Universitat de les Illes Balears Departament de Ciències de l’Educació
INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA EN ELS TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT (codi: 2507)
Llicenciatura en Psicopedagogia Assignatura troncal (6 crèdits) - (Anual)
Curs 2002/03
Professora: Mª Àngels Ramis Martí.
OBJECTIUS GENERALS
1. Aprofundir en l’accepció trastorns del desenvolupament i aclarir el seu abast
2. Conèixer les característiques diferencials del desenvolupament i les necessitats especials més freqüents de les persones amb discapacitat motriu o visual.
3. Adquirir criteris i procediments per a l’avaluació de les necessitats educatives dels alumnes amb discapacitat motriu/visual, i desenvolupar estratègies per a la planificació i la implementació de la resposta educativa.
4. Conèixer i valorar els diferents recursos materials i les tècniques i programes utilitzats en l’educació d’aquests alumnes.
5. Aproximar-se a les tendències característiques de les famílies dels nins i nines amb aquestes discapacitats i la incidència que poden tenir en el seu desenvolupament, així com adquirir alguns procediments d’assessorament i ajut.
6. Conèixer els serveis existents en aquests camps, i les fonts d’informació i recerca més rellevants.
CONTINGUTS INTRODUCCIÓ
Els trastorns del desenvolupament. Del model mèdic al model educatiu.
Definició, concepció classificatòria i nivells d’anàlisi.
Cap a un model integral d’avaluació/intervenció psicopedagògica.
1ª PART: LES PERSONES AMB DISCAPACITAT MOTRIU Tema 1. La persona amb discapacitat motriu:
Concepte i delimitació. Heterogeneïtat de les deficiències/discapacitats motrius.
Classificacions i etiologies de la discapacitat motriu.
La problemàtica de la persona amb discapacitat motriu.
Tema 2. El desenvolupament de les persones amb discapacitat motriu:
Revisió dels principals estudis. Característiques bàsiques del desenvolupament de les persones amb discapacitat motriu.
Tema 3. La Paràlisi Cerebral Infantil:
Definició i etiologia. Formes clíniques i característiques generals.
Possibles trastorns associats. Aspectes psicopedagògics més destacables.
Tema 4. La persona amb Espina Bífida:
Definició i etiologia. Formes clíniques i característiques generals.
Possibles trastorns associats. Aspectes psicopedagògics més destacables.
Tema 5. El context familiar:
La rellevància de la família en el procés educatiu.
El procés d’assessorament familiar. Relacions família-escola-serveis.
Tema 6. L'Educació de la persona amb discapacitat motriu:
La intervenció interdisciplinar.
Identificació i valoració de les nee dels alumnes amb discapacitat motriu.
Criteris per a l’escolarització Adaptacions curriculars:
En els elements d'accés al currículum.
En els elements curriculars bàsics.
Recursos educatius i ajudes tècniques Tema 7. L'accessibilitat:
Problemes d'accés als edificis. Accesibilitat al transport. Les adaptacions al mobiliari i a la llar. La legislació a la CAIB.
2ª PART: LES PERSONES AMB DISCAPACITAT VISUAL
Tema 1. Bases neurofisiològiques de la visió i patologies oculars. Definicions i etiologies.
Tema 2. El desenvolupament psicològic dels nins amb deficiència visual:
Primera infància:
El desenvolupament psicomotor. Les primeres interaccions comunicatives.
L’afecció. Els inicis del llenguatge. El coneixement dels objectes i les relacions nin-objecte-adult.
La infància intermèdia i l’adolescència:
Característiques diferencials més destacables Tema 3. La intervenció primerenca.
Tema 3. El procés d’assessorament familiar. Les relacions família-escola-serveis.
Tema 4. Les nee més freqüents dels alumnes amb discapacitat visual:
Identificació i valoració de les nee dels alumnes amb discapacitat visual.
Tema 5. Criteris per a l’elaboració d’adaptacions curriculars.
Adaptacions d’accés
Adaptacions del elements curriculars bàsics Recursos educatius i ajudes tècniques Organització de la resposta educativa Tema 6. Ceguesa i altres dèficits associats.
