Tractament dietètic de les diarrees dels nodrissons

21  Download (0)

Full text

(1)

BUTLLETI DE LA SOCIETAT CATALANA DE PEDIATRIA

Any VII

Gener - Febrer de 1934 N.° 1

Tractament dietètic de les diarrees dels nodrissons

Discurs reglamentari del soci doctor P. Buxó Izaguirre en la sessió inaugural del curs 1933-1934.

El símptoma diarrea es presenta de vegades ailladament, f re- qüentment, però constitueix una de les moltes manifestacions de qua- dres clínics complexes. Els variats aspectes de les deposicions diar- reiques dels nodrissons fan difícil Hur classificació, per quin motiu eng estimem més guiar-nos per les altres dades clíniques i estudiar ràpidament en cada varietat el regim alimentici més convenient. P.21- això passarem successivament revista a les següents manifestacions diarreiques.

A) DIARREES

PRIMITIVES:

1. Diarrea verda líquida de les primeres sis setmanes.

2. Diarrea prandial.

3. Diarrea muco-membranosa banal.

4. Diarrea per fermentacions intestinals predominants.

5. Diarrea per putrefaccions intestinals excessives.

6. Diarrea coleriforme.

7. Diarrea per idiosincrasia vers una llet determinada.

8. Diarrea lientérica del període del deslletament.

9. Diarrea per indigestió aguda.

10. Diarrea muco-hemorràgica per enterocolitis.

Diarrees especifiques, per febre tifoide, paratifoide, tuber- culosi, sífilis, etc.

(2)

M1m,

P. BUX(5 IZAGUIRRE

B) DIARREES SECUNDÀRIES, simultànies a una malaltia febril aguda (neumonia, angines, gripe, etc.)

Entenem per diarrea l'augment del nombre normal de dejeccions, essent el trànsit intestinal més ràpid de co corrent i estant constituï- des les matèries fecals per substàncies més fluides que de costum i d'aspecte morfològic distint del normal.

En els primers mesos de la vida, les matèries fecals normals són d'una color groga uniforme, de consistencia pastosa, d'olor gairebé nula i de reacció lleugerament àcida. Aquest aspecte, propi dels in- fants que prenen llet de dona, varia quelcom en els alletats artif cialment, car llavors llurs deposicions són d'un grog gairebé blanc, uniformes, de consistencia més ferma, d'olor més forta i de reacció neutra o lleugerament alcalina. Quan a més i més de la llet prenen d'altres aliments, llur color es torna més axocolatada, essent tant més fosca quan més variada és llur alimentació.

Conegudes aquestes característiques normals, resulta més fàcil reconèixer les deposicions patològiques, especialment les diarreiques, quins caràcters diferencials exposarem breument en cada un dels apartats que segueixen.

DIARREA LÍQUIDA DE LES PRIMERES SIS SETMANES

Els nadons van de ventre tres o quatre cops al dia i llurs deposi- cions tenen l'aspecte abans esmentat. No res menys, amb relativa f re- qüencia observem infants menors de dos mesos quines deposicions són completament liquides, de color verda o groga-verda, de reacció àcida i més nombroses que correntment, arribant al voltant de sis per dia. Resulta curiós que alguns d'aquests infants es troben fora d'això completament bé, llur aspecte és de completa salut i llur pes augmen- ta regularment ; en tals casos no haurem de modificar llur alimenta- ció i ens limitarem a corregir les transgresions de les regles generals d'alletament, si realment existeixen. D'altres d'aquests infants es mantenen en un pes estacionari i alguns d'ells perden poc de pes ; llavors prescriurem astringents suaus, per exemple aigua de cals amb aixarop de ratänia i exigirem tan mateix que se segueixin estricta- ment les regles dietètiques de la lactància. Al voltant de les sis setma- nes d'edat, desapareix aquest petit trastorn. El seu pronòstic és, per tant, benigne, a excepció dels casos en què s'acumulen les errades d'ali- mentació, que llavors poden donar lloc a la presentació de trastorns digestius nutritius més greus.

DIARREA PRANDIAL

Aquest trastorn és també bastant freqüent i consisteix en la def e- cació després de cada mamada o biberó pres ; de vegades l'aspecte les deposicions és francament diarreic, en general, però les dejeccions són completament normals. Convé comprovar que es tracta realment d'evacuacions que tenen lloc immediatament després de ingerir ali- ment i no en cap més altre moment, dones llavors no es tractaria de

(3)

TRACTAMENT DIETÈTIC DE LES DIARREES

9

diarrea prandial, sine) d'alguna d'altres formes cliniques que més en- davant citarem. La diarrea prandial és la conseqüència d'un reflexe gastro-còlic j no té cap relació amb altres procesos digestius. Per això resulta generalment inútil el tractament dietètic. La diarrea prandial es presenta per temporades i el seu pronòstic és benigne, malgrat que en ocasions arriba a deturar el pes de l'infant. Poden resultar útils els medicaments moderadors del simpàtic abdominal ; tanmateix els astringents suaus donen freqüentment resultats bons.

DIARREA MUCO-GRUMOSA BANAL

Les deposicions abigarrades, de color groga i verda barrejades, en Unió de gromulls blancs o groguencs, constitueixen les característi- ques d'aquesta forma clínica tan freqüent. La diarrea muco-grumosa de vegades no va més enilá, altres cops, però, ve a ésser l'estadi ini- cial d'altres formes més greus ; així mateix quan una diarrea greu millora, abans d'evacuar-se matèries fecals normals, es presenten de- jeccions intermitges muco-grumoses. El moc d'aquestes procedeix del budell prim si es presenta íntimament barrejat amb la matèria fecal i del budell gruixut quan es concreta en mucositats més volu- minoses que estan separades de la matèrie fecal. Els gromulls estan constituïts per substancies grases no païdes o a mig digerir, que es troben combinades amb les sals, formant sabons alcalino-terris.

Aquesta explicació ens porta al coneixement de l'alimentació més convenient. En efecte, en tals casos hem de disminuir i encara supri- mir temporalment de l'alimentació les substàncies greixoses i afegir hidrocarbonats de bona qualitat, especialment maltosa, per a favorir la digestió de les restants grases alimernicies i compensar així les..

calories que l'aliment perd en ésser minvat en substancies greixoses.

Per exemple, donarem una llet semidescremada amb maltosa a l'in- fant que prenia llet de vaca pura; al que l'hauria de prendre diluida i

la pren pura, li donarem diluida en la proporció convenient a l'edat i sucrada amb mältosa. Quan es tracta del període de reparad() d'una diarrea greu, que ja está gairebé curada, haurem de seguir les regles dietètiques corresponents, que més endavant exposarem, i quan apa- reguin els gromulls indicadors de la milloria, seguirem amb el mateix règim durant dos o tres dies, fins a llur desaparició, per a començar llavors una realimentació progressiva encaminada a tornar a la die- tética dels infants sans.

Tant en aquesta classe de diarrees com en quansevulla altra, no concedim cap importancia a la color verda de les deposicions. Temps enrera es va voler considerar com a entitat nosològica l'anomenada diarrea verda dels nodrissons. Aquesta color verda pot presentar-se en quansevol tipus de diarrea i no constitueix un carácter essencial per al diagnòstic, per quin motiu no el tindrem en compte en exami- nar les deposicions, fixant-nos, en canvi, en els demés Signes. La colo- ració verda és tan sois deguda a la major oxidació de les substancies biliars que surten amb les matéries fecals.

