Númm. 22 / Any XC
M
G
Comissio Comiss Soci Comiss sess Comiss i Con Comiss Públ Comiss Med Comiss ssió Comiss sess Comiss bitat CVIIMU
GA
ons del Cons
sió de Cultura al. Acta sessió sió d’Acció Soc sió 18/5/2010 sió de Promoc neixement. Ac sió de Presidè
ica. Acta sess sió de Sosteni i Ambient. Ac sió de Seguret 20/5/2010 ... sió d’Hisenda sió 21/5/2010
sió d’Urbanism tge. Acta sess
UN
A
sell Municipa
, Educació i B ó 18/5/2010 . cial i Ciutadan ... ció Econòmica cta sessió 18/ ncia, Territori sió 19/5/2010 bilitat, Servei ta sessió 19/5 tat i Mobilitat. ... i Pressuposto ... me, Infraestru sió 20/5/2010
N
AS
S
al Benestar ... nia. Acta ... , Ocupació /5/2010... i Funció ... s Urbans i 5/2010... . Acta se- ...s. Acta ...
ctures i Ha- ...
NIC
SE
SUMA
2607 2634 2647 2666 2692 2715 2737 2760CI
E
ARI
Consells Mu Districte 9 Districte 1 DisposicionDecrets de l’A Modificacio Delegació Districte Exercici de d’absèn Instruccions Sobre el R
Cartipàs
Delegació urbaníst Designar P sorci de l’A
P
ET
unicipals de
9. Sant Andreu 10. Sant Martí
ns generals
’Alcaldia ons de Crèdit . d’atribucions e durant el pe e facultats del cia de Gerent
Registre Públic
provisonal d’a tica ... President del C Auditori i l’Orq
PA
TA
Districte
u. Acords sess . Acords sessi
... als Regidors eríode d’estiu . legades en su ts d’Àrees d’Ac
c d’Informes i
atribucions en ... Consell Recto questra. ...
20 de julio
AL
A
sió 6/7/2010 2 ió 7/7/2010 2
... 2 de
... 2 pòsits ctuació . 2
Estudis 2
n matèria ... 2 r del Con- ... 2
Designar membre de la Comissió de Pro- moció Econòmica, Ocupació i Coneixe-
ment ... 2808
Personal
Concursos
Bases que han de regir la convocatòria d’un
concurs per a la provisió d’un lloc de treball 2809 Tècnic/a de Gestió de Serveis Personals ... 2811 Bases que han de regir la convocatòria d’un
concurs per a la provisió d’un lloc de treball
de l’ICUB ... 2814 Tècnic/a d’Administració de Recursos ... 2816 Lliures designacions
Convocatòria per a la provisió d’un lloc de tre- ball de Cap de la Secretaria Tècnica de l’ICUB 2820 Nomenaments
Nomenar Funcionaris de Carrera ... 2822 Esmenar l’error material Decret 3418/10 .. 2822
Anuncis
COMISSIONS CONSELL MUNICIPAL
COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL
ACTA DE LA SESSIÓ CELEBRADA EL DIA 18 DE MAIG DE 2010 I APROVADA EL DIA 11 DE JUNY DE 2010
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 18 de maig de 2010, s’hi reuneix la Comissió De Cultura, Educació I Benestar Social, sota la presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montse Ballarín i Espuña, Gemma Mumbrú i Moliné, Ramon Nicolau i Nos, Immaculada Moraleda i Pérez, Carmen Andrés i Añón, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Ángeles Esteller Ruedas, Gloria Martín Vivas, Xavier Mulleras Vinzia, Elsa Blasco i Riera, Xavier Florensa i Cantons, assistits per la tècnica d’administració general, Sra. Tecla Fort i Riera, que actua per delegació del secretari general de la Corporació.
També hi són presents les Imes. Sres. Francina Vila i Valls i Ester Capella i Farré i els Srs. Pere Alcober i Solanas, Jordi Martí i Grau, Manel Vila i Motlló, Daniel de Torres i Barderi i Manel Blasco i Legaz.
S’obre la sessió a les a les nou hores i quaranta minuts.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial
Del Gerent Municipal, de 15 d’abril de 2010, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte de la gestió del servei «Centre d’informació i recursos per a les dones» (CIRD), per als exercicis 2010-2011, i per un import de 520.149,35 euros.
2. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial
Del Gerent Municipal, de 13 de maig de 2010, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte de la gestió del servei del Centre d’Informació i Assessorament per als Joves (CIAJ), per als exercicis 2010-2012, i per un import de 630.044,29 euros.
3. Districte de Sant Andreu
Del Gerent Municipal, de 15 d’abril de 2010, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte de la gestió dels programes socials del Pla de Barris Bon Pastor - Baró de Viver (itineraris, participació i mediació), per als exercicis 2010-2013, i per un import de 638.983,08 euros.
4. Districte de Sant Andreu
5. Districte de Sant Martí
Del Gerent Municipal, de 15 d’abril de 2010, que adjudica definitivament a Esport3 Serveis Alternatius, SL, el contracte relatiu a l’organització i dinamització d’activitats al casal de gent gran Antic de València, per als exercicis 2010-2012, i per un import de 83.566,35 euros.
6. Districte de Sant Andreu
Del Gerent Municipal, de 13 de maig de 2010, que adjudica definitivament a la Sra. Laura Laparra Gascó la gestió del bar del Centre Garcilaso, per un cànon de 4.000,00 euros anuals i una durada de 2 anys a partir de l’endemà de la formalització del contracte.
b) Mesures de govern
A la Comissió:
1. Promoció dels Objectius del Mil·lenni de les Nacions Unides entre la ciutadania de Barcelona.
El Sr. Vila exposa que es compleixen deu anys de la Declaració del Mil·lenni i que els objectius previstos de la reducció dels nivells de pobresa i fam, malalties i mortalitat materna i infantil fixats per al 2015, no es podran assolir per diverses raons molt complexes. Comunica que Ban Kimoon, secretari general de Nacions Unides, ha convocat els caps d’estat, de govern i les organitzacions consultives de Nacions Unides a una cimera que tindrà lloc del 20 al 22 de setembre d’enguany, a Nova York, per tal d’analitzar aquesta situació i atorgar un nou impuls als esforços per aconseguir complir els Objectius del Mil·lenni. Assenyala que l’últim informe de seguiment del 2009 va fer saltar les alarmes en el sentit que, mentre que del 1990 al 2005 el nombre de persones que vivien amb menys d’1,25 dòlars al dia va disminuir de 1.800 a 1.400 milions, a partir del 2005 la xifra no ha parat de créixer i que, actualment, és de 1.490 milions de persones. Així mateix, explica que el 2008 també va ser un any d’inversió de la tendència continuada d’eradicació de la fam, la qual havia baixat d’un 19% fins a un 16% i ara està al 17%. Tanmateix, anuncia que també hi ha dades positives, com ara l’increment de matrícules a l’ensenyament primari en els països en vies de desenvolupament, que s’ha incrementat els darrers anys del 83% al 88%. Afirma que l’estancament dels Objectius del Mil·lenni és a causa de la crisi financera i econòmica mundial, la qual es tradueix en la reducció dels pressupostos d’alguns països vers els països empobrits.
Esmenta que, arran de la crida efectuada per l’Oficina dels Objectius del Mil·lenni, que té per finalitat difondre els objectius per al 2015 entre la ciutadania amb la proclama «Sense excuses», han preparat aquesta mesura de govern per informar a la ciutadania durant els propers mesos dels vuit objectius marcats: l’eradicació de la pobresa externa i la fam, assolir l’educació primària universal, promoure la igualtat entre els gèneres, reduir la mortalitat infantil, millorar la salut materna, combatre la sida, el paludisme i altres malalties, garantir la sostenibilitat del medi ambient i fomentar una aliança global per al desenvolupament. Indica que, a iniciativa del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) i de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), i amb la col·laboració de la Generalitat i l’Ajuntament, a Barcelona es va inaugurar una oficina per a la campanya dels Objectius del Mil·lenni. Afegeix que estan adherits a aquesta campanya des del 2005 i que a la redacció del nou Pla de cooperació internacional de l’Ajuntament de Barcelona es va incloure, com un dels temes a subvencionar a les ONG, el coneixement dels Objectius del Mil·lenni. Així mateix, apunta que l’any passat l’alcalde va signar un acord de col·laboració amb Mil·lenni Nacions Unides mitjançant el qual se li va atorgar la Carta de Ciutat Compromesa amb els Objectius del Mil·lenni, com a ciutat capdavantera de la campanya, entre d’altres.
aquesta campanya. Explica que preveuen dur a terme diverses accions i en destaca que el centre d’interès d’enguany de la Ciutat de les Persones i de les Festes de la Mercè serà els Objectius del Mil·lenni, per la qual cosa cada àrea està treballant per orientar els seus estands i pavellons entorn d’aquesta qüestió. Enumera altres activitats en què es difondran aquests objectius, com ara el Dia Internacional per l’Eradicació de la Pobresa; les curses esportives que organitza l’Ajuntament, durant les quals es difondran mitjançant les samarretes que es reparteixen i díptics informatius, i dues exposicions que s’estan preparant –«Veus del Mil·lenni» i «Veus contra la pobresa»– per tal que, durant l’any, passin per les seus dels districtes o els centres cívics.
