ubica la seva capital, La Seu d’Urgell, s’obre una espaiosa esplanada de muntanya on conflueixen les principals vies de penetració als pirineus i la fan un important nus de comunicacions vers el Principat d’Andorra, la Cerdanya i el Pallars Sobirà.

¾ Característiques administratives

La comarca es troba dividida administrativament en 19 municipis: Valls del Valira, Estamariu, Pont de Bar, Cava, Arsèguel, Josa i Tuixén, La Vansa i Fórnols, Alàs i Cerc, La Seu d’Urgell, Ribera d’Urgellet, Montferrer i Castellbò, Valls d’Aguilar, Cabó, Organyà, Fígols i Alinyà, Coll de Nargó, Peramola, Oliana i Bassella. La densitat de població (13,10 hab/km2), és una de les més baixes de les comarques de Catalunya.

La seva situació es pot consultar al plànol nº 1 de distribució municipal.

(6)

Plànol nº 1. Distribució municipal a la comarca de l’Alt Urgell.

Nord

El principal nucli habitat és la seva capital, La Seu d’Urgell, on s’hi concentra més del 50% de la població de la comarca. També destacar la població d’Oliana situada a l’extrem sud de la comarca.

(7)

¾ Característiques socio-econòmiques

L’anàlisi de la població ocupada de l’Alt Urgell mostra que hi ha un clar predomini de les activitats terciàries (56,9% dels ocupats), seguides del sector secundari (19,7% d’ocupats a la indústria i 12,1% a la construcció) i del sector primari (el 11,2% restant).

En la taula 1 es troba descrita l’estructura sectorial de la població ocupada a la comarca per municipis.

Taula 1. ESTRUCTURA SECTORIAL DE LA POBLACIÓ OCUPADA. 1996.

Agricultura i ramaderia Indústria Construcció Serveis Municipi Total Ocupats % Ocupats % Ocupats % Ocupats %

ALÀS I CERC 151 34 22.5 27 17.9 17 11.2 73 48.3 ARSÈGUEL 43 4 9.3 5 11.6 8 18.6 26 60.4 BASSELLA 105 45 42.8 21 20 16 15.2 23 21.9 CABO 32 26 81.2 1 3.1 3 9.3 2 6.2 CAVA 25 8 32 3 12 4 16 10 40 COLL DE NARGÓ 191 55 28.8 38 19.9 20 10.4 78 40.8 ESTAMARIU 58 22 38 12 20.6 5 8.6 19 32.7 FÍGOLS I ALINYÀ 88 38 43.2 12 13.6 15 17.1 23 26.1 JOSA I TUIXÉN 58 15 25.9 4 6.9 8 13.8 31 53.4 MONTFERRER I CASTELLBÒ 311 70 22.5 42 13.5 41 13.1 158 50.9 OLIANA 697 47 6.7 312 44.7 71 10.1 267 38.3 ORGANYÀ 343 39 11.3 72 21 49 14.2 183 53.3 PERAMOLA 131 49 37.4 30 23 12 9.2 40 30.5 PONT DE BAR 48 19 39.5 8 16.6 3 6.2 18 37.5 RIBERA D'URGELLET 269 98 36.4 43 16 19 7.1 109 40.5 SEU D'URGELL 4.027 115 2.9 668 16.6 508 12.6 2.736 68 VALLS D'AGUILAR 115 24 20.9 36 31.3 10 8.7 45 39.1 VALLS DE VALIRA 277 60 21.6 47 17 32 11.5 138 49.9 VANSA I FÓRNOLS 52 21 40.4 6 11.5 3 5.8 22 42.3 TOTAL COMARCA 7.021 789 11.2 1.387 19.7 844 12.1 4.001 56.9 LLEIDA 132.540 21.009 15.9 30.529 23.1 12.077 9.1 689.925 52 CATALUNYA 2.204.652 70.891 3.2 707.313 32.1 153.625 6.9 1.272.823 57.7

Font: Institut d’Estadística de Catalunya. 1999.

El sector terciari és l’únic sector que ha sofert un increment constant del nombre d’ocupats. El sector de la indústria i la construcció mantenen una evolució similar, tot i que la població ocupada en el sector de la indústria s’ha anat reduint en els darrers anys. Per contra, l’agricultura ha sofert una davallada de forma significativa durant els últims anys.

(8)

2.2. Descripció del medi natural 2.2.1. Regions biogeogràfiques

Les regions biogeogràfiques són grans àmbits territorials d’escala continental amb unes característiques climàtiques i biòtiques homogènies, que condicionen una determinada aparença general dels paisatges i la vegetació que els conformen.

A la comarca de l’Alt Urgell hi ha presents tres de les sis regions biogeogràfiques europees: la boreoalpina, l’eurosiberiana i la mediterrània.

La regió boreoalpina integrada en el paisatge de muntanya i representada dins la comarca per l’estatge alpí, es troba situada entre els 2.300 i els 3.000 m essent la comunitat vegetal predominant els prats alpins; també hi trobem representat l’estatge subalpí, emmarcat entre els 1.800 m i 2.300 m, on la comunitat vegetal predominant és la pineda de pi negre.

La regió eurosiberiana englobada entre els 1.000 m i els 1.800 m dins l’estatge montà i representada per les comunitats vegetals de pi roig, rouredes i espècies que conformen zones de ribera.

Per últim, la regió mediterrània, emmarcada a la comarca entre els 400 m i els 1.000 m, hi trobem com a comunitats vegetals principals les constituïdes per pinedes de pinassa, alzinars i carrascars.

2.2.2. Descripció dels ecosistemes

S’entén com a ecosistema el conjunt d’organismes vius d’un lloc i el seu medi físic. Dins la comarca de l’Alt Urgell els principals ecosistemes representats són els que apareixen definits a la taula 2, en extensió i percentatge.

(9)

Taula 3. Superfície en ha i % ocupada pels principals ecosistemes que es troben a la comarca de l’Alt

Urgell.

Improductiu Boscos Matollars Prats Conreus Aigües

Sòl nu Sòl urbà

Extensió(ha) 84.568,9 26.824,6 10.012,2 17.405,6 578,7 3.530,3 1.765,1

Percentatge 58.45 18.54 6.92 12.03 0.40 2.44 1.22 Font: Els boscos de Catalunya. Estructura , dinàmica i funcionament.

¾ Prats alpins

Els trobem situats a cotes superiors als 2.300 metres aproximadament, dins l’estatge alpí, exceptuant les zones ocupades per roquissars o tarteres. Aquestes formacions herbàcies estan dominades per vegetals d’aspecte graminoide. La composició florística dels diferents tipus de prats alpins és molt variable i depèn del tipus de substrat geològic, de la disponibilitat d’aigua i de l’orientació o fins i tot de l’efecte del vent de la neu.

