QUÈ ÉS LA GRIP A? COM ES TRANSMET?

(1)

08/10/2009

QUÈ ÉS LA GRIP A?

COM ES TRANSMET?

JORNADA CECAD “PREVENCIÓ DE

LA GRIP A ALS CENTRES

RESIDENCIALS I SOCIOSANITARIS”

Barcelona, 7 d’ octubre de 2009

(2)

MALATIA QUE HABITUALMENT ÉS RESOL

EN UNA SETMANA AMB FEBRE,

ESGARRIFANCES, MAL DE CAP, TOS,

DOLORS MUSCULARS, PERDUA DE GANA

I MALESTAR;

LA TOS I EL MALESTAR PODEN DURAR

MÉS ( FINS 2 SETMANES)

(3)

PNEUMONIA PRIMARIA

PNEUMONIA BACTERIANA

SINUSITIS

BRONQUITIS/ TRAQUEOBRONQUITIS

OTITIS

MIOCARDITIS/PERICARDITIS

MIOSITIS

EXACERBACIONS MALATIES DE BASE PULMONARS I

CARDÍAQUES

AFECTACIONS SNC

(4)

0 20 40 60 80 100 120 <5 5-9 10-14 15-19 20-24 25-34 35-44 45-54 55-64 >65 Grups d'edat Taxa

Mortalitat/100000 Hospitalizació per IRA/10000 Visites/100

Afectació de la Grip segons edat

(5)

NEONATS: FEBRE I SINDROM SÈPTIC

NENS: FEBRE MÉS ELEVADA,

CONVULSIONS, MIOSITIS,

TRAQUEOBRONQUITIS, OTITIS I

ENCEFALOPATIA

PERSONES GRANS: LA FEBRE POT

FALTAR, CANSAMENT, CONFUSIÓ

(6)

FONT D’ INFECCIÓ: persona infectada en

periode de transmissibilitat

PERIODE TRANSM.: 1 día abans inici

manifest. Clín. Fins 3-5 díes després (màxim

7 dies)

MECANISMES DE TRANSMISSIÓ: gotes i

contacte

(7)

♦

Gotes: partícules > 5

µm

_{de diàmetre; viatgen<1m}

♦

Contacte:

5’ en mans

8-12 h en roba i paper

24-48 h en superfícies no poroses)

♦

Aire

Demostrada en animals

Poc rellevant en humans (a excepció de maniobres que

generen aerosols)

(8)

Virus C

Només 7 segments RNA No neuraminadasa

Reservori humà i animal (porcs) No estacionalitat

No epidèmies

A: Reservori humà i animal

B: Reservori humà

(També porc, foques i gossos)

Neuraminidasa (1-16)

Hemaglutinina (1-9)

Virus A i B

(9)

Canvis menors

Epidèmies

anuals

Canvis majors

Pandèmies

(10)

♦

Ocorren en virus A i B

♦

Mutacions espontànies gens codifiquen H i N

(~1x10

-5

₎

♦

Cada mutació: un o varis aminoàcids

♦

Originen epidèmies

Estació freda en climes temperats

Taxes d’atac 10% – 20% (>40%)

Letalitat 0,06% - 0,18%

VARIACIONS ANTIGÈNIQUES

MENORS (ANTIGENIC DRIFT)

(11)

VARIACIONS ANTIGÈNIQUES MAJORS

(ANTIGENIC SHIFT)

Només virus A

Canvi total antígen H, N o ambdós

Apareix nou subtipus virus A per

•

Reagrupació genètica soques animals/humanes

•

Adaptació soques animals a l’home

•

Reaparició subtipus que havia circulat

•

(H1N1 en 1977~1950)

¾ Supervivència en reservori animal?

