Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
DOCUMENT DE REFERÈNCIA
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL AL SECTOR DISCONTINU RIALS-LA SERRETA 2, AL TERME MUNICIPAL D’ALELLA.
1. IDENTIFICACIÓ DE L’EXPEDIENT
Assumpte: Modificació puntual del Pla general
Referència: URB. 116/07
Municipi: Alella (Maresme)
Peticionari: Ajuntament
2. FONAMENTS DE DRET
Primer. D’acord amb el Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i específicament la disposició transitòria sisena, que determina els instruments de planejament que han de ser objecte d’avaluació ambiental.
Segon. D’acord amb el procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics establert a l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, segons el qual correspon a l’òrgan ambiental l’emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat.
Tercer. D’acord amb la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
Quart. D’acord amb el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
3. OBJECTE
L’objecte del present document és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) de la Modificació puntual del Pla general al sector discontinu Rials-La Serreta 2, al terme municipal d’Alella, als efectes que determinen l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, i l’article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació ambiental dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
4. ANTECEDENTS I CONSULTES EFECTUADES
- En data de registre de 23 de març de 2007, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona sol·licitud de document de referència
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
sobre la Modificació puntual del Pla general al sector discontinu Rials-La Serreta 2, al terme municipal d’Alella, tramesa per l’Ajuntament.
Acompanyaven la sol·licitud els documents següents (en format paper): memòria i plànols.
- En data 10 d’abril de 2007, es va notificar una comunicació a l’Ajuntament d’Alella per la qual es sol·licitava la presentació d’un informe ambiental preliminar amb el contingut que estableixen els apartats a) i b) de l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. Així mateix, es sol·licitava la presentació de l’informe ambiental preliminar esmentat i de l’avanç del pla en format digital.
- En data de registre de 16 d’abril de 2007, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona un informe emès pels Serveis Tècnics municipals de l’Ajuntament d’Alella mitjançant el qual es justificava l’oportunitat d’aportar l’informe de sostenibilitat ambiental del Pla d’ordenació urbanística municipal d’Alella per donar resposta a la sol·licitud notificada en data 10 d’abril de 2007, atès que en aquest document es tractava de manera particularitzada el sector objecte de la present modificació puntual.
Acompanyaven l’informe esmentat els documents següents: informe de sostenibilitat ambiental del Pla d’ordenació urbanística municipal d’Alella (en format paper i digital), i memòria i plànols de la modificació puntual de referència (en format paper).
- En data de registre de 25 de setembre de 2007, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona l’informe ambiental preliminar de la modificació puntual de referència en format paper i digital.
- En data de 27 de setembre de 2007, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona la memòria i els plànols de la modificació puntual de referència en format digital, tramesa per l’Ajuntament, amb l’objecte de completar la documentació aportada en data de registre de 25 de setembre de 2007.
- En el marc de les consultes necessàries a realitzar per a l’elaboració del document de referència d’acord amb l’article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental ha sol·licitat l’emissió de les consideracions estimades oportunes en relació al pla esmentat a les Administracions públiques afectades següents:
- Agència Catalana de l’Aigua - Agència de Residus de Catalunya - Direcció General de Qualitat Ambiental - Oficina de Canvi Climàtic
- Oficina de Gestió Ambiental Unificada dels Serveis Territorials a Barcelona del DMAH - Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials a Barcelona del DMAH
- Direcció General d’Arquitectura i Paisatge - Departament de Salut
- Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural - Direcció General del Patrimoni Cultural
Així mateix, ha realitzat consultes al públic interessat següent:
- Xarxa de custòdia del territori
- DEPANA-Lliga per a la defensa del patrimoni natural
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
No s’ha obtingut resposta a les consultes realitzades.
5. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA
L’objecte de la present modificació puntual del Pla general d’ordenació urbanística d’Alella, aprovat definitivament en sessió de 13 de maig de 1987 per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, consisteix en canviar la classificació i la qualificació del sòl dels sectors de Rials i de la Serreta 2.