METODOLOGIA/ACTIVITATS
a) Exposicions teòrico-pràctiques sobre els temes.
b) Lectures i anàlisis de documents relacionats amb el temari.
c) Lectura obligatòria dels llibres següents:
Bueno Martín, M. y otros (1999). Niños y niñas con baja visión. Recomendaciones para la familia y la escuela. Málaga: Aljibe.
Bueno Martín, M. y otros (2000). Niños y niñas con ceguera. Recomendaciones para la familia y la escuela. Málaga: Aljibe.
Gallardo, M.V. y Salvador, M.L. (1994). Discapacidad motórica. Aspectos psicoevolutivos y educativos. Málaga: Aljibe.
d) Activitats pràctiques realitzades en petits grups.
e) Anàlisi de material audiovisual.
f) Visita al centre d’atenció preferent a alumnes amb discapacitat motòrica a Palma.
g) Visita al centre de l’ONCE a Palma, per conèixer els recursos materials i tecnològics.
h) Pràctiques de lectura i escriptura Braille.
i) Pràctiques de simulació d’orientació i mobilitat.
j) Treball relacionat amb una de les dues temàtiques de l’assignatura ( a concretar durant el primer mes de classe).
AVALUACIÓ a) Un examen final.
b) Avaluació de les activitats pràctiques.
c) Avaluació del treball.
d) Valoració de la participació a classe.
Per aprovar l’assignatura és requisit necessari ésser avaluat positivament en tots els apartats.
Les persones que no puguin assistir a classe poden optar per un programa d’activitats pràctiques personalitzat (acordat amb la professora imprescindiblement a principi de curs).
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Bueno Martín, M. y otros (1999). Niños y niñas con baja visión. Recomendaciones para la familia y la escuela. Málaga: Aljibe.
Bueno Martín, M. y otros (2000). Niños y niñas con ceguera. Recomendaciones para la familia y la escuela. Málaga: Aljibe.
Gallardo, M.V. y Salvador, M.L. (1994). Discapacidad motórica. Aspectos psicoevolutivos y educativos. Málaga: Aljibe.
García, J.N. (Coor.) (1999). Intervención psicopedagógica en los trastornos del desarrollo.
Madrid: Pirámide.
Giné, C. (Coor.) (1997). Trastorns del desenvolupament i necessitats educatives especials.
Barcelona: EDIUOC.
Martínez, I. (1999). (Coor.). Aspectos evolutivos y educativos de la deficiencia visual I y II.
Madrid: ONCE.
Ochaíta, E. y Rosa, A. (1993). Psicología de la ceguera. Madrid: Alianza Psicología.
Puyuelo, M. y Arriba, J.Á. (2000). Parálisis cerebral infantil. Aspectos comunicativos y psicopedagógicos. Orientaciones al profesorado y a la familia. Málaga: Aljibe.
BIBLIOGRAFIA. DE LA 1ª PART:
AAVV. (1990). Las necesidades educativas especiales del niño con deficiencia motora.
Centro Nacional de Recursos para la Educación Especial. Serie Formación. Madrid:
MEC.
Barón, C. y otros (1992). Guía de viajes para minusválidos. Madrid: El País/Aguilar- INSERSO.
Basil, C. y Puig de la Bellacasa, R. (1988). Comunicación aumentativa. Madrid: INSERSO Basil, C. y Soro-Camats, E. (1995). Discapacidad motora, interacción y adquisición del
lenguaje. Madrid: MEC.
Baumgart, D.; Johnson, J. y Helmstetter, E. (1996). Sistemas alternativos de comunicación para personas con discapacidad. Madrid: Alianza.
Bobath, B. (1987). Actividad postural refleja anormal causada por las lesiones cerebrales.
Buenos Aires: Panamericana.
Bobath, B. y Bobath, K. (1987). Desarrollo motor en distintos tipos de parálisis cerebral.
Buenos Aires: Panamericana.
Busto, M.C. (1988). Reeducación del habla y del lenguaje en el paralítico cerebral. Madrid:
CEPE.
Campagnolle, S. (1998). La silla de ruedas y la actividad física. Barcelona: Paidotribo.
