• No se han encontrado resultados

ELABORACIÓ D ANIMACIONS FLASH PER A L ESTUDI DE LA GEOGRAFIA DE TERCER D E.S.O.

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "ELABORACIÓ D ANIMACIONS FLASH PER A L ESTUDI DE LA GEOGRAFIA DE TERCER D E.S.O."

Copied!
19
0
0

Texto completo

(1)

MEMÒRIA de la LLICÈNCIA d’ESTUDIS Curs 2008-2009

ELABORACIÓ D’ANIMACIONS FLASH PER A L’ESTUDI DE LA GEOGRAFIA

DE TERCER D’E.S.O.

per

Josep Vilallonga Anglada

Departament Ciències Socials

I.E.S. CASSÀ de la SELVA

CASSÀ de la SELVA (Girona)

1

(2)

ÍNDEX

Portada ... 1 Índex ... 2 1. Introducció ... 3

1.1. Explicació del tema i antecedents 1.2. Justificació de la necessitat del material 1.3. Objectius i resultats proposats

2. Treball dut a terme ... 5 2.1. Disseny del pla de treball i metodologia emprada.

2.2. Descripció dels recursos utilitzats

3. Resultats obtinguts ... 6 3.1. Presentació dels materials elaborats

3.2. Guia didàctica per al professorat.

4. Com descarregar les animacions? ... 19

(3)

1. INTRODUCCIÓ

1.1.- EXPLICACIÓ DEL TEMA I ANTECEDENTS.

El projecte consisteix en elaborar material didàctic obert i fàcilment utilitzable tant pels professors com pels alumnes per a l'estudi de la Geografia de tercer d’ESO.

El material didàctic que he elaborat està format per un conjunt d’animacions en Adobe Flash de caràcter interactiu que permet als alumnes estudiar i repassar els continguts del currículum de tercer d’ESO davant de l’ordinador, tant a l’escola com a casa.

He fet una sèrie de “píndoles educatives” que són petites animacions en Flash d’una duració màxima de 15 minuts. Cada “píndola” pot ser utilitzada amb molta facilitat per part dels professors que tenen muntat el curs utilitzant l’entorn Moodle. Els conceptes més importants que s’estudien a la Geografia de tercer d’ESO poden ésser treballats de manera més amena i visual gràcies a aquestes petites animacions en Flash. He agafat com a referència per desenvolupar les animacions el projecte “Polis” de l’editorial Vicens Vives.

D’animacions en flash amb finalitat didàctica corresponent a l’àrea de Ciències Socials ja se’n poden trobar algunes (sobretot d’Història i de Geografia Física i Política) però, per desgràcia, n’hi ha poquíssimes. Cada vegada hi ha més recursos relacionats amb les noves tecnologies, però se’n troben a faltar que realment siguin útils i s’ajustin als programes establerts.

El més semblant al material que he fet són les animacions que es poden trobar a la web www.librosvivos.net. És un material elaborat per l'editorial SM i un bon recurs per “repassar” els temes de Geografia.

1.2. - JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT DEL MATERIAL

Les animacions flash són ideals per estudiar, repassar, veure i entendre fàcilment, de manera gràfica i didàctica qualsevol tema relacionat amb la Geografia i amb les Ciències Socials en general. Fins i tot a les pàgines web

3

(4)

dels diaris més importants, quan es vol explicar una notícia, un fet, el funcionament d’algun fenomen, com s’ha produït un esdeveniment, etc.

recorren a mostrar-ho de manera gràfica amb l’ajut d’una petita animació. Un fenomen que costaria d’entendre després d’una llarga explicació escrita, el podem entendre perfectament amb una senzilla animació en flash.

En aquests tipus de material, la informació textual va acompanyada per abundant informació visual. Els alumnes, acostumats en les seves estones d’oci al llenguatge de les noves tecnologies, es mostren més receptius a la informació que els arriba per aquest mitjà. Ningú discuteix la utilitat d’aquest tipus de material. El problema, tal com he dit abans, és que n’hi ha molt poc.