La Sra. Vila es mostra favorable a la mesura presentada i a les activitats previstes. Esmenta que l’esport és una via que mobilitza molta gent i des de la qual es poden impulsar iniciatives per sensibilitzar les persones que el practiquen. Afirma que qualsevol excusa és bona per transmetre i afavorir els valors de la cooperació. Posa de relleu que en les activitats plantejades a la mesura de govern, no queda reflectit que cap d’aquestes accions s’impulsi conjuntament amb entitats o ONG del sector de la cooperació. Considera important que hi hagi aquest treball conjunt per tal de visualitzar la feina d’aquestes entitats, les quals assumirien també com a pròpia aquesta campanya. Pregunta si es farà alguna cosa concreta en aquest sentit.
La Sra. Esteller manifesta que el seu grup comparteix els Objectius del Mil·lenni i que és positiu i necessari implicar la ciutadania per assolir-los. Posa de relleu que l’educació és fonamental per garantir la cohesió social i que, alhora, és un instrument per assolir altres objectius, com ara la igualtat entre els gèneres, la reducció de la mortalitat infantil, la millora de la salut materna, la lluita contra la sida, el combat per a la sostenibilitat i el foment de l’aliança global. Quant als objectius que estableix la mesura, es queixa que troba a faltar més implicació envers la societat per aconseguir que la gent no només estigui informada, sinó que actuï i s’impliqui per assolir-los. És per aquest motiu que creu que cal implicar la societat civil i les ONG, per passar de la teoria a les accions concretes, que es tradueixin en més treball per part de la societat i per avançar amb més eficàcia contra la pobresa. D’altra banda, vol conèixer el cost de les accions previstes, ja que pensa que es tracta d’activitats que potser no estan prou encaminades a un canvi d’actitud de la ciutadania vers una major implicació en aquests objectius. Per acabar, assenyala que a Barcelona existeix un elevat grau de pobresa creixent que l’Ajuntament ha de combatre més eficientment.
El Sr. Florensa agraeix la presentació de l’informe i es mostra favorable als Objectius del Mil·lenni, fixats l’any 2010 per part dels 191 estats que formen part de les Nacions Unides. Opina que, malgrat les dificultats per assolir aquests objectius, cal treballar incansablement per avançar en aquesta direcció. Creu que es tracta de problemàtiques cabdals entorn de les quals cal conscienciar la població mitjançant aquesta tasca divulgativa. Posa de relleu la feina feta des de l’Ajuntament i des de la Generalitat en matèria de cooperació, la qual considera que mostra el compromís del país per resoldre problemàtiques com les que fixen els Objectius del Mil·lenni. Valora positivament que Barcelona desenvolupi aquestes activitats de divulgació al llarg d’aquest any. Això no obstant, opina que l’informe presentat és vague en alguns aspectes, com ara les accions que es duran a terme el Dia Internacional per l’Eradicació de la Pobresa, el detall de les exposicions itinerants o bé la diferència existent entre les accions «Veus del Mil·lenni» i «La ruta de veus contra la pobresa». Manifesta que aquests elements estan poc detallats i en demana més informació.
del 4 de juny, moment en què finalitza el termini de presentació de propostes. Assenyala que en una enquesta a la població duta a terme recentment per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament sobre el fet que a Catalunya es destinin uns diners a la cooperació internacional, els ciutadans manifestaven conèixer el 0,7% destinat pels governs, però desconeixien els Objectius del Mil·lenni. És per aquesta raó que afirma que la campanya pretén, d’aquí a final d’any, explicar a la ciutadania els vuit objectius als quals s’han compromès els estats. Fa palès que la mesura ja contempla dues activitats desenvolupades per dues ONG. Indica que la campanya de difusió no comporta un cost addicional, sinó que es demana a les diferents àrees de l’Ajuntament que incorpori aquest tema en les activitats que es duguin a terme enguany, assumint el «Sense excuses 2015» com un lema a l’hora de treballar. Quant a l’activitat del Dia Internacional per l’Eradicació de la Pobresa, comenta que es tracta d’una acció que es vol fer conjuntament amb París, Munic i Milà, però que encara no està definida.
Es dóna per tractada.
c) Informes
A la Comissió:
2. Informe Balanç 2009. Serveis i Recursos en matèria de violència masclista.
La Sra. Blasco comunica que, atès que ja han tractat a fons aquest informe amb tots els grups i amb la premsa, en farà una presentació ràpida. Explica que el dispositiu actual està conformat per deu punts d’informació i atenció a les dones, un a cada districte. Recorda que es tracta d’un servei que no està destinat exclusivament a la violència masclista, però que precisament el seu caire generalista permet detectar molts d’aquests casos. Indica que posteriorment hi ha l’equip d’atenció a les dones, que és la porta d’entrada especialitzada al dispositiu públic en matèria de violència masclista i que ofereix acollida, acompanyament i teleassistència. Quant als recursos residencials, explica que hi ha diferents formes, que cobreixen des de l’acolliment d’urgència fins a la casa d’acollida o els pisos pont. Pel que fa als serveis de suport a l’atenció a la violència masclista en l’àmbit familiar, enumera que existeix el SAN (Servei d’Atenció a Nens i Nenes) i el SAH (Servei d’Atenció als Homes). Finalment, apunta que existeixen els aspectes de sensibilització i prevenció, com ara els tallers adreçats a joves i adolescents, o bé les xarxes institucional i cívica.
quals s’ha format a professionals de tots els circuits territorials; en tercer lloc, l’existència del Circuit Barcelona i els deu circuits de districte; i, en quart lloc, que s’ha validat el protocol de valoració del risc de violència a la parella contra la dona, un circuit innovador a l’Estat i del qual estan acabant de validar-ne el protocol. Apunta que l’Acord ciutadà per una Barcelona lliure de violència envers les dones ha actualitzat el catàleg d’activitats i ha continuat ampliant les entitats i persones que l’acullen, arribant a les 515 entitats i 4.000 persones. Assenyala que els tallers de prevenció s’han ampliat fins a tercer d’ESO i se n’han dut a terme 106, amb un augment del 45% respecte al 2008. Quant a la comunicació, manifesta que han fet un especial esforç d’edició de material que conté el conjunt de serveis oferts pel Programa de Dones, incidint en els Serveis d’Atenció a la Violència Masclista.
Enumera que l’any 2009, els PIAD van atendre 3.130 dones, de les quals 1.777 per primer cop, i que el recurs més sol·licitat és l’assessorament jurídic, amb 924 demandes. Insisteix que, sovint, en la primera demanda no es manifesta la violència masclista, però que, finalment, acaba apareixent. És per aquest motiu que assegura que els PIAD són un magnífic instrument per arribar a les dones que pateixen violència sense que ho reconeguin en un primer moment. Fa palès que l’equip d’atenció a les dones va atendre 1.106 dones, 534 s’han atès per primera vegada, 216 per via d’urgència i 115 dones i 94 fills han requerit l’acolliment d’urgència; i que s’han atès 280 infants d’aquestes dones. Assenyala que en un 64% l’accés al servei és sol·licitat directament per la dona i que en un 36% deriva d’altres serveis, com ara Mossos d’Esquadra, Justícia, Serveis Socials, Policia Municipal, etc., fet que diu que demostra que la xarxa institucional funciona en les derivacions. Quant a la procedència de les dones maltractades, comunica que el 59% són de nacionalitat espanyola i el 41% immigrants estrangeres; entre les quals destaca que un 57% procedeixen d’Amèrica Llatina, un 20% del Magreb i un 17% d’Europa. Anomena que tenen activades 400 unitats de teleassistència mòbil, el 84,21% de les dones ateses amb ordre de protecció vigent. Diu que els serveis d’acolliment de llarga durada han atès 24 dones i 24 fills a la casa d’acolliment i 10 dones i 10 fills en un pis tutelat. Indica que el servei d’atenció a nens i nenes que han patit violència en l’àmbit familiar ha atès 227 fills, dels quals 136 són menors; que el servei d’atenció als homes n’ha atès 121, i 43 dones com a parelles o exparelles. Per acabar, informa que el pressupost del 2009 va ser de 2.735.000 euros i que el del 2010 ja és de 3.023.000 euros.