D’una banda, el sector de Rials, de 8,18 Ha. de superfície, resta delimitat al sud pel camí del Mig, paral·lel a l’autopista C-32; a l’est, pel Fondo de Rials i per sòls no urbanitzables agrícoles (clau 21); a l’oest, pel torrent de cal Mallorquí i per sòls no urbanitzables agrícoles (clau 21); i al nord, per sòls no urbanitzables agrícoles (clau 21). D’acord amb el planejament general vigent, aquest àmbit està classificat de sòl urbanitzable programat (SUP-3), amb la qualificació de zona industrial (clau 14).
D’altra banda, el sector de la Serreta 2, de 3,75 Ha. de superfície, està delimitat al nord-oest per l’autopista C-32, l’àrea de reserva del Pla especial de comunicacions (PEC) i la prolongació del carrer de Lleida; al nord-est, pel torrent de Sistres; al sud-oest, pel carrer de la Vinya, que limita amb la urbanització de la Serreta (PP4); i al sud-oest, per un camí de carena, el qual separa les valls dels torrents de Sistres i de Vallcirera. El planejament general vigent classifica aquest àmbit de sòl no urbanitzable, amb la qualificació d’agrícola (clau 21).
En relació amb l’anterior, la present modificació puntual proposa classificar el sector de Rials de sòl no urbanitzable, amb la qualificació d’agrícola (clau 21), mentre que el sector de La Serreta es classificaria de sòl urbanitzable delimitat, amb les qualificacions de sòl residencial de volumetria definida (clau 11c) i de sistemes hidrològic (clau 2), d’espais lliures públics (clau 6), d’equipaments i serveis (clau 7) i de comunicacions (clau 9).
D’acord amb la memòria de l’avanç de planejament, la conveniència d’aquesta modificació es justifica pels motius següents:
- Disminució de la superfície de sòl urbanitzable (8,18 Ha. - 3,75 Ha. = 4,43 Ha.).
- Reducció de l’impacte ambiental, en alliberar una vall no afectada per la urbanització, la qual forma part d’un important corredor ecològic que s’estén des de la carena de la serralada litoral fins l’autopista C-32.
- Reducció de l’impacte paisatgístic, en substituir la construcció industrial en un territori accidentat i envoltat de sòl no urbanitzable agrícola per una construcció residencial, de gra molt més petit i adaptable a la topografia, en un entorn ja urbanitzat.
- Major racionalitat econòmica en la delimitació del nou sector urbanitzable de La Serreta 2, en aprofitar i completar la infraestructura de vialitat i les dotacions existents en les àrees urbanes veïnes, enlloc de roturar nous territoris per urbanitzar en un entorn rural.
- Proposta de creixement residencial compacte enfront d’un creixement industrial dispers, que compromet, pel seu impacte paisatgístic, grans extensions de territori del seu entorn, molt més enllà dels límits estrictes del polígon urbanitzat.
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
- Compromís de cessió a favor de l’Ajuntament dels sòls desclassificats del sector de Rials, segons el conveni que acompanya la present modificació puntual.
6. DETERMINACIÓ DE L’ABAST I EL NIVELL DE DETALL DE L’ISA I DE LA INTEGRACIÓ DELS FACTORS AMBIENTALS EN EL PLA
El contingut mínim de l’ISA haurà de seguir, tant en forma com en contingut, l’establert per l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, tenint en compte les consideracions següents:
a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla
1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn.
a) Model territorial i ocupació del sòl
D’acord amb l’informe ambiental preliminar, s’identifiquen terrenys amb pendent superior al 20% en un 17% de la superfície del sector de Rials i en un 3% de la superfície del sector de La Serreta, els quals es concentren en aquest darrer àmbit a l’entorn del torrent de Sistres i el talús de l’autopista C-32. Així mateix, en la part més oriental del sector de Rials, s’observen problemes relacionats amb els processos d’erosió del sòl.
