núm. 15 juliol 2005
XII Fòrum Barcelona
de Seguretat Viària
La Unitat de Suport Diürn,
especial per a dies festius
Sector de Seguretat i Mobilitat
13a entrega de postals
col·leccionables
Els Jocs de Quebec,
a tocar
B a rc elona
2
La imatge
3 B
a rc elona
Índex
Editorial
- Arriba la Carta Municipal
De portada
- Nou llibre de civisme per a nens i nenes
A fons
- Nova USD, reforç de servei als festius
Notícies GuB
- Una nova aplicació de gestió d’incidències - Lliurament de galons als vuit nous sergents - Consells de seguretat viària per a motos
Bravo Charlie November
- Cop a una xarxa de falsificació de roba - Més vigilància sobre gossos
Som notícia
Formació
- Actuar en situacions d’emergència
Seguretat viària
- Unió de forces contra la sinistralitat - Més corresponsabilitat i regles específiques
L’expert opina
- Entrevista a Carme Miralles, experta en mobilitat
Parlem de
- L’Eixample, el mirall de ciutat
Taula rodona
- Els nous usos de les platges urbanes
Recorda
- La conducció i cura dels vehicles policíacs
Marc Legal
- La modificació del dret de família
El reportatge
- Cloenda del programa d’educació viària
Un apunt d’història
- Ribé i l’atemptat a la sala Pompeia als 20
La nostra gent
- Esport i servei, combinables a la GU
Activitats esportives i socials
- Competir als Jocs
- Urbans motoristes agermanats - Tir al plat a Tarragona
- Guàrdies al futbol sala
El tauler
Els nostres convidats
- Daniel Sánchez Llibre, president del R.C.E. Espanyol
Desconnecta
- Passatemps i humor
5
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona Edita:Guàrdia Urbana.
Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
ccmail: GU_REVISTA
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Eva Llo-rach, Carme Pallarés, Miquel Fernàndez, Ser-gi Amposta, Jordi Riera, Juani Gómez, Màrius Comorera, Mònica Navas, Susana Suárez
Director:Evelio Vázquez
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Coordinació:Mònica Navas ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació: Joan Serra
Redacció i fotografia: Susana Suárez, Laia Ruiz
Col·laboradors en aquest número: Joaquim Arandes, Salvador Auberni, Maribel Cruset, Manel Cumelles, Joan Rabaixet, Carles Reyner
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001
B a rc elona
4
Editorial
E
l passat divendres 17 de juny el plenari de l’Ajuntament va aprovar l’avantprojecte de la Carta Municipal, fruit d’un acord previ entre l’alcalde Joan Clos, el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura i el ministre d’Administracions Públiques, Jordi Sevilla. A partir d’ara només resta l’aprovació del Consell de Ministres, que es preveu a finals de juliol i la posterior tramitació parlamentària al Congrés dels Diputats a partir de setembre. Serà aleshores quan la carta podrà adquirir rang de llei.La nova "Llei de Barcelona" permetrà a l'Ajunta-ment involucrar-se en la gestió de diferents infra-estructures estatals, com ara ports i aeroports, així com un augment en la participació en els impostos estatals a través del reconeixement d’un Règim Fi-nancer Especial que li atorgarà més capacitat de decisió en la gestió dels seus ingressos.
Des de la perspectiva de la seguretat i la mobi-litat, el nou text suposa també el reforç de l’autori-tat local i de l’alcalde en aquestes matèries. D’a-questa manera el consistori podrà aplicar mesures com la immobilització cautelar d’un vehicle i la in-tervenció del permís de conduir en cas d’infraccions greus i reiterades. Pel que fa a la seguretat ciuta-dana s’assegura i regula la participació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat ai-xí com dels membres del Poder Judicial i del Ministeri Fiscal en els òrgans consultius i de Partici-pació Ciutadana de l’Ajuntament a través de la Junta Local de Se-guretat.
La Carta Municipal fixa també les competències de la Guàrdia Urbana, reconeixent-li, i aquesta és la novetat, funcions de policia judicial de proximitat. Un cop l’Estat modifiqui la Llei Orgànica del Poder Judicial per crear la Justícia de Proximitat –tal i com demana la Carta– els agents podran auxiliar els jutjats, els tribunals i el ministeri fiscal així com efectuar les diligències de prevenció o la custòdia dels detinguts.
Després d’anys i anys de reivindicacions d’un marc legal que doti Barcelona de més autonomia fi-nancera i política, i de complexes negociacions en-tre les diferents administracions i enen-tre els diferents partits polítics, finalment la nostra ciutat tindrà una llei pròpia d’acord amb el paper que desenvo-lupa dins l’Estat i com a capital de Catalunya.
Una altra bona notícia per a Barcelona –i tam-bé per a la Guàrdia Urbana- ha estat la incorpora-ció al mes de juny de 89 nous agents de la darrera promoció i la convocatòria al maig de 100 noves places que s’afegeixen a les 516 acumulades des de l’any 2000. D’aquesta manera es preveu que a finals d’any la plantilla del Cos compti amb més de 2.500 efectius preparats per fer front als reptes i a les res-ponsabilitats que li atorga la Carta Municipal.
Arriba la Carta
Municipal
El nou text reconeix al
cos de la Guàrdia Urbana
funcions de policia
B a rc elona
5
De portada
E
ls nens i les nenes que han participat en l’elaboració del llibre "Mobilitat i civisme. El llibre dels nens i les nenes de Barcelona" van ser els grans protagonistes de la jornada que es va celebrar el passat 28 d’abril a l’Ajuntament de Barcelo-na. Els monitors d’educació viària van acompanyar els seus alumnes a la presen-tació, que va ser dirigida pel presentador del programa INFO K del canal 33,Manuel Alías.Les estrelles convidades a la presentació del projecte van ser Els Lunnis, els populars personatges infantils de TVE, que van enviar una delegació per felicitar als participants i amenitzar la jornada.
Aquest llibre s’ha realitzat amb una selecció de les aportacions dels alumnes dels diferents centres participants. La iniciativa forma part d’un projecte que s’ha engegat enguany amb motiu de l’Any del Llibre i la Lectura i és la primera d’aquestes característiques a tota la comunitat europea.
La idea ha estat fer reflexionar els menors sobre els seus desplaçaments diaris a través de dibuixos, auques i redaccions. En total, 13.000 alumnes de primària de 103 escoles de tots els districtes de Barcelona han participat en l’activitat amb un total de 6.701 aportacions. El llibre recull les 200 millors contribucions i es repartirà gratuïtament a les escoles participants abans d’acabar el present curs escolar per ajudar a altres nens de la ciutat a reflexionar també sobre la seguretat i el civisme.
Els alumnes que hi han treballat cursen el cicle
Nou
llibre
de civisme
per a nens i nenes
de primària –tenen entre sis i dotze anys– i s’han dividit en tres grups d’edat per tal d’elaborar la seva aportació al projecte. Els més petits, de sis i set anys, han explicat, a través de dibuixos, conductes i situacions que veien pel seu carrer en les seves accions de mobilitat diàries. Els de segon cicle de primària, entre vuit i nou anys, han plantejat idees per millorar el seu barri i el seu recorregut de casa a l’escola. Per últim, els nens i nenes més grans –a partir de nou anys–, han explicat com actuen i com es desplacen ells per la ciutat.
El projecte ha comptat amb diversos padrins.
El llibre és una iniciativa
d’educació viària que es
presenta dins de l’Any del
Llibre i la Lectura
El Saló de Cent de l’Ajuntament va ser l’escenari de la presentació del projecte del
primer llibre de mobilitat i civisme fet per i per a infants. A l’acte hi van assistir
200 alumnes, participants al programa d’Educació Viària a les Escoles de la Guàrdia
Urbana, que han col·laborat en la publicació, juntament amb els seus monitors.
