04 L’oferta, la demanda i el mercat
Solucionari del llibre de l’alumne
Notícia
«La ley anti-tabaco y la crisis rebajan un 8 % las ventas de los restaurantes», d’Europa Press, El Mundo, 13 de juliol de 2011.
Aquesta notícia analitza l’impacte de la llei antitabac sobre les vendes dels restaurants. Aquest cas real permet il·lustrar un dels temes presentats en aquesta Unitat: els efectes d’una pertorbació externa que desplaça la corba de demanda d’un bé o servei.
Qüestions:
1> Quins són els possibles factors explicatius de la reducció en les vendes dels restaurants?
Solució:
El fet que es presenta en aquest article de premsa és l’impacte de la llei antitabac sobre la demanda de serveis de restauració. Veiem com la llei esmentada, unida als efectes de la crisi, ha contribuït al fet que es redueixin les vendes dels restaurants en una quantitat pròxima al 10 %.
La crisi, l’augment de l’atur i la llei antitabac han contribuït al fet que es redueixi la demanda de serveis de restauració.
2> En termes dels conceptes presentats en la Unitat, a què pot equiparar-se l’aprovació de la llei antitabac?
Solució:
La llei antitabac es pot equiparar a una pertorbació externa negativa, com una disminució de la renda, un canvi en els preus dels béns relacionats o un canvi en els gustos.
Activitats
1> Quan el preu dels préssecs es redueix, quines dues raons són les que expliquen que s’incrementi la demanda de préssecs? Com s’anomenen en economia aquests dos efectes?
Solució:
Una primera raó perquè augmenti la demanda de préssecs es troba en el fet que, com que ara són més barats, els consumidors els prefereixin a altres fruites. Com a segon motiu trobem que, en baixar el preu, el nostre pressupost per a comprar fruita augmenta, en la mesura que podem adquirir ara més quantitat pels mateixos diners.
El primer dels motius, en canviar uns béns (en aquest cas fruites) per uns altres (préssecs en el nostre exemple), s’anomena efecte substitució.
El segon dels motius, pel qual varia la nostra capacitat adquisitiva davant de canvis en el preu d’un bé (en aquest cas, davant de la baixada en el preu dels préssecs), es coneix com a efecte renda.
2> Aniries més sovint al cinema si baixés el preu de les entrades? I si baixés l’entrada dels cinemes 3D, aniries més al cinema convencional o menys? Explica el teu comportament en termes d’efecte renda i efecte substitució.
04 L’oferta, la demanda i el mercat
Solucionari del llibre de l’alumne
Solució:
A banda dels gustos personals de cada alumne, resulta raonable pensar que davant d’una baixada en el preu del cinema, s’acudeixi més a les sales perquè ara, amb el mateix pressupost, es té més capacitat per a comprar entrades (efecte renda). També en el cas dels cinemes 3D, acceptant el supòsit que és preferit al cinema convencional, davant d’una baixada de preu d’aquell tendirem més a veure les pel·lícules en l’opció 3D en detriment de la convencional (efecte substitució).
3> Suposem que la demanda d’entrepans està integrada únicament per dos consumidors, en Pau i en Joaquim, i que al preu de 0,5 € demanen, respectivament, dues i quatre unitats la setmana. Si el preu disminueix fins a 0,25 €, en Pau demanarà tres unitats i en Joaquim, sis unitats. Representa gràficament les corbes de demanda individuals i de mercat d’entrepans.
Solució:
4> Quines raons poden justificar que la corba d’oferta sigui creixent? Quins altres factors a més del preu poden incidir en la corba d’oferta? Explica mitjançant algun exemple la incidència d’aquests altres factors.
Solució:
Com vam veure en la Unitat anterior, a curt termini la producció experimenta rendiments marginals decreixents, de manera que els costos marginals augmenten. Això representa que les empreses es veuran forçades a incrementar els preus quan augmenten la producció. Per tant, l’augment dels costos de producció explica que la corba d’oferta sigui creixent.
A més, quan augmenta el preu d’un bé pressionat per l’augment de la demanda, les possibilitats més grans d’obtenir beneficis oferint aquest bé incentivarà que noves empreses es decideixin a produir i oferir aquest producte.
La corba d’oferta recull la relació entre el preu i la quantitat oferta d’un bé, però hi ha altres variables que també influeixen en la quantitat oferta, com ara els preus dels factors emprats en la producció (així, si s’incrementés el preu de l’acer això pressionaria a l’alça el preu dels automòbils i la resta de productes que utilitzen aquest aliatge), la tecnologia emprada (si, per exemple, en el procés de fabricació d’un cotxe té lloc una innovació tecnològica que permeti utilitzar els factors productius d’una manera més eficient això facilitaria que es reduís el preu dels vehicles) i el nombre d’empreses que participen en el mercat en qüestió (si en el sector de l’automòbil té lloc un fort augment de la competència per la incorporació al mercat internacional de noves empreses provinents de la Xina, això pot implicar una pressió a la baixa en els preus dels cotxes).
