Què saben els joves catalans sobre boscos?

56  Descargar (0)

Texto completo

(1)

INFORMACIÓ I CONTACTE

Ajudem en els projectes de recuperació del bosc i demandes de subsidi

COMPREM I PAGUEM SURO DE L'ARBRE FINS A 5 ANYS O MÉS

ABANS DE L'EXTRACCIÓ

de Suro Catalana,SL

Núm. 1 en extracció de suro en

el món, 10.000.000 kg

en la campanya 2018.

Núm. 2 del món en compra

en kg de suro, 12.000.000

en la campanya 2018.

El Grup més especialitzat

en la lleva del suro.

Grup especialitzat en la millora

de la propietat.

Millorem la qualitat de

la finca i del suro.

Única empresa que

mi-llora la surera i elimina

els seus problemes.

No utilitzem

productes químics.

Central de Compres

de Suro Catalana, SL

Dipòsit:

Carretera C-35, km. 52,8, Sortida Sant Celoni - Granollers (+/- a 2 km) - 08471 Vallgorguina (Barcelona) Oficines: Sant Josep, 68 BJ 08470 Sant Celoni Sr. Joan Gómez: 682 65 20 83

Empreses del Grup:

Portugal:

C&D - Comércio e Indústria de Cortiça, Lda cd-cortiça@sapo.pt

Itàlia:

Corregi Cork Italia, SRL cork@correggi.it

Centrale Acquisto Sughero e Macina, SRL Centrale Acquisto Sughero Sicilia, SRL Societá Agricola Padenti, S.R.L. Espanya:

80

Tardor 2019

El mètode ARCHI permet diagnosticar

la vitalitat de les alzines sureres

(Quercus suber) en el context

de canvi climàtic

Tempesta Vaia: la proposta d’una

«Ca-dena Solidària

» PEFC

Usos del freixe

i circuits actuals de valoració

Jornada de testatge a camp de la nova

versió de l’IBP, amb tècnics del CPF i

CNPF i recercadors del CREAF i el CTFC.

Què saben els joves catalans sobre boscos?

Posada a punt de l’Índex de Biodiversitat Potencial (IBP):

un termèmetre per a mesurar la capacitat

d’allotjar biodiversitat dels boscos (gestionats)

de Catalunya

(2)

Sumari

Edita:

Centre de la Propietat Forestal Torreferrussa

Carretera de Sabadell a Santa Perpètua, km. 4,5 Apartat de correus 240, 08130 Santa Perpètua de Mogoda Tel.: 93 574 70 39 - Fax: 93 574 38 53

Adreça electrònica: silvicultura@gencat.cat http://cpf.gencat.cat

Twitter: http://www.twitter.com/cpforestal Facebook: http://www.facebook.com/cpforestal

Director:

Consell de redacció:

Joaquim Avellà, Teresa Baiges, Elizabeth Fernández, Alícia Martín, Noemí Palero, David Porras, Xavier Rabascall, Joaquim Serra, Mercè Vilardosa

Anuncia’t a Silvicultura Si voleu reservar el vostre espai per a

publi-citat demaneu més informació al telèfon 93 574 70 39 o bé al correu electrònic: silvicultura@gencat.cat

Silvicultura expressa la seva opinió únicament als editorials; els articles signats exposen l’opinió dels seus autors, que Silvicultura no fa seva necessàriament.

Fotografies de portada:

A dalt: Participants del programa Joves i Ciència 2018 durant una sortida de camp per conèixer la dinàmica dels boscos de muntanya del Pirineu. Fotografia cedida per: Aitor Ameztegui.

A baix: Tempesca Vaia. La proposta d'una «Cadena Solidària» PEFC. Fotografia: Xarxa

«Euformag» de revistes europees del sector forestal. Correcció i assessorament lingüístic:

Gabinet Tècnic d’Estudis Sectorials. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions Tiratge: 4.200 exemplars

EDITORIAL

Què en sap el jovent català, sobre els boscos?.

El mètode ARCHI permet diagnosticar la vitalitat de les alzines sureres

(Quercus suber) en el context de canvi climàtic.

L'app MOTI, més que un relascopi de butxaca.

Tempesta Vaia: la proposta d'una

«Cadena Solidària» PEFC.

Posada a punt de l'Índex de Biodiversitat Potencial (IBP): un

termò-metre per a mesurar la capacitat d'allotjar biodiversitat dels boscos

(gestionats) de Catalunya.

Fitxa pràctica. Plantacions d'enriquiment.

Conveniència del contracte de compravenda de fusta per escrit.

La certificació forestal en Cadena de Custòdia a preu de 30 Gb Fibra!!

El CPF respon. Com actuar correctament en aquelles zones afectades

per un incenci forestal?.

Coneguem les associacions de propietaris forestals:

L'Associació de Propietaris de Finques Rústiques de l'Alta

Garrotxa

L'Entrevista: Jordi Campamà. Serradora Campamà

ACTUALITAT

NOVETATS EDITORIALS

DIRECTORI

03

04

08

22

15

26

27

37

43

45

47

48

49

54

55

(3)

L'incendi de final de juny a les comarques de la Ribera d'Ebre, el Segrià i les Garrigues ha posat en relleu la necessitat que com a societat hem de disposar d'un món rural viu i ric que fixi gent sobre el territori i que sigui valorat i recolzat per una població majo-ritàriament urbana que ha deixat de comprendre i entendre el funcionament del sector agrícola i forestal.

El sentit comú marca que totes les competències sobre el medi natural han de recaure sobre el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i que la preser-vació dels hàbitats i les espècies forestals passa per garantir la persistència dels boscos mitjançant la seva gestió. Si no gestionem la gran quantitat de combustible disponible als nostres boscos, aquests cremaran en episodis cada cop més virulents, donant lloc a la pèrdua d'aquests hàbitats i espècies que s'intenta protegir prohibint o impossibilitant qualsevol actuació de millora del medi.

Estem vivint el principi d'un canvi de model: el model actual basat en energies fòssils com el petroli i el carbó i materials no renovables com el formigó o el plàstic ha de deixar pas a un nou model econòmic basat en la bioeconomia dels productes i les energies renovables.

En aquest nou model els nostres boscos han de ser reconeguts com la nostra principal infraestructura biològica i de gran importància econòmica. La fusta és el material del se-gle XXI: per la seva baixa petjada ambiental en el seu cicle de vida, és un material natural renovable, totalment reciclable i biodegradable; ja es produeixen fibres tèxtils de fusta, bioplàstics o fibra de carboni, i en el món de la construcció permet projectar edificis de baix consum energètic i alt rendiment tèrmic.

La ciutadania ha de ser conscient de la realitat del país i cal fer desaparèixer la desafec-ció entre el món urbà i rural, els ciutadans han de saber que la salut dels nostres boscos depèn de la gestió que en fem. Hem de superar les disfuncions actuals i garantir una afecció del món urbà cap el món rural que prioritzi el consum de productes forestals locals.

Un cop més, vull agrair molt sincerament la gestió forestal que propietaris i propietàries forestals feu a les vostres finques, contribuint a millorar i conservar aquesta gran in-fraestructura dels boscos de Catalunya.

Teresa Jordà i Roura Presidenta del Centre de la Propietat Forestal

(4)

U

n motiu de queixa molt recurrent del sec-tor forestal és la falta de coneixement, per part d'una bona part de la societat, de la realitat del medi natural, els boscos i la seva gestió o els incendis forestals. A més, nombrosos tòpics i fal-ses creences relatius al sector estan fermament arre-lats, fins al punt que es prenen per demostrats fets que són molt lluny de la realitat. Alguns d'aquests tòpics ja es van posar de manifest l'any 2009, quan la Comissió Europea va avaluar la percepció que hi havia sobre els boscos i el sector forestal enquestant més d'11.000 ciutadans europeus1, i recentment es

va avaluar com els principals tòpics anaven desa-pareixent entre alumnes de l'Escola d'Enginyers de Forests de Madrid segons avançaven de curs2.

L' origen d'aquests tòpics no és del tot clar, però re-centment s'ha vist que molts han estat incorporats a la major part dels llibres de text de Secundària i Batxillerat, cosa que contribueix a arrelar-los entre

els i les estudiants3. No obstant això, cap estudi no

ha avaluat el grau de coneixement sobre els boscos i el sector forestal de l'alumnat català de Secundària i Batxillerat.

Amb aquesta finalitat, vam dissenyar un qüestiona-ri de 16 preguntes amb quatre respostes possibles a seleccionar, de les quals solament una era correcta. Aquestes preguntes estaven dividides en tres parts: la primera, referent al coneixement del jovent sobre els boscos de Catalunya en general; la segona, sobre boscos i pertorbacions, i la tercera sobre boscos i canvi global; a més d'una quarta referent a infor-mació sobre la persona enquestada i el seu accés a informació de caire forestal. L' enquesta s'adreçava a jovent entre els 13 i els 18 anys d'edat (estudiants entre 1r d'ESO i 2n de Batxillerat). Per tant, es va distribuir a diverses escoles i instituts, i també es va difondre a través de xarxes socials.

