Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martín. Curs 2006/07 1
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martín. Curs 2006/07 2
Tema 2.1
TIPOLOGIES CARTOGRÀFIQUES
La cartografia es pot classificar en dues categories:
La
cartografia de base
, que com el seu nom
implica, proporciona una base de dades territorials
en forma cartogràfica, i
Cartografia de base
Classificació en funció de la seva tipologia:
mapa topogràfic
- mapa topogràfic d’escala local i plànol
topogràfic (fins a 1:25000)
- mapa topogràfic d’inventari (de 1:25000 a
1:75000)
- mapa topogràfic de reconeixement (de
1:75000 a 1:600000)
- mapa topogràfic general (a partir de
1:600000)
Cartografia de base
Classificació en funció de la seva producció:
mètodes fotogramètrics
anàlisi d’imatges satèl·lit
Mètodes fotogramètrics
Mètodes fotogramètrics
Anàlisi d’imatges satèl·lit
LANDSAT 7 (15 m resolució)
Anàlisi d’imatges satèl·lit
LANDSAT 7 (15 m resolució)
Anàlisi d’imatges satèl·lit
Anàlisi d’imatges satèl·lit
Anàlisi d’imatges satèl·lit
Anàlisi d’imatges satèl·lit
Anàlisi d’imatges satèl·lit
Anàlisi d’imatges satèl·lit
Anàlisi d’imatges satèl·lit
Quick Bird
Satellite Sensor
Anàlisi d’imatges satèl·lit
Quick Bird
Satellite Sensor
(15 m resolució)
Anàlisi d’imatges satèl·lit
Quick Bird
Satellite Sensor
(15 m resolució)
Anàlisi d’imatges satèl·lit
Quick Bird
Satellite Sensor
(15 m resolució)
Anàlisi d’imatges satèl·lit
Digital Globe
(2.4 m resolució)
Prospeccions hidrogràfiques
Prospeccions hidrogràfiques
Prospeccions hidrogràfiques
Aixecaments topogràfics
Nivell
Estació total
Mapa topogràfic
Continguts:
Relleu
corbes de nivell
cims
punts de cota
sombrejat
Hidrologia
cursos d’aigua permanents
cursos d’aigua intermitents o estacionals
llacs
marismes
Curso de agua (torrente o
rio)
Talveg (divisoría de aiguas)
Valle
Montaña
Angostura,
collado
Fuente: M.V. Corberó et al.:
Trabajar Mapas
. Alhambra Longman. 1993
Fuente: M.V. Corberó et
al.:
Trabajar Mapas
.
Alhambra Longman. 1993
Vegetació
boscos
Cartografia temàtica
Té dos objectius principals:
comunicar informació general sobre un tema
específic
Cartografia temàtica
Segons la quantitat d’informació que inclogui, es
pot dividir en tres grans categories
mapa d’inventari
mapa analític
Mapa d’inventari, mapa que registra informació
El mapa inventari té com a objectiu emmagatzemar
informació, de manera similar a un quadre estadístic.
Molt sovint, la quantitat d’informació que ofereix el fa poc
llegible i és de difícil interpretació.
Els principals elements de diferenciació són l’ús de dos
colors diferents i la variació entre els diversos símbols.
L’aprofitament adequat d’aquests dos elements permet
distingir clarament entre les diverses variables incloses
dins del mapa, proporcionant molt sovint dos nivells de
visibilitat (el primer plànol i el fons), donant la sensació
d’una tercera dimensió.
Cartografia temàtica
Mapa analític
El mapa analític processa informació i ens és més fàcil
d’interpretar.
Per a la confecció d’una mapa temàtic analític, els criteris
bàsics a aplicar són la senzillesa en la tècnica i la claredat en
l’exposició ja que l’objectiu fonamental és facilitar la seva
interpretació.
Cartografia temàtica
Mapa sintètic
El mapa sintètic expressa allò més essencial de la
informació i serveix per posar de manifest les tendències
generals, de la mateixa manera que ho fan les conclusions
d’un treball escrit.
En tots els casos, existeixen tres situacions que
afecten als elements o variables a incloure i que
s’han de resoldre cartogràficament:
simplificació d’objectes per permetre la diferenciació
d’elements
associació d’objectes per permetre la classificació
d’elements
jerarquització d’objectes per contribuir a una certa
generalització d’elements ja que és impossible
representar el “mon real” en el “mon paper”
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martín. Curs 2006/07 40
Tema 2.2
TÈCNIQUES CARTOGRÀFIQUES
Les tècniques cartografiques més habituals són:
La
simplificació
Simplificació
La simplificació supossa l’eliminació dels detalls
superflus per tal de retenir i, sovint, fins i tot
exagerar aquells aspectes més importants.
Els elements que poden ser objecte de simplificació
son:
cuadres de text
Simplificació
Molt sovint és necessari arrodonir xifres, eliminar decimals,
agrupar dades en categories, unificar unitats estadístiques
per poder mostrar les diferencies i els canvis realment
significatius.
Les simplificacions més corrents que es realitzen sobre el
mapa de base següent són la supresió de detalls de contorn
i l’eliminació d’unitats molt petites d’informació que
s’agreguen a d’altres més grans de manera que es veu
clarament la situació de cada element.
Qualsevol simplificació presupossa l’eliminació d’elements
però sense distorsionar la realitat de les dades més
Classificació (generalització)
La confecció de qualsevol mapa porta també
implícit un procés de classificació de les dades.
Cal establir un cert ordre, segons uns criteris
determinats.