La Sra. Fandos agraeix la presentació de l’informe i fa palès que la violència masclista és un tema que preocupa especialment a CiU. Posa de relleu que augmenten les demandes, fet que significa que hi ha més persones que coneixen el servei. Amb tot, indica que aquest mateix fet demostra que és una problemàtica que no disminueix i que provoca una sensació d’hàbit de violència contra les dones. Opina que fa uns anys aquesta era una qüestió molt present arreu i a la qual se li donava molta més importància. Malgrat valorar positivament que es produeixin més denúncies i més atenció a aquestes dones, opina que no s’han de quedar amb la satisfacció de donar més servei, sinó que cal reflexionar cap on s’han de dirigir els esforços per lluitar contra la violència de gènere. Manifesta que l’informe presentat facilita una dada rellevant i és que l’any 2007 la parella sentimental que maltractava la dona conformava el 87% del total, passant al 60% l’any 2009; mentre que el maltractament produït per l’exparella ha passat del 8% l’any 2007 al 31% el 2009. En aquest sentit, també fa palesa la importància que es produeixin aquestes separacions o divorcis. Tanmateix, tenint en compte que la violència continua més enllà de la separació, creu que cal trobar altres fórmules per avançar.
comptaven amb 66.000 euros per a 497 entitats i que el 2009 han comptat amb 48.000 euros per a 515 entitats. Pregunta per quin motiu havent-hi més entitats adherides s’hi ha invertit menys pressupost. Destaca la importància dels tallers que s’efectuen, però troba a faltar campanyes de sensibilització adreçades als homes per tal de fer entendre que la violència masclista no pot ser una xacra d’aquesta societat i que cal avançar per eliminar-la. Diu quer cal fer entendre també a la societat que hom no pot tenir companys o amics sabent que maltracten la seva dona, i creu que cal incidir molt en aquest aspecte i en fer campanyes de sensibilització en aquest sentit.
La Sra. Martín agraeix la presentació de l’informe i el treball de totes les persones que, a títol individual o col·lectiu, donen ajut i suport a les persones víctimes de violència. Opina que, malgrat que l’Ajuntament treballa des de fa deu anys en la lluita contra la violència vers les dones i que cada vegada hi ha més sectors implicats, malauradament es tracta d’un fenomen que es manté i que, fins i tot, augmenta. En relació amb els PIAD, fa palès que les 3.130 dones ateses l’any 2009 només són 12 més que les ateses el 2007, i que les 1.777 ateses per primer cop només representen un augment del 0,7% en comparació amb el 2008. Apunta que es tracta d’un increment simbòlic i que, consegüentment, cal plantejar-se si la projecció del servei és l’adequada i si l’horari d’atenció dels PIAD –3 dies a la setmana de 9.00 h a 12.00 h i 2 dies de 4.00 h a 7.00 h– respon a la necessitat d’aquestes dones o pot representar un element dissuasori a l’hora d’utilitzar aquest recurs. Valora positivament el nou Servei d’Acompanyament Psicològic, que no existia els anys anteriors i el qual creu que aporta un valor afegit i una atenció més integral a aquestes dones. Posa de manifest que li ha cridat l’atenció els diversos increments i disminucions que es produeixen en la demanda d’ajut als districtes. Assenyala que Sants-Montjuïc, Gràcia, Horta, Nou Barris i Sant Andreu mantenen un equilibri del percentatge de demanda del servei els darrers tres anys; mentre que a Sarrià la demanda ha crescut gairebé 6 punts entre el 2007 i el 2009, i que a Sant Martí disminueix 13 punts entre els mateixos anys. Pregunta si han efectuat algun estudi que expliqui a què responen aquestes variacions. Quant als equips d’atenció a les dones, es queixa que les dades reflecteixen només el tipus de dones usuàries del servei, i el percentatge de les que han assolit determinats objectius, sense precisar si han aconseguit superar els efectes traumàtics, si s’han pogut allunyar del maltractador, si han aconseguit una condemna judicial, si han canviat de residència o de feina, quins recursos necessiten, etc. Així mateix, no entén per què no s’especifiquen els motius que han provocat la baixa del 37% de les dones ateses. Fa una valoració positiva de l’existència dels tallers a l’àmbit escolar, ja que creu que és un dels espais on els joves s’han de formar, no només acadèmicament sinó en valors i principis basats en la igualtat. No obstant això, posa de relleu que als tallers per a joves i adolescents compten amb una participació majoritària de dones i creu que cal treballar per incrementar el nombre de tallers i la participació dels homes. Comenta que cal seguir potenciant la participació i coordinació de tots els agents socials del territori. Per acabar, quant a la casa d’acolliment d’urgència, vol saber com es desenvolupa el projecte i si ja hi ha una data concreta de finalització.
d’indicadors i formes de valoració d’aquests indicadors. Creu que ja ha arribat el moment de deixar de donar només xifres i passar a fer valoracions qualitatives i diu que els PIAD han de ser els grans recaptadors de la informació i de la seva anàlisi i que, per tant, cal continuar dotant-los de recursos econòmics, millorar l’estructura en xarxa i incorporar en els informes el control de qualitat dels PIAD, per tal de conèixer els nivells de satisfacció, les derivacions i les condicions del servei. Quant a les diferències de demanda de servei en els districtes, pensa que també caldria saber si les dones ateses són del districte on s’han dirigit o bé acudeixen a d’altres districtes de la ciutat per motius de confidencialitat. Posa de relleu que l’èxit dels esforços i recursos esmerçats rau en la plena recuperació de la dona maltractada i fa èmfasi en el fet que els serveis que s’ofereixen no s’han d’aturar a mig camí del procés de recuperació d’aquesta dona. Per aquest motiu, afirma que hi ha d’haver un seguiment que vagi més enllà dels serveis oferts, ja que el procés de recuperació de les dones que han patit violència és llarg i no s’acaba en la dotació dels recursos actuals. Valora positivament que l’Acord ciutadà per una Barcelona lliure de violència envers les dones compti cada vegada amb més entitats compromeses. Tanmateix, creu que aquests compromisos s’han de fer visibles públicament i que aquesta seria la millor campanya de sensibilització que es podria fer, demostrar la implicació de les diferents entitats de la ciutat que signen aquest acord. Finalitza dient que comparteix els criteris d’actuació del govern i posa de manifest que els primers PIAD que van existir eren serveis externalitzats, prestats per persones externes a l’Ajuntament.
els serveis ja diferencien els tipus de violència i d’abordatge que cal desenvolupar, però diu que són dades molt difícils d’expressar en un informe i ofereix tractar-les en una sessió de treball. Per acabar, apunta que han anat incorporant tots els elements necessaris per augmentar i millorar l’assistència i la sensibilització en relació amb un tema molt complicat i amb molts prismes. Esmenta que la posada en marxa de la casa d’acolliment d’urgència l’any 2011 és la darrera peça que mancava en l’àmbit municipal.
La Sra. Fandos vol aclarir que està d’acord que l’augment de separacions és un fet positiu i que ha volgut destacar que després de la separació es continua produint violència i que cal reflexionar entorn d’aquest aspecte. Malgrat fer palès que els serveis d’atenció són més cars que els de prevenció, creu que el fet que la partida de prevenció sigui la que compta amb menys recursos econòmics significa que cal invertir-hi molt més. Opina que, tot i l’augment que s’ha constatat, cent tallers per a una ciutat com Barcelona no són tants i que, atès que s’imparteixen només als centres que ho sol·liciten, cal donar més a conèixer aquesta possibilitat i incidir en la necessitat d’impartir-los en l’àmbit educatiu.
La Sra. Martín, en relació amb el desequilibri que es produeix en la demanda del servei als districtes, creu que els PIAD poden saber perfectament si les dones que sol·liciten el servei provenen del mateix districte o d’un altre. Incideix que cal aclarir aquestes diferències.
La Sra. Capella indica que si tenen les dades referents als diferents tipus de violència exercida i als diferents abordatges però no les reflecteixen a l’informe, no es pot avaluar si s’estan acomplint els objectius i si la política que es duu a terme és la correcta. Insisteix que cal aquesta anàlisi qualitativa i que els serveis han avançat suficientment com per generar-la. Assegura que seria bo que compartissin aquestes dades i que les poguessin analitzar conjuntament per tal d’avançar. Conclou que l’estratègia que s’està utilitzant és bona i que aquesta informació permetria acabar de definir les polítiques per eradicar la violència contra les dones.