Preu Pau Joaquim Mercat
0,5 € 2 4 6
0,25 € 3 6 9
Preu (euros)
Quantitat Quantitat
D D D
Pablo Joaquim Mercat
04 L’oferta, la demanda i el mercat
Solucionari del llibre de l’alumne
5> El mercat de sabates està integrat per tres empreses. Quan el preu és d’1 €, l’empresa Abarca SL, n’ofereix 20 parells, l’empresa Betum SA, n’ofereix 10 parells i l’empresa Cordó S. Coop., n’oferteix 10 parells.
Si el preu és de 2 €, les quantitats ofertes per les tres empreses són 40, 20 i 20 parells, respectivament. Quan el preu puja a 3 €, les tres empreses ofereixen 65, 22 i 22 parells, respectivament. Per a un preu de 4 € les quantitats ofertes són 75, 25 i 25 parells respectivament. I quan el preu puja fins a 5 €, les tres empreses ofereixen 100, 50 i 50 parells, respectivament. A partir d’aquesta informació, calcula la taula d’oferta del mercat i representa gràficament la corba d’oferta.
Solució:
Els valors de la taula d’oferta són:
Preu (€) Quantitat oferta (parells de sabates)
5 200
4 150
3 129
2 80
1 40
6> Les dades sobre el mercat de samarretes esportives són les que recull la taula adjunta. Completa al teu quadern les dues últimes columnes, indicant la situació de mercat (excés d’oferta, equilibri o excés de demanda) i la pressió exercida sobre els preus (descendent, nul·la o ascendent).
Preu (€ per samarreta)
Quantitat demanada
Quantitat oferta
Situació de mercat
Pressió sobre els preus
50 90 180
40 100 160
30 120 120
20 150 60
10 200 0
Quantitat oferta (parells de sabates) (euros)
Quantitat oferta (parells de sabates)
04 L’oferta, la demanda i el mercat
Solucionari del llibre de l’alumne
Solució:
Dades bàsiques del mercat de samarretes esportives:
Preu (€ per samarreta)
Quantitat demanada
Quantitat oferta
Situació de mercat
Pressió sobre els preus
50 90 180 Excés
d’oferta Descendent
40 100 160 Excés
d’oferta Descendent
30 120 120 Equilibri Nul·la
20 150 60 Excés de
demanda Ascendent
10 200 0 Excés de
demanda Ascendent
7> Quina és l’explicació teòrica dels desplaçaments de la corba d’oferta quan s’altera alguna variable que incideix en la quantitat oferta diferent del preu del bé en qüestió?
Solució:
Com es va assenyalar en presentar la funció d’oferta (vegeu pàgines 72 i 73) aquesta recull les diferents variables que expliquen el comportament de la quantitat oferta. Però en traçar la corba d’oferta se suposa que totes les variables, diferents del preu del bé ofert, romanen constants. En la realitat això no és cert, sinó que el normal és que aquestes variables canviïn amb el transcurs del temps. Quan això passa, la corba d’oferta també canvia. Aquests canvis es concreten en desplaçaments cap a la dreta o cap a l’esquerra, segons quin sigui el sentit del canvi.
8> Quin efecte tindria sobre la corba d’oferta de cotxes elèctrics un descobriment que permetés utilitzar unes bateries que es poguessin recarregar en només uns segons?
Solució:
Si s’arribés a fer realitat aquesta línia d’investigació, la reducció en els costos de recarregar les bateries i la facilitat per a fer-ho motivarien un desplaçament de la corba d’oferta de cotxes elèctrics cap a la dreta.
9> La crisi financera internacional iniciada el 2007 va impactar en l’economia amb molta severitat. Quin efecte va tenir sobre la indústria auxiliar de la construcció en termes de la corba d’oferta?
Solució:
Davant la caiguda de la demanda per part de les constructores, la quantitat oferta s’ha reduït dràsticament, originant-se un moviment al llarg de la corba d’oferta en sentit descendent. (La indústria auxiliar de la construcció es refereix a materials de construcció i altres activitats vinculades.)
10> Davant l’auge de les xarxes socials, una empresa de publicitat decideix crear una unitat especialitzada per a aquest tipus de mitjans, utilitzant una nova tecnologia que redueix significativament els costos de producció. Com evolucionarà l’oferta d’aquest tipus de serveis?
Solució:
La corba d’oferta experimentarà un desplaçament cap a la dreta.
04 L’oferta, la demanda i el mercat
Solucionari del llibre de l’alumne
11> En quin sentit l’anàlisi de la demanda presentat en l’epígraf 4.2 és qualitatiu però no quantitatiu?
