Sumari
7
4
16
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
correu-e:[email protected]
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Clara de Yzaguir re, Carles Reyner, Carme Pallarés, Sagrario Navas, Joan Palau, Vanessa Martínez i Àlex Palau
Director:Evelio Vázquez
Coordinació:Àlex Palau ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació:Joan Serra i Laura Urios
Redacció i fotografia:Àlex Palau i Vanessa Martínez
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona Tel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
12
20
3
Editorial
4
De Portada:
La Guàrdia Urbanacontinuarà patrullant al Metro
7
A fons:
Nova estratègia policialper lluitar contra el top manta
10
Notícies:
Comerciants i veïnsavalen les patrulles mixtes aLes
claus de l’estiu més cívic i segur
aCampanya per reduir el soroll
16
Especial Patró
20
Els nostres recursos:
El triplede dones en la nova promoció a
Iniciativa penal contra els trilers
22
Entrevista:
Joaquim Forn,primer tinent d’alcalde
24
Som Proximitat:
Horta26
Actuem:
L’última ravea Sant Martí a Traficants camuflats dellauners a Campanyes contra la
conducció temerària
30
Cos a cos:
La neteja de grafits32
BCN es mou:
La instrucciócanina ja és professió reconeguda
a Recollida solidària de joguines
34
Activitats:
Resultats del JocsMundials de Nova York a Neteja
del fons marí a Pedalada de BTT
36
El tauler:
Felicitacions i jubilatsa Condecorats pel CNP i la GC
37
Desconnecta
10
A
quests darrers mesos, tots els agents heu sentit repetir un i altre cop aquestes pa-raules –o similars– en boca dels comandaments de les vostres unitats. I més enllà d’això, segur que heu pogut constatar el canvi de mentalitat que s’ha operat en el treball a peu de carrer i en les prioritats policials.Prioritats que passen per una lluita sense descans i amb totes les eines legals i policials con-tra els furts, concon-tra la venda ambulant i concon-tra el menudeig de drogues. Parafrasejant les pa-raules amb què l’alcalde encoratjava fa poc als agents de Ciutat Vella: "La Guàrdia Urbana no ha de defallir mai. A una persona que roba la detenim, la tornem a detenir i li fem la vida im-possible. Aquesta gent ha de saber que no és benvinguda a Barcelona". Aquest tarannà és el que guia l’Operació Xarxa, amb la que hem aconseguit reduir un 25% els furts al metro; o el Grup Especial contra la Venda Ambulant, que pràcticament ha fet desaparèixer els manters dels carrers de la ciutat. És el que es desprèn de l’acció decidida contra l’incivisme que ha caracteritzat els decisius mesos de l’Operació Estiu, dels macro desplegaments per les festes majors i de multitud de petits i grans serveis que s’han fet en tots i cadascun dels districtes. Seguir millorant el servei que oferim als ciutadans passa per mantenir aquest nivell d’exigència i de professionalitat, i alhora per perfeccionar el que durant molt temps ha estat una assigna-tura a mitges: la coordinació amb Mossos d’Esquadra. Una col·laboració necessària que s’ha de basar en la confiança i en el convenciment de què, treballant junts, tots hi guanyem.
Els bons resultats de les patrulles al Metro, del Grup
especial contra la venda ambulant i del conjunt de
l’Operació Estiu avalen les noves prioritats policials
Editorial
Constància, contundència
i coordinació policial
De portada
E
n dos mesos i mig, el dispositiu policial con-junt de prevenció i seguretat al Metro ha acon-seguit reduir un 25% les infraccions penals que es cometien al suburbà. Emparats en aquest bon resultat, l’Ajuntament i el Departament d’In-terior han decidit convertir andanes, trens i estacions en una zona més de patrulla habitual per a la policia de Barcelona. En paraulesde l’intendent major en cap Evelio Vázquez: la Guàrdia Urbana patrulla-rà ara al Metro “com en
qualsevol carrer de la ciutat”. Inicialment, l’Operació Xarxa es va plantejar com un reforç puntual de la vigi-lància al Metro durant la temporada d’estiu. La seva vi-gència acabava el passat 30 de setembre. Superada aquesta data, el dispositiu s’ha redimensionat i adaptat al nou ritme de la ciutat –menys turistes, més mobilitat obligada, hores punta diferents– i s’han revisat les
da-La Guàrdia Urbana continu
Ajuntament i Interior consideren “prioritària” la presència d’agents al
Metro i mantindran les
patrulles de la Guàrdia Urbana i dels Mossos al
suburbà
durant la tardor i l’hivern, tot i que redimensionant el dispositiu
Amb l’Operació Xarxa s’ha reduït un 25% l’activitat
dels carteristes i s’han practicat un 46% més de
detencions a persones amb causes pendents
El dispositiu s’ha redimensionat i
serà més flexible per adaptar-se
a esdeveniments puntuals i al
moviment de la delinqüència
nuarà
patrullant al Metro
des recollides pels agents per abordar de manera més eficaç les estacions més conflictives i per respondre a un hipotètic traslladat de la delinqüència a estacions o punts menys vigilats.
Redissenyar el dispositiu
El dispositiu policial és ara més flexible: a nivell gene-ral, hi ha menys agents al Metro que en les puntes del mes d’agost, però també hi haurà moments en què el desplegament al suburbà es multiplicarà, per exemple coincidint amb esdeveniments amb gran afluència de persones, com determinades festes multitudinàries al carrer o fires com el Mobile World Congress. “No hem fet baixar la Guàrdia Urbana al Metro per fer el nume-ret dos mesos a l’estiu”, ha assegurat l’alcalde Xavier Trias, qui ha destacat la reducció dels delictes i l’incre-ment de la sensació de seguretat dels usuaris que s’ha aconseguit gràcies a la presència continuada d’agents al Metro, i ha qualificat aquest tipus de patrulla de “prioritària” per seguir amb la línia iniciada.
Efecte instantani
Un de cada tres robatoris (el 36,3%) que es cometen a Barcelona tenen lloc al Metro o a l’autobús. Engegar l’O-peració Xarxa va ser una de les primeres decisions que va prendre la renovada Junta Local de Seguretat de Bar-celona, després de constatar un increment dels furts i robatoris al Metro du-rant el primer semes-tre (se n’havien regis-trat 13.486, un 3,4% més que un any abans). El servei de patrulla al suburbà no ha suposat un augment del nom-bre total d’efectius, si-nó un canvi de priori-tats: “La policia ha de ser on són els delin-qüents. Baixem al Me-tro perquè els dolents baixen al Metro”, ex-plicava al seu dia Eve-lio Vázquez.
De portada
Evelio Vázquez: “La policia ha de
ser on són els delinqüents.