La Sra. Blasco manifesta que l’Ajuntament és molt actiu en oferir els tallers a les escoles, però que cal ser conscients que les escoles solen estar saturades de moltes ofertes diferents i que no sempre poden introduir-les. Destaca, per tant, que no esperen que els vagin a buscar, i afegeix que estan fent la reflexió d’adaptar els materials per treballar amb alumnes més joves i arribar fins a primària, ja que diu que quan els joves arriben als instituts aquests comportaments ja poden estar incorporats. Exposa que existeix la voluntat de treballar amb els preadolescents i de continuar avançant, això no obstant, recorda que aquest fet comporta un treball de gestió important. Respecte a les diferències de demanda del servei als districtes, diu a la Sra. Martín que s’ho mirarà i li respondrà. Amb tot, esmenta que les dones que tenen més capacitat econòmica segurament recorren menys a la xarxa pública que les dones amb menys recursos o les immigrades amb menys xarxa familiar que els doni suport; creu que aquest fet és una de les possibles explicacions a la diferència de demanda del servei. Insisteix que la reflexió qualitativa ja existeix i que, tot i que es dóna en un àmbit molt tècnic, buscarà la fórmula per compartir-la.
Es dóna per tractat.
d) Compareixences Govern municipal
Del Grup Municipal PP:
3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar de les mesures que adoptarà el Govern municipal per atendre amb suficiència la demanda de places d’escoles bressol pel curs 2010-2011 i resoldre i evitar la insuficiència de places que el curs passat va ser d’un 66,03%.
d’escola bressol per tal de doblar l’oferta existent a l’inici del mandat, atesa la demanda creixent. Creu que aquest creixement de la demanda ve donat, en primer lloc, pel valor que la societat dóna a aquestes places, que són de qualitat, a les quals tothom té accés amb igualtat d’oportunitats i que compten amb un sistema de beques per tal que ningú en quedi fora; en segon lloc, per l’augment de la natalitat els darrers anys; en tercer lloc, per la creixent incorporació de les dones al món del treball remunerat, i, en darrer lloc, per la canviant tipologia de les famílies, actualment més reduïdes en nombre. Es mostra satisfeta que, malgrat la crisi econòmica, el compromís que van adquirir de creació de noves places és vigent i avança. Recorda que fins l’any 2010 s’han obert 10 escoles bressol amb 855 noves places i que el curs escolar vinent entraran en funcionament 10 noves escoles: 1 que es reobrirà després de les millores efectuades, 2 que es traslladen i amplien l’oferta, i 7 de noves. Destaca que aquest és l’esforç més important que ha fet l’Ajuntament de Barcelona en relació amb l’obertura d’escoles bressol municipals i enumera totes les escoles i el nombre de places de cadascuna. Conclou dient que l’any 2011, si poden continuar avançant amb el pla previst, oferiran 2.678 places més.
La Sra. Esteller diu a la Sra. Ballarín que viu en el seu món i que no baixa a la realitat per veure com ha de resoldre la necessitat de places no ateses existent a la ciutat. Manifesta que el motiu d’aquesta compareixença era conèixer la previsió de demanda d’enguany, el nombre de places de què disposa l’Ajuntament i la solució que oferiran a totes les persones que sol·licitin una plaça a l’escola bressol per als seus fills i que no hi tindran accés. Pregunta a la Sra. Ballarín què pensa fer i com cobrirà aquesta part de la demanda que no serà atesa, ja que diu que el creixement de places públiques és molt lent i que cada any hi ha persones que en queden fora. Recorda que l’any passat 5.347 famílies no van poder optar a una plaça d’escola bressol. Dedueix que si enguany l’increment net és de 554 places, en quedaran fora més de 4.000 famílies. Afirma que cal evitar que aquestes famílies no puguin dur els seus fills a l’escola bressol; diu que són famílies sovint afectades per la crisi econòmica i que no poden pagar els 400 euros que costa de mitjana una plaça privada. Es queixa que el govern no contempla la possibilitat de donar una subvenció a aquestes famílies, arribar a un concert amb la Generalitat o atorgar una subvenció directa, per tal de cobrir aquesta demanda. Lamenta que la Sra. Ballarín no hagi esmentat aquestes opcions i li pregunta si les tindrà en compte. Insisteix que amb el cost de manteniment d’una plaça pública en pot concertar quatre de privades i li demana que introdueixi aquests altres conceptes al seu model de gestió. Es queixa que el Pla d’escoles bressol està molt enrederit i que de les 3.849 places previstes per al 2011 només n’hi ha 792, quan han transcorregut tres anys de mandat i només en queda un. Critica que el ritme de construcció és molt lent, que a Ciutat Vella de les 3 escoles previstes no n’hi ha cap d’inaugurada; a l’Eixample, de les 5 previstes només n’hi ha 1 d’inaugurada i 2 en construcció; a les Corts, de les 2 previstes no se n’ha començat a construir cap; a Gràcia, de 3 només n’hi ha 1 en construcció; a Horta-Guinardó, de 4 només n’hi ha 2 en construcció, etc. Reitera, doncs, que el creixement de la plaça pública és molt lent. Demana que s’atengui la demanda d’enguany, amb altres fórmules que supleixen la manca de places públiques, per tal que els nens puguin anar a les escoles privades i no es deixi les famílies desateses com es fa cada any.
fonamentat en la participació concertada i pública, i el mateix succeeix amb el model educatiu, també cal fer-ho amb l’escola bressol per donar resposta a les necessitats actuals. Creu que han d’estar amatents a les necessitats de la població, escoltar les famílies que queden excloses d’aquest servei i tenir en compte l’opinió de la majoria. Demana al govern que faci un esforç per planificar i considerar la resposta que cal que donin front a la demanda existent avui. Diu a la Sra. Ballarín que no pot ser que més de 4.000 famílies no puguin optar a una plaça d’escola bressol a preu públic i que ella té la responsabilitat d’escoltar i atendre les necessitats de la població. Li demana que contemplin altres possibilitats, que parlin amb la gent i que arribin a una conclusió referent a les prioritats que han de tenir, però que no es tanquin en banda respecte a aquest tema, ja que creu que els perjudica.
El Sr. Florensa expressa també que aquest debat ja l’han mantingut en diverses ocasions i que mai no s’arriba a un acord perquè es parteix de dos models diferents, tots dos respectables. CiU i PP aposten per un model concertat i la resta de grups comparteixen el model d’invertir els recursos en la creació d’una xarxa d’escoles bressol públiques de qualitat; un dels dèficits més importants que creu que patia la ciutat. Opina que és difícil compaginar ambdues accions: establir concert i construir escoles públiques, i que cal orientar els recursos a una aposta concreta, que en aquest cas és la xarxa d’escoles municipals. Confirma que d’aquesta forma no es dóna cobertura a tota la demanda, això no obstant, diu que cada any augmenta el nombre de places i el nombre de famílies excloses disminueix. En aquest sentit, recorda que es va aprovar un pla que s’està desenvolupant i del qual ERC demanarà comptes si no es compleix. Conclou que cal avançar en aquesta direcció i complir els objectius fixats.
La Sra. Ballarín reitera que han discutit aquest tema moltes vegades en aquesta Comissió. Diu que viu en el món de les idees perquè és important tenir un ideal cap al qual avançar, però que les deu escoles bressol que s’han obert són una realitat, com també ho són les que obriran a partir del setembre d’enguany. Apunta que quan parlen de responsabilitats estan enganyant la gent, atès que la llei no obliga els ajuntaments amb aquest tema, i que l’Ajuntament de Barcelona ha adquirit aquest compromís perquè vol respondre a les necessitats de la ciutadania, però no per responsabilitat legal. Insisteix que, malgrat la crisi, estan tirant endavant un projecte molt ambiciós que no ha tingut lloc a cap ajuntament, ni en èpoques de creixement econòmic. Indica que no aposten pel model concertat per diverses raons: en primer lloc, perquè la llei no ho permet –tot i que permet donar subvencions limitades–; en segon lloc, perquè se subvencionen les places existents i no es produeix un increment de l’oferta; i, en tercer lloc, perquè creuen que l’accés als diferents tipus d’escola crea desigualtat, ja que assegura que està demostrat que quan es donen ajuts, hi ha famílies que hi poden afegir diners i van a un tipus d’escola, i que n’hi ha que no en poden afegir i han d’anar a una escola de qualitat inferior. Reitera que, contràriament al seu model, tothom hi accedeix en igualtat de condicions. Conclou que potser els seria més senzill actuar a curt termini i comprar els vots de les famílies per a les properes eleccions, però que pretenen garantir la qualitat a llarg termini.
demanda no disminueix, sinó que creix any rere any i que, consegüentment, també creix la demanda desatesa. Enumera que el curs 2007-2008 es va quedar fora el 57% de la demanda; el curs 2008-2009, va ser el 63%, i el curs 2009-2010, ha estat el 66%.