Dins la comarca de l’Alt Urgell aquests es veuen relegats a les cotes més altes de la serralada del Cadí de substrat calcícola (Elyno-Seslerieta). Part d’aquests prats han estat utilitzats com a pastures durant l’estiu, aspecte que ha comportat un increment d’aquestes en detriment dels boscos de pi negre, tendència que avui en dia es veu invertida a causa de la disminució de l’activitat ramadera.

¾ Boscos

Cal destacar que aquestes comunitats constitueixen més del 55% de la superfície comarcal i es troben representades principalment per boscos de coníferes, pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), pinassa (Pinus nigra), pinedes de pi negre (Pinus uncinata) i en menor mesura avetoses (Abies alba); boscos de qüercínies, alzinars (Quercus ilex) i rouredes (Quercus humilis, Quercus

(10)

Figura 1. Esquerra: distribució de la superfície arbrada comarcal ocupada per les diferents espècies.

Dreta: nombre de peus (en milers) de les diferents espècies.

A continuació es presenta una breu descripció de les principals (o de les meves singulars) formacions arbòries de la comarca de l’Alt Urgell .

Boscos de pi roig (Pinus sylvestris)

És la formació dominant a la comarca. Es troben distribuïts entre els 1.200 m i els 1.800 m aproximadament dins l’estatge montà. El pi roig viu sobre sòls calcaris i silicis i pot aparèixer formant boscos quasi purs o barrejat amb roures caducifolis i semicaducifolis, així com d’altres comunitats, com per exemple, boscos de pinassa.

Boscos de Pinassa

És la segona formació arbòria en importància a la comarca. L’espècie dominant és el Pinus nigra subsp. salzmannii i la trobem distribuïda entre els 800 i els 1.400 m essent els boscos de pi roig el seu límit altitudinal superior.

Boscos de pi negre

És la formació dominant de l’estatge subalpí entre els 1.600 i els 2.300 m d’altitud, poden viure sobre sòls calcaris i silicis essent l’espècie dominat el

Pinus uncinata, l’única espècie capaç de créixer en les condicions

(11)

Les Avetoses

Boscos dominats per l’avet (Abies alba), desenvolupats en el nivell inferior de l’estatge subalpí constituint la zona de trànsit entre les estatges montà i subalpí. Les principals es solen localitzar a la serra del Cadí.

Els alzinars

L’espècie dominant és el Quercus ilex. Els solem trobar en zones assolellades amb sòls relativament poc profunds, de caràcter silici o descarbonatats, situats entre els 400 i els 1200 m d’altitud.

Les rouredes

El roure martinenc (Quercus humilis) és la seva espècie principal distribuint-se entre els 800 i els 1200 dins l’estatge montà. Sovint apareixen acompanyades de pinedes de pi roig i pinassa. Encara que pot viure sobre sòls calcaris o silicis mostra una preferència pels primers. Presenten un estrat arbustiu poc dens i un escàs recobriment herbaci.

Les fagedes

L’espècie dominant és el faig (Fagus sylvatica), i només en trobem una formació d’aquestes característiques a la comarca, concretament a la Serra d’Aubenç (municipi de Coll de Nargó) limitada totalment a la part més obaga i fresca de la capçalera del torrent que hi neix.

¾ Matollars

Els matollars ocupen gairebé el 19% de la superfície comarcal. La seva distribució depèn del tipus de sòls i de la seva orientació, localitzant-se principalment en les solanes amb sòls pedregosos, esquelètics o amb baixes capacitats de retenció d’aigua. També en trobem en zones més humides com a conseqüència de la degradació dels boscos de pi roig i a on solen ocasionar problemes de regeneració d’aquests (boixerola).

(12)

A destacar les boixedes xerotermòfiles dels solells sílicics (ubicades entre els 1.400 i els 1.700 metres aproximadament), les boixedes calcícoles i xeròfiles representades pel boix (Buxus sempervirens) (situades entre els 1.600 i els 1.800 metres aproximadament), els balegars montans xeròfils (entre els 1.500 m i els 1.800 metres) i els balegars pertanyents a l’estatge subalpí inferior (entre els 1.800 m i els 2.000 m).

¾ Prats de dall

Aquest tipus de prats són conseqüència de l’acció de l’home i de la ramaderia, principalment bovina ja que és la que més rendiment ha donat gràcies a la demanda de llet provinent de la Cooperativa Cadí (empresa amb seu a la Seu d’Urgell i destinada a la fabricació de productes làctics) juntament amb els dos escorxadors assentats a la Seu. Aquest tipus de prats configuren una estructura paisatgística molt característica, quan la vall s’obra aquests abarquen quasi tota la superfície disponible creant una anella verda entre la capital de la comarca i l’inici de les masses forestals i seguint el curs del riu del Segre allí on l’orografia ho permeti. En les vessants de les muntanyes, aquests prats s’alternen amb les masses boscoses creant un mosaic paisatgístic el qual, a més de ser un goig pels sentits, millora l’estabilitat de les masses forestal enfront els incendis forestals i incrementa la biodiversitat de l’ecosistema forestal.

En els prats de dall situats alrededor de la Seu d’Urgell hi trobem principalment els gèneres Trapogono-Lolietum multiflori, mentre que a les vessant hi trobem els generes Ophioglosso-Arrhenatheretum.

¾ Conreus

Pel que fa a la superfície dedicada als conreus notem un increment d’un 33% d’aquesta de l’any 2001 (17.405 ha), en que es realitza el mapa de cobertes del sòl de Catalunya (CREAF), respecte l’any 1999 (5.762 ha) en que

(13)

es realitzà el cens agrari les dades del qual es mostren en la taula 4 on hi trobem la distribució d’usos del sòl de caràcter agrícola i forestal per a la comarca de l’Alt Urgell i per tot Catalunya. Tot i que les diferències metodològiques entre els dos inventaris consultats fan pensar que l’increment de la superfície destinada a conreus l’any 2001 respecte l’any 1999 no és contrastable en tota la seva magnitud, no s’ha d’obviar que aquest increment de superfície es suficientment significatiu.

Aquest increment de les terres de conreu ha estat en detriment de les terres dedicades a prats que han disminuït la seva superfície en un 27% segons les taules 2 i 4.

Taula 4. Distribució dels usos del sòl agrícoles i forestals a la comarca de l’Alt Urgell i a Catalunya

els anys 1989 i 1999 (ha).

Terres llaurades (ha)

Pastures permanents (ha)

Terreny

forestal (ha) Altres (ha) Alt Urgell 1999 5.762 36.567 48.715 24.896

1989 6.097 18.727 59.315 25.421

Catalunya 1999 817.031 339.797 838.663 308.488

1989 837.000 269.914 981.364 383.303

Font : Institut d'Estadística de Catalunya. Cens agrari 1989, 1999.

Els conreus que més han augmentat han estat els de regadiu, especialment el blat de moro.