B a rc elona
6
De portada
Entre ells, el regidor de la Comissió de Seguretat i Mobilitat,Jordi Hereu, que va ser el primer en pujar a l’escenari amb quatre nens i nenes. Hereu va felicitar els alumnes de primària per la participació en el llibre, posant especial atenció al
grup dels petits. Per la seva banda, el cap de la Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró, va pujar amb els nens i nenes de vuit i nou anys, a qui va agrair la seva participació, assegurant que
"s’havia captat molt bé l’esperit de convivència i respecte que el projecte vol transmetre". Vilaró va destacar la feina dels monitors com a precursors del llibre. Per la seva ban-da, la regidora d’Educació, Marina Subirats, va apadrinar els més grans, entre deu i dotze anys, i va recordar la importància de posar en pràctica tot allò que s’ha après durant l’elaboració del llibre i les sessions amb els monitors.
Els veritables protagonistes, però, van ser els infants, que van explicar en primera persona com havien es-collit el tema de la seva intervenció, allò que volien transmetre a través dels seus dibuixos, auques i rodolins i els comportaments incívics que vol-drien canviar.
L’alcalde, Joan Clos, va tancar l’acte amb un parlament on va expli-car als menuts els signes que omplen
Xavier Vilaró va destacar
la feina dels monitors del
Servei d’Educació Viària
en aquest projecte
Per a vianants
- La vorera és el lloc per on circulen els vianants. - Utilitza els passos de vianants i semàfors. - Abans de creuar mira a dreta i esquerra. - Creua sempre en línia recta, mai en diagonal.
Per a usuaris de cotxe
- Els nens menors de 12 anys han de seure als seients del darrere o del davant amb una cadireta especial.
- S’ha d’utilitzar el cinturó de seguretat, tant davant com darrere. - No llançarem res per la finestra.
- Per pujar i baixar del cotxe ho farem per la porta que dóna al costat de la vorera.
Per a usuaris de bicicleta
- Hem de circular al costat de la vorera. No farem ziga- zagues. - Adequa la velocitat al paviment i vigila en els revolts.
- A l’hora de realitzar un canvi de direcció, l’has de fer amb temps, claredat i senyalitzant la maniobra.
- No oblidis portar el casc i roba clara o reflectant per ser vist. - Està prohibit enganxar-te a un vehicle i circular per les voreres.
Per a usuaris de moto
- Passa les revisions puntualment. - Duu a sobre la documentació.
- Porta sempre els llums d’encreuament encesos.
- Porta sempre el casc, homologat i cordat, igual que el teu passatger si portes.
- Fixa’t en el moviment dels altres vehicles i dels vianants. Fes atenció especial als infants i a la gent gran.
Recomanacions bàsiques per a la seguretat:
7
7
les parets del Saló de Cent i la importància de la convivència entre cultures diferents.
La publicació d’aquest llibre fet per i per a infants coincideix amb l’Any del Llibre i la Lectura al territori espanyol, però a més, forma part del programa educatiu que des de 1956 desenvolupa la Guàrdia Urbana a les escoles de la ciutat. Mai abans s’havia realitzat un projecte d’aquest tipus que, a més, ha rebut el suport de la Unió Europea.
La col·laboració entre la Unió Europea i la Guàrdia Urbana s’ha establert a través de PAU Education, una entitat que treballa en projectes d’arreu del món i com a assessora en matèria educativa d’organitzacions internacionals com UNESCO, UNICEF i la Comissió Europea. Precisament una de les principals especialitats d’aquesta entitat és la seguretat viària, i per això va crear en l’àmbit internacional una plataforma anomenada youth-on-the-road, que promou iniciatives creades per joves i desenvolupades a nivell local en cent ciutats europees. En aquesta ocasió li ha tocat el torn a Barcelona, que s’inscriu d’aquesta manera en el projecte de potenciació de l’educació viària
global des d’un punt d’actuació local.
La xarxa de PAU Education implica als joves de tota la Unió Europea en la seguretat viària i ha estat l’eina de connexió entre les escoles participants i l’organització a l’hora de fer arribar el material educatiu.
L’objectiu primordial tant del programa educatiu com del llibre ha estat conscienciar els infants que poden fer molt per millorar el seu entorn i la seva seguretat quan es mouen per la ciutat. Un objectiu que la Guàrdia Urbana porta gairebé 50 anys fomentant des del seu Servei d’Educació Viària amb el Programa d’Educació Viària a les Escoles.
A dalt, un moment de l’acte, presentat per Manuel Alías. A baix, foto de família dels monitors d’educació viària i els alumnes, amb l’alcalde, el regidor de Seguretat i Mobilitat i el cap de la Guàrdia Urbana
B a rc elona
8
A fons
El servei als festius es
reforça
amb la USD
L’1 de juliol va entrar en funcionament la Unitat de Suport Diürn, com a reforç del
servei en dies festius i cap de setmana. La USD comptarà amb una plantilla de 40
agents i pretén convertir-se en ajuda i complement en els àmbits de trànsit,
poli-cia administrativa i seguretat ciutadana.
P
renent com areferent l’èxit i l’eficiència de l’organització centralitzada de la nit, la Guàrdia Urbana ha posat en marxa el projecte de la Unitat de Suport Diürn (USD), un servei fonamentalment operatiu que va començar la seva activi-tat l’1 de juliol.
La creació d’aquesta unitat respon a la voluntat de l’organització d’optimitzar els recursos per donar una millor resposta a les demandes ciutadanes durant el cap de setmana i els festius, dies en els
quals es concentren un gran nombre d’actes lúdics, esportius i reivindicatius a la ciutat. Per oferir un millor servei en aquests casos i reforçar l’actuació dels companys de cap de setmana en altres campanyes i intervencions, es crea un grup perma-nent i estable de 40 agents, tres caporals, un sergent i un inspector.
Neix amb un caràcter eminentment àgil, poten-ciant la mobilitat dels agents en escúter i apostant per l’efectivitat, capaç de respondre eficientment i en un temps mínim a les demandes no planificades. Organitzativament aquesta unitat es fa dependre
en l’organigrama de la Divisió Territorial. Funcio-na molt coordiFuncio-nadament amb la Divisió de Coordi-nació. Els comandaments de la USD planificaran setmanalment els serveis a cobrir. La unitat s’ha ubicat a la Zona Franca, i aprofita els recursos mòbils existents a aquelles dependències, que no s’utilitzen el cap de setmana.
Personal motivat
Una de les característiques principals del perso-nal que s’integri a aquesta nova unitat és la impli-cació en la seva feina. Es vol apostar per un equip de professionals poc variable, que van sol·licitar voluntàriament aquest destí i que treballaran amb flexibilitat horària i unes premisses d’agilitat de resposta molt exigents. La USD prestarà servei de reforç a totes les unitats i especialment en els actes de ciutat, però sense oblidar donar suport a les unitats territorials en el cap de setmana. Concen-trarà esforços en la disminució de l’accidentalitat (garantint la seguretat viària i la disciplina), denun-ciant les infraccions administratives que més afec-ten la qualitat de vida (actes incívics, ocupacions de l’espai públic, sorolls) i actuant contra els delictesin fragantique més alarma social provoquen.
La USD arrenca amb una
plantilla prevista de 40
agents, tres caporals, un
sergent i un inspector
B a rc elona
9
9
Notícies GuB
Una nova
aplicació
de gestió d’incidències
L’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa durant el mes d’abril un nou servei
de gestió de les incidències, reclamacions i suggeriments ciutadans,
complementa-ri al telèfon del civisme que va arrencar el passat mes de febrer. La nova aplicació
de gestió pren el nom d’IRIS (Incidències, Reclamacions i Suggeriments).
L
’IRIS és un nou pas en la millora del nou servei d’atenció ciutadana, després de la posada en funcionament del900 226 226, el telèfon de civisme. L’objectiu d’aquesta aplicació informàtica comuna a tots els serveis municipals és centralitzar la gestió dels processos d’atenció a través de tots els canals de contacte a disposició dels ciutadans: telèfon, internet, intranet i mitjans escrits.L’IRIS permetrà agilitar i accelerar la derivació de les peticions als serveis municipals responsables
de la resolució de la demanda i facilitarà la consul-ta de l’esconsul-tat de la petició en qualsevol moment del circuit per l’organització interna de l’Ajuntament.
A la Guàrdia Urbana es van programar quatre sessions formatives a l’abril per a tot el personal. En total, 57 persones van rebre formació del nou IRIS, que funciona des del 25 d’abril per a tot l’Ajunta-ment. La implantació, però, ha estat progressiva, i de moment, l’IRIS conviu amb l’antic Programa de gestió de queixes i suggeriments (ITC), fins que totes les queixes de l’ITC hagin estat tancades.