Què en sap el jovent

(5)

Van respondre a l'enquesta un total de 270 estu-diants de les quatre demarcacions, però amb més representació de Girona que de les altres. Igual-ment, van respondre estudiants de totes les edats mostrejades. La mitjana d'encerts és aproximada-ment del 30%, però amb molta variabilitat entre respostes, ja que, per exemple, només 4 preguntes van ser respostes correctament per com a mínim la meitat de les persones enquestades. Per seccions, els/les estudiants van treure una millor mitjana d'encerts a la secció sobre els boscos i les pertor-bacions, tot i que vam observar molta variabilitat

entre preguntes dins de cada secció (taula 1).

En el primer apartat Els boscos de Catalunya, el per-centatge d'encerts general va ser baix, i en cap de les preguntes es va assolir un 50% de respostes correc-tes. A la pregunta Quin percentatge de la superfície catalana està coberta per boscos?, el percentatge de

respostes correctes va ser del 45% (figura 1), però

en canvi en alguna de les preguntes següents no-més el 10% del jovent va respondre correctament. Cal destacar que fins al 80% d'enquestats considera que la superfície de bosc ha disminuït en els últims 20 anys (el 46% pensa que ha disminuït

considera-blement) (figura 2), mentre que gairebé 1 de cada

2 estudiants pensa que només el 20% dels boscos catalans són privats.

En el segon apartat Els boscos i les pertorbacions, les respostes són en general molt millors. La ma-jor part de les persones enquestades considera els incendis com la principal pertorbació, tot i que no-més el 10% encerta el nombre d'incendis anuals, i només el 17% sap identificar una de les causes del fet que estiguin augmentant. En canvi, el 80% d'estudiants identifica correctament el canvi cli-màtic com a principal responsable que cada vega-da hi hagi més pertorbacions, i la meitat reconeix el caràcter positiu que aquestes pertorbacions po-den tenir. En l'últim apartat, on hi ha preguntes referents als boscos i el canvi global, la major part d'enquestats encerta l'espècie dominant al límit

superior del bosc, tot i que la majoria el situa més baix d'on realment és. En canvi, només el 12% sap determinar la causa del fet que s'estigui desplaçant

cap amunt (figura 3).

Només el 34% d'enquestats considera que ha rebut molta o força informació relativa als boscos. Però el percentatge d'encerts va ser molt similar en cada una de les seccions independentment de la quan-titat d'informació que asseguraven haver rebut. És a dir, la major quantitat d'informació rebuda no

Taula 1. Mitjana d'encerts de les persones enquestades en cada secció

Els boscos

de Catalunya i les pertorbacionsEls boscos i el canvi globalEls boscos Total 24,89 % 35,36 % 32,61 % 30,95 % 8,7% 42,5% 43,5% 3,6% -20% 20-40% 40-60% + 60%

Figura 1. Respostes obtingudes a la pregunta Quin percentatge de la superfície catalana

està coberta per boscos?

Figura 2. Respostes obtingudes a la pregunta Com ha variat la superfície dels boscos

catalans en els últims 15 anys?.

8%

14,1%

31,9% 46%

Ha incrementat poc: entre un 1 i un 5% Ha incrementat considerablement: + 10% Ha disminuit poc: entre un 1 i un 5% Ha disminuit considerablement: + 10%

(6)

equival a millors resultats. Igualment, els resultats no depenen de la font d'informació principal, ja que estan tots compresos al voltant del 31%.

Discussió

Els resultats obtinguts mostren fins a quin punt alguns conceptes erronis estan fermament arre-lats entre els/les estudiants, sobretot pel que fa a dades generals sobre els boscos. L' alt percentatge d'estudiants que pensa que la superfície forestal està disminuint a Catalunya coincideix amb els re-sultats d'un estudi que va fer l'any 2009 la Comissió

Europea1. És curiós, però, que no s'hagi progressat

en aquest sentit, ja que s'ha observat que cap dels llibres de text posterior a 2011 esmenta una

dismi-nució de la superfície forestal a Espanya3. També

és molt destacable que només un 5% d'enquestats sàpiga que la major part dels boscos catalans són de titularitat privada. Això demostra un desconeixe-ment profund, no només de la realitat forestal, sinó també de la realitat socioeconòmica i històrica del país. En canvi, els/les estudiants sí que mostren un millor coneixement a les preguntes relatives al can-vi climàtic. Això és, potser, perquè es tracta d'un tema de més actualitat que probablement és cobert

amb més profunditat als programes acadèmics ac-tuals.

Només un terç d'estudiants es manifesta satisfet/a amb la quantitat d'informació rebuda sobre els boscos. Entre els qui consideren haver rebut infor-mació, l'escola continua sent la font més impor-tant d'informació, i només 1 de cada 5 estudiants manifesta prou interès personal com per buscar informació per si mateix/a. Això posa de manifest la importància de la presència de l'educació en te-màtica forestal en els temaris de les assignatures d'educació secundària, ja que continua sent la font d'informació principal, si no l'única, per a la major part del jovent.

Conclusions

Aquesta enquesta mostra que molts dels principals tòpics que té la societat en relació amb els boscos ja apareixen entre la població més jove, i que aquest col·lectiu s'informa principalment a través dels llibres de text i l'escola. En aquest sentit, hi ha un cert marge per a l'optimisme, ja que s'ha compro-vat que els llibres de text més moderns (posteriors a 2011) són molt més acurats que els més vells, tot i que el canvi no sembla apreciar-se encara en els resultats. Per això, cal continuar l'avaluació del contingut dels texts de Secundària i Batxillerat, per assegurar que la informació relativa als bos-cos es basa en l'última evidència científica dispo-nible, i intentar minimitzar el nombre de tòpics o falses informacions que estan sent transmesos al jovent. La difusió de plataformes com l'Obervatori Forestal Català, font de dades contrastades sobre el sector forestal a Catalunya, també sembla

ne-La disminució de la pressió del bestiar La pressió atmosfèrica

La pluja

Els canvis en la quantitat de neu 29,1%

41% 17,5%

12,3%

Figura 3. Respostes obtingudes a la pregunta Si el «treeline» o límit superior del bosc és

una línia imaginària que marca l'altitud a partir de la qual deixen d'aparèixer espècies arbòries, quina creus que és la causa principal que s'estigui desplaçant cap amunt?.

Taula 2. Percentatge de respostes encertades segons la percepció

de quantitat d'informació rebuda

Secció Quantitat d'informació rebuda Molta Força Poca Gens Els boscos de Catalunya 24,3 24,9 24,7 24,8 Els boscos i les pertorbacions 34,8 35,5 35,3 35,3 Els boscos i el canvi climàtic 32,0 32,9 32,5 32,8

(7)

Roger Coris Bell-lloch

Estudiant de batxillerat

cessària, tot i que seria desitjable proporcionar recursos específics als docents, com ja es fa de manera generalitzada en la comunicació del can-vi climàtic. També són fonamentals diversos pro-grames que han anat apareixent els últims anys i que intenten apropar els boscos a l'alumnat, com per exemple el programa EDUBOSC de la

Funda-ció BOSCOS (https://www.fundacioboscos.org/

projectes/edubosc/info), el programa BROTES de l'Associació de Forestals Espanyola (PROFOR;

http://www.programabrotes.es) o el projecte MeFi-Tu ( https://mefitublog.wordpress.com/informacio-del-mefitu/) de la Fundació Pau Costa, que pretén fomentar el coneixement sobre els incendis fores-tals. Finalment, elaborar continguts audiovisuals que mostrin alguns dels conceptes més importants de manera amena i entenedora pot ser una manera idònia d'arribar als més joves, que ja fan servir les xarxes socials com a principal font d'informació científica.

Notes al final de la pàgina_ Referències

1 European Commission. Shaping forest communication in the European Union: public perceptions of forests and forestry (2009). 2 Rubio, F. & González-Doncel, I. ¿ Caen los alumnos de la ETS de Ingeniería de Montes de la UPM en los mismos tópicos que domi-nan la opinión pública española en relación con los montes ? Rev.

Montes 19, 25-27 (2019).

3 Tolosana, E. La educación forestal en los textos de secundaria y bachillerato: análisis de tópicos. Rev. Montes 19, 31-33 (2019).

La societat només protegeix allò que valora, i no-més valora el que coneix. Per tant, si volem que les generacions futures valorin i conservin els boscos i tots els productes i serveis que ens proporcionen, és fonamental que els coneguin, i que coneguin la realitat del sector que hi ha al voltant dels boscos. És una feina més necessària que mai.

Participants del Programa Joves i Ciència 2018 durant una sortida de camp per conèixer la dinàmica dels boscos de muntanya del Pirineu.