¾ Ecosistemes aquàtics

Primer cal especificar que entenem per ecosistemes aquàtics. Un ecosistema aquàtic es un sistema integrat pel riu i també per la zona de ribera, amb totes les seves interaccions i fluxos d’energia. Aquesta zona de ribera no ocupa una superfície fixa i pot variar d’uns pocs metres a centenars de metres. Actualment la major part de les zones de ribera es troben assimilades per terrenys agrícoles, ja siguin prats de dall o conreus, i per moltes infraestructures

(14)

humanes situades al costat mateix del riu en detriment de les formacions típiques d’aquestes zones com són els boscos de ribera, relegant-los a una simple línia d’arbrets al costat del curs fluvial.

A la comarca de l’Alt Urgell, els principals rius pertanyent al règim nivopluvial/pluvionival essent el mesos de maig i juny quan porten el màxim cabal i el mesos d’estiu i d’hivern quan aquests són menys cabalosos. El Segre, amb un cabal mitjà al seu pas per la Seu d’Urgell de 13 m3/s i de 30 m3/s al seu pas per Oliana, és el riu més important de la comarca.

El riu Segre exerceix com a eix vertebrador de la comarca. D’est a oest, i després de rebre les aigües del Valira, de nord a sud, el Segre travessa l’Alt Urgell pel mig. Els principals afluents perpendiculars que té són el riu de Bescaran, el Valira sobretot, el riu de St. Joan Fumat, el riu d’Ós, el riu de St. Magdalena, el riu de Castellbò, el riu de Pallerols, el riu de Noves, el dels Castells, el riu de Cabó, el riu de Sallent pel marge dret, mentre que els seu principals tributaris pel marge dret són el riu de Vilanova, el de Cerc, el riu de Casanoves, el de la Coma, el de Tost i sobretot el de la Vansa. Seguint el marge esquerra també trobem el torrent de Fígols, el riu de Perles, el riu de St. Joan, el de la Móra, la rasa de la Valldan, el torrent de Reixar, la Ribera Salada, el torrent del Riu-del-bas i la riera de Madrona. Alguns d’aquests cursos d’aigua, situats a la zona sud de la comarca, presenten un estiatge acusat, el de cabal més constant i important d’aquesta zona és la Ribera Salada. Destaquem també els embassaments d’Oliana i el de Bassella.

(15)

Plànol nº2. Xarxa hidrogràfica de la comarca de l’Alt Urgell.

Pel que fa a una de les formacions típiques dels ecosistemes aquàtics, el bosc de ribera, a la comarca destacaríem el bosc de ribera dels Banys de Sant Vicenç dins el municipi de Pont de Bar, la salzeda de la cua de l’embassament d’Oliana i el canyissar del tram final de la Ribera Salada.

· Bosc de ribera dels Banys de Sant Vicenç

Es troba al marge esquerre del riu Segre, entre els Banys de Sant Vicenç i el pont d’Arsèguel. Del pont en avall, el bosc continua però sense l’amplada i l’estructura que presenta en el tram esmentat.

(16)

Amb una superfície d’unes 6 ha, té una amplada màxima de 100 metres i una longitud d’aproximadament 1 km.

Les espècies d’arbres que hi trobem són principalment el vern (Alnus

glutinosa), la freixera (Fraxinus excelsior), el salze (Salix alba), el xop

(Populus nigra), i el gatell (Salix cinerea). És un bosc bastant jove que segurament s’ha fet a partir dels aiguats del 1982, tot i que hi ha arbres de bastant diàmetre que de ben segur els resistiren. L’estructura del bosc es heterogènia, amb clarianes, aigües quietes, braços de riu, illetes, codolars i zones espesses. Tal mosaic d’ambients facilita la diversitat animal que, si bé no ha pogut ser estudiada a fons destaca en el grup dels ocells forestals i de ribera, ens dels mamífers aquàtics i en el dels amfibis i els rèptils.

· Salzeda de la cua de l’embassament d’Oliana

Pertany al tram de riu Segre comprès entre el pont d’Espia, a la cruïlla de la vall d’Alinyà, i el meandre de cal Pujol, abans de Coll de Nargó.

Aquesta salzeda té aproximadament 1km de llarg i en alguns casos uns 100 m d’ample per ribera, la qual cosa la converteix en una de les més importants del Pirineu. Està formada per gairebé exclusivament per salzes (Salix alba), però tambè hi ha algun xop (Populus nigra) i algun àlber (Populus

alba), arbre de ribera escàs al Pirineu. Els salzes són tots d’una mida semblant,

per la qual cosa l’aspecte general del bosc és regular, si bé al seu interior hi ha clarianes i arbres de diferent port. L’interior de la salzeda és nu de vegetació arbustiva, ja que l’ombra hi és considerable. Com a valor afegit, en aquest indret el Segre forma basses sovintejades per ocells aquàtics. Quan baixa ple, l’aigua anega el bosc i fa que sembli un mangle tropical.

· Canyissar del tram final de la Ribera Salada

Tram de al Ribera Salada comprès entre l’actual pont de la carretera C-14 i el pont vell de Bassella.

(17)

Té una superfície d’unes 2,5 ha, moltes de les quals estan cobertes de balca (Typha latifolia) i joncs (Juncus sp.). El riu fa nombrosos braços per entre la vegetació, la qual cosa dóna bellesa a l’espai i alhora recolliment per a les espècies més esquerpes. També hi ha arbres de ribera, sobretot salzes (Salix

alba).

També cal fer menció als boscos de ribera localitzats entre Arfa i Adrall i abans d’arribar a la palanca de Noves de Segre, al marge dret que, tot i tenir una menor superfície que el bosc de ribera dels Banys de Sant Vicenç, es troben en força bon estat i val la pena tenir-los presents de cara a protegir-los tant com sigui possible.

¾ Coves i avencs

A continuació es pretén fer esment de les principals coves i avencs localitzats dins la comarca. La major part d’aquestes coves i avencs estan lligats a relleus calcàris pertanyents a la serralada del Cadí com a les serres calcàries que transcorren pels municipis de Cabó, Organyà, Coll de Nargó, Figols i Alinyà, Peramola i Oliana.

A destacar:

- Cova de Santufa del Pont de Bar.

- Avenc de la cabana d’en Garraba de Toloriu. - Cova de les Encantades de Toloriu.

- Bòfia del Cadí de Cava. - Cova Carradan d’Estamariu. - Grallera gran de Cornellana.

- Cova dels Escarols de Josa de Cadí.

- Graller gran del Boixades de Josa de Cadí. - Avenc de Cerneres de Josa de Cadí.

(18)

- Avenc Marquès de Montan de Tost.

- Baborell de Montsec o avenc dels Francesos de Montan de Tost.