Solució:
La llei de la demanda, que sintetitza allò presentat en l’epígraf 4.2, mostra el sentit de la relació existent entre el preu i la quantitat demanada; la relació és inversa, perquè quan augmenta el preu es redueix la quantitat demanada i si es redueix el preu, la quantitat demanada augmentarà. Però no ens diu res sobre la magnitud de la relació. Per a poder dir quant es redueix la quantitat demanada quan es redueix el preu cal utilitzar el concepte d’elasticitat. Aquesta ens diu, per exemple, que si l’elasticitat és 2, una disminució del preu en un 5
% farà que la quantitat demanada s’incrementi en el doble, és a dir, en un 10 % per a aquest cas.
12> Si l’elasticitat-preu de la demanda de llibres és 2, en quin percentatge s’incrementarà la quantitat demanada si el preu de venda passa de 20 € a 18 €?
Solució:
Aplicant la fórmula de l’elasticitat-preu de la demanda, i sent X el percentatge de variació de la quantitat demanada, tindrem:
2 = X / (20-18 / 20) → X = 20 % La quantitat demanada s’incrementarà en un 20 %.
13> Calcula l’elasticitat de la demanda d’un bé quan es redueix el preu de 22,5 € a 20 € i la quantitat demanada augmenta de 10 a 20 unitats.
Solució:
L’elasticitat de la demanda serà igual a:
14> Què passarà amb la demanda de Coca-Cola si el preu de Pepsi s’ha reduït en un 15 %? Quin tipus de desplaçament experimenta la corba de demanda de Coca-Cola?
Solució:
La Coca-Cola i la Pepsi són béns substitutius, ja que satisfan la mateixa necessitat. Si es redueix el preu de la Pepsi, els consumidors compraran més d’aquesta beguda i, per tant, compraran menys Coca-Cola, i es produirà un desplaçament cap a l’esquerra de la corba de demanda.
Seria interessant aclarir que, en la realitat, les dues begudes no són substitutius perfectes, vinculat a la imatge de marca i la fidelitat d’alguns consumidors a una o altra al marge del preu. Pot aprofitar-se l’exemple per a comentar a l’alumnat sobre aquests factors aliens al preu del producte. El cas dels telèfons mòbils i la fidelització que aconsegueixen algunes marques (fins i tot sent més cares) seria un altre exemple respecte d’això.
15> Com es veurà afectada la demanda de pilotes de tennis si el seu preu s’incrementa en un 20 %? La corba de demanda experimenta algun tipus de desplaçament?
Solució:
Si el preu de les pilotes de tennis s’incrementa en un 20 %, la quantitat demanada disminuirà, encara que la proporció de la disminució estarà determinada per l’elasticitat de la demanda de les pilotes de tennis. La corba de demanda no experimentarà cap desplaçament sinó que el que es produirà serà un moviment d’un punt a un altre sobre la mateixa corba de demanda.
04 L’oferta, la demanda i el mercat
Solucionari del llibre de l’alumne
16> Un institut està situat en un barri perifèric de la ciutat, i els estudiants acostumen a anar-hi amb metro i/o autobús. Què passarà amb la demanda d’aquest últim mitjà de transport si el preu del metro augmenta en un 15 %?
Solució:
El metro i l’autobús es comporten com béns substitutius, per la qual cosa un augment en el preu del metro en un 15 % provocarà que els estudiants vagin menys amb metro i substitueixin el mitjà de transport per l’autobús, amb la qual cosa la demanda de l’autobús s’incrementarà i la seva corba de demanda es desplaçarà cap a la dreta.
17> Analitza l’efecte sobre la corba d’oferta de pilotes de cuir dels fets següents:
a) Una disminució del preu de la pell utilitzada per a fabricar les pilotes.
b) Innovació tecnològica que incrementa l’eficiència en la fabricació de les pilotes.
c) Aparició d’un nou tipus de pilota sintètica.
Solució:
a) Una disminució en el preu de la pell implica una baixada en els costos de producció de les pilotes de cuir, la qual cosa implica que la corba d’oferta es desplaçarà cap a la dreta.
b) Una innovació tecnològica comporta que l’oferta es desplaçarà cap a la dreta també.
c) La pilota sintètica serà un producte substitutiu de la pilota de cuir, així que si apareix aquest producte, tret que es produeixi un augment de la demanda de pilotes o qualsevol altre esdeveniment, l’oferta de pilotes de cuir disminueix i es desplaça cap a l’esquerra.
18> Consulta l’article «¿El principio de la decadencia para Blackberry?», publicat per Kike Vázquez al diari digital El Confidencial el dia 26 de juliol de 2011. S’hi assenyala que, a causa de la competència dels telèfons intel·ligents, Research in Motion (RIM), empresa més coneguda per donar vida a la popular Blackberry, acomiadaria una mica més del 10 % de la seva plantilla. Com es pot interpretar aquesta notícia en termes de l’esquema de les corbes d’oferta i demanda?
