L ULL I ELS SEUS DEFECTES DE GRADUACIÓ COM FUNCIONA L ULL?

Download (0)

Full text

(1)

COM FUNCIONA

L’ULL HUMÀ?

La funció de l’ull és percebre i captar les imatges de l’exterior de manera que, una vegada rebudes, puguen ser enviades al cervell. Per poder fer aquesta funció, l’ull disposa d’un sistema òptic que enfoca la imatge, que es rep en una capa sensible que és la que finalment processa i emet aquesta imatge.

Podem comprendre molt bé el funcionament de l’ull quan el comparem amb el d’una càmera fotogràfica.

Fer correctament una fotografia implica que l’objecte que s’ha de fotografiar ha d’estar enquadrat i enfocat adequadament, i que les lents han d’estar netes perquè la imatge s’enfoque per la part posterior, bé a la pel·lícula o bé al sensor digital.

De la mateixa manera, el procés de veure-hi passa perquè fixem la vista, enfoquem l’objecte i que la imatge travesse totes les estructures i les lents transparents de l’ull, i es forme la imatge al fons de l’ull, a la retina.

Quan la forma o la mida de l’ull no són adequades es produeixen els defectes de graduació. Així, i d’una manera simplificada, podem dir que si la mida de l’ull és gran, parlem de miopia, mentre que si la mida és menuda, es tracta d’hipermetropia. Quan l’ull no és arredonit parlem d’astigmatisme, i de presbicia quan l’ull no enfoca bé.

CONJUNTIVA IRIS CRISTAL·LÍ CÒRNIA NERVI ÒPTIC RETINA COROIDES ESCLERÒTICA HUMOR VITRI 1. LA CÒRNIA

Les imatges entren dins l’ull travessant una finestra exterior transparent anomenada còrnia i que a l’ull humà es comporta com una lent d’unes 43 diòptries.

Les parets de l’ull, és a dir, la carcassa o el xassís de la càmera fotogràfica, estan formades per un teixit fibrós que s’anomena escleròtica. Aquesta part es protegeix de l’exterior amb una fina capa transparent anomenada conjuntiva.

2. LA PUPIL·LA

La pupil·la és la part negra i arredonida que veiem dels ulls i es tracta d’una mena de finestra interior. Es comporta com un mecanisme de diafragma que regula la intensitat de la llum que hi entra. Quan hi ha molta llum es fa menuda, i quan n’hi ha poca es fa gran. La pupil·la és el forat natural de l’iris, que és la capa interna que dóna color als ulls.

3. EL CRISTAL·LÍ

Darrere de la pupil·la, la imatge travessa una lent que coneixem com a cristal·lí i que fa la funció de la lent en una càmera fotogràfica. Té una potència d’unes 22 diòptries. La seua consistència elàstica fa que puga variar automàticament de capacitat, de manera que permet no tan sols veure de lluny, sinó també enfocar objectes pròxims, com fem a l’hora de llegir.

4. LA RETINA I EL NERVI ÒPTIC

Les imatges, després de travessar una estructura gelatinosa transparent anomenada humor vitri, arriben finalment al fons de l’ull, on són captades per la retina. La retina es comporta com el rodet fotogràfic que col·loquem a la part del darrere de les càmeres, de manera que rep i processa les imatges, que s’envien després al cervell a través del nervi òptic.

5. LA NUTRICIÓ DE L’ULL

El sistema ocular s’alimenta de nutrients que hi arriben per artèries i venes que se situen en una capa situada entre la retina i l’escleròtica, i que coneixem com a coroides o úvea. També hi ha vasos directament sobre la retina, que podem observar i estudiar quan explorem el fons de l’ull.

COM

FUNCIONA L’ULL?

L’ULL I

ELS SEUS DEFECTES

(2)

COM FUNCIONA

L’ULL HUMÀ?

La funció de l’ull és percebre i captar les imatges de l’exterior de manera que, una vegada rebudes, puguen ser enviades al cervell. Per poder fer aquesta funció, l’ull disposa d’un sistema òptic que enfoca la imatge, que es rep en una capa sensible que és la que finalment processa i emet aquesta imatge.

Podem comprendre molt bé el funcionament de l’ull quan el comparem amb el d’una càmera fotogràfica.

Fer correctament una fotografia implica que l’objecte que s’ha de fotografiar ha d’estar enquadrat i enfocat adequadament, i que les lents han d’estar netes perquè la imatge s’enfoque per la part posterior, bé a la pel·lícula o bé al sensor digital.

De la mateixa manera, el procés de veure-hi passa perquè fixem la vista, enfoquem l’objecte i que la imatge travesse totes les estructures i les lents transparents de l’ull, i es forme la imatge al fons de l’ull, a la retina.

Quan la forma o la mida de l’ull no són adequades es produeixen els defectes de graduació. Així, i d’una manera simplificada, podem dir que si la mida de l’ull és gran, parlem de miopia, mentre que si la mida és menuda, es tracta d’hipermetropia. Quan l’ull no és arredonit parlem d’astigmatisme, i de presbicia quan l’ull no enfoca bé.