Baixem al Metro perquè els
dolents baixen al Metro”
Les patrulles de la Guàrdia Urbana feien acte de pre-sència al Metro per primera vegada el 23 de juliol i el seu efecte no es va fer esperar. El primer cap de set-mana que va funcionar el dispositiu l’activitat delictiva
Així funciona ‘la Xarxa’
Operació Xarxa és el nom amb què es va batejar el dispo-sitiu policial de prevenció i seguretat al Metro, en què ca-da dia participen de forma conjunta agents de totes les unitats territorials de la Guàrdia Urbana i efectius dels Mossos d’Esquadra. L’eix del dispositiu és la patrulla con-tinuada i alterna, per part d’agents uniformats d’ambdós cossos, a les 14 estacions amb més incidència delictiva. A més, cada comissaria organitza patrullatges a les línies que discorren pel seu districte, per fer extensiva la vigilàn-cia i incrementar la sensació de seguretat al conjunt de la xarxa. En el marc del dispositiu policial al Metro, Mossos també ha reforçat el seu desplegament intensificant la vi-gilància de paisà dins i fora dels combois per localitzar i detenir in fraganti als lladres més actius, i amb disposi-tius de saturació als vestíbuls i accessos dels principals intercanviadors –Estació de Sants, Plaça de Catalunya, Plaça d’Espanya, Passeig de Gràcia, Diagonal i Sagrera–, per identificar a sospitosos i prevenir la comissió de furts.
Mesures contra la delinqüència i l’incivisme al Metro
En funcionament Proposades o en tramitació
al suburbà va baixar, de cop, un 12%. Una tendència que s’ha mantingut a la baixa. Des de llavors, la conti-nuïtat de l’Operació Xarxa ha permès reduir un 25% l’activitat dels carteristes, passant d’una mitjana de 91 furts al dia a 67, i augmentar un 46% les detencions al Metro de persones amb causes pendents. L’operatiu ha tingut un caràcter eminentment preventiu i dissua-sori, amb identificacions contínues (moltes d’elles a sospitosos habituals): se n’han practicat fins a 12.344, més del doble que l’estiu passat.p
- Patrulla diària d’agents uniformats a les estacions i andanes per prevenir els furts i altres delictes
- Treball amb agents de paisà dins i fo-ra dels combois per localitzar i detenir in fraganti als delinqüents
- Dispositius de saturació als principals intercanviadors de la xarxa de transport subterrani: Estació de Sants, Plaça de Catalunya, Plaça d’Espanya, Passeig de Gràcia, Diagonal i Sagrera
- Elevar als vigilants de seguretat a l’estatus d’agents de l’autoritat (a canvi d’una formació específica), perquè les agressions que pateixen es castiguin amb penes de presó
- Endurir les penes per multireincidèn-cia i facilitar l’aplicació de la figura de “grup criminal” a les bandes organitza-des que actuen al Metro
- Prohibir l’accés dels carteristes a les estacions i combois, per mitjà d’ordres d’allunyament als delinqüents habituals
A fons
P
roscriure la venda ambulant de Barcelona. LaGuàrdia Urbana s’ha fixat com a prioritat tallar de soca-rel l’arbre de la distribució il·legal de productes. Des de podar-ne la més petita bran-ca –perseguint l’activitat de manters i llauners al bran-carrer– a talar el tronc que sustenta aquesta activitat –a base d’actuar sobre els magatzems i locals que proveeixen als venedors–, i més enllà, fins arrencar l’arrel d’aquesta ac-tivitat delictiva perseguint i desarticulant, en col·labora-ció amb Mossos i CNP, les grans xarxes de distribucol·labora-ció de productes falsificats.La força de l’equip
La punta de llança de l’ofensiva contra la venda ambu-lant és un grup especialitzat de la Guàrdia Urbana que coordina efectius de Ciutat Vella, l’Eixample, Gràcia i Sant Martí –principals focus de la venda ambulant–, i de les unitats centralitzades UPAS i USD. “Hem reunit els recursos que aportava cada unitat de forma independent per lluitar contra la venda ambulant, i hem abordat la problemàtica des d’una visió global, de ciutat”, explica l’intendent de la UPAS
Ri-cardo Salas, responsable de coordinar el dispositiu. La diferència amb el que es feia fins ara? “En els
últims anys la venda ambulant s’havia tornat massiva, i això feia difícil abordar el fenomen amb els recursos d’una única unitat territorial. Ara comptem amb un gran nombre d’agents que movem com un sol grup en funció del lloc on detectem la problemàtica”.
Qüestió de número
“Els manters basen la seva força en el número. Sabien que sent un grup molt nombrós podien superar els efectius propis d’un territori –apunta l’inspector Beni-to Granados–. Ara s’ha equilibrat el nombre d’agents i venedors, i amb aquesta potència hem aconseguit evi-tar que es posin amb la impunitat amb què ho feien”. I és que el Grup especial contra la venda ambulant ha arribat a coordinar, alhora, fins a 50 o més agents en els moments àlgids del dispositiu.
Canvi d’estratègia
en la lluita contra
el top manta
Un agent de paisà inspecciona amb binocles la zona del Port Vell en busca de manters. El treball del Grup especial contra la venda ambulant posa l’accent en la vigilància contínua i en amplis desplegaments que garanteixin la seguretat de les intervencions
El dispositiu actua a tres nivells: evitar que els
venedors se situïn al carrer, localitzar els locals on
es proveeixen i desarticular les xarxes de distribució
A fons
La patrulla uniformada i la coordinació de tots els efec-tius de paisà va operar el canvi de manera fulgurant. “Abans no veien a la policia com una amenaça”, relata el caporal Orta, i afegeix: “En dues setmanes això es va acabar: era veure als guàrdies i desaparèixer automàtica-ment. Es van adonar que ja no estaven en superioritat i la sensació d’impunitat va desaparèixer. S’ha aconseguit recuperar el valor del policia al carrer, l’autoestima del guàrdia, el fet de sentir-te protegit”.
Evolucionar l’estratègia
El grup va començar a funcionar a mitjans juliol i ja el primer mes es van comissar 122.000 articles i 46.000 llaunes, la meitat més que el mes anterior, amb mitjanes diàries de més de 110 actes i denúncies per venda am-bulant. Els ciutadans tampoc van ser aliens al canvi: les queixes al 092 per venda ambulant van caure un 13,8% en qüestió de setmanes. I només era el començament. “Al principi, el més important era reduir la presència mas-siva de venedors al carrer –apunta el caporal Lucas–. Un cop aconseguit, vam anar canviant l’estratègia. Teníem més temps per investigar i d’aquí van anar sortint serveis molt importants”. La localització de desenes de locals i pisos on s’aprovisionaven els manters, i un coneixement més ampli dels amagatalls que feien servir, van crear una sensació de setge constant entre els venedors ambulants.