(4)

10 P. BUX(5 IZAGUIRRE

DIARREA PER FERMENTACIONS INTESTINALS EXCESSIVES

A aquesta forma clínica se la coneix també amb el nom de dispèp- sia d'hidrocarbonats o de hidrocarbonats i greixos, anomenant-la al- tres cops dispèpsia de fermentació i en llurs formes més greus dispèp- sia tòxica. L'estat general està més o menys alterat, de vegades sense febre, en altres infants produeix febrícula i encara febre alta en els casos més greus. Poden presentar-se vòmits, encara que manquen pel general. Altres cops pateixen dolors còlics discrets i la llengua està més roja que d'ordinari. El ventre está més o menys meteorit- zat, arribant en ocasions a posar-se tens com un timbal i llavors la palpació amplia no pot apreciar els contorns de les vísceres abdomi- nals. L'aspecte de les matèries' fecals és variat : en general són semi- rquides, en nombre de cinc a deu al dia, amb moc abundant i alguns gromulls, i en contacte del paper de tornasol donen una reacció acida intensa; no tan freqüentment són toves, renuentes, d'olor a mantega rancia i reacció acida, observant-se grumolls de sabons alcalino-ter- ris i gotes de grasses neutres. Quan es tracta d'infants que prenen farines , llavors tenen color de xacolata, consistencia de pasta clara, contenen moc i bromera i llur reacció és tan mateix molt acida. Amb el tratament dietètic apropiat, millora l'aspecte de les deposicions i nur reacció pot tornar-se alcalina.

Segons la intensitat del procés morbós, el pes es detura o minva, en les formes greus s'inicien els símptomes d'intoxicació i els infants estan tristos, amb la mirada fixa, els ulls enfoncats, etc.

Els infants malalts de dispepsia de fermentació presenten una reacció paradóxica a la prova alimenticia, és a dir, que si augmen- tem la ració alimenticia, el pes minva i apareixen els altres símptomes, febrícula, vòmits, Inés diarrea, etc.

Els límits de tolerancia alimenticia són normals per a la caseina i estan disminuïts per als greixos i hidrocarbonats.

D'aquestes dades es dedueix el regim alimentici més convenient en aquest trastorn nutritiu i que anem a exposar a continuació.

En el infants alletats amb lactància natural és difícil que es pre- senti aquesta forma de diarrea. No res menys, quan les errades -diete- tiques són importants i continuades, especialment durant els mesos de calor estival, també poden patir dispepsies de fermentació els in- fants criats al pit.

Per a formular el regim dietètic més convenient, comença MAR-

FAN per establir els dos postulats següents : primer, el canvi de dida no acostuma a ésser necessari • segon, la dieta hídrica és generalment

i quan s'aconselli deurà ésser de molt curta duració.

Si la diarrea és lleugera hi haurà prou amb distanciar quelcom més les mamades i escursar llur duració, donant per exemple el pit cada quatre llores durant cinc minuts ; dues hores i mitja després de cada mamada se'ls donara, unes guantes culleradetes d'aigua

(5)

TRACTAMENT DIETkTIC DE LES DIARREES 1!

sense sucre. Tot seguit que les deposicions millorin, l'endemà o dos dies després, s'apropen les mamades i es minva progresssivainent l'aigua, fins a tornar al regim normal.

Si la diarrea és abundosa, es comença suprimint tres o quatre mamades consecutives, que es substitueixen per biberons d'aigua bu- llida sense sucre ; a continuació es distancien les mamades de la ma- teixa manera indicada en el paràgraf anterior.

Si malgrat això persisteix la diarrea, acostuma a obtenir-se el guariment modificant la composició de la llet de, dona ingerida, fent- la més rica en substancies albuminoses i més pobra en mantega i lactosa. Això s'aconsegueix fàcilment donant immediatament abans de cada mamada dues o tres culleradetes d'aigua bullida adicionada - de mitja culleradeta de caseinat de cals o de sosa, que es troba en el comerç amb noms distints (Casealba, Caseocal, Larosan, Plasmon, Nutrose, etc.), recomanant que no s'afegeixi sucre. D'aquesta ma- nera, pel fet de donar aigua queda diluida la llet ingerida i, per tant, rebaixada en tots els components, un dels quals, la caseina, tornara

augmentar mercès a l'adició dels polvos de caseinat.

A l'ensems estudiarem en cada cas particular les infraccions de les regles de l'alletament natural, que indubtablement s'hauran co- mès ; així podrem aconsellar a les mares, fent-les-hi present que llurs errades dietètiques han estat la causa de la diarrea: si no som obeits i les mares persisteixen en llurs equivocacions, llavors tornara 411 diarrea, possiblement amb més greus caràcters ; convé, dones, supri- mir les mamades a deshora, que moltes acostumen a donar perquè calli el fill quan plora, no restaran enganxats al pit un temps ex- cessiu, etc.

En els infants alletats al pit mai no substituirem les mamades per biberons de llet albuminosa, pel fet de presentar una diarrea acida. Aquesta errada, que tenim ocasió d'observar amb gran f re- qüencia condueix de vegades a la supressió definitiva de la lactan- cia natural, d'altres a l'agraVaciä dels trastorns digestius i àdhuc a l'atrépsia ; en circumstancies excepcionals, certs infants poden re- sultar insospitadament beneficiats, ço que no pot modificar la regla general.

De tant en tant ens trobem en front de casos rebels, i llavors, 'sense abandonar les mesures dietètiques anotades, podrem afegir una medicació astringent, alcalinitzant o absorbent, que ajudi al gua- riment de les diarrees persistents.

ja havem apuntat que en general no convé canviar de dida ; no res menys, però, podem intentar un canvi quan no es modifiqui el quadro clinic al cap d'uns quants dies i la pèrdua progressiva de pes denoti en unió del mal estat general que l'infant s'agreuja. En els comptats casos que creiem indicat un canvi de dida, cal advertir als pares que això no implica forçosament una milloria de l'infant ma- lalt, car molts vegades aquesta actuació condueix al fracàs. Aquest és el principal motiu que ens ha de portar a aconsellar la conserva-

(6)

12 P. BUXÓ IZAGUIRRE

Ció de la dida inicial, si altres concauses mes importants no ens obli- guen- a:- -modificar aquest criteri.

Actualment alguns autors famosos, com LEOPOLD MOLL entre al- tres, no segueixen exactament aquestes regles. L'esmentat pediatra vienes tracta la diarrea de fermentació dels infants alletats al pit mitjançant l'administració d'una o dues preses diàries de la que anomena llet de vaca al calcia diluida als dos tercos (1). Mom, afirma que així s'obté la desaparició ràpida dels símptomes dispeptics i va- somotors, transformánt-se la reacció acida de les matèries fecals en neutra o alcalina. Quan la dispepsia está, guarida i l'infant torna , a tenir gana, se suprimeix la Ilet al calda i es posa de nou a l'infant en alletament exclusivament natural (mare o dida).

En els infants sotmesos a lactancia artificial es troben amb mis freqüència les diarrees de fermentació, que poden presentar des. de' símptomes lleugers fins a quadres clinics greus, que gairebé poden arribar al propi de la diarrea coleriforme.

Ja hem dit que els límits de tolerancia alimenticia estan més bai- xos per als hidrocarbonats i els greixos, i més alts per a les albúmi- nes. Per aixä, quan no és possible l'alletament natural, el millor ali- ment contra les dispepsies acides és la llet albuminosa.

Abans de donar aquest aliment medicament, convé en la majo- ria deis casos posar l'in fant a dieta hídrica durant unes guantes hores; en els casos de mitjana intensitat acostuma a resultar sufi- cient una dieta hídrica de 8 ó 10 hores, que s'allargarà a 12 i àdhuc a 24 hores en els casos greus amb febre alta i símptomes tòxics.

La ilet albuminosa és una Ilet modificada, en la qual s'ha rebai- xat la proporció (l'hidrocarbonats i de grases, i s'ha augmentat la de proteïnes. Com que es tracta d'un aliment hipoquinètic, serà precis afegir, tot seguit si és possible, una quantitat creixent d'un hidro- carbonat no fermentecible, corn és la maltosa; per a això es troben en mercat llets albuminoses afegides d'un 3, d'un 5 i d'un 7 per Ioo de maltosa.