Carenas, F. (1993). Juegos vivenciados. Niños y niñas con parálisis cerebral. Barcelona:
CEAC.
De Andrés, T.; Moyá, J. y Peña, I. (1997). Alteraciones motoras en el desarrollo infantil.
Análisis clínico de casos prácticos. Madrid: CCS.
De los Reyes, R.C. (1997). Yo soy Rocío y tengo parálisis cerebral. Sevilla: I.L.C.
De Ponga, A. y otros, (1997). No ser una silla. La cara oculta del mundo de grandes discapacitados. Tafalla: Xalaparta.
Equip ASPACE. (2000). Materials Curriculars elaborats pel Centre d’Educació Especial
“Pinyol Vermell”. Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Educació i Cultura.
Finnie, N.R. (1976). Atención en el hogar del niño con parálisis cerebral. México: La Prensa Médica Mexicana.
García Fernández, J.A. (1988). Educación e integración escolar del niño con deficiencias motóricas. Madrid: UNED.
García, M. C.; Rosa, A. y Montero, I. (1993). Instrucción y progreso escolar en niños con parálisis cerebral de preescolar y ciclo inicial. Un estudio de seguimiento. Madrid:
CIDE.
García, A. (Coor.) (1999). Niños y niñas con parálisis cerebral. Madrid: Narcea.
Gómez, J. (1999). Rehabilitación psicomotriz en la atención precoz del niño. Zaragoza: Mira.
Guerrero, J.M. (Coor.) (1997). Manual de accesibilidad. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
Jollien, A. (2001). Elogi de la feblesa. Barcelona: La Magrana.
Le Métayer, M. (1995). Reeducación cerebromotriz del niño pequeño. Educación Terapéutica. Barcelona: Masson.
Levitt, S. (1982). Tratamiento de la parálisis cerebral y del retraso motor. Buenos Aires:
Médica Panamericana.
López, P. (1998). El área de Educación Física y el alumnado con discapacidad motora.
Madrid: MEC/CIDE.
Manresa, S. y otros (1994). Contribución al estudio de la parálisis cerebral en Baleares.
Palma: UIB.
Mas Dalmau, J. (1984). Psicopedagogia de la paràlisi cerebral. Barcelona: Departament de Sanitat. Generalitat de Catalunya.
Martínez, D. y otros (2000). Necesidades educativas especiales: Alumnado con discapacidad motórica. Guía para la respuesta educativa a las necesidades del alumnado con parálisis cerebral. Navarra: Fondo de Publicaciones del Gobierno de Navarra.
Martín-Caro y Junoy, M. (2001). Sistemas de comunicación y parálisis cerebral. Madrid:
ICCE.
Martín Herrero, J.A. (1992).Como afrontar la esclerosis múltiple. Madrid: CEPE.
Moro, J. (1995). El pie de Jaipur. Barcelona: Planeta. Seix-Barral.
Pascual, J. (1983). Neurología infantil. Barcelona: Científico-Médica.
Ponces i Vergé, J. (1991). Paràlisi cerebral infantil. Barcelona: Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.
Puig de la Bellacasa, R. (1995). Tecnología y necesidades de formación en proyectos europeos en personas con discapacidad. Comunicación y Pedagogía, 133, 26-34.
Roca, A. i Deyà, M.I. (1994). Sara en el món conegut. Palma: Lleonard Muntaner.
Roldán, A. y Espinosa, J. (1981). Rehabilitación del Paralítico Cerebral. Madrid: Inserso.
Rosa, A.; Montero, I. y García, M. (Comps). (1993). El niño con parálisis cerebral:
enculturación, desarrollo e intervención. Madrid: MEC-CIDE.
Routledge, L. (1980). El niño con deficiencias físicas. Barcelona: Médica y Técnica.
Salom, C. (1998). Soy Caty Salom. Tengo Esclerosis Lateral Amiotrófica. Málaga: ILC.
Soro-Camats, E. (1994). La escuela y los alumnos con discapacidad motriz. Comunicación, Lenguaje y Educación, 22, 23-35.
Soulier, B. (1995). Los discapacitados y la sexualidad. Barcelona: Herder.
