Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al solar número 18 del carrer Espinach del barri del Serrallo

Texto completo

(1)

Memòria de la intervenció arqueològica realitzada

al solar número 18 del carrer Espinach del barri

del Serrallo

(2)

CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 1

ÍNDEX

I.- INTRODUCCIÓ. II.- SITUACIÓ. III.- ANTECEDENTS.

IV.- METODOLOGIA I PLANTEJAMENT. V.- DESCRIPCIÓ DELS TREBALLS. VI.- CONCLUSIONS.

VII.- BIBLIOGRAFIA.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA DOCUMENTACIÓ PLANIMÈTRICA

(3)

I.- INTRODUCCIÓ.

La present memòria d’excavació correspon als treballs arqueològics portats a terme en un solar situat al núm. 18 del carrer Espinach del barri del Serrallo de Tarragona, entre els dies 16 i 17 de febrer de 2004. Aquestes tasques estan finançades per l'empresa promotora de l'obra DEBASE GESTIÓN, S.L. i executats per un equip de CODEX-ARQUEOLOGIA I PATRIMONI sota la direcció tècnica de Susanna Adell Chavarria i la col·laboració de Ester Ramón Sariñena1.

Les raons que han motivat aquesta intervenció venen determinades per la intenció de la propietat del solar de construïr un edifici plurifamiliar. Prèviament a la construcció era necessària la realització d’un rebaix del solar, per tal de fer les fonamentacions de l’edifici projectat. Aquest rebaix podria afectar les possibles restes existents en el subsòl, per la qual cosa s’havia d’efectuar sota control arqueològic

1

(4)

CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

3

II.- SITUACIÓ

.

Aquest solar està situat a la cantonada entre els carrers d’ Espinach i del Callao en el barri del Serrallo a Tarragona, en l’illa delimitada pels carrers de Sant Pere, Callao, Espinach i Sant Andreu. Dins del parcel·lari municipal es situen al polígon 17, illa 49 (24269), parcel·les 12 i 15.

Presenta 10 metres de façana al carrer d’Espinach i 15’5 metres al Carrer de Callao, amb una superfície de 155 m2,

Les seves coordenades UTM són 31 TCF 352373 552671 / 352382 552676 / 352385 552646 / 352393 552650.

El solar objecte d'estudi es situa fora del recinte emmurallat romà i modern, junt a la desembocadura del riu Francolí. Es considera que en època romana era part del mar.

(5)

III.- ANTECEDENTS

.

La intervenció arqueològica més propera ès la realitzada a l’immoble contigu, que ocupava l’espai de solars entre els carrers d’Espinach (núm 16) i sant Pere (núm. 43). Aquesta intervenció, que es va portar a terme a l’agost de 2002 sota el control de Susanna Adell i Jacinto Sanchez, de CODEX – SCCL, va permetre documentar l’inexistència de restes arqueològiques.

Si ampliem més el radi d’infuència podem considerar els resultats d’altres intervencions de les rodalies.

Carrer Reial, 23/Carrer Smith 26. Sondeigs de delimitació realitzats pel Servei

d'Arqueologia (1983). Sota nivells de runa d'època moderna es va localitzar un potent estrat de sorres. Es va arribar fins a una fondària de tres metres (PÉREZ 1991: fig. 2, 13).

Carrer Reial, 30. Diversos autors donen notícia de la troballa d'un cap de sàtir en

marbre blanc (CORTES/GABRIEL 1985: 100, 9; PÉREZ 1991, fig. 12, 14).

Carrer Reial, 30b. Excavacions arqueològiques realitzades pel Museu

Arqueològic de Tarragona (1973). Localització de murs de certa importància (CORTES/GABRIEL 1985: 100, 10; PEREZ 1991: 16).

Carrer Reial, 34-36. Excavació arqueològica (CODEX 1995 TR-34). Es va

sondejar una superfície total de 786 m2, fina a una cota d'un metre sobre el nivell del mar. Es van individualitzar diversos nivells de terraplenament i un mur de època contemporània.

(6)

CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

5

Carrer Reial, 38 / Carrer Lleó, 33. Les prospeccions arqueològiques realitzades

l'any 1973 (MNAT) van permetre localitzar un mur de carreus (orientat nord-sud, segons Aleu 1958) que, segons W. Pérez, arribava fins a un nivell de sorres situat a una fondària de 3,60 metres per sota de la cota actual de carrer (PEREZ 1991: fig. 2, 15).

Carrer Reial, 48-56. Al construir-se la casa número 54 del carrer Reial

(actualment 48-56), al davant de la plaça dels Infants, B. Hernández va recollir una mostra de sorra de platja a una fondària de tres metres respecte a la cota de carrer (PÉREZ 1991: 13-14).