CONJUNTIVA IRIS CRISTAL·LÍ CÒRNIA NERVI ÒPTIC RETINA COROIDES ESCLERÒTICA HUMOR VITRI 1. LA CÒRNIA

Les imatges entren dins l’ull travessant una finestra exterior transparent anomenada còrnia i que a l’ull humà es comporta com una lent d’unes 43 diòptries.

Les parets de l’ull, és a dir, la carcassa o el xassís de la càmera fotogràfica, estan formades per un teixit fibrós que s’anomena escleròtica. Aquesta part es protegeix de l’exterior amb una fina capa transparent anomenada conjuntiva.

2. LA PUPIL·LA

La pupil·la és la part negra i arredonida que veiem dels ulls i es tracta d’una mena de finestra interior. Es comporta com un mecanisme de diafragma que regula la intensitat de la llum que hi entra. Quan hi ha molta llum es fa menuda, i quan n’hi ha poca es fa gran. La pupil·la és el forat natural de l’iris, que és la capa interna que dóna color als ulls.

3. EL CRISTAL·LÍ

Darrere de la pupil·la, la imatge travessa una lent que coneixem com a cristal·lí i que fa la funció de la lent en una càmera fotogràfica. Té una potència d’unes 22 diòptries. La seua consistència elàstica fa que puga variar automàticament de capacitat, de manera que permet no tan sols veure de lluny, sinó també enfocar objectes pròxims, com fem a l’hora de llegir.

4. LA RETINA I EL NERVI ÒPTIC

Les imatges, després de travessar una estructura gelatinosa transparent anomenada humor vitri, arriben finalment al fons de l’ull, on són captades per la retina. La retina es comporta com el rodet fotogràfic que col·loquem a la part del darrere de les càmeres, de manera que rep i processa les imatges, que s’envien després al cervell a través del nervi òptic.

5. LA NUTRICIÓ DE L’ULL

El sistema ocular s’alimenta de nutrients que hi arriben per artèries i venes que se situen en una capa situada entre la retina i l’escleròtica, i que coneixem com a coroides o úvea. També hi ha vasos directament sobre la retina, que podem observar i estudiar quan explorem el fons de l’ull.

COM

FUNCIONA L’ULL?

L’ULL I

ELS SEUS DEFECTES

(3)

COM FUNCIONA

L’ULL HUMÀ?

La funció de l’ull és percebre i captar les imatges de l’exterior de manera que, una vegada rebudes, puguen ser enviades al cervell. Per poder fer aquesta funció, l’ull disposa d’un sistema òptic que enfoca la imatge, que es rep en una capa sensible que és la que finalment processa i emet aquesta imatge.

Podem comprendre molt bé el funcionament de l’ull quan el comparem amb el d’una càmera fotogràfica.

Fer correctament una fotografia implica que l’objecte que s’ha de fotografiar ha d’estar enquadrat i enfocat adequadament, i que les lents han d’estar netes perquè la imatge s’enfoque per la part posterior, bé a la pel·lícula o bé al sensor digital.

De la mateixa manera, el procés de veure-hi passa perquè fixem la vista, enfoquem l’objecte i que la imatge travesse totes les estructures i les lents transparents de l’ull, i es forme la imatge al fons de l’ull, a la retina.

Quan la forma o la mida de l’ull no són adequades es produeixen els defectes de graduació. Així, i d’una manera simplificada, podem dir que si la mida de l’ull és gran, parlem de miopia, mentre que si la mida és menuda, es tracta d’hipermetropia. Quan l’ull no és arredonit parlem d’astigmatisme, i de presbicia quan l’ull no enfoca bé.

CONJUNTIVA IRIS CRISTAL·LÍ CÒRNIA NERVI ÒPTIC RETINA COROIDES ESCLERÒTICA HUMOR VITRI 1. LA CÒRNIA

Les imatges entren dins l’ull travessant una finestra exterior transparent anomenada còrnia i que a l’ull humà es comporta com una lent d’unes 43 diòptries.

Les parets de l’ull, és a dir, la carcassa o el xassís de la càmera fotogràfica, estan formades per un teixit fibrós que s’anomena escleròtica. Aquesta part es protegeix de l’exterior amb una fina capa transparent anomenada conjuntiva.

2. LA PUPIL·LA

La pupil·la és la part negra i arredonida que veiem dels ulls i es tracta d’una mena de finestra interior. Es comporta com un mecanisme de diafragma que regula la intensitat de la llum que hi entra. Quan hi ha molta llum es fa menuda, i quan n’hi ha poca es fa gran. La pupil·la és el forat natural de l’iris, que és la capa interna que dóna color als ulls.

3. EL CRISTAL·LÍ

Darrere de la pupil·la, la imatge travessa una lent que coneixem com a cristal·lí i que fa la funció de la lent en una càmera fotogràfica. Té una potència d’unes 22 diòptries. La seua consistència elàstica fa que puga variar automàticament de capacitat, de manera que permet no tan sols veure de lluny, sinó també enfocar objectes pròxims, com fem a l’hora de llegir.