El Sr. Ardanuy diu a la Sra. Ballarín que s’ha equivocat esmentant el tema dels vots, atès que l’Ajuntament no té cap responsabilitat, ni hi ha cap marc legal que els obligui a donar resposta als sol·licitants de places a les escoles bressol. Assegura que aquest no és el debat ni la qüestió. Amb tot, opina que la postura del govern es resumeix en un afany d’inaugurar centres abans de les eleccions. Indica que no es tracta d’una qüestió política, ni partidista ni d’obtenció de vots, sinó de donar resposta avui a les necessitats actuals. Reitera que tots estan d’acord que el sistema sanitari és el millor que hom pot tenir amb els recursos existents i que aquest fet no significa comprar vots. Assenyala que allò que demanava en la seva primera intervenció és que siguin capaços d’escoltar la gent i, més enllà de les conviccions de cadascú, l’Ajuntament tingui la voluntat de donar resposta al que les famílies que es queden fora de les escoles bressol municipals volen, que és l’opció de tenir una plaça a preu públic. Considera que, ja que han iniciat unes polítiques en aquest sentit, tenen la responsabilitat d’analitzar, escoltar i poder oferir alternatives a aquesta situació.
El Sr. Florensa opina que la sanitat i els altres tipus d’ensenyament no són comparables amb les escoles bressol. Recorda que la realitat escolar actual ve donada pels anys en què hi va haver una dictadura que no va promoure l’escola pública, sinó altres models, i que, consegüentment, aquesta situació s’ha traduït en l’adopció d’un sistema educatiu de concert, la qual cosa deriva en el fet que hi hagi poca oferta pública educativa a Barcelona. Assegura que aquesta és una realitat que no té res a veure amb la realitat de les escoles bressol, ja que és un procés que s’inicia de nou i que permet la construcció d’una xarxa pública potent i majoritària a la ciutat, fet que en el seu moment no es va poder assolir amb la sanitat ni amb l’educació. Diu a la Sra. Esteller que amb el seu model no crea places noves, sinó que subvenciona les que ja existeixen i que aquesta és la diferència en relació amb el model de l’equip de govern, mitjançant el qual s’utilitzen els recursos per crear noves places d’escola bressol i crear una oferta pública.
La Sra. Ballarín puntualitza que l’acció de govern en aquest sentit no té res a veure amb les eleccions, ja que les 20 escoles bressol previstes s’inauguraran el 2011, però no abans de les eleccions. Afirma, per tant, que l’objectiu no és aquest, sinó generar una xarxa pública que garanteixi que, en el futur, el major nombre de nens possible puguin accedir en condicions d’igualtat a aquestes escoles. Diu a la Sra. Esteller que per a ella la desigualtat no és que un determinat nombre de nens quedin fora de l’escola bressol pública enguany, sinó que la igualtat és que a l’inici del mandat 4.000 nens hi van tenir accés i que al final del mandat en seran 8.000. Creu que si a partir del 2011 es continua treballant en aquest model que han endegat, potser en un parell d’anys més ja es podrà donar cobertura a tota la demanda existent. Opina que aquest fet seria molt positiu, atès que diu que escolten la gent i que a la gent els agraden aquestes escoles. Conclou que quan hi ha necessitats hom voldria que la resposta fos immediata, però que quan es treballa per a un nou model, les respostes triguen més temps.
Es dóna per tractada.
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions b) Propostes d’acord
IV) Part decisòria / Executiva
V) Part d’impuls i control
a) Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal CiU:
4. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda: 1) Manifestar la urgència de la intervenció patrimonial per a la rehabilitació i manteniment de la masia agrícola, la Vil·la Joana de Vallvidrera, on visqué i morí l’any 1902 el poeta Jacint Verdaguer. 2) Instar el govern municipal a que el Museu d’Història de Barcelona, conjuntament amb el Consorci de Collserola, impulsi les obres de rehabilitació i manteniment de la Vil·la Joana, així i com una actualització del projecte museístic de la Casa-Museu Verdaguer a Vallvidrera, en el termini més breu possible.
El Sr. Ciurana exposa que el motiu d’aquesta proposició és, en primer lloc, accelerar el projecte ja establert en el Pla estratègic del Museu d’Història de Barcelona de rehabilitació patrimonial i actualització del projecte museístic de la Casa Verdaguer de Vil·la Joana, situada a Vallvidrera. Explica que aquest Pla estratègic preveu que la Casa Vil·la Joana esdevingui la Casa Verdaguer de Literatura, Ciutat i Natura, així com la museografia vinculada a Jacint Verdaguer i la possibilitat d’acollir escriptors residents amb una programació estable d’itineraris i patrimonis literaris, etc. Considera que aquesta actuació és urgent i que, degut a l’estat patrimonial de l’edifici, cal intervenir en el termini més breu possible per tal d’assegurar el seu manteniment i evitar mals majors. Quant al segon punt de la proposició, indica que va en la línia, d’acord amb el Consorci de Collserola i tal com també preveu el Pla estratègic del Museu d’Història de Barcelona, que es facin aquestes obres de rehabilitació i manteniment i, alhora, s’actualitzi el projecte museístic de la casa-museu Verdaguer en el termini més breu possible. Pensa que aquesta és una decisió que l’Ajuntament fa temps que hauria hagut de prendre, ja que diu que la Casa Verdaguer ha patit un procés de degradació perquè durant molts anys no s’hi han fet les inversions necessàries. Creu que cal rectificar aquesta condició el més aviat possible i demana el suport de tots els grups.
La Sra. Esteller expressa el seu suport a la proposta ja que creu que cal modernitzar i mantenir tant el contingut museístic com l’estructura i les instal·lacions de la Casa Verdaguer. Així mateix, considera que aquestes actuacions s’han de dur a terme en el termini més breu possible.
El Sr. Florensa es manifesta contrari a la proposta. Esmenta, d’una banda, que, malgrat el valor de Vil·la Joana, també com espai de referència del poeta Jacint Verdaguer, les intervencions d’urgència relacionades amb el patrimoni ja es duen a terme quan realment són urgents. D’altra banda, pel que fa a la modernització o museïtzació de l’espai, entén que es tracta d’una acció necessària, però que abans d’aprovar una mesura com aquesta caldria comprovar si està pressupostada en l’exercici d’enguany.
La Sra. Blasco també es manifesta contrària a la proposició.
El Sr. Martí i Grau expressa el seu vot contrari per moltes de les raons que el Sr. Ciurana planteja en el contingut de la proposició. Així doncs, assenyala que l’actuació ja estava prevista i que les obres de rehabilitació d’urgència i manteniment ja s’estan fent, tal com es duen a terme a tots els altres edificis patrimonials gestionats per l’Institut de Cultura; i que es tracta d’un centre que ja té el seu paper, tant en el marc del Pla estratègic del museu com en el del propi Museu d’Història de Barcelona, el qual diu que ja fa temps que s’ocupa de gestionar aquest espai. Conclou que no té sentit instar a accions que ja estan contemplades.
patrimonial en edificis que no són propietat de l’Ajuntament i que no tenen una vocació pública, sinó que estan orientats simplement a oficines administratives o burocràtiques. Considera adequat l’ús previst per aquestes instal·lacions i reflectit en el Pla estratègic per la seva vinculació a la ciutat, a la figura de Verdaguer, a la natura i pels diferents programes que s’hi contemplen. Tanmateix, no comprèn que hagin estat tants anys sense fer-hi cap actuació i que no el considerin com un eix prioritari a l’hora de destinar-hi recursos per tal d’assegurar el manteniment i la supervivència física de l’edifici. Conclou lamentant de nou l’actitud de l’equip de govern i apunta que tornaran a insistir per tal que el Museu d’Història de Barcelona intervingui.