Una gran majoria de professors de Ciències Socials ens trobem amb moltes dificultats quan volem utilitzar les noves tecnologies per ensenyar Geografia o Història. Falta material. Podem buscar a tots els bancs de recursos coneguts i al final ens quedem amb uns quants vídeos i unes poques animacions. Gairebé mai els vídeos s’ajusten a la programació perquè estan pensats per a la televisió i, per als alumnes, llegir un text en una pàgina web no és massa diferent que llegir un llibre.

1.3.- OBJECTIUS I RESULTATS PROPOSATS.

La finalitat última del projecte és aportar recursos que ajudin i animin els professors a canviar la didàctica tradicional de les Ciències Socials per una altra, més rica i moderna amb la utilització de les noves tecnologies. Els professors de l’àrea de les Ciències Socials tenim moltes dificultats per aprofitar les noves tecnologies a l’hora d’ensenyar Història o Geografia: els grups són molt nombrosos; no tenim desdoblaments; les aules d’informàtica estan ocupades per Tecnologia, Informàtica, Matemàtiques; etc. Però el més greu de tot és que, quan per fi podem disposar d’una aula d’informàtica perfectament equipada ens trobem amb una realitat una mica trista: no hi ha recursos informàtics que realment siguin útils, que estiguin adaptats a les programacions i que no siguin una pèrdua de temps. Molts dels materials que hi ha són excessivament localistes i d’altres són útils per a l’EGB però no per als alumnes d’ESO.

(5)

Bàsicament es tracta d’oferir una nova possibilitat a l’hora d’ensenyar o aprendre la Geografia de tercer d’ESO. La rutina diària de les classes sempre amb la mateixa metodologia tradicional acaba desmotivant els alumnes. Crec que disposar d’aquest material gràfic pot afegir una motivació en l’aprenentatge.

Amb un permís de mig any era impossible fer material per tot el programa de tercer d’ESO (treballar amb Adobe Flash és lent i vol moltes hores de feina si es volen elaborar materials originals) de manera que m’he centrat en un aspecte concret: he elaborat material que serveix per a l'ensenyament del sector primari dins l’apartat de Geografia Econòmica.

5

(6)

2. TREBALL DUT A TERME

2.1.- DISSENY DEL PLA DE TREBALL I METODOLOGIA EMPRADA.

Treballar amb Adobe Flash i fer material original obliga a dedicar-hi moltes hores, molta feina i concentració.

Fer una animació comporta una sèrie de tasques:

- Mirar els continguts de la programació de tercer d’ESO i veure de quina manera els llibres de text expliquen aquests continguts.

- Decidir les idees, els continguts i els aspectes que formaran cada

“píndola educativa”.

- Fer un guió previ i pensar com s’explicaran aquestes idees en forma d’animació, perquè sigui didàctica, engrescadora i capti l’atenció de l’alumne. Com “explicar” els conceptes i les idees a través d’una animació no és una cosa que es pugui tenir pensada amb tots els detalls prèviament a la seva execució. L’animació s’ha d’anar ideant i executant “sobre la marxa”. S’han d’anar combinant els recursos que ofereixen els programes informàtics perquè l’animació no sigui repetitiva o pobre des del punt de vista visual. Amb això vull dir que ningú pot detallar amb molta precisió com s’estructurarà cada animació fins que està feta. Hi ha, això sí, un esquema i un guió que s’ha de seguir

- Buscar el material a utilitzar. Els dibuixos, mapes, esquemes, fotos, il·lustracions, etc. s’han de fer de nou o com a mínim s’han de manipular amb els programes de retoc de la imatge digital per tal de no vulnerar els drets d'autor. Una bona part de les fotografies són originals.

- Fer l’animació amb la utilització del programa “Adobe Flash”. Prèviament he de definir unes línies estètiques per tal que aquestes animacions tinguin una unitat i un “estil” que les distingeixi.