Solució:
L’entrada en el mercat dels telèfons intel·ligents de la mà de companyies com Apple, Samsung i Microsoft ha fet que la demanda de telèfons “tradicionals” com les Blackberry es redueixin, i la corba de demanda experimentarà un desplaçament cap a l’esquerra. Aquest desplaçament s’ha traduït en un moviment descendent al llarg de la corba d’oferta. És a dir, una caiguda en els preus i una reducció en la quantitat oferta, la qual cosa comporta una disminució de la plantilla.
19> Com es pot explicar, des del punt de vista de la racionalitat econòmica, que els agricultors, amb una certa freqüència, quan els preus dels seus productes són baixos destrueixin part de les seves collites?
Solució:
Perquè els productes agrícoles són bastant rígids, de manera que si es destrueix part de la seva collita i amb això aconsegueixen que els preus fixats augmentin, l’ingrés total s’incrementarà. Així, si a un preu d’1 € la quantitat venuda de llet és 100 litres, l’ingrés total serà llavors de 100 €. Però si, per exemple, el preu de la llet puja fins a 3 € i la quantitat demanada (i venuda pels agricultors) només es redueix a 80 € (perquè la demanda de llet és inelàstica i la quantitat demanada es redueix molt poc quan augmenta el preu de la llet), l’ingrés total augmentaria passant de 100 € a 240 € (80 · 3).
04 L’oferta, la demanda i el mercat
Solucionari del llibre de l’alumne
20> Com variarà l’ingrés d’un fabricant de colònia si a un preu de 4 € en ven 50 litres i si incrementa el preu a 5 € la quantitat venuda serà de 20 litres? Explica la raó econòmica d’aquest comportament.
Solució:
La colònia és un bé de luxe i la seva demanda és elàstica, és a dir, la quantitat demanada és molt sensible a les variacions del preu. En l’exemple considerat, quan el preu de la colònia és 4 € i se’n venen 50 litres, l’ingrés total obtingut serà de 200 € (4 € · 50 litres). Quan el preu s’incrementa a 5 €, la quantitat demanada es redueix de manera important, passant a ser 20 els litres demanats. Per tant, l’ingrés total serà de 100€, inferior al que obtenia abans de pujar el preu de la colònia.
21> Podries posar tres exemples de béns la corba d’oferta dels quals sigui perfectament inelàstica? I tres exemples de béns o serveis la corba d’oferta dels quals sigui perfectament elàstica? Justifica les teves respostes.
Solució:
Tres exemples de béns amb oferta perfectament inelàstica: petroli en les societats industrials contemporànies; una patent determinada, i obres d’art. En aquests casos, la quantitat oferta no augmenta, independentment del que pugi el preu.
Tres exemples de béns amb oferta perfectament elàstica: el pa, tradicionalment a Occident o l’arròs en bona part d’Àsia; el sabó, i els claus. En aquests casos, els oferents estan disposats a vendre la quantitat que es demani al preu.
L’elasticitat està associada amb el nivell de substitució d’un bé. Els tres exemples esmentats com béns perfectament inelàstics comparteixen la seva nul·la substitució. En el cas del petroli, avui en dia no té substitutiu equivalent en bona part d’usos, per la qual cosa la seva demanda tendeix a romandre invariada davant de canvis de preu. El cas del pa o de l’arròs es tracta d’aliments considerats històricament de primera necessitat i que representaven una part vital de la dieta per a la gent. En les obres d’art, un quadre de Picasso, per exemple, és únic.
Mentrestant, els béns amb fàcils substitutius quan s’encareixen seran reemplaçats per aquests altres. Així, s’encarissin significativament els llibres en paper, cauria la seva demanda a favor dels formats digitals, i el mateix passaria en els casos d’ulleres o els aparells d’aire condicionat.
Activitats finals
1> Quan l’intercanvi es fa sense diners, cal distingir la figura del comprador i del venedor? Per què?
Solució:
Sí que es distingeix la figura del comprador i venedor, tot i que la transacció entre les dues parts es faci mitjançant el procediment del bescanvi.
2> En quin sentit el mercat és un instrument de coordinació d’interessos contraposats?
Solució:
Al mercat conflueixen les figures del comprador i venedor. El comprador intenta obtenir un bé o servei que satisfà una necessitat i paga un preu el menor possible per aquest bé. L’objectiu del consumidor és maximitzar la utilitat. Al contrari, el venedor intenta vendre el producte al màxim preu possible, ja que té com a objectiu l’obtenció del màxim benefici possible. Així doncs, són dues parts contraposades: una intenta pagar el menor preu possible i l’altra intenta cobrar el màxim preu possible.
04 L’oferta, la demanda i el mercat
Solucionari del llibre de l’alumne
3> Què cal esperar que passi amb la quantitat produïda de vídeos si hi ha un excés de demanda?
Solució:
Si hi ha un excés de demanda, el preu pujarà, ja que la quantitat que estan disposats a pagar els consumidors és superior a la d’equilibri.