Pot preparar-se domèsticament la llet albuminosa, essent mes cä- mod e . però, comprar-la ja preparada, sigui en forma líquida, sigui en pols. Aquesta darrera forma comercial està més a l'abast de tot- hom, per ésser més económica. Les llets albuminoses en pols es di- lueixen en la proporció indicada en el prospecte respectiu; en la ma-:

jor part dels casos la dilució convenient és d'una part de pols en vuit parts d'aigua bullida. Un cop f eta aquesta dilució, es calculara la dosi

(1) Aquesta llet es prepara de la següent manera : En una cassola s'hi tiren un quart de litre d'aigua, afegint altres cinc cullerades soperes d'aigua 1 4 grams de lactat de cale en pols (Mon, ha fet preparar a la casa A. G. de Viena el lactat de cale en tauletes de mig gram, producte que comercialment ha batejat amb el nom de ciacia). Aquesta barreja s'escalfa a loe lent tin a l'ebullició, agitant continuament ; després s'alegelx, sense retirar-la del foc, mig litre ,de llet de vaca amb quelcom (le sucre ; rebullid() proseguirii durant un minut, removent amb batifuller. Quan es tracta d'alimentar infants més grans de dos mesos, Mon, addi- ciona, a més a més, hidrate de carbol' en forma de farines torrades.

(7)

TRACTAMENT DIETÈTIC DE LES DIARREES

15

per biberó, segons els mètodes corrents en la pràctica de l'alletament artificial, tenint en compte, però, que si l'infant vomita, es deura co- mençar per donar-li una o vàries culleradetes cada hora, quantitat que s'augmentarä ràpidament tot seguit sigui retinguda per l'estämac quan arribi a prendre 8o ó ioo grams s'espaiaran els biberons de dues en dues

L'alimentació per les llets albuminoses no s'ha de perllongar mas- sa temps, degut al sen escàs valor energètic, i abans de passar a les llets naturals, aconsellem emprar la llet descremada primer i la semi- descremada després, cine començaran a prendre's tot seguit desapa- regui la diarrea. Aquestes llets convindrà que es prenguin durant 4 ä 5 dies com a mínim. El primer dia es donarà un sol biberó de llet descremada o semidescremada, i el demés de llet albumi- nosa; l'endemà es donaran dos biberons de llet semidescremada ; el tercer dia tres, i aixi successivament, minvant a la vegada els bibe- rons de llet albuminosa, fins que al cap d'una setmana l'infant pren- drà totalment llet semidescremada. Qualsevol entrebanc, tal com una nova presentació de diarrea o febre, significaran que convé deturar- nos o encara recular en els nostres intents de realimentació. D'una manera igualment progressiva procedirem després a reintroduir en la dieta la llet que habitualment prenia l'infant abans de patir la diar- rea. A més, ja es comprendrà que en tornar a l'alimentació normal, hauran d'ésser corregides les errades dietètiques que han actuat com a causa provocadora de la. dispepsia fermentativa. En els infants que a més de la llet prenen farines, le reintroducció d'aquestes en la dieta s'haurà de fer amb exagerada prudència, car de no fer-ho així, tor- narà la dispepsia, que per recaure llavors en un infant debilitat seria aquest cop més dificil de guarir. Com a norma general donarem fa- rifles maltejades exclusivament, vigilant les disposicions, a fi i efecte de suspendre llur administració tot seguit es presentin signes d'in- tolerància, sense esperar la possible aparició d'una nova dispepsia fer- mentativa.

La majoria de diarrees àcides cedeixen a aquest regim per la llet albuminosa. No res menys, alguns casos contradiuen en part aquests preceptes, encara que resten sense una explicació satisfactòria. Per a guarir-los, alguns autors proposen regimens dietètics que no es fonamenten en les regles. esmentades. Aixi és com LEOPOLD MOLL, per exemple, utilitza en aquests infants els que ell anomena els seus- tres règims de transició, exents (millor diríem pobres) de caseína ; la llet de dona, el pudding d'arròs i la llet d'atmetlles. Si bé és veritat que la llet de dona és sempre el millor mitjà per a combatre els trastorns digestius dels nodrissons, no succeeix igual amb els altres aliments proposats, la indicació principal dels quals es troba en les dispepsies de putrefacció, que tenen caràcters completament dposats ales de fermentació. Així, dones, no podem recomanar l'ús del pudding i de la llet d'atmetlles en les diarrees àcides, si el metge encarregat de l'assistència no és un expert en aquestes qüestions, car podria pro- duir-se fàcilment un empitjorament de l'infant. En canvi, 'quan el

(8)

14 P. BUXÓ IZAGUIRRE

que dirigeix l'alimentació és un pràctic de la pediatria, procedirà in- dubtablement amb un acurat tanteig, que permetrà continuar o re- butjar oportunament aquestes mesures dietètiques, sense que per això es derivi cap perjudici per a l'infant en qüestió.

DIARREA PER PUTREFACCIONS INTESTINALS

La diarrea ocasionada per putrefaccions intestinals també és co- neguda amb els noms de

dispèPsia albuminosa

i

dispèpsia pútrida.

Els signes clínics que la caracteritzen són completament diferents dels que corresponen a la dispepsia de fermentació que acabem de descriure. Exceptuant alguns casos amb febre alta, l'estat general d'aquests infants acostuma a ésser relativament satisfactori, compa- rat amb els que pateixen dispepsia fermentativa. Així com aquesta la pateixen més freqüentment els infants menors de sis mesos, en canvi les diarrees de putrefacció abunden més al voltant de l'any d'edat. El pes minva poc o roman estacionad, els infants estan quel- com pàliids, tristos, de mal humor i dormen poc. En els casos Ileu- gers no n'hi ha de febre, però si heterotèrmia, és a dir, que les os- cillacions diàries de la temperatura arriben a diferencies properes a un grau, sense passar del 37 per regla general. No res menys, en els casos de més intensitat, hi ha febre inicial, que pot anar acom- panyada de vòmits i que persisteix alguns dies. La gana pot estar més o menys conservada i el ventre està fläcit o en tot cas únicament abombat en la regió supraumbilical, per causa de la forma de l'es- tämac, que es posa globulós. Les deposicions fecals són més nom- broses i més abundants que ordinàriament, tenint de vegades un as- pecte homogeni, seques, de color blanc-groguenca, no enganxant-se als bolquers, i en d'altres ocasions són abigarrades (barrejades de co- lors), toves, mucoses, amb grumolls de sabons greixosos i caseina, d'olor sempre fétida i de reacció francament alcalina. Si la dispép- sia de putrefacció es perllonga, es detura el desenrotllament dels in- fants, llur pes i alçària no augmenten, llur tonicitat muscular min- va, etc. Els límits de tolerancia alimenticia estan poc rebaixats: es conserven normals per als hidrocarbons i estan disminuits per a les albúmines i en menor proporció per als greixos. Si fern la prova ali- menticia, en augmentar la ració apareixen deposicions amb grumolls de sabons alcalino-terris i pot presentar-se febre; si augmentem so- lament algun dels principis immediats, aquests infants •ispéptics re- accionen be en front d'un augment dels hidrocarbons i empitj oren si els hi donem un excés de caseina i de greix. Aquestes directrius ens assenyalen, dones, el regim alimentici convenient.

Per consegüent, els aliments convenients als infants que pateixen diarrees de putrefacció, cal que continguin una petita proporció de caseina i de greix, essent completades les calories que manquen per fer la ració alimenticia, mitjançant l'adició d'un excés d'hidrocarbons (sucres i farines seleccionades).