Classificació
La classificació – o generalització, de la informació
digital depèn de:
La finalitat del mapa, sobretot el tipus de públic al qual
va dirigit el mapa i la presentació prevista. Mai serà igual
un públic escolar que un públic tècnic.
Els límits gràfics, sobretot les mesures del mitjà
Classificació
Per tots els casos, excepte els mapes d’inventari,
l’objectiu de tot mapa ha de ser la representació
dels fets més importants de tal manera que la seva
interpretació visual sigui fàcil, clara i senzilla. Per tal
d’aconseguir-ho és vital:
Que el dibuix sigui clar i senzill, evitant l’excés
d’informació, el “soroll cartogràfic”
Els fets realment significatius han de destacar.
Classificació
Tenint en compte que les tècniques cartogràfiques
modernes no són un art gràfic i que cal una tasca
conceptual de preparació de la informació, redacció
d’informes i elaboració de models conceptuals, el
gràfic següent detalla clarament els plantejaments
inicials en la representació cartogràfica.
Recollida informació
Plantejament hipòtesis i elecció de les dades pertinents
Anàlisi i argumentació del tema
Simbolització
La utilitat bàsica de la simbolització és la
localització d’elements en un mapa. La localització o
identificació d’elements a través de símbols es
realitza a partir de tres elements bàsics: el punt, la
línia i el polígon o zona.
Segons la posició d’aquest símbols sobre el mapa,
ens podem trobar amb tres tipologies clares:
Símbols de localització: distribució espacial d’elements
diferents.
Simbolització
Simbolització
Existeixen tres categories bàsiques que permeten
una simbolització de la informació estadística:
Símbols de punts: representen dades localitzades en un
punt concret.
Simbolització
Simbolització
Simbolització
L’esquema següent
mostra les possibles
Simbolització
Esmentar per últim, que existeixen múltiples teories
sobre la utilització dels símbols cartogràfics, com
influeixen els uns sobre els altres i com resoldre els
conflictes d’adjacència i superposició.
No obstant, un dels objectius de la simbolització
cartogràfica és minimitzar i reduir els conflictes a
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martín. Curs 2006/07 62
Tema 2.3
Composició del mapa
La composició gràfica d’un mapa engloba:
La disposició dels components en la fulla (mapa,
títol, llegenda, escala...)
Composició del mapa
Les consideracions generals de disseny gràfic més
significatives en l’elaboració d’una mapa estadístic
són:
claredat i legibilitat
• línies nítides, símbols clars i senzills per tot el conjunt
• caràcters i valors de superfície clarament diferenciats
en el gràfic
Composició del mapa
contrast visual: interacció de les variables visuals, que els
diferents símbols es puguin diferenciar entre ells a través
del contrast
equilibri visual: interpretació lògica de les variables
visuals del mapa, establint un contrast entre figura i fons,
es a dir, aquells símbols que reflexen informació
Composició del mapa
organització jeràrquica
• en extensió
• per subdivisió
Composició del mapa
Tenint en compte aquestes regles o consideracions de
disseny, del seu correcte ús ens ha de permetre disposar
sobre paper els següents elements:
marc
títol: precís i exacte (què, on i quan)
escala: numèrica i gràfica
llegenda: en un lloc discret ha d’incloure tots els símbols
del mapa i el seu significat, mantindre les proporcions,
categories i jerarquies
elements d’identificació
• fonts d’informació: autor, any, fonts, projecció...
• orientació geogràfica: nord, coordenades...
Composició
del mapa
Composició del mapa
Condicionants:
guardar les proporcions en la distribució de
l’espai
situar els components en un ordre lògic
claredat en l’exposició
Composició del mapa
Composició del mapa
Composició del mapa
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martín. Curs 2006/07 73
Tema 2.4
Metodologies de
Metodologies de producció cartogràfica
REDUCCIÓ I AMPLIACIÓ
La producció cartogràfica digital ens permet
Metodologies de producció cartogràfica
Reducció: Té lloc quan l’escala de treball és més gran
que l’escala de representació final de les dades
(treballem a 1/50.000 i volem mostrar els resultats a
1/250.000)
Ampliació: Té lloc quan l’escala de treball és més petita
que l’escala de representació final de les dades
Metodologies de producció cartogràfica
Si es preveu una reducció d’escala posterior a la confecció
del mapa cal preveure les següents particularitats:
Tots els components es redueixen de tamany, línies molt
fines, trames o subdivisions poden convertir-se en
inapreciables
Les diferencies relatives es redueixen. Per tant, les
variacions en el tamany dels símbols gràfics són menys
marcats que en l’original
Els espais es redueixen, la qual cosa pot provocar que
certs elements trepitgin d’altres (etiquetes de text)
El nivell de detall i la densitat d’informació augmenten, i
no sempre és una millora, el detall pot distreure el
Metodologies de producció cartogràfica
Per evitar-ho, cal:
Utilitzar elements molt petits
Exagerar les diferencies relatives entre els símbols
Augmentar la separació entre els components (línies i
lletres, p.e.)
Metodologies de producció cartogràfica
En el cas de l’ampliació, els problemes que se’ns
generen són totalment els contraris, disposem de
molt més paper i en canvi la informació de que
disposem és menys detallada amb la qual cosa el
mapa pot donar la sensació de buit, mancat
d’informació. Per resoldre aquest problema només
caldrà disposar d’informació cartogràfica més
Fonaments de Cartografia i SIG. UPF. Professor Jordi Martín. Curs 2006/07 79