4> Si en el mercat de blat hi ha un excés d’oferta, què passarà amb el preu?
Solució:
Si hi ha un excés d’oferta, el preu baixarà, ja que en haver-hi més quantitat de blat al mercat de la necessària, els consumidors estan disposats a pagar un preu menor.
5> Què s’entén per preu d’equilibri?
Solució:
El preu d’equilibri és aquell al qual coincideixen els desitjos dels demandants i oferents i es produeix l’intercanvi de la quantitat d’equilibri a aquest preu.
6> Suposem el mercat de cafè. Es produeixen simultàniament els esdeveniments següents:
a) Una disminució del preu del te (suposant que són béns substitutius).
b) Apareix un equip ciclista que posa de moda la marca de cafè X.
Mostra raonadament amb gràfics d’oferta i demanda com afecten aquests fets al mercat de cafè.
Solució:
a) Si es produeix una disminució del preu del te, la seva demanda s’incrementarà i, per tant, atès que podem considerar el cafè com un bé substitutiu del te, es produirà una disminució en la demanda de cafè, i amb això un desplaçament cap a l’esquerra de la demanda de cafè.
b) Si apareix un equip ciclista que posa de moda una marca de cafè, segurament s’incrementi la demanda de cafè en variar els gustos i les preferències dels consumidors. Això comportarà un desplaçament cap a la dreta de la demanda de cafè.
L’efecte global en el mercat de cafè si es produeixen els dos esdeveniments de manera simultània dependrà de quin dels dos efectes sigui superior, el de desplaçament cap a la dreta o cap a l’esquerra de la demanda.
04 L’oferta, la demanda i el mercat
Solucionari del llibre de l’alumne
7> Una família percep uns ingressos mensuals de 2 000 €. A causa de les millores professionals aquests ingressos s’incrementaran fins a 5 000 € mensuals. Explica com influirà aquest fet en el consum dels béns i serveis següents: sal, margarina, marisc, llibres, cinema, roba, viatges, gasolina, pa, llet, cotxes.
Solució:
Sal: amb prou feines s’incrementarà la demanda, ja que es tracta d’un bé necessari.
Margarina: disminuirà la demanda, ja que els consumidors preferiran comprar mantega. Som davant d’un bé inferior.
Marisc: se n’incrementarà la demanda i en més proporció del que s’incrementa la renda, perquè es tracta d’un bé de luxe.
Llibres: se n’incrementarà la demanda, pel fet de ser un bé normal.
Cinema, roba, viatges, gasolina: idèntica explicació als llibres, tot i que la variació serà més gran o més petita en funció de les elasticitats, els gustos o les preferències dels individus.
Pa, Llet: amb prou feines s’incrementarà, ja que és un bé necessari.
Cotxes: se n’incrementarà la demanda, en ser un bé normal.
8> Suposa que el preu de les entrades per a veure partits de bàsquet a la teva localitat depèn de les forces de mercat. Actualment, les taules de demanda i oferta són les següents:
Solució:
Preu Quantitat
demanada
Quantitat oferta
3 € 1 000 800
4 € 800 800
5 € 600 800
6 € 400 800
7 € 200 800
a) Traça les corbes de demanda i d’oferta. Què té d’excepcional aquesta corba d’oferta? Per què podria ser cert?
b) Quins són el preu i la quantitat d’entrades d’equilibri?
Solució:
a) La corba d’oferta té d’excepcional que és perfectament rígida, és a dir, que la quantitat oferta no varia amb el preu, ja que la capacitat del camp de bàsquet és sempre la mateixa.
b) El preu d’equilibri és 4 euros i la quantitat d’equilibri, 800 entrades.
04 L’oferta, la demanda i el mercat
Solucionari del llibre de l’alumne
9> Suposem que la selecció espanyola de bàsquet guanya el Campionat del Món i que simultàniament es produeix un avanç en la tecnologia de la indústria tèxtil. Quins efectes produiran aquests dos esdeveniments en el mercat de samarretes de basquetbol de la selecció? Explica-ho raonadament acompanyant amb gràfics l’explicació.
Solució:
Analitzem l’efecte dels dos esdeveniments:
Si la selecció espanyola guanya el Mundial, es produirà un increment en la demanda de samarretes de la selecció pel fet de modificar-se els gustos i les preferències dels consumidors. Es tracta d’un factor de la demanda, que la fa desplaçar cap a la dreta, amb la qual cosa s’incrementen tant la quantitat com el preu d’equilibri.
Si es produeix una milloria en la tecnologia del sector tèxtil, la fabricació de samarretes tindrà un menor cost, la qual cosa implicarà que per als mateixos preus, les empreses estan disposades a oferir més quantitat. Es tracta d’un factor de l’oferta (tecnologia) que fa desplaçar la corba d’oferta cap a la dreta, amb la qual cosa es produeix una reducció en el preu d’equilibri i un augment en la quantitat.