Lliurament de galons
als sergents ascendits
E
l passat mes d’abril es van lliurar els galons als vuit nous sergents que han superat la última fase de promoció. La Direcció de la Guàrdia Urbana va voler celebrar un acte oficial i senzill de reconeixement als ascendits (per ordre de promoció): Francisco Herrera Lozano, Agustín Hernando Maldonado, José Álvarez Araujo, Rodolfo Barón Martí-nez, Eduard Fornells Pérez, Ángel Tomás Santos Gómez, Manuel Sierra Parra iÁngel Sagues Gil. L’acte, celebrat a
l’edifi-ci de Prefectura, va ser presidit pel cap de la Guàr-dia Urbana,Xavier Vilaró; l’intendent major i segon cap de la Guàrdia Urbana,Evelio Vázquez; i l’inten-dent de la Divisió de Seguretat,Jesús Hernando.
B a rc elona
1
10
Coherent amb el seu afany pedagògic i preventiu d’accidents i conductes
perillo-ses dels conductors de vehicles, la Guàrdia Urbana participa en uns vídeos de
segu-retat viària per a motoristes emesos a Canal 25. El programa es diu “Motomania” i
està adreçat integrament als usuaris de motos i ciclomotors.
L
a col·laboració va néixer fa més de set anys, quan l’escola de mecànica per a motos Motomania va voler fer un programa televi-siu relacionat amb el món de la motocicleta al 100%. Després de molts esforços, fa cinc mesos es va mostrar el programa pilot a diferents cadenes i va interessar a Canal 25, que se’n va fer càrrec de la seva emissió. Aquesta emissora manté relacions amb altres cent cadenes d’àmbit nacional i s’ha compromès a ampliar la retransmissió de Motoma-nia a un mínim de 50 canals de la resta de l’Estat en els pròxims mesos.El programa consta de vàries seccions relaciona-des amb les motos, com "Tu moto a punto" o
"Novedades del mercado", i la secció on col·laboren la Guàrdia Urbana i Gemocat (Gestió del Motoci-clisme Català):"Seguridad Vial".
SegonsAbraham Moya, responsable del projec-te, la col·laboració amb la Guàrdia Urbana va començar fa més de dos anys amb la participació conjunta a les 24 Hores de Montmeló, que va ser l’origen d’una bona relació que encara dura. L’enca-rregat de donar els consells de seguretat als vídeos és l’intendent de la Unitat de Circulació, Josep Royuela. D’aquest membre de la Guàrdia Urbana, Moya lloa la seva capacitat i el seu esperit de cooperació.
Ja fa dos mesos que el programa s’emet, i ja ha ampliat la seva emissió a tres cadenes més relacio-nades amb Canal 25. Fins al moment, s’han tractat temes com la posició correcta dels braços en conduir una moto, com evitar els angles morts dels vehicles o com evitar vicis en la conducció. Podeu consultar-los a la pàgina web del programa www.motomania.es.
Motomania té una durada de mitja hora i s’emet cada diumenge a partir de les 17.30 al Canal 25 de Barcelona. Els dissabtes, a les 14.30, aquesta cade-na reemet l’edició de la setmacade-na anterior.
El responsable està decidit a continuar la col·laboració amb la Guàrdia Urbana, tot i el creixe-ment del programa i l’ampliació de l’emissió a d’al-tres cadenes de l’estat perquè considera que “ens coneixem i treballem molt bé junts”.
L’intendent Josep Royuela, de la Unitat de Circulació, en una seqüència d’un vídeo emès a Motomania
El programa de Canal 25
Motomania s’emet els
diumenges a partir de les
17.30 durant mitja hora
Consells de seguretat
viària per a
motos
B a rc elona
11
L
es sospites de venda de productes de primeres mar-ques falsificats en un domicili del carrer Assaonadors van portar la Guàrdia Urbana a començar un operatiu de vigilància a la zona. El dispositiu va culminar el tres de juny amb la presen-tació de proves suficients aljutjat de guàrdia i l’obtenció de dues ordres d’entra-da i escorcoll al domicili i un magatzem situat al carrer Seca. En l’operació, els agents van intervenir prop de 3.600 peces de roba, bosses de mà i colònies amb un valor estimat al mercat de prop de 300.000
euros i 1.300 euros en metàl·lic, atribuïbles en una primera hipòtesi a la venda d’aquests productes fraudu-lents. Tanmateix, es va inter-venir gènere de dues botigues properes que presumptament provenien de la xarxa de falsi-ficadors descoberta a aquests immobles d’Assaonadors. L’operació va suposar la detenció de set persones, amb edats compreses entre els 17 i els 42 anys. Totes elles van ser acusats d’un delicte contra la propietat industrial i intel·lectual. La intervenció va significar el desmantellament de la xarxa de falsificadors.
Cop a una
xarxa
de falsificació de roba
Bravo Charlie November
La denúncia dels representants legals de marques afectades per la falsificació dels
seus productes va posar sobre avís a la Guàrdia Urbana de les activitats
fraudu-lentes que es podien produir a un local i un domicili del carrer Assaonadors. Es va
muntar un dispositiu que va confirmar les sospites i va acabar amb la xarxa.
A
l maig, la Guàrdia Urbana va realitzar una campanya de vigilància intensiva de l’acompliment de la legislació sobre ti-nença de gossos, seguint el Pla de Civisme 2005 de l’Ajuntament.La campanya es va centrar en informar als ciutadans amb animals de companyia –principal-ment gossos– de les obligacions i responsabilitats adquirides amb els seus animals, sobretot als espais públics. Així, les principals actuacions de la Guàrdia Urbana van adreçar-se a informar sobre comporta-ments incívics com no recollir les deposicions dels gossos. També es va informar, per exemple, de l’obligatorietat d’inscriure l’animal al cens munici-pal i realitzar-ne les pertinents comunicacions de
baixa, cessió o canvi de residència; també de la identificació de l’animal mitjançant el xip subcuta-ni i, en cas de ser un gos de raça perillosa, l’obten-ció de la llicència administrativa, els certificats d’aptitud i de capacitat física i la tinença de l’asse-gurança de responsabilitat civil.
Tots els efectius de la Guàrdia Urbana han dedicat especial atenció al compliment d’aques-tes normes durant la campanya d’enguany. A més, es van posar en marxa 24 patrulles especials –dues per districte més la Secció Canina i la Divi-sió Nocturna– que van rebre el suport dels equips de recollida d’animals de l’Agència de Salut Públi-ca de Barcelona i van centrar la seva atenció en els gossos considerats de races perilloses.
B a rc elona
12
El programa "Entre línies" de TV3 va
contactar amb la Guàrdia Urbana per
realitzar un reportatge de les intervencions
del Cos de policia municipal sobre
l’activi-tat dels netejavidres a la ciul’activi-tat.
L’equip de periodistes del canal televisiu va
filmar diverses actuacions d’agents a les
cruïlles de l’avinguda Diagonal amb el
carrer Casanova i la mateixa avinguda amb
el carrer Lepant.
Som notícia
El passat mes de maig
54 policies del Departament de Policia de
Nova York van visitar la ciutat de Barcelona.
Durant la seva estada, van tenir temps per
assistir a una trobada amb el regidor de
Seguretat i Mobilitat, J
J
or
r
di
i
He
e
re
e
u, al Saló de
Cròniques de l'Ajuntament. La seva visita va
ser seguida per un fotògraf d’El Periódico.
El dimecres 4 de maig, un altre equip
de TV3 va filmar diverses escenes per
la zona de Les Rambles sobre l’actuació de
B a rc elona
13
Formació
L
a comissió té com a funció principal recollir les necessitats formatives de les diferents unitats i la posterior programació de contin-guts per poder establir protocols d’interven-ció per intervenir amb eficàcia i eficiència en situa-cions d’emergència. A més, per aconseguir una ac-tuació coordinada, s’ha elaborat també un pla es-pecífic de formació adreçat a tots elsnivells de personal. Així, dins de l’ac-tual període de Formació Policial Permanent es duu a terme la ins-trucció específica d’actuació de la Guàrdia Urbana en situacions d’e-mergència, un curs que al mes de juny haurà d’haver realitzat la tota-litat de la plantilla operativa.