Manters estancats
En aquests mesos, el treball del grup especial ha tancat quasi totes les portes a la venda ambulant, com relata el caporal Orta: “Ells observaven la nostra forma de treba-llar i desenvolupaven una manera que els permetés se-guir amb la seva activitat. Nosaltres, automàticament, ideàvem una nova forma d’aturar-los. Però aquest cop no han aconseguit superar el dispositiu policial. No han do-nat un altre pas evolutiu. Només esperen, no poden fer
El Grup especial contra la venda
ambulant ha arribat a desplegar
fins a 50 agents en moments
àlgids del dispositiu
De major a menor: un cop es verifica que no hi ha grans grups de manters, els agents de paisà pentinen les zones on actuen els venedors menys organitzats. A la imatge, dos agents de la UPAS sancionen a un venedor ambulant a La Rambla
Prudència i reforços
Emparats en la força del grup, alguns manters havien protagonitzat fugides arriscant la seva integritat i la dels vianants, i fins i tot enfrontaments violents amb la poli-cia. “Abans teníem problemes per abordar el servei per la pròpia inseguretat que generava la intervenció”, admet l’inspector Granados. El fet d’actuar en equip i amb per-sonal suficient –sempre hi ha furgonetes equipades per donar suport als agents de paisà–, pràcticament ha des-terrat aquests episodis. “Els agents han assimilat molt ràpid la nova forma de treballar. Aquí ningú és Superman i tothom té clar que el que ha de fer quan detecta un grup gran de venedors no és actuar, sinó sol·licitar reforços”, explica el caporal Orta. El procediment? “El que es fa és anar-los seguint, sol·licitar reforços i, quan es considera que som els efectius necessaris per garantir que ni nosal-tres podem prendre mal ni tampoc ningú resultarà ferit per la nostra intervenció, llavors s’actua. La sola visió del furgó ja fa que els venedors desestimin qualsevol reacció agressiva i que l’actuació sigui més calmada”.
Caporal Orta: “La sensació
d’impunitat ha desaparegut. S’ha
recuperat el valor del policia al
carrer, l’autoestima del guàrdia, el
sentir-te protegit”
On han anat els manters?
El top manta ha estat pràcticament desaparegut de Bar-celona tot l’estiu. Davant la pressió policial, la majoria de venedors van optar per traslladar la ‘parada’ a altres zo-nes turístiques del litoral català. Segons dades de la Guàrdia Urbana, el nombre de manters actius a la ciutat s’ha reduït aquest estiu a una tercera part. Però com re-corden des del Grup especial contra la venda ambulant: “Els venedors, tot i que tenen moltes dificultats per po-sar-se, encara hi són”. El principal temor és que aquests grups, passada la temporada turística, intentin tornar a operar a Barcelona. D’aquí que, de moment, no es vulgui relaxar el dispositiu policial.
Ahir i avui: el canvi visible al carrer. A dalt, un grup de manters fuig tranquil·lament per La Rambla, fa dos estius. A baix, un manter recull a corre-cuita el material alertat de la presència d’una patrulla, al carrer del Bisbe, aquest passat mes de setembre
altra cosa. Aquí és on volíem arribar”. En un intent a la desesperada, els manters han arribat a intentar vendre de matinada. Ni així: el dispositiu continua en horari nocturn, amb personal de la UNOC i de la UNO-1 i UNO-2 que reprodueixen el funcionament diürn del grup.
Un dispositiu flexible
Com qui juga al gat i a la rata, els manters canvien con-tínuament d’ubicació i d’horaris per esquivar el control policial. Però cada vegada queda menys espai on mou-re’s: el Grup especial contra la venda ambulant de la Guàrdia Urbana planifica les seves operacions adap-tant-se a aquesta mobilitat. La col·laboració amb Mos-sos i CNP és també fonamental per “tancar el cercle” de la venda ambulant, posant setge a les xarxes i punts de distribució dins i fora de Barcelona i perseguint als venedors il·legals també per la seva condició d’immi-grants sense papers.
“És un èxit de tots –afirma l’intendent Salas–, que té el seu origen en la tasca preventiva que sempre han fet les UT, que no han descuidat mai els punts de venda am-bulant i els han tingut controlats amb presència unifor-mada. El que hem fet és col·locar un servei extra, més de tipus reactiu, sobre aquest treball preventiu i estàtic que ja funcionava”. p
Estiu sense treva per a la venda ambulant
15
juliol
23
juliol
Intervenció en una botiga de venda de complements del car rer Sant Pau que proveïa de farcells i material als vene-dors ambulants.
La Guàrdia Urbana intervé més de 1.000 peces de roba i sabates falsificades en un magatzem del carrer Sant Pere Mitjà i deté al seu propietari per un delicte contra la propie-tat intel·lectual.
28
juliol
Agents de la Guàrdia Urbana intercepten un camió que transportava 2.328 objectes destinats a la venda ambulant il·legal als voltants de l’Estadi Olímpic.
3
agost
Una operació conjunta amb el CNP permet desarticular un grup radicat en un pis del Poblenou que importava productes d’imitació de la Xina per revendre’ls a través dels manters.
17
agost
Les inspeccions preventives a locals i un ampli dispositiu de vigilància fan desaparèixer els llauners de la Festa Ma-jor de Gràcia.
9
setembre
Agents de la UT de l’Eixample intervenen prop de la Sagra-da Família una remesa d’estris i de material preparat per falsificar marques de luxe.
11
setembre
Una patrulla de la UPAS intervé 34 jaquetes de motorista falsificades en una pelleteria del carrer Ample, a Ciutat Ve-lla, i imputa als seus dos propietaris.
23
setembre
La Guàrdia Urbana deté a vuit persones que es feien pas-sar per llauners per vendre drogues als voltants de la zona d’oci del Port Olímpic.
25
setembre
El dispositiu contra la venda ambulant durant els actes de la Mercè suma més de 31.000 llaunes decomissades.
deveniment, amb una bona valoració per part dels orga-nitzadors. L’experiència es va repetir a les Festes de Sants i es va multiplicar als principals escenaris de la Mercè, arribant a desplegar fins a 14 serveis de patru-lla mixta cada dia i consolidant un model proper i alho-ra versàtil –en reunir en un mateix equip les competèn-cies d’un i altre cos policial–, que s’ha demostrat com el complement perfecte per als grans dispositius con-junts al carrer.