2.2. - DESCRIPCIÓ DELS RECURSOS UTILITZATS.

Els principals recursos que he utilitzat per fer aquest treball són:

(7)

- El programa Adobe Flash en la seva versió 8 per a l’elaboració de l’animació.

- El llibre de tercer d’ESO de l’editorial Vicens Vives “Polis 3” per seguir les pautes que l’editorial fa servir a l’hora desenvolupar el programa.

- Altres llibres de text de tercer d’ESO per ampliar la visió dels continguts que convé tractar.

- Internet. Un recurs bàsic que m’ha servit per buscar il·lustracions (fotos, mapes, gràfics) que no he pogut trobar en els meus arxius personals. Fer un treball d’aquest tipus amb fotos, mapes i gràfics originals és pràcticament impossible i no he tingut cap altra opció que buscar alguns recursos a internet. També m’ha servit per buscar informació actualitzada per ampliar alguns temes.

- El programa Photoshop en la seva versió CS3 m’ha servit per manipular les fotografies, els mapes i les il·lustracions i optimitzar-les per tal que

“pesin” poc i les animacions ocupin poca memòria.

- El Moodle de l’IES Cassà on he penjat les animacions. Tothom pot accedir a la carpeta com a visitant, sense necessitat de cap contrasenya, i treballar lliurement amb les animacions. (Vegeu l'apartat 4).

7

(8)

3. RESULTATS OBTINGUTS

3.1.- PRESENTACIÓ DELS MATERIALS ELABORATS.

Els materials elaborats es poden trobar (de moment) al Moodle de la pàgina web de l’IES Cassà, a l’apartat de Ciències Socials – Animacions Geografia tercer d'ESO. Tal com he dit abans tothom hi pot accedir com a visitant sense necessitat de cap contrasenya.

Són un total de 10 animacions sobre les activitats econòmiques del sector primari. (Acabada la llicència tinc previst continuar amb l’elaboració d’altres animacions).

Animació 1: ELS SECTORS DE PRODUCCIÓ.

En aquesta animació s’estudia el concepte d’activitat econòmica, es posen exemples i s’explica que les activitats econòmiques s’agrupen en tres sectors de producció. Es defineix sector primari, secundari i terciari i s’explica quines activitats en formen part.

(9)

Animació 2: L’AGRICULTURA. DEFINICIÓ I IMPORTÀNCIA.

Aquesta animació ens serveix per:

- Definir què entenem per agricultura.

- Explicar per quines raons els pagesos es dediquen al conreu de la terra i quines utilitats donen als seus productes (aliment per a les persones, aliment per als animals, primeres matèries per a la indústria i altres raons).

- Fer una mica d’història de l’agricultura: es recorda que l'agricultura és un descobriment del neolític i que és una activitat productora en contrast amb el paleolític, una època en la qual l’home es comportava com un depredador. També es fa referència al fet que aquest descobriment es va fer per separat a les àrees del Pròxim Orient, de la Xina i de l’Amèrica Central.

- Fer una valoració de la importància de l’agricultura com a activitat que subministra aliments i matèries primeres i a més dóna feina a molta gent, especialment als països pobres. Es compara el % de població activa que treballa en el sector primari en els països rics i en els països pobres i s’expliquen les raons del per què passa això. Es relaciona el grau de desenvolupament d’un país amb la quantitat de gent que treballa al sector primari.

9

(10)

Animació 3: ELS PAISATGES AGRARIS. FACTORS QUE CONDICIONEN LES ACTIVITATS AGRÍCOLES

En aquesta animació s’estudien les següents propostes:

- Què s’entén per paisatge agrari en contraposició al concepte de paisatge natural.

- De què són fruit els paisatges agraris i per quina raó en el món hi ha paisatges agraris tan diferents.

- Es fa un esquema dels factors que condicionen les activitats agrícoles i s’explica cada un dels condicionants.