PERI 2, Parcel·les 5-6. Excavació controlada (CODEX T2-5, 1996). Es va

rebaixar fins a tres metres per sota de la cota de carrer. Resultats negatius. Només es pot destacar la localització d'un nivell de sorres a 2,40 per sota del nivell de carrer

PERI-2, Parcel·la 4 (Carrer Torres Jordi, 22). Excavació arqueològica

(CODEX), en el decurs de la qual no es van documentar evidències d’època antiga (CODEX 1994).

PERI-2, Parcel·la 29. Treballs de delimitació realitzats per CODEX, que varen

permetre constatar la inexistència d’evidències arqueològiques (CODEX 1996b).

(7)

IV.- METODOLOGIA I PLANTEJAMENT

.

La intervenció arqueològica al solar s'ha adaptat a les necessitats constructives del nou edifici. Degut al substrat sorrenc i a la cota del nivell freàtic (-1,6 m) el projecte contempla la realització d'una llosa per a la fonamentació. Això suposa el rebaix de la totalitat del solar fins a la cota adequada, en aquest cas d’aproximadament 1 m. per sota del nivell actual del carrer.

Per tant, al solar objecte d'estudi, s'ha realitzat el seguiment arqueològic del rebaix mecànic total de tota la seva superfície fins arribar a la cota necessària per a la construcció de la llosa de fonamentació de l'edifici que es construirà en l'esmentat solar.

Aquests treballs han estat realitzats amb una màquina mixta, amb pala sense dents

Degut al fet que no s'ha detectat cap estructura ni nivell d'interès arqueològic en tota la superfície del solar, no ha estat necessària la realització de fitxes de registre així com tampoc la documentació planimètrica. Si que hem realitzat un reportatge fotogràfic tant de l'estratigrafía com del solar un cop excavat.

Paral·lelament, s'ha configurat la documentació planimètrica general, topogràfica i fotogràfica del jaciment, segons senyala l'article 11 del Decret 231/1991 amb data 28 d'Octubre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

(8)

CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

7

V.- DESCRIPCIÓ DELS TREBALLS

.

Prèviament a la nostra actuació s’havien realitzat els treballs d’enderroc de l’edifici existent. La excavació pròpiament dita va començar amb l’extracció del paviment de formigó que encara es conservava, i tot seguit s’inicià la intervenció arqueològica

A sota d’aquest paviment de formigó es detectà un estrat composat de sorres marrons i graves, que en alguns sectors del solar s’alternava amb un nou estrat de format per llims marrons.

La seqüència estratigràfica documentada en el solar núm 16 d’aquesta mateix carrer, ens mostrava uns nivells molt similars, a sota dels quals apareixia un estrat de graves barrejades amb llims de color grisenc de més de 0,40 m on se situava el nivell freàtic. En el nostre cas aqurest nivell no ha estat documentat, ja que la cota rebaixada és inferior.

Tots aquests nivells apareixien tallats pels murs de fonamentació de les construccions enderrocades, fets de pedres i argamassa, que apareixien tant perimetralment, com al mig del solar. Tanmateix una part del solar es trobava afectada per una estructura feta amb pedra i formigó, i una capa de quitrà, que es va interpretar com una antiga càmara frigorífica.

No es va documentar cap resta arquitectònica ni material d’interès arqueològic, per la qual cosa es va desestimar la realització d’una neteja manual.

(9)

VI.- CONCLUSIONS

.

La situació geogràfica que ocupa aquest solar, a les proximitats de l'antiga desembocadura del riu Francolí, determina en bona part la seqüència estratigràfica documentada.

L'estratigrafia geològica documentada en la intervenció arqueològica d'aquest espai la composen estrats clarament diferenciats pels seus components. El primer d'ells és un nivell de reompliment de graves i llims grisos provinents del Francolí en un moment de grans crescudes on els elements arrossegats són de granulometria gruixuda. Sobre aquest es va dipositar un nivell de llims marrons, sedimentats probablement per l'acció del riu en un moment d'aigües calmades. En alguns punts, aquest estrat apareix cobert per sorres, possiblement dipositades en un ambient de platja (UE 1008). Per tant la reconstrucció paisatgística d'aquesta zona en època històrica és la d'un lloc d'aiguamolls deshabitats vora el mar.

Sobre aquest nivell de sorres es dipositen una sèrie de nivells de poca potència d'argiles marró fosc intercalats amb altres nivells de sorres, que correspondrien a les primeres evidències d'ocupació d'aquesta zona del Serrallo. Malgrat l'absència de materials ceràmics per datar aquest moment, la cartografia antiga situa la primera activitat antròpica constatada en la posició que ocupa l'actual església del Serrallo, localitzada a escassos cinquanta metres al sud del solar. Es tracta d'un fortí o bateria que fou construït al marge esquerre de la desembocadura del Francolí. Mitjançant l'anàlisi dels plànols antics, la construcció d'aquesta estructura militar s'emmarcaria cronològicament a principis del segle XIX.

Superposat a aquest nivell hi hauria un estrat homogeni de composició heterogènia que possiblement va servir d'anivellament per la construcció de la casa enderrocada. Es tracta d’una construcció compresa dins el conjunt del barri del Serrallo.

