Memòria de la
Regió Sanitària
Camp de Tarragona 2015
Servei Català de la Salut Regió Sanitària
El Consell de Direcció ha aprovat la Memòria de la Regió Sanitària Camp de Tarragona 2015 el dia 6 de juliol de 2016, després que el Consell de Salut n’hagi donat el vistiplau.
© Generalitat de Catalunya Departament de Salut Servei Català de la Salut
Edició: Regió Sanitària Camp de Tarragona Av. de Maria Cristina, 54
43002 Tarragona Tel. 977 22 41 51 Fax 977 21 89 54
A/e: rstarragona@catsalut.cat http://www.gencat.cat/catsalut
Fotografia: Monestir de Santes Creus, Aiguamúrcia (Alt Camp)
Sumari
Presentació 9
1 La Regió 11
2 Polítiques estratègiques del Pla de salut 29
3 Salut pública 57
4 Atenció primària 75
5 Atenció hospitalària 85
6 Atenció sociosanitària 101
7 Atenció a la salut mental 109
8 Altres línies d’atenció 117
9 Atenció farmacèutica i prestacions complementàries 125
10 Informació econòmica 139
11 Annexos 149
12 Índex de taules, gràfics i figures 155
13 Glossari d’abreviacions 163
Índex
Índex
Presentació 9
1 La Regió 11
1.1 Territori i població 13
1.2 Òrgans de direcció i participació 15
Organigrama 15
Òrgan col·legiat de direcció 16
Òrgan col·legiat de participació 16
1.3 Membres dels òrgans de direcció i participació 17
Consell de Direcció de la Regió Sanitària Camp de Tarragona 17
Consell de Salut de la Regió Sanitària Camp de Tarragona 17
1.4 L’atenció a la ciutadania en l’àmbit de la salut 19
Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària 19 Gestió de l’estudi de satisfacció de les persones assegurades 20
Gestió de queixes i reclamacions 21
L’accessibilitat al sistema de salut 22
2 Polítiques estratègiques del Pla de salut 29
2.1 Desenvolupament del Pla de salut 31
2.2 Plans directors 33
Pla director d’oncologia 33
Pla director de salut mental i addiccions 36
Pla director de malalties cardiovasculars. Codi infart 37
Pla director de la malaltia vasculocerebral. Codi ictus 38
2.3 Atenció a la cronicitat 40
Implantació de les rutes assistencials 40
L’autoresponsabilització dels pacients i dels cuidadors amb la seva salut 40
Alternatives a l’hospitalització convencional 42
Pacient amb malaltia crònica avançada i pacient crònic complex 45
Programes de promoció de la salut i prevenció de la malaltia 46
2.4 Programes de millora de la resolució en el primer nivell assistencial 52
Model d’urgències i atenció continuada 52
Aplicació de les TIC en la millora de la resolució de l’atenció sanitària 55
Índex
3 Salut pública 57
3.1 Recursos i activitat de protecció i promoció de la salut 59
Recursos 59
Activitat 60
3.2 Vigilància epidemiològica 65
3.3 Observatori de Salut i Medi Ambient al Camp de Tarragona 70
3.4 Salut laboral 71
Recursos 71
Activitat 71
4 Atenció primària 75
4.1 Recursos i activitat 77
4.2 Avaluació 81
4.3 Valoració dels ciutadans 82
5 Atenció hospitalària 85
5.1 Recursos i activitat 87
Recursos 87
Activitat 88
5.2 Avaluació 98
5.3 Valoració dels ciutadans 99
6 Atenció sociosanitària 101
6.1 Recursos i activitat 103
6.2 Avaluació 106
6.3 Valoració dels ciutadans 108
7 Atenció a la salut mental 109
7.1 Recursos i activitat 111
Recursos 111
Activitat 112
7.2 Avaluació 114
7.3 Valoració dels ciutadans 115
8 Altres línies d’atenció 117
8.1 Rehabilitació 129
8.2 Transport sanitari no urgent i desplaçaments 120
Transport sanitari no urgent 120
Ajut de despeses per desplaçaments 121
8.3 Atenció a les drogodependències 122
8.4 Tractament de la insuficiència renal crònica 123
Índex
9 Atenció farmacèutica i prestacions complementàries 125
9.1 Atenció farmacèutica 127
Activitat d’atenció farmacèutica 127
Guia de selecció de fàrmacs de la RSCT 132
Recepta electrònica 133
9.2 Prestacions complementàries 134
Prestació ortoprotètica 134
Rescabalament de despeses 135
Oxigenoteràpia domiciliària 136
Subvencions 136
Pagament de dietes d’estada als acompanyants de persones hospitalitzades 137
Reducció del percentatge d’aportació de farmàcia 137
Convenis internacionals 138
10 Informació econòmica 139
10.1 Pressupost 2015 141
10.2 Compra de serveis sanitaris 145
Assignació anual per línies de servei 145
10.3 Actuacions i canvis significatius en la compra i contractació de serveis sanitaris 147
11 Annexos 149
11.1 Taules d’activitat d’atenció hospitalària 151
12 Índex de taules, gràfics i figures 155
13 Glossari d’abreviacions 163
Presentació
La Memòria de la Regió Sanitària és el balanç de la tasca que les nostres organitzacions sanitàries fan dia a dia, fonamentada en el Pla de salut, a partir del qual es marquen les polítiques sanitàries i les actuacions que s’han de dur a terme.
Per tant, d’acord amb les línies que marca el Pla de salut 2011-2015, aquest any, a la Regió, s’han desplegat una sèrie d’actuacions i projectes dels quals destaco els següents:
Pel que fa al Codi infart, a partir del febrer, la Unitat d’Hemodinàmica Cardíaca de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII ha ampliat la seva cobertura de 12 a 24 h, tots els dies de l’any, fet que ha evitat derivar malalts de la zona a altres hospitals de Barcelona.
S’ha començat a implementar el Programa de detecció precoç del càncer de còlon i recte a l’Alt Camp i la Conca de Barberà, i al Baix Camp i Priorat, amb una participació de 6.703 persones usuàries.
En l’àmbit de la ciutadania, s’ha aprovat la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària.
Des del mes de febrer, tots els equips d’atenció primària de la Regió ofereixen als ciutadans la possibilitat d’accedir a l’espai digital Cat@Salut La Meva Salut.
Quant a la promoció de la salut, gràcies al treball conjunt entre el Servei Regional de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i la Regió Sanitària Camp de Tarragona, s’ha reforçat el Programa salut i escola durant el curs 2014-2015, en coordinació amb el Departament d’Ensenyament.