4. LA RETINA I EL NERVI ÒPTIC

Les imatges, després de travessar una estructura gelatinosa transparent anomenada humor vitri, arriben finalment al fons de l’ull, on són captades per la retina. La retina es comporta com el rodet fotogràfic que col·loquem a la part del darrere de les càmeres, de manera que rep i processa les imatges, que s’envien després al cervell a través del nervi òptic.

5. LA NUTRICIÓ DE L’ULL

El sistema ocular s’alimenta de nutrients que hi arriben per artèries i venes que se situen en una capa situada entre la retina i l’escleròtica, i que coneixem com a coroides o úvea. També hi ha vasos directament sobre la retina, que podem observar i estudiar quan explorem el fons de l’ull.

COM

FUNCIONA L’ULL?

(4)

És un defecte de graduació que majoritàriament té lloc a la còrnia, que és la finestra de l’ull i la seua primera lent. Aquesta lent ha de ser semblant a una esfera, a una pilota de futbol, però quan hi ha astigmatisme es torna ovalada i s’assembla a una pilota de rugbi. Això fa que les imatges arriben partides a la retina i s’enfoquen a diferents nivells, de manera que, segons el tipus d’astigmatisme, veiem malament en totes les distàncies o només en algunes.

Tots naixem amb la còrnia ovalada, per la qual cosa l’astigmatisme, pràcticament, no varia al llarg de la vida. Així mateix, es pot compensar parcialment amb un esforç d’enfocament del cristal·lí, que pot provocar finalment fatiga visual, desenfocament i mal de cap.

L’ASTIGMATISME

L’ull disposa d’una lent natural, el cristal·lí, que enfoca de forma automàtica l’ull a qualsevol distància. A partir de 35-45 anys, aquest automatisme comença a fallar i l’enfocament de prop es fa amb dificultat.

La presbícia es manifesta per la necessitat d’allunyar els objectes de lectura, de costura, etc. per poder veure’ls bé. Quan no hi ha prou amb aquest allunyament o resulta incòmode, comencem a utilitzar ulleres per veure de prop. El defecte de l’enfocament de prop augmenta progressivament fins als 60 anys, en què s’estabilitza. Fins llavors, cada dos o tres anys s’ha d’anar ajustant la graduació de prop per tal d’enfocar correctament.

LA PRESBÍCIA

ASTIGMATISME

ASTIGMATISME CORREGIT

PRESBÍCIA

El globus ocular és un poc més gran del que hauria de ser, per la qual cosa les imatges no arriben a la retina.

La còrnia, que ha de ser arredonida, té una forma ovalada. Aquest fet fa que les imatges arriben de forma irregular a la retina.

DEFECTES

BÀSICS

DE GRADUACIÓ

LA MIOPIA

L’ASTIGMATISME

És la dificultat per a veure bé de prop. Aquest defecte té lloc per una dificultat creixent del cristal·lí quan fa la funció d’enfocament per a la visió pròxima. Apareix a partir dels 40 anys i va augmentant fins als 60, en què s’estabilitza.

El diàmetre de l’ull és un poc més curt i les imatges s’enfoquen més enllà del fons de l’ull.

Hi ha quatre defectes bàsics de graduació que poden aparéixer de manera aïllada o combinada.

LA HIPERMETROPIA

LA PRESBÍCIA

MIOPIA HIPERMETROPIA MIOPIA CORREGIDA HIPERMETROPIA CORREGIDA ULL SA

En general, en la miopia l’ull és un poc més gran del que hauria de ser, per la qual cosa les imatges no arriben a la retina (la pel·lícula) i es veuen desenfocades. Això fa que les persones miops vegen malament de lluny, però que puguen veure bé de prop. Per aquest motiu se’ls anomena, col·loquialment, «curts de vista».

La miopia acostuma a aparéixer en l’adolescència i va augmentant progressivament, i no pot disminuir pel fet de l’augment de la mida de l’ull. Quan es completa el creixement, als 18-20 anys, s’acostuma a estabilitzar. Aquest és el moment en què es pot plantejar una solució quirúrgica d’aquesta patologia.

Rarament pot aparéixer abans o després d’aquestes edats, i tampoc no se’n pot aturar la progressió.

LA MIOPIA

En les persones hipermetrops l’ull acostuma a ser una mica més menut i les imatges s’enfoquen més enllà de la retina. Aquesta situació té un avantatge, que és que la lent natural de l’ull, el cristal·lí, en un esforç per enfocar, pot compensar el defecte i, d’aquesta manera, els hipermetrops poden veure bé. Aquesta compensació fa que els hipermetrops vegen millor de lluny que de prop, i per això se’ls coneix com a «llargs de vista». S’acostuma a nàixer amb hipermetropia, és un defecte molt comú en la infància. Així mateix, en aquestes edats l’esforç de compensació s’acompanya d’un mal funcionament dels músculs de l’ull, fet que origina l’estrabisme. Aquest esforç, a qualsevol edat, s’acompanya de fatiga visual, desenfocaments i mal de cap.

En general, l’hipermetrop funciona bé i sense ulleres durant molts anys. A partir dels 35-40 anys, però, la compensació de l’enfocament empitjora i el defecte es manifesta progressivament.