Aitor Ameztegui

Investigador i docent a la Universitat de Lleida Investigador associat a la Joint Research Unit CTFC-Agrotecnio

(8)

E

n el marc del projecte europeu de coope-ració transfronterera «ECTAdapt:

Con-tribuir a l'adaptació de l'Espai Català Transfronterer als efectes esperats del canvi cli-màtic», la Diputació de Girona (DDGI), el Consell

d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les co-marques de Girona (CILMA) i el Département des Pyrénées-Orientales (CD66) van associar-se el no-vembre de 2014, per compartir sinèrgies en matèria d'adaptació al canvi climàtic, i cercar respostes innovadores i adaptades a l'escala local.

El projecte ECTAdapt té com a objectiu gene-ral desenvolupar una política conjunta en ma-tèria d'adaptació al canvi climàtic a tot l'Espai Català Transfronterer (ECT) mitjançant tres línies de treball: l'anàlisi de la vulnerabilitat del territori al canvi climàtic, la

sensibilitza-ció de la poblasensibilitza-ció i dels agents públics i privats

implicats, i l'acompanyament dels municipis en l'elaboració dels seus Plans d'acció local per l'energia sostenible i el clima (PAESC). Lloc web:

https://www.ectadapt.eu.

L’ECT és el territori format per la demarcació de Girona i el Departament dels Pirineus Orien-tals i representa una àrea d’influència de prop d’1.300.000 habitants i de 447 municipis. Analit-zar la vulnerabilitat d’aquest territori als impactes climàtics (onades de calor, sequera, onades de fred,

pluges torrencials, pujada del nivell del mar, pre-cipitació extrema, etc.), és indispensable per poder preveure’n els riscos derivats, com poden ser els incendis, decaïment, plagues, erosió, inundabilitat, intrusió salina, esllavissades, afectacions dels tem-porals marins a la costa, etc. i executar accions de prevenció i d’adaptació.

El mètode ARCHI permet

diagnosticar la vitalitat de

les alzines sureres (Quercus

suber) en el context de

(9)

En el marc del projecte ECTAdapt, el CD66 va contractar al Centre National de la propriété fores-tière (CNPF) i a l’Institut méditerranéen du liège (IML) el desenvolupament del Mètode ARCHI per

a l’alzina surera (Quercus suber) el qual permet

fer el diagnòstic de l’estat fisiològic dels arbres. La metodologia ARCHI ha estat desenvolupada pel CNPF des de l’any 2010.

Al costat francès de l’ECT els mètodes d’anàlisi de

l’arquitectura dels arbres (ARCHI) per a la

diag-nosi i seguiment de l'estat dels peus arboris estan molt estesos i se n’han desenvolupat per a diverses espècies, però fins al moment no n'existia cap per al suro, espècie forestal abundant i que genera activi-tat econòmica a l’ECT.

El mètode ARCHI està disponible per a 6

espè-cies frondoses: roure pènol (Quercus robur), roure

de fulla gran (Quercus petraea), roure martinenc (Quercus pubescents), faig (Fagus sylvatica), cas-tanyer (Castanea sativa), i alzina surera (Quercus suber); i per a 5 espècies resinoses: avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii), avet blanc (Abies alba), pi roig (Pinus sylvestris), pi negre (Pinus uncinata), i pi negre de Salzmann (Pinus nigra subsp. salzmannii). L’ expert Christophe Drénou del CNPF-IDF (Ins-titut pour le développement forestier), explica en l’article «Les 4 principes de la méthode ARCHI» de juny de 2014, que el mètode ARCHI permet diag-nosticar anomalies en el desenvolupament d’un arbre (desviacions de la normalitat), així com la re-siliència (capacitat de retornar a la normalitat) i que es basa en 4 principis:

1. El principi de les seqüències de referència

El desenvolupament d'una planta es caracteritza per un canvi continu de funcionament dels me-ristemes que suposen una modificació progressiva de l'arquitectura. L’anàlisi arquitectònic permet

dividir en etapes aquest desenvolupament i així establir una seqüència ordenada de fets morfolò-gics que condicionen la vida de l'arbre. Cada

espè-cie té la seva pròpia seqüència i aquesta es considera com a referència pel seu desenvolupament òptim. Aquest enfocament difereix del concepte «d’arbre

de referència» que els enginyers forestals solen defi-nir com a «arbre normal» segons les condicions pe-dològiques, climàtiques i silvícoles d'un entorn de-terminat. Amb aquesta definició tradicional, el risc és tenir tants arbres de referència com poblacions, estacions i etapes de desenvolupament diferents, que poden esbiaixar significativament els diagnòs-tics de l’estat de boscos. En canvi, amb el concepte de «seqüència de referència» es pren en conside-ració la part endògena del desenvolupament del peu, independentment de l’entorn. Aquest principi permet distingir el decaïment (divers i a vegades temporal), de l’envelliment i de la senescència, últi-ma etapa inevitable del desenvolupament d’un peu. Per exemple, un descens de la capçada (mortalitat en capçalera amb producció de xucladors vigo-rosos més avall) podria ser el cas d’un decaïment reversible. Per contra, un empobriment progressiu de la ramificació, amb bifurcacions cada cop més pròximes les unes amb les altres al llarg del temps, reflecteix l’envelliment natural d’un arbre adult que esdevé madur.

2. El principi de la diversitat botànica

Cada espècie té especificacions botàniques que s'han de tenir en compte de forma específica en el mètodo ARCHI. Per exemple, en el cas dels

roures (pènol, de fulla gran i martinenc) es dis-tingeixen unitats de l’arquitectura de l’arbre amb ramificació normal i unitats amb ramificació em-pobrida. S’anomena unitat d’arquitectura (o UA) l’arquitectura elemental de l’arbre. La primera UA és al principi del tronc, i les següents deriven les unes de les altres per reiteració i formen la capçada. Al llarg d’una branca principal cada UA repetida és delimitada per dues bifurcacions successives. L’eix principal d’una UA s’anomena A1, on hi ha els eixos secundaris A2, els quals produeixen bran-ques llargues A3, que fan branbran-ques curtes A4. Una UA amb ramificació normal presenta un contorn quasi piramidal resultant del gradient complet de ramificacions des de l’A1 fins a les branques cur-tes A4. En canvi, una ramificació empobrida pre-senta una forma columnar conseqüència d’un salt directe de l’A1 a les ramificacions curtes. Aquesta última situació, imprevista en el desenvolupament normals de l’arbre i contràriament a l’envelliment

(10)

progressiu i previsible, mostra una anomalia, una desviació de la seqüència de referència. Es tracta, doncs, d’un símptoma de decaïment.

Per exemple, l’avet blanc presenta 5 categories o eixos, de A1 a A5. La mortalitat relacionada amb els eixos A4 i A5 està associada al seu curt temps de creixement, la qual és normal i sovint passa des-apercebuda. El fet que es produeixi a les branques baixes situades a l'ombra o que es pugui veure a les branques A3 internes de la capçada es pot explicar per la manca de llum. Per contra, quan la mortali-tat afecta als eixos A3 en zones amb llum, o pitjor, en eixos A2 enters, aleshores es tracta d’un símpto-ma de decaïment. És la raó per la qual, una de les etapes clau del mètode ARCHI aplicat a l’avet blanc correspon a la qüestió: Hi ha almenys un A2 mort dins de la capçada sense competència? (en aquest cas s’entén per capçada sense competència la que no inclou les zones inferiors o laterals sotmeses a competència).

En el cas de l’avet de Douglas, el mètode ARCHI separa la capçada en 2 parts. El cim en forma de fletxa és la zona superior del tronc que compren els sis últims nivells de les branques. El seu fullatge, naturalment escàs, és especialment sensible als epi-sodis de sequera. En canvi, per sota, el fullatge és dens ja que les branques presenten llargues cortines de ramificacions A3. Aquesta dualitat s’ha consi-derat de dues maneres. El mètode considera, sota la fletxa, que la pràctica totalitat d’un tronc d’avet de Douglas ha d’estar amagat pel fullatge. A la part superior, una coloració rogenca de les agulles o un dèficit foliar de més del 75% és símptoma d’un de-caïment, però un judici precipitat podria induir a equivocacions, ja que un avet de Douglas amb

co-loració rogenca a les fulles no es troba necessària-ment en una situació de mort irreversible. De fet, l’avet de Douglas reté durant un període de 2 a 3 anys la capacitat d’emetre xucladors susceptibles de restaurar la fletxa superior de l’estructura de l’arbre.