En referència al model territorial, cal tenir en compte que el sector de La Serreta s’inclou gairebé en la seva totalitat dins d’una unitat territorial de regulació de sòl costaner especial (UTR-CE) del Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), aprovat definitivament en data 25 de maig de 2005.
b) Cicle de l’aigua
Pel que fa a la xarxa hidrogràfica, cal dir que el límit de ponent del sector de Rials coincideix amb el curs del torrent de cal Mallorquí, mentre que el límit de llevant se situa a prop del Fondo de Rials. Així mateix, el límit de llevant del sector de La Serreta coincideix amb el curs del torrent de Sistres.
Ambdós sectors s’emplacen dins de l’àmbit de l’aqüífer protegit del Baix Maresme, d’acord amb allò que estableix el Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Alhora, aquests sectors se situen en una zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, d’acord amb el Decret 283/1998, de 21 d'octubre.
c) Ambient atmosfèric
d) Gestió dels materials i els residus en la urbanització i l’edificació
e) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural
Els sectors de Rials i de La Serreta no afecten directament cap espai inclòs en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) o en la xarxa Natura 2000. Tanmateix, ambdós sectors d’actuació es
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
troben situats a una distància aproximada d’1,5 km. de l’espai del PEIN de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, l’àmbit del qual coincideix, dins del terme municipal, amb el de l’espai Serres del litoral septentrional (codi ES5110011) de la xarxa Natura 2000 i el del Parc de la Serralada de Marina, gestionat per la Diputació de Barcelona. En relació amb el parc esmentat, cal dir que, en ampliar-se el seu àmbit dins del terme municipal de Tiana, el sector de La Serreta resta situat a una distància a inferior a 300 m. respecte el mateix.
D’acord amb l’informe ambiental preliminar, la major part del sector de Rials acull un matollar de transició, amb una coberta arbòria poc densa. Tanmateix, en les proximitats dels límits de ponent i de llevant del sector s’observen terrenys ocupats per vinyes i conreus herbacis de secà. Alhora, cal tenir en compte que aquest àmbit inclou una xarxa de camins que s’utilitza per a la pràctica de moto-cross.
Pel que fa al sector de La Serreta, aquest està ocupat principalment per conreus de vinya i conreus arboris de secà abandonats, sent força reduïda la presència de matollars arbrats de transició. En aquest àmbit, s’identifiquen espècies vegetals com l’olivera (Olea europaea), el pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea), l’ametller (Prunus dulcis), el Cotoneaster, i el Rhamnus.
En relació al sector de Rials, cal dir que aquest se situa en un àmbit d’importància com a connector ecològic entre l’espai del PEIN de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs i l’autopista, el qual es vertebra a l’entorn del Fondo de Rials. Aquest espai connector actua, alhora, com a separador del continu urbà dels nuclis i urbanitzacions d’Alella i de Teià.
En matèria de prevenció d’incendis forestals, cal dir que el municipi d’Alella es classifica de zona d’alt risc d’incendi forestal, d’acord amb el que estableix el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. Així mateix, el sector de Rials s’inclou dins del perímetre de protecció prioritària de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs (codi B4).
f) Qualitat del paisatge
2r. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables.
De la normativa d’aplicació a la present modificació puntual del Pla general, es destaca el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), aprovat definitivament en data 25 de maig de 2005, a les determinacions del qual s’hi haurà d’adaptar d’acord amb el que s’estableix a l’apartat segon de la disposició addicional primera del mateix Pla director.
3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d’urbanisme.
La taula següent mostra els objectius ambientals proposats a l’informe ambiental preliminar de la present modificació puntual, així com aquells altres objectius o precisions que s’ha considerat convenient introduir (en cursiva) en el marc del present document de referència:
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
Objectius ambientals aplicables a la modificació puntual A. Model territorial i ocupació del sòl
Evitar un model urbà dispers o difús, mitjançant la unificació de sectors adjacents i amb característiques i necessitats de recursos similars.
Garantir l’adequació de la present modificació puntual a les determinacions establertes pel Pla director urbanístic del sistema costaner en relació al sector de La Serreta.
Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats, sense afectar zones amb pendent superior al 20%.
Evitar la fragmentació territorial impedint la creació d’un polígon industrial en una zona amb clar caràcter agrícola.
Planificar de manera integrada els usos del sòl i el transport, amb l’objectiu d’aprofitar la infraestructura existent a d’altres sectors urbans (vialitat, equipaments, etc.).
Evitar la creació d’una nova xarxa viària que alteri la morfologia del terreny.
B. Cicle de l’aigua
Prevenir els riscs hidrològics, establint una regulació d’usos admissibles en zones inundables segons els requeriments de planificació hidrològica de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Evitar els usos o activitats que comportin un elevat consum d’aigua, degut a la ubicació de l’aqüífer protegit del Baix Maresme.
C. Ambient atmosfèric
Millorar l’eficiència energètica de l’edificació i la urbanització i reduir-ne la contribució al canvi climàtic.
Minimitzar l’exposició de la població a nivells de contaminació acústica i atmosfèrica no permesos per la legislació vigent.
Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior (públic i privat) i evitar-ne els fluxos a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius.
D. Gestió dels materials i dels residus en la urbanització i l’edificació
Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus.
Promoure en els edificis i establiments la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus, i, en general, les operacions de gestió.
Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge.
E. Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural
Mantenir la permeabilitat ecològica mitjançant l’adequació del torrent Fondo de Rials com a connector ecològic.
Afavorir la recuperació dels cultius abandonats, ampliant la superfície d’aquest tipus d’hàbitat en decreixement.
F. Qualitat del paisatge
Evitar la intrusió visual que implicaria el desenvolupament del planejament vigent, amb la construcció d’un polígon industrial en una zona amb ampli efecte visual.
Mantenir els elements d’estructuració i connectivitat del paisatge, afavorint la recuperació d’usos anteriors.
Gestionar el paisatge per garantir-ne el manteniment regular i per dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals.
Amb l’objecte d’avaluar la sostenibilitat ambiental i l’assoliment dels objectius ambientals establerts, la present modificació puntual aportarà un quadre resum que inclourà els indicadors ambientals següents:
- Nombre d’habitatges/Ha. previst en el sector d’actuació.
- Percentatge de terrenys situats en zones inundables i/o amb pendents superiors al 20%
afectats per l’edificació i/o la urbanització.
- Percentatge de superfície viària exclusiva o prioritària per a vianants i/o bicicletes.
- Consum anual d’aigua d’abastament per habitant previst en el sector.
- Consum anual d’energia per habitant previst en el sector.
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
- Persones exposades a nivells sonors superiors a 65 dB diürns i 55 dB nocturns.
- Percentatge de residus sòlids urbans recollits de forma selectiva.
- Superfície de conreus tradicionals en actiu en el sector de Rials.
Vist l’avanç del planejament i l’informe ambiental preliminar, i de conformitat amb l’exposat, es determinen els criteris ambientals següents:
a) Model territorial i ocupació del sòl
- Garantir la compacitat, en termes raonables, del creixement urbà previst en el sector de La Serreta, així com la seva plurifuncionalitat.
- Donar compliment a les condicions establertes en l’article 18 de les normes urbanístiques del Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC) en la transformació urbanística del sector de La Serreta, inclòs majoritàriament en una unitat territorial de regulació de sòl costaner especial (UTR-CE).
- Preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents, d’acord amb el que estableix l’article 9.4 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.
En relació amb l’anterior, serà d’aplicació la directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada establerta a l’article 7 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol.
- Garantir la màxima adaptació a la morfologia natural del terreny de la urbanització i les edificacions que es prevegin en la present modificació puntual, així com un tractament adequat dels talussos que es puguin generar.
- Garantir la integració del sector de La Serreta respecte el sòl de caràcter agrícola adjacent al seu límit de ponent, establint una ordenació que garanteixi un correcte acabat de la ciutat i una adequada transició vers al sòl no urbanitzable. Així mateix, es recomana mantenir i/o potenciar els elements estructuradors i de connectivitat, tant amb l’entorn rural com l’urbà (xarxa de camins rurals, xarxa hidrogràfica, etc.).
- Garantir una correcta connexió del sector de La Serreta amb les xarxes de vianants i carrils bici, així com amb els serveis de transport públic col·lectiu.
b) Cicle de l’aigua
En la redacció de l’ISA, caldrà tenir en compte els criteris establerts en el document anomenat
“POUM. Avaluació ambiental en el planejament urbanístic”, adaptant-lo a les característiques del Pla, destacant els següents:
- Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud
1. S’adjuntarà un inventari de les lleres públiques de l’àmbit territorial afectat, assenyalant el seu traçat i quins planejaments derivats es veuran afectats.
2. A les lleres de domini privat, en cas d’haver-n’hi, serà d’aplicació el que estableix l’article 5 del Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Aguas (TRLA).
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
3. En relació als marges de les lleres públiques i a la zona de servitud, es donarà compliment a allò que estableixen els articles 6 i 7 del Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el que se aprueba el Reglamento del Dominio Público Hidráulico (RDPH). La plantació d’espècies arbòries en la zona de servitud requerirà autorització de l’ACA.
4. En referència a les obres de pas i encreuaments de conduccions o serveis sota lleres, caldrà aplicar el document tècnic redactat per l’ACA “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infrastructures que interfereixen amb l’espai fluvial”. Pel que fa als càlculs hidrològics i hidràulics, aquests es determinaran seguint el document tècnic, aprovat per l’ACA “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”.
- Abastament Caldrà aportar:
1. Descripció gràfica i escrita de la xarxa actual (incloent concessió d’aigües, etc.) i de les noves propostes del planejament.
2. Necessitats d’aigua del creixement urbà que preveu el planejament vigent (volum anual i cabal continu). Es tindran en compte les dotacions del Pla Hidrològic corresponent.
3. Justificació del grau de suficiència de l’actual infrastructura en alta, incloent balanç d’aigua, amb els consums anuals i els previstos. En cas de problemes d’abastament, definició i justificació d’alternatives viables.
- Sanejament Caldrà aportar:
1. Especificació de la separació d’aigües: residuals domèstiques, residuals industrials i pluvials.
2. Anàlisi de la infrastructura actual de sanejament, justificació del grau de suficiència d’aquesta envers el nou creixement planificat, i previsions d’actuació. Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi.
Justificar que el retorn de pluvials no originarà afeccions a tercers.
3. Justificació d’adequació al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i adequació al PSARU 2005 (aprovat per Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol, - DOGC 4679 de data 19/07/06).
- Hidrologia – Hidràulica. Inundabilitat
1. Incorporar al planejament la directriu de preservació front als riscs d’inundació establerta a l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol.
2. En cas que per demostrar l’esmentada compatibilitat, sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat, se seguirà l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” (Agència Catalana de l’Aigua, març 2003). En funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte la influència del transport sòlid de la làmina d’aigua. Per a la seva valoració, l’estudi es presentarà en format paper i CD (incloent l’arxiu executable HEC – RAS), i amb definició mínima 1:1.000.
- Afeccions mediambientals
Les actuacions del planejament hauran de ser coherents amb els “Criteris d’intervenció del espais fluvials publicats”, redactats per l’ACA en març de 2002.
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
c) Ambient atmosfèric
- Donar compliment als paràmetres d’ecoeficiència establerts pel Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis, i el Real decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.