Toledo, M. (1978). Parálisis Cerebral. Madrid: SEREM
Toledo, M. (1998). La parálisis cerebral. Mito y Realidad. Sevilla: Universidad de Sevilla.
Von Tetzchner, S. y Martinsen, H. (1993). Introducción a la enseñanza de signos y al uso de ayudas técnicas para la comunicación. Madrid. Visor.
Werner, D. (1999). Nada sobre nosotros sin nosotros. Desarrollando tecnologías innovadoras para, por y con personas discapacitadas. Santa Cruz Atoyac: Pax México.
Vojta, V. (1991). Alteraciones motoras cerebrales infantiles.Madrid: Atam-Paideia Vojta, V. y Peters, A. (1995). El principio Vojta. Barcelona: Springer.
BIBLIOGRAFIA DE LA 2ª PART:
Almonacid, V. y Carrasco, Mª.J. (1989). El juego en los niños ciegos y deficientes visuales.
Madrid: ONCE.
Arnaiz, P. (1994). Deficiencias visuales y psicomotricidad. Madrid: ONCE.
Arnaiz, P. (1998). Educación infantil y deficiencia visual. Madrid: CCS.
Arráez, J.M. (1998). Motricidad, autoconcepto e integración de niños ciegos. Granada:
Universidad de Granada.
Bardisa, M.D. y otros. (1983). Guía de estimulación precoz para niños ciegos. Madrid:
INSERSO.
Bardisa, M.D. (1992). Como enseñar a los niños ciegos a dibujar. Madrid: ONCE.
Barraga, N. (1985). Disminuidos visuales y aprendizaje. Enfoque evolutivo. Madrid: ONCE.
Barraga, N. (1986). Textos reunidos de la doctora Barraga. Madrid: ONCE.
Bueno, M. y Toro, S. (Coors.) (1994). Deficiencia Visual. Aspectos psicoevolutivos y educativos. Málaga: Aljibe.
Cantavella, F. y otros (1992). Introducción al estudio de las estereotipias en el niño ciego.
Barcelona: Masson-ONCE.
Comes, G. (1998). El diari d’en Marcel. Barcelona: La Galera.
Chapman, E.J.; Tobin, M.J.; Tooze, F. y Mos, S. (1986). Mira y Piensa. Madrid: ONCE.
De Carlos, A. y otros (1992). Deficiencia visual y necesidades educativas especiales. Vitoria:
Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco.
Díaz-Aguado, M.J. (1995). Todos iguales, todos diferentes. Madrid: ONCE.
Faye, E. (1997). Clínica de la baja visión. Madrid: ONCE.
Fernández Rey, E. (1999). La creatividad en el desarrollo de los niños ciegos. Santiago de Compostela: Servicio de la Universidad de Santiago de Compostela.
Fraiberg, S. (1982). Niños ciegos. La deficiencia visual y el desarrollo inicial de la personalidad. Madrid: INSERSO.
García Pastor, C. y García Jiménez, E. (1990). El clima institucional en centros de integración de deficientes visuales. Educación Especial, 7, 21-42.
García Pastor, C. y García Jiménez, E. (1990). Los conflictos de los profesores ante la integración de los alumnos con deficiencias visuales. Enseñanza, 8, 105-123.
González, L. (1990). Psicomotricidad para deficientes visuales (4-7 años). Salamanca:
Amarú.
Guinea, C.; Leonhardt, M.; Tubau, G.; Esteban, À. (1984). L’escola oberta al nen cec.
Barcelona: CPEDS-Fundació Caixa de Pensions, Quaderns per a L’Educació del Deficient Sensorial.
Herranz, R. y Rodríguez, E. (1987). Los deficientes visuales y su educación en aulas de integración (3ª ed.). Madrid: UNED.
Herren, H. y Guillemet, S. (1982). Estudios sobre la educación de los niños y adolescentes ciegos, amblíopes y sordo-ciegos. Barcelona: Médica y Técnica.
Lafuente, M. A. (Coor.) (2000). Atención temprana a niños con ceguera o deficiencia visual.
Madrid: ONCE.
Leonhardt, M. (1992). El bebé ciego. Primera atención. Un enfoque psicopedagógico.