3. El principi dels tres tipus de xucladors

La vulnerabilitat d’un arbre integra el seu nivell de resistència (capacitat de resistir a un esdeveni-ment climàtic extrem) i la seva capacitat de resi-liència (capacitat de recuperació de la vitalitat prè-via abans de l’esdeveniment climàtic extrem). En aquest sentit, si bé existeixen criteris per mesurar la resistència a la sequera, com per exemple el P50 (potencial d'aigua que causa una pèrdua del 50% de la conductivitat dels òrgans que transporten la saba bruta); la caracterització de la resiliència encara és una temàtica poc estudiada. Després d’un període d’estrès, el mètode ARCHI ha demostrat clara-ment que els arbres utilitzen el carboni, almenys

una part, per produir xucladors i rebrots. Els

quals constitueixen una mena d’inversió futura per l’arbre. Per un costat els xucladors desvien la saba quan creixen, però per l’altra també contribueixen a que l’arbre produeixi més saba un cop s’han de-senvolupat. Per tant, es poden utilitzar diversos in-dicadors de resiliència: el moment d’aparició dels xucladors (el mateix any de la causa d’estrès, l’any després o el posterior), el nombre de xucladors, la seva distribució a l’arbre (localitzats o repartits), el seu nivell de jerarquia (presència o absència de dominància) i la seva edat ontogènica (jove, adult o senescent).

La classificació dels xucladors o rebrots es basa en la seva direcció de creixement. Un xuclador o

Taula 1. Els tres tipus de xucladors segons el mètode ARCHI

Tipus de xucladors Morfologia Funció

Ortòtrop • Direcció de creixement vertical Reiterar l'arquitectura dels arbres joves • Simetria axial

Plagiòtrop • Direcció de creixement horitzontal a obliqua Reiterar l'arquitectura de les branques o ramificacions • Simetria bilateral

Ageòtrop

• Cap direcció de creixement prioritària

Assegurar la supervivència de l'eix portador • Absència de simetria

• Creixement reduït • Durada de vida limitada

(11)

rebrot es considera ortòtrop quan creix de forma vertical i reprodueix l’arquitectura dels arbres jo-ves. És plagiòtrop si creix de forma horitzontal o obliqua i reprodueix l’arquitectura de les branques joves. I finalment s’anomena ageòtrop quan creix sense simetria ni direcció de creixement determi-nada, presenta un creixement molt limitat, tant en longitud com en espessor, i/o caràcters morfològics de vellesa (eixos dèbils, floració precoç, ramificació pobra, període de vida limitada).

Dos arbres amb la mateixa taxa de mortalitat i que presentin un dèficit foliar idèntic, poden tenir un comportament molt diferent en funció del tipus de xucladors que hagin desenvolupat. Si aquests són ageòtrops podran sintetitzar la quantitat de sucres necessaris per a la seva continuïtat, per a la forma-ció de nous xucladors i la renovaforma-ció de les arrels fines, però no tindran la capacitat de restablir un creixement normal. Fet que ha quedat demostrat amb l’anàlisi dels anells de creixement dels roures pènol.

Si per contra, els xucladors són ortòtrops i vigoro-sos, encara que amb poca quantitat, és possible que hi hagi una dinàmica de resiliència de la cap çada.

4. El principi de les claus de determinació

Fins al moment, per constatar un decaïment només

s’observaven els símptomes, sense que els gestors

forestals sapiguéssin amb precisió com prioritzar els peus a tallar. En aquestes condicions, els arbres més estressats (amb branques mortes, cimalls secs o fullatge clar) eren els primers a ser explotats, sen-se cap avaluació prèvia ni real de la sen-seva capacitat de reacció. I a la inversa, els arbres que no presen-taven símptomes de decaïment immediat es man-tenien sense haver analitzat amb prou deteniment o sense saber amb precisió si l’estrès hídric podria tenir repercussions posteriors.

El mètode ARCHI prioritza les característiques morfològiques a observar. Per això, el mètode se-gueix la lògica del desenvolupament i la transfor-mació de l’arbre. La planta segueix naturalment una seqüència d'enriquiment de la ramificació fins a un ordre màxim (sovint A4 o A5). A continuació, la UA creix (en el cas de moltes coníferes) o es repeteix

(especialment en el cas de les fustes dures). Prime-rament, l’usuari de la clau ARCHI ha de considerar la imatge de l’arbre amb totes les estructures que s’indiquen en la “seqüència de referència”. Seguida-ment, la clau condueix a l’usuari a l’observació dels eixos epicórmics, és a dir, a l’observació dels xucla-dors. Aquesta aproximació o metodologia prioritza l’anàlisi qualitativa sobre l’estimació quantitativa dels marcadors de l’arquitectura, cosa que permet atenuar les diferències entre avaluadors diferents. Per altra banda, l’avaluació qualitativa dóna pes als esdeveniments importants al llarg de la vida d’un arbre. Motius pels quals, per exemple en el cas dels roures, en comptes d’estimar la quantitat de xucla-dors ortòtrops, el mètode ARCHI es centra en la qüestió següent: Més de la meitat del volum de la capçada està substituïda per xucladors ortòtrops amb ramificació normal? En algunes situacions 2 o 3 xucladors són suficient. De la mateixa manera amb l’avet blanc, el tipus dels eixos afectats per la mortalitat (A3 o A2) pren un valor de diagnòstic més gran que el volum global dels eixos morts de l’arbre.

El mètode ARCHI proposa claus de determinació específiques per a cada espècies o grup d’espècies (hi ha una sola clau per als roures penol, de fulla gran i martinenc). Conforme avanci el coneixe-ment, es podran anar incorporant noves espècies. Per a un bon ús de la clau ARCHI al camp és neces-sari disposar de prismàtics i haver fet una formació amb treball de camp per tal d’unificar criteris. En concret, el mètode ARCHI de l’alzina surera és una clau dicotòmica que permet, només amb l’observació arquitectural de les parts aèries dels individus, avaluar el grau de resiliència d'un arbre, si està estressat o si presenta decaïment resilient o irreversible classificant-lo en les següents catego-ries: adult sa, adult resilient, adult estressat, madur sa, madur estressat, madur mort irreversible, se-nescent, madur resilient, descens i reducció de la capçalera per assecament de la part superior, decaï-ment, mort irreversible, arbre sense futur.

El Centre national de la propriété foresière (CNPF) i l’Insitut méditerranéen du liège (IML) han cons-truït i elaborat aquesta eina de diagnòstic de l’estat fisiològic de l’alzina surera:

(12)

• Guia d'ús del mètode ARCHI aplicat a l'alzina

surera (Quercus suber): https://www.ectadapt.

eu/es/file/743/download?token= W5lfNNg.

• Clau dicotòmica ARCHI per a l'alzina

sure-ra (Quercus suber): https://www.ectadapt.eu/

file/742/download?token=ZkoolBO3.

El mètode s’aplica a cada peu de la parcel·la i permet estimar l’estat sanitari de la massa. Es tracta d’una eina de suport a la presa de decisions per part dels professionals per assolir una gestió de la sureda sostenible i adaptada als efectes del canvi climàtic. El mètode ARCHI és una eina de diagnòstic visual que avalua la capacitat de decaïment i de resilièn-cia dels arbres amb l’observació de l’arquitectura de les capçades dels individus, mitjançant un doble diagnòstic: el de la fase de desenvolupament i el de l’estat fisiològic. Se centra en els símptomes arqui-tecturals del decaïment, però no en les seves causes. El mètode ARCHI permet diagnosticar la reversi-bilitat o irreversireversi-bilitat d’un decaïment, distingir

entre mortalitat natural i mortalitat anormal, i as-sessorar als gestors i als propietaris en la gestió i el seguiment de les suredes.

El mètode ARCHI per a l’anàlisi estructural i fisio-lògic de l’alzina surera:

• Se centra en l’anàlisi de la qualitat de la rami-ficació (normal o pobra): les branques mortes, els estalocs, el contorn de la capçada, les en-forcadures principals, la ramificació (normal o pobra) i els rebrots (ortòtrops, plagiòtrops o ageòtrops).

• Distingeix entre mortalitat natural per enve-lliment (alzina surera senescent) i mortalitat anormal per decaïment.

• Distingeix entre decaïment i resiliència. No sempre l’arbre amb més mortalitat a la part superior de la capçada (conjunt superior de ci-malls) és el que presenta més decaïment. A la fotografia de l’esquerra, les nombroses branques mortes de la part superior poden induir a

con-Fotografies: S. Peyre (CD66).

Taula 2. Els diferents estats d'un arbre segons el mètode ARCHI

Classificació segons el mètode ARCHI Pronòstic del desenvolupament de l'arbre a curt termini

Arbre sa Arbre que presenta una arquitectura d'acord amb la seva etapa de desenvolupament o seqüència de referència. Arbre estressat Arbre que presenta una arquitectura que es desvia de la seqüència de referència. Futur incert.

Arbre resilient Arbre que presenta una dinàmica de retorn a l'estat prèvia a la pertorbació. Arbre amb descens de la capçada Arbre que està desenvolupant una nova capçada sota la capçada original. Arbre en decaïment irreversible Arbre encallat en una situació de no retorn a la seqüència de referència. Arbre mort Arbre que presenta el càmbium mort a 1,3 m per sobre del coll.

(13)

fusió, perquè en realitat, aquesta alzina surera, presenta una reacció resilient a l’estrès (catego-ria ARCHI en estat d’estrès). En canvi, l’alzina surera de la dreta, malgrat presentar menys taxa de mortalitat, es troba en situació de decaïment irreversible a causa d’una ramificació superior pobra sense pràcticament cap nou rebrot en substitució.