També s’ha treballat amb diverses entitats i altres departaments en el marc del Pla interdepartamental de salut pública (PINSAP). En aquest cas, entre d’altres actuacions,s’ha apostat per promoure el consum de fruita fresca per millorar la salut de la població, mitjançant l’activitat Aquí sí, fruita i salut.
S’ha posat en marxa el nou sistema de contractació i prestació de serveis sanitaris en l’atenció primària i l’atenció hospitalària.
Amb relació a l’atenció sociosanitària, s’ha creat la Unitat de Subaguts a l’Hospital de Valls i s’han ampliat places de convalescència i d’estada polivalent, per reforçar les necessitats de derivar places dels hospitals d’aguts a l’atenció sociosanitària.
Quant a la salut mental, s’ha incrementat la prestació de serveis i el finançament de la Unitat de Referència de Psiquiatria Infantil (URPI), que es va incorporar a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus l’any 2014.
A la Memòria també hi trobareu detallats els recursos i les activitats de les diferents línies de serveis.
Tots els projectes i actuacions, descrits a la Memòria, han estat possibles gràcies a la col·laboració dels proveïdors i dels professionals de l’àmbit assistencial i de gestió, als quals agreixo el seu esforç i la seva professionalitat per garantir la qualitat del sistema públic de salut.
Roger Pla i Farnós
Director dels Serveis Territorials de Salut
i gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona
1
La Regió
1.1 Territori i població
1.2 Òrgans de direcció i participació
1.3 Membres dels òrgans de direcció i participació 1.4 L’atenció a la ciutadania en l’àmbit de la salut
Territori i població
La Regió Sanitària Camp de Tarragona (RSCT) està situada al sud-oest de Catalunya i té una extensió de 2.989,6 km2, amb 85 km de costa.
Comprèn les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Camp, el Baix Penedès, el Tarragonès i el Priorat, amb un total de 123 municipis i una població de referència per a l’any 2015 de 593.391 persones, segons el tall oficial del registre central de persones assegurades (RCA) de 2015.
En el conjunt de la Regió, la població ha disminuït un 0,5 % (3.117 persones) respecte a l’any 2014. Si fem l’anàlisi per sectors, trobem que la població baixa a tota la Regió. A l’Alt Camp i la Conca de Barberà, al Baix Camp i al Priorat, la població baixa un 0,8 %, i al Baix Penedès i al Tarragonès, un 0,3 %.
A la Regió l’índex d’envelliment és inferior al de Catalunya (97,3 %), igual que el percentatge de sobreenvelliment (15,1 %), però hi ha una gran variabilitat entre sectors sanitaris i àrees bàsiques de salut (ABS). Entre les ABS més envellides hi ha les del Priorat i les de la Conca de Barberà, a més de la de les Borges del Camp, la de l’Alt Camp Est i les corresponents als barris del centre històric de les ciutats de Reus (Reus 1) i Tarragona (Tarragona 8 i Tarragona 3).
Territori i població
La Regió
1.1
Font: RCA
L’any 2009 l’ABS Santa Coloma de Queralt va passar a formar part de la Regió Sanitària Centre.
Gràfic 1. Evolució de la població resident (2005-2015) Gràfic 2. Piràmide de la població resident a la RSCT per grups d’edat
Font: RCA 2015
Territori i població La Regió
1.1
Taula 1. ABS per sectors sanitaris, amb la població per grups d’edat
ABS 0-14 15-64 64 i més Total ∆(%) 14-15
Alt Camp Est (Vila-rodona) 1.910 7.291 2.340 11.541 -0,7
Alt Camp Oest (Alcover) 1.063 4.006 1.126 6.195 0,1
Valls Urbà 4.409 18.181 4.668 27.258 -1,3
Montblanc 2.469 10.244 3.334 16.047 -0,4
Alt Camp i Conca de Barberà 9.851 39.722 11.468 61.041 -0,8
Les Borges del Camp 1.077 4.162 1.350 6.589 -0,7
Cambrils 5.906 21.878 4.726 32.610 0,2
Cornudella de Montsant 250 1.376 609 2.235 -1,0
Falset 951 4.072 1.798 6.821 -0,7
Mont-roig del Camp 2.127 8.418 2.074 12.619 -0,8
Reus 1 (Sant Pere) 2.147 9.112 2.525 13.748 -2,1
Reus 2 (Sant Pere) 4.271 18.518 4.864 27.653 -1,5
Reus 3 (Llibertat) 3.821 14.998 4.023 22.842 -1,1
Reus 4 (Llibertat) 4.371 14.835 2.776 21.982 -1,2
Reus 5 (Marià Fortuny) 5.067 18.385 3.758 27.210 -0,7
Riudoms 2.226 7.891 2.195 12.312 0,5
La Selva del Camp 1.254 4.809 1.080 7.143 0,1
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 882 3.641 954 5.477 -0,9
Baix Camp i Priorat 34.350 132.095 32.732 199.177 -0,8
Baix Penedès Interior 2.788 9.514 2.480 14.782 -0,3
Calafell 3.827 14.432 3.965 22.224 -0,6
El Vendrell 8.188 29.909 7.930 46.027 -0,2
Baix Penedès 14.803 53.855 14.375 83.033 -0,3
Constantí 1.317 4.557 881 6.755 -2,4
El Morell 2.323 7.670 1.448 11.441 3,0
Salou 4.154 18.687 2.755 25.596 -1,2
Tarragona 1 (Bonavista - La Canonja) 2.677 9.796 2.149 14.622 -0,3
Tarragona 2 (La Granja - Torreforta) 5.304 19.124 3.787 28.215 -1,5
Tarragona 3 (Jaume I) 4.061 19.883 5.979 29.923 -0,5
Tarragona 4 (Llevant) 2.800 10.296 2.098 15.194 0,1
Tarragona 5 (Sant Pere i Sant Pau) 3.076 11.205 2.210 16.491 0,0
Tarragona 6 (Tarragonès) 2.905 12.629 3.720 19.254 0,9
Tarragona 7 (Sant Salvador - Els Pallaresos) 2.454 7.514 1.280 11.248 -0,3
Tarragona 8 (Muralles) 1.885 10.492 3.479 15.856 -1,5
Torredembarra 6.148 22.083 6.314 34.545 0,2
Vila-seca 4.074 14.406 2.520 21.000 0,0
Tarragonès 43.178 168.342 38.620 250.140 -0,3
Baix Penedès Interior i Tarragonès 57.981 222.197 52.995 333.173 -0,3 Regió Sanitària Camp de Tarragona 102.182 394.014 97.195 593.391 -0,5 Font: RCA. Tall oficial 2015
Òrgans de direcció i participació
Organigrama
La Regió Sanitària s’estructura, d’acord amb l’article 24 i següents de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), en diversos òrgans de direcció i gestió i en un òrgan de participació.