(9)

TRACTAMENT DIETÈTIC DE LES DIARREES 15

Quan es tracta d'infants sotmesos a l'alletament natural; n'hi han-

prou en general amb espaiar més les mamades i escurçar el temps de llur duració, seguint les mateixes regles proposades en l'apartat anterior en tractar de les diarrees per fermentació. Si així no s'ar- ribés a guarir la diarrea pútrida, se'ls donará immediatament abans de cada mamada una culleradeta de sucre de malta, dissolt en el mí- nim possible d'aigua. En els infants Inés grans de sis mesos, podr à utilitzar-se en el seu lloc una culleradeta de farina m2dtejada dissolta o bullida ràpidament en aigua. Aquest tractament dietètic acostuma a guarir .ràpidament a aquests infants en pocs dies. Així, dones, mai no treurem el pit amb la idea equivocada de voler guarir un infant afecte d'aquest o un altre trastorn nutritiu.

Quan els nodrissons estan alletats artificialment„ és clàssic fer tractament dietètic mitjançant decuits de farines maltejades en la for- ma que de seguida descriurem. :fa hem dit que en la dieta alimen- ticia haurem de minvar la caseina i els greixos i augmentar els hi- drocarbons ; per consegüent, estan indicats la llet diluida, el sèrum de mantequilla (babeurre), la llet de burra, el decuit de Czerny i Kleinschmidt, etc. No res menys, resulta més senzill i dóna millors resultats emprar la llet diluida o desnatada afegida d'una farina mal- tejada.

Els pritners dies de tractament dietètic es preparar à l'aliment bar- rejant un decuit d'una bona farina malteja.da, fet amb aigua (2 culle- rades gratis de farina cuita en mig litre d'aigua), amb Ilet de vaca desnatada (mig litre). Aquesta barreja es repartirà en els biberons, que hauran de prendre's dintre de les 24 hores.

En els infants que pateixen dispepsies de putrefacció molt accen- tuades, que fan més de sis deposicions al dia i que tenen febre, abans de posar en práctica aquest regim alimentici se'ls tindrà de 12 a 24 hores a dieta hídrica, estant més hores en els casos més greus. Des- prés se'ls donará la barreja alimenticia esmentada. Si no volem uti- litzar la llet de vaca fresca per manca de confiança en la seva qua- litat, ens servirem d'una dilució de llet en pols, descremada o semi- descremada.

De tres a cinc (lies més tard, quan ja hagin desaparegut els gru- molls de les deposicions, augmentarem la concentració del decuit de farina maltejada, ço que farem d'una manera progressiva mentre la reacció de les deposicions romangui alcalina i la reacció . de Lugol en les matèries fecals ens demostri que tota la farina es va paint. A l 'invers, si les materies fecals es tornen acides i l'examen amb el Lugol demostra que la digestió és deficient, llavors hem de minvar o treure totalment la farina maltejada de la barreja alimenticia.

Quan tots els símptomes de dispepsia de putrefacció hagin des- aparegut, passarem paulatinament en varis dies a l'alimentació or- d inaria, procedint mateix mode anotat en tractar de les diarrees Per excés de fermentacions intestinals. •

Degut al fet que en les dispepsies de putrefacció les deposicions

(10)

P. BUX(5 IZAGUIRRE

16

són alcalines i en les de fermentad() són àcides, s'ha estés molt el cos- tum de prescriure el règim corresponent, investigant tan sols la re- acció de les matéries fecals. Aquesta manera de procedir és censura- ble, puix llur reacció és únicament un shriptoma de les dispesies que 'per si sol no fa el diagnòstic. En prescriure un regim dietètic hem d'estudiar per complet el quadre clínic i així ens evitarem moltes er- rades. Recordem, per exemple, que l'esmentada reacció és també àci- da en els nodrissons sans alletats al pit, i neutra o alcalina en els que prenen biberons; que el sèrum de mantequilla (babeurre), dóna lloc a deposicions alcalines, malgrat ésser un aliment àcid ; que en certes dispèpsies de fermentació pot haver-hi una reacció alcalina quan els infants fa alguns dies que prenen llet albuminosa o be en els casos que hi ha una excessiva secreció de sucs intestinals, els quals són molt rics en albúmines, afavorint així notablement la reacció alca- lina de les materies fecals, etc. Així, doncs, escatirem bé els simpto- mes i fugirem d'errades tan grolleres com la de posar a llet albumi- nosa U infant alletat al pit, per haver comprovat que 0fa deposicions àcides, en el qual cas el metge es desacredita per ignorancia, i el que és pitjor, l'infant pateix les conseqüències.

El tractament clàssic de les dispépsies de putrefacció, que més amunt hem esmentat, ha estat modificat modernament per diversos autors. Fern constar, però, que aquell règim alimentici dóna resul- tats satisfactoris i que no és precis fer ús de mètodes que s'apartin dels nostres costums ; amb freqüència ens trobem que la proposta de nous procediments no té altra explicad() que un afany de notorie- tat per part de llurs autors.

Esmentem, entre tots ells, els que recomana LEOPOLD MOLL, de Viena. Aquest autor. bo i aconsellant la llet de dona en aquests in- fants, la troba deficient com aliment curatiu, encara que la qualifica com insuperable en el període de reparad() orgànica. Com aliments cu- ratius, LEOPOLD MOLL fa servir també variats "puddings" i la llet d'ametlles barrejacla amb sértun de . llet. La llet d'ametlles, com la de dona, dóna lloc a la formació de matèries fecals àcicles, modificant així la flora intestinal proteolitica de les dispepsies de putrefacció.

A continuad() transcrivim el mode de preparar els dos "pud- dings" més emprats pel professor MOLL, així com la llet d'ametlles barrejada amb sèrum de llet.

"Pudding" de galetes.—So grams de galetes pulveritzades es des- fan en zoo c. c. d'aigua i s'afegeixen i gram de sal de cuina i 1,5 grams de carbonat sòdic (o tres gratos de bicarbonat); llavors s'hi tira un rovell d'ou, 4 0 grams de sucre i la clara a punt de neu, bar- rejant-ho tot bé, i abocant-ho després en un motllo ben untat amb mantequilla i espolvoreixat amb la mateixa farina de galetes empra- da. El motllo així omplenat es posa durant mitja hora al bany-maria.

roo grams d'aquest "pudding" representen de 15 0 a 16o calories, és a dir, que equivalen a un quart de litre de llet de vaca de bona qua-

(11)

TRACTAMENT DIETETIC DE LES DIARREES

17

litat. No res menys per a donar-ho als infants, és preferible diluir- ho a parts iguals amb una infusió de te o amb sèrum de llet.

"Pudding"

d'arròs.—Aquest

"pudding" es prepara barrejant 70 grams d'arròs ben cuit i aixopat amb 250 c. c. d'aigua, afegint-hi un

rovell d'ou, 20 grams de mantequilla, 50 grams de sucre, i gram de sal i 0,50 grams de carbonat sòdic; es remou be aquesta barreja i s'hi tira una clara d'ou batuda a punt de neu, s'escalfa al bany-ma- na i es dilueix com el "pudding" anterior.

Llet datmetlles, barrejada amb sèrum

de

llet.—Es posen a mace- rar en aigua 150 grams d'atmetlles dolces durant 12 a 24 hores, transcorregudes les quals es pelen i piquen en un morter per petites porcions, afegint-les-hi un litre d'aigua durant mitja hora. Per fa- cilitar llur esmicolament s'hi pot posar en el morter una mica de sor- ra fina bullida. Després es filtra a través d'un ,cedas de roba. Un litre del liquid recollit es barreja amb un volum igual de sèrum de llet al

(-aleja (t),

30 grams de crema d'arròso farina de blat de moro i 50 a too grams de sucre. S'escalfa el tot fins a l'ebullició, la qual cosa provoca la precipitació de la llet d'atmetlles en fins gromulls.