- Cova de la Barra de les Valls d’Aguilar. - Cova de l’Escala de les Valls d’Aguilar. - Cova de l’Oli Ermí de les Valls d’Aguilar. - Cova Santa i forat de Coma Castell de Cabó.

- Cova dels Prats o del pas del Cabrit i avenc de la roca de Senyús de Coll de Nargó.

- Gralleres del prat Rodó i de la Socarrada de Fígols i Alinyà. - Canya de l’Óssa de Coll de Nargó.

- Bauma de la Catedral i avenc de la roca del Corb de Peramola. - Espluga del duc d’Oliana.

¾ Sòl nu

Representa gairebé el 2,5% de la superfície total de la comarca. Aquest tipus de sòl representat majoritàriament per roquissars i tarteres es troba relegat a la serra del cadí i a punts de les serres d’origen calcari que travessen la comarca per la zona sud de la comarca.

¾ Sòl urbà

Les principals zones urbanes, com ja s’ha comentat anteriorment, són les de la Seu d’Urgell i en menor mesura les d’Oliana i Organyà. La construcció de nous habitatges es concentra principalment a la capital de la comarca i pobles veïns amb el qual encara no resulta preocupant la proliferació de segones residències en petites urbanitzacions aïllades. Cal dir en aquest sentit que la Seu

(19)

d’Urgell ha realitzat recentment un pla urbanístic on es regula el creixement urbanístic de la ciutat.

Si que cal comentar la creació de polígons industrials pròxims a la capital de la comarca, com el situat a Montferrer i el situat a Castellciutat, aquest últim pendent d’incrementar la seva superfície, tots ells situats seguint l’eix de la carretera C-14.

(20)

2.2.2.1. Hàbitats d’interès comunitari

A continuació es presenten en la taula nº 5 els principals hàbitats d’interès comunitari presents a la comarca de l’Alt Urgell segons la directiva 92/43/CEE i 97/62/CE, en punts posteriors es descriurà més àmpliament la directiva hàbitats i es concretitzaran els hàbitats lligats a les riberes del riu Segre. A destacar les vernedes que constitueixen boscos de ribera afins al riu Segre i els boscos de pi negre.

Taula 5. Principals hàbitats d’interès comunitari presents a la comarca de l’Alt Urgell segons directiva

92/43/CEE i 97/62/CE.

Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

3240 No

prioritari

Bosquines o individus esparsos de salzes (Salix spp.), verns (Alnus glutinosa), bedolls (Betula pendula) ... de codolars de torrents de l'estatge muntà

5120 No

prioritari 18.139,68 c 2,8

Formacions de bàlec (Genista balansae subsp. europaea (= G. purgans)) d'alta muntanya

5110 No

prioritari 8.599,05 c 2,6

Formacions estables de boixos (Buxus sempervirens) en vessants pedregosos calcaris

8120 No

prioritari Tarteres calcàries de l'estatge subalpí 6510 No

prioritari 18.867,78 c 2,8

Prats de dall dels estatges basal i muntà (Arrhenatherion)

8310 No

prioritari 0,25 rr 2,5 Coves no explotades pel turisme 91 Prioritari 3.028,56 r 2,5 Vernedes (Alno-Padion)

9430 Prioritari 10.302,87 c 2,6 Boscos de pi negre (Pinus uncinata)

**S = superfície de l'hàbitat a Catalunya

IS = índex de superfície de l'hàbitat a Catalunya (rr si S < 700 ha / r si 700 ha < S < 7.000 ha / c si S > 7.000 ha)

EC = estat deconservació mitjà de l'hàbitat a Catalunya (pren valors d'1 a 3; el 3 és el valor de millor conservació)

(21)

2.2.3. Zones d’interès paisatgístic

A continuació es descriuran alguns dels indrets amb uns valors paisatgístics que els fan d’especial interès i singularitat dins la comarca de l’Alt Urgell.

· Els set inferns

Localitzat dins el municipi de Montferrer i Castellbò, entre Aravell i Bellestar. Zona de Bad-lands fortament erosionada. La manca o escassetat de vegetació, junt amb el pendent i la naturalesa de sòl, propicien tals fenòmens de pèrdua de terra i formació de còrrecs més o menys profunds. Quan l’àrea afectada és extensa, com és el cas dels Setinfers que comprèn algunes ha, l’indret pren un relleu espectacular i laberíntic. La majoria de còrrecs que s’hi ha format són superficials, però també n’hi ha de profunds que han arribat a ser torrents estrets. Les argiles dels Setinferns són de color molt taronjós i daten de l’era terciària.

· El Congost de Lavansa

Situat al sud de Montant de Tost, té una longitud de 8,5 km. Comença després de rebre les aigües del torrent del Poll i del torrent de l’Espluga, a l’alçada de cal Valentí si fa no fa, a uns 3 km de la Barceloneta. S’engorja de seguida i no s’obre fins que vessa les seves aigües al Segre, al lloc conegut com el Monestir, al congost més conegut de la comarca, el dels Tresponts. El desnivell de les parets del congost del riu de Lavansa fa fredat, ja que en alguns llocs arriba als 500 m. La roca dels Morruts dóna fe de la verticalitat de l’indret. En el seu interior, l’aigua s’encaixa per un pas que en alguns punts fa uns escassos metres d’ample. Hi ha salts d’aigua i tolles fondes. Com en tots els congostos, a l’estiu sol haver-hi menys aigua, però les pujades del nivell hi poden ser sobtades quan hi ha tempestes fortes.

(22)

· Boscos de Sant Joan de l’Erm

Els boscos des de les rodalies de sant Joan de l’Erm fins a l’obaga de sant Joan Fumat sumen unes 60120 ha.

La gran massa forestal que conforma aquest element patrimonial està emmarcada per serres que no depassen els 2.200 m. La majoria de boscos inclosos en aquesta unitat són obagues, mentre que les respectives solanes són molt menys exuberants de vegetació. Els fons de vall són estrets i pràcticament no hi ha presència humana en tota la zona.

· Serra del Cadí

La serra del Cadí és la part principal del parc natural del Cadí-Moixeró, creat l’any 1983. És una serra d’alta muntanya, on hi dominen dos ambients ben diferenciats: els boscos i la roca. Els primers són a l’estatge montà i subalpí del vessant nord, sobretot, mentre que l’ambient rocallós domina la part alta de la serra i bona part del vessant sud. Aquests ambients rocosos són tartares, canals i parets verticals.

La cara nord de la serra és molt abrupta, amb uns desnivells de vertigen, i la sud és més suau. Aquesta diferència de relleu és com a resultat de la falla que sofrí en la seva formació geològica.

(23)

· Serra del Salòria

El context natural d’aquest espai és d’alta muntanya. Hi trobem el cim més alt de la comarca, el Salòria, amb els seus 2.789 m. Hi ha boscos subalpins, prats alpins, tarters i parets de fort pendent. Als fons de vall, hi ha ambients de ribera al costat dels rierols, bosquines caducifòlies, prats de dall, edificacions agroramaderes i el poble d’Ós de Civís.