Objectius específics
A partir del Pla Municipal Bàsic d’Emergències elaborat per
l’Ajunta-ment es van treballar els diferents plans especials anomenats Plans Municipals Específics d’Emergèn-cia. És en aquests plans municipals en els quals es basa el programa de formació que s’està desenvo-lupant actualment a la Guàrdia Urbana.
L’objectiu general que es persegueix amb la for-mació és que tothom conegui i assumeixi les nor-mes bàsiques d’actuació i la coordinació amb els al-tres estaments intervinents en tota situació d’e-mergència. En un segon estadi, també es pretèn conèixer i preveure possibles reaccions i efectes en les persones com a conseqüència de l’emocionalitat que es viu en situacions adverses extremes. El re-cordatori i actualització de coneixements d’aquesta
Actuar en situacions
d’
emergència
La publicació de la instrucció 013/2004 sobre les actuacions que s’han de portar a
terme en situacions d’emergència ha implicat la creació d’una Comissió de
Forma-ció en Situacions d’Emergències i la posada en marxa a la Guàrdia Urbana d’un
pro-grama de formació per afrontar aquests moments extrems.
La totalitat de la plantilla
operativa haurà realitzat
al juny la formació en
situacions d’alerta
qüestió en formació tindrà dues fases. La primera consta de la formació específica adreçada a l’esca-la superior, executiva i intermèdia, i de l’esca-la formació de caporals i agents amb una metodologia activa i participativa. D’altra banda, la segona fase estarà dedicada a sessions pràctiques i de seguiment, amb l’objectiu específic de mantenir un grau d’activació que possibiliti la reacció immediata, ordenada i efi-caç del personal davant les emergències, així com d’assumir el rol a desenvolupar en cadascuna de les fases d’activació davant l’emergència.
B a rc elona
14
Seguretat viària
L
a reducció de l’accidentalitat és una de les grans prioritats de l’Ajuntament. Amb l’objec-tiu d’aglutinar esforços en aquesta línia es va crear un pla interdepartamental que implica la participació de diferents institucions, empreses i agents socials que actuen per ampliar la seguretat viària municipal. Al capdavant es trobaMercè Na-varro, la responsable del Pla Municipal de Segure-tat Viària (PMSV), depenent de la Direcció de Ser-veis de Mobilitat encapçalada perÀngel López.Les directrius no són noves i el diagnòstic ja és conegut pels professionals avesats en seguretat viària: s’ha de millorar la conducta dels usuaris a través de l’educació i la formació per la mobilitat, la informació i la comunicació per prevenir acci-dents. En aquesta reeducació, es contempla impar-tir disciplina viària als usuaris per augmentar la consciència de responsabilitat. També el treball conjunt amb els fabricants de vehicles per produir vehicles més segurs i crear sistemes més eficients; i la millora de les infrastructures i la via pública. Una filosofia de treball que Navarro professa:"les ini-ciatives aïllades són menys efectives que les que impliquen un treball en equip".
Existeix el convenciment en la Direcció de Ser-veis de Mobilitat que la clau del funcionament del Pacte per la Mobilitat és la representativitat que ofereix a totes les entitats i els actors socials. Al de-partament, són conscients del paper rellevant de la
La nova responsable municipal del Pla Municipal de Seguretat Viària 2004-2007
és Mercè Navarro. Aquest pla representa l’acord entre les entitats i actors de la
se-guretat viària a la ciutat, encapçalat pel Sector de Sese-guretat i Mobilitat junt amb
la Guàrdia Urbana.
Guàrdia Urbana i les seves campanyes de sensibilit-zació. Coneixen i pretenen mantenir la feina del Cos enfocada a potenciar la conscienciació ciuta-dana envers qüestions de seguretat i mobilitat, per exemple, amb el Programa d’Educació Viària a les escoles, que compleix 50 anys al 2006.
Des d’aquesta àrea, es pretèn continuar treba-llant en la millora de les pautes de comportament del conjunt de la societat civil a través de l’educa-ció dels infants i d’altres col·lectius, com la gent gran o els motoristes, dos grups de població sensi-blement afectats pels atropellaments i els accidents de trànsit amb víctimes a la ciutat.
Totes aquestes polítiques s’engloben dins el Pla Municipal de Seguretat Viària. Un pla que ara en-capçala per Mercè Navarro, professional de l’Admi-nistració amb un bagatge social i una orientació a la comunicació clau per als objectius de millora.
Unió de forces
contra la sinistralitat
“Les iniciatives aïllades
són menys efectives que
les que impliquen un
treball en equip”
1
15
Més corresponsabilitat i
regles
específiques
El XII Fòrum Barcelona de Seguretat Viària, celebrat el 22 de juny, apunta cap a la
valoració responsable del risc i la disciplina com a factors de millora de la
segure-tat viària. Els experts van coincidir en la necessisegure-tat de crear un reglament específic
de trànsit urbà i seguir treballant en reforçar la seguretat dels punts de risc.
E
l XII Fòrum Barcelona de Seguretat Viària va debatre en el marc de les Drassanes Reials les tendències en la gestió de la mobilitat a les grans ciutats. Un dels punts claus de les reflexions va ser la valoració de l’efectivitat dels ac-tors viaris. La Guàrdia Urbana és precisament un d’aquests actors, i va participar a la jornada amb les exposicions de l’intendent major i cap de la Divisió de Trànsit, Diego Rodríguez Borrega i el sotsins-pector i cap de la Unitat d’Accidents,Manuel Haro. Durant la jornada, es va plantejar la necessitat de treballar en la conscienciació ciutadana per la valoració responsable del risc. Es tractaria de millo-rar aquest factor humà, no lineal, que influeix de manera evident en les conseqüències de la mobili-tat –estudis recents demostren que suposa entre el 70% i el 90% dels factors de risc d’accidentalitat–. Un altre dels punts forts del debat va ser la dis-ciplina viària. Les dades confirmen que els elements de control i disciplina dissuasius -com els radars, les fotodenúncies, la presència policial o els sistemes tecnològics- són efectius en el descens dels índexs d’accidentalitat. Cal, doncs, contemplar aquest ti-pus de sistemes de denúncia com un clar element de seguretat viària. Una alternativa, que tant Rodrí-guez com Haro van destacar en les seves presenta-cions, és el treball de la Guàrdia Urbana sobre els punts de risc, que ha aconseguit millorar lasegure-Ara també radars urbans
tat viària als llocs de més accidentalitat a la ciutat amb petites inversions en el disseny i senyalització de les vies.
En aquesta línia, es va anunciar també la creació d’un grup de treball conjunt entre l’Ajuntament de Barcelona, el de Madrid i la Fundació RACC per tal de proposar un canvi normatiu específic per als centres urbans.
El XII Fòrum Barcelona
de Seguretat Viària es va
celebrar enguany a les
Drassanes Reials
L’intendent major, Diego Rodríguez Borrega i el sotsins-pector, Manuel Haro, van participar al XII Fòrum
Barcelona continua apostant pel control
amb radars fixes, a més dels accessos a
les vies de penetració a la ciutat.
Actualment compta amb 22 punts de
control instal·lats i 8 radars a les rondes.
B a rc elona
16
L’expert opina
Carme Miralles és la directora de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, i
imparteix classes com a professora de geografia a la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB). Experta en mobilitat, transport i espai públic, Miralles creu en la
regulació de l’àrea pública per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
- GUB: Com defineixes la ciutat de Barcelona en la seva fisonomia viària?
- Carme Miralles (CM): Barcelona és una ciutat molt compacta, amb un entramat de carrers molt eficient i amb una política pública aplicada a la regulació d’aquest espai públic també molt eficient. La qualitat del nostre espai públic depèn de la forma, però també de com l’hem regulat, de com el vivim, etc.
- GUB: Creus que valorem prou la nostra ciutat?