Barcelona: Masson-ONCE.
Leonhardt, M.; Cantavella, F. y Tarragó, R. (1999). Iniciación del lenguaje en niños ciegos.
Un enfoque preventivo. Madrid: ONCE.
Leonhardt, M. (Coor.) (2002). La intervención en los primeros años de vida del niño ciego y de baja visión. Un enfoque desde la atención temprana. Madrid: ONCE.
Lucerga, R. y otros (1992). Juego simbólico y deficiencia visual. Madrid: ONCE.
Millar, S. (1997). La comprensión y la representación del espacio. Madrid: ONCE
Miñambres, A.; Jové, G.; Canadell, J.Mª. y Navarro, Mª P. (1996). ¿Se pueden tocar los
cuentos? Madrid: ONCE.
Ochaíta, E. y Rosa, A. (1988). Conocimiento del espacio, representación y movilidad en las personas ciegas. Infancia y Aprendizaje, 43, 123-138.
Ochaíta, E., y Rosa, A. (1988). El niño ciego: percepción y desarrollo psicológico. En Alumnos con necesidades educativas especiales. Reflexiones sobre educación y desarrollo (pp. 11-60). Madrid: M.E.C.-Popular.
Pérez Pereira, M. y Castro, J. (1994). El desarrollo psicológico de los niños ciegos en la primera infancia. Barcelona: Paidós.
Rosich, N.; Núñez, J.Mª. y Fernández, J.E. (1996). Matemáticas y deficiencia sensorial.
Madrid: Síntesis.
Simón, C. (1994). El desarrollo de los procesos básicos en la lectura Braille. Madrid: ONCE.
Soler, M.A. (1999). Didáctica multisensorial de las ciencias. Un nuevo método para alumnos ciegos, deficientes visuales y también sin problemas de visión. Barcelona:
Paidós/ONCE.
Warren, D.H. (1994). Blindness and children: An Individual Differences Approach.
Cambridge: Cambridge University Press.
BIBLIOGRAFIA GENERAL
Ainscow, M. i altres. (2001). Hacia escuelas eficaces para todos. Manual para la formación de equipos docentes. Madrid: Narcea.
Barton, L. (Comp.) (1998). Discapacidad y sociedad. Madrid/La Coruña: Morata/Paideia.
Comes, G. (1992). Lectura y libros para niños especiales. Barcelona: CEAC.
Bisquerra, R. (2000). Educación emocional y bienestar. Barcelona: CissPraxis.Educación.
Buxarrais, M.R. i altres (1996). Ètica i escola. El tractament pedagògic de la diferència.
Barcelona: Edicions 62.
Carenas, F. (1990). Joc vivenciat per a infants amb trastorns sensorials i motrius. Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social.
De la Caba, M. A. (2000). Intervención educativa para la prevención y el desarrollo socioafectivo en la escuela (361-382). En López, F.; Etxebarria, I.; Fuentes, M.J. y Ortiz, M.J. (Coor.), Desarrollo afectivo y Social. Madrid: Pirámide.
Diversos autors. (2000). Mujer y discapacidad. Buenas prácticas. Madrid: INSERSO.
Diversos autors. (2001). Llibre blanc de l’atenció precoç. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Freixa, M.; Lozano, P.; Paula, I. i Piera, Ll. (1998). Família i disminució. Temps d’Educació, 20, 101-130.
Freixa, M. y Pastor, C. (Coors.) (1995). Familia e intervención en las necesidades especiales.
Madrid: AEDES.
Giné, C. (1998). El paper de la família i l’entorn microcultural en els processos d’integració.
Educar, 22-23, 119-137.
Gómez, J.F. (2001). Rituales y personas con discapacidad. Bilbao: Mensajero.
Hegarty, S. y Pocklington, K. (1989). Programas de integración. Estudios de casos de integración de alumnos con necesidades especiales. Madrid: MEC-Siglo XXI.
Heward. W.L. (1998). Niños excepcionales. Una introducción a la educación especial.
Madrid: Prentice Hall.