LA HIPERMETROPIA

Els sistemes de qualitat són un mètode de treball a través del qual es milloren i se satisfan les necessitats dels pacients. Per tal d’assegurar i millorar aquest nivell de qualitat cal que els processos s’ajusten a la normativa ISO 9001:2000 i a la legislació vigent.

Per aquesta raó es defineixen procediments i protocols, tant pel que fa a l’activitat general de la clínica com a l’àrea quirúrgica, que s’han de complir de manera rigorosa i que posteriorment inspecciona i audita una entitat de certificació acreditada per ENAC (Entitat Nacional d’Acreditació), en el nostre cas la consultora suïssa SGS ICS Ibérica.

El resultat és l’obtenció i la revalidació de la certificació en qualitat ISO 9001:2000 per part de les clíniques Innova Ocular. Sense dubte, tot un aval d’eficàcia i de seguretat.

QUÈ ÉS

UNA CLÍNICA

I UN QUIRÒFAN

AMB CERTIFICACIÓ DE QUALITAT?

ASA o PRK

LASIK

Hi ha tres solucions:

Les ulleres són el sistema més comú per a corregir els defectes de graduació. Serveixen per a tots els defectes i, fins i tot, per als combinats de lluny i de prop amb vidres multifocals o progressius. En canvi, comporten una limitació a l’hora de fer unes activitats laborals i esportives determinades, quan hi ha grans defectes òptics i també quan hi ha diferències de graduació molt marcades entre els dos ulls. Les lents de contacte són útils per a corregir els defectes de graduació, però cal unes mínimes habilitats per a manejar-les. Tenen menys limitacions que les ulleres quant a l’ús en algunes activitats i en les característiques òptiques, però són susceptibles d’intoleràncies, infeccions i problemes específics de les mateixes lents.

La cirurgia refractiva, tant amb làser Excímer com amb implantació de lents intraoculars o amb altres tècniques, permet abordar qualsevol problema de graduació. Té limitacions pel que fa a l’edat, l’estabilitat dels processos i les contraindicacions, però és un sistema resolutiu i, en general, definitiu, amb una taxa de complicacions molt baixa.

COM ES

CORREGEIXEN

ELS DEFECTES

(5)

És un defecte de graduació que majoritàriament té lloc a la còrnia, que és la finestra de l’ull i la seua primera lent. Aquesta lent ha de ser semblant a una esfera, a una pilota de futbol, però quan hi ha astigmatisme es torna ovalada i s’assembla a una pilota de rugbi. Això fa que les imatges arriben partides a la retina i s’enfoquen a diferents nivells, de manera que, segons el tipus d’astigmatisme, veiem malament en totes les distàncies o només en algunes.

Tots naixem amb la còrnia ovalada, per la qual cosa l’astigmatisme, pràcticament, no varia al llarg de la vida. Així mateix, es pot compensar parcialment amb un esforç d’enfocament del cristal·lí, que pot provocar finalment fatiga visual, desenfocament i mal de cap.

L’ASTIGMATISME

L’ull disposa d’una lent natural, el cristal·lí, que enfoca de forma automàtica l’ull a qualsevol distància. A partir de 35-45 anys, aquest automatisme comença a fallar i l’enfocament de prop es fa amb dificultat.

La presbícia es manifesta per la necessitat d’allunyar els objectes de lectura, de costura, etc. per poder veure’ls bé. Quan no hi ha prou amb aquest allunyament o resulta incòmode, comencem a utilitzar ulleres per veure de prop. El defecte de l’enfocament de prop augmenta progressivament fins als 60 anys, en què s’estabilitza. Fins llavors, cada dos o tres anys s’ha d’anar ajustant la graduació de prop per tal d’enfocar correctament.

LA PRESBÍCIA

ASTIGMATISME

ASTIGMATISME CORREGIT

PRESBÍCIA

El globus ocular és un poc més gran del que hauria de ser, per la qual cosa les imatges no arriben a la retina.

La còrnia, que ha de ser arredonida, té una forma ovalada. Aquest fet fa que les imatges arriben de forma irregular a la retina.

DEFECTES

BÀSICS

DE GRADUACIÓ

LA MIOPIA

L’ASTIGMATISME

És la dificultat per a veure bé de prop. Aquest defecte té lloc per una dificultat creixent del cristal·lí quan fa la funció d’enfocament per a la visió pròxima. Apareix a partir dels 40 anys i va augmentant fins als 60, en què s’estabilitza.

El diàmetre de l’ull és un poc més curt i les imatges s’enfoquen més enllà del fons de l’ull.

Hi ha quatre defectes bàsics de graduació que poden aparéixer de manera aïllada o combinada.

LA HIPERMETROPIA

LA PRESBÍCIA

MIOPIA HIPERMETROPIA MIOPIA CORREGIDA HIPERMETROPIA CORREGIDA ULL SA

En general, en la miopia l’ull és un poc més gran del que hauria de ser, per la qual cosa les imatges no arriben a la retina (la pel·lícula) i es veuen desenfocades. Això fa que les persones miops vegen malament de lluny, però que puguen veure bé de prop. Per aquest motiu se’ls anomena, col·loquialment, «curts de vista».