- CM: Nosaltres no ens adonem de tot el que tenim a la ciutat, només ens adonem quan sortim fora. La qualitat de l’espai públic jo crec que ha estat un eix estratègic de la ideologia progressista al nostre país, perquè aquesta qualitat no es nota tan sols a
la ciutat sinó també a la perifèria. Ens adonem quan ens venen a visitar els nostres amics, que queden meravellats, i nosaltres a vegades no els entenem perquè nosaltres veiem el que tenim a la
“Barcelona és una vil·la
molt compacta, amb una
política de regulació de
l’àrea pública eficient”
“Regular
l’espai és
clau per viure millor”
17
“Cada ciutat ha d’adoptar
la seva forma i el seu
mètode propis a l’hora de
gestionar l’espai"
nostra ciutat com una cosa normal.
- GUB: Creus que es podrien importar algunes mesures d’altres ciutats europees en matèria de mobilitat a Barcelona?
- CM: Totes les ciutats són diferents, les mesures de com regulem l’espai públic depenen de les característiques de cada ciutat. Cadascuna ha d’estudiar què han fet les altres ciutats i analitzar el que és el millor per a la seva. A més hi ha esca-les territorials, ratios d’automòbils i de pàrquings molt diferents, etc. Cada ciutat ha d’adoptar en la regulació de l’espai públic, la seva forma i el seu mètode propi.
- GUB: Una de les mesures recentment adoptades a Barcelona és l’àrea verda d’aparcament. Creus que contribuirà a evitar el col·lapse en l’aparca-ment?
- CM: L’àrea verda ja és una realitat, per tant hem de parlar-ne en present. Totes les ciutats amb una elevada qualitat de vida regulen el seu espai públic. Les formes de regulació de l’espai públic poden ser diverses, però totes ho regulen. L’espai públic és un bé escàs perquè volem fer-hi moltes coses i algunes són incompatibles, per tant l’hem de regular. Si el carrer esdevé un pàrquing, no es pot circular, si esdevé un lloc per a prendre el cafè no es poden fer altres coses... per tant, hem de poder fer totes aquestes coses però totes elles en paral·lel. A l’espai públic s’ha de poder estar, conviure, s’ha de poder circular, anar en bici, etc. I
totes aquestes activitats requereixen regulació perquè l’espai públic es escàs i l’àrea verda forma part d’aquesta regulació.
- GUB: Creus que era necessari per a la ciutat?
- CM: He de dir que la regulació de l’espai públic a Barcelona no comença amb l’àrea verda, ja que aquest ja fa més de 20 anys que s’està regulant i sort d’això. L’àrea verda és un pas més i jo crec que hem de donar passos cap endavant.
En altres ciutats hi ha moltes regulacions. Existei-xen algunes on no pots entrar si no pagues, a d’al-tres que no hi pots aparcar, etc. La regulació de l’espai públic és una condició necessària per mantenir la nostra qualitat de vida. A més, a un mes de la seva implantació, penso que podem dir que la mesura ha estat un èxit. Jo no havia vist mai aparcament per als residents a l’Eixample a les 11 del matí. Per tant la regulació fins i tot ens permet aparcar.
Per a mi, la clau de l’àrea verda és que discrimina positivament als veïns, i això és molt important.
- GUB: Com s’expliquen, doncs, les queixes?
- CM: Tu penses que hi ha hagut queixes i males-tar? Jo crec que a vegades el mitjans de comunica-ció creen categories de realitats inexistents. Per a mi, hi ha hagut unes protestes mínimes que van durar dos dies, però s’ha de deixar un temps i després és quan es pot valorar com ho accepta el ciutadà.
- GUB: Des del teu punt de vista, què funciona millor les campanyes sancionadores o les preven-tives?
- CM: Ambdues es complementen entre si. L’efecti-vitat d’una mesura aïllada d’altres no es pot valo-rar. Hi ha mesures més eficients que d’altres, però crec que totes les mesures han de ser comple-mentàries. El que sí és cert, és que hem de posar límits a la conducció perquè tots els necessitem. Jo crec que la majoria dels ciutadans condueixen bé, el que hem de fer és analitzar la minoria que no ho fa, perquè desprès ho paguem tots i amb el més valuós que tenim: la nostra pròpia vida.
B a rc elona
18
La UT-2 és una de les unitats que més esforços dedica al trànsit, ja que l’Eixample
canalitza prop de la meitat del volum de vehicles que rep de la ciutat. A més, ha
estat dels primers en implantar el sistema d’àrea verda d’aparcament per a veïns i
ja ha pogut comprovar els seus efectes positius.
L
’Eixample és un districte central a Barcelona, que comprèn barris amb personalitat pròpia com Sant Antoni, Fort Pienc, Sagrada Famí-lia, Dreta de l’Eixample i Esquerra de l’Ei-xample. Aquesta àrea canalitza aproximadament el 50% del volum del trànsit de la ciutat i, conse-qüentment, registra unalt nombre d’accidents (3.233 al 2004), concen-trats a prop de 50 punts de risc detectats. Per això, la Guàrdia Urbana a aquest districte dedica molts recursos en matèria de trànsit i, per exemple, coordina un bon nombre d’efectius cada any du-rant l’Operació Nadal per agilitar les entrades i sor-tides dels eixos comer-cials.
És també un districte
densament poblat, on s’organitzen un elevat nom-bre d’activitats a la via pública. A banda de les fes-tes majors, l’Eixample rep també les visifes-tes dels ma-nifestants que acudeixen a la majoria de les cites reivindicatives convocades a la ciutat, acull moltes de les proves esportives i actes lúdics populars bar-celonins més concorreguts i és un districte molt ac-tiu en qüestions comercials i d’oci. Aquest aspecte genera també un volum intensiu d’activitat per a la Guàrdia Urbana en el control de les normatives pel que fa al control de vetlladors i terrasses, l’ús de les voreres per part de tallers mecànics, els permisos d’ocupació de la via pública i les llicències i horaris de tancament de locals.
La plantilla de la UT-2 la conformen 170 perso-nes, que donen servei a aproximadament 262.000 habitants (262.044 segons dades del cens de 2003). Aquesta unitat va ser una de les primeres en comp-tar amb una patrulla ciclista, per optimitzar la vi-gilància dels parcs, illes interiors, carrils bici i, en general, zones per a vianants. Precisament la vi-gilància del compliment de les normes de con-vivència cívica en aquests espais de lleure és una altra de les prioritats de la unitat, que dedica molt
Parlem de
L’Eixample,
el mirall de la ciutat
L’Eixample comprèn els barris de Sant Antoni, Fort Pienc, Sagrada Família, Dreta i Esquerra de l’Eixample
19
esforç a les campanyes informatives sobre sorolls i sobre la tinença de gossos i animals de companyia, i l’eradicació de la venda ambulant. En aquest àm-bit, la UT-2, juntament amb la UT-10, UT-1, Cos de Policia Nacional i Mossos d’Esquadra, es coordinen i s’organitzen actuant intensivament a les zones d’especial concurrència d’aquestes activitats al seu districte i a les zones límitrofs amb d’altres. Per exemple, al 2004 va realitzar un total de 5.385 de-comissos, dels quals 960 van ser de CDs i 591 de DVDs il·legals (un total de 76.432 unitats intervin-gudes en aquestes operacions). L’intendent de la unitat, Josep Reina, assegura que la col·laboració
La UT-2 es coordina amb la UT-1 i la UT-10 en les actua-cions en zones al límit del seu territori
La seva centralitat fa de l’Eixample un dels primers dis-tricte en implantar mesures municipals
L’àrea verda, l’últim gran repte de l’Eixample
La seva posició com a escenari d’assaigs
per a moltes de les iniciatives municipals ha
portat l’Eixample a ser el primer (junt amb
Ciutat Vella) en adoptar l’àrea verda com a
eina de gestió de la mobilitat. El districte,
que absorbeix bona part del trànsit que
arriba i surt de Barcelona, amb una densa
activitat comercial i d’oci, ha vist
augmentades les possibilitats d’aparcament
per als residents amb la implantació
d’aquest sistema. Superats els primers
moments de reticència veïnal, com
assenyalava el passat mes de juny el
regidor de Seguretat i Mobilitat, Jordi
Hereu, "l’Eixample registra ara entre un 7
i un 13% d’espais buits d’aparcament per
als residents a les zones designades com a
àrea verda a aquest districte".
amb altres cossos policials és molt satisfactòria. En els últims mesos es venen realitzant operacions conjuntes en l’àmbit de la seguretat ciutadana, vinculades a robatoris, furts, estrebades i l’aplicació de la llei d’estrangeria. També s’actua darrerement contra la prostitució als espais públics, controlant que no comporti un ús incorrecte de la via pública i que no s’exerceixi en locals amb una llicència d’activitat distinta a la que correspon.