És de les poques amb cims de més de 2.500 m de la nostra comarca. Per tant, és una àrea emblemàtica de la nostra geografia comarcal. Tot i ser un paisatge d’alta muntanya, el seu relleu no és tan accidentat com tantes altres serres pirinenques. La fauna i flora alpines hi són destacables.

· Anticlinal del roc de la Pena

Formació geològica inclosa dins l’inventari d’interès geològic de Catalunya. Té una forma d’U invertida, com és propi d’aquest tipus de formacions. El substrat és carbonatat i d’origen cretàcic.

· Formacions conglomeràtiques de Sant Honorat i de la roca del Corb Situada al nord de Peramola, entre el barranc de Peramola i el barranc de les Caubes. Al Pirineu no hi ha gaires formacions de conglomerats. Aquesta tipologia rocosa forma parets i agulles espectaculars. A l’Alt Urgell no hi ha més muntanyes d’aquesta naturalesa.

Els materials que la constitueixen formen part de la coberta conglomèratica d’edat oligocena que es troba per sobre dels materials carbonats cretàcics. L’erosió

(24)

del vent i de l’aigua sobre aquestes roques han donat com a resultat la formació d’engorjats, roques en forma de bolet i cingles espectaculars.

· Fageda de la serra d’Aubenç

És l’única fageda de l’Alt Urgell. Té menys de 10 ha, amb tot, hi ha fajos de 38 a prop dels 60 cm de dn. És una fageda mot pura, amb indrets on el 100 % dels arbres són fajos. Està totalment limitada a la part més obaga i fresca de la capçalera del torrent del Faig. Alguns fajos tenen cavitats naturals que serveixen de refugi a la fauna i donen un aire fantàstic al bosc.

2.2.4. Flora i fauna

2.2.4.1. Espècies vegetals

El Pirineu presenta una elevada diversitat botànica. Hi ha espècies de flora menor que són endèmiques de la nostra serralada, la qual cosa s’entén com una gran riquesa patrimonial. A més d’incloure les espècies de flora menor que apareixen llistades en informes i annexos sobre vegetació rara o amenaçada, s’inclou un arbret en aquesta categoria: el teix (Taxus baccata), ja que és una espècie protegida segons l’Ordre de la Generalitat de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya.

(25)

En la taula nº 6 es troben representades les espècies de flora presents a la comarca de l’Alt Urgell i s’hi descriu el seu grau de raresa (rares (X), molt rares (XX) o endèmiques del Pirineu (XXX)).

Taula 6. Espècies de flora presents a la comarca de l’Alt Urgell.

Espècie Península Europa

Androsace elongata X X

Anthericum ramosum XX

Arceuthobium oxycedri X X

Artemisia chamaemelifolia XX XX

Aruncus dioicus XX

Asplenium celtibericum X Ibèrica

Asplenium seelosii subsp. catalaunicum XXX XXX

Astragalus danicus X

Campanula jaubertiana XXX XXX

Campanula precatoria XXX XXX

Carex brachystachys XX X

Coralet (Berberis vulgaris subsp. Seroi) Ibèrica

Delphinium montanum XXX XXX

Dethawia tenuifolia XXX XXX

Echinospartum horridum

Eriçó (Erinacea anthyllis) X

Gagea lutea XX

Gagea pratensis

Gentiana acaulis subsp. angustifolia X

Geum hispidum X XX

Gitam (Dictamnus albus) X X

Globularia nudicaulis

Gymnadenia odoratissima X

Julivert d’enciam (Xatardia scabra) XXX XXX

Juncus pyrenaeus XXX XXX

Juniperus sabina

Lepidium villarsii X X

(26)

Orchis spitzelii XX X

Potentilla pensylvanica X X

Reseda stricta Ibèrica

Salvia aethiopis Saxifraga caesia Saxifraga rotundifolia XX Saxifraga umbrosa XXX XXX Scabiosa graminifolia X Seseli peucedanoides X X Sideritis bubanii XXX XXX Stellaria nemorum Teix (Taxus baccata)

Thalictrum flavum subsp. costae X X Tomanyí (Lavandula stoechas)

Trifolium retusum XX X

Font: Inventari del patrimoni natural de l’Alt Urgell.

2.2.4.2. Espècies animals

Possiblement, la fauna sigui la categoria patrimonial més remarcable, ja que la majoria de la gent aprecia més aquesta mena d’elements que la resta. A més, en termes de conservació, la fauna és la categoria que disposa de major legislació.

¾ Peixos

A la zona d’estudi trobem, principalment, quatre espècies autòctones – truita comuna, barb cua-roig, madrilla i llop de riu- i dues d’al·lòctones, el vairó i el gobi, a part de les races introduïdes de truita centreuropea.

· F. Ciprínids

- Barb cua-roig (Barbus haasi)

Endemisme ibèric d’hàbits bentònics freqüent en els cursos fluvials alts i mitjos.

(27)

- Gobi (Gobio gobio)

D’origen europeu, aquest petit ciprínid bentònic, que no es separa gaire de la superficie del fons de la llera, ha estat introduït amb èxit a la conca de l’Ebre, entre d’altres, possiblement des del segle XIX (GRANADO, 1996). La població d’aquesta espècies es troba aïllada de la resta, exceptuant les poblacions existents a la comarca de la Cerdanya que marca el seu límit septentrional, situades aigües avall de l’embassament d’Oliana, pel mateix embassament.

- Madrilla vera (Chondrostoma mieggi)

Distribuïda també per tota la conca de l’Ebre, succeeix, com en el cas del gobi, que es troba separa de la de la resta de la conca per l’embassament d’Oliana.

- Barb roig (Phoxinus phoxinus)

Espècie al·lòctona d’origen europeu introduïda durant les darreres dècades en els rius del nord del paìs. Espècie gregària que forma densos grups, presents en gorgs i sectors més o menys encalmats.

· F.Cobítids

- Llop de riu (Barbatula barbatula)

Espècie estrictament bentònica que prefereix les aigües corrents somes i clares, amb fons de pedra i grava o bé sorres. Present de forma discontínua per la conca de l’Ebre trobem el seu límit septentrional a la comarca cerdana.

· F. Salmònids

- Truita comuna (Salmo trutta)

La truita comuna representa de ben segur el principal recurs de pesca dels rius dels Pirineus, essent aquesta activitat un important

(28)

complement turístic. Les diferents administracions espanyoles i franceses han procurat mantenir la quantitat de les poblacions de truita en els rius pirinencs a base d’utilitzar les repoblacions com a eina bàsica d’intervenció. No obstant, l'actual augment d’inquietud conservacionista exigeix la revisió tant del material utilitzat per a les repoblacions, com de, fins i tot, la utilitat exclusiva d’aquest mètode a fi de mantenir les poblacions esmentades.