El gerent assumeix la direcció i la gestió de la Regió, i també la representació plena del Consell de Direcció pel que fa a l’execució dels acords que aquest adopta.
A més, té el suport de cinc unitats funcionals: Planificació, Compra de Serveis i Control de Gestió, Atenció al Ciutadà, Farmàcia i Suport Operatiu, al davant de cadascuna de les quals hi ha un/a responsable.
Totes elles compten amb l’assessorament d’una lingüista.
Òrgans de direcció i participació
La Regió
1.2
Figura 1. Organigrama funcional de la RSCT
Font: Unitat de Suport Operatiu
Òrgan col·legiat de direcció
Consell de Direcció de la Regió Sanitària Camp de Tarragona
Tal com estableix l’article 25.1 de la LOSC, el Consell de Direcció es l’òrgan superior de govern de la Regió Sanitària i està format per:
Sis representants del Departament de Salut (DS).
Dos representants dels consells comarcals del territori de la Regió.
Dos representants dels ajuntaments del territori de la Regió.
Tots els membres són nomenats pel conseller de Salut, a proposta de cada una de les representacions que el componen. Entre els representants del DS, el conseller nomena la persona que assumirà la presidència del Consell, que té la representació institucional del Servei Català de la Salut (CatSalut) en l’àmbit territorial de la Regió.
A més, assisteixen a les reunions del Consell, amb veu però sense vot, el gerent de la Regió Sanitària i un tècnic superior de la Regió escollit pel president, que actua com a secretari.
Òrgan col·legiat de participació
Consell de Salut de la Regió Sanitària Camp de Tarragona
L’article 30.1 de la LOSC estableix que el Consell de la Salut és l’òrgan de participació comunitària a les demarcacions territorials del Servei Català de la Salut (CatSalut), i es compon dels membres següents:
Quatre representants de la Generalitat de Catalunya, un dels quals n’és el president.
Dos representants dels consells comarcals del territori de la Regió.
Dos representants dels ajuntaments del territori de la Regió.
Dos representants de les organitzacions sindicals més representatives en l’àmbit territorial de la Regió.
Dos representants de les organitzacions empresarials més representatives en l’àmbit de la Regió.
Un representant de les organitzacions de consumidors i usuaris més representatives en l’àmbit de la Regió.
Dos representants de les corporacions professionals sanitàries.
Actua com a secretari un dels membres del Consell de Salut.
Els membres del Consell de Salut de la Regió Sanitària són nomenats i separats del càrrec pel conseller/a del Departament de Salut, a proposta de cada una de les representacions que el componen.
Òrgans de direcció i participació La Regió
1.2
Membres dels òrgans de direcció i participació
Consell de Direcció de la Regió Sanitària Camp de Tarragona
En representació del Departament de Salut:
Sr. Josep Mercadé Orriols, que n’és el president Sr. Joaquim Nin Borreda
Sr. Joan Guix Oliver
Sr. Francesc Brossa Llinares Sr. Joan Boada Grau
Sr. Miquel Sanchís Bernabeu
En representació dels consells comarcals del territori de la Regió:
Sr. Joan Carles Garcia Vaquer Sr. Mateu Montserrat Miquel
En representació dels ajuntaments del territori de la Regió:
Sra. Teresa Gomis de Barberà Sra. Montserrat Roca Navarro
Consell de Salut de la Regió Sanitària Camp de Tarragona
En representació de la Generalitat de Catalunya:
Sr. Francesc Sancho Serena, que n’és el president Sr. Josep Mercadé Orriols
Sr. Joaquim Nin Borreda Sr. Joaquim Nolla Solé
En representació dels consells comarcals del territori de la Regió:
Sr. Joan Carles Garcia Vaquer Sr. Mateu Montserrat Miquel
En representació dels ajuntaments del territori de la Regió:
Sra. Teresa Gomis de Barberà Sra. Montserrat Roca Navarro
Membres dels òrgans de direcció i participació
La Regió
1.3
En representació de les organitzacions sindicals més representatives en l’àmbit territorial de la Regió:
Sr. Jordi Aymamí Bofarull Sr. Manel Sánchez Icart
En representació de les organitzacions empresarials més representatives en l’àmbit territorial de la Regió:
Sr. Jordi Canyellas Alberich
En representació de les associacions de consumidors i usuaris més representatives:
Sra. Natàlia Vergés-Tapiró Durà Sra. M. Dolors Rodríguez Galindo
En representació de les corporacions professionals sanitàries:
Sr. Fernando Vizcarro Bosch Sra. Cristina Díez Liesa
Membres dels òrgans de direcció i participació La Regió
1.3
L’atenció a la ciutadania en l’àmbit de la salut
L’atenció a la ciutadania en l’àmbit de la salut és una tasca que abasta cadascuna de les unitats de la Regió i totes les entitats de serveis sanitaris i sociosanitaris que participen del procés d’atenció a la ciutadania. És a través de la Gerència d’Atenció a la Ciutadania i, en l’àmbit territorial, de la Unitat d’Atenció al Ciutadà que es visualitza la voluntat de situar les persones, tant en la seva dimensió de ciutadans com d’usuaris, en el centre del sistema sanitari català.
En l’àmbit territorial, l’atenció a la ciutadania s’articula, a grans trets, a través de la funció d’acreditació de la cobertura sanitària, la gestió de les reclamacions, de les prestacions complementàries, del seguiment de les llistes d’espera i de la coordinació dels recursos sociosanitaris.
Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària
El Departament de Salut, al mes de juny, ha aprovat la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària, que dóna resposta a l’aparició d’un nou paradigma social marcat pel paper en salut cada vegada més actiu de les persones i un nou paradigma tecnològic que facilita nous models d’interrelació en la societat del coneixement, que ha fet necessària l’actualització de la Carta de l’any 2002.
Els principis orientadors que han regit l’actualització són:
Vigència en el temps:
Aplicació d’innovacions assistencials.
Incorporació d’experimentacions clíniques i innovació biomèdica, i la seva interrelació amb el procés assistencial.
Adopció d’innovacions en les tecnologies de la informació (TIC) i la relació pacient-professional mitjançant nous dispositius mòbils.
Centralitat i coresponsabilitat de la persona en el procés assistencial:
Pacient expert i la seva vinculació en la promoció i protecció de la pròpia salut.
Presa de decisions compartides basada en la llibertat i l’autonomia de la persona.
Sostenibilitat del sistema sanitari en què la persona és coresponsable de fer un ús correcte i adequat del sistema de salut.
Educació en salut.
Compromís cívic: equilibri qualitatiu entre drets i deures.