- En primer lloc s'expliquen els factors físics: el clima, el relleu i la naturalesa del sòl.

- Pel que fa al clima, es defineix què és el clima, quins elements el determinen (temperatura, vent, hores de sol i precipitacions) i de quina manera cada un d’aquests elements condiciona les activitats agrícoles.

Davant dels factors climàtics els pagesos reaccionen de diversa manera: es parla sobretot de la construcció d’hivernacles.

(11)

- Pel que fa al relleu s’explica de quina manera l'alçària i la inclinació del sòl condicionen les activitats agrícoles i com els homes construeixen terrasses artificials per superar aquesta inclinació.

- Pel que fa a la naturalesa del sòl s’explica que no tots els sòls són iguals sinó que tenen textures i graus d’acidesa molt diferents. També s’explica què fan els pagesos per superar els condicionants que troben en el sòl.

- Una vegada vistos els factors físics, s’estudien els factors humans: els sistemes de conreu, els tipus de parcel·les i el poblament.

- Pel que fa als sistemes de conreu, s'estudien els conceptes de monoconreu i policonreu; d’agricultura intensiva i agricultura extensiva; i d'agricultura de secà i de regadiu.

- Pel que fa a les parcel·les repassem els conceptes de camps oberts o openfield i camps closos o bocage; de parcel·les i propietats grans i petites;

de parcel·les regulars i irregulars; etc.

- Pel que fa al poblament s’estudien els conceptes d’habitat rural dispers i hàbitat rural concentrat.

Animació 4: L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

Aquesta animació ens serveix per explicar:

- El concepte d’agricultura de subsistència i quines són les seves principals característiques. Exposem que està orientada a l’autoconsum familiar, que els pagesos que la practiquen no disposen de diners per poder utilitzar eines i tècniques modernes de manera que utilitzen eines i tècniques rudimentàries, que els cal molta mà d’obra per fer la feina, que el rendiment que obtenen de la terra és baix i que, com a conseqüència de tot això, la població és pobra i està mal alimentada.

- L’agricultura de subsistència al món, tant pel que fa al nombre de pagesos que la practiquen com pel que fa a les diferents variants que adopta:

- L’agricultura irrigada de l’arròs.

- L’agricultura itinerant per cremació.

- L’agricultura extensiva de secà.

11

(12)

Animació 5: EL PAS DE L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA A UNA AGRICULTURA DE MERCAT

En aquesta animació s’explica detalladament el llarg procés que ha portat als pagesos dels països rics a conrear les seves terres, sense pensar en l’autoconsum familiar i orientar la seva producció al mercat local, nacional o internacional. S’explica:

- Perquè els pagesos antigament es dedicaven a una agricultura de subsistència.

- Quines circumstancies es varen donar a Europa a partir del segle XVIII que varen donar als pagesos la possibilitat d’obtenir excedents i de tenir un mercat potencial on vendre els seus productes.

- Com els excedents van ser possibles gràcies a: la utilització de noves arades, la utilització del nou sistema de conreu Norfolk, l’aparició de les primeres màquines agrícoles, la introducció de noves espècies vegetals i l’augment de la producció ramadera.

- Que l'aparició del mercat és conseqüència d’una sèrie de canvis que es produeixen en aquesta època: la revolució demogràfica, la revolució

(13)

Animació 6: L’AGRICULTURA DE MERCAT. CARACTERÍSTIQUES

En aquesta animació podem estudiar:

- El concepte d’agricultura de mercat.

- El funcionament d’aquest tipus d’agricultura. Sobretot s’incideix en la idea que els pagesos que practiquen una agricultura de mercat pateixen la competència d’altres pagesos de tot el món que conreen els mateixos productes i que també volen vendre.

- Com a conseqüència de la competència i, si els pagesos volen ser competitius, l’agricultura de mercat té tota una sèrie de característiques: és una agricultura molt mecanitzada, és una agricultura especialitzada i necessita una ràpida comercialització.