La miopia acostuma a aparéixer en l’adolescència i va augmentant progressivament, i no pot disminuir pel fet de l’augment de la mida de l’ull. Quan es completa el creixement, als 18-20 anys, s’acostuma a estabilitzar. Aquest és el moment en què es pot plantejar una solució quirúrgica d’aquesta patologia.

Rarament pot aparéixer abans o després d’aquestes edats, i tampoc no se’n pot aturar la progressió.

LA MIOPIA

En les persones hipermetrops l’ull acostuma a ser una mica més menut i les imatges s’enfoquen més enllà de la retina. Aquesta situació té un avantatge, que és que la lent natural de l’ull, el cristal·lí, en un esforç per enfocar, pot compensar el defecte i, d’aquesta manera, els hipermetrops poden veure bé. Aquesta compensació fa que els hipermetrops vegen millor de lluny que de prop, i per això se’ls coneix com a «llargs de vista». S’acostuma a nàixer amb hipermetropia, és un defecte molt comú en la infància. Així mateix, en aquestes edats l’esforç de compensació s’acompanya d’un mal funcionament dels músculs de l’ull, fet que origina l’estrabisme. Aquest esforç, a qualsevol edat, s’acompanya de fatiga visual, desenfocaments i mal de cap.

En general, l’hipermetrop funciona bé i sense ulleres durant molts anys. A partir dels 35-40 anys, però, la compensació de l’enfocament empitjora i el defecte es manifesta progressivament.

LA HIPERMETROPIA

Els sistemes de qualitat són un mètode de treball a través del qual es milloren i se satisfan les necessitats dels pacients. Per tal d’assegurar i millorar aquest nivell de qualitat cal que els processos s’ajusten a la normativa ISO 9001:2000 i a la legislació vigent.

Per aquesta raó es defineixen procediments i protocols, tant pel que fa a l’activitat general de la clínica com a l’àrea quirúrgica, que s’han de complir de manera rigorosa i que posteriorment inspecciona i audita una entitat de certificació acreditada per ENAC (Entitat Nacional d’Acreditació), en el nostre cas la consultora suïssa SGS ICS Ibérica.

El resultat és l’obtenció i la revalidació de la certificació en qualitat ISO 9001:2000 per part de les clíniques Innova Ocular. Sense dubte, tot un aval d’eficàcia i de seguretat.

QUÈ ÉS

UNA CLÍNICA

I UN QUIRÒFAN

AMB CERTIFICACIÓ DE QUALITAT?

ASA o PRK

LASIK

Hi ha tres solucions:

Les ulleres són el sistema més comú per a corregir els defectes de graduació. Serveixen per a tots els defectes i, fins i tot, per als combinats de lluny i de prop amb vidres multifocals o progressius. En canvi, comporten una limitació a l’hora de fer unes activitats laborals i esportives determinades, quan hi ha grans defectes òptics i també quan hi ha diferències de graduació molt marcades entre els dos ulls. Les lents de contacte són útils per a corregir els defectes de graduació, però cal unes mínimes habilitats per a manejar-les. Tenen menys limitacions que les ulleres quant a l’ús en algunes activitats i en les característiques òptiques, però són susceptibles d’intoleràncies, infeccions i problemes específics de les mateixes lents.

La cirurgia refractiva, tant amb làser Excímer com amb implantació de lents intraoculars o amb altres tècniques, permet abordar qualsevol problema de graduació. Té limitacions pel que fa a l’edat, l’estabilitat dels processos i les contraindicacions, però és un sistema resolutiu i, en general, definitiu, amb una taxa de complicacions molt baixa.

COM ES

CORREGEIXEN

ELS DEFECTES

(6)

És un defecte de graduació que majoritàriament té lloc a la còrnia, que és la finestra de l’ull i la seua primera lent. Aquesta lent ha de ser semblant a una esfera, a una pilota de futbol, però quan hi ha astigmatisme es torna ovalada i s’assembla a una pilota de rugbi. Això fa que les imatges arriben partides a la retina i s’enfoquen a diferents nivells, de manera que, segons el tipus d’astigmatisme, veiem malament en totes les distàncies o només en algunes.

Tots naixem amb la còrnia ovalada, per la qual cosa l’astigmatisme, pràcticament, no varia al llarg de la vida. Així mateix, es pot compensar parcialment amb un esforç d’enfocament del cristal·lí, que pot provocar finalment fatiga visual, desenfocament i mal de cap.

L’ASTIGMATISME

L’ull disposa d’una lent natural, el cristal·lí, que enfoca de forma automàtica l’ull a qualsevol distància. A partir de 35-45 anys, aquest automatisme comença a fallar i l’enfocament de prop es fa amb dificultat.

La presbícia es manifesta per la necessitat d’allunyar els objectes de lectura, de costura, etc. per poder veure’ls bé. Quan no hi ha prou amb aquest allunyament o resulta incòmode, comencem a utilitzar ulleres per veure de prop. El defecte de l’enfocament de prop augmenta progressivament fins als 60 anys, en què s’estabilitza. Fins llavors, cada dos o tres anys s’ha d’anar ajustant la graduació de prop per tal d’enfocar correctament.