L’anàlisi ARCHI es pot fer durant tot l’any menys a la primavera, quan l’alzina surera renova par-cialment el fullatge, fet que pot provocar matisos rogencs a la capçada. Si es fa el seguiment dels mateixos peus al llarg del temps, cal fer sempre l’anàlisi en el mateix període o estació. Es

reco-mana preveure un seguiment de durada entre 3 i 5 anys. Després d’una aclarida cal esperar entre 2 i 3 anys per tal que els arbres s’adaptin al nou canvi per poder avaluar-los amb el mètode ARCHI. En la fase d’observació del mètode ARCHI s’analitza, aplicant els criteris de la clau dicotòmica, l’estructura de l’arbre sencer, de la capçada sencera, de la capçada sense competència, de la meitat supe-rior de la capçada sense competència, de les unitats arquitecturals de la part superior de la capçada (ci-malls), dels cimalls de la part superior de la capça-da i de les branques baixes, que permeten arribar a les conclusions següents:

Jove Adult Madur Sonescent

Nombre de reiteracions 0 1 a 4 5 a 10 10 i +

Forma de les U.A. del cimall - Verticals rectilinis Cimalls arrodonits Arquejats apilats

Ramificació immediata Sí Sí No No

Policiclisme Sí No No No

Desenvolupament simpòdic Sí No No No

Ramificació diferida que la R immediataSí, menys vigorosa Sí Sí Reduïda

Potencial resiliència ++ + - 0

Font: Guia d'ús del mètode ARCHI aplicat a l'alzina surera (Quercus suber), 2018.

Distribució mundial de l'alzina surera (Quercus suber).

(14)

La clau ARCHI, realitzada en el marc del projec-te ECTAdapt ha estat desenvolupada en base a les observacions en peus dels Pirineus Orientals i per tant, pot ser utilitzada en tota aquesta zona de dis-tribució de l’alzina surera.

Bibliografia

«Guia d'ús del mètode ARCHI aplicat a l'alzina surera (Quercus

suber)». CPNL i IML, desembre de 2018:

https://www.ectadapt.eu/es/file/743/download?token=_W5lfNNq

«Clau dicotòmica ARCHI per a l'alzina surera (Quercus suber)». CPNF i IMF, desembre de 2018:

https://www.ectadapt.eu/es/file/742/download?token=ZkoolBO3

«Les 4 principes de la méthode ARCHI», Christophe Drénou (CNPF), juin 2014:

http://www.architetturadeglialberi.it/wp-content/

uploads/2015/05/Les-4-principes-de-la-methode-ARCHI.pdf

«Diagnostic sanitaire des arbres, la méthode ARCHI», Christo-phe Drénou (CNPF), janvier 2013:

https://www.researchgate.net/publication/290086308_ Diagnostic_sanitaire_des_arbres_la_methode_ARCHI

Més informació

Anna Pibernat apibernat@cilma.ca Tel.: 972 185 183

(15)

E

ntre les aplicacions forestals per a dispo-sitius mòbils que han aparegut durant els darrers anys hi troben l'app MOTI, una eina de butxaca per a la realització d'inventari forestal.

Discussió

Funcionalitats

Desenvolupada a Suïssa per investigadors de l'Escola Agrícola, Forestal i de Ciències de l'Alimentació (HAFL) en cooperació amb el Depar-tament d'Enginyeria i Tecnologies de la Informació a la Bern University of Applied Sciences (BFH), aquesta app fa possible recopilar les principals da-des d'inventari forestal, com ara: l'àrea basal (AB), l'altura de l'arbre (h), la densitat arbrada (N), o les existències en fusta (VAE). A més, connectat a un servidor, fa prediccions de creixement de la massa a mig termini.

Amb MOTI, es pot realitzar una sola parcel·la de mostreig aïllada, però també enregistrar les dades d'un grup de parcel·les per extreure'n els valors mitjans a mesura que es van realitzant, a la vega-da que es va calculant l'error obtingut del grup de parcel·les enregistrades. Per tant, permet realitzar qualsevol inventari dasomètric, amb tants estrats d'inventari com hi hagi. Totes aquestes dades, in-closes les coordenades geogràfiques dels punts de mostreig, es desen en un servidor des d'on es poden descarregar posteriorment, en format EXCEL, des de l'oficina estant.

Àrea basal

MOTI permet determinar l'àrea basal, en m2/ha,

d'acord amb el mètode de Bitterlich de recompte d'angles, igual que el d'un relascopi. L' usuari po-drà determinar lliurement el factor k assimilable a la «banda» del relascopi clàssic (Basal area factor), més ajustat per a cada tipus de massa, per obtenir l'àrea basal de la mostra. El procés és molt simple: igual com en un relascopi, hi ha dues marques en pantalla que determinen l'amplada de banda, i amb uns botons en pantalla permet anar sumant els

ar-bres que entren (figura 1).

L'app MOTI,

més que un relascopi

de butxaca

Figura 1. Captura de pantalla de MOTI: visualització de l'eina d'estimació de l'AB en dos exemples on l'arbre és dins de la banda.

(16)

Densitat de la massa

Per mesurar la densitat de la massa (N) en peus/ha, amb l'aplicació MOTI cal assenyalar dues mar-ques en un arbre situat al centre de la parcel·la. Únicament caldrà indicar en l'apartat de confi-guració l'alçada on es realitzen les dues marques (Upper mark i Lower mark), així com la super-fície de la parcel·la desitjada (si volem, per exem-ple, una parcel·la de radi 10m, caldrà indicar Plot

size=314,16m2) i, situant-se al perímetre de la

parcel·la de mostreig, podrem comprovar en la pantalla del dispositiu mòbil si estem dins del radi

de parcel·la o no (figura 2).

Altura de l'arbre

L' aplicació se serveix de les mateixes marques Up-per mark i Lower mark Up-per determinar l'altura de l'arbre. Cal allunyar-se de l'arbre que es vol mesu-rar, superposar la línia de la pantalla a sobre de les

marques i finalment a la punta de l'arbre (figura 3).

Figura 2. Usuari situat a dins de la parcel·la. Figura 2. Usuari situat fora de la parcel·la.

Figura 3. Visualització de la marca superior de la parcel·la.

(17)

Per acabar, l'aplicació incorpora dades de cubica-ció i creixements de les principals espècies forestals suïsses de manera que permet obtenir també dades de les existències i de la possibilitat de la massa en estudi a mig termini. Malauradament, però, aques-tes funcionalitats no són d'utilitat en les masses de Catalunya, atès que aquestes bases de dades són no-més d'espècies i creixements de les masses suïsses. Més enllà de prendre mesures, l'aplicació està pen-sada per a fer inventaris d'un conjunt de parcel·les i organitza de forma senzilla la informació que va recollint. Permet anar creant punts d'un mateix estrat d'inventari, nous estrats d'inventari, i anar

desant la fitxa de cada punt i cada estrat (figura 4).

Calibratge

Per poder utilitzar aquesta aplicació amb precisió, és absolutament necessari fer un calibratge previ dels sensors del dispositiu mòbil abans de pren-dre qualsevol tipus de mesura. La mateixa aplica-ció disposa d'un assistent de calibratge que et guia en aquest procés, que dura uns 20 minuts, i que caldrà realitzar únicament un cop, després de la instal·lació de l'app en dispositiu mòbil o en taule-ta. Aquest calibratge requereix la realització d'una sèrie de curioses operacions que no es poden fer a camp de forma improvisada, atès que es necessita

una sèrie de material de suport, com ara una taula, un mirall, una impressora, etc. Bàsicament les ope-racions que calen fer són dues:

• Situant el mòbil a una distància determinada, cal fer fotos a un full de paper que conté unes ratlles dibuixades de diferents mides. Cal des-carregar i imprimir aquest patró de ratlles des de la web de l'app.

• Amb el mòbil davant d'un mirall, centrar una creu de pantalla sobre l'objectiu de la càmera del mòbil.

Precisió

Experiments realitzats durant el procés de desen-volupament de l'aplicació, indiquen que els

resul-Figura 4.

(18)

tats per a l'AB amb MOTI són tan bons com amb el relascopi de Bitterlich, si no millors. Per a les al-tures de l'arbre es van obtenir pitjors resultats que amb els que s'obtenen amb l'aparell Vèrtex.

Testatge a camp

Atès que les primeres proves que vam fer amb MOTI no semblaven tenir ni de bon tros tanta pre-cisió (per l'àrea basal) com diuen els desenvolupa-dors de l'aplicació, ens interessava testar per nosal-tres mateixos la precisió de MOTI, aprofundir en el coneixement de l'aplicació per poder, finalment, valorar la fiabilitat de les mesures que en podem extreure.

El primer que vam fer va ser calibrar de nou el dis-positiu mòbil. En lloc de fer-ho a mà alçada, ho vam fer amb el mòbil fix en un trípode, i tenint molta cura en cada una de les operacions de calibratge.