El valor calorific d'aquesta barreja oscilla entre 570 i 65o calories per litre, és a dir, que té un valor alimentici gairebé igual al de la llet de dona, i per altra banda la composició qualitativa es també sem- blant, car conté per cada litre 8 grams de proteines, 25 grams de greixos, 75 grams d'hidrocarbonats (6o de sucre i 15 de farina) i

5 grams de sals minerals. Aquest aliment acostuma a ésser ben tole- rat i demana un minim esforç als òrgans digestius. Amb aquest r€- gim una setmana resulta su ficient en general per a guarir les diar- rees de putrefacció; té l'avantatge sobre el tractament dietètic cor- rent, que aquest aliment desenrotlla el nombre de calories necessari i

així les pèrdues de pes durant la malaltia són més reduïdes. Aquesta dieta, com les anteriorment proposades, resulta suficient per si sola per obtenir el guariment de la dispepsia, no essent necessària l'admi- nistració de cap droga. A Inés a Inés, la riquesa en sals d'aquest ali- ment protegeix l'infant contra les pèrdues d'aigua massa conside- rables.

Recordem, per acabar, que també donen bons resultats en les dis- pepsies de putrefacció la llet de burra, el sèrum de mantequilla (ba- beurre) i el decuit de mantequilla i farina che Czerny i Kleinschmidt.

En la pràctica resulta dificil emprar la llet de burra; el babeurre es ,troba actualment en el comerç en forma de pols, que es ven envasat amb noms diversos registrats per les cases preparadores; en quant al

decuit de ICzerny i Kleinschmidt es prepara de la manera anotada a continuació.

(1) El sérum de llet al elida es prepara de la segilent manera : Es desnata un litre de Ilet i s'escalfa, afegint-li 5 grams de lactat de cale abans que arribi a bullir. Llavors, al bullir la llet s'amatona ; el sérum de llet s'obté filtrant al través d'un sedäs de fil. El liquid resultant és clar i solament conté al voltant de 0,3 per 100 de caseina.

(12)

18 P. BUXÓ IZAGUIRRE

Decuit de mantequilla i ferina de Czerny i Kleinschmidt.—En una casola es fonen a foc lent 30 grams de mantequilla de vaca, agi- tant amb una cullera de fusta ; es deixa coure durant cinc o sis mi- nuts, fins que es formi una mica d'escuma i desaparegui l'olor dels àcids grasos volàtils, particularment el de l'àcid butíric (olor a ran- ci). Després d'això s'afegeixen 30 grams de farina i es deixa bullir.

la barreja cinc o sis minuts més. A continuació s'hi tira mig litre d'ai- gua sucrada al cinc per cent, que es barreja d'una manera uniforme, remenant amb la cullera, tot seguit es passa per un cedas i es posa.

de nou al foc, i en el moment que apareixen les primeres bombolles que assenyalen la proximitat de l'ebullició, llavors s'hi tira llet de vaea prèviament bullida, en les proporcions que anem a indicar.

Ouan la barreja s'ha tornat uniforme la repartirem en biberons, que han d'ésser presos durant el mateix dia.

Mig litre d'aquesta barreja equival a 490 calories.

Per als infants que facin un pes inferior als 4 .,quilos, es barre- jara un quart de litre de llet de vaca amb el mig litre de barreja si el pes passa dels 3 quilos s'hi tiraran 300 c. c. de llet de vaca en els 500 c. c. de barreja co que dóna un total de 700 calories, és a dir, que alimenta tant com un litre de llet de vaca, resulta més fàcil de pair i actua a la vegada d'aliment curatiu. Com el seu volum (800 c. c.) resulta un 20 per ioo menor que el litre, en calcular la ració alimen- ticia corresponent, la reduirem també en un 20 per 100 durant el període d'estat, però no quan l'infant així arribat al període de repa- ració. La possibilitat d'aquesta combinació és un avantatge notable a favor del decuit de Czerny i Kleinschmidt:

DIARREES COLERIFORMES

Aquest síndrome es troba descrit amb noms molt diferents, segons els autors i els paisos; diarrea coleriforme és si/161-nm de gas- troenteritis aguda de certs autors francesos (que, no s'ha de con fon- dre amb l'enteritis o enterocolitis de simptomatologia completament diferent), és sinònim també de catarro gastrointestinal agut, còlera infantil, coma dispeptic, intoxicació alimenticia i anhidremia..No es presenta en els infants criats al pit de llur mare o dida, i la seva apa- rició està condicionada en els alletats artificialment per haver estat sotmesos a transgressions dietètiques repetides, que en general ja han produït anteriorment trastorns digestius menys greus. El qua- dre clínic comença bruscament, amb vòmits repetits, diarrea aquosa amb un nombre de deposicions que arriba de vegades a vàries dotze- nes al dia, de reacció àcida, l'expulsió de les quals va acompanyada de sortida de gasos, essent, per tant, sorollosa i presentant-se simul- tàniament altres símptomes, com febre alta, estat general dolent, ob- nubilació parcial o total, ulls secs i enfonsats dins les òrbites, mirada fixa i inconscient, desecació intensa de tot el cos (persistencia dels plecs cutanis en pessigar), orina molt escassa amb albúmina, cilin-

(13)

TRACTAMENT DIETÈTIC DE LES DIARREES

19

dres i glucosa, leucocitosi de polinuclears per sota de 30.000, desnu- trició ràpida, em el que predominen el coma i la diarrea incoercible, condueix a la mort en poques hores o en quatre o cinc dies, sinó s'hi posa aviat remei.

L'aparició de tan greus símptomes és deguda a l'excés d'hidro- carbons en l'alimentació, amb inhibició de tots els processos interns d'oxidació i producció d'acidosi veritable. El coma va precedit de les pèrdues intenses d'aigua (vòmits i diarrea) i apareix quan ja no existeix la quantitat mínima d'aigua necessària per assegurar la in- tegritat dels coloides organics i la normalitat de les funcions lars. Aquests fets han servit de fonament a les idees actuals sobre la patogenia del coma dispèptic, essent la, més principal de totes elles la desecació del cos per les perdues d'aigua. Quan ja no n'hi ha prou d'aigua per a refrigerar les superficies cutània i pulmonar, llavors s'acumula la calor orgànica i es produeix l'anomenada febre de sed.

Si l'alimentació que llavors pren l'infant va excessivament carregada de substancies que retinguin l'aigua (clorur sòiic, hidrocarbons i al- búmines), augmenta la desecació i apareix el coma tòxic. De tots els p rincipis immediats alimenticis, FINKELSTEIN creu darrerament com a més perjudicials les albúmines, si es donen en quantitat excessiva i amb poca aigua, produint-se així la que anomena febra. d'exicació, que de continuar donara lloc a la presentació del coma tòxic.

De tot això es dedueix que el concepte de la patogenia del coma tòxic ha evolucionat molt en aquests darrers temps, ço que ens ser- virá per explicar-nos la diversitat de dictes alimentícies proposades.

Fonamentalment, però, les indicacions dietetiques han d'omplir els següents requisits: començar per la dieta hídrica absoluta durant 24 a 48 hores, donar després llet de dona sempre que sigui possible, o en el seu defecte llet albuminosa o caseinats, degudament preparats i amb la quantitat d'aigua suficient.

La dieta hídrica és absolutament necessària. Aquesta és la ma- laltia de la primera infantesa que la dieta hídrica ha de tenir una major durada, no menor de 24 hores, perliongant-la fins a un màxim de 48 hores en els casos molt greus. A l'ensems convé introduir nigua en el cos per totes les vies d'administració possibles ; com que en ge- neral els vòmits priven la ingestió de grans quantitats d'aigua, i la diarrea incoercible fa que l'infant no pugui retenir l'aigua donada per enemes, tindrem de recórrer gairebé sempre a les injeccions de

•sèrum fisiològic o glucosat, que es donaran subcutànies sota la pell del ventre en una quantitat oscillant entre lo° c. c. i 500 c. c. un cop o més cada dia. En els dies successius s'haurà de seguir injectant, mentre s'observi la persistencia del plec cutani en pessigar la paret abdominal. Aquestes practiques són imprescindibles, car no n'hi ha Prou amb prendre un aliment-medicament apropiat. En tot i això molt sovint serem vençuts, morint l'in fant.,

Alguns infants passen aviat al període d'adaptació, sota la in- fluencia desintoxicant de la dieta hídrica; en d'altres casos no s'acon- segueix aquest efecte favorable, segueixen els símptomes greus abans

(14)

20 P. BUXÓ IZAGUIRRE

descrits i el pes fa un descens rapid de varis cents grams cada dia.