El Sr. Martí i Grau agraeix al Sr. Ciurana que es manifesti favorable al projecte del Pla estratègic impulsat per aquest govern municipal, el qual diu que contempla una transformació molt important del Museu d’Història de Barcelona en el seu conjunt i mitjançant el qual estan fent inversions de caire patrimonial en molts altres equipaments de la xarxa d’aquest Museu. Afegeix que aquest pla inclou la Casa Verdaguer, per la importància que ha tingut en la història de la literatura i la llengua el poeta Verdaguer, i que es preveu aquesta orientació vers aspectes literaris i de natura atesa la seva ubicació. Nega que no s’hi hagi fet res, contràriament, assegura que s’hi han dut a terme moltes accions, que la Casa Verdaguer continua estant oberta i que s’hi han fet obres de manteniment, que enguany acollirà un espectacle del Grec dedicat a la literatura i al poeta, i amb la incorporació d’iniciatives vinculades a l’Any Maragall atesa la relació entre ambdós poetes. Assenyala també que el Museu d’Història de Barcelona ha encarregat un projecte de rehabilitació i reestructuració integral de l’edifici que està en curs i que, per aquesta raó, considera innecessari instar a accions que ja s’estan desenvolupant. Per acabar, esmenta que es reserva l’opinió pel que fa al comentari del malbaratament de diner públic, ja que creu que no té lloc en aquest debat.
El Sr. Martí i Grau expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d’ICV-EUiA, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC. Es Rebutja.
Del Grup Municipal PP:
5. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda: Instar al Govern Municipal a prohibir l’ús del burca a la ciutat de Barcelona perquè atenta contra la dignitat de la dona i és contrari als principis i valors del nostre marc de convivència.
burca als espais públics mitjançant el sistema que consideri més convenient; que pot ser una nova ordenança, una modificació de l’Ordenança de convivència, etc. Insisteix en prohibir aquest ús, que considera contrari al marc de convivència fonamentat sobre uns drets i unes llibertats cabdals per tal que les societats avancin i que les dones, vinguin d’on vinguin, tinguin els mateixos drets que les dones autòctones.
La Sra. Fandos manifesta que aquest tema fa molts anys que preocupa a CiU. Explica que fa deu anys que a Barcelona, i a Catalunya, es va iniciar una campanya impulsada per la Generalitat –en aquell moment governada per CiU– anomenada «Una flor per a les dones de Kabul» i que CiU ja va lluitar per tal que les dones de Kabul no portessin el burca. És en aquest sentit que fa palès que, evidentment, si no ho volen per a les dones de Kabul tampoc són partidaris del seu ús a Barcelona ni a Catalunya. Puntualitza que, per al seu grup, l’ús del burca significa submissió, i que és una forma de domini absolutament masclista i d’anul·lació de la dona. Opina que aquest fet és contrari a la llibertat que hom vol per a les dones i homes d’aquest país, on no accepten que es produeixi aquesta submissió. Lamenta profundament que el PP no hagi acceptat l’esmena transaccional proposada per CiU i amb la qual el govern possiblement hauria acceptat la proposició. Creu que aquest és un tema molt important entorn del qual no es pot fer debat polític i amb què tots els grups han d’estar d’acord. Explica que la seva coalició ha presentat una moció en aquesta línia en un altre ajuntament, però que es tracta d’un text molt més treballat, parlat i pactat. Assenyala que CiU ha proposat al PP de treballar-ho des del Consell de les Dones, des d’Immigració, o mitjançant altres elements que permetin la prohibició d’aquest ús, ja que hi estan totalment en contra. Això no obstant, manifesta que no està d’acord amb la fórmula emprada pel PP, ja que creu que es tracta d’un tema que no es pot liquidar adaptant ordenances, sinó que cal treballar-lo molt més. Argumenta que a Lleida han decidit que es tracta d’un aspecte que cal parlar amb la comunitat musulmana per tal de fer-los entendre que cal abolir aquest ús i així evitar que hi hagi dones que es quedin tancades a casa, perquè no podran sortir al carrer amb el burca. Creu que es tracta d’un treball que cal fer conjuntament amb el Consell de Dones i el Pacte per la Immigració, i assegura que si es fa d’aquesta manera no només tindran el seu suport, sinó que fins i tot ho impulsaran. Critica que presentar una proposició a aquesta Comissió sense haver volgut acceptar cap esmena i sense el suport del govern, no és la millor manera de treballar per aconseguir que aquestes dones tinguin tot el suport necessari i poder acabar amb el burca en aquest país. Per acabar, malgrat estar d’acord amb el fons, expressa la seva abstenció i el seu desig de treballar aquest tema d’una altra forma.
s’aconseguiria que certes comunitats es tanquessin encara més, que aquestes dones es quedessin tancades a casa seva, essent encara més invisibles i impedint conèixer el nombre de persones que el duen. Es queixa que aquesta és una actitud que el PP pren davant de moltes qüestions, el fet de prohibir determinades accions a l’espai públic i amagar-les com si deixessin d’existir. Afirma que els problemes no es resolen amagant-los, sinó solucionant-los. Creu que, primerament, aquest debat cal abordar-lo en un altre marc, no en aquesta Comissió, i que s’ha de fer de forma seriosa, responsable, integral i parlant amb aquestes comunitats, per tal de poder oferir eines a aquestes dones perquè puguin escollir sense imposicions. Conclou que les solucions fàcils i populistes com la prohibició no resolen els problemes com aquest.
La Sra. Blasco indica que el marc del debat al voltant del burca té tres dimensions: la dels drets de les dones; la del laïcisme i la de la seguretat quant a la capacitat d’identificar les persones. Opina que no és creïble que un grup que nega el dret de les dones al propi cos i que està plenament vinculat a una determinada religió, defensi aquest tema des dels drets de les dones o des del laïcisme. Diu que resulta més creïble que el defensin des de l’àmbit de la seguretat. Vol fer palès que cal diferenciar el burca de la resta de mocadors i recorda que el debat que han mantingut darrerament no derivava del burca, sinó de prohibir el dret d’una noia d’anar a l’escola, el qual opina que és un dret que està per sobre dels altres. Esmenta que als països on s’ha acabat prohibint el burca, s’ha fet des de la vessant de la seguretat i no pas des de la dels drets de les dones. Critica que el PP sempre té una actitud de prohibir, endurir les lleis i contractar més policia, i diu que no és així com se solucionen els problemes. Creu que cal aprofundir en la igualtat de drets i en l’estat del benestar i garantir més autonomia personal a totes les dones. Pel que fa a la igualtat de drets, assenyala que cal dur-la a terme assumint que la realitat existent és diversa i complexa i que, en conseqüència, les respostes també han de ser diverses i complexes. Afirma que el seu grup, per damunt de la prohibició, sempre defensarà el diàleg i la mediació, ja que considera que cal escoltar aquestes dones i no decidir per elles. Assegura que cal treballar amb la comunitat, amb aquestes dones, i que s’ha de fer des del punt de vista de la igualtat de drets, respectant la voluntat de les dones i de la seva autonomia, i que només cal intervenir si es detecta que es vulneren aquesta voluntat i aquesta autonomia. Creu que aquest tema tampoc s’ha d’emmarcar en el debat d’immigració, ja que pensa que aquest és un debat dels drets i deures individuals i col·lectius que forma part de totes les polítiques. Opina que darrere del discurs del PP entorn als drets de les dones s’hi amaga un discurs també xenòfob que assegura no compartir. Insisteix que als països on s’ha prohibit el burca, no s’ha fet des de l’àmbit dels drets de les dones, sinó des de l’àmbit de la seguretat, des del qual considera que aquesta qüestió pot ser més fàcilment abordable i assumible per tothom. Conclou demanant que no s’abordi aquest debat des de la prohibició i que es faci des del diàleg i per la convivència.