Si analitzem els dos efectes conjuntament, podem observar que la quantitat d’equilibri sempre augmentarà en sumar-se els dos efectes, mentre que el preu podrà incrementar-se o descendir en funció de quin efecte sigui més important, si sobre l’oferta o la demanda dels dos esdeveniments anteriors.
10> Dels esdeveniments següents digues quins representen un desplaçament i quins un moviment al llarg de la corba de demanda:
a) El propietari d’una botiga de refrescos ubicada prop d’un estadi de futbol observa que els seus clients estan disposats a pagar més pels refrescos els dies que hi ha partit.
b) Quan el responsable d’un taller de fotografia va promocionar a Internet preus més baixos per als reportatges de les primeres comunions, el nombre de reportatges va augmentar apreciablement.
c) Durant la campanya de Nadal es venen més llibres, encara que els preus siguin més alts que en qualsevol altra data.
d) Un augment brusc del preu de l’energia elèctrica va provocar que la gent apagués els llums de les habitacions no ocupades.
Solució:
a) Per a un preu donat, la quantitat demanada de refrescos és més gran en els dies que hi ha partit que en els dies normals. En un dia de partit la demanda es desplaça cap a la dreta, perquè per a qualsevol preu la demanda és més gran. Això significa que qualsevol quantitat concreta de refrescos es pot vendre a un preu més alt en un dia de partit que en un dia normal.
04 L’oferta, la demanda i el mercat
Solucionari del llibre de l’alumne
b) La quantitat de reportatges fotogràfics demanats per a les primeres comunions augmenta en resposta a la reducció del preu. Això comporta un moviment al llarg de la corba de demanda de reportatges fotogràfics.
c) La demanda de llibres augmenta en la campanya de Nadal. Durant aquesta campanya la corba de demanda de llibres es desplaça cap a la dreta.
d) La quantitat demanada d’energia elèctrica es redueix en resposta a un augment del preu. Això comporta un moviment al llarg de la corba de demanda d’energia elèctrica.
11> Analitza els esdeveniments següents i digues quins representen un desplaçament de la corba d’oferta i quins impliquen un moviment al llarg de la corba:
a) Es redueix el nombre d’habitatges posats a la venda com a conseqüència de la punxada d’un boom immobiliari i la dràstica caiguda del preu de l’habitatge.
b) Encara que els preus siguin generalment més baixos que en altres èpoques de l’any, els productors de cireres obren punts de venda a les carreteres i a les gasolineres durant l’època de la collita.
c) Quan arrenca la temporada turística augmenta el preu del lloguer de gandules a la platja.
d) Les noves tecnologies han permès construir creuers més grans, i davant l’abaratiment dels costos les línies de creuers han ofert un nombre més gran de places a un preu més reduït que abans.
Solució:
a) La quantitat d’habitatges oferts es redueix com a conseqüència de la caiguda del preu. Això és un moviment al llarg de la corba d’oferta.
b) La quantitat de cireres ofertes és més alta per a qualsevol preu donat. Això és un desplaçament cap a la dreta de la corba d’oferta.
c) La corba de demanda de gandules és superior per a qualsevol preu donat. Això és un desplaçament cap a la dreta de la corba de demanda i el preu augmenta.
d) La quantitat oferta de creuers és més alta per a qualsevol preu donat. Això és un desplaçament a la dreta de la corba d’oferta.
12> Suposem que, en els tres casos que analitzarem, inicialment el mercat està en equilibri. Després de cada esdeveniment que descriurem a continuació, hi haurà un excedent o una escassetat respecte a la situació d’equilibri inicial? Què passarà amb el preu d’equilibri?
a) La collita d’oli de 2009 va ser molt bona i la quantitat d’oli produïda, molt gran.
b) A causa del mal temps, durant les vacances de Setmana Santa molta gent decideix cancel·lar les seves reserves, deixant les habitacions dels hotels buides.
c) A causa d’uns dies continuats de fortes pluges en una zona de vacances, molts turistes decideixen comprar paraigües.
Solució:
a) La corba d’oferta es desplaça cap a la dreta. Al preu d’equilibri inicial de l’any anterior, la quantitat oferta d’oli excedeix la quantitat demanada. Aquest és un cas d’excés d’oferta o excedent. El preu de l’oli caurà.
b) La corba de demanda es desplaça cap a l’esquerra. Al preu d’equilibri inicial, la quantitat d’habitacions d’hotel ofertes excedeix la quantitat demanada. Aquest és un cas d’excés d’oferta. El preu de les habitacions d’hotel es reduirà.
c) La corba de demanda de paraigües es desplaça cap a la dreta. Al preu d’equilibri inicial, la quantitat demanada excedeix la quantitat oferta. Aquest és un cas d’escassetat d’oferta o excés de demanda.
Com a conseqüència, el preu d’equilibri de paraigües augmentarà.