La dieta hídrica ha d'ésser rigorosa, es practicarà mitjançant aigua bullida o infussions variades (de te, hindi, etc.), i no s'afegirà su- cre, poguent-se edulcorar, si l'infant la rebutja, amb petites quanti- tats de sacarina. Quan els vòmits són constants donarem l'aigua f rala o glassada a cullerades, per exemple una culleradeta cada cinc minuts.

En els casos menys greus podrà començar-se l'administració de l'aliment curatiu a les 12 hores ; generalment és preferible esperar les 24 hores i en els casos mes greus s'arribarà a. les 36 o 48 hores.

Acabat el període de la dieta hídrica un donar à l'aliment cura- tiu a dosis progressives començant per una culleradeta i augmen- tant sempre la dosi en la torna següent si minven els vòmits. Els lí -

quids alimenticis curatius han d'ajudar a retenir l'aigua en els tei- xits. Per aquest motiu estan indicades, quan menys teòricament, les solucions clorurades, el brou de Moro, el sèrum de, llet, el puré de sèrum de mantequilla i la llet de dona privada de greix. No res menys molts d'aquests aliments presenten inconvenients de consideració, com el d'ésser piretägens, el de retenir l'aigua en els humors orgànics i no pas en les caules, d'afavorir les fermentacions intestinals, que ja estan exagerades en la diarrea coleriforme, etc.

Per tot això resulta preferible fer ús quan no podem disposar de llet de dona, de la ingestió de llet albuminosa. Si els vòmits no cedeixen es començarà donant-hi quantitats molt reduïdes, per exemple, una culleradeta petita cada quart d'hora ; tot seguit quetin- iant no vomiti aquesta dosi, se la duplicara en la toma següent. Si aconseguim que prengui sis culleradetes upa (hurera l'altra, espaia- rem les preses cada mitja hora; quan prengui dotze culleradetes els intervals seran d'una hora i així successivament, fins q ue s'arribi a passar dues hores i mitja entre presa i presa, co que tindrà lloc en prendre l'infant la dosi que normalment ii correspongui. Si la pro- gressió de les quantitats d'aliment és interrumpuda per vòmits, han- rem de minvar la dosi fins que sigui tolerada. No n'hi ha pas d'in- convenient en afegir a la llet albuminosa quelcom d'aigua de Seltz es- terilitzada (sifó) a fi de calmar la irritabilitat de la mucosa gàstrica.

En aquests darrers temps, FINKELSTEIN recomana acidificar la llet albuminosa; per això, després de disolta en aigua la llet albu- ruinosa en pols, ii afegeix, per cada iroo grams de liquid, una culle- radeta petita de solució acuosa d'àcid làctic al io per cent. L'esmen- tat autor sembla haver obtingut millors resultats d'ençà que ha posat en practica aquesta modificació..

En la diarrea coleriforme no es deuen prescriure opiats ni as- tringents, en canvi, pero, deurem donar tònics cardiacs com canfora, cafeina, etc.; a fi d'evitar el refredament de les extremitats se les voltara amb cotó fluix i una roba impermeable per fora ; també són recomanables els banys calents curts, etc.

Si l'infant no mor, assolirem el període de reparació orgànica des del moment en qué ens sigui possible aconseguir les dosis que

(15)

TRACTAMENT DIETÈTIC DE LES DIARREES 21

eontinguin les calories necessàries per al desenrofflament. Llavors és precís, mitjançant assaigs successius, tornar lentament i progres- sivament a l'alimentació normal. En la major part dels casos eis infants no es refan del tot fins que han transcorregut de quatre a vuit setmanes.

En altres casos, els intents de realimentació donen lloc a una recaiguda, amb reaparició de la febre i dels símptomes d'intoxicació, que obliguen a tornar al tractament amb la llet albuminosa durant varies setmanes, abans d'intentar definitivament l'alimentació or- dinaria.

DIARREA PER. IDIOSINCRÀSIA VERS UNA LLET DETERMINADA

En alguns nodrissons, encara que en molt pocs, es presenta constitucionalment un quadre d'intolerància tot seguit s'intenta do- nar-los-hi una llet determinada. La simptomatologia és variada i no sempre predomina la diarrea, doncs en moltes ocasions hi han vòmits i estrenyiment, acompanyats de sobtades alteracions de l'es- tat general. Per això resulta quelcom forçat incloure en el capítol de les diarrees aquests casos. Tampoc no s'ha de confondre pas la intolerancia vers una llet amb la malaltia dels vòmits habituals de Marfan.

Els símptomes es presenten tot seguit que s'intenta donar la llet no tolerada, que ordinàriament és la de vaca; en altres infants, perd, Poden ésser provocats per la ingestió de llet de dona; aquests casos e s presenten excepcionalment. Quan hi ha idiosincrasia, n'hi ha prou amb la ingestió d'una petita quantitat de la llet perjudicial P erqu es produeixin els símptomes, sigui immediatament, sigui al cap d'un parell d'hores. En els casos més greus es pot arribar a pre- sentar un estat de schoc intens, caracteritzat per vòmits violents, deposicions fecals mucoses, d'olor fat, debilitat cardiaca, sincop, amb febre o sense. Els experiments realitzats amb els diversos principis immediats que composen la llet, han demostrat que la ca- seina és l'element culpable del desencadenament dels símptomes.

L'alimentació d'aquests infants ha d'ésser concluida de tal ma- nera que es suprimeixi de moment la ingesta de la llet no tolerada, per a intentar tot seguit la desensibilització. Per això, després de .varies setmanes de salut perfecta, es comença donant dosis infini- tament petites de la Ilet no tolerada, primer una gota barrejada amb l'altra llet o amb els .decuits de farines, augmentant en els dies suc- cesius aquesta quantitat lentament i Progressivament, fins que arri- bin a tolerar les quantitats necessàries per a Ilur alimentació.

E. WEILL, de Lyon, coadjuva al tractament mitjançant les injeccions subcutánies de la llet intolerada, les quals es posen cada dos o tres dies en quantitats variables i creixents, des 'de 0,1 c. c. a 15 c. c.

Poden obtindre's resultats definitius des de la primera injecció, en- cara que altres vegades fracassa aquest metode. Sempre que no

(16)

22 P. BUXÓ IZAGUIRRE

es tracti de llet de dona, ha d'esterilitzar-se per ebullició abans d'es- merçar-la. Les injeccions de llet, exceptuant les de dona, produei- xen una reacció local, acompanyada en general d'un enlairament de la temperatura, que acostuma arribar a 380 ó 390 C. durant varies hores.

DIARREA LIENT .ERICA DEL DESLLETAMENT

Ouan ralimentació del període de deslletament no es fa d'un mode 'progressiu i quan la introducció dels nous aliments es fa pre- maturament, molt abans de l'època que normalment els hi corres- pon, succeeix amb freqüència que els infants pateixen trastorns digestius en els que predomina la diarrea, de qualsevol dels tipus apuntats, o bé dels que ens manca descriure. De tots ells resulta peculiar del període de deslletament la diarrea

tientèrica,

és a dir l'expulsió d'aliments integres, tal com s'han empassat, amb les ma- tèries fecals, per altra banda ben paides. De vegades la simptoma- tologia restant és nula, si es suprimeix de seguida l'aliment no paït, però si es persisteix en adMinistrar-lo es produirà diarrea i febre més o menys enlairada, precedida o no de vòmits, constituent el síndrome vulgar de l'enfit.