La Sra. Moraleda expressa el vot contrari del PSC i diu a la Sra. Esteller que lamenta que el seu grup no retiri avui aquesta proposta i la porti on cal portar-la, que és a la Comissió Política d’Immigració, comissió en la qual tots els grups treballen tots els temes que afecten la convivència a la ciutat i l’espai on considera que cal discutir a fons la qüestió del burca, el qual pensa que té diverses perspectives a tractar per tal de no condemnar les dones que el porten a no ser presents a l’espai públic. Demana a la Sra. Esteller que rectifiqui la seva postura per contribuir al fet que aquestes dones gaudeixin de més llibertat i que presenti aquest tema al mecanisme creat per debatre els aspectes relacionats amb la immigració. Posa de relleu que es tracta de qüestions estructurals que cal començar a treballar per tal de garantir una bona convivència durant molts anys.
aprovat recentment per l’Ajuntament, el primer eix de ciutat i democràcia posa de manifest que la defensa dels drets fonamentals i democràtics ha d’estar per damunt de qualsevol particularitat cultural o religiosa. Així mateix, puntualitza que l’eix central d’aquest pla intercultural és la promoció de la interacció positiva entre les persones, i que el burca i el nicab són clares barreres, no només físiques, sinó també mentals, per promoure aquesta interacció. D’altra banda, fa palès que l’Ajuntament ja fa molt temps que treballa amb entitats com ara l’Asociación Cultural Educativa y Social Operativa de Mujeres Pakistaníes (Acesop) o Ibn Batuta, que fan una feina silenciosa, quotidiana i pedagògica de persuadir les poques dones que sortosament han arribat a Barcelona vestint el burca que se’l treguin, cosa que en la majoria dels casos ho aconsegueixen. Afegeix que aquest govern ha encarregat un informe als Serveis Jurídics per tal de conèixer quin és el marc jurídic en què es mouen, quines són les possibilitats reals de l’Ajuntament de fer ús de les ordenances per abordar la regulació o bé la prohibició del burca i el nicab a la ciutat. Diu a la Sra. Esteller que ha perdut una bona oportunitat d’intentar arribar a un acord i es queixa que amb aquesta postura posa en dubte la voluntat existent d’arribar a aquest consens. És en aquest sentit que té la impressió que per al PP és més important el protagonisme de presentar la proposició i voler prohibir aquest ús que no pas la voluntat d’arribar a un acord sobre aquest tema. Transmet el compromís del govern de compartir amb els altres grups el resultat dels informes jurídics i de dur a terme aquest debat amb més profunditat i buscant un consens i un posicionament en el qual es puguin posar d’acord tots els grups, atès que es tracta d’un tema rellevant que, tot i que no respon a una realitat molt quotidiana en nombre, és simbòlic i posa límits al respecte i al reconeixement de la convivència i la diversitat, límits que creu que cal posicionar des de la responsabilitat i l’acord.
de manifestar i s’ha de tirar endavant el treball per arribar a la prohibició. Considera innecessari passar tant de temps discutint els temes a les comissions i demana accions que es duguin a terme en el termini més breu possible. Comenta que per aquest motiu no han acceptat l’esmena, ni el fet de derivar el tema a una altra comissió, perquè creu que és un tema prou conegut i debatut i que requereix una actuació.
La Sra. Fandos repeteix que lamenta que la Sra. Esteller no hagi acceptat la transacció que el seu grup li ha proposat. Opina que hagués estat positiu que els mitjans de comunicació anunciessin que l’Ajuntament de Barcelona havia arribat a un acord per mirar de veure com es pot prohibir l’ús del burca a la ciutat, en comptes de dir que el PP es tanca en banda amb una proposició molt poc treballada. Insisteix que aquesta és una qüestió molt important relacionada amb els drets de les persones i considera que de vegades cal fer un pas enrere per poder fer un pas endavant tots junts. Reitera que ella va fer una proposta al PP amb la qual el govern també estava disposat a arribar a un acord que hagués estat positiu, ja que tots els grups estan d’acord que cal treballar aquest tema. Diu a la Sra. Esteller que, avui, amb aquesta proposició no ha aconseguit res i que CiU, quan es tracta d’abordar temes relacionats amb els drets de les persones, prefereix intentar arribar a un consens, encara que suposi modificar la seva posició inicial, que obtenir el titular que comuniqui que el seu grup ha demanat qualsevol acció. Afirma que aquesta no és la finalitat que hauria d’haver perseguit la proposició i assegura que, tot i que no s’hagi aprovat, traslladarà aquest debat allà on consideri oportú per tal que aquesta acció es pugui tirar endavant, ja que confirma la seva posició contrària a l’ús del burca, no només en els espais públics, sinó arreu. Per acabar, repeteix que aquest tema requereix un treball molt més profund amb les entitats per tal de donar a entendre a homes i dones que a Barcelona, i a Catalunya, el burca no pot existir.
El Sr. Florensa diu a la Sra. Esteller que té tota la legitimitat per presentar les proposicions que consideri convenients. No obstant això, creu que és qüestionable voler fer populisme d’un tema tan complex com aquest i que la seva inflexibilitat a l’hora de treballar aquest tema demostra que el PP només busca el titular. Vol fer palès que els grups no s’han negat a tractar la qüestió, sinó que han demanat traslladar-la i treballar-la on correspon, i critica que el PP ha preferit que la proposició no s’aprovi a traslladar el debat a un altre àmbit per aprofundir en el tema. Quant al rigor, diu a la Sra. Esteller que el seu grup s’ha de plantejar si el problema es resol amb una proposta com la que han presentat. Afirma que la realitat no és tan banal i que la prohibició no aconseguiria que les dones es traguessin el burca. Assegura que la realitat és més complexa i que cal definir si l’objectiu que volen assolir és el de no veure el problema o bé el d’evitar que la dona es vegi sotmesa a portar el burca.
La Sra. Blasco manifesta que el seu grup és molt conscient de la complexitat de la realitat i de la complexitat de les solucions. Diu que no s’arregla tot mitjançant les prohibicions i que prohibir el burca podria limitar encara més els drets de les dones que el porten i que les margina i les fa invisibles. Pensa que a Barcelona la desaparició del burca i de qualsevol altre vel integral ha de passar per un procés de conscienciació de les comunitats i de les dones que el porten, ja que creu que aquestes dones no poden viure el fet de treure-se’l com una altra imposició, sinó com un alliberament personal, i que, consegüentment, no es pot fer amb la prohibició pura i dura i plantejada sense cap voluntat de consens. Diu a la Sra. Esteller que no està defensant el dret d’aquestes dones, sinó que pretén posar-se una medalla que no li correspon, i que el que haurien de fer tots els grups és dialogar i tractar aquest tema com cal.
no pot acceptar un pacte que en modifiqui l’essència del contingut, creu que hauria d’haver acceptat la possibilitat de treballar més aquesta qüestió. Proposa oblidar aquesta moció i continuar amb la voluntat d’arribar a un acord. Insisteix que, encara que aquest aspecte no formi part del Pacte per la Immigració, el que ha volgut manifestar abans és que hi ha un espai on debatre aquests temes des d’un diàleg i un consens, com pot ser l’àmbit de la Dona. Vol aclarir, doncs, que pretenia oferir un altre context on treballar aquesta qüestió i que no retreu a la Sra. Esteller el fet que hagi portat el tema a debat.
La Sra. Moraleda expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d’ICV-EUiA, la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CiU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja.
Del Grup Municipal ERC:
6. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda rehabilitar l’edifici de l’antiga Fàbrica -Taller Oliva Artés i adequar-lo per tal que pugui esdevenir un gran centre patrimonial vinculat al MUHBA (Museu d’Història de Barcelona), on es mostri la formació de la metròpolis dels nostres dies a partir del creixement industrial.
El Sr. Florensa exposa que aquesta és una proposició que considera important, ja que pretén posar en valor una peça important del patrimoni industrial de la ciutat com és la fàbrica taller Oliva Artés del Districte de Sant Martí. Explica que es tracta d’un edifici situat al Parc Central del Poblenou, emplaçat a l’epicentre d’un conjunt industrial catalogat i representatiu de la ciutat i del Poblenou, com ara Ca l’Alier, Can Ricart o La Escocesa. Afegeix que durant molts anys Oliva Artés va funcionar com a fàbrica de motors essent, a la seva època, un centre amb un caràcter d’innovació important. Indica que en els darrers deu anys s’han proposat diversos projectes de rehabilitació i diverses propostes de remodelació, que finalment no s’han desenvolupat, i que la proposta que avui presenten té per objectiu adequar aquest edifici per tal que pugui esdevenir un gran centre patrimonial, un espai on es pugui mostrar la formació de la metròpoli a partir del creixement industrial, vinculat al Museu d’Història de Barcelona. Considera que aquest projecte amplia la proposta museística d’aquest Museu, la qual comptaria amb tres espais estratègics: l’espai tradicional de la plaça del Rei, que recull la zona monumental i la història i l’evolució de la ciutat antiga i medieval; el futur espai del Born, que representarà l’edat moderna; i la fàbrica Oliva Artés, que tindria per funció explicar el creixement industrial de la ciutat. Conclou que es tracta d’una proposta rellevant que vol recuperar i posar en valor el patrimoni industrial de la ciutat i ampliar la seva oferta museística amb una peça important d’aquest patrimoni que expliqui el paper que va tenir la indústria a Barcelona.