04 L’oferta, la demanda i el mercat
Solucionari del llibre de l’alumne
13> Per a cadascun dels esdeveniments que tot seguit presentarem, determina el mercat en qüestió, si ha tingut lloc un desplaçament de l’oferta o de la demanda, la direcció del desplaçament, la causa que provoca el desplaçament i l’efecte del desplaçament sobre el preu i la quantitat d’equilibri:
a) Pel fet que el preu de la gasolina va augmentar de manera important fins a l’aparició de la crisi financera internacional, molta gent va començar a comprar cotxes híbrids: elèctrics i de gasolina.
b) Gràcies a l’abaratiment del cost a causa de les noves tecnologies, el reciclatge de vidre és cada dia més freqüent.
c) Des que la televisió pública ofereix pel·lícules sense anuncis, les sales de cinema han perdut bona part de la seva clientela.
Solució:
a) Es tracta del mercat de cotxes amb motor híbrid, elèctric i de gasolina. S’hi produeix un desplaçament cap a la dreta de la demanda d’aquest tipus de cotxes, a causa del canvi en el preu d’un bé complementari com és la gasolina. Com a resultat d’aquest canvi, el preu d’equilibri dels cotxes híbrids s’incrementarà i la quantitat d’equilibri de cotxes amb motor elèctric augmentarà.
b) Es tracta del mercat de vidre reciclat. Hi té lloc un desplaçament cap a la dreta de la corba d’oferta a causa d’una millora tecnològica. Com a resultat d’aquest desplaçament cap a la dreta, el preu del vidre reciclat caurà i la quantitat d’equilibri comprada i venuda augmentarà.
c) Es tracta del mercat de sales de cinema. Té lloc un desplaçament cap a l’esquerra en la demanda de pel·lícules en sales de cinema, causat per l’oferta de pel·lícules gratis en la televisió pública, que actua com a bé substitutiu, enfront de les pel·lícules de pagament a la sala de cinema. Com a resultat d’aquest desplaçament, el preu d’equilibri de les pel·lícules en sales de cinema caurà i el nombre de persones que van al cinema també descendirà.
14> Esmenta alguns béns complementaris i substitutius dels béns següents:
• Consola de videojocs.
• Reproductor de DVD.
• Fulles d’afaitar.
• Llum.
• Motocicleta.
• Ulleres.
Solució:
Béns complementaris Béns substitutius
Consola de
videojocs Jocs, cables, comandaments, etc. Altres jocs o activitats d’entreteniment i oci Reproductor DVD Pel·lícula, cable, comandament,
etc. Altres sistemes per a reproduir pel·lícules Fulla d’afaitar Escuma, suport, fulles, loció per a
després de l’afaitat… Maquineta elèctrica, sistemes de depilació.
Llum Bombetes Espelmes i llanternes
Ulleres Estoig per a desar les ulleres,
mocadors per a netejar vidres… Lents de contacte, cirurgia ocular
15> Els taxistes d’una ciutat han comprovat que quan la baixada de bandera és a 6 € fan 25 viatges diaris de mitjana, mentre que a 4 € aconsegueixen fer 30 viatges.
a) Quina és l’elasticitat preu de la demanda del servei de taxis? Com és la demanda en aquest tram?
04 L’oferta, la demanda i el mercat
Solucionari del llibre de l’alumne
b) Interpreta el valor obtingut de l’elasticitat.
Solució:
a) L’elasticitat-preu de la demanda és de 0,6. La demanda en aquest tram és inelàstica.
b) Quan el preu del servei de taxi puja un 1 %, es produeix una reducció en l’ús del taxi del 0,6 %.
16> En Josep Lluís està buscant algú que li canviï els seus texans de color blau marí per uns altres de color blanc. De moment, no ha trobat a ningú.
a) De quin tipus d’intercanvi s’està tractant?
b) En Josep Lluís és comprador o venedor en aquesta transacció que vol fer?
c) Quin inconvenient té en Josep Lluís per a aconseguir el seu objectiu?
d) Avui dia hi ha sistemes per a fer aquest tipus d’intercanvis a través d’Internet?
Solució:
a) Bescanvi.
b) En el bescanvi s’assumeixen els dos papers, d’oferent i demandant, alhora.
c) Trobar una altra persona interessada a voler uns texans blaus i tingui, a canvi, per a lliurar-li uns texans blancs. Per tant, es troba davant d’un problema de coincidències de gustos.
d) Sí que n’hi ha. Un exemple és Barter.
Reportatge: El lent procés de digestió de l’habitatge a Espanya: la caiguda de preus no ha acabat
Preguntes
1> El mercat de l’habitatge a Espanya ha funcionat de manera semblant a com ho han fet els mercats d’altres països que també han experimentat una bombolla borsària?