És destacable també el treball conjunt dels cos-sos policials en matèria de control d’explotació de menors i immigrants, amb la unitat especialitzada de menors de MMEE i la unitat especialitzada en xarxes il·legals d’immigració del CNP, la UCRIF.
B a rc elona
20
Taula rodona
Els nous usos de les
platges
urbanes
E
l passat 28 de maig es va iniciar la tempo-rada alta a les platges de Barcelona, que enguany serà més llarga que en estius ante-riors, ja que es perllongarà fins al 25 de setembre. El dispositiu especial desplegat per la Guàrdia Urbana durant aquest període compren la ubicació d’agents fixes als punts d’atenció i infor-mació gestionats per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, patrulles uniformades i agents de paisà a les platges i zones d’influència.Precisament, la col·laboració entre els guàrdies destinats al litoral barceloní durant l’època estival i les organitzacions municipals responsables del manteniment, la neteja i la seguretat a les platges va ser el punt d’arrencada de la desena taula rodo-na proposada per la revista GuB.
Al debat, hi van participar els caporals Marcos Ramos, de la UT-1 i Juan Francisco Méndez, de la UT-10; i l’agentLuis Sánchez Casado, de la UNOC. També, de Parcs i Jardins, Montse Rivero, cap del Programa de Gestió Integral del Litoral de Barcelo-na i Ignasi Ferrusola, responsable de Conservació de Platges.
La taula rodona es va centrar en analitzar els nous usos ciutadans de les platges i la normativa i recursos existents per canalit-zar-los d’una manera cívica. En aquest punt,
es va comentar el paper mediador de la Guàrdia Urbana en molts dels conflictes generats a aquests espais, la vigilància necessària per evitar
l’actuació de delinqüents i persones que exerceixen activitats il·legals aprofitant la concurrència de banyistes; i tot l’engranatge necessari per coordi-nar els serveis de manteniment i gestió de les plat-ges.
El caporal Marcos Ramos, de Ciutat Vella, va assenyalar que precisament en aquesta època la intervenció més freqüent de la Guàrdia Urbana és per venda ambulant il·legal de begudes o l’exercici d’activitats sense permís o llicència, com l’oferta de tatuatges o massatges in situ.
Montse Rivero, de Parcs i Jardins, va mostrar-se d’acord en la dificultat de detectar aquestes activi-tats però va explicar als assistents que per a ella es tractava de“l’exercici d’una activitat lucrativa en una zona marítimo-terrestre”, situació que exigeix
El caporal Juan Francisco Méndez, de la UT-10
El caporal Ramos va
assenyalar la intervenció
intensiva sobre venda
ambulant il·legal
Durant els mesos d’estiu, els 4,2 km de platges urbanes de Barcelona són un
equi-pament a ple rendiment. La Guàrdia Urbana hi és present amb un servei especial
als mòduls instal·lats a peu de sorra i amb patrulles uniformades i de paisà, i ha
d’actuar en coordinació amb d’altres serveis municipals.
21
el pagament d’un cànon que “probablement no paguen” les persones que es dediquen a aquestes activitats.
Luis Sánchez Casado va presentar la situació de les platges a la nit, on segons l’agent, es donen majoritàriament furts a grups de persones en acti-tud festiva, persones èbries o parelles que busquen llocs foscs i íntims, que és, segons l’agent,"la clien-tela més habitual de les platges durant la nit".
Al debat, es va parlar de les diferents tècniques que els agents havien descobert als lladres per sos-treure bosses i motxilles, des d’arrossegar-les amb pals o estris semblants, a distància, fins a llançar-se una bossa i recollir-ne dues, o arribar a cavar una espècie de trinxera per la sorra per apropar-se a les persones sense que s’adonin i agafar la bossa silen-ciosament.
La nit i el dia
També a la nit existeix ocasionalment la problemàtica de les macrofestes espontànies, que convoquen grups nombrosos de gent i celebren festes multitudinàries sense cap tipus de permís ni prevenció ni mesures higièniques. La Guàrdia Urba-na actua llavors realitzant el decomís del material i imposant una sanció per ocupació de la via pública, tot i que darrerement el nombre de concentracions d’aquest tipus ha disminuït amb l’aplicació de
mesures dissuassòries com el tancament d’alguns accessos a les platges per a vehicles de gran tonat-ge i caravanes, o la vigilància intensiva dels punts habituals d’assentaments per a aquestes celebra-cions.
Per tal de millorar la comunicació i la gestió d’aquests espais, Montse Rivero va demanar "esta-blir alguna manera per saber què passa a ‘casa nostra’ a la nit", en relació a que es creés algun tipus de canal d’informació per assabentar els responsables de
l’Ins-titut Municipal de Parcs i Jardins sobre aquest tipus d’in-cidències a les platges durant la nit.
4,2 km de platges
6 punts d’atenció i informació
8 dutxes adaptades
36 lavabos públics (31 adaptats)
15 torres i cadires de vigilància
1.500 para-sols
1.980 gandules
3 vestidors adaptats
330 papereres
15 fonts d’aigua potable
29 elements lúdics i esportius
166 dutxes sortidors
3 cadires de bany adaptades
12 prensadors de llaunes
1.300 metres de passeres
Equipament de les platges de Barcelona
Montse Rivero demana un
sistema per saber què
passa a les platges a la
nit sense Parcs i Jardins
De fet, Parcs i Jardins és l’entitat responsable de gestionar les platges urbanes, coordinant i facili-tant l’actuació de la Guàrdia Urbana i els Bombers, però també de la Direcció de Neteja, la Direcció de Serveis d’Infraestructures Urbanes, la Direcció d’Educació Ambiental, la Direcció d’Iniciatives i Vigilància Ambiental de
l’Agència de Salut Pública; els districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, l’Institut Munici-pal de Persones amb Dismi-nució, Creu Roja de Barcelo-na, B:SM, Barcelona de Serveis Municipals, Barce-lona Activa, Transports Me-tropolitans de Barcelona, Port Olímpic de Barcelona i l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat de Catalun-ya. Amb la Guàrdia Urbana, es coordinen als cincs mòduls ubicats a Sant Martí
al Bogatell, la Mar Bella i la Nova Mar Bella; i a Ciutat Vella a la platja de Sant Sebastià i la Barce-loneta. Allà comparteixen ubicació amb els serveis de socorrisme i d’informació ciutadana.
Manteniment del servei
A més d’actuar en casos de furts, robatoris, ven-da ambulant i accés d’animals a la zona de sorra, la Guàrdia Urbana hi destina un dispositiu de patrulles (a peu o en bici) durant aquests mesos. La resta de l’any, els responsables de les unitats de Sant Martí i Ciutat Vella assisteixen a reunions periòdiques per tal d’analitzar l’actuació de cada any, millorar la coordinació dels serveis desplaçats i pensar noves mesures per a l’op-timització d’aquests espais. D’altra banda, fora de la temporada de bany, a les platges es manté un servei B
a rc elona
22
A la taula es va proposar
la creació d’una policia
específica de platja
durant la temporada alta
semblant al de la resta de territoris del districte, coordinat des de les unitats corresponents. En aquest punt, el responsable de Conservació de Plat-ges de Parcs i Jardins, Ignasi Ferrusola, va plantejar reforçar les dotacions de paisà durant l’època de més afluència de banyistes a les platges, per tal de mantenir permanentment un mínim d’agents camuflats.
Per la seva banda, Montse Rivero va anar més enllà i va proposar la creació"d’una policia especí-fica de platja durant la temporada alta" però va dubtar si el reforç convindria de paisà o amb uniforme, per poder guanyar també en dissuassió de la comissió de delictes. Rivero i Ferrusola van plantejar la necessitat de rebre més informació sobre l’organització de la Guàrdia Urbana respecte de les platges, perquè, segons la cap del Programa de Gestió Integral del Litoral barceloní, "per a nosaltres és extremadament difícil saber si el servei correspon a la nit, les territorials, els de cap de setmana o a qui".