Aquestes repoblacions anuals són introduccions d’exemplars pertanyents a la raça centreuropea provinents de piscifactoria. Aquesta raça de truita presenta diferències morfològiques i genètiques importants respecte la varietat autòctona i cria fins i tot s’hibrida amb aquesta. El resultat ha estat el desplaçament o rarefacció de la raça autòctona, la qual sols persisteix en estat pur en les aigües de més alta muntanya, on la varietat centreuropea no està prou adaptada pe viure en condicions òptimes.

La truita irisada (Oncorhynchus mykiss), provinent de Nord-Amèrica, competidora de la truita comuna, ha estat objecte d’introduccions massives i indiscriminades, és present en alguns trams de riu.

¾ Amfibis

En la taula nº 7 hi tenim descrites les espècies que compleixen amb algun o alguns dels criteris següents: emblemàtica, rara al Pirineu i/o a Catalunya o espectacular.

(29)

Taula 7. Espècies principals d’amfibis presents a la comarca de l’Alt Urgell.

Espècie (nom comú i llatí) Península CNEA Europa

Tritó pirinenc (Euproctus asper) XXX D’interès especial XXX Reineta (Hyla meridionalis) D’interès especial X Granota roja (Rana temporaria) X D’interès especial

Granota verda (Rana perezi) - X

Gripau corredor (Bufo calamita) D’interès especial Gripau d'esperons (Pelobates

cultripes) D’interès especial X

Font: Inventari del patrimoni natural de l’Alt Urgell. Rares (X), molt rares (XX) o endèmiques del Pirineu (XXX); CNEA:

catálogo nacional d’especies amenazadas.

¾ Rèptils

En la taula nº 8 hi tenim descrites les espècies que compleixen amb algun o alguns dels criteris següents: emblemàtica, rara al Pirineu i/o a Catalunya o espectacular.

Taula 8. Espècies principals de rèptils presents a la comarca de l’Alt Urgell.

Espècie (nom comú i llatí) Península CNEA Europa

Dragó comú (Tarentola mauritanica) D’interès especial X Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) - X Lluert (Lacerta bilineata) X D’interès especial X Serp d'esculapi (Elaphe longissima) X D’interès especial

Serp llisa septentrional (Coronella

austriaca) X D’interès especial

Serp verd i groga (Coluber

viridiflavus) X D’interès especial X

Font: Inventari del patrimoni natural de l’Alt Urgell. Rares (X), molt rares (XX) o endèmiques del Pirineu (XXX). ; CNEA:

catàleg nacional d’espècies amenaçades.

¾ Ocells

En la taula nº 9 apareixen descrites les espècies que compleixen amb algun o alguns dels criteris esmentats i pertanyen als grups següents: grans rapinyaires, especialistes forestals, aquàtics, espècies que segons les dades de l’Institut Català d’Ornitologia han reduït la seva àrea de cria a Catalunya en

(30)

més d’un 50% en els darrers 20 anys, i finalment espècies colonials i amb algun tret especial segons el criteri dels tècnics.

Taula 9. Espècies principals d’ocells presents a la comarca de l’Alt Urgell.

Espècie (nom comú i llatí) Península CNEA Europa

Cabusset (Tachybaptus ruficollis) D’interès especial Cabussó emplomallat (Podiceps

cristatus) -

Martinet de nit (Nycticorax

nycticorax) - XX

Bernat pescaire (Ardea cinerea) D’interès especial Milà reial (Milvus milvus) D’interès especial

Trencalòs (Gypaetus barbatus) XX d’extinció En perill XX Aufrany (Neophron percnopterus) D’interès especial XX Voltor (Gyps fulvus) D’interès especial XX Àliga marcenca (Ciercaetus gallicus) D’interès especial XX Àliga daurada (Aquila chrysaetos) D’interès especial X Àliga calçada (Hieraetus pennatus) D’interès especial XX Falcó pelegrí (Falco peregrinus) D’interès especial

Gall fer (Tetrao urogallus) XX Vulnerable X Perdiu blanca (Lagopus mutus) XX D’interès especial XX Perdiu xerra (Perdix perdix) XX -

Becada (Scolopax rusticola) X -

Corriol petit (Charadrius dubius) D’interès especial Xivitona (Actitis hypoleucos) D’interès especial Gavià argentat (Larus cachinnans)

Duc (Bubo bubo) D’interès especial X

Mussol pirinenc (Aegolius funereus) XX D’interès especial Picot negre (Dryocopus martius) XX D’interès especial

Abellerol (Merops apiaster) - XX

Oreneta de ribera (Riparia riparia) - Oreneta cua-rogenca (Hirundo

(31)

Boscarla de canyar (Acrocephalus

scirpaceus) D’interès especial

Balquer (Acrocephalus arundinaceus) D’interès especial

Gralla (Corvus monedula) -

Font: Inventari del patrimoni natural de l’Alt Urgell. Rares (X), molt rares (XX) o endèmiques del Pirineu (XXX). ; CNEA:

catàleg nacional d’espècies amenaçades.

¾ Mamífers

En la taula nº10 apareixen les espècies que compleixen amb algun o alguns dels criteris esmentats i pertanyen als grups següents: insectívors, rosegadors, artiodàctils i carnívors.

Taula 10. Espècies principals de mamífers presents a la comarca de l’Alt Urgell.

Espècie (nom comú i llatí) Península CNEA Europa

Almesquera (Galemys pyrenaicus) XXX D’interès especial XXX

Marmota (Marmota marmota) XX XX

Llúdriga (Lutra lutra) D’interès especial Ermini (Mustela erminea) XX D’interès especial Marta (Martes martes) XX

Gat fer (Felis sylvestris) D’interès especial XX Cabirol (Capreolus capreolus)

Cérvol (Cervus elaphus) Daina (Dama dama)

Isard (Rupicapra pyrenaica) XX XX

Font: Inventari del patrimoni natural de l’Alt Urgell. Rares (X), molt rares (XX) o endèmiques del Pirineu (XXX). ; CNEA:

(32)

3. Delimitació de les àrees d’interès natural a la comarca de l’Alt Urgell En aquest apartat es pretén donar a conèixer les àrees lligades al curs del riu Segre al seu pas per la comarca de l’Alt Urgell incloses dins les principals normatives de caràcter europeu i català com ara la directiva hàbitats, la directiva aus, la xarxa natura 2000, el pla d’espais d’interès natural i l’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya, figures que tenen l’objectiu de catalogar i protegir espais amb un interès biològic i/o geològic singular.

3.1. Directiva Hàbitat i Aus

El 21 de maig de 1992, la Unió Europea (UE) va aprovar la Directiva 92/43/UE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, coneguda com a Directiva hàbitats. Dins d’aquesta directiva s’hi recull la directiva 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres, coneguda també com la directiva aus.