LA PRESBÍCIA

ASTIGMATISME

ASTIGMATISME CORREGIT

PRESBÍCIA

El globus ocular és un poc més gran del que hauria de ser, per la qual cosa les imatges no arriben a la retina.

La còrnia, que ha de ser arredonida, té una forma ovalada. Aquest fet fa que les imatges arriben de forma irregular a la retina.

DEFECTES

BÀSICS

DE GRADUACIÓ

LA MIOPIA

L’ASTIGMATISME

És la dificultat per a veure bé de prop. Aquest defecte té lloc per una dificultat creixent del cristal·lí quan fa la funció d’enfocament per a la visió pròxima. Apareix a partir dels 40 anys i va augmentant fins als 60, en què s’estabilitza.

El diàmetre de l’ull és un poc més curt i les imatges s’enfoquen més enllà del fons de l’ull.

Hi ha quatre defectes bàsics de graduació que poden aparéixer de manera aïllada o combinada.

LA HIPERMETROPIA

LA PRESBÍCIA

MIOPIA HIPERMETROPIA MIOPIA CORREGIDA HIPERMETROPIA CORREGIDA ULL SA

En general, en la miopia l’ull és un poc més gran del que hauria de ser, per la qual cosa les imatges no arriben a la retina (la pel·lícula) i es veuen desenfocades. Això fa que les persones miops vegen malament de lluny, però que puguen veure bé de prop. Per aquest motiu se’ls anomena, col·loquialment, «curts de vista».

La miopia acostuma a aparéixer en l’adolescència i va augmentant progressivament, i no pot disminuir pel fet de l’augment de la mida de l’ull. Quan es completa el creixement, als 18-20 anys, s’acostuma a estabilitzar. Aquest és el moment en què es pot plantejar una solució quirúrgica d’aquesta patologia.

Rarament pot aparéixer abans o després d’aquestes edats, i tampoc no se’n pot aturar la progressió.

LA MIOPIA

En les persones hipermetrops l’ull acostuma a ser una mica més menut i les imatges s’enfoquen més enllà de la retina. Aquesta situació té un avantatge, que és que la lent natural de l’ull, el cristal·lí, en un esforç per enfocar, pot compensar el defecte i, d’aquesta manera, els hipermetrops poden veure bé. Aquesta compensació fa que els hipermetrops vegen millor de lluny que de prop, i per això se’ls coneix com a «llargs de vista». S’acostuma a nàixer amb hipermetropia, és un defecte molt comú en la infància. Així mateix, en aquestes edats l’esforç de compensació s’acompanya d’un mal funcionament dels músculs de l’ull, fet que origina l’estrabisme. Aquest esforç, a qualsevol edat, s’acompanya de fatiga visual, desenfocaments i mal de cap.

En general, l’hipermetrop funciona bé i sense ulleres durant molts anys. A partir dels 35-40 anys, però, la compensació de l’enfocament empitjora i el defecte es manifesta progressivament.

LA HIPERMETROPIA

Els sistemes de qualitat són un mètode de treball a través del qual es milloren i se satisfan les necessitats dels pacients. Per tal d’assegurar i millorar aquest nivell de qualitat cal que els processos s’ajusten a la normativa ISO 9001:2000 i a la legislació vigent.

Per aquesta raó es defineixen procediments i protocols, tant pel que fa a l’activitat general de la clínica com a l’àrea quirúrgica, que s’han de complir de manera rigorosa i que posteriorment inspecciona i audita una entitat de certificació acreditada per ENAC (Entitat Nacional d’Acreditació), en el nostre cas la consultora suïssa SGS ICS Ibérica.

El resultat és l’obtenció i la revalidació de la certificació en qualitat ISO 9001:2000 per part de les clíniques Innova Ocular. Sense dubte, tot un aval d’eficàcia i de seguretat.

QUÈ ÉS

UNA CLÍNICA

I UN QUIRÒFAN

AMB CERTIFICACIÓ DE QUALITAT?

ASA o PRK

LASIK

Hi ha tres solucions:

Les ulleres són el sistema més comú per a corregir els defectes de graduació. Serveixen per a tots els defectes i, fins i tot, per als combinats de lluny i de prop amb vidres multifocals o progressius. En canvi, comporten una limitació a l’hora de fer unes activitats laborals i esportives determinades, quan hi ha grans defectes òptics i també quan hi ha diferències de graduació molt marcades entre els dos ulls. Les lents de contacte són útils per a corregir els defectes de graduació, però cal unes mínimes habilitats per a manejar-les. Tenen menys limitacions que les ulleres quant a l’ús en algunes activitats i en les característiques òptiques, però són susceptibles d’intoleràncies, infeccions i problemes específics de les mateixes lents.

La cirurgia refractiva, tant amb làser Excímer com amb implantació de lents intraoculars o amb altres tècniques, permet abordar qualsevol problema de graduació. Té limitacions pel que fa a l’edat, l’estabilitat dels processos i les contraindicacions, però és un sistema resolutiu i, en general, definitiu, amb una taxa de complicacions molt baixa.