(12)

(13)

Epidèmies que progressen ràpidament

Diferents brots simultanis en diferents llocs

Fora de la estació freda

Elevades taxes d’infecció (> 50%)

Elevades taxes d’atac (fins 25-30%)

Varies onades abans i després pic principal

Letalitat important (0,1%-3%)

(14)

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 H1N1 (A ₀) (AI₎ H3N8 H2N2 H3N2 H1N1 1918 ₁₉₅₇ 1968 1977

CANVIS DE SUBTIPUS CIRCULANTS EN EL

SEGLE XX

(15)

(16)

1918: aparició subtipus H1N1

(grip espanyola)

1957: aparició subtipus H2N2

(grip asiàtica)

1968: aparició subtipus H3N2

(grip de Hong Kong)

(17)

TAXES DE MORTALITAT (PER 100.000) DE GRIP I

NEUMONIA EN HOMES , ESTATS UN ITS

(18)

PANDÈMIA 1918-19 : TAXES D’ATAC

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

<4 anys 5-14 anys 15-64 anys ≥ 65 anys GRUPS D'EDAT T A X A D' AT AC ( %) 1ª onada 2ª onada 3ª onada

(19)

PANDÈMIES : TAXES D’ATAC

PER GRUPS D’EDAT

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

<4 anys 5-14 anys 15-64 anys ≥ 65 anys GRUPS D'EDAT T A X A D' AT AC ( %) 1957 1968

(20)

Detectar precoçment l’epidèmia

Caracteritzar soques implicades

Donar recomanacions per a contingut

vacunes

(21)

COMPOSICIÓ VACUNA ANTIGRIPAL 2009-2010

♦

A/ Brisbane/ 59/ 2007 (H1N1)

♦

A/ Brisbane/ 10/ 2007 (H3N2)

♦

B/ Brisbane/ 60/ 2008

(22)

Nivell internacional: indicadors virològics

• 127 laboratoris col·laboradors

• 5 laboratoris de referència:

Atlanta, Londres

Melbourne, Tokio, Menphis

Nivell nacional i regional

No existeix model universal

Vigilància Epidemiològica Grip

(23)

1) Falta de simptomatologia específica

2) Imposibilitat diagnòstic etiològico en tots

els casos sospitosos

3) Falta d’ uniformitat criteris sobre EPIDÈMIA

(24)

GRIP: DEFINICIÓ D’ EPIDÈMIA

Ï activitat assistencial

≥ 10% mostres positives a un mateix subtipus ≥ 2 setmanes consecutives

Activitat localitzada:

casos confirmats +

brots de síndrome gripal en <50% regió/ns

Activitat generalitzada casos confirmats + brots en ≥ 50% regió/ns França Canadà

(25)

VIGILÀNCIA DE LA GRIP A CATALUNYA

• Morbilitat: 51metges Sentinella

♦ Visites Domiciliàries Medicina general i Pediatria

♦ Visites Medicina general i Pediatria per Síndromes gripals ateses al centre

• Mortalitat: Per totes les causes

♦ ciutat Barcelona

♦ 6 municipis província

• Laboratori: 2 mostres/setmana cada metge

♦ virus grip A, B i C (Cultiu, IF), virus A i B (PCR)

♦ virus parainfluenza 1,2, 3 i 4 (IF, PCR)

♦ VRS (IF, PCR)

♦ Adenovirus (IF, PCR)

(26)

Distribució dels 33 (8 a

BCN ciutat) centres

amb metges sentinella

(27)

40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 setmana Taxa/100.000 habitants Nombre d’aïllaments Virus Grip A 2008-2009 Virus Grip B 2008-2009 Taxa

2008-2009 2007-2008Taxa Llindar basal Virus Grip A(H1N1)v

2008- 2009

Taxa d’incidència de síndrome gripal i nombre d’aïllaments de virus de la grip. Dades procedents de la xarxa sentinella. Catalunya, setmanes 40 (2008)-38 (2009). Dep. Salut (PIDIRAC)

(28)

DISPONIBLE A:

http://www.gencat.cat/salut/d

epsalut/html/ca/dir2090/doc9

(29)

PLANS DE PANDÈMIA: Justificació

L’impacte de la pandèmia pot

amb sistemes de

vigilància, control i seguiment

Cal coordinació entre països

Els

efectes

d’una

pandèmia

poden

ser

prolongats, a diferència d’altres desastres

Mesures preventives i terapèutiques insuficients

Necessitat de prioritzar

(30)