L’atenció a la ciutadania en l’àmbit de la salut
La Regió
1.4
Podeu trobar la Carta de drets i deures a la web del CatSalut (http://
catsalut.gencat.cat/ca/) o al Canal Salut.
Gestió de l’estudi de satisfacció de les persones assegurades
Pla d’enquestes de satisfacció (PLAENSA) L’enfocament proactiu
El Pla d'enquestes de satisfacció és un projecte que es va iniciar l'any 2001 per avaluar el grau de satisfacció de les persones usuàries dels diferents serveis sanitaris públics, amb l'objectiu d'obtenir-ne informació, que resulta molt valuosa per dissenyar i implementar estratègies de millora de la qualitat en la provisió d'aquests serveis.
La satisfacció és un sentiment subjectiu de la persona receptora del servei, i té un gran valor per a la gestió. Quantificar-la, permet avaluar l'acceptabilitat dels esforços de planificació i provisió de serveis, i complementar els aspectes d'eficiència i efectivitat.
Dins del marc del PLAENSA, s’han estudiat diverses línies de serveis sanitaris prestades a les persones assegurades del CatSalut.
La satisfacció dels serveis rebuts s’analitza amb un conjunt de variables com l’accessibilitat als serveis, el tracte dels professionals, la informació, els elements de confort i els de naturalesa organitzativa de l’entitat prestadora del serveis.
Amb l'objectiu d'incorporar la veu de la ciutadania en la contractació dels serveis, la Regió facilita a cada entitat proveïdora els resultats específics de les enquestes i inclou objectius anuals en els contractes de compra de serveis sanitaris i sociosanitaris. D'aquesta manera, totes les entitats proveïdores que presten serveis sanitaris poden actuar en aquells aspectes susceptibles de millora segons la percepció de les persones usuàries.
La planificació dels estudis de satisfacció dels últims anys ha propiciat que durant l’any 2015 es dugui a terme una nova edició dels estudis de l’atenció hospitalària i de l’atenció primària. Les persones assegurades del CatSalut que han estat ateses en els centres i enquestades han atorgat una puntuació de la satisfacció global de 8,43 en l’atenció hospitalària i de 7,94 en l’atenció primària. Pel que fa a la fidelitat, el resultat és de 89,9 % (en cas de poder escollir tornarien al mateix centre) en l’atenció hospitalària i de 88,9 % en l’atenció primària.
Es pot trobar més informació sobre les enquestes a la web del CatSalut i, en aquest document, a l’apartat corresponent a cada línia.
L’atenció a la ciutadania en l’àmbit de la salut La Regió
1.4
Gestió de queixes i reclamacions
L’enfocament reactiu
Durant l’any 2015 es manté la utilització de l’aplicatiu de gestió de reclamacions (GRE). La major part de les unitats proveïdores de la Regió que comuniquen la informació referida a reclamacions al GRE ho fan en línia i la resta (majoritàriament hospitals), mitjançant la tramesa mensual de fitxers.
Aquest sistema d’enregistrament permet disposar d’informació actualitzada sobre les reclamacions presentades al sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), alhora que informa quin centre o entitat està gestionant aquesta reclamació. Això permet evitar duplicats i la unicitat i coherència en la resposta a l’usuari, que pot haver presentat la seva reclamació a diferents punts del sistema. A partir de la informació introduïda s’extreu la informació següent:
Nombre de reclamacions
Durant el 2015, s’han enregistrat 3.937 reclamacions al GRE referents a les unitats proveïdores de la Regió. En relació amb l’any 2014, puja el nombre de reclamacions presentades un 21 %. Aquest increment s’explica, en part, al procés continu de millora de la qualitat en les trameses de fitxers dels proveïdors de serveis.
Motius de reclamacions
El GRE permet enregistrar d’un a tres motius per reclamació. El professional que els enregistra, un cop n’ha llegit i valorat el contingut, els codifica. Al 2015 s’han informat 4.124 motius.
L’atenció a la ciutadania en l’àmbit de la salut
La Regió
1.4
L’organització i tràmits és el motiu que ha generat més reclamacions (69,3 %).
Taula 2. Expedients de reclamacions 2010-2015
Línia de servei 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Catsalut 41 35 24 22 29 39
Atenció primària 1.324 1.143 826 717 662 810
Atenció hospitalària 1.717 2.545 2.561 2.109 2.484 3.000
Atenció sociosanitària 44 44 54 49 33 40
Atenció en salut mental 31 52 43 41 46 48
Total 3.157 3.819 3.508 2.938 3.254 3.937
Font: sistema integrat d’informació de salut (SIIS)
Taula 3. Motius de reclamacions per línia de servei
Motius CatSalut Atenció
primària Atenció
hospitalària Atenció
sociosanitària Atenció a la salut mental Total
Assistencial 2 220 397 9 33 661
Tracte 1 96 112 11 5 225
Informació -- 22 100 -- 6 128
Organització i tràmits 37 449 2.346 11 13 2.856
Hoteleria/habitabilitat/confort -- 29 125 8 1 163
Documentació -- 33 57 1 -- 91
Total 40 849 3.137 40 58 4.124
Font: SIIS
El nombre de motius de reclamacions més elevat correspon a l’atenció hospitalària amb un 76,1 %, seguit de l’atenció primària amb un 20,6 %.
Temps de resolució de les reclamacions
A la Regió, el temps mitjà de tancament de les reclamacions durant l’any 2015 ha estat de 17,13 dies. A Catalunya ha estat de 16,38 dies.
Altres expedients
A més de les reclamacions, al GRE també s’enregistren altres expedients. Així, durant l’any 2015, s’han enregistrat 24 suggeriments, 13 sol·licituds d’informació i 40 agraïments.
L’accessibilitat al sistema de salut
Llistes d’espera
Les ordres 101/2015 i 102/2015, del mes d’abril de 2015, actualitzen el Decret 354/2002, pel qual s’estableixen els terminis màxims d’accés a determinats procediments quirúrgics a càrrec del Servei CatSalut.
Aquesta actualització del Decret 354/2002 suposa un punt d’inflexió:
passa de la selecció dels procediments quirúrgics garantits segons el criteri de major volum de pacients a la selecció segons criteris de rellevància clínica. Per tant, s’amplien els procediments quirúrgics garantits de 14 a 27 i es fixen terminis màxims de referència per a tota la resta d’intervencions quirúrgiques (màxim de 365 dies) i per a les proves diagnòstiques i les visites de consulta externa (màxim de 90 dies).
Al desembre de 2015, el 82 % (11.394) de les persones de la Regió en llista d’espera per intervencions quirúrgiques ho estan per procediments amb termini de referència, i el 18 % (2.435), per procediments amb temps de garantia.