El Sr. Ciurana manifesta que votarà favorablement aquesta proposta per coherència, però que no entén que un projecte que està en la mateixa fase i en el mateix pla estratègic que la Casa Verdaguer mereixi el suport i la iniciativa amb els quals no ha comptat la proposició anterior relacionada amb la Casa Verdaguer. Vol aclarir que la forma en què el Sr. Florensa ha presentat la proposta fa pensar que es tracta d’una idea nova, però que en realitat es tracta d’un projecte que ja està previst en el Pla estratègic, igual que la Casa Verdaguer. Insisteix que el seu grup vota favorablement la proposta per coherència, perquè consideren lògic que es rehabiliti aquesta fàbrica, tal com ja està previst, i recorda que això és exactament el que demanaven per a la Casa Verdaguer. Conclou que donen suport a la proposta i demana al govern que s’adoni de la contradicció que ha provocat amb la seva posició davant d’aquestes dues propostes.
La Sra. Blasco expressa el seu vot favorable.
El Sr. Martí i Grau també expressa el seu vot a favor. Esmenta que la fàbrica Oliva Artés té una importància estratègica de primer ordre, tal com ja han debatut en altres ocasions. Assegura que han tractat aquest tema amb profunditat amb ERC i que consideren factible la proposta d’accelerar aquest projecte d’acord amb els principis genèrics del pla del Museu. Indica que aquest és un dels eixos més significatius del projecte museístic del Museu d’Història i que, atesa la importància de la fàbrica i del seu entorn, la importància que té per al barri del Poblenou i la importància que té finalitzar aquest parc de Poblenou, el govern hi vol donar la mateixa prioritat que hi dóna ERC. Es mostra satisfet per l’acord unànime al qual han arribat tots els grups en relació amb els nous plantejaments generals que el Museu d’Història vol desenvolupar. Assenyala que és un dels museus que més ha modificat la seva estratègia darrerament, sobretot des del canvi de direcció que es va produir ara fa dos anys, ampliant el seu paper i donant resposta a una demanda ciutadana de més presència de la història i la memòria urbana en el si de la ciutat. Posa de relleu que aquest projecte ja està molt desplegat i compta amb moltes activitats endegades i un pla estratègic molt consolidat, i té el suport unànime, no només del que es farà de forma immediata, sinó també dels elements planificats per al futur. Conclou que es tracta de l’encert d’una acció impulsada pel govern i felicita l’equip directiu del Museu d’Història, especialment el seu director, Joan Roca.
El Sr. Florensa agraeix el suport de tots els grups. Vol aclarir que en cap moment ha posat en qüestió que aquesta iniciativa formés part del Pla estratègic ni s’ha volgut atribuir cap idea, sinó que ha pretès explicar les conseqüències derivades de rehabilitar un espai com la fàbrica Oliva Artés i els efectes que tindrà respecte a l’oferta museística del Museu d’Història de Barcelona. Quant a la contradicció esmentada pel Sr. Ciurana, indica que ERC va demanar que es contemplés aquesta acció pressupostàriament quan es van negociar els pressupostos. Opina que aquesta és una diferència significativa respecte a la proposició anterior, amb la qual han aconseguit que hi hagi els recursos necessaris per prioritzar la rehabilitació d’aquest element i recuperar aquest espai per tal que formi part del Museu.
El Sr. Ciurana suposa que el pressupost que han pactat és el del 2010 i que no tindran cap inconvenient en dir-los la xifra que han acordat per al projecte de l’Oliva Artés i quan es començarà a executar. Pregunta quan començaran les obres, quin cost tenen i quan es convocaran els concursos corresponents.
El Sr. Martí i Grau apunta que cada cosa vindrà al seu temps, que avui aproven una proposta que diu que rehabilitaran la fàbrica Oliva Artés i que s’han pres tots els acords per tal de dur a terme el projecte. Agraeix a ERC la facilitat de poder debatre a fons aquesta iniciativa i la predisposició per arribar a un acord a fi de desenvolupar-la. Manifesta que si el govern dóna suport a la proposició és perquè està convençut de poder-la tirar endavant. Tanmateix, explica que cal acabar els estudis i el projecte executiu de transformació de la nau, que quan es finalitzin hi haurà el pressupost i el calendari, i que es facilitarà tota la informació quan es tinguin les dades concretes. Repeteix que en aquest moment el que fan és donar suport a una proposta d’ERC amb la qual estan plenament d’acord i que s’ha desenvolupat correctament. Diu al Sr. Ciurana que la rehabilitació d’un edifici no es pot decidir entrant una proposta dos dies abans de la Comissió, que cal treballar els assumptes de manera reposada i aprofundida i arribar als elements d’acord suficients per poder adoptar les mesures polítiques corresponents en aquesta Comissió.
El Sr. Martí i Grau expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs
7. Es demana que l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant el Consorci d’Educació de Barcelona, faci una avaluació sobre el nivell de coneixements en llengües estrangeres dels alumnes dels centres sufragats amb fons públics, detectant els punts forts i febles, les necessitats i mancances, així com les propostes de millora, i informi a aquesta Comissió en el termini de tres mesos.
El Sr. Ardanuy fonamenta aquest prec en un seguit d’anàlisis d’unes dades que indiquen que s’ha d’intensificar el coneixement dels idiomes estrangers al sistema educatiu. Apunta que, d’una banda, una ciutat com Barcelona, que es planteja molts reptes des del punt de vista econòmic, del món de la recerca i una aposta com a ciutat ubicada en el món i, d’altra banda, la mancança en l’aprenentatge de l’idioma estranger –bàsicament l’anglès– reflectida en alguns informes europeus, demostren aquest fet. Puntualitza que les empreses que creen nous llocs de treball demanen en un 86,5% dels casos que els empleats tinguin coneixements d’un idioma estranger; que el 21% dels aspirants a aquests llocs de treball són rebutjats durant les entrevistes per no tenir coneixements d’idiomes i que, segons les dades del Departament d’Educació, el 46% dels alumnes no superen les competències bàsiques d’anglès exigides pel sistema educatiu. Atès que el PAM 2008-2011 diu que només fa referència a la formació en llengües estrangeres en relació amb potenciar-la a la xarxa d’escoles d’adults i amb ampliar equipaments culturals com la Casa de les Llengües, considera necessari que el govern avaluï el nivell de coneixements de llengües estrangeres de la ciutat, faci una anàlisi de les mancances d’aquest àmbit i proposi solucions, conjuntament amb el Consorci d’Educació, per millorar aquesta circumstància. Sol·licita que aquest estudi s’elabori en el termini de tres mesos i ofereix la seva col·laboració per assolir-ho.
La Sra. Moraleda exposa que en aquest moment disposen de dos informes elaborats sobre una mostra de centres i publicats pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. Comunica que un d’aquests informes es titula «La situació de la llengua anglesa al batxillerat a Catalunya entre els anys 2000 i 2004» i que l’altre informe reflecteix els resultats de la llengua anglesa de l’alumnat de quart d’ESO de Catalunya l’any 2006. Afirma que, mitjançant aquests dos informes, tenen, des de fa temps, dades referents a la situació de la llengua anglesa a Catalunya. Indica també que el Departament d’Educació fa dos anys que avalua els nivells de competència assolits a sisè de primària en diferents matèries per tal de conèixer el grau d’assoliment de competències bàsiques per part de l’alumnat que acaba l’educació primària, i que aquest curs s’ha incorporat una prova de comprensió escrita i oral en llengua estrangera a aquesta avaluació. Explica que la gran majoria de l’alumnat farà aquesta prova en anglès, atès que és la llengua més sol·licitada per les famílies, i que amb aquesta prova s’inicia un procés de seguiment sistemàtic i evolutiu del nivell de coneixements de llengües estrangeres de l’alumnat. Conclou que el Consorci estarà en disposició de poder tenir aquestes dades, no d’aquí a tres mesos, sinó més endavant, ja que estan vinculades a la prova esmentada.
El Sr. Ardanuy manifesta que la prova de sisè de primària ja està feta i que les proves de quart d’ESO també s’han fet. Això no obstant, puntualitza que no només els demanen que facin una anàlisi de la situació, la qual ja considera important, sinó que avaluïn les polítiques que es duen a terme en aquests moments i, amb la informació obtinguda arran d’aquestes proves, elaborin un pla per donar resposta a aquesta mancança. Opina que es tracta d’una problemàtica que se’ls escapa i que tots els grups estarien d’acord en invertir els recursos necessaris possibles per superar aquesta situació. Reconeix que el Consorci d’Educació ja compta amb algunes eines de treball en aquest sentit, amb tot, demana més exhaustivitat i la col·laboració de l’Institut Municipal d’Educació per elaborar un pla específic.