Notícies
Comerciants i veïns avalen
de patrulles mixtes
P
atrullant per carrers engalanats o per passejosa vessar de turistes, sempre amatents a què ni carteristes, ni venedors ambulants, ni esva-lotadors tinguin la més mínima oportunitat d’esdevenir protagonistes. Els dispositius amb motiu de les festes majors han servit per consolidar i expan-dir l’aposta que Barcelona està fent pel model de pa-trulla mixta. Després de la seva estrena el passat Na-dal, la presència de fins a sis equips formats per un agent de Guàrdia Urbanai un de Mossos durant les Festes de Gràcia va supo-sar l’estrena d’aquest mo-del policial en un gran
es-El patrullatge mixt s’incrementarà gradualment i
s’incorporarà com a model de prevenció en els
grans dispositius conjunts
en el
model
Un model que anirà a més
Guàrdia Urbana i Mossos també han intensificat aquest estiu la patrulla mixta de proximitat a diferents zones tu-rístiques i comercials de la ciutat, amb una bona acolli-da per part d’entitats veïnals i de comerciants. Durant els mesos d’estiu han patrullat de forma conjunta una mitja-na de quatre patrulles diàries. La tasca d’umitja-na patrulla mixta està encaminada sobretot al patrullatge preventiu i de proximitat. Aquest estiu, però, els agents assignats a aquest servei també han detingut in fraganti més de 20 lladres que cometien furts al centre, han participat en la desarticulació d’un grup que cometia robatoris fent-se passar per policies i han col·laborat a evitar un intent de suïcidi, entre molts altres serveis.
Treballant de la mà
Més enllà de les dades, la valoració del patrullatge conjunt que es fa des de Guàrdia Urbana i Mossos és positiu. “A nivell policial, és interessant que dos cossos que treballem al mateix territori i que a ve-gades intervenim en els mateixos assumptes, ara patrullem junts i intercanviem més informació”, destaca l’intendent major Josep Reina, qui subratlla que les patrulles mixtes han estat molt ben valora-des pels comerciants. La idea és que aquest model de patrulla s’incrementi gradualment i que a partir d’ara estigui present als actes públics, festes majors i, en definitiva, en tots els grans esdeveniments de la ciutat.p
Cap a una millor coordinació
La falta de coordinació ha estat, segons l’actual Govern mu-nicipal, un “mal endèmic” del sistema policial a Barcelona en els darrers anys. De fet, acabar amb les disputes i treballar perquè ambdós cossos “vagin de la mà” és una de les priori-tats en què més ha insistit Xavier Trias des que va assumir l’alcaldia. D’aquí la rellevància que s’atorga al bon resultat aconseguit pels dispositius conjunts i les patrulles mixtes. Un “canvi de tendència” i una “bona entesa” que els responsa-bles tant de l’Ajuntament com del Departament d’Interior de la Generalitat volen que sigui la norma a partir d’ara.
Durant les Festes de la
Mercè es va establir el major
desplegament fins al moment:
14 equips mixtos patrullant
colze amb colze cada dia
Notícies
Les claus de l’
estiu més c
La
Guàrdia Urbana tanca l’Operació
Estiu
més exitosa dels darrers anys:
menys furts i delictes, incivisme a ratlla
i unes festes majors sense incidents
Fre a la delinqüència
El reforç policial al centre de Barcelona i la millora de la coordinació policial s’ha traduït en l’estiu amb menys de-lictes a Ciutat Vella dels darrers quatre anys: amb un 12% menys d’infraccions penals, i acusats descens del 21% i del 23% en les faltes de furt i en els robatoris amb força, respectivament. Les patrulles al Metro han contribuït, i molt, a aconseguir aquesta millora. Enguany, els agents de la Guàrdia Urbana han practicat un 32,5% més de de-tencions que durant l’estiu passat, i ja són responsables d’un de cada tres arrestos que es fan a Barcelona.
Llauners sense llaunes
La pressió sobre els punts d’aprovisionament ha reduït dràsticament l’activitat dels llauners. En paral·lel al con-trol de platges, l’estratègia policial s’ha basat en deixar fo-ra de joc els punts de subministfo-rament. Només entre les festes de la Mercè i de Gràcia, el control de locals sense llicència o que distribuïen begudes fora d'horari va perme-tre comissar més de 60.000 llaunes i fer-ho, a més, en moltes menys intervencions. A tall d’exemple, a Gràcia es van confiscar un 18,5% més de llaunes que l’any passat, però en només 218 actuacions (un terç de les que s’havien practicat l’edició anterior), i es van expedientar 12 locals.
Ofensiva contra l’incivisme
Si algun fet relacionat amb l’alcohol molesta especial-ment als barcelonins, com demostren les enquestes, és patir soroll i brutícia als seus barris. Conscient d’això, el dispositiu estival de Guàrdia Urbana ha posat també en el punt de mira als incívics que orinen al carrer, amb 1.819 denúncies entre juny i agost (un 8,1% menys que l’estiu passat), i als qui generen molèsties greus per soroll i fes-tes al carrer, concepte pel qual s’han més que quadrupli-cat les sancions. L’altre cara de la suma alcohol + espai públic, el botellón, també ha notat la major pressió poli-cial: les denúncies per beure al carrer s’han incrementat un 46,3%, amb més de 5.000 sancions aquest estiu.
Coordinació per les Festes Majors
Patrulles de proximitat en horari diürn i protagonisme dels agents de paisà a la nit, reforçats sempre per equips de reacció i de vigilància estàtica al perímetre dels barris i de les zones amb major afluència de públic. I tot, en estreta coordinació amb Mossos i amb la resta de serveis muni-cipals. Aquest ha estat el patró bàsic dels dispositius po-licials amb motiu de les festes majors.
Festa Major de Sants
Del 22 al 28 d’agost
800.000 participants
Sants a cor què vols
La tranquil·litat amb què van transcórrer els festejos de Gràcia va propiciar que es reproduís l’operatiu policial, una setmana després, al barri de Sants. Mantenir els nivells de civisme –dins dels límits més laxos que s’apliquen excep-cionalment en festes–, fer respectar els horaris de tanca-ment, evitar qualsevol intent de venda ambulant i garantir un desallotjament ordenat dels carrers al final de cada jor-nada, van ser les prioritats d’un dispositiu conjunt de Guàr-dia Urbana i Mossos d’Esquadra alabat per la seva “bona coordinació” tant per l’alcalde Xavier Trias com pels veïns i comerciants del barri. "Estem molt contents, esperem que l'any que ve surti tot igual de bé”, va assegurar el president de la Federació de la Festa Major de Sants, Ramon Tort.
s cívic i segur
Un agent escolta les demandes d’una dona a Sant Jaume, entre una munió de turistes i ciutadans que abarroten la plaça
Gràcia per a tots els públics
La festa més multitudinària de Barcelona ha confirmat la seva aposta per un tarannà diürn i més fami-liar: 112 actuacions infantils, 300 activitats de caire veïnal i 175 concerts, molts en horari de tarda-nit. Milió i mig de persones van passejar pels engalanats carrers de la Vila de Gràcia durant la setmana que van durar els festejos. L’esforç que l’organització i el Districte han fet els darrers anys en favor d’unes “festes de qualitat per a tots els públics i expressió de bona convivència i de tradició”, deixa definitiva-ment enrere els excessos nocturns del passat. Les úniques notes negatives enmig del civisme general van ser alguns actes vandàlics que van danyar l’ornamentació, problemes per accedir a certs carrers per la mida dels decorats i comptades detencions de matinada per altercats durant el desallotjament de places.