(10)

CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

9 Aquests edificis, datats a mitjans del S. XIX, es realitzaren segons un model estàndard típic de les construccions del barri, que consisteix en una porta d'accés central que dóna a l'escala per la qual s'accedeix a les dues plantes de pisos de l'immoble. Flanquejant aquesta porta s'obren dues estances que donen al carrer.

Finalment hem de dir que en els treballs de seguiment arqueològic d’aquest solar no s’ha documentat fins a la cota rebaixada cap estructura d’interès arqueològic anterior a les fonamentacions dels immobles enderrocats, datats en el S. XIX.

(11)

VII.- BIBLIOGRAFIA

.

- ADSERIAS, M.; BURÉS, L.; MIRÓ, M.T.; RAMÓN, E. (1994): "L'assentament pre-romà de Tarragona" a Revista d'Arqueologia de Ponent, 3 (1993), Lleida, pp. 177-227.

- ADSERIAS, M.; BURÉS, L.; RAMÓN, E. (ep.): "Excavacions arqueològiques al carrer Pere Martell de Tarragona" a Tribuna d'Arqueologia 1993-1994. Barcelona.

- ALEU 1958: M. Aleu: El puerto de Tarragona desde el principio hasta nuestros

dias, inèdit

- AMO, M.D. del; BARRIAC, F. (1976): "Hallazgos arqueológicos en el camí de la Fonteta" a Butlletí Arqueològic (1975), Tarragona, pp. 107-111.

- ALFÖLDY, G. (1975): "Die Römischen Inschriften von Tarraco" a Madrider

Forsshungen, 10, Berlin.

- CODEX (1993): Memòria de la delimitació arqueològica al carrer Francesc

Bastos núm. 16. Tarragona. Memòria lliurada al Servei d'Arqueologia de la

Generalitat.

- CODEX (1994): Memòria dels treballs de delimitació arqueològica en un solar

del C/Eivissa (Parcel·la 14, illa 5 del PERI núm. 2 Jaume I-Tabacalera). Memòria

lliurada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat.

- CODEX 1994: Memòria de la prospecció arqueològica efectuada en el solar

núm. 22 del carrer Torres Jordi de Tarragona, Memòria inèdita lliurada al Servei

(12)

CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

11 - CODEX (1995a): Memòria de la prospecció arqueològica realitzada a l'illa

delimitada pels carrers Pere Martell, D, Smith i Jaume I (PERI numero 2 Jaume I -Tabacalera). Memòria lliurada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat.

- CODEX (1995b): Informe de la Prospecció Arqueològica realitzada al carrer

Pere Martell (Parcel·les 19 i 20 - Illa 6 - PERI 2). Informe lliurat al Servei

d'Arqueologia de la Generalitat.

- CODEX 1996: Informe de l'excavació arqueològica realitzada a les parcel·la 16

del PERI 2 (Jaume I - Tabacalera),Tarragona (Tarragonès) Informe inèdit lliurat al

Servei d'Arqueologia de la Generalitat

- CODEX 1996: Informe de l'excavació arqueològica realitzada a les parcel·les 19

i 20 del PERI 2 (Jaume I - Tabacalera),Tarragona (Tarragonès) Informe inèdit

lliurat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat

- CODEX 1996: Memòria de l’excavació arqueològica realitzada en la parcel·la 29

del PERI 2 (Jaume I - Tabacalera). Tarragona, Tarragonès, Memòria inèdita

lliurada al Servei d’Arqueologia de Catalunya.

- CODEX 1996: Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a les parcel·les

5/6 del PERI 2, Tarragona (Tarragonès) Memòria inèdita lliurada al Servei

d'Arqueologia de la Generalitat

- Comissió (1929): Llibre d'Actes de la Comissió de Monuments, sessió de 9 de novembre de 1929.

- CORTÉS, R.; GABRIEL, R. (1985): Tarraco: recull de dades arqueològiques. Barcelona.

(13)

- Efemèrides (1922): "Efemèrides Tarragonines" a Butlletí Arqueològic, època III, núm. 5, Tarragona.

- "Fragmento de monumento funerario" a Boletín Arqueológico, fasc. 23-24 (1948), Tarragona, pàg. 108.

- HERNÁNDEZ, B.; MORERA, E. (1892): Historia de Tarragona.

- PEREZ, W. (1991): "Hernández Sanahuja y el puerto de Tarragona" a Butlletí

Arqueològic, número extraordinari, Tarragona.

- SANCHEZ, J. (1956): "Límites de la necrópolis de San Fructuoso" a Boletín

Arqueológico, fasc. 55-56. Tarragona.

- SANCHEZ, J. (1973): "Los enterramientos de la Via Augusta" a Butlletí

Arqueològic, època V (1971-1972).

- VILALTA, M.; TARRATS, F. (1993): "Casa del Mar. Tarragona" a Anuari

(14)

CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

13

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA

(15)

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :