Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Descargar (0)

Texto completo

(1)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

DOCUMENT DE REFERÈNCIA

Identificació de l’expedient

Pla d’ordenació urbanística municipal d’Almatret (expedient: U07/286).

Objecte

L’objecte del present document de referència és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental als efectes que determina l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme i l’article 9 de la Llei 9/2006, d’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

Antecedents

1. L’1 d’agost de 2007 l’Ajuntament d’Almatret va sol·licitar als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Lleida, el document de referència sobre el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM).

2. El 27 d’agost de 2007 l’Ajuntament d’Almatret aporta la documentació en suport digital.

3. L’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental ha realitzat consultes a les administracions públiques següents: Agència Catalana de l’Aigua, Àrea de Medi Natural, Direcció General de Qualitat Ambiental, Direcció General de d’Habitatge, Oficina de Canvi Climàtic, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Direcció General d’Arquitectura i Paisatge i Departament de Cultura.

S’han incorporat les aportacions de l’Agència Catalana de l’Aigua i de la Direcció General de Qualitat Ambiental, i les consideracions genèriques del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

1. Criteris ambientals estratègics

• L’Informe de sostenibilitat ambiental (ISA) ha de fer referència a les mesures previstes per tal de protegir les aigües i els ecosistemes naturals associats al riu Ebre, així com a la necessitat de restaurar i gestionar adequadament els espais degradats del terme municipal (cimentera, activitats extractives...).

• L’ISA s’ha de referir a l’adequació del POUM a les precisions i objectius ambientals del Pla Territorial Parcial de Ponent.

(2)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

2. Indicadors dels objectius ambientals i principis de sostenibilitat

SISTEMES NATURALS I AGRARIS

Elements a destacar Consideracions-marc legal

ESPAIS DEL PEIN I DE LA XARXA NATURA 2000

Tossals d’Almatret i Riba-roja

(ES5140012: LIC i ZEPA).

L’avanç de planejament no inclou els plànols de la proposta d’ordenació del sòl no urbanitzable ni tampoc la normativa reguladora.

Tanmateix, en el plànol I.01, emmarcament territorial , s’assenyalen els espais protegits del teme municipal.

En aquest plànol s’identifica l’espai del PEIN Riba- roja, encara que la delimitació dels plànols d’ordenació no coincideix exactament amb la darrera actualització dels espais PEIN, que inclou també els espais de la Xarxa Natura 2000.

Per tant, caldrà adaptar la delimitació de l’espai d’acord amb els límits actuals de la Xarxa Natura 2000.

D’altra banda, cal adoptar una regulació específica que protegeixi els espais de la Xarxa Natura mentre no es desenvolupi el Pla especial previst. L’ISA haurà de justificar l’adequació d’aquesta qualificació a les directrius per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 (Espais de la muntanya interior, II.5.1, II.5.2).

Directrius per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 (annex 8 de l’acord de govern GOV/112/2006, de 5 de setembre).

Espais protegits

SOL DE PROTECCIÓ ESPECIAL DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT

Sòl de valor natural i de connexió:

• Almatret -

Montmeneu (5).

• Connexió amb l’espai del PEIN de Riba-roja (38).

La documentació presentada fa referència al Pla territorial parcial de Ponent però no justifica l’adequació del POUM al sistema d’espais oberts proposat per aquest Pla.

En aquest sentit, cal tenir en compte que els espais qualificats com a sòl de protecció especial pel Pla territorial parcial de Ponent, es regularan mitjançant una qualificació coherent amb l’article 2.6 d’aquest Pla.

Tanmateix, cal tenir en compte que els plànols del Pla territorial assenyalen els límits dels diferents tipus de sòl a escala 1:50.000 i aquests límits són poc precisos i per tant el POUM podrà precisar-los d’acord amb el previst en l’article 2.4 del Pla territorial.

Pla territorial parcial de Ponent, aprovat definitivament el juliol de 2007.

(3)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

ESPAI D’INTERÈS GEOLÒGIC

• Successió oligocena de Serra Picarda - Montmeneu (206)

Sens perjudici de l’aplicació d’una regulació coherent amb el sòl de protecció especial del Pla territorial de Ponent, cal que l’ISA valori la conveniència i idoneïtat regular de manera específica la successió oligocena de la Serra Picarda - Montmeneu.

ESPAIS FORESTALS Els espais forestals hauran d’adoptar una regulació coherent amb la seva legislació específica.

L’ISA justificarà aquest aspecte.

Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

D’acord amb els criteris del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural l’ISA ha d’incloure un anàlisi de la situació actual agrària de tot el terme municipal, tenint en compte els elements següents:

Superfícies, conreus principals, edafologia del sòl, disponibilitat d’aigua, grau de contaminació del sòl.

Infraestructures agràries existents (camins, regs, etc.)

Inversions en infraestructures en els últims 30 anys.

Si el terme municipal han estat objecte de concentració parcel·lària en els últims 30 anys o ho és en l’actualitat.

L’ISA descriurà i valorarà els efectes del pla sobre explotacions agràries i ramaderes afectades, amb especial menció a les explotacions ecològiques, de producció integrada. També cal especificar si el Pla afecta a denominacions d’origen, indicacions geogràfiques, marques de qualitat, denominacions geogràfiques i especialitats tradicionals garantides.

L’ISA haurà de referir-se al tractament que rebran les infraestructures agraries existents (camins, regs, etc) i al seu programa de recuperació i manteniment.

Espais no conreats Cal que l’ISA promogui el manteniment de la vegetació existent en els marges de conreu, per la importància paisatgística i ambiental d’aquests espais

Vies Pecuàries El municipi d’Almatret té realitzada la classificació de vies pecuàries.

L’ISA justificarà que el POUM regula aquestes vies d’acord amb la seva legislació específica.

Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries.

Espais agraris

Permeabilitat del sòl agrari

La regulació hauria d’evitar la implantació d’elements barrera en el sòl no urbanitzable (tanques, murs...), sempre que la seva implantació no estigui justificada.

De tota manera, cal establir que s’evitarà la instal·lació d’elements barrera en aquells casos en que s’afecta a la connectivitat ecològica i no s’han previst mesures per mitigar-ne l’impacte de manera adequada.

(4)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, octubre de 2006.

Sistema hidrogràfic

L’ISA ha d’incloure els resultats obtinguts del document IMPRESS que afectin al terme municipal d’Almatret. Aquest document es troba disponible a www.gencat.net/aca ---- Planificació ---- Directiva Marc de l’Aigua ---- IMPRESS

En especial es realitzarà un inventari de masses d’aigua (superficials/subterrànies) existents al terme municipal, indicant el seu estat ecològic per trams. Qualsevol actuació que pugui afectar a aquestes masses d’aigua haurà d’adoptar mesures per a assolir el bon estat ecològic abans del 22 de desembre de 2015.

D’altra banda, l’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents:

Cal adjuntar un inventari de les lleres públiques i assenyalar el seu traçat.

Les obres o actuacions en zona de Domini Públic Hidràulic requereixen autorització prèvia de la CHE. Cal respectar l’establert a l’article 126 del RDPH (RD 849/1986, d’11 d’abril).

D’acord amb l’article 6 del RDPH, els marges de les lleres públiques estaran subjectes, en tota la seva extensió longitudinal:

a) una zona de servitud de 5 m d’amplada per a ús públic que es regula en el RDPH

b) a una zona de policia de 100 m d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin

Les obres o actuacions en la zona de policia de les lleres públiques ha de tenir en compte els articles 9, 52 – 54 i 78 del RDPH.

La regulació de les lleres de domini privat s’adequarà al que estableix l’article 5 del TRLA.

La zona de servitud (5 m) tindrà les finalitats establertes a l’article 7.1 del RDPH i haurà de quedar lliure de qualsevol construcció i edificació, i ser apta i practicable en tot moment. Qualsevol actuació en zona de servitud estarà sotmesa a l’especificat a l’article 7.2 del RDPH. Les autoritzacions per a la plantació d’espècies arbòries en aquesta zona requerirà autorització de l’ACA.

En referència a les obres de pas (ponts, viaductes, obres de drenatge menors, obres de fàbrica en camins rurals, i les seves modificacions, guals...) i encreuaments de conduccions o serveis sota lleres, caldrà tenir en compte el document tècnic redactat per l’ACA “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial”.

Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint el document tècnic

“Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”, aprovat per l’ACA.

La navegació d’embarcacions a vela o motor per l’embassament de Riba – roja requereix autorització prèvia, d’acord amb l’establert als articles 51 i 78 del RDL

(5)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

1/2001 de 20 de Juliol i als articles 55 i 66 del RDPH.

Reial Decret 879/1986, de 11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidraúlic, que desenvolupa els títols preliminars, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües.

Criteris d’intervenció en espais fluvials de l’Agència Catalana de l’Aigua. Març de 2002.

Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial” (ACA). Juny 2006

Paisatge La regulació del sòl no urbanitzable hauria de preveure l’adequació paisatgística de les edificacions que poden emplaçar-se en el sòl no urbanitzable i prohibir- ne seva ubicació en aquelles zones que tenen un elevat interès ecològic i paisatgístic.

ESTRUCTURA URBANA, OCUPACIÓ, MOBILITAT OBLIGADA I FRAGMENTACIÓ TERRITORIAL

Consideracions Creixement

residencial

El POUM no preveu creixement residencial en sòl urbanitzable sinó que proposa reordenació i consolidació del sòl urbà no consolidat.

El model residencial previst per POUM compleix amb la lògica de creixement residencial compacte i mobilitat sostenible i s’ajusta força a les estratègies de creixement previstes pel Pla territorial parcial de Ponent –creixement moderat-.

Consideracions Creixement per

activitat

D’acord amb l’ISA preliminar l’alternativa d’ordenació escollida no preveu la creació d’un sector industrial específic, únicament es preveuen zones mixtes on poder desenvolupar petits activitats industrials.

RISCOS

L’ISA haurà d’incloure un mapa de riscos naturals de l’àmbit (article 15 de la Llei 8/2007 del sòl).

Consideracions

Inundabilitat La proposta incorpora un estudi d’inundabilitat del riu Ebre al municipi d’Almatret. D’acord amb una anàlisis previ es realitzen les següents consideracions:

• El plànol P.01 (opció escollida) mostra les àrees de transformació i les àrees de creixement previstes al POUM. Aquestes zones es troben a l’entorn del nucli urbà d’Almatret, molt allunyades del riu Ebre. Per tant, els sectors previstos no es troben afectats per les inundacions del riu Ebre.

• En els plànols no s’aprecien sectors de desenvolupament pròxims a l’Ebre.

(6)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

RECURSOS

Consum d’Aigua L’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents:

• Descripció gràfica - escrita de la xarxa actual (incloent concessió d’aigües) i de les noves propostes del Planejament. Aquesta descripció inclourà l’anàlisi de la infraestructura actual i de les previsions d’actuació (l’abastament es realitza a través d’una captació de l’embassament de Riba-roja, essent la gestió de la xarxa a càrrec de l’Ajuntament. Així doncs, s’inclourà concessió d’aigües o sol·licitud davant la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre).

• Avaluació de les necessitats d’aigua per al creixement previst pel POUM. L’estudi es realitzarà d’acord amb les dotacions d’abastament, industrials... del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre.

• Balanç d’aigua, amb els consums anuals actuals i els previstos.