En aquest sentit, Rivero valora molt positiva-ment el model de gestió que ha creat el servei de Neteja, que n’ha centralitzat la gestió "creant el
Taula rodona
Ignasi Ferrusola, responsable de Conservació de Platges
23
seu propi dispositiu de platges".
Un altre dels punts importants a l’hora de gestionar l’equipa-ment urbà que són les platges és definir els límits d’actuació de cada organització. Per exemple, Ignasi Ferrusola va comentar la casuística de les intervencions a l’ai-gua, on suposadament els 200 primers metres a partir de la vora són de domini municipal. No
obstant això, Ferrusola ha explicat com, alguna vegada en sol·licitar l’actuació a la Guardia Civil, els han advertit que aquest no és territori seu. Per això, el responsable de Conservació de Platges va dema-nar un agent de la Guàrdia Urbana amb moto aquàtica per solventar aquest tipus d’actuacions perilloses en aquest radi a l’aigua.
De fet, l’Ajuntament no s’ha plantejat crear un dispositiu integral de protecció i vigilància de les platges, independent de l’ordenació en unitats territorials i unitats nocturnes de la Guàrdia Urba-na. Com van assenyalar els assistents a la desena taula rodona de la revista, aquesta és una idea que potser s’hauria de madurar des dels estaments municipals i el Consistori, i que caldria valorar amb tots els agents implicats.
Enguany, les platges de la Barceloneta, la
Nova Icària, Bogatell, la Mar Bella i la
Nova Mar Bella han estat distingides amb la
bandera blava que certifica el bon estat de
la platja per a l’ús dels banyistes. Aquesta
certificació l’atorga la Fundació Europea
d’Educació Ambiental (ADEAC-FEEE). La
seva obtenció significa que la platja pot
garantir aigua neta, la neteja de la sorra i
la recollida de les deixalles; vigilància,
socorrisme i primers auxilis; accessos fàcils
i la prohibició de circulació de vehicles;
fonts d’aigua potable i lavabos públics,
senyalització adient, la prohibició d’accés a
gossos i la realització de campanyes i
activitats d’educació ambiental. A més,
l’any 2004 el litoral barceloní va rebre la
distinció temàtica en Informació i Educació
Ambiental, i al 2002, la de salvament,
socorrisme i primers auxilis.
Cinc banderes blaves al 2005
L’agent Luis Sánchez Casado, de la UNOC
ISO 14001 per a la gestió de les platges urbanes
Barcelona gestiona 4,2 km de platges per a l’ús dels ciutadans. A l’abril de 2003, el Sistema de Gestió Mediambiental (SGMA) de les platges de Barcelona va rebre el certificat ISO 14001 (vàlid fins
B a rc elona
24
Recorda
A
questa instrucció deroga les anteriors circulars 10/84, 63/91 i 5/95 i estableix, per exemple, el que s’ha de comprovar en iniciar el servei en un vehicle. Així, l’agent assignat com a conductor haurà de comprovar l’estat del vehicle i l’equipament, observar si presenta anomalies en la carrosseria, habitacle o accessoris; avaries mecà-niques; neteja; nivell de líquids i pres-sió dels pneumàtics. En el cas d’obser-var alguna deficiència greu o perillo-sa ho haurà de comunicar al cap detorn i fer-lo constar en el llibre de registre del vehi-cle. Cap membre de la patrulla manipularà els ele-ments mecànics del vehicle. Tanmateix, en cas de punxada, els agents podran substituir el pneumàtic punxat per la roda de recanvi.
En les maniobres d’estacionament és on es do-nen el major nombre de comunicats d’accident per part de les nostres patrulles i és, per tant, un punt crític per als vehicles. Recomanem, doncs, tenir molta cura en les maniobres d’estacionament i es-tacionar correctament sempre que sigui possible, per tal d’actuar com a exemple per als ciutadans.
En la conducció, i com a norma general, s’haurà de circular a velocitat reduïda per tal de poder ob-servar l’entorn eficaçment i a la vegada poder ser advertits de qualsevol incident per la ciutadania. En aturar el vehicle, els guàrdies hauran d’adoptar me-sures bàsiques d’autoprotecció com portar l’armilla reflectant, escollir un lloc idoni per a l’aturada, guardar la distància i adoptar situació de seguretat i autoprotecció específica.
En un servei d’urgència, s’ha de limitar l’ús de la sirena i els llums prioritaris a aquells casos que exi-geixen un desplaçament ràpid, i cal tenir en
comp-La conducció i cura
dels vehicles policíacs
La instrucció número 18/05 sobre conducció i cura dels vehicles marca algunes
di-rectrius bàsiques en situacions d’estacionament, patrullatge, persecució, i serveis
d’urgència, i assenyala algunes de les obligacions dels agents respecte dels
recur-sos mòbils del Cos.
te que el seu ús no constitueix una prioritat de pas exclusiu i per tant, prendre precaucions en les cruï-lles i passos perillosos per eliminar riscs d’accidents. En les persecucions amb vehicles policíacs, exis-teixen criteris molt restrictius quant a la valoració del risc, els danys que s’hagin produït, i la segure-tat dels ciutadans i dels agents. Per exemple, cal comunicar immediatament a la Central de Coman-dament que s’ha iniciat una persecució per coordi-nar moviments d’altres patrulles o que s’ha de sor-tir del terme municipal, i utilitzar l’arma de foc no-més en casos on des del vehicle perseguit s’efectuïn trets (instrucció 14/05 de 4 d’abril) i l’escenari no ho faci perillós per als vianants i conductors.
Finalment, es pretén convidar a una reflexió personal als agents que patrullen per la via públi-ca, per tal que prenguin consciència que "el més important és arribar" i que la seva responsabilitat professional comporta la valoració de les eventuals situacions de perill que es poden originar, abans d’iniciar la persecució d’un vehicle.
B a rc elona
2
25
Marc legal
El passat dia 21 d'abril, el Congrés de Diputats va aprovar la modificació de
diver-sos articles del Codi Civil, relacionats amb el Dret de Família. Malgrat que la
refor-ma va ser vetada el dia 30 de juny al Senat, l'1 de juliol el Congrés aixecava el vet
i l'aprovava. En destaquem les principals modificacions.
L
a nova regulació permet que el matrimoni se celebri entre persones del mateix o de dife-rent sexe, amb plenitud i igualtat de drets i obligacions qualsevol que sigui la seva com-posició.A partir d’aquesta substancial modificació, el le-gislador ha substituït en els diferents articles del Codi Civil les referències a "marit i muller", per "els cònjuges o els consorts".
Com un pas més en l’equiparació dels drets dels matrimonis homosexuals i heterosexuals, es preveu la possibilitat que les parelles homosexuals siguin part en procediments d’adopció.
Durant la vigència del matrimoni, els cònjuges han de compartir les responsabilitats domèstiques i la cura i atenció d’ascendents,
descen-dents i altres persones dependescen-dents al seu càrrec.
En els casos de separació i divorci, el legislador, aprofundint en la filosofia ja apuntada a l’anterior text de l’any 1981, elimina la necessitat d’invocar causes culpables o conductes desho-nestes en els processos matrimonials.
El procés de separació passa a ser opcional, podent acudir-se directa-ment al procés de divorci. En ambdós casos ha d’haver transcorregut un ter-mini mínim de tres mesos des de la ce-lebració del matrimoni, llevat que exis-teixi risc per a la integritat física o mo-ral de qualsevol dels membres del
ma-trimoni o de llurs fills. Respecte als efectes de la se-paració o divorci, la modificació preveu la
possibili-tat que el jutge, excepcionalment i sense mutu acord dels progenitors, pugui –per protegir l’interès dels menors– acordar la seva guarda i custòdia compartida.
Aquesta reforma ha estat contestada des de di-ferents associacions, fet que podria comportar la seva modificació al Senat.
Es preveu la futura creació d’un Fons de Garan-tia de Pensions pel pagament d’aliments recone-guts i impagats a favor de fills menors d’edat.