FASES PANDÈMIA: OMS 2009

Fases 1-3 Fase 4 Fases 5-6 (Pandèmica) Post activitat màxima Post pandèmica Temps Possibilitat de

recurrències Activitat de la _{malaltia a}

nivell estacional Infecció humana disseminada Transmissió interhumana sostinguda Predomini d’infeccions animals; escases infeccions humanes Fases pandèmiques de la grip

(31)

GRIP A: Grip pel virus de la grip A

(H1N1)

A/California/04/2009

(H1N1)

(32)

Fenòmen de reagrupació dels següents virus:

-Virus H1N1 porcí americà

-Virus H1N1 aviar americà

-Virus H3N2 humà

-Virus H1N1 porcí euroasiàtic

Virus humà de grip A subtipus H1N1 diferent

del subtipus H1N1 que circulava cada

temporada. La H és 100% porcina

NOU VIRUS: A/California/04/2009 (H1N1)

(33)

NOMBRE DE MOSTRES POSITIVES A VIRUS DE LA GRIP A i B. Xarxa sentinella, setmanes 40 del 2008 a 38 del 2009.Catalunya

2008-2009. Dep. Salut (PIDIRAC)

Aïllaments acumulats

VGB = 101 (5 nens vacunats 1 adult vacunat) VGA = 236 (22 H3) (8 nens i 21 adults vacunats)

VGA(H1N1)v = 95 mediana d’edat 13 anys (rang 1-57; DS ±14,2)

%positives A %positives B %positives A(H1N1)v 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 40 42 44 46 48 50 52 1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 setmana N o m b re d 'a ïlla m e n ts . 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 % d e p o s itiv ita t .

(34)

Distribució dels pacients de grip A(H1N1)2009 greus hospitalitzats segons edat. Catalunya. Dep. Salut (PIDIRAC)

0 5 10 15 20 25 0 a 4 5 a 14 15 a 44 45 a 64 >65 Grups d'edat N o m b re d e caso s N=40 Mitjana d’edat = 38,1 anys Rang: 1 a 70 Homes = 22 Dones = 18

(35)

Presència de factors de risc en els de pacients greus hospitalitzats. Catalunya. Dep. Salut (PIDIRAC)

Total N = 40 Casos (%) Fumador actual 12 (38,7) N = 31 Cardiopatíes 7 (17,9) N = 39 Obesitad (IMC≥40) 5 (14,7) N = 34 Immunodeficiència 5 (12,8) N = 39 Malaltia hepàtica crónica 4 (12,9) N = 31

Asma 4 (12,1) N = 33

EPOC 3 (8,3) N = 36

Diabetis 3 (7,7) N = 39 Càncer 4 (10,3%) N = 39

(36)

Tasa de incidencia semanal de gripe y número de aislamientos virales positivos. Temporada 2008-2009. Sistemas centinela.

(37)

Evolución de la incidencia de la gripe por grupos de edad. Sistemas centinela. España. Temporada 2008/2009.CNE (SVGE)

0 25 50 75 100 125 150 175 200 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 Semanas T asas p o r 100. 000 h .

(38)

Detecciones totales notificados por tipo y subtipo. España. Temporada 2008/2009. CNE (SVGE)

0 50 100 150 200 250 300 350 400 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 Semanas Nº det ecci ones B A(nH1N1) A(H1N1) A(H1) A(H3N2) A(H3) A (no subtipado)

(39)

Tasa de detección viral (%) y número de detecciones

virales centinela. Temporada 2008-09. CNE(SVGE)

0 25 50 75 100 40 42 44 46 48 50 52 1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 Semanas % de te cc ione s pos it iv as 0 25 50 75 100 125 150 N º d et ecci o n es cen ti n el a

Virus gripe B (2008-2009) Virus gripe AH1N1 (2008-2009) Virus gripe AH3N2 (2008-2009) Virus gripe ANS (2008-2009) Virus gripe A(nH1N1) (2008-2009) Tasa detección viral 2008-2009