Treball de camp

Per poder contrastar la fiabilitat de MOTI, ens vam centrar en la mesura de l'àrea basal, però també vam fer proves per a l'altura i la densitat.

Necessitàvem dades de parcel·les d'inventari re-cents, fiables, i localitzades amb total precisió per poder repetir les mesures de l'AB amb MOTI. Així que ens vam desplaçar a les zones on l'Àrea de Fo-ment de la Gestió Forestal Sostenible del Centre de la Propietat Forestal tenia inventaris acabats de re-alitzar a la seva Xarxa de Parcel·les Demostratives, tots ells mesurats amb cinta diamètrica, distàncies i altures amb Vèrtex, i correcció del pendent. Vam realitzar dos testos diferents per l'àrea basal: A. Una mostra aleatòria simple de 3 mesures

d'àrea basal sobre una pineda de 3.000m2 del

Montmell, regular, de pi blanc, on s'havia fet un inventari exhaustiu peu a peu, amb les caracte-rístiques següents: diàmetre mig (Dg) de 20cm,

903 peus/ha i AB=30,79m2/ha.

B. 32 mesures de l'àrea basal sobre 15 parcel·les d'inventari circulars de 10m de radi,

realitza-des en quatre localitzacions diferents: es van prendre dotze mesures amb k=1, onze mesures amb k=1,5 i set mesures amb k=2 en funció del diàmetre mig de la massa. Les característiques de les parcel·les mostrejades presentaven força variabilitat: pendent del terreny entre pla i 40%; diàmetre mitjà entre 10,4cm i 32,5cm; densitat entre 286 peus/ha i 4.378 peus/ha. La distribu-ció diamètrica d'aquestes masses en tots els ca-sos era regular o força regularitzada.

Resultats Àrea basal

Al primer test sobre l'inventari peu a peu (A), es va escollir un factor k=1,5 per a la mesura de l'AB. La di-ferència entre l'àrea basal amb MOTI i l'obtinguda de

l'inventari va ser únicament de 0,46 m2/ha (taula 1).

Taula 1. Dades obtingudes del m.a.s. amb MOTI

Mostra k AB (m2/ha) Error (%)

1 1,5 34 3,21%

2 1,5 31,5 0,71%

3 1,5 25,5 -5,29%

Mitjana 30,33 -0,46%

(B) Al segon test realitzat sobre les parcel·les d'inventari circulars, vam utilitzar bàsicament k=1,

k=1,5 i k=2. Amb k=1,5 i k=2 vam obtenir els

mi-llors resultats amb una diferència mitjana de poc més del 10% respecte de l'AB real. Els pitjors van

ser amb k=1 amb un error mitjà del 12,3% (taula 2).

Taula 2. Resultats de l'error obtingut amb MOTI

Error AB k=1 k=1,5 k=2

Mitjà 12,3% 10,3% 10,2%

Màxim 26,2% 19,5% 33,1%

Mínim 0,2% 2,1% 0,9%

p85 19,4% 16,2% 17,0%

Es van buscar correlacions entre la variació de l'error i altres paràmetres de la massa, com ara: dià-metre mitjà de la massa (Dg), densitat arbrada (N) o el pendent. L'única relació clara que s'ha trobat ha estat amb el diàmetre mitjà de la massa.

(19)

Amb k=1 s'aprecia que els resultats són força pit-jors quan el diàmetre mitjà de la massa aug-menta (7,2% per Dg<12,5 i 14% quan Dg>12,5).

Dg k=1,5 k=2

Dg<25cm 7,8% 16,1%

Dg>25cm 12,4% 5,8%

Pel que fa a k=1,5, també s'observa que augmenta l'error quan el diàmetre mitjà de la massa augmen-ta si Dg>25cm. I en canvi, les mesures amb k=2 presenten molt millors resultats amb Dg superiors a 25cm.

Pel que fa al sentit de l'error obtingut, s'observa que es produeix tant per excés com per defecte. I es produeix aproximadament en la mateixa propor-ció. De les 32 mesures preses, 16 (50%) van ser per sota de l'AB real, i 16 per sobre. No hi ha diferències importants tampoc per segments de k.

L' error es redueix notablement en la mesura que s'incrementa el nombre de mostres.

Densitat

Pràcticament en totes les mesures realitzades vam obtenir el mateix valor de N que estàvem contras-tant. No hi ha diferències significatives.

Altura

Vam obtenir una gran variabilitat de mesures d'altura. Fins i tot repetint la mateixa mesura al mateix arbre obteníem resultats molt dispars.

Discussió i principals conclusions

Àrea basal

La primera conclusió a extreure del testatge a camp és que quan es pren una sola mesura aïllada de l'AB amb MOTI l'error és acceptable, sempre que es

faci una adequada elecció del factor k. Així, per a

masses de menys de 25cm de diàmetre mitjà

sem-bla més aconsellable k=1,5 i per sobre de 25cm k=2. Únicament quan és inferior a 12cm s'utilitzaria k=1. Amb aquesta elecció de la k, l'error va baixar a per-centatges del 5,8%-7,8%. Tot i així, quan es va usar la mateixa k, l'error mitjà esperat seguia en un rang molt acceptable (entre el 10,2% i el 12,3%). No obs-tant això, hem trobat errors de fins al 33% en el cas més desfavorable.

Si en lloc d'una mostra aïllada es realitza un mos-treig amb una intensitat superior a 3 mesures, l'error baixa a valors molt inferiors per compensa-ció de l'error.

Atès que l'error de mostreig en PTGMF es dema-na que sigui inferior al 20-25%, es valoren molt positivament els resultats obtinguts per la mesura de l'AB amb MOTI, atès que es pot considerar ad-missible, per fer-se una idea força ajustada d'aquest paràmetre per fer una comprovació singular sobre el terreny.

Una altra concusió rellevant a la qual hem arribat és que la fiabilitat d'aquestes dades està molt

rela-cionada amb un acurat calibratge del dispositiu mòbil. Les primeres dades que vam prendre es van

fer amb un calibratge realitzat a pols i de seguida vam veure errors molt grans. Es recomana un ca-libratge més acurat utilitzant un trípode o alguna altra forma de subjecció del mòbil per fer el cali-bratge davant del mirall i augmentar la precisió de l'operació.

Altres aspectes menors, però també importants,

que hem observat que tenen repercussió en

l'obtenció d'unes bones dades són els següents: 1. Comptabilitzar els arbres dubtosos: hi ha

arbres que, per estar just al límit de l'amplada de banda, es fa difícil saber si entren dins de la banda o no. Aquests «arbres dubte» els vam comptar tots a part i, al final, en vam afegir la meitat. Hem fet les comparacions i hauríem obtingut molt pitjors resultats si els haguéssim inclòs tots, o bé si no n'haguéssim inclòs cap, especialment quan utilitzem k=1,5 o k=2.

(20)

2. Ajudar-se de la captura de pantalla: si no es

té un pols excel·lent, és fàcil tenir dubtes amb arbres que són lluny, fins i tot utilitzant el zoom disponible a l'aplicació. Un truc que ens va ser útil és fer captura de pantalla, i així veure amb

la foto fixa si entra o no (figures 6 i 7).

3. No comptar peus menors: si la parcel·la és

molt densa i presenta molts peus menors, és possible que a prop del centre de la parcel·la hi hagi peus de diàmetre inferior a 7,5cm que en-trarien dins la banda. Fetes algunes parcel·les d'aquestes característiques, comprovem que no s'han de comptabilitzar aquests arbres menors per reduir l'errors.

Densitat

La determinació de la densitat és molt bona. Fetes les comprovacions sobre la cinta mètrica, l'error en la determinació del radi de parcel·la és de pocs

cen-Figura 6. Captura de pantalla.

Figura 7. Ampliació captura de pantalla.

tímetres. És difícil que tingui un efecte important sobre el resultat de N, sobretot si les masses no són molt denses, atès que hi ha pocs arbres que estiguin al límit del perímetre de la parcel·la que generin dubtes sobre si entren o no.

Altura

Massa factors influeixen en l'obtenció d'una bona mesura d'altura de l'arbre amb MOTI. El principal obstacle rau en poder observar adequadament la punta de l'arbre. Observem que cal allunyar-se molt de l'arbre per poder-la veure, i també per poder es-tablir el punt exacte sense dubte. Això fa que, per altra banda, calgui fer l'enfocament a les marques (alta i baixa) de lluny, amb molta dificultat i poca precisió. El fet que calguin tres mesures, a pols, per una sola dada d'altura, fa que l'error es vagi sumant i que aquest mètode de mesura sigui molt imprecís.

Valoració global

Com a valoració global, i sobretot si fem la compa-ració amb altres dispositius, podem fer una anàlisi de fortaleses i de febleses de l'ús d'aquesta eina:

Fortaleses

• No requereix de més material que el mòbil i el marcador per poder fer estimacions molt apro-ximades, a camp, i d'una forma força àgil. Més fàcil que una regleta, el marcador es pot fer amb dues cintes o cordes lligades al tronc de l'arbre. • Permet no tan sols anar emmagatzemant d'una

forma organitzada les dades obtingudes i ob-tenir mitjanes a camp, sinó també enviar les dades de forma fàcil via e-mail o WhatsApp en

format *.cvs. (figura 8).