- Garantir el compliment de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció de medi nocturn, i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament.
- Garantir el compliment dels nivells d’immisió sonora establerts per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. En aquest sentit, i tal com es disposa a l’article 9.7 de la Llei esmentada, la modificació puntual haurà de tenir en compte les zones de sensibilitat acústica definides en els mapes de capacitat acústica d’àmbit municipal i les normes per a les noves construccions en zones de soroll.
- En cas que sigui necessari per garantir el compliment dels nivells acústics establerts per la legislació vigent, es contemplaran les mesures adients per reduir la contaminació acústica.
En aquest sentit, es recomana localitzar a l’entorn de l’autopista C-32, els usos i activitats poc sensibles al soroll (aparcaments, zones verdes, etc.), estudiar la utilització d’aïllaments i pantalles acústiques, o preveure una alçada edificatòria inferior a la cota de l’autopista, d’acord amb els perfils continguts a l’informe ambiental preliminar.
d) Gestió dels materials i els residus
- Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o dipòsit.
- Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agencia de Residus de Catalunya i d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus: Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
e) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural
- Preveure mecanismes per fomentar la preservació i la recuperació del connector vertebrat a l’entorn del Fondo de Rials, tot garantir-ne una gestió adequada. En aquest sentit, s’escau fomentar el manteniment i la recuperació dels conreus tradicionals, així com dels forests i la vegetació de ribera existents en l’àmbit del connector esmentat, potenciant-ne la seva estructura agroforestal.
- Garantir la utilització d’espècies vegetals autòctones, pròpies de la zona i amb baixos requeriments hídrics, tant en les zones verdes públiques com en les privades. En el cas de les zones verdes públiques, es recomana preservar els peus arboris i arbustius preexistents, sempre que no es justifiqui el contrari per raons fitosanitàries. Així mateix, es recomana la implantació de sistemes de microreg i sistemes automàtics temporitzats.
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
- En matèria de prevenció d’incendis forestals, caldrà donar compliment a allò que estableixen el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, i el Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91.
- En relació a la xarxa de camins rurals existent al sector de Rials, caldrà donar compliment a allò que estableix la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, i el Decret 166/1988, de 8 de juliol, de desplegament.
f) Qualitat del paisatge
- Donar compliment a la normativa sectorial vigent en matèria de paisatge: Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística.
- Garantir la integració paisatgística de les edificacions i la urbanització del sector de La Serreta, establint una regulació adequada al respecte.
b) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada
1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades.
D’acord amb l’informe ambiental preliminar, es consideren dues alternatives:
- Alternativa 0: Consisteix en el manteniment de la situació actual. En aquest escenari, es mantindrien les previsions del planejament general vigent, segons les quals els sectors de Rials i de La Serreta es classifiquen de sòl urbanitzable programat de caràcter industrial i de sòl no urbanitzable agrícola respectivament.
- Alternativa 1: Correspon al desenvolupament de la present modificació puntual. En aquest escenari es proposa la classificació de sòl no urbanitzable agrícola del sector de Rials, i de sòl urbanitzable delimitat del sector de la Serreta.
2n. L’anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d’acord amb els objectius i criteris ambientals
En relació amb aquest apartat, l’informe ambiental preliminar determina que l’alternativa 1 presenta els avantatges següents respecte l’alternativa 0:
- Menor dispersió del model urbà, atès que el sector de La Serreta comprèn uns terrenys adjacents a sòls urbans, mentre que el sector de Rials resta emplaçat en una vall poc urbanitzada de caràcter agrícola.
- Menor alteració de la morfologia del terreny, en tant que el sector de La Serreta presenta una topografia menys accidentada que el sector de Rials.
- Menor intrusió visual, atès que el sector de La Serreta se situa en una cota similar als terrenys adjacents, no sent visible des de l’autopista, mentre que el sector de Rials s’emplaça en una cota superior a l’autopista i és visible des de la major part del municipi.