- En l’animació s’explica detalladament per quines raons l’agricultura de mercat ha de tenir totes aquestes característiques.

13

(14)

Animació 7: L’AGRICULTURA DE MERCAT AL MÓN

- En primer lloc s’explica per quines raons l’agricultura de mercat es practica sobretot als països desenvolupats.

- A continuació i, a partir d’un mapa, s’expliquen detalladament tres exemples d’agricultura de mercat que trobem al món: l’agricultura mediterrània, l’agricultura extensiva mecanitzada i l’agricultura de plantació.

- Pel que fa a l’agricultura mediterrània, es defineix, s’expliquen les seves característiques, es localitza en un mapa del món i es citen els productes que ofereix al mercat. Es fa especial incidència als productes nous que surten dels hivernacles.

- Pel que fa a l’agricultura extensiva especialitzada, en primer lloc es defineix i es localitza en un mapa. A continuació s’expliquen les seves característiques agafant com a model l'agricultura dels Estats Units.

- Pel que fa a l’agricultura de plantació, es defineix, es localitza en un mapa i s’explica l’origen de les plantacions, els productes que s’hi conreen així com totes les seves característiques.

(15)

Animació 8: LA PESCA. TIPUS DE PESCA

Aquesta animació ens serveix per estudiar:

- Què és la pesca. Es deixa clar que la pesca es fa tant a les aigües dolces com al mar, que la recol·lecció de marisc també s’inclou dins la pesca i que l’aqüicultura també s’inclou dins aquesta activitat econòmica.

- La història de la pesca. S’explica que la pesca és una activitat antiquíssima i que ha estat present en totes les civilitzacions al llarg de tota la Història.

- La importància de la pesca. Es dóna la idea que varia molt d’un país a un altre i del nombre de pescadors que avui en dia hi ha al món.

- Els diferents tipus de pesca: la pesca tradicional o artesana i la pesca industrial.

- Pel que fa a la pesca artesana, es defineix, se n’expliquen les característiques i es relaciona tant amb els països pobres com amb la pesca de subsistència.

- Pel que fa a la pesca industrial, després de fer-ne una definició, s’expliquen els tres tipus: la pesca costanera, la pesca d’altura i la gran pesca.

- De la pesca costanera se n’expliquen les seves característiques: vaixells que utilitzen, tipus de peix que es captura, com es comercialitza, etc.

15

(16)

- Pel que fa a la pesca d’altura s’expliquen les seves característiques: tipus de vaixells, equipament, tipus de peix que es captura, com es comercialitza, etc.

- Pel que fa a la gran pesca, s’explica el seu funcionament i què és un vaixell d’abastament.

Animació 9: ON ES PESCA?

Amb aquesta animació volem transmetre les següents idees:

- Que malgrat que mars i oceans ocupen les tres quartes parts de la superfície terrestre, les àrees riques en pesca són molt limitades. S’explica el concepte de calador.

- Que els principals caladors es troben a: les zones on la plataforma continental és extensa; a les zones de contacte entre corrents marins freds i càlids; i a les zones costaneres a prop de les quals passa un corrent marí fred. S’expliquen quines són aquestes zones i per quines raons aquestes àrees són riques en pesca.

- Quins són els principals països pesquers del món. Es fa referència especial al cas d’Espanya.

(17)

Animació 10: ELS PROBLEMES DE LA PESCA

En aquesta animació s’expliquen els tres principals problemes que pateix la pesca: la sobrepesca, la contaminació de mars, oceans i aigües dolces, i la falta de caladors.

- Pel que fa a la sobrepesca, s’estudia l’increment de les captures i de la capacitat de pesca de les flotes. També estudiem l’augment dels pescadors en els darrers anys. Es deixa clar que la pesca és un recurs renovable i que no és bo superar la seva capacitat de càrrega. A partir d’un mapa podem veure quines són les aigües sobreexplotades i quines són les espècies en perill. També s’apunten possibles solucions al problema.