L’atenció a la ciutadania en l’àmbit de la salut La Regió
1.4
Taula 4. Grups de procediments quirúrgics garantits
Grups de procediments Termini màxim garantit
Oncològics, excepte pròstata, bufeta urinària i epiteliomes 45 dies
Oncològics de pròstata i bufeta urinària 60 dies
Cirurgia cardíaca valvular i coronària 90 dies
Cataractes, pròtesis de maluc i pròtesis de genoll 180 dies Font Unitat d’Atenció al Ciutadà
L’atenció a la ciutadania en l’àmbit de la salut
La Regió
1.4
Gràfic 3. Evolució de les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques. Període 2010-2015
Font: Unitat d’Atenció al Ciutadà
Taula 5. Seguiment de la llista d’espera quirúrgica per centres. Desembre 2015
Unitat proveïdora Pacients en llista
Dies d’espera pacients per intervenir
Dies d’espera pacients intervinguts
HUTJ23 6.111 193 146
HUSJR 4.555 173 193
HSPST 1.485 101 121
Pius Hospital de Valls 917 93 121
Hospital del Vendrell 761 78 104
Total RSCT 13.829 163 150
Total Catalunya 153.103 172 141
Font: Unitat d’Atenció al Ciutadà
Taula 6. Intervencions quirúrgiques amb major llista d’espera. Desembre 2015
Intervencions Pacients en llista d’espera
Temps mitjà
(dies) Pacients que han superat el període de garantia o de referència
Pròtesis de genoll 557 159 201 36,08 %
Fusió vertebral 182 303 64 35,2 %
Hèrnies abdominals 518 188 76 14,7 %
Obesitat mòrbida 360 535 215 59,7 %
Font: Unitat d’Atenció al Ciutadà
Proves diagnòstiques
Al mes de desembre de 2015 hi havia 11.968 persones en llista d’espera per fer-se una prova diagnòstica, un 15,7 % més que l’any anterior.
El temps mitjà de demora per als pacients que esperaven per fer-se una prova diagnòstica al desembre de 2015 és de 78 dies, per damunt de la mitjana de Catalunya, que és de 71 dies.
Visites a consultes externes
A la RSCT, al mes de desembre de 2015 hi havia 102.705 persones en llista d’espera per a una primera visita a consultes externes.
El temps mitjà de demora per als pacients que esperaven per a una primera visita a consultes externes era de 176 dies.
L’atenció a la ciutadania en l’àmbit de la salut
La Regió
1.4
Taula 7. Pacients i temps d’espera per a proves diagnòstiques
RSCT
Catalunya Des. 2015 Des. 2015 Des. 2014 Dif. 2014-2015
Pacients en llista d’espera 11.968 10.337 1.631 (15,7 %) 117.235
Temps mitjà de demora (dies) 78 49 29 (59 %) 71
Font: Unitat d’Atenció al Ciutadà
Taula 8. Proves diagnòstiques amb major llista d’espera
Proves diagnòstiques
Llista d’espera (pacients)
Temps mitjà (dies)
Pacients que han superat el temps de referència (365 dies)
TAC 2.253 56 2
Ecografies abdominals 1.667 88 2
Ressonàncies magnètiques 1584 35 0
EMG 1.423 163 79
Colonoscòpies 767 100 32
Font: Unitat d’Atenció al Ciutadà
Taula 9. Primeres visites a consultes externes amb major llista d’espera
Temps mitjà (dies)
Consulta externa Pacients RSCT Catalunya
Traumatologia 13.558 153 165
Oftalmologia 13.628 155 160
Cirurgia general 5.363 139 183
Cardiologia 2.871 153 159
Font: Unitat d’Atenció al Ciutadà
Nota: L’aplicatiu està en fase de desplegament, per la qual cosa no tots els centres han informat de les consultes que s’han fet.
Segona opinió
El Decret 125/2007, de 5 de juny, regula l’exercici del dret a obtenir una segona opinió mèdica. L’objectiu d’aquest decret és garantir a les persones l’exercici del dret a obtenir una segona opinió mèdica sobre el seu procés patològic.
Entenem per segona opinió l’informe facultatiu emès a petició de la persona afectada, que té com a finalitat contrastar un diagnòstic o un tractament en determinades circumstàncies d’especial gravetat. El CatSalut ha designat una sèrie de centres de la xarxa pública perquè puguin emetre un informe de segona opinió.
A la Regió, durant l’any 2015 s’han rebut 40 sol·licituds de segona opinió.
Se n’han aprovat 36 i se n’han denegat quatre. El motiu més sol·licitat ha estat la confirmació terapèutica, amb un 52,5 % de les sol·licituds.
L’especialitat mèdica més sol·licitada ha estat l’oncologia amb 15 sol·licituds (37,5 %). Les unitats proveïdores de destí més sol·licitades han estat l’Hospital Clínic Provincial de Barcelona, l’Hospital Universitari General de la Vall d’Hebron, l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia (ICO) de l’Hospitalet de Llobregat.
Cat@Salut La Meva Salut
El Cat@Salut La Meva Salut és un espai digital personal, de consulta i de relació, que permet a la ciutadania disposar de la seva informació personal de salut i d'altres serveis en línia per fer tràmits, consultes i tenir cura de la seva salut.
Inclou la informació generada per l'atenció sanitària prestada en algun dels centres assistencials públics, com ara el pla de medicació vigent de
L’atenció a la ciutadania en l’àmbit de la salut La Regió
1.4
L’especialitat mèdica més sol·licitada ha estat l’oncologia.
Gràfic 4. Sol·licituds de segona opinió per especialitat mèdica
Font: SIIS
Altres: inclou dermatologia, hematologia clínica, cirurgia toràcica, neurotraumatologia, ginecologia i rehabilitació.
L’atenció a la ciutadania en l’àmbit de la salut
La Regió
1.4
Cada ciutadà major d’edat, amb un codi d’usuari i una paraula de pas —que es demana al CAP
corresponent— pot consultar la seva informació clínica individual de forma segura i confidencial.
La Meva Salut ha permès a 6.578 ciutadans de la Regió accedir a la seva
documentació clínica a través d’Internet.
Des del juliol de 2015, a la RSCT es pot sol·licitar la TSI Cuida’m.
la recepta electrònica, les vacunes administrades, els diagnòstics, els informes clínics i els resultats de les proves i les exploracions complementàries.
Més endavant, s’hi aniran incorporant més informacions i funcionalitats, com ara informació sobre els drets ARCO (accés, rectificació, cancel·lació i oposició), la donació d’òrgans i de sang, accés a l’agenda del pacient, la llista d’espera de les intervencions quirúrgiques i consultes no presencials entre pacient i professional (econsulta).