Amb la modificació, s’ha substituït al Codi Civil les referències a "marit i muller" per "cònjuges o consorts"
La nova regulació preveu
els matrimonis entre
persones del mateix
o de diferent sexe
La modificació del
dret
de
família
B a rc elona
26
mar d’altres, com el Zoo de Barce-lona, Transports Ciutat Comtal i Di-vermagic.
La festa va comptar amb tallers temàtics i l’exhibició de pràctiques de circulació amb bici, que en-guany va bandejar el seu caire competitiu per un altre de partici-patiu, on tots els participants van aconseguir el mateix premi: una bici de muntanya i un casc, una bateria elèctrica, i un dvd per a l’escola.
Durant tot el matí, els alumnes dels centres participants en el programa van pren-dre part als 14 tallers organitzats per a l’ocasió. A més de les activitats conduïdes per guàrdies, com el taller d’hípica; el de formació canina i el de mobi-litat; es van organitzar d’altres amb la col·laboració de diverses entitats, com el taller d’esports, el de jardineria, expressió plàstica, transports, prevenció,
El reportatge
A
les portes del 50è aniversari del programa d’educació vià-ria a les escoles, la sisena Jornada Interactiva d’Educa-ció Viària ha aplegat més de 800 nens, que han gaudit de la cloenda del curs 2004-2005 amb una festa al passeig dels Til·lers del Parc de la Ciutadella.En aquesta ocasió hi van col·labo-rar entitats habituals com Parcs i Jar-dins, 061, Transports Metropolitans de Barcelona, Bombers de Barcelona, la Direcció d’Esports de l’Ajuntament, IMC Toys, Consorci el Far-Centre de
Treballs del Mar; Cazcarra, Escola Superior d’imat-ge personal, CREC Joan Amades (ONCE) i el Pla Mu-nicipal de Seguretat Viària. Però també s’hi van
su-El passat nou de juny es va celebrar la 6a Jornada Interactiva d’Educació Viària, una
festa de cloenda del programa La Guàrdia Urbana a les Escoles d’enguany que
in-cloïa l’exhibició de pràctiques de circulació amb bici i les activitats de catorze
ta-llers sobre seguretat i mobilitat.
Cloenda del programa
d’
educació
viària
Durant la 6a Jornada Interactiva d’Educació Viària els escolars participants van gaudir d’activitats didàctiques a l’entorn de la seguretat viària
27
maquillatge, el taller viari, el de guia i comunicació, el de manualitats i el del medi natural.
Bombers de Barcelona va ensenyar el funciona-ment d’un camió de bombers i aspectes preventius en cas de foc per als nens; TMB va portar un auto-bús i va mostrar com s’han de comportar els nens quan viatgen en transport públic; el CREC Joan Amades i l’ONCE va preparar un taller de conducció en tàndem i un altre d’escriptura en braille. Per la seva banda, el Centre de Treballs del Mar va
ensen-yar els nens a fer nusos mariners, mentre Parcs i Jardins oferia l’oportunitat de plan-tar un esqueix i porplan-tar-lo a casa. A més d’això, els nens van poder aprendre nocions de primers auxilis amb el 061, de maquillat-ge de senyals de trànsit amb l’Escola Cazca-rra, i de pintura creativa amb els retoladors líquids Divermagic, entre d’altres activitats. Per concloure la festa, es van lliurar els premis als deu nens representants de cada districte que havien participat en el circuit de pràc-tiques de circulació en bici. A l’acte, va assistir el regidor de Seguretat i Mobilitat,Jordi Hereu, el cap de la Guàrdia Urbana,Xavier Vilaró, i alguns inten-dents del Cos. Tant Vilaró, a l’inici, com Hereu, al fi-nal, van destacar en els seus parlaments la im-portància de 49 anys de treball de la Guàrdia Ur-bana i van augurar una celebració sonada del seu cinquantenari, l’any vinent.
I
ngressat el 2 d’abril de 1964, el caporalCarles Bonets’acomiada aquest estiu del Cos, a les portes del 65 anys (06-09-1940). Coneix el Servei d’Educació Viària (SEV) com pocs, després de 13 anys treballant-hi. Abans havia passat per la "Unidad Reguladora de Tráfico", la Motoritzada, Magatzem, la UT-4 i fins i tot havia fet de professor a l’Escola de Policia de Ca-talunya, però declara haver obtingut les millors satisfaccions envoltat dels nens i nenes. El caporal ha estat l’encarregat de coordinar l’ús del Parc In-fantil de Trànsit i la referència per a moltes
esco-les en el SEV, impartint teoria sobre el cir-cuit de bici i exercint de monitor fixe al parc quan l’ocasió ho requeria. En tots aquests anys, declara haver trobat en-tre els nens i nenes que visiten el servei
"angelets"i"dimonis", però de tots ells s’enduu sobretot la satisfacció de "veure que aprenen". Bonet parla de la seva etapa al SEV com una de les més "gratificants"i es con-fessa orgullós de rebre encara avui les visites d’al-guns agents de nova incorporació, que venen a veure el parc on ells mateixos havien pres classes d’educació viària, potser del mateix Bonet.
L’adéu d’un "veterà" del Servei d’Educació Viària
B a rc elona
28
Un apunt d’història
de les autoritats–, la seva decisió va ser fonamental i la multitud ho va entendre, més que res per la constància en la decisió exhibida per Ribé, que creia que "per imposar-se a la multitud només és ne-cessari una mica de raó, saber cridar i fer els adients gestos".
Ribé es va interessar pels familiars de les perso-nes afectades i va ser autoritzat per organitzar una funció benèfica al Teatre Comtal el 7 d’octubre, amb la Banda Municipal i l’Orfeó Català del mestre
Lluís Millet. Totes les companyies de comèdia i sar-suela a la ciutat van sumar-se a la representació benèfica. Les butaques es venien a cinc pessetes, els llocs de preferència a una pesseta vint-i-cinc cèn-tims i l’entrada general a seixanta cèncèn-tims. El ple del teatre fou complet i molta gent es va quedar sense accedir-hi. L’entrada de l’acte, 5.033,20 pes-setes (a les quals l’Ajuntament va sumar-hi 10.000 més), va lliurar-se als familiars de les víctimes i l’A-juntament va pagar l’enterrament.
U
na de les situacions més pe-noses que va tocar viure a Ri-bé va ser un atemptat terro-rista (molt comuns als anys vint a Barcelona), el 15 de setembre de 1920, en una sala d’espectacles de poca categoria anomenada Pompeia, a l’an-tiga avinguda del Marqués del Duero (avui Paral·lel) cantonada amb l’antic carrer Conde del Asalto (avui Nou de la Rambla). A un quart d’una de la nit, va esclatar una bomba damunt d’unabu-taca produint la mort de sis persones i ferides greus a altres cinc. Es va arribar a pensar que qui portava la bomba, l’havia deixat al Pompeia tement que li explotés dins del seu vehicle o per por a les in-clemències d’una nit plujosa com aquella. Però tan-mateix no es va arribar a entendre quin sentit tenia col·locar una bomba en aquell modest local.
El 17 de setembre es van celebrar els enterra-ments dels difunts, en una gran manifestació de dol inusual a la ciutat. La comitiva va sortir de l’Hospi-tal Clínic cap a la plaça de Cal’Hospi-talunya i allà es va de-cidir que passés pel mig de les Rambles, en meres-cut homenatge. L’acte, a més d’enterrament, va co-mençar a prendre l’aspecte d’una manifestació po-pular on les autoritats que presidien l’acte anaven veient-se immerses progressivament en una situa-ció d’incertesa i fins i tot delicada.
Per això, al Palau de la Virreina i de comú acord amb les autoritats, Ribé va fer acomiadar la comi-tiva fúnebre perquè poguessin retirar-se les autori-tats, contradient aquells que volien que continués fins al Pompeia i fins al cementiri. En veure una si-tuació de perill –la gent volia imposar-se al criteri
Després de glossar la figura de Manel Ribé com a funcionari i persona, Joaquim
Arandes ens proposa repassar vivències i anècdotes que va viure aquest cap de la
Guàrdia Urbana als anys 20, una època amb moments difícils per a Barcelona i els
seus ciutadans, que Ribé va presenciar al capdavant del Cos.
Per Joaquim Arandes
L’ex cap de la Guàrdia Urbana, Ribé, amb bigoti a la imatge