• Només cal una persona per prendre totes les mesures.

• Possibilitat de captura de pantalla per evitar el tremolor del pols i poder decidir si entra en la banda o no. Aquest és un avantatge en contrast tant amb el relascopi de Bitterlich com amb el

(21)

Febleses

• La presa de dades de l'AB i de N no es pot uti-litzar si el sotabosc és alt i no hi ha visibilitat. Ni tampoc si la massa presenta moltes branques

baixes (figura 11).

• La determinació de la densitat de massa (N) és molt precisa, però només permet obtenir la densitat, i no la distribució diamètrica.

• Per a la determinació de l'altura de l'arbre no s'obtenen bons resultats. Els errors SÓN majors que utilitzant altres aparells, com el Vèrtex. • Només està disponible en anglès i caldrà tenir

un mínim de vocabulari tècnic per poder-ne fer ús.

Figura 8. Visualització de les dades directament en Excel.

Figura 9. Dubtes sobre si està dins o fora.

Figura 10. Ampliació de la captura de pantalla anterior.

Figura 11. La vegetació no permet veure amb claredat l'arbre.

Els principis tècnics i de funcionalitats de MOTI estan descrits en el llibre «MOTI - L'inventaire forestier simplifié par le smartphone» (només en francès), disponible a Kessel Publishing House:

(http://www.forestrybooks.com)

Quim Serra

Enginyer Tècnic Forestal Centre de la Propietat Forestal

(22)

L

a tempesta Vaia, que va tenir lloc el 29 d’octubre de 2018, va provocar el pitjor de-sastre viscut mai als boscos italians. Una àrea de prop de 42.500 hectàrees va patir danys considerables o la destrucció total dels seus boscos, deixant un total d’uns 8,5 milions de metres cúbics de fusta a terra (Chirici et al. 2019). La tempesta va castigar fortament el nord-est del país, la zona que acull els boscos més productius i que produeix la majoria de la fusta de coníferes destinada a la ma-nufactura. Una quantitat de fusta equivalent a unes set vegades la producció de les regions implicades.

Els boscos afectats són, majorment, boscos plani-ficats i certiplani-ficats i estan subjectes a una gestió ru-tinària i sostenible. A escala europea, hi ha hagut tempestes més destructives que han causat danys molt més grans, com va passar a Lothar (1999), on van arribar a caure fins a 180 milions de metres cúbics de fusta. Tanmateix, Itàlia, protegida pels Alps dels huracans de l’Atlàntic, no havia patit mai danys de tal magnitud fins ara.

Itàlia ocupa un paper particular en el sector de la fusta: hi ha un important sector de segona trans-formació de la fusta, tot i que s’importa gran part de la matèria primera. Es calcula que el 2017 es van

Tempesta Vaia: la proposta

d'una «Cadena Solidària»

PEFC

Després dels greus danys causats per la tempesta Vaia, PEFC Itàlia ha llançat

el projecte Cadena Solidària, una iniciativa per revaloritzar la fusta dels

ar-bres caiguts per la tempesta que té per objectiu ajudar les zones afectades i,

al-hora, reduir les importacions de fusta i redescobrir la riquesa fustera del país.

importar uns 3,7 milions de metres cúbics de fusta en brut i 5,2 milions de metres cúbics de fusta semi-transformada (equivalents, respectivament, al 65 % i 79 % del consum nacional) (RaF Itàlia 2017/2018). A més, es continua pensant en Itàlia com un país pobre en boscos, malgrat que han crescut conside-rablement tant en mida com en biomassa i la taxa d’ús és menor que a la resta d’Europa (del 18 % al 37 % segons RaF Itàlia 2017/2018).

El principal problema de l’Itàlia forestal és el risc d’abandonament: una gestió forestal activa i sos-tenible permetria revalorar els productes forestals, i no només la fusta, fet que contribuiria a la crea-ció de riquesa i ocupacrea-ció a les zones de muntanya i d’interior.

La tempesta Vaia ha fet veure als italians que als seus boscos hi ha molta fusta de qualitat: els mit-jans de comunicació i l’opinió pública —que nor-malment només parlen dels boscos quan es veuen afectats pels incendis a l’estiu— van parlar de la tempesta, però també de les funcions dels boscos, del valor econòmic i mediambiental de la fusta que,

emmagatzemant CO2, ajuda a reduir el canvi

cli-màtic, de la fusta que calia recuperar i del dany pa-tit pels propietaris dels boscos i el sector.

(23)

Projecte Cadena Solidària

Diverses associacions que estan en contacte amb PEFC Itàlia van demanar què podien fer per ajudar a restaurar els boscos fets malbé: Itàlia, en temps de necessitat, es bolca amb els damnificats i vol ajudar. La prioritat, clarament, és recuperar la fus-ta caiguda i netejar la superfície de les zones fetes malbé: per protegir el recurs, accelerar la recupe-ració del bosc i evitar l’aparició dels escolítids, que ataquen plantes malaltes i representen un greu risc per als boscos circumdants en els anys posteriors a la destrucció del bosc afectat. En el període imme-diatament posterior a la tempesta Vaia, el preu de la fusta va experimentar una caiguda significativa: la gran quantitat de fusta disponible per comer-cialitzar, l’augment dels costos de manufactura (a causa de l’augment de les pèrdues i les dificultats que sorgeixen durant el procés de manufactura, la perillositat...) i els problemes de reorganització van provocar una tendència baixista que va afectar la cadena. El preu mitjà de la fusta en peu a la

provín-cia de Trento va passar, per exemple, de 55-60 €/m3

a 25-30 €/m3. Per descomptat, els lots eren

dife-rents: un provenia d’arbres seleccionats, de mida gran, en peu en circumstàncies normals; i l’altre, d’arbres caiguts, de mida molt variable i amb rup-tures i tensions com a conseqüència de la tempesta.

La proposta de la Cadena Solidària va néixer, en aquest context, com una petició al sector manufac-turer de la fusta perquè adquirís la matèria prime-ra dels arbres caiguts a causa de la tempesta. Així, es contribuïa a la restauració dels boscos afectats en substitució d’almenys una part de la fusta im-portada. La cadena neix també en resposta a la de-manda del consumidor de comprar productes fets amb fusta de Vaia, dins d’un sistema de garantia controlat per organismes de certificació acreditats. Algunes d’aquestes entitats, adherides al projecte Cadena Solidària PEFC, van anunciar que realit-zarien descomptes en els costos de certificació per mostrar la seva solidaritat amb els propietaris i les empreses certificades afectades.

Es donen les condicions perquè el projecte funcioni: hi ha interès i voluntat per part dels consumidors, cosa que pot orientar la demanda pública i fomen-tar l’ús de la fusta de Vaia premiant-ne l’ús en les licitacions públiques; el sector de la primera trans-formació (talladors i serradores), tot i no poder ab-sorbir ràpidament tota la fusta, té capacitat opera-tiva i està contribuint al projecte de manera molt significativa, fins i tot en valoració de la cadena fo-restal local. Per acabar, una contribució important també podria venir del fort sector italià encarregat de les successives fases de transformació de la fusta,

(24)

que podria enviar un senyal clar de la seva voluntat de comprar i revalorar la fusta de Vaia.

Com funciona

La Cadena Solidària està destinada a propietaris fo-restals afectats, a empreses que utilitzen i transfor-men la fusta i a associacions i entitats que desitgin col·laborar-hi. El sistema funciona com una cade-na de custòdia específica per a la fusta provinent dels estralls de la tempesta Vaia que funciona mit-jançant un sistema de crèdits i que està controlat per organismes de certificació acreditats, com és el cas de la Cadena de Custòdia PEFC.

L’ entrada de la fusta a la Cadena Solidària la deter-minen els propietaris dels boscos, que són els que sol·liciten a PEFC l’ús del logotip de la Cadena

So-lidària (figura 1). La fusta de propietaris no

certifi-cats també podrà formar part de la cadena, encara que en aquest cas portarà el logotip de la Cadena Solidària però no el de PEFC.

En canvi, els primers compradors (empreses fuste-res, serradores i comerciants) han de tenir la certi-ficació de la Cadena de Custòdia PEFC, ser italians i comprar com a mínim una quantitat de fusta d’arbres caiguts igual al 50% del seu consum mitjà

anual o una quantitat superior a 10.000 m3 de fusta.