El 27 d'octubre de 1997, va aprovar la Directiva 97/62/UE, en què s’adapten al progrés científic (és a dir, al millor coneixement i definició) els hàbitats naturals i les espècies dels annexos I i II.

La conservació de la biodiversitat al territori de la Unió Europea (UE), mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i les espècies de flora i fauna silvestres, és l’objectiu general de la Directiva hàbitats (article 2).

Com a hàbitat natural s’entén aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques i biològiques tant si són totalment naturals com seminaturals.

(33)

3.1.1. Hàbitat d’interès comunitari

D’entre els hàbitats naturals definim els hàbitats d’interès comunitari com aquells que compleixen alguna de les següents característiques:

1) Estan amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural en la Unió Europea.

2) Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió o a causa de tenir una àrea reduïda per pròpia naturalesa.

3) Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE, és a dir l'alpina, l'atlàntica, la boreal, la continental, la macaronèsica i la mediterrània.

Són, en definitiva, els que apareixen en l'annex I de la Directiva. Dins dels hàbitats d’interès comunitari es defineixen els hàbitats prioritaris com aquells amenaçats de desaparició presents en el territori de la UE, la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat a causa de la importància de la proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa en el seu territori.

Cal comentar que els hàbitats naturals d’interès comunitari no són hàbitats naturals protegits, sinó catalogats. El que es tracta és de conservar unes mostres territorials d’aquests mitjançant la seva inclusió dins la xarxa d’espais Natura 2000. Mostres que garanteixin la seva conservació en el territori de la UE.

En la taula nº 11 hi trobem descrits els principals hàbitats d’interès comunitari presents a les riberes del Segre al seu pas per l’Alt Urgell.

(34)

Taula 11. Hàbitats d’interès comunitari presents a les riberes del Segre dins la comarca de l’Alt Urgell.

Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

3240 No prioritari

Bosquines o individus esparsos de salzes (Salix spp.), verns (Alnus glutinosa), bedolls (Betula pendula) ... de codolars de torrents de l'estatge muntà

8310 No

prioritari 0,25 rr 2,5 Coves no explotades pel turisme 91 Prioritari 3.028,56 r 2,5 Vernedes (Alno-Padion)

Font: Mapa d’hàbitats d’interès comunitari (Departament de Medi Ambient i Habitatge).

3.1.2. Espècies d’interès comunitari

La directiva hàbitats defineix les espècies d’interès comunitari com aquelles que:

- es troben en perill.

- són vulnerables, és a dir, que el seu pas a la categoria de les espècies en perill es considera probable en un futur pròxim en el cas de mantenir-se els factors que ocasionen l’amenaça.

- són rares, és a dir, que les seves poblacions són de mida petita i que, sense estar actualment en perill ni ser vulnerables, podrien estar-ho o ser-ho.

- són endèmiques i requereixen especial atenció.

Aquestes espècies es troben definides dins l’annex II de la directiva hàbitats on també es descriuen les espècies d’interès comunitari prioritaries, i dins l’annex IV on apareixen les espècies animals i vegetals d’interès comunitari que requereixen una protecció estricta.

De la mateixa manera que en el cas dels hàbitats d’interès comunitari, les espècies d’interès comunitari no són espècies protegides sinó catalogades. És a dir que el que cal és garantir és la conservació d’unes

(35)

mostres suficients dels seus hàbitats mitjançant la seva inclusió dins la xarxa Natura 2000.

De l’aplicació de la directiva hàbitats i aus a les riberes del Segre a l’Alt Urgell s’obtenen en la taula nº 12 i nº 13 un llistat de les principals espècies d’interès comunitari.

Taula 12. Ocells d’interès comunitari inclosos dins l’annex I de la directiva aus.

Espècie (nom comú i llatí) CNEA

Milà reial (Milvus milvus) D’interès especial Trencalòs (Gypaetus barbatus) En perill d’extinció Aufrany (Neophron percnopterus) D’interès especial Voltor (Gyps fulvus) D’interès especial Àliga marcenca (Ciercaetus gallicus) D’interès especial Àliga daurada (Aquila chrysaetos) D’interès especial Àliga calçada (Hieraetus pennatus) D’interès especial Falcó pelegrí (Falco peregrinus) D’interès especial Gall fer (Tetrao urogallus) Vulnerable Perdiu xerra (Perdix perdix) -

Duc (Bubo bubo) D’interès especial Picot negre (Dryocopus martius) D’interès especial

Taula 13. Altres espècies d’interès comunitari inclusos dins l’annex II i IV de la

directiva hàbitats.

Espècie (nom comú i llatí) CNEA

Llúdriga (Lutra lutra) D’interès comunitari Gat fer (Felis sylvestris) D’interès comunitari Serp verd i groga (Coluber

viridiflavus) D’interès comunitari Serp llisa septentrional (Coronella

austriaca) D’interès comunitari Tritó pirinenc (Euproctus asper) D’interès comunitari

(36)

3.2. Xarxa Natura 2000

La Directiva hàbitats crea la xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000 (article 3). Aquesta xarxa haurà de garantir el manteniment (o el restabliment) en un estat de conservació favorable dels hàbitats i els hàbitats de les espècies en la seva àrea de distribució natural dins el territori de la UE (article 3).

La xarxa Natura 2000 es compon de dos tipus d’espais:

• Les zones especials de conservació (ZEC).

• Les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA).

Les ZEC són designades pels estats membres d’acord amb la Directiva hàbitats (article 4.4). Prèviament a aquesta designació, però, cal que la Comissió, de conformitat amb els estats membres, classifiqui com a llocs d’importància comunitària (LIC) els espais proposats (article 4.2).

Les ZEPA són designades pels estats membres segons a l’article 4 de la Directiva de les aus. Totes les ZEPA designades fins al moment, i les que es puguin designar en un futur, passen a formar part de Natura 2000 automàticament.

El fet que un espai de Natura 2000 estigui designat com a ZEC indica que aquest és d’interès comunitari per a la conservació dels hàbitats de l’annex I i les espècies de l’annex II de la Directiva hàbitats, mentre que el fet que estigui designat com a ZEPA indica el seu interès comunitari per a la conservació de les espècies d’aus de l’annex I de la Directiva de les aus (article 4).

Les comunitats autònomes elaboraran les propostes d’espais que puguin ser classificats com a LIC i posteriorment designats com a ZEC, però serà el ministeri de medi ambient del govern espanyol qui s’encarregarà de proposar-les a la comissió europea.

(37)

En la taula nº 14 trobem descrites les superfícies incloses dins la xarxa natura 2000 per municipis dins la regió alpina i en la taula nº 15 les superfícies proposades per a la seva ampliació.