La Mercè
Del 22 al 25 de setembre
1.100.000 participants
Res no pot aigualir la Mercè
Més de 2.000 guàrdies van participar en el macro dispositiu pels actes patronals de Barcelona, que va con-jugar desenes d’operatius per concerts i demés actes multitudinaris, amb un desplegament continu al cen-tre i als principals escenaris de la festa. Equips contra la venda ambulant, patrulles gestionant els talls de carrers, escorta d’autoritats i de cercaviles, dispositius conjunts amb Mossos per mantenir a ratlla la delin-qüència i l’incivisme, patrulles mixtes, vigilància al Metro, controls acústics i d’aforament, alcoholèmies... L’activitat durant la Mercè va ser una mostra dels molts vessants que abraça la Guàrdia Urbana, i una de-mostració de treball eficaç i coordinat amb la resta de serveis. Un dia menys de celebracions, pressupost re-tallat, pluja el dissabte –que va obligar a suspendre part del programa– i, amb tot, 1.100.000 persones van participar de la Mercè. I ho van fer amb civisme i sense que cap incident rellevant aigualís la celebració.
Festa Major de Gràcia
Del 15 al 21 d’agost
1.500.000 participants
Notícies
Abaixar el volum
de
motoristes i fumadors
Els clients de bars que surten a fumar al carrer i els tubs d’escapament
deficients de motos i cotxes, principals focus de les
campanyes per reduir
la contaminació acústica
F
ins al 30 de novembre, l’Ajuntament duu a ter-me una campanya de reducció del soroll amb l’accent posat a acotar les molèsties que es ge-neren a les zones d’oci nocturn de cada distric-te. A diferència d’anys anteriors, la campanya no se cen-tra només en controlar l’activitat dels establiments, sinó que surt al carrer per conscienciar també aquelles perso-nes que gaudeixen de les nits a l’aire lliure i, en especial, als clients de bars que surten a fumar.Més terrasses al carrer
L’entrada en vigor de la Llei del Tabac ha disparat les peticions de restaurants i bars per instal·lar ter ras ses.
Des de principis d’any, s’han concedit 1.465 noves llicèn-cies per ocupar l’espai públic, i ja són 3.802 les terras-ses autoritzades als carrers de Barcelona (un 62,7% més de les que hi havia l’any passat). Inicialment, aquesta proliferació va generar certa alarma entre les associacions de veïns, en considerar que faria augmentar les molèsties per soroll a la nit. Tanmateix, durant els primers set me-sos de l’any les queixes per soroll s’han mantingut esta-bles i les trucades al 092 fins i tot han registrat un lleu-ger descens del 2,4% respecte l’any passat.
La Guàrdia Urbana posa de mitjana 10 denúncies
al dia relacionades amb el soroll que genera l’oci
nocturn i cinc a vehicles sorollosos
Vigilància activa
En paral·lel al fenomen de la proliferació de terrasses, des que va entrar en vigor la Llei del Tabac la Guàrdia Urbana s’ha mantingut especialment vigilant per garantir el compliment de les normatives sobre ocupació de l’espai públic, horaris i soroll per part dels establiments. D’ençà, els agents han interposat una mitjana de 300 denúncies al mes per pertorbar el descans dels veïns, per soroll noc-turn d’activitats a la via pública o per cants, crits i/o al-tres molèsties generades pel públic dels locals d’oci. Un volum que és un 7,1% superior a les dades del 2010.
Quan 10 cavalls sonen més que 150
L’eixordador soroll que fan alguns ciclomotors i motos de petita cilindrada és una de les conductes que més repro-ven els barcelonins. Per rebaixar el nivell de contamina-ció acústica associat al trànsit i, en concret, el relacionat amb certes infraccions i formes de conducció, la Guàrdia Urbana va engegar a l’agost un dispositiu especial amb
controls específics en diferents punts de la ciutat. El so-roll per defecte del silenciador, la conducció agressiva (acceleracions brusques o forçar marxes), l’ús indegut del clàxon o les reformes no homologades, van ser les in-fraccions que es van sotmetre als sonòmetres de la GUB, amb especial atenció al soroll de les motos.
La meitat de motos supera els límits sonors
L’actuació de la Guàrdia Urbana s’ha vist reforçada amb una campanya de Medi Ambient dirigida a sensibilitzar als motoristes. A més d’incidir en la importància de fer un bon manteniment i una bona conducció dels vehicles, la iniciativa, en què han participat més de 500 conduc-tors, ofereix la possibilitat de mesurar el soroll de la mo-to. El resultat: només el 52% de les motos analitzades compleix amb els nivells permesos, mentre que un 4% duu un tub d’escapament no homologat o modificat.p
El motorista que despertava a tot un barri
La col·laboració dels veïns d’El Clot va permetre detenir, el passat 5 d’octubre, a un moto-rista que cada dia circulava entre les set i les vuit del matí a tota velocitat, amb gran estrè-pit i aixecant la roda davantera del vehicle pel carrer Ruiz de Padrón. Cansats de ser des-pertats a diari de tan males maneres, els veïns de la zona van denunciar els fets a la Guàr-dia Urbana, que va muntar un dispositiu específic de matinada per interceptar el motorista. A més d’imputar-lo per un delicte contra la seguretat viària, els agents van denunciar el con-ductor per circular amb el carnet retirat.
Conscienciar i inspeccionar
Al costat dels agents, en el marc de la campanya per re-duir la contaminació acústica, grups de promotors i actors recorren els carrers que generen més queixes per soroll. La seva és una triple missió: conscienciar als ciutadans de la necessitat de conciliar el seu oci nocturn amb el descans dels veïns; afavorir que propietaris i clients dels locals col -la borin a “abaixar el volum”; i, finalment, verificar el com-pliment de la normativa acústica. La passada campanya es van inspeccionar uns 800 establiments, dels quals un 15% superaven el volum permès de soroll o de música.