COM ES

CORREGEIXEN

ELS DEFECTES

(7)

És un defecte de graduació que majoritàriament té lloc a la còrnia, que és la finestra de l’ull i la seua primera lent. Aquesta lent ha de ser semblant a una esfera, a una pilota de futbol, però quan hi ha astigmatisme es torna ovalada i s’assembla a una pilota de rugbi. Això fa que les imatges arriben partides a la retina i s’enfoquen a diferents nivells, de manera que, segons el tipus d’astigmatisme, veiem malament en totes les distàncies o només en algunes.

Tots naixem amb la còrnia ovalada, per la qual cosa l’astigmatisme, pràcticament, no varia al llarg de la vida. Així mateix, es pot compensar parcialment amb un esforç d’enfocament del cristal·lí, que pot provocar finalment fatiga visual, desenfocament i mal de cap.

L’ASTIGMATISME

L’ull disposa d’una lent natural, el cristal·lí, que enfoca de forma automàtica l’ull a qualsevol distància. A partir de 35-45 anys, aquest automatisme comença a fallar i l’enfocament de prop es fa amb dificultat.

La presbícia es manifesta per la necessitat d’allunyar els objectes de lectura, de costura, etc. per poder veure’ls bé. Quan no hi ha prou amb aquest allunyament o resulta incòmode, comencem a utilitzar ulleres per veure de prop. El defecte de l’enfocament de prop augmenta progressivament fins als 60 anys, en què s’estabilitza. Fins llavors, cada dos o tres anys s’ha d’anar ajustant la graduació de prop per tal d’enfocar correctament.

LA PRESBÍCIA

ASTIGMATISME

ASTIGMATISME CORREGIT

PRESBÍCIA

El globus ocular és un poc més gran del que hauria de ser, per la qual cosa les imatges no arriben a la retina.

La còrnia, que ha de ser arredonida, té una forma ovalada. Aquest fet fa que les imatges arriben de forma irregular a la retina.

DEFECTES

BÀSICS

DE GRADUACIÓ

LA MIOPIA

L’ASTIGMATISME

És la dificultat per a veure bé de prop. Aquest defecte té lloc per una dificultat creixent del cristal·lí quan fa la funció d’enfocament per a la visió pròxima. Apareix a partir dels 40 anys i va augmentant fins als 60, en què s’estabilitza.

El diàmetre de l’ull és un poc més curt i les imatges s’enfoquen més enllà del fons de l’ull.

Hi ha quatre defectes bàsics de graduació que poden aparéixer de manera aïllada o combinada.

LA HIPERMETROPIA

LA PRESBÍCIA

MIOPIA HIPERMETROPIA MIOPIA CORREGIDA HIPERMETROPIA CORREGIDA ULL SA

En general, en la miopia l’ull és un poc més gran del que hauria de ser, per la qual cosa les imatges no arriben a la retina (la pel·lícula) i es veuen desenfocades. Això fa que les persones miops vegen malament de lluny, però que puguen veure bé de prop. Per aquest motiu se’ls anomena, col·loquialment, «curts de vista».

La miopia acostuma a aparéixer en l’adolescència i va augmentant progressivament, i no pot disminuir pel fet de l’augment de la mida de l’ull. Quan es completa el creixement, als 18-20 anys, s’acostuma a estabilitzar. Aquest és el moment en què es pot plantejar una solució quirúrgica d’aquesta patologia.

Rarament pot aparéixer abans o després d’aquestes edats, i tampoc no se’n pot aturar la progressió.

LA MIOPIA

En les persones hipermetrops l’ull acostuma a ser una mica més menut i les imatges s’enfoquen més enllà de la retina. Aquesta situació té un avantatge, que és que la lent natural de l’ull, el cristal·lí, en un esforç per enfocar, pot compensar el defecte i, d’aquesta manera, els hipermetrops poden veure bé. Aquesta compensació fa que els hipermetrops vegen millor de lluny que de prop, i per això se’ls coneix com a «llargs de vista». S’acostuma a nàixer amb hipermetropia, és un defecte molt comú en la infància. Així mateix, en aquestes edats l’esforç de compensació s’acompanya d’un mal funcionament dels músculs de l’ull, fet que origina l’estrabisme. Aquest esforç, a qualsevol edat, s’acompanya de fatiga visual, desenfocaments i mal de cap.

En general, l’hipermetrop funciona bé i sense ulleres durant molts anys. A partir dels 35-40 anys, però, la compensació de l’enfocament empitjora i el defecte es manifesta progressivament.

LA HIPERMETROPIA

Els sistemes de qualitat són un mètode de treball a través del qual es milloren i se satisfan les necessitats dels pacients. Per tal d’assegurar i millorar aquest nivell de qualitat cal que els processos s’ajusten a la normativa ISO 9001:2000 i a la legislació vigent.

Per aquesta raó es defineixen procediments i protocols, tant pel que fa a l’activitat general de la clínica com a l’àrea quirúrgica, que s’han de complir de manera rigorosa i que posteriorment inspecciona i audita una entitat de certificació acreditada per ENAC (Entitat Nacional d’Acreditació), en el nostre cas la consultora suïssa SGS ICS Ibérica.