Caldrà justificar la capacitat de subministrament (mitjançant Certificat/Informe de l’Ajuntament d’Almatret. El foment del balanç d’aigua és comparar les entrades (captació d’aigua) amb les sortides (consum dels sectors).

o Si les entrades son majors que les sortides no hi haurà problemes en l’abastament. Per verificar aquest aspecte, s’adjuntarà un informe de l’Ajuntament d’Almatret en el que s’especifiqui el volum i el canal que aquest pot subministrar.

o Si les entrades son inferiors al les sortides, cal definir alternatives viables d’abastament.

• Les despeses relatives al finançament de les noves infraestructures d’abastament corresponen als propietaris afectats per la nova actuació.

Sanejament d’aigües

L’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents:

Descripció gràfica – escrita de la xarxa actual de sanejament i de les noves propostes del planejament.

Especificació de la xarxa separativa: residuals domèstiques, residuals industrials (que en principi, haurien de preveure una depuració pròpia i independent de les domèstiques) i pluvials.

Anàlisi de la infraestructura actual (justificació del grau de suficiència d’aquesta envers el nou creixement planificat, producció prevista i qualitat de les aigües residuals) i de les previsions d’actuació.

Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi. Cal justificar que el retorn de les pluvials no originarà afeccions a tercers.

Justificació de l’adequació al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i al PSARU-2005.

Les despeses relatives al finançament de les noves infraestructures de sanejament corresponen als propietaris afectats per la nova actuació. En funció de les característiques de la figura urbanística i d’acord amb el PSARU 2005, s’avaluarà la possibilitat de realitzar

(7)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

“Convenis de Sanejament”

Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües.

Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament.

Acord de 20 de juny de 2006, del Govern de la Generalitat, pel qual s’aprova el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes 2005.

CONTAMINACIÓ

Consideracions Contaminació atmosfèrica

Contaminació lumínica

Soroll i vibracions

Contaminació Electromagnètica Gestió de residus

Regulació de les activitats ramaderes

El municipi d’Almatret pertany a la Zona de Qualitat de l’Aire 14 (Terres de Ponent). La XVPCA disposa de punts de mesura de la qualitat de l’aire a la zona en els municipis de Juneda i Lleida.

D’acord amb les dades obtingudes, els nivells de qualitat de l’aire pel diòxid de sofre, el monòxid de carboni, el benzè, el plom, l’arsènic, el cadmi, el niquel i el diòxid de nitrogen estan per sota dels valors límit.

Pel que fa als nivells d’ozó troposfèric, són superiors als valors objectiu de protecció de la salut humana i de la vegetació d’aplicació a l’any 2010 i als valors objectiu a llarg termini que no s’han de superar a partir del 2020.

L’ISA preliminar fa referència a que el municipi no disposa del mapa de capacitat acústica ni té redactades cap ordenança que reguli aquest vector ambiental.

L’ISA ha de especificar com es resolen els diferents aspectes de qualitat ambiental i ha de definir els objectius i criteris adoptats en la redacció del pla pel que fa a la qualitat atmosfèrica i a la contaminació acústica i lluminosa.

Es recomana la redacció d’unes ordenances annexes adequades a les necessitats de protecció del municipi i la legislació sectorial vigent.

Així mateix, pel que fa a la contaminació acústica, l’ISA haurà de justificar l’adequació del planejament a les diferents zones de sensibilitat acústica que figuren en el mapa de capacitat acústica elaborat pel DMAH amb els criteris de la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica.

Identificació i consulta a Administració pública i públic interessat:

a) Administració pública

• Agència Catalana de l’Aigua

(8)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

• Patrimoni Cultural

• Arquitectura i Paisatge

• Consell Comarcal

• Departament de Salut

• Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

• Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

b) Públic interessat

• Ipcena

• Altres entitats ecologistes dedicades a la defensa del medi ambient en aquest àmbit territorial.

Fonaments de dret

• Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

• Disposició transitòria 6a de la Llei d’urbanisme.

• Article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol).

Lleida, 9 d’octubre de 2007

El tècnic de l’OTAA La cap de l’OTAA

Ramon Rebordosa i Poca Josse Terés i Cinca

Figure

Actualización...

Referencias