El Pla de salut de Catalunya 2011-2015 preveu la consolidació i l’impuls de Cat@Salut La Meva Salut per afavorir la participació i la coresponsabilitat dels ciutadans en la prevenció i cura de la pròpia salut.
També perquè esdevingui un espai on els ciutadans interactuïn en línia amb els professionals del sistema públic de salut (hospitals, centres d'atenció primària, etc.) i amb el CatSalut, pel que fa a les informacions i prestacions de l'asseguradora pública, en el marc de l'estratègia d'atenció no presencial.
Des del mes d'octubre de 2014 fins al febrer de 2015, s’ha dut a terme la prova pilot d'accés a l’espai digital Cat@Salut La Meva Salut mitjançant un codi d'usuari i una paraula de pas. Aquesta prova pilot ha tingut com a objectiu avaluar el nou procediment d'accés a La Meva Salut (LMS), que està impulsant el CatSalut.
Tres dels 33 equips d'atenció primària (EAP) de Catalunya que han participat a la prova pilot són de la Regió Sanitària Camp de Tarragona:
l’EAP Salou, l’EAP Tarragona 7 (Sant Salvador) i l’EAP Alt Camp Oest (Alcover). Els resultats de la prova pilot han possibilitat millores en l'aplicatiu i en LMS per fer-ne el desplegament a tota la Regió durant el mes de febrer de 2015, a partir del qual es pot tramitar l’accés a la plataforma des de tots els centres d’atenció primària (CAP) de la Regió.
Per potenciar aquest projecte, s’han incorporat com a objectius específics, vinculats a la part variable del contracte de serveis, l’assoliment d’un determinat percentatge mínim de població assignada i atesa que accedeix a LMS per a l’atenció primària, i la planificació del desenvolupament de serveis en línia per als ciutadans accessibles des de LMS per a l’atenció especialitzada.
Al 2015, la majoria de les unitats productives de l’atenció primària de la Regió han assolit el percentatge assignat d’accés a LMS i tots els proveïdors de l’atenció especialitzada han assolit l’objectiu establert (l’agenda integrada, en la majoria dels casos, i el Pla de naixement a les gestants, en el cas del Pius Hospital de Valls).
La targeta sanitària individual (TSI) Cuida'm
Aquesta targeta sanitària permet identificar les persones que, pel seu estat de salut o per les seves característiques específiques, necessiten una atenció diferenciada en la seva relació amb els professionals i els serveis sanitaris. En aquest context estan incloses les persones amb diagnòstic de demència (amb un nivell d’afectació cognitiu moderat), discapacitat intel·lectual greu i profunda, discapacitat intel·lectual lleu o moderada amb trastorns de conducta, trastorns de l’espectre autista i/o dany cerebral.
L’atenció a la ciutadania en l’àmbit de la salut La Regió
1.4
Durant l’any 2015, a la RSCT s’han tramitat 91 sol·licituds de la TSI Cuida’m.
L’objectiu d’identificar aquestes persones amb la TSI Cuida’m és permetre una atenció més adaptada a les seves necessitats, facilitar la seva relació amb els professionals i l’acompanyament dels seus familiars o cuidadors, sempre que ho permeti la situació clínica.
La TSI Cuida’m, la sol·licita el metge o metgessa del centre, bé perquè fa la proposta, si considera que la persona n’hauria de disposar, o bé a petició de la persona que en serà el titular o del seu representant (familiar o tutor). Una vegada acceptada la sol·licitud, el titular rep la targeta al seu domicili.
El CatSalut va iniciar-ne la implantació al desembre de 2012 a través d’una prova pilot a alguns centres de la província de Barcelona.
Posteriorment, i d’acord amb els objectius del Pla de salut 2011-2015, es van anar incorporant d’altres centres de Catalunya fins arribar a tot el territori a partir de novembre de 2015.
2
Polítiques
estratègiques del Pla de salut
2.1 Desenvolupament del Pla de salut 2.2 Plans directors
2.3 Atenció a la cronicitat
2.4 Programes de millora de la resolució en el primer nivell assistencial
Desenvolupament del Pla de salut
El Pla de salut de Catalunya 2011-2015 defineix nou línies d’actuació que es concreten en 32 projectes operatius que s’han hagut de desenvolupar durant aquest període. Per assolir-los, a cadascun d’aquests projectes s’han formulat unes activitats anualment i s’ha definit un objectiu operatiu al final del període. La valoració de l’assoliment d’aquestes activitats i de l’objectiu plantejat per a cada projecte és la base de l’avaluació operativa del Pla. El nombre total d’activitats definides i avaluades en el context d’aquest Pla ha estat entre 400 i 600 per any. Els resultats de l’avaluació operativa s’han publicat anualment a l’Informe de salut, en les jornades del Pla de salut.
La Regió Sanitària Camp de Tarragona ha desenvolupat, sobretot, projectes relacionats amb les línies 2 i 3 de Pla de salut 2011-2015.
Línia 2. Un sistema més orientat als malalts crònics
S’han desenvolupat diferents models d’innovació per atendre els malalts crònics. Tots tenen en comú la posada en marxa de diverses estratègies d’actuació per afavorir el continu assistencial, fomentar l’autocura, reforçar la coordinació entre nivells assistencials i incorporar els recursos comunitaris i l’ús de noves tecnologies.
La unificació de criteris (diagnòstics, terapèutics i d’interacció entre professionals), la complicitat dels equips directius i la promoció dels lideratges clínics han estat claus per assolir els objectius que marca el Pla de salut de la Regió, entre els quals destaquen:
Desplegament de rutes assistencials per malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), insuficiència cardíaca congestiva (ICC), diabetis i depressió, en el 100 % dels equips d’atenció primària.
Població coberta amb els nous models d’atenció en oftalmologia, aparell locomotor i salut mental.
Desplegament de dispositius assistencials alternatius per atendre els pacients crònics complexos: unitats de subaguts (s’han posat en marxa 54 llits), de postaguts, hospitals de dia i unitats expertes de suport a la primària.
Programes territorials d’atenció als pacients crònics complexos (PCC) i amb malaltia crònica avançada (MACA)
Programa pacient expert Catalunya®
El pacient expert és aquella persona afectada per una malaltia crònica que es capaç de responsabilitzar-se’n i tenir autocura, sabent identificar els símptomes, respondre-hi apropiadament i adquirir habilitats que l’ajudin a gestionar l’impacte físic, emocional i social de la patologia, per
Desenvolupament del Pla de salut
Polítiques estratègiques del Pla de salut
2.1
Taula 10. Identificació de PCC i MACA
RSCT Catalunya
PCC 12.947 140.567
MACA 2.594 35.150
Prevalença 2,6 % 2,4 %
Font: Història Clínica Compartida de Catalunya
millorar la seva qualitat de vida. Des del Departament de Salut s’ha promocionat l’autoresponsabilització i el foment de l’autocura entre les persones amb patologia crònica amb la implantació del Programa pacient expert Catalunya®.