Solució:
Aquesta unitat se centra en el funcionament dels mercats. En concret, quan s’analitza l’equilibri del mercat s’assenyala que, si en un mercat qualsevol la quantitat demanda és superior a la quantitat oferta, hi haurà escassetat i els preus pujaran fins que s’arribi a l’equilibri. D’altra banda, si la quantitat oferta és superior a la quantitat demanda, hi haurà excedent i els preus es reduiran fins que s’arribi a l’equilibri. Doncs bé, en el mercat de l’habitatge espanyol hi ha excedent i, no obstant això, els preus dels habitatges no baixen.
L’atipada de què durant una dècada va ser testimoni el sector immobiliari espanyol s’està manifestant en una llarga i dolorosa digestió que no acaba d’arribar al seu fi. Almenys, pel que fa a preus. A diferència del que ha succeït en altres mercats com el nord-americà, el britànic o l’irlandès, en què després de l’esclat de la bombolla aquests es van ajustar bruscament, a Espanya la caiguda s’està produint a comptagotes.
2> Com s’explica en la unitat, els ajustos als mercats es produeixen via preus: si hi ha escassetat, els preus s’incrementen, i si apareixen excedents, els preus es redueixen. És així com funciona el mercat de l’habitatge a Espanya? Si és així, com és que l’excedent d’habitatges sense vendre es mantenia al juliol de 2011?
Solució:
Tradicionalment, els “moviments” en el mercat de l’habitatge s’han produït més via quantitats que via preus.
Això explica que s’hagi produït un esfondrament pronunciat en les transaccions d’habitatges, una contracció
04 L’oferta, la demanda i el mercat
Solucionari del llibre de l’alumne
notable en la concessió d’hipoteques i una parada impressionant en la construcció d’habitatges i, no obstant això, les caigudes de preus estan sent molt moderades.
Test de repàs
1> La demanda d’un bé no depèn de:
a) La renda dels consumidors.
b) El seu preu.
c) El preu d’altres béns.
d) La tecnologia.
Solució:
d)
2> El mercat de videojocs estarà en equilibri sempre que:
a) No hi hagi excés d’oferta.
b) S’igualin oferta i demanda a un preu determinat.
c) A cada preu correspongui una quantitat demanada.
d) Hi hagi prèviament un equilibri en el mercat de factors.
Solució:
b)
3> Tenint en compte els gustos, la renda i el preu dels altres béns, la relació entre la quantitat de taronges que tots els individus estan disposats a comprar a cada preu defineix:
a) La corba de demanda del mercat de taronges.
b) La corba d’oferta del mercat de taronges.
c) El preu d’equilibri del mercat de taronges.
d) La corba de demanda individual de taronges.
Solució:
a)
4> L’oferta d’un bé depèn:
a) Del nivell de renda.
b) Del procés tecnològic.
c) Dels gustos dels consumidors.
d) De la població.
Solució:
b)
04 L’oferta, la demanda i el mercat
Solucionari del llibre de l’alumne
5> Si es redueix el preu dels cotxes, passarà:
a) Que, a mesura que baixi el preu, els consumidors deixaran de comprar altres productes que els substitueixin.
b) Que hi haurà més individus disposats a demanar automòbils.
c) Que la reducció de preu augmentarà el poder adquisitiu dels consumidors.
d) Totes les anteriors.
Solució:
d)
6> Un canvi en els gustos dels consumidors que modifiquin les seves preferències a favor de les bicicletes, en detriment dels cotxes, produirà invariablement:
a) Un descens en el cost de producció dels cotxes.
b) Un augment en el preu de les bicicletes.
c) Una disminució de la venda de bicicletes.
d) Una disminució de les vendes de cotxes.
Solució:
d)
7> Per què la corba d’oferta té pendent positiu?
a) Perquè, com més baix sigui el preu, més quantitat estan disposats a produir els oferents.
b) Perquè per a cada preu hi ha una certa quantitat que els consumidors estan disposats a comprar.
c) Perquè, com més alt sigui el preu, més serà la competència en el mercat.
d) Perquè, com més baix sigui el preu, més quantitat estan disposats a comprar els consumidors.
Solució:
a)
8> Quin dels factors següents fa desplaçar la corba d’oferta cap a la dreta?
a) Un increment en el preu del petroli.
b) Una millora tecnològica en els mètodes de producció utilitzats.
c) El producte «es posa de moda».
d) Un increment de l’impost sobre beneficis.
Solució:
b)
9> S’anomena elasticitat-preu de la demanda:
a) La variació percentual de la quantitat demanada quan varia percentualment la renda.
b) La variació que s’obté en la quantitat oferta quan varia el preu.
c) La quantitat demanada dividida pel preu.
d) Cap resposta és correcta.
04 L’oferta, la demanda i el mercat
Solucionari del llibre de l’alumne
Solució:
d)
10> La demanda d’un bé de luxe és:
a) Inelàstica.
b) Perfectament rígida.
c) Molt elàstica.
d) Independent del preu.
Solució:
c)
