Escola Tiziana
REPTES
ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
Un estat és un conjunt d'institucions que han estat creades per organitzar la
vida i les activitats de les persones que viuen en un
mateix territori. Aquestes persones estan governades per les mateixes lleis i viuen sota el mateix poder.
No s'ha de confondre amb el terme nació, que es refereix a un conjunt de persones que tenen una identitat, una cultura, unes costums, que no té perquè coincidir (i que de fet moltes vegades no coincideix) amb les fronteres dels estats.
Un estat té tres elements: 1. El territori:
Els estats tenen un territori sobre el qual governen. Aquest territori està delimitat per les fronteres. Si un estat vol aplicar el seu poder fora del seu territori, i per tant en el territori d'un altre estat sorgeixen conflictes o guerres. 2. La població:
Totes les persones que viuen en el territori d'un estat són governades pel
mateix poder i per les mateixes lleis. Són els ciutadans que tenen drets i deures i per tots són, o haurien de ser, iguals. En un mateix estat poden viure persones de cultures i nacionalitats molt diverses i tots poden ser ciutadans iguals davant la llei.
3. El poder:
El que caracteritza l'estat és el fet que té poder per poder governar sobre tot el seu territori i tots els seus ciutadans.
Escola Tiziana
Funcions del poder de l'Estat:
- Fa les lleis. S'elaboren al parlament si el país és democràtic. Les lleis reglamenten les relacions entre els ciutadans.
- S'encarrega que les lleis es compleixin.
- S'encarreguen de la seguretat interior i exterior (a dins i fora de l'estat) amb la policia i l'exèrcit.
- S'encarrega de les relacions amb els altres països (política exterior). - Recapta els impostos.
- Dirigeix l'economia del país.
- Administra (paga) i organitza els serveis públics (sanitat, educació, infraestructures i equipaments,...).
TIPUS D’ESTATS:
D'estats n'hi ha de molts tipus diferents, i no tots estan organitzats de la mateixa manera. Hi ha moltes maneres possibles d'organitzar-los i cada manera té a veure amb un pensament polític diferent. Això són les ideologies polítiques: les diferents maneres de pensar i d'entendre com s'ha de governar, com s'ha d'organitzar la societat i com ha de ser el poder de l'estat. Aquestes diferents maneres de governar també es poden anomenar règims polítics.
DEMOCRÀCIA
Democràcia vol dir el govern del poble i ve del grec" δῆµος" (" demos" que vol dir poble) i "κράτος"("krátos", que en grec vol dir poder o govern). Aquest tipus de govern es va originar a Atenes al segle V a.C.
El que caracteritza aquest tipus de govern és el fet que el poder - la sobirania- la té el poble que escull els seus governants a través del vot, de les eleccions. però en aquests tipus d'estats no sempre han pogut votar tots els ciutadans. No va ser fins al segle XX quan van poder anar a votar tots els ciutadans majors de 18 anys.
Escola Tiziana
Tots els estats democràtics han de tenir 4 elements:
1- Les eleccions: és el fet d'anar a votar per escollir els nostres representants que governaran l'Estat els següents 4 anys.
2- Els partits polítics: Són grups de persones que s'organitzen per oferir una opció de govern i una ideologia política. En un país democràtic n'hi ha d'haver de diferents per tal que tots en puguem trobar algun que s’adeqüi a la nostra manera de pensar. Els partits fan pública la seva ideologia a través del programa electoral on també se’ns explica qui són els seus candidats. 3- La divisió de poders: En un estat democràtic mai ningú pot tenir tot el poder i aquest està dividit en tres parts:
- Poder legislatiu: fa les lleis. També controla el govern. Això ho fa el Parlament.
- Poder executiu: és el govern que decideix quina política s'ha de seguir i què s'ha de fer per fer funcionar bé l'estat.
- Poder judicial: és el que aplica les lleis i jutja i castiga si no s'acompleixen ( tribunals). Els tres poders es controlen mútuament i així ningú pot prendre les decisions que vulgui.
4- La Constitució: les democràcies són estats de dret. Els que governen no poden fer el que vulguin. Per assegurar aquest fet els estats democràtics tenen una Constitució. Un conjunt de lleis fonamentals d'un país, fetes per votació, on s'estableix quin tipus de govern té aquell país, com s'estructura i els drets i deures dels ciutadans.
Escola Tiziana
TIPUS D'ESTATS DEMOCRÀTICS:
- Monarquia parlamentaria: són estats democràtics que a la vegada tenen rei, però la sobirania la té el poble (que escull el govern). El rei ha de seguir
fidelment la constitució.
- República parlamentaria: són estats democràtics sense rei. El cap d'Estat és el President de la República.
- Estat liberal: L'estat no intervé ni en l'economia ni en les relacions socials (no hi ha seguretat social ni educació gratuïta) Aquest tipus és més propi del segle XIX.