Les trucades al 092 per
molèsties relacionades amb el
soroll al carrer o en establiments
d’oci s’han reduït un 2,4%
R
econeixement, record, protocol i solemnitat, però també moments de lleure i companyonia. I sobretot tradició, molta tradició. Les festes patronals de la Guàrdia Urbana van concen-trar en tot just 10 dies els atributs i les emocions que em-bolcallen aquesta històrica commemoració. El Saló de Cent va ser més que mai l’epicentre d’una diada de Sant Rafael en què l’homenatge a la veterania, als jubilats i a les vídues del Cos va recuperar un protagonisme que no havia tingut els darrers anys. Va ser aquest acte, durant el que es van lliurar distintius a 92 agents que complei-xen 35 anys de servei o que es retiren, el que per primer cop en dècades va inaugurar el programa d’actes patro-nals. Ho va fer el 28 de setembre a la sala gran de l’Ajun-tament –fins ara se celebrava al Cosmocaixa o al Palau de Congressos–, i amb una comitiva al màxim nivell presidi-da per l’alcalde Xavier Trias, el regidor Joaquim Forn, el gerent Joan Delort i el cap de la GUB, Evelio Vázquez.Agents en blanc-i-negre
El veteraníssim agent de la UT-2 Gonzalo Velaz va ser l’encarregat de pronunciar el discurs en nom dels vete-rans del Cos, i ho va fer comparant la tvete-ransformació de la Guàrdia Urbana amb el pas del cinema en blanc i ne-gre –els uniformes foscos i estereotipats– al color –les noves tecnologies actuals–, i recordant serveis històrics com l’acompanyament del president Tarradellas en el seu retorn a la Generalitat. A més de les medalles a l’antiguitat i els diplomes per jubilació, els agents van rebre un recull de fotografies històriques del Cos. Com és tradició, durant l’acte també es va retre homenatge a les vídues i familiars dels guàrdies en actiu que aquest any han perdut la vida.
Pregó compromès
“La nostra llibertat és a les mans de tots vostès: dels agents de la Guàrdia Urbana”, amb aquesta afirmació
Sant Rafael premia
l’entre
i la trajectòria dels agents
La diada patronal recupera el Saló de Cent i la
mà-xima representació institucional per homenatjar al
personal veterà i als recent jubilats. La Guàrdia
Urbana distingeix amb la medalla al mèrit policial
a 74 agents i a 37 persones i entitats externes.
Especial Patró
Lliurament de medalles al mèrit
rega
s
va encetar el seu pregó el periodista Francesc-Marc Ál-varo. La seva audiència: més de 300 agents, familiars i autoritats convidades al lliurament de medalles al mè-rit de la Guàrdia Urbana, acte central de la diada poli-cial que es va celebrar el 29 de setembre al Saló de Cent. L’articulista de La Vanguardia va fer una encesa defensa de la seguretat i del treball dels policies, als qui va agrair la seva “vocació”, “dedicació”, “esperit de servei públic”i “bona feina”, gràcies als quals és “pos-sible que viure, treballar i gaudir de la nostra ciutat si-gui un fet normal i feliç”.
Xiulada blaugrana
Enguany, van ser condecorats amb la medalla al mèrit policial 74 integrants de la Guàrdia Urbana (tres d’ells en categoria d’argent), així com 37 persones i entitats externes –des de ciutadans a alts càrrecs militars, civils i policials– que amb la seva aportació han contribuït de
manera decisiva en el treball de la policia barcelonina. L’anècdota de la vetllada es va produir durant l’entrega de la medalla al mèrit al blaugrana Eric Abidal: per po-lítica del club el jugador no va poder recollir el guardó personalment, i en el seu lloc ho va fer un directiu del Barça, qui va encaixar divertit i excusant-se els xiulets de bona part del públic.
Esport i solidaritat
El programa d’actes patronals va continuar –ja amb un tarannà més lúdic i solidari– el 5 d’octubre amb la clàssica pedalada en BTT per Collserola, que va reunir a més de 400 ciclistes. I continuant amb la tradició, dos dies més tard la Unitat Muntada i l’Equip Caní de la UPAS van representar el carrusel i l’exhibició que ca-da any ofereixen a La Foixarca-da en exclusiva per als nens hospitalitzats a Sant Joan de Déu i per als interns del Cottolengo.p
Més de dues-centes persones
han estat distingides enguany en
el marc dels actes patronals de
la Guàrdia Urbana
Medalles per antiguitat i diplomes als jubilats Missa en honor a Sant Rafael
Homenatge a les vídues del Cos Exhibició per als nens del Cottolengo Pedalada en BTT per Collserola
Especial Patró
Medalles al mèrit al personal de la Guàrdia Urbana
Un total de 74 agents, comandaments i personal intern del Cos han estat guardonats enguany amb la medalla al mèrit policial, tres d’ells en categoria d’argent i 71 en categoria de bronze.
Pregó de les festes patronals de la Guàrdia Urbana
Extracte del discurs a càrrec de l’escriptor i periodista Francesc-Marc Álvaro
“La nostra llibertat és a les mans de tots vostès. [...] Amb el seu treball diari fan possible que la nostra llibertat sigui un
a cosa real
i tangible, que la llibertat no sigui només un concepte abstracte, retòric i buit. D’això, vostès, n’han d’estar orgullosos”.
“Una seguretat pública i democràtica és sempre una aposta en favor dels més febles i de la majoria dels ciutadans. Sense segure tat
apareix la desconfiança, que trenca els vincles de tota comunitat. Sense seguretat només hi ha la llibertat del més fort i del més ric i
poderós”.
“Gràcies a tots els que formen la gran família de la GUB. [...] Gràcies per la seva vocació, per la seva dedicació i per la sev a bona
feina. Gràcies per ser
-hi. Vostès arrisquen molt per fer possible que viure, treballar i gaudir de la nostra ciutat sigui un fe t normal
i feliç”.
“En un context on la prevenció intel·ligent del delicte és la funció més rellevant de totes les policies, la seva tasca s’engra
ndeix i la
seva responsabilitat s’intensifica”.
“Barcelona, que és una ciutat solidària i exemplar en molts aspectes, a vegades nega la solidaritat i la comprensió per aquells que
més s’ho mereixen i que tenim més a la vora. T
robo a faltar, més cops dels que voldria, que allò que en diem opinió pública ana litzi i
valori el treball policial amb menys prejudicis i amb més perspectiva. En això, Barcelona ha de millorar”.
“Vivim una època de dificultats i això reclama que tots els servidors públics, també els agents de la GUB, posin més atenció i més dedicació per evitar situacions d’exclusió, de marginalitat i d’esclat social. Em consta que vostès ja ho fan”.
“Hi ha molta feina discreta que justament és efectiva perquè es realitza lluny dels focus, allí on cal diàleg i continuïtat, paciència, informació de qualitat i pressió constant. Aquestes iniciatives donen resultats a mig i llarg termini i
repre-senten la capacitat d’aquest cos per anticipar
-se als problemes i assegurar que factors com la convivència no perillen”.