Les següents fases de la Cadena de Custòdia es gestionen amb el sistema de crèdits i d’acord amb les quantitats comprades i al rendiment mitjà de la producció, posant així el logo a disposició del següent client. El logotip acompanya la fusta afec-tada des del bosc fins al producte acabat i el con-sumidor. Tota empresa interessada a obtenir-lo ha de comunicar la seva compra a PEFC Itàlia —que l’autoritzarà a utilitzar el logotip de la Cadena So-lidària— i a l’Organisme de Certificació (OdC) — que en controlarà la gestió de la traçabilitat. L’ús del logotip promocional de la Cadena Solidària també es concedeix a les associacions i organismes que donen suport al projecte, com ara socis de PEFC, associacions interessades i organismes amb els quals PEFC Itàlia té acords en vigor. A finals de

maig de 2019, 30 propietaris forestals, 16 empre-ses de transformació i 12 organitzacions havien sol·licitat el logotip.

La llista de membres de la cadena està publicada a

la pàgina web www.filierasolidalepefc.it, que també

conté fotografies, notícies i actualitzacions sobre la cadena i la recuperació de la fusta de Vaia. PEFC Itàlia, per la seva banda, ha col·laborat en el projec-te contractant una persona d’abril a juliol de 2019 per promoure la Cadena Solidària entre empreses i propietaris i ha centrat les seves tasques de comu-nicació en difondre l’activitat de l’associació, in-formacions relacionades amb els danys causats pel temporal als mitjans de comunicació i les activitats de recuperació dutes a terme.

Entre aquestes activitats, destaquem haver por-tat l’arbre de Nadal a Montecitorio i al Quirinale, haver col·laborat en l’escenografia de l’obra Les troianes, d’Eurípides, al festival de Siracusa —dis-senyada per l’arquitecte Boeri i el consorci Inno-va— proporcionant troncs de Vaia cedits pel Con-sorci Boschi Carnici, haver participat en la MADE de Milà, haver comercialitzat les puntes dels arbres caiguts com a arbres de Nadal i haver creat un mu-seu de Vaia a l’altiplà d’Asiago amb els troncs dels arbres caiguts.

(25)

Conclusions

La fusta i els productes produïts a partir dels arbres caiguts a causa de la tempesta Vaia, gràcies al logo-tip de la Cadena Solidària, recordaran als italians la tempesta i el que la cadena forestal fusta italiana va aconseguir fer en una situació d’emergència com aquesta. PEFC Itàlia es va posar a treballar imme-diatament per ajudar les zones afectades i va dema-nar a tota la cadena forestal fusta italiana que unís forces per incrementar l’ús de la fusta local provi-nent dels arbres caiguts per, així, fer de la tragèdia una oportunitat de desenvolupament. Aquest pas va ser molt important per a un país amb un fort sector industrial que actualment importa una gran part de la fusta que utilitza i que podria contribuir molt més a revalorar els recursos locals.

Finalment, la Cadena Solidària podria significar un punt d’inflexió cultural important que tingués com a resultat la unió dels agents implicats a la cadena forestal i una nova concepció del sector en la qual es tinguéssin en compte aspectes forestals i tecno-lògics del món de la fusta així com la sostenibilitat del seu ús al llarg del seu cicle de vida.

També seria una bona oportunitat per dialogar amb la societat civil i unir mons diferents per am-pliar l’estret cercle de les empreses forestals i de manufactura i involucrar enginyers de disseny, em-presaris o consumidors.

Autors/es:

Maria Cristina d'Orlando, Francesco Dellagiacoma, Antonio Brunori, Tiziano Delpero

(PEFC Itàlia. Correu-e: info@pefc.it)

Article cedit per a la revista Silvicultura en el marc de la xarxa «Euformag» de revis-tes europees del sector forestal.

Bibliografia:

ChiriCi G. etl al., 2019. Stima dei danni della tempesta «Vaia» alle foreste in Italia. Forest@16: 3-9.

raf italia 2017/2018, 2019 - Rapporto sullo stato delle for-este e del settore forestale in Italia. Prodotto dalla Rete Rurale Nazionale (RRN 2014-2020); Compagnia delle For-este (AR). https://bit.ly/2CWJ1Ji.

(26)

L

'IBP és una eina de suport a la planificació i la gestió forestal, pensada principalment per a facilitar la integració de criteris de conser-vació de la biodiversitat en la gestió multifuncional, que combina diversos objectius de gestió, incloent-hi la producció i/o la prevenció d’incendis.

Després de més de 10 anys de treball en paral·lel a ambdues bandes del Pirineu sobre la forma i el con-tingut d’un índex de biodiversitat, aquest any 2019 s’ha elaborat una versió harmonitzada de l’IBP per a Catalunya: l’IBP_Cat. Aquesta nova versió de l’índex, coordinada pel Centre de la Propietat restal (CPF) i el Centre National de la Proprieté Fo-riestière (CNPF) francès, s’ha consensuat amb els diferents agents implicats en la gestió i conservació dels boscos a casa nostra. L’IBP_Cat ha de permetre avaluar la biodiversitat ordinària per a aquella gran majoria de boscos als quals no és possible realit-zar una anàlisi detallada, facilitant, d’una banda, la conservació i millora de la biodiversitat dels eco-sistemes forestals gestionats, i de l’altra, la posada en valor del servei ecosistèmic que aquests boscos gestionats ofereixen.

Posada a punt de l'Índex

de Biodiversitat Potencial

(IBP): un termòmetre per

a mesurar la capacitat

d'allotjar biodiversitat

dels boscos (gestionats) de

Catalunya

«Si els que llegiu aquestes línies ja fa

anys que gestioneu una finca

fores-tal, no us descobrirem res de nou en

dir que hi ha certs elements del bosc

que marquen la diferència quant a

biodiversitat. Tampoc no us

sorpren-drà llegir que les decisions de gestió

que preneu són determinants a l’hora

d’afavorir o no aquesta diversitat.

Alguns, fins i tot, us reconeixereu en

l’afirmació que productivitat i

bio-diversitat no són incompatibles, ans

el contrari, sinèrgiques. Però, a tots,

tant si sou gestors experts com

no-vells, us pot ser d’utilitat, en algun

moment, posar números de manera

objectiva a aquest coneixement. És

per això que s’ha elaborat l’Índex de

Biodiversitat Potencial (IBP) de

Ca-talunya».

(27)

RESUM

Es descriuen les característiques tècniques i econòmiques de tres plantacions d'enriquiment demostrati-ves dutes a terme a les comarques de la Noguera, l'Anoia i l'Alt Penedès, en diferents situacions de partida i amb diferents objectius.

Plantacions realitzades entre novembre de 2018 i gener de 2019 pel Centre de la Propietat Forestal (CPF) en col·laboració amb la propietat, en el marc del projecte LIFE CLIMARK, co-finançat per la Unió Europea.

EL CONTEXT: Plantacions, més enllà de la producció de fusta? Adaptació, mitigació climàtica

i millora de la biodiversitat

A Catalunya, les plantacions forestals com a opció productiva queden restringides a les zones més humides on el rendiment esperat de la fusta de qualitat en compensa els alts costos d'execució i manteniment. Però ja fa uns anys que altres motius (sense o en combinació amb els pro-ductiu) han dut gestors/es i recercadors/es a interessar-se per un tipus de plantacions forestals de més ampli espectre territorial: les plantacions d'enriquiment.

Les plantacions d'enriquiment busquen introduir o incrementar la pro-porció d'una o més espècies en una massa forestal pre-existent (Coello et al.,2019) i són una pràctica habitual en la silvicultura propera a la natura. El propòsit general és augmentar la complexitat de composició i estruc-tura del bosc, amb la qual cosa, de retruc, s'aconsegueix: d'una banda, millorar la persistència de la massa arbrada enfront de pertorbacions, i, de l'altra, aprofitar el potencial productiu de les micro-estacions més favorables (fons de vall, rases, zones afeixades...).

Més enllà del sector forestal mateix, l'agricultura ecològica mira també aquestes plantacions amb interès, ja que posa en valor el paper de l'arbrat i el matollar vora cultius com a generadors de biodiversitat i, per tant, de fauna auxiliar per al control de plagues. Paral·lelament, les plantacions d'enriquiment poden ser considerades una

mesura de mitigació del canvi climàtic, atès que acceleren la capacitat de fixació de CO2 del rodal i representen

una de les poques oportunitats de plantació per a mitigació en un país amb excedent de superfície arbrada com és el nostre.

L’ ACTUACIÓ: Execució de 3 plantacions d'enriquiment a les comarques de la Noguera, l'Anoia

i l'Alt Penedès

Execució de 3 plantacions demostratives, fetes en el marc del projecte LIFE CLIMARK, que inclou les plantacions d'enriquiment com a mesura de mitiga-ció-adaptació recomanable en 3 situacions de partida: • Rodals afectats per incendis amb regenerat poc

dens i/o poc diversificat.

Cas Finca Municipi Núm. IOF

1 Pla de l'Oliva La Baronia de Rialb Sense pla 2 Can Sabater de Puigcaní Sant Joan de Mediona PTGMF 3622 3 Clos Costela La Llacuna PSGF 608

Plantació d'enriquiment amb cirerer a un fons de vall al Montnegre.

Figure

Actualización...

Referencias

Related subjects :