Per consegüent, quan es presenti una diarrea lienterica en el període del deslletament, es deurà estudiar l'alimentació de l'infant, suprimint de la mateixa els productes que no es puguin pair. Un mes més tard, si ja és temps de que els prenguin, s'intentarà intro- duir-los de nou a la dieta, donant-los ben cuits, xafats i en petita quantitat. Si en les deposicions següents no es troben residus impaits, es podrá permetre que els segueixin menjant.

DIARREA PER INDIGESTIÓ AGUDA

Als infants farts, que prenen quantitats excessives, en aquells que mamen o mengen a •intervals massa curts i en els que es força llur gana, fent-los menjar contra llur voluntat, es produeix un residu alimentici que pot donar lloc a trastorns dispeptics, de tipus fermentatiu o pUtrit, o bé pot presentar-se el síndrome de l'enfit gastro-intestinal agud o indigestió aguda. Llavors apareixen vòmits, seguits poques hores després de febre i diarrea, i es pot comprobar en els vòmits o en les matéries fecals la presència de bocins d'ali- ments sense pair. A l'ensems, ' la percussió de l'abdomen dóna un so mate generalitzat o localitzat a una meitat del ventre. En tals circumstancies s'imposa l'administració d'un purgant, seguit de 4 a lo hores de dieta hídrica, donant una hora després de la mateixa una tassa de qualsevol infussió o brou, per a reprendre després l'a- limentació habitual tot seguit hagin desaparegut els vòmits i la fe- bre, procedint gradualment a la selecció dels aliments i de llurs

(17)

TRACTAMENT DIETÈTIC DE LES DIARREES

25

e

quantitats, bó i donant primer els de més fàcil digestió i no perme- tent íntegrament l'alimentació habitual fins després de transcorre- gudes 48 hores.

Als infants de menys de dos anys, en que les transgressions dietètiques comeses han estat importants, pot presentar-se un sín- drome en apariencia molt greu, car als símptomes anotats poden afegir-se els d'excitació meníngia, amb convulsions, pèrdua del co- neixement, etc. El tractament d'aquests casos és el mateix esmen- tat anteriorment, havent tan sols d'augmentar la durada de la dieta hídrica i reglamentar acuradament la realimentació.

DIARREA MUCO—HEMORRÁGICA PER ENTEROCOLITIS

Aquesta forma gairebé no s'observa en infants de menys d'un any; en general tots els que la pateixen tenen més de 15 mesos. Es presenten varietats sindrómiques que s'acostumen a descriure amb els noms d'enteritis o enterocolitis pseudotífica, disenteriforme i glerosa.

L'enterocolitis pseudotifica esta caracteritzada per la violencia de la febre, la intensitat dels símptomes nerviosos i el difuminat dels símptomes intestinals.

En l'enterocolitis disenteriforme la febre és també alta, els símp- tomes nerviosos estan poc accentuats, però els signes intestinals són de gran intensitat i es localitzen a la part terminal del colon .(enteritis folicular), donant lloc a l'expulsió freqüent de matèries fecals en petita quantitat, que no s'acompanyen de sortida de gasos, van barrejades amb abundants mucositats, que arrosseguen sang i indicis de pus, de reacció francament alcalina, produint-se imme- diatament abans de llur expulsió, dolors còlics intensos, seguits d'esforços i tenesme extremadament dolorosos, que persisteixen uns quants minuts després de la def ecaciä.

L'enteritis

glerosa és la forma més freqüent en els nodrissons.

En ella tenen poca intensitat la febre i els símptomes nerviosos, predominant els símptomes intestinals. La 'febre de les enteritis no cedeix amb la dieta hídrica, degut a la infecció existent, a dife- rencies de la febre de les diarrees abans descrites, en les quals per ésser de causa exclusivament alimenticia, se'n va poques hores després d'establir la dieta hídrica.. Els símptomes nerviosos poden ésser nuls, d'altres vegades, però, arriben fins a la sommolencia o l'estupor. Els caràcters de les matèries fecals són els esmentats per a la forma disenteriforme, encara que sols presenten petites estries de sang. També pateixen aquests infants còlics intestinals, tenesme, etc., que es presenten amb intensitat variable.

En totes les enteritis acostuma a haver-hi pèrdna de la gana de menjar i poden presentar-se vòmits.

Quan l'enteritis és molt aguda, el .ventre està abombat, meteorit- zat, dur i molt dolorós al tacte, essent impossible la palpació de les

(18)

24 P. BUX I5 IZAGUIRRE

vísceres. Quan la inflamació del colon és menys intensa, però en- cara recent, el ventre està menys abombat i menys dur, però és do- lorós a la palpació; en els casos en qué és possible palpar profun- dament, es pot trobar una especie de tumoració en forma de buti- farra, que és dolorosa i esta situada en general al costat esquerre, a nivell del colon descendent.

Les indicacions terapèutiques que es dedueixen d'aquest sín- drome clínic són les següents combatre l'espasme intestinal i afavo- rir l'expulsió de mucositats, Iluitar contra les putrefaccions intes- tinals, procurar l'eliminació de les substàncies tòxiques i estudiar Ilurs causes per a evitar la presentació de recaigudes. La primera indicació es compleix posant cataplasmes calents continuats sobre el ventre o bé compresses mullades en alcohol pur, enemes de midó o d'infussió de camamilla, banys calents, petites dosis de , belladona o d'opiats, o licor d'Uzara. Respecte a l'expulsió de mucositats, oh- servarem una actitud passiva, prescindint dels purgants o donant tot el més en les formes tórpides una petita dosi d'oli de riel ; els purgants augmenten la inflamació intestinal i del mateix mode ac- tuen els enemes repetits. En ras de tenesme rectal són d'aconsellar uns supositoris amb io centigrams de tanino i un milligram d'ex- tracte de belladona. Per a lluitar contra les putrefaccions intestinals donarem aliments que afavoreixin les fermentacions, facilitant així la pululació de la flora antagonista.

A l'enteritis es produeix una putrefacció de les albúmines, per quin motiu deurem suprimir-les a l'alimentació d'aquests infants.

En prescriure un regim sense proteines, hem de recordar que aquesta carencia de substàncies albuminoides no es pot perllongar massa temps ; a més a més, la supressió de les albúmines alimen- ticies no vol dir que treguem, tots els aliments a la flora proteolítica, car resten els sucs segregats pels budells, que contenen

mines en gran abundor. Per aquest motiu convé contrarrestar aquest fet, afegint al, règim gran quantitat d'hidrocarbons, que tenen propietat d'exaltar la flora sacarolítica, contrària a la proteolitica.

Els més convenients de tots els hidrocarbons són la maltosa i les farines maltejades.

Durant el primer periode de la malaltia els millors aliments són els decuits de cereals i sacarosa en gran quantitat. Segons l'edat de l'infant es preparen decuits més o menys concentrats; així, per exemple, afegirem d'una a quatre cullerades grans de farina de ci- vada o d'arròs per un litre d'aigua, segons els trimestres que tingui el nen. A l'ensems que millora la malaltia s'augmenta la concentració del decuit de farina. No res menys és preferible administrar des del segon dia un decuit de farines maltades en llet desnatada en concentració creixent, bo i guiant-se per la milloria obtinguda el conjunt clínic. Quan tots els símptomes han desaparegut, si per- sisteix la tendencia a la diarrea, podrem llavors prescriure els medi- caments astringents.

(19)

TRACTAMENT DIETETIC DE LES DIARREES 25.

Quan es tracta d'infants de més de 15 mesos, els hi donarem ja en el període de franca milloria, purés de patates, sèmola d'arròs, confitura de codonys, sopes de brou de pollastres, etc., aliments que es combinen de tal forma que poc a poc es torni cap a l'alimentació normal.

DIARREES ESPECÍFIQUES

,Certes malalties poden produir diarrea directament, per haver- hi lessions especifiques a nivell de la mucosa intestinal; entre elles són les més principals les febres tifoide i paratifoide, la tubercu- losi i la sífilis.