- Pel que fa a la contaminació, es parla de les principals causes de la contaminació de les aigües, de quines són les àrees més contaminades a nivell mundial i de quina manera afecta els recursos marins.

17

(18)

- Pel que fa a la manca de caladors es parla sobretot de l’ampliació de les aigües jurisdiccionals i de com, per aquesta raó, els pescadors dels països rics es troben sense caladors on anar a tirar les xarxes.

3.2.- GUIA DIDÀCTICA PER AL PROFESSORAT.

- Les animacions estan pensades per ser treballades a l’aula d’informàtica com a material de suport per repassar els continguts de Geografia que prèviament ja s’han explicat a classe. Els arxius flash tenen la característica que per poder-se veure en pantalla es descarreguen de manera automàtica a la memòria temporal de l’ordinador. Per això, les animacions es poden treballar a l’aula des d’internet simplement obrint l’arxiu del lloc on estigui penjat. Però també hi ha la possibilitat de descarregar l’arxiu, col·locar-lo al Moodle i treballar a la Intranet dels centres.

- No és recomanable que l’animació sigui el primer contacte que l’alumne té amb tema. Pel seu format, encara que hi ha moltes imatges, les

(19)

explicacions no són completes sinó més aviat esquemàtiques. És preferible que les animacions serveixin de repàs.

- He provat el funcionament d’aquestes animacions a classe amb els alumnes i he pogut comprovar que, encara que el format sigui innovador i atractiu, això no garanteix que els alumnes treballin i facin la feina que han de fer. Hi ha alumnes que van pas a pas, treballen i veuen l’animació vàries vegades i realment aprenen i alumnes que acaben de seguida i no s'assabenten de res. És convenient que abans de començar el professor “vegi” l’animació, orienti els alumnes, els expliqui molt clarament què han de fer i que tinguin algun exercici en perspectiva a partir de l’animació. A les animacions no hi ha exercicis. Vaig considerar que el format només permetia exercicis massa tancats i mecànics i que no eren adequats per a les Ciències Socials, de manera que cada professor haurà de preparar alguns exercicis si vol controlar el treball dels alumnes amb les animacions.

- Des d’internet o penjades al Moodle, els alumnes poden treballar amb les animacions a casa sense cap problema. Per repassar i estudiar de cara a un examen poden ser un bon recurs.

4. DES D'ON ES PODEN DESCARREGAR LES ANIMACIONS?

Les animacions es poden descarregar des del Moodle de la web de l'Institut de Cassà de la Selva accedint com a visitant al curs Animacions Flash de Geografia de tercer d'ESO.

La web de l'IES Cassà és http://iescassa.xtec.cat/

L'accés directe és http://iescassa.xtec.cat/course/view.php?id=62

19

Referencias

Documento similar

En cas de necessitar-ho, hauran de crear diferents plantilles que permetan la introducció de totes les sessions: plantilla de cursos curriculars en seu principal, plantilla de

d) Si no disposeu del document degudament signat i segejat per a aportar-lo però voleu continuar amb l'emplenament del formulari, podeu pujar de moment un document en blanc.

A més, en aquest projecte l’alumnat treballa amb material i imatges del seu abast i al mateix temps amb continguts acadèmics, per tant, es pretén treballar de forma

 En aquesta fase, corresponen a les unitats de gestió la custòdia i el control de la documentació, així com l'accés, fins que és transferida a l'arxiu central.. Per

Per això, des d’“Orientats” (www.cult.gva.es/orientados) vos oferim una sèrie de materials sobre tècniques d’estudi perquè pugueu treballar amb els vostres alumnes

Organitzat per l’Associació d’Editors del País Valencià, ha comptat amb el patrocini de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Generalitat Valenciana i

La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat

b) S'escriu amb d, darrere vocal, en les paraules planes els femenins i derivats de les quals porten una d: àcid (amb d, per àcida), òxid (per òxida).. c) S'lescnu amb d, darrere