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
- Similar dificultat d’accessibilitat en ambdós sectors.
- No afectació del connector ecològic de la vall del Fondo de Rials.
- Menor increment de la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica, així com de la generació de residus, de l’alternativa 1 respecte l’alternativa 0.
- Menor rendibilitat econòmica pel municipi de l’ús residencial proposat a l’alternativa 1, que l’ús industrial previst a l’alternativa 0.
3r. La justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada.
Atès l’anàlisi efectuat en l’apartat anterior, així com els objectius definits i les alternatives proposades, l’informe ambiental preliminar justifica l’elecció de l’alternativa 1, corresponent al desenvolupament de la present modificació puntual.
c) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada
1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient.
2n. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l’ordenació proposada.
3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.
d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi ambient
La caracterització d’aquests efectes pot fer-se segons les tipificacions següents: secundari;
acumulatiu; sinèrgic; a curt, mitjà o llarg termini; permanent o temporal; positiu o negatiu. Així mateix, caldrà concretar específicament per a cadascuna d’aquestes afeccions significatives detectades les mesures previstes per a prevenir-les, reduir-les i, en la mesura del possible, contrarestar-les.
1r. Els efectes sobre els recursos naturals.
2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d’acord amb l’apartat a).
3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l’ordenació prevista pel pla, d’acord amb l’estudi de mobilitat generada
e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts
1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a l’apartat a).
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
2n. L’avaluació global del pla, tenint en compte l’anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l’àmbit del pla, d’acord amb l’apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes en l’apartat a).
Entre d’altres, és necessària l’aplicació dels indicadors de valoració determinats per avaluar el planejament i la comparativa final del perfil ambiental, establint la conclusió final sobre l’aptitud de la proposta de la modificació puntual d’acord amb l’avaluació ambiental realitzada.
3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.
S’establirà la periodicitat i moment de les verificacions del compliment i la idoneïtat de les mesures adoptades. Així mateix, es determinaran els paràmetres que requeriran un seguiment i els índexs proposats per a la seva avaluació continuada, sobre els objectius i criteris ambientals adoptats pel pla.
f) Síntesi de l’estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l’explicació justificada de l’avaluació global del pla.
g) Informe sobre la viabilitat econòmica de les alternatives i de les mesures ambientals, en el cas que l’estudi econòmic- financer del pla no estimi els seus costos.
7. VALORACIÓ AMBIENTAL DELS OBJECTIUS I ELS CRITERIS GENERALS DEL PLA, DE LA JUSTIFICACIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES I DE LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA PROPOSTA D’ORDENACIÓ
Examinada la documentació presentada, es considera convenient completar l’informe ambiental preliminar amb els objectius i criteris ambientals que es proposen a l’apartat 6.a.3r del present document de referència.
En relació a les alternatives proposades per la present modificació puntual, cal dir que es valoren positivament les alternatives escollides, tot i que caldrà que l’ISA incorpori les determinacions esmentades en els apartats anteriors.
8. IDENTIFICACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES AFECTADES I DEL PÚBLIC INTERESSAT
Les actuacions d’informació i consulta relacionades amb la modificació puntual del Pla general, en relació al procediment d’avaluació ambiental, es realitzaran de conformitat amb els articles 23 i 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. La fase de consultes sobre el document d’aprovació inicial de la modificació puntual del Pla general, que inclourà l’ISA, es realitzarà per l’òrgan promotor a les Administracions públiques afectades i al públic interessat que es cita a continuació, sens perjudici que siguin consultats altres organismes segons la legislació vigent.
8.1 Administracions públiques afectades
- Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials a Barcelona del DMAH - Agència Catalana de l’Aigua
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
8.2 Públic interessat
- Xarxa de custòdia del territori
- DEPANA-Lliga per a la defensa del patrimoni natural
Barcelona, 30 d’octubre de 2007