Taula 14. Superfícies incloses dins la xarxa natura 2000 per municipis.

Municipi Espai Hectàrees

Alàs i Cerc Prepirineu Central català 1.855 Cava Prepirineu Central català 2.411

Cabó Serra de Boumort 381

Pont de Bar Beneïdor 245

Estamariu Beneïdor 153

Fígols i Alinyà Prepirineu Central català 1.606 Josa i Tuixèn Prepirineu Central català 4.943 la Vansa i Fórnols Prepirineu Central català 4.157 les Valls de Valira Alt Pallars/Beneïdor 216

TOTAL 15.967

Taula 15. Superfícies proposades per a l’ampliació de la xarxa natura 2000 per municipis.

Municipi Espai Hectàrees

Figols i Alinyà Prepirineu Central català 472 Valls del Valira Alt Pallars-Sector sud del

Parc Nartural

4.844 Montferrer i

Castellbò

Alt Pallars-Sector sud del Parc Nartural

3.094 Peramola Serra d’Aubenç i de

Turp-Sant Honorat

1.293 Oliana Serra d’Aubenç i de

Turp-Sant Honorat

1.013 Fígols i Alinyà Serra d’Aubenç i de

Turp-Sant Honorat

47 Coll de Nargó Serra de Boumort 130 Coll de Nargó Serra de Boumort 1.081

Cabó Serra de Boumort 495

Valls d’Aguilar Serra de Prada-Cogulló 1.375 Fígols i Alinyà Serra de Prada-Cogulló 1.059 Ribera

d’Urgellet

Serra de Prada-Cogulló 540 Valls d’Aguilar Serra de Prada-Cogulló-riu

de Castellàs

22 Bassella Ribera Salada sud 257

(38)

Plànol 4. Xarxa Natura 2000 a la comarca de l’Alt Urgell.

Nord

Alt Urgell

3.3. Pla d’espais d’interès natural (PEIN)

El PEIN té els seus orígens en la determinació legal que fa el capítol III (arts. 15 al 20) de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, del Parlament de Catalunya. Dins del sistema jurídic que estableix aquesta llei essencial per a la protecció del medi natural al nostre país, la xarxa d'àrees protegides del PEIN esdevé una peça fonamental.

El PEIN és un instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial sectorial. Això significa que el seu abast comprèn tot el territori de Catalunya i que les seves disposicions normatives són d'obligatori compliment per a les administracions públiques de la mateixa manera que per als particulars. En el context de la planificació territorial del país, el PEIN s'incardina amb el Pla territorial general de Catalunya (aprovat pel Parlament de Catalunya l'any 1995), del

(39)

qual esdevé un instrument de desplegament, de manera que les seves determinacions tenen caràcter vinculant per a tots els altres instruments de planificació física.

Els objectius fonamentals que la Llei encomana al PEIN són dos:

- establir una xarxa d'espais naturals que sigui congruent, prou àmplia i suficientment representativa de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica dels sistemes naturals del nostre país.

- delimitar i establir les mesures necessàries per a la protecció bàsica d'aquests espais naturals.

El PEIN ha de definir beneficis tècnics i financers per a les poblacions implicades i les seves activitats. El Pla, per tant, ha d'esdevenir també un instrument de millora d'aquestes àrees rurals que faci compatible la seva promoció sòcio-econòmica i la preservació dels valors protegits, tal com ja ha succeït secularment en molts dels espais més rellevants del patrimoni natural de Catalunya.

El PEIN defineix i delimita una xarxa de 145 espais naturals representatius de l'àmplia varietat d'ambients i formacions que es troben a Catalunya, des de l'alta muntanya a les planes litorals, i dels boscos eurosiberians als erms semidesèrtics. La superfície global acumulada d'aquests espais equival aproximadament al 21% del territori català.

A la comarca de l’Alt Urgell els espais naturals inclosos en el PEIN ocupen una superfície de 25.982,19 ha, el que representa gairebé el 18 % de la superfície de la comarca.

En la taula nº 16 podem veure la distribució d’espais naturals inclosos en el PEIN per municipis i la superfície que ocupen.

(40)

Taula 16. Distribució de la superficie del PEIN per municipis dins la comarca de l’Alt Urgell.

Municipi Espai Hectàrees

Alàs i Cerc Serres del Cadí-el Moixeró 1.854,78 Cava Serres del Cadí-el Moixeró 2.411,47 Coll de Nargó Serra d'Aubenç 1.991,55 Coll de Nargó Serra de Carreu 129,95 Coll de Nargó Serra de Turp 200,56 Fígols i Alinyà Serra de Turp 124,29 Fígols i Alinyà Serres d'Odèn-Port del Comte 2.332,21 Josa i Tuixén Serra del Verd 405,37 Josa i Tuixén Serres d'Odèn-Port del Comte 234,87 Josa i Tuixén Serres del Cadí-el Moixeró 4.707,65 la Vansa i Fórnols Serres d'Odèn-Port del Comte 907,66 la Vansa i Fórnols Serres del Cadí-el Moixeró 3.340,27 les Valls de

Valira

Vall de Santa Magdalena 2.905,73 Montferrer i

Castellbó

Vall de Santa Magdalena 2.728,99

Oliana Serra de Turp 258,04

Peramola Serra d'Aubenç 1.448,80

En el plànol nº 5 podem observar els espais naturals inclosos en el PEIN en el territori català.

(41)

Plànol nº5. Espais inclosos en el PEIN.

Tots els espais naturals inclosos en el PEIN en la comarca de l’Alt Urgell formen part de la Xarxa Natura 2000 o si més no de la proposta catalana per a que ho siguin.

3.4. Patrimoni geològic

Quan parlem de patrimoni geològic ens referim al conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la història de la terra i els processos que l’han modelada. En aquest apartat no definirem el valor d’una àrea a partir de les seves característiques biològiques sinó geològiques.

Malgrat el bon nivell de coneixements de la geologia a Catalunya, no hi ha ara per ara un coneixement exhaustiu dels llocs i afloraments que requereixen una preservació i protecció especial. Tot i així, són abundants els llocs coneguts i

(42)

esmentats en la bibliografia que cal preservar com a patrimoni geològic, molts d’ells inclosos en espais naturals protegits (espais del PEIN).

L'inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya fa servir les denominacions de geòtop i de geozona per anomenar respectivament els punts o els llocs i les àrees d'interès geològic que han de ser considerats pels particulars i l'Administració a efectes de la seva conservació.

En el plànol nº 6 podem consultar les zones d’interès geològic inventariades a Catalunya.

Plànol nº 6. Àrees d’interès geològic inventariades a Catalunya.

Dins la comarca de l’Alt Urgell destaquen el paleozoic del dom de l’Orri a Castellbó (117) i l’anticlinal d’Oliana (126).

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects : Seu d'Urgell