O
bjectiu aconseguit: la Comissió de la Dona i les campanyes per incentivar que els joves s’inte-ressin per entrar a la Guàrdia Urbana de Bar-celona han donat els seus fruïts. Un 22% dels 150 aspirants a agent de la GUB que són ara a l’Institut de Seguretat Pública són dones, un percentatge que tri-plica la representativitat femenina de les promocions dels últims anys (en la promoció del 2010 van accedir un 6% de dones, quasi quatre vegades menys que en aquestaEls nostres recursos
ocasió). La nova lleva també es rejoveneix una mica: té una mitjana d’edat de 29,2 anys, per sota dels quasi 30 de la seva precedent. Els 150 aspirants a agent van re-bre l’acollida a la Guàrdia Urbana el passat 27 de setem-bre a l’auditori de les Cotxeres de Sants, tot just una set-mana abans de començar la formació bàsica a Mollet. Dels nous agents, n’hi ha 11 que provenen d’altres cos-sos policials, motiu pel qual ja s'han incorporat directa-ment en pràctiques a les unitats.p
El
triple de dones
entre
els nous agents
Les aspirants femenines
sumen 33 de les 150 places
d’oferta pública de la Promoció 85
, un percentatge tres
vegades superior que en les anteriors lleves
Les iniciatives impulsades des de la Comissió de la Dona han aconseguit multiplicar el nombre de dones que es presenten a les proves per accedir a la Guàrdia Urbana
Iniciativa penal per
frenar els trilers
El
cotxe càmera
vigilarà els carrils bici
L
’estudi d’aquesta via legal va començar, en secret, al fe-brer. Agents de Ciutat Vella i del Servei d’Informació van entregar informes sobre els dos grups de trilers més ac-tius a Fiscalia, i aquesta va emetre sengles ordres d’inves-tigació que facultaven als agents per actuar com a policia judicial. D’ençà, el grup d’investigadors de la Guàrdia Ur-bana ha controlat tots els moviments dels 25 individus que integren aquests grups, tant a La Rambla com en la seva vi-da quotidiana. L’objectiu: aconseguir proves que demos-tressin que operen de forma organitzada i que l’estafa és la seva única font d’ingressos.A l’espera del jutge
A finals de setembre, Fiscalia va remetre als jutjats el resul-tat dels seguiments i de les 35 detencions que s’han prac-ticat en aquests mesos. A l’espera que el jutge decideixi si admet o no a tràmit l’acusació per “associació criminal” als trilers, des de la UT-1 es confia en què una sentència favo-rable donaria una eina clau per fer desaparèixer, com si es tractés de la fugaç piloteta, als trilers de La Rambla.p
E
l vehicle de la Guàrdia Urbana que enregistra les ocupacions indegudes del carril bus, servirà tam-bé per controlar les vies re-servades per als ciclistes. Aquesta és una de les me-sures que impulsa l’Ajunta-ment com a part d’un pla a llarg termini per “posar or-dre” a la circulació de bicis i reduir els conflictes entre aquest vehicle i la resta d’usuaris de la via pública. En aquesta línia, l’Àrea de Mobilitat i la Guàrdia Urba-na han començat a revisar els 180 quilòmetres de car-Guàrdia Urbana i Fiscalia es coordinen
per imputar als trilers com a “associació criminal”, una
figura penal que permetria empresonar als principals grups d’estafadors de La Rambla
L’empara legal
La quantitat que estafen els trilers no sol superar els 400 eu-ros, fet pel qual incorren només en una falta administrativa. Ara, la darrera reforma del Codi Penal contempla, en l’article 570 bis, que es pot imputar per associació criminal a una “agrupació formada per dos o més persones amb caràcter estable o temps indefinit, que de manera concertada i coor-dinada es reparteixin diverses tasques o funcions amb la fi-nalitat de cometre delictes, així com de dur a terme la per-petració reiterada de faltes”. De considerar que aquesta de-finició s’adequa a la conducta dels trilers, aquests podrien ser castigats amb penes de tres mesos a un any de presó.
PRIORITATS
La Guàrdia Urbana té un àmbit de competències molt ampli i, com tota organització, uns recursos finits. A dia d’avui, quines són les prioritats que s’han fixat?
La GUB s'involucrarà en combatre totes les conductes que generin inseguretat o problemes de convivència als ciutadans, independentment d'on i qui les produeixin. Les primeres prioritats que ens hem marcat han estat abordar el problema dels carteristes i el fenomen de la venda am-bulant, a més de garantir que les ordenances municipals es compleixin. Però aquests només són els primers rep-tes: el nostre objectiu és anar reduint progressivament de-terminats fenòmens que es donen a Barcelona i que ge-neren percepció d'inseguretat entre els ciutadans.
COORDINACIÓ
En aquest àmbit, tot i que s’han fet passes endavant, sembla que encara hi ha un bon marge de millora...
Una bona coordinació entre Guàrdia Urbana i Mossos és clau per abordar certes problemàtiques. Per això, des del primer moment, el nou govern ha fet passes decidides per optimitzar els resul tats
d'a-questa coordinació policial. Un bon exemple ha estat l'Operació Xarxa o l'extensió de les patrulles mixtes a les
Entrevista
diverses celebracions que hi ha hagut aquest estiu. Hem d'aconseguir que el treball d'un agent de la GUB més el treball d'un mosso d'esquadra no sumi dos, sinó tres.
OPERACIÓ XARXA
Fer baixar les patrulles al metro ha aconseguit reduir un 22% els fets delictius al suburbà. I a partir d’ara?
L'Operació Xarxa va néixer a partir d'una problemàtica que s'estava estenent al metro i que ens va dur a prendre aques ta decisió, que s'ha demostrat encertada. L’índex de reduc -ció de delictes parla per si sol i per això hem decidit man-tenir el dispositiu. La mesura respon a una tesi de ciutat: impedir que els carteristes i els delinqüents tinguin zones on actuar amb impunitat. El metro és un car rer més de Bar celona i cal que els delinqüents vagin aprenent que la Guàr dia Urbana estarà allà on faci falta per vetllar per la tranquil·litat i la seguretat dels barcelonins.
BALANÇ
Com valora el treball que s’ha fet en aquests primers mesos de mandat: Barcelona és avui més segura i més cívica?
“La Guàrdia Urbana
estarà allà on faci
falta per
vetllar
pels barcelonins
”
Joaquim Forn
, primer tinent
d’alcalde de Presidència, Règim
Interior i Seguretat i Mobilitat
“Els ciutadans de Barcelona tenen dret a estar
còmodes, a gust i tranquils als carrers de la seva
ciutat, i seguirem lluitant perquè això sigui així”
Les dades ens indiquen que estem fent bé les coses. Du-rant els mesos d'estiu hem aconseguit reduir els furts un 8,6% i incrementar la xifra de detencions. Hem donat un impuls important a la lluita contra la venda ambulant, aug -mentant les denúncies i fent re duir les queixes dels ciuta-dans, i hem actuat amb contundència sobre les conductes incíviques. Les festes de Gràcia, Sants i la Mercè s'han celebrat sense incidents i els ciutadans han pogut gaudir de l'oferta lúdica que ofereix Barcelona. Tot i així, estem no -més a l’inici d'un camí de llarg recorregut i cal ser prudents. Anem en la línia correcta, però hem de seguir treballant amb constància per anar incidint progressivament en de-terminades situacions que es donen a Barcelona.