Línia 3. Un sistema integrat més resolutiu des dels primers nivells
Millora de la resolució en els àmbits de relació més freqüents entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada
L’ús de les noves tecnologies per al diagnòstic i l’atenció de pacients s’està convertint en un mitjà cada vegada més utilitzat a tot Catalunya.
Les consultes virtuals entre professionals d’atenció primària i especialitzada s’han anat estenent i, actualment, hi ha teleconsultes amb diferents especialitats a totes les àrees de gestió assistencial (AGA).
Objectius i programes de salut: integrar la salut pública i comunitària en el model assistencial
En aquest apartat cal destacar el Programa salut i escola i el desplegament del Programa de detecció precoç del càncer de còlon i recte.
Participació dels professionals en el marc del Pla de salut
Durant la jornada del Pla de salut de l’any 2015, des de la Regió Sanitària s’han presentat 112 experiències innovadores amb una participació de gairebé 600 autors.
L’evolució de la participació dels professionals de la Regió sanitària en les jornades del Pla de salut és creixent: al 2012, 23 pòsters; al 2013, 53 pòsters; al 2014, 78 pòsters, i al 2015, 112 pòsters.
Els tres sectors sanitaris i 63 centres de la Regió hi estan implicats i comparteixen experiències.
La cooperació entre professionals està molt consolidada. En moltes experiències s’estableixen col·laboracions entre diferents àmbits (sobretot atenció primària i especialitzada) i diferents centres assistencials.
L’atenció primària és l’àmbit assistencial de major grau d’implicació amb més del 50 % de les experiències, i l’atenció especialitzada, amb el 30 %.
La cronicitat i la resolució són les línies d’actuació del Pla de salut on més experiències estan implementant els professionals de la Regió.
Aquesta tendència és general a Catalunya.
A l’última jornada del Pla de salut s’han seleccionat quatre experiències entre les 50 finalistes.
Desenvolupament del Pla de salut Polítiques estratègiques del Pla de salut
2.1
Taula 11. Participants al Programa pacient expert Catalunya® a la RSCT
RSCT 2015
EAP participants 16
Pacients participants 346
Font: Programa pacient expert Catalunya®
Plans directors
Pla director d’oncologia
Circuit de diagnòstic ràpid (CDR) del càncer
L'objectiu del circuit de diagnòstic ràpid del càncer és reduir el temps transcorregut entre la sospita fonamentada de càncer i el diagnòstic i el tractament, atribuïbles als serveis sanitaris.
El CDR és un mecanisme organitzatiu que combina l’accés ràpid del pacient que accedeix a la consulta l’atenció primària amb una sospita fonamentada de càncer, amb la utilització de la consulta externa i l’hospitalització de dia, i amb l’establiment de circuits preferents per fer les exploracions diagnòstiques.
Actualment, a la Regió hi ha cinc centres hospitalaris amb CDR per a càncers de pròstata, bufeta, còlon i mama, i quatre amb CDR per a càncer de pulmó. En total s’han inclòs 1.334 pacients al CDR, un 7%
menys que al 2014.
Com es pot veure en el gràfic següent, aquest 2015 ha empitjorat la mitjana de temps en tots el càncers excepte en el de pròstata, que ha disminuït lleugerament.
Plans directors
Polítiques estratègiques del Pla de salut
2.2
Gràfic 5. Nombre de pacients inclosos en el CDR. Comparativa 2012- 2015
Font: Divisió d’Avaluació de Serveis Assistencials. CatSalut
El percentatge de pacients inclosos en el CDR derivats des de l’atenció primària representa el 69 % (al 2014, el 67,57 %). No obstant això, cal tenir en compte que l’atenció primària no és l’únic mecanisme d’entrada al CDR del càncer.
L’any 2015, al 47 % dels pacients inclosos en el CDR se’ls va diagnosticar algun dels cinc tipus de càncer.
En el període d’anàlisi, el percentatge de pacients inclosos en el CDR que compleixen criteris d’inclusió presenta una certa variabilitat per als cinc tipus de càncers. Malgrat això, hi ha un alt percentatge de compliment dels criteris d’inclusió, que al 2015 (el 76 %) ha millorat, de mitjana, respecte al 2014 (71,50 %) per a tots els càncers. Aquest fet constitueix un punt de partida satisfactori per a un diagnòstic ràpid i efectiu dels càncers.
Cribratge del càncer de mama
Des de l’any 2011, la Regió disposa de sis unitats de cribratge del càncer de mama. A la taula següent es presenten els principals resultats del Programa de detecció precoç del càncer de mama de l’any 2015. Com es pot veure, la població convidada i la població participant han augmentat respecte a les del 2014, però ha disminuït la taxa de participació activa.
Plans directors Polítiques estratègiques del Pla de salut
2.2
Gràfic 6. Comparativa de la mitjana de dies entre l’entrada al CDR i l’inici del tractament
Font: Divisió d’Avaluació de Serveis Assistencials. CatSalut
Programa de detecció precoç del càncer de còlon i recte
A Catalunya més de 6.000 persones són diagnosticades cada any de càncer colorectal. Aquesta malaltia és actualment el càncer més freqüent a la demarcació de Tarragona i a tot Catalunya i la segona causa de mort per càncer.
L’any 2000 es va iniciar un programa pilot per detectar precoçment el càncer de còlon i recte. Gràcies als bons resultats i als avenços progressius, al 2008 es va recomanar implementar-lo a tot Catalunya.
Seguint aquestes recomanacions, l’any 2014 se’n va iniciar el desplegament a la Regió Sanitària Camp de Tarragona.
Les característiques bàsiques del programa són les següents:
Població diana: homes i dones de 50 a 69 anys d’edat.
Prova de cribratge: prova de detecció de sang oculta en femta de tipus immunològic quantitatiu.
Periodicitat: biennal.
Participació: invitació individual.
Estudi d’elecció dels casos positius: colonoscòpia amb sedació sense necessitat d’ingrés. Coordinació amb l’assistència primària
Sistema d’informació únic per a tot el Programa.
Avaluació dels resultats: anual.
El procés de desenvolupament del Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte a la Regió s’ha acordat amb criteris tècnics entre la Regió, la FUNCA i els hospitals que duran a terme les endoscòpies.
S’ha establert el cronograma següent:
Alt Camp i Conca de Barberà: inici el 18 de febrer de 2015.
Baix Camp i Priorat: inici al novembre de 2015.
Baix Penedès i les ABS del Tarragonès gestionades per la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla (XSSST): al juny de 2016.