(40)

Casos de gripe A(H1N1)2009

Análisis descriptivo de los casos fallecidos en España. Factores de riesgo. CCAES (MSPS)

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 Obe sida d (IM C>=4 0) Fum ador act ual Enf. Hepá tica crón ica Card iopa tías Otra s En f. M etab ólic as Emba razo _EPOC Diab etes Inm unod efic ienc ias Asm a Cánc er Tran stor nos conv ulsi vos Porcentaje

(41)

Casos de gripe A(H1N1)2009

Análisis descriptivo de los casos fallecidos en España. Factores de riesgo por grupos de edad. CCAES (MSPS)

0 10 20 30 40 50 60 70 80

0-19 años 20-50 años > 50 años Patología respiratoria (Asma, EPOC, Otras Enf. Pulmonares) Inmunodeficiencias y Cáncer

Patología metabólica (Diabetes y Otras Enf. Metabólicas) Patología Cardiovascular Obesidad Po rc en ta je 0 10 20 30 40 50 60 70 80

0-19 años 20-50 años > 50 años Patología respiratoria (Asma, EPOC, Otras Enf. Pulmonares) Inmunodeficiencias y Cáncer

Patología metabólica (Diabetes y Otras Enf. Metabólicas) Patología Cardiovascular Obesidad Po rc en ta je

(42)

http://ecdc.europa.eu/en/healthtopics/Documents/0908_Influenza_AH1N1_Risk_Assessment.pdf

Distribución de casos por edad y sexo . Datos de

28 paises UE/EEA , hasta 6 de Julio 2009 (n=6560)

Grupo de edad

Hombre

Porcentaje de

casos

(43)

QUÈ ÉS LA GRIP A? COM ES TRANSMET?

QUÈ ÉS LA GRIP A?

COM ES TRANSMET?

JORNADA CECAD “PREVENCIÓ DE

LA GRIP A ALS CENTRES

RESIDENCIALS I SOCIOSANITARIS”

Barcelona, 7 d’ octubre de 2009



MALATIA QUE HABITUALMENT ÉS RESOL

EN UNA SETMANA AMB FEBRE,

ESGARRIFANCES, MAL DE CAP, TOS,

DOLORS MUSCULARS, PERDUA DE GANA

I MALESTAR;



LA TOS I EL MALESTAR PODEN DURAR

MÉS ( FINS 2 SETMANES)

PNEUMONIA PRIMARIA

PNEUMONIA BACTERIANA

SINUSITIS

BRONQUITIS/ TRAQUEOBRONQUITIS

OTITIS

MIOCARDITIS/PERICARDITIS

MIOSITIS

EXACERBACIONS MALATIES DE BASE PULMONARS I

CARDÍAQUES

AFECTACIONS SNC

Afectació de la Grip segons edat



NEONATS: FEBRE I SINDROM SÈPTIC



NENS: FEBRE MÉS ELEVADA,

CONVULSIONS, MIOSITIS,

TRAQUEOBRONQUITIS, OTITIS I

ENCEFALOPATIA



PERSONES GRANS: LA FEBRE POT

FALTAR, CANSAMENT, CONFUSIÓ



FONT D’ INFECCIÓ: persona infectada en

periode de transmissibilitat



PERIODE TRANSM.: 1 día abans inici

manifest. Clín. Fins 3-5 díes després (màxim

7 dies)



MECANISMES DE TRANSMISSIÓ: gotes i

contacte

♦

Gotes: partícules > 5

de diàmetre; viatgen<1m

♦

Contacte:



5’ en mans



8-12 h en roba i paper



24-48 h en superfícies no poroses)

♦

Aire



Demostrada en animals



Poc rellevant en humans (a excepció de maniobres que

generen aerosols)

Virus C

Virus A i B



Canvis menors

Epidèmies

anuals



Canvis majors

Pandèmies

♦

Ocorren en virus A i B

♦

Mutacions espontànies gens codifiquen H i N

(~1x10

)

_{de diàmetre; viatgen<1m}

₎