Kristoffersen, G. (1991). La experiencia social de niños y jóvenes con discapacidad en la educación integrada. Una cuestión de actitud. Actas de la III Conferncia de la C.E.
sobre handicap y educación. Helios. Valladolid: CCE-MEC.
Lévy, J. (1993). El bebé con discapacidades. Barcelona: Paidós.
Lewis, V. (1991). Desarrollo y déficit. Barcelona: Paidós-MEC.
Linares, P. (1994). Fundamentos psicoevolutivos de la educación física especial. Granada:
Universidad de Granada.
Lobato, D.J. (1992). Hermanos y hermanas de niños con necesidades especiales.
Madrid:INSERSO.
Marchesi, A.; Coll, C. y Palacios, J. (Comps.) (1990). Desarrollo psicológico y educación III.
Necesidades educativas especiales y aprendizaje. Madrid: Alianza.
Mèlich, J.C., Palou, J.; Fons, M. (2000) La veu de l’altre. Reflexions i experiències per educar en valors ètics. Barcelona: UAB-ICE.
Molina, S. (Dir.) (1994). Bases Psicopedagógicas de la Educación Especial. Alcoy: Marfil.
Musselwhite, R.C. (1990). Juegos adaptados para niños con necesidades educativas especiales. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales.
Pascual, A. (2000). Les persones amb minusvalideses a les Illes Balears. Palma: UIB.
Patton, J.R.; Payne, J.S.; Kauffman, J.M.; Brown,G.B. y Payne, R.A. (1991). Casos de educación especial. México: Limusa.
Pérez de Lara, N. (1998). La capacidad de ser sujeto. Más allá de las técnicas en educación especial. Barcelona: Laertes.
Piantoni, C. (1997). Expresión, comunicación y discapacidad. Modelos pedagógicos y didácticos para la integración escolar y social. Madrid: Narcea.
Pointer, B. (1996). Actividades motrices para niños y niñas con necesidades especiales.
Madrid: Narcea.
Puig, J. Mª. (1999). Feina d’educar. Barcelona: Edicions 62.
Puigdellívol, I. (Coor.) (1993). Necessitats educatives especials. Barcelona: Eumo.
Puigdellívol, I. (1995). Estratègies d’integració. Barcelona: Fundació Privada Catalana de l’Hemofília-Rosa Sensat.
Puigdellívol, I. (1999). La educación especial en la escuela integrada. Una perspectiva desde la diversidad. Barcelona: Graó.
Ríos, M. y otros (1999). Actividad física adaptada: el juego y los alumnos con discapacidad.
Barcelona: Paidotribo.
Sánchez, A. (1993). Necesidades Educativas e Intervención Psicopedagógica. Barcelona:
PPU.
Sánchez, A. (1997). Atención temprana. Programa de 0 a 3 años. Barcelona: CEDECS.
Sánchez, S. y otros (1998). Supuestos prácticos en Educación Especial. Madrid: Editorial Escuela Española.
Sinason, V. (1998). Comprendiendo a tu hijo discapacitado. Barcelona: Paidós.
Sorrentino, A.M. (1990). Handicap y rehabilitación. Una brújula sistémica en el universo relacional del niño con deficiencias físicas. Barcelona: Paidós.
Stern, D.N., Bruschweiler-Stern, N.; Freeland, A. (1999). El nacimiento de una madre. Cómo la experiencia de la maternidad te cambia para siempre. Barcelona: Paidós.
Tapia, J.A. (1997). Problemas de interacción social: Evaluación y mejora de la competencia social y las actitudes prosociales.). En Tapia, J.A., Orientación educativa: Teoría, evaluación e intervención (pp. 203-252). Madrid: Síntesis.
Verdugo, M.A. (Dir.) (1995). Personas con discapacidad. Perspectivas psicopedagógicas y rehabilitadoras. Madrid: Siglo XXI.
Verdugo, M.A.; Jordán de Urríes, F. (Coor.) (2001). Apoyos, autodeterminación y calidad de vida. Salamanca: Amarú.
Hores de tutoria: Dimarts de 18 a 19 hores.
Despatx: A-118.
Número de telèfon: 971-172588.
Adreça electrònica: vdcemrm3@clust.uib