Tarragonès (excepte les ABS gestionades per la XSSST): al gener de 2017.
Plans directors
Polítiques estratègiques del Pla de salut
2.2
S’han convidat 6.703 persones, s’han fet 2.680 proves i 146 colonoscòpies. Amb el cribratge s’han detectat un total de 14 càncers, 13 d’invasius i un in situ.
L’any 2015, s’ha iniciat el Programa a l’ABS Valls Urbà –al febrer– i a l’ABS Reus 1 –al desembre.
Taula 12. Resultats del Programa del cribratge del càncer de mama (2011- 2015)
Indicadors 2011 2012 2013 2014 2015
Dones convidades 34.836 32.288 37.962 32.958 40.017
Dones participants 21.193 19.795 23.333 21.507 24.537
Taxa de participació activa 60,80 % 61,30 % 61.5 % 65,30 % 61,3 % Cobertura mínima coneguda 67,70 % 66,70 % 67.9 % 70,70 % 68,2 %
Càncers detectats 93 93 94 90 89
Taxa de càncers 4,4 ‰ 4,7 ‰ 4,0 ‰ 4,2 ‰ 3,6 ‰
Font: dades facilitades per la Unitat de Coordinació i Avaluació del Programa de detecció precoç del càncer de mama de Tarragona i Terres de l’Ebre.
Pla director de salut mental i addiccions
Pla d'atenció integral a les persones amb trastorns de l'espectre autista (TEA)
Aquest Pla estableix un circuit per millorar la detecció precoç de l’autisme, el tractament especialitzat, el model organitzatiu assistencial, el sistema de derivació i el treball amb les escoles. També crea un marc d’actuació per facilitar la cohesió i la complementarietat entre els diversos serveis de què disposa la Generalitat de Catalunya per atendre les persones afectades de TEA i les seves famílies.
La peça fonamental del Pla són les unitats funcionals que hi ha a cada territori, on treballen conjuntament professionals dels àmbits social, educatiu i de salut, per afavorir el diagnòstic interdisciplinari.
A la nostra Regió, l’any 2012 es va iniciar la prova pilot a la ciutat de Tarragona amb la constitució de la unitat funcional que, aquest any 2015, ha valorat 21 casos i ha elaborat els plans d’intervenció per a cada pacient.
Codi risc suïcidi
Al juliol de 2014, el Departament de Salut va iniciar la posada en marxa del Codi risc suïcidi, que a la nostra Regió es fa efectiu a partir del mes de setembre com un dels programes pilot de Catalunya.
El Codi risc suïcidi es posa en pràctica com una de les accions que afavoreixen la disminució de mort per suïcidi. No és una acció única i s’emmarca dins del context següent:
Millorar el Programa de suport i cooperació entre salut mental i atenció primària (AP).
Millorar les habilitats de resolució de l’AP en els trastorns depressius.
Millorar l’atenció de les persones amb trastorns depressius a l’atenció especialitzada (AE).
Dur a terme la Ruta de la depressió.
Plans directors Polítiques estratègiques del Pla de salut
2.2
Taula 13. Planificació de la implementació del Programa de cribratge del càncer de còlon i recte a la Regió
Territori/
any Alt Camp-
Conca Barberà Baix Camp-
Priorat Baix Penedès
+ABS Tecla Tarragonès (sense ABS Tecla) 2015
1a volta 2015
1a volta 2016
2a volta 1a volta
2017
2a volta 1a volta
2018 3a volta 2a volta
Font: FUNCA
El Codi risc suïcidi persegueix:
Detectar precoçment el risc de suïcidi alt.
Activar els recursos adequats per a una atenció urgent.
Assegurar un seguiment preventiu i proactiu.
Disminuir les temptatives de suïcidi en els 12 mesos posteriors a la temptativa.
Disminuir la mortalitat per suïcidi (per cada 20 temptatives de suïcidi es produeix un suïcidi consumat).
Assegurar la vinculació als serveis sanitaris.
Generar un registre centralitzat de temptatives de suïcidi de Catalunya, les dades del qual puguin ser explotades pels serveis que hi participen.
Es desenvolupa en tres fases de les quals, en el moment actual, s’ha implementat únicament la fase 2.
L’any 2015, s’ha activat el Codi risc suïcidi per a 214 pacients, que han generat, en total, 218 episodis, 125 dels quals s’han derivat al centre de salut mental d’adults per fer-ne el seguiment. La resta de casos no han necessitat seguiment.
Pla director de malalties cardiovasculars. Codi infart
El Codi infart correspon a un protocol que preveu un conjunt de mesures que s’activen quan un pacient entra en contacte amb la xarxa sanitària i se sospita que pot tenir una síndrome coronària aguda, més coneguda com infart agut de miocardi (IAM).
L’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HUTJ23) n’és l’hospital de referència. A partir del febrer de 2015, la Unitat d’Hemodinàmica del Servei de Cardiologia de l’Hospital ha ampliat la seva cobertura de 12 h a 24 h, tots els dies de l’any.
Des d’aquest moment, s’han activat 476 casos del Codi infart (295 al 2014). Aquest increment ha evitat derivar 181 malalts a altres hospitals de Barcelona.
L’any 2015, la Unitat d’Hemodinàmica ha superat els 1.700 procediments (diagnòstics i terapèutics) i s’han fet 952 angioplàsties.
Els pacients que pateixen més infarts tenen una mitjana d’edat de 60-70 anys, tot i que han augmentat els casos de pacients més joves. Dues terceres parts són homes. La mortalitat, actualment, està al voltant del 6 %.
Plans directors
Polítiques estratègiques del Pla de salut
2.2
Amb l’ampliació de l’horari de la Unitat d’Hemodinàmica, al 2015 s’ha activat un 61 % més de casos del Codi infart que al 2014.
Pla director de la malaltia vasculocerebral. Codi ictus
El Codi ictus és un protocol d’actuació immediata de tota la xarxa sanitària, que dóna l’atenció més ràpida i eficient davant la sospita d’accident vascular cerebral d’un pacient.
L’hospital de referència de la nostra Regió n’és l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII, on s’aplica el tractament de la trombòlisi en els casos que en són tributaris.
Als gràfics següents es pot veure l’evolució del nombre de pacients tractats amb trombòlisi endovenosa des del 2006 fins al 2015 i la seva procedència.
Plans directors Polítiques estratègiques del Pla de salut
2.2
Gràfic 7. Evolució del nombre de pacients tractats amb trombòlisi endovenosa
Font: HUTJ23
Plans director
Polítiques estratègiques del Pla de salut
2.2
Gràfic 8. Procedència dels pacients tractats amb trombòlisi endovenosa
Font: HUTJ23