El resultat és l’obtenció i la revalidació de la certificació en qualitat ISO 9001:2000 per part de les clíniques Innova Ocular. Sense dubte, tot un aval d’eficàcia i de seguretat.

QUÈ ÉS

UNA CLÍNICA

I UN QUIRÒFAN

AMB CERTIFICACIÓ DE QUALITAT?

ASA o PRK

LASIK

Hi ha tres solucions:

Les ulleres són el sistema més comú per a corregir els defectes de graduació. Serveixen per a tots els defectes i, fins i tot, per als combinats de lluny i de prop amb vidres multifocals o progressius. En canvi, comporten una limitació a l’hora de fer unes activitats laborals i esportives determinades, quan hi ha grans defectes òptics i també quan hi ha diferències de graduació molt marcades entre els dos ulls. Les lents de contacte són útils per a corregir els defectes de graduació, però cal unes mínimes habilitats per a manejar-les. Tenen menys limitacions que les ulleres quant a l’ús en algunes activitats i en les característiques òptiques, però són susceptibles d’intoleràncies, infeccions i problemes específics de les mateixes lents.

La cirurgia refractiva, tant amb làser Excímer com amb implantació de lents intraoculars o amb altres tècniques, permet abordar qualsevol problema de graduació. Té limitacions pel que fa a l’edat, l’estabilitat dels processos i les contraindicacions, però és un sistema resolutiu i, en general, definitiu, amb una taxa de complicacions molt baixa.

COM ES

CORREGEIXEN

ELS DEFECTES

(8)

COM FUNCIONA

L’ULL HUMÀ?

La funció de l’ull és percebre i captar les imatges de l’exterior de manera que, una vegada rebudes, puguen ser enviades al cervell. Per poder fer aquesta funció, l’ull disposa d’un sistema òptic que enfoca la imatge, que es rep en una capa sensible que és la que finalment processa i emet aquesta imatge.

Podem comprendre molt bé el funcionament de l’ull quan el comparem amb el d’una càmera fotogràfica.

Fer correctament una fotografia implica que l’objecte que s’ha de fotografiar ha d’estar enquadrat i enfocat adequadament, i que les lents han d’estar netes perquè la imatge s’enfoque per la part posterior, bé a la pel·lícula o bé al sensor digital.

De la mateixa manera, el procés de veure-hi passa perquè fixem la vista, enfoquem l’objecte i que la imatge travesse totes les estructures i les lents transparents de l’ull, i es forme la imatge al fons de l’ull, a la retina.

Quan la forma o la mida de l’ull no són adequades es produeixen els defectes de graduació. Així, i d’una manera simplificada, podem dir que si la mida de l’ull és gran, parlem de miopia, mentre que si la mida és menuda, es tracta d’hipermetropia. Quan l’ull no és arredonit parlem d’astigmatisme, i de presbicia quan l’ull no enfoca bé.

CONJUNTIVA IRIS CRISTAL·LÍ CÒRNIA NERVI ÒPTIC RETINA COROIDES ESCLERÒTICA HUMOR VITRI 1. LA CÒRNIA

Les imatges entren dins l’ull travessant una finestra exterior transparent anomenada còrnia i que a l’ull humà es comporta com una lent d’unes 43 diòptries.

Les parets de l’ull, és a dir, la carcassa o el xassís de la càmera fotogràfica, estan formades per un teixit fibrós que s’anomena escleròtica. Aquesta part es protegeix de l’exterior amb una fina capa transparent anomenada conjuntiva.

2. LA PUPIL·LA

La pupil·la és la part negra i arredonida que veiem dels ulls i es tracta d’una mena de finestra interior. Es comporta com un mecanisme de diafragma que regula la intensitat de la llum que hi entra. Quan hi ha molta llum es fa menuda, i quan n’hi ha poca es fa gran. La pupil·la és el forat natural de l’iris, que és la capa interna que dóna color als ulls.

3. EL CRISTAL·LÍ

Darrere de la pupil·la, la imatge travessa una lent que coneixem com a cristal·lí i que fa la funció de la lent en una càmera fotogràfica. Té una potència d’unes 22 diòptries. La seua consistència elàstica fa que puga variar automàticament de capacitat, de manera que permet no tan sols veure de lluny, sinó també enfocar objectes pròxims, com fem a l’hora de llegir.

4. LA RETINA I EL NERVI ÒPTIC

Les imatges, després de travessar una estructura gelatinosa transparent anomenada humor vitri, arriben finalment al fons de l’ull, on són captades per la retina. La retina es comporta com el rodet fotogràfic que col·loquem a la part del darrere de les càmeres, de manera que rep i processa les imatges, que s’envien després al cervell a través del nervi òptic.

5. LA NUTRICIÓ DE L’ULL

El sistema ocular s’alimenta de nutrients que hi arriben per artèries i venes que se situen en una capa situada entre la retina i l’escleròtica, i que coneixem com a coroides o úvea. També hi ha vasos directament sobre la retina, que podem observar i estudiar quan explorem el fons de l’ull.

COM

FUNCIONA L’ULL?

L’ULL I

ELS SEUS DEFECTES

Figure

Updating...

References

Related subjects :