Les febres tifoide i paratofoide són molt rares en els dos pri- mers anys de la vida. Quan es presenten, si els infants estan alle- tats al pit deurà seguir-se aquesta alimentació; com que aleshores tenen poca gana i mamen poc, se'ls hi donarà quelcom •'aigua bu- llida amb sucre en l'interval de les mamades. En els que estan criats artificialment, se'ls hi donará llet descremada, diluida en parts iguals d'aigua bullida ensucrada, durant el periode d'estat de la ma- laltia. A aquests infants batirá de donar-los-hi quan menys la ració mínima d'aigua (125 grams diaris per cada quilógram de pes), essent preferible sobrepujar bastant aquesta xifra quan la febre és alta.

També pot recomanar-se amb èxit el kéfir o el yoghourt mantes -d.- gades al cha. Simultàniament es posaran en práctica tots els recur- sos del tractament específic i simptomàtic.

La tuberculosi dels nodrissons, quina freqüència insospitada ha quedat demostrada aquests darrers anys, rarament es localitza als budells, i les vegades que així suceeix es tracta de granúlies genera- litzades, que acaben mes o menys ràpidament amb la vida del ma- lalt. Així, doncs, pràcticament, no bi ha lloc per a endigar una die- tética especial en les diarrees tuberculoses- per lesions intestinals dels infants de pit. No res menys, en altres ocasions, els lactants amb lesions ganglio-pulmonars tuberculoses, presenten diarrees ; aques- tes no són especifiques, sinó secundàries, de carácter tòxic, i de- gudes al dolent estat general dels infants. Llur dietética és, dones, la que correspon a les diarrees secundàries.

' Respecte a les diarrees per lesions sifilítiques del budell, bern de dictaminar en el mateix sentit; aquestes lesions són excepcionals i nosaltres no hem observat mai diarrees d'aquest origen en cap nodrissó, malgrat estar encarregat fa diversos anys de l'assistència de .tots els infants heredoluetics de la Casa de Maternolo o-ia de Barcelona.

El cólera asiàtic i les disenteries amibiana i bacilar són malal- ties exòtiques en el nostre país, i per tant no cal parlar d'elles en aquest lloc.

(20)

26 P. BUXI5 IZAGUIRRE

DIARREES SECUNDÀRIES O PARENTERALS Totes les formes de diarrees esmentades més amunt són diarrees primitives, és a dir que són la conseqüència de modificacions pato- lògiques queque tenen son lloc inicial i predominant en les vies diges- tives. En canvi, quan la malaltia afecta un organ a part de les vies digestives o es tracta d'una infecció general, llavors qualificarem les diarrees que puguin presentar-se de secundàries o parenterals.

Llur tractament estarà, doncs, supeditat al de la malaltia causal i moltes - vegades inclusiu, si el nombre de deposicions no és exage- radament crescut, caldrà respectar les esmentades diarrees dones al cap i a la fi responen a un mitjà important per a l'eliminació de toxines.

Són freqüents 'les diarrees secundarles en el xarampió, la grip, la neumonia, les angines, septicèmies diverses, caquexies, etc.; clí- nicament es presenten sota l'aspecte dé qualsevol de les diarrees abans descrites, quan es tracta de nodrissons. Com que no depenen de l'alimentació, la febre que les acompanya no desapareix, al cap de 24 hores de dieta hídrica. A més a més del tractament die- tetic que creguem oportú, ha de prescriure's una terapéutica dirigi- da contra la malaltia originaria.

Per establir el regim alimentici més convenient, als infants afec- tes de diarrees secundàries o parenterals, convé seguir els preceptes exposats en tractar de cadascuna de les formes de diarrees primiti- ves ; no pas menys, és important insistir sobre el fet de què convé és- ser poc rigorosos en l'aplicació d'aquestes indicacions dietètiques, car la diarrea és en aquestes ocasions amb freqüència un factor de defensa orgànica i convé abans que res que dirigim nostres esforços a atacar la malaltia causal. Així, dones, si la diarrea és lleugera prescindirem de la dieta hídrica, o sa durada ser à més curta. Podra.

'seguir-se amb l'alimentació que habitualment prengui l'infant, per ò.

diluint-la bastant, sigui mitjançant aigua bullida o decuits d'ordi o d'arròs. Per aquests motius hi han pediatres eminents que recoma- nen l'ús de la Ilet albuminosa o de la llet descremada, ja que pel seu esas valor alimentici són comparables a les Ilets diluïdes.

En nombroses ocasions l'observació ha demostrat que la supres- sió completa de la llet millora les diarrees parenterals, i és per això que nosaltres acostumem a servir-nos d'aquesta practica. Alguns autors, MOL', entre ells, seguint aquesta orientació, presenten llurs règims sense llet a aquests infants, utilitzant Ilurs "puddings" i la llet d'atmetlles, amb els quals afirmen obtenir resultats molt millors que quan se'ls alimenta amb barrejes a base de llet.

Recentment, Mono, seguint el preconitzat per HErssLER, en els adults, ha recomanat com a tractament de les diarrees parenterals el regim de pomes, que consisteix en alimentar als nodrissons amb un puré de pomes crues. Aquest aliment es prepara amb pomes madures, que es pelen i es lliuren de llurs pinyols i se les ratlla en forma de

(21)

TRACTAMENT DIETÈTIC DE LES DIARREES

27

puré. El regim de pomes acostuma a durar cosa de dos dies, dones els efectes són immediats en qualsevol forma clínica de la diarrea parenteral. A la clínica infantil d'Heidelberg es prepara una sopa de pomes diluint de 250 a 300 grams de puré de pomes en 200 a 3 00 grams de solució de Ringer i soo a 700 grams d'infussió de té.

POPOVICILT- de Cluj (Rumania), que ha experimentat àmpliament aquest mètode, diu que els infants menors d'un any accepten cilment aquesta sopa de pomes; els èxits obtinguts per l'esmentat autor fan referencia especialment a nens de més d'un any, els quals prenen de més bon grat aquesta preparació ; no gens menys, en els infants més menuts els resultats han estat satisfactoris ja a les 24 hores d'emprar aquest regim.

S'ignora amb exactitud el mecanisme d'acció d'aquest règim;

s'atribueix el seu efecte favorable als àcids de la fruita, que per oxi- dació són transformats en carbonats poc difusibles i molt diurètics, i també tenen un efecte favorable important les vitamines A, B i C contingudes u les pomes crues, les qual desenrotllen tanmateix una acció curativa enfront de les infeccions dels diversos òrgans. Sembla també (BAUMANN) que els àcids de les pomes regulen el metabolisme mineral i actuen de protectors de la mucosa intestinal, formant una película rica en sals de calç, que no permet una secreció excessiva. A la vegada, les pomes crues contenen substancies . pectinoses (MAL-Yo=

i WisKorr), que fixen les toxines produides durant les malalties.

En el comerç es troben les pomes pulveritzades amb el nom plona, de la casa Dispert. Aquest preparat gaudeix de totes les aventatges esmentades, però, com totes les substàncies alimenticies conservades en pots, la seva riquesa en vitamines va minvant a mida que augmenta el temps transcorregut des de la preparació.

RESUMEN

Realiza la clasificación de las diarreas, desde un punto de vista clí- nico, dividiéndolas en primitivas y secundarias; entre las primeras son estudiadas con máximo detalle la diarrea por fermentaciones intesti- nales excesivas, la de por putrefacciones, y las diarreas coleriformes, describiendo meticulosamente los diversos elementos dietéticos con que en la actualidad se cuenta, así como su modo de preparación.

II réalise la classification des diärrhées depuis le point de .vue clinique, en les divisant en primitives et secondaires, entre les premiéres

ii étudi, avec le maximum de details, la diarrhée par fermentations in- testinales excessives, celles par putréfactions, et les diarrhées colerif or- mes, en décrivant minutieusement les divers éléments diététiques dont on compte en l'actualité ainsi que sa préparation.

Figure

Updating...

References

Related subjects :