- Estat social: l'estat considera que ha d'intervenir i regular alguns aspectes de l'economia i de la societat (lleis per protegir els treballadors o empresaris, controls de qualitat, sous mínims, pensions i ajudes) i també ofereix educació i sanitat gratuïta i tot de serveis per intentar que tothom tingui les mateixes oportunitats.
- Estat centralista: És un estat on totes les decisions de govern les pren l'estat central i els territoris o regions dins el país no decideixen res.
- Estat descentralitzat: cada territori o regió del país té uns òrgans de govern propis que prenen certes decisions, tot i que hi ha aspectes com el fer moneda o la defensa del país, que sempre recauen en el govern central.
Escola Tiziana
ELS ESTATS AUTORITARIS (NO DEMOCRÀTICS):
Al llarg de la història, la democràcia ha estat minoritària fins al segle XX. La majoria d'estats, països i imperis del passat, i alguns d'actuals, no tenen
democràcia. És a dir, que els ciutadans no escullen els seus representants per governar, sinó que una persona o un grup de persones agafen el poder (sovint per la força) i governen en funció dels seus interessos, sense demanar la opinió dels ciutadans.
D'estats autoritaris n'hi ha de dos tipus:
- Monarquia absoluta: En aquests tipus d'estats hi ha un rei que té tot el poder (legislatiu, executiu i judicial). El rei escull el govern i normalment té el suport i la força de l'exèrcit que fan que es mantingui al poder, perquè al ser imposat per la força, sinó té un recolzament fort hi hauria opositors que voldrien derrocar-lo. El paradigma històric de la monarquia absoluta va ser el rei de França Lluís XIV (1638-1715).
- La dictadura: Són estats en els que una persona o un grup de
persones s'imposen com a governants per la força i tenen poder absolut, sense demanar la opinió dels ciutadans. Sovint tenen també el recolzament de
l'exèrcit que els ajuda a mantenir-se al poder. A la història d'Europa hi ha hagut dictadures molt poderoses com la de Hitler a Alemanya, Mussolini a Itàlia i la Franco a Espanya.
Escola Tiziana
LES RELACIONS ENTRE ELS ESTATS
Actualment, tots els estats del món tenen relacions entre ells de tipus polític i econòmic. Això també comporta que de vegades sorgeixen disputes o
problemes que també afecten a molts països al mateix temps. Per això, al llarg del segle XX han anat sorgint organitzacions, pactes, convenis o tractats que impliquen o es refereixen a molts països a la vegada per aconseguir accions conjuntes i resoldre problemes que afectin a molts estats.
Alguns d'aquests tractats, convenis i declaracions internacionals es
refereixen a aspectes tant diversos com el control o la venda d'armes, el canvi climàtic, la defensa dels drets humans, per protegir els drets dels infants, ... Per altra banda hi ha un seguit d'organitzacions que van sorgir sobretot després de la Segona Guerra Mundial, que intenten resoldre els problemes de caràcter internacional entre els estats. Entre elles destaca la ONU, però també n'hi ha de tipus econòmic o mercantil com la OMC (Organització Mundial del Comerç, la UE (Unió Europea), la Lliga Àrab o la OPEP ( Organització dels països exportadors de petroli).
L'ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES:
És la més important de les organitzacions supranacionals i va ser creada l'any 1945, acabada la II Guerra Mundial. La van crear 51 estats i avui en formen part gairebé tots.
Els seus objectius són:
- Mantenir la pau i la seguretat entre els estats.
- Intentar que es respecti la igualtat de drets de les persones i la llibertat
d'autodeterminació dels pobles (llibertat dels pobles per decidir el seu govern). - Respectar els Drets Humans.
- Solucionar problemes polítics, econòmics i socials dels estats. - Protegir el medi ambient.
Escola Tiziana
LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS:
Les Organitzacions No Governamentals (ONG) són organitzacions privades, que no depenen dels governs i no tenen cap relació amb els països o la
política. Són agrupacions de persones, normalment voluntàries, que s'uneixen per defensar alguna causa comuna, solucionar problemes humanitaris o del medi ambient, dels animals,...i sovint el seu àmbit d'acció és molt ampli i actuen en molts estats del món.
De vegades estan formades per milers de persones que hi col·laboren, donen
diners o hi treballen a canvi de sous molt baixos o de cap remuneració. Algunes d'elles tenen molta força en la opinió pública i serveixen també com elements de pressió sobre els estats.
Moltes vegades donen suport i ajuda a països que pateixen conflictes bèl·lics o que passen moments de crisis molt fortes, com el cas dels refugiats, grans terratrèmols, tsunàmis, inundacions, i d'altres catàstrofes naturals. La majoria de vegades actuen a països subdesenvolupats en àmbits on els governs no poden o no volen ajudar.