RELACIÓ
A vostè se l’ha vist acompanyant molts dispositius policials. Cal que aquells qui governen trepitgin més el carrer? I no només el carrer, en el meu cas també les unitats on treballen els i les agents. Hem visitat gairebé totes les de-pendències policials, hem parlat amb els comandaments i hem conegut amb més detall els reptes i les necessitats de cada unitat. De la mateixa manera que demanem als agents que estiguin a prop del ciutadà, els qui tenim responsabi-litats sobre la GUB també hi hem d'estar a prop, saber com treballen els agents i les agents per valorar com podem aju-dar-los a millorar la seva feina i el servei al ciutadà.
I quina opinió se n’ha fet?
Només en puc parlar bé. He pogut comprovar per mi ma-teix que la GUB disposa d’excel·lents recursos professio-nals, tant pel que fa la quantitat, com a la qualitat i la motivació de la seva plantilla. Els barcelonins han de co-nèixer que compten amb una policia de gran qualitat.
INCIVISME
Garantir el civisme és una de les principals tasques de la Guàrdia Urbana. Quina serà la política al respecte?
Fer complir les normes de convivència és prioritari i així s’ha demostrat tots aquests mesos. Els ciutadans tenen dret a estar còmodes, a gust i tranquils als carrers de la seva ciutat, i seguirem lluitant per garantir que això sigui així. Te-nim unes ordenances molt clares i hem de treballar perquè es compleixin: des de l'actuació, però també treballant la convivència des de la prevenció i la conscienciació.
VENDA AMBULANT
El control de manters i llauners ha estat molt eficaç aquests mesos, però els comerciants encara reclamen més... La venda ambulant genera importants perjudicis que no po dem permetre. Aquest estiu s'ha destinat un grup espe-cífic d’agents a combatre aquesta pràctica, cosa que ha per més adaptar els dispositius en funció de com actuaven els venedors. Hem fet passos molt interessants en aquest sentit. A més, també s'ha fet una important tasca per detec -tar i abordar la font del fenomen, actuant contra els punts de distribució i comissant el material que hi guardaven.
REINCIDÈNCIA
La reincidència és un problema enquistat?
Aquest és un dels nostres reptes pendents, però estem dis-posats a atacar-lo des de tots els fronts: actuant de manera conjunta amb Mossos i, a nivell d'estrangeria, amb CNP, i utilitzant tots les vies que ens permeti explotar el nou Codi Penal. Aquí haurem de comptar també amb la col·laboració de Fiscalia i de la judicatura. Des del Govern municipal, a la comissió interadministrativa que vam mantenir amb el Govern central, hem reclamat que es crei el registre de fal-tes, una nova eina que ens ha de ser de molta utilitat en aquest treball contra la multireincidència.p
“Hem d’aconseguir que el treball
d’un agent de la Guàrdia Urbana
més el d’un mosso d’esquadra
no sumi dos, sinó tres”
Som Proximitat
Manuel Arias
, president de la
Federació del Comerç Cor d’Horta
“No pots
tancar la tenda
per anar a la comissaria”
E
l barri d’Horta pot presumir de conservar l’en-cant d’un poblet de principis de segle, amb carrerons estrets i masies centenàries, tot em-bolcallat amb un ferm teixit comercial que l’omple de vida. La Federació de Comerç Cor d’Horta vetlla pels seus interessos des de fa més d’una dèca-da, amb Manuel Arias al capdavant. No portem ni cinc minuts parlant quan arriba una sòcia per explicar-li que li han intentat obrir la botiga. “Tot i aquest exem-ple, actualment passem per una bona època pel que fa a la seguretat i els robatoris a les botigues”, puntualit-za Arias. En canvi, les estirades de bosses i de joiesd’or s’han disparat. “Fa pocs dies vam tenir una reu-nió amb la Guàrdia Urbana i els Mossos per aquest te-ma. Els veïns se senten insegurs i estem preocupats”, explica Arias.
Baixa criminalitat
Manuel reconeix que la relació amb la Guàrdia Urbana no s’ha modificat gaire arran de la implan-tació de la Policia de
Pro-ximitat: “Abans ja teníem amb ells aquesta relació de tracte proper i personal”. Tot i això, valora com a molt positiu que als agents “se’ls vegi patrullant a peu, par-lant amb els veïns, entrant a les botigues...”, així com tenir una comunicació més directa gràcies als telèfons de referència. Horta és el barri que menys criminalitat registra de tot Barce-lona però des de la Federació ens expli-quen que no estan gaire d’acord amb les xifres: “La majoria d’intents de robatori no es denuncien i això contribueix a mantenir les dades baixes”. Arias co-menta que els botiguers no se’n desen-tenen, al contrari, però els horaris co-mercials fan molt complicat que puguin desplaçar-se a comissaria per formalit-zar la denúncia: “Demanem agilitformalit-zar els tràmits i poder fer-los telemàticament perquè un comerciant no es pot perme-tre tancar dues hores per fer una denúncia”. D’altra banda, els botiguers valoren molt la tasca dels agents: “Vigilen que es respectin les zones de càrrega i descàr -rega, fan vigilància quan els comerços tanquen i fan caixa, ens ajuden molt amb les fires de comerç al car -rer... No tenim queixa!”, explica Arias.p
“Amb la Guàrdia Urbana ja teníem una relació molt
propera i personal abans de la implantació de la
Policia de Proximitat”
Premi a la dinamització comercial
Cor d’Horta ha estat recentment guardonada per l’Ajuntament amb el premi Barcelona,la millor botiga del món, a la millor iniciativa agrupada per a la dinamització del comerç de la ciu-tat. La Federació va editar un calendari on els botiguers i co-merciants del barri posaven despullats, únicament coberts amb elements dels seus establiments. Els beneficis de la ini-ciativa van ser destinats al menjador social del barri, El Caliu.
E
l caporal Miguel Fermín està a càrrec d’un delsterritoris més diversos de Barcelona: Horta-Gui-nardó. El districte té la part sud gairebé integrada amb l’Eixample, la part nord amb la munta nya de Collserola i al centre un antic poblet, el barri d’Horta. Complementant aquest trinomi, les universitats i els hos-pitals de la zona de la Valld’He-bron, la complicada geografia del barri del Carmel i el territori amb la població més anciana, Montbau. “Aquesta varietat im-plica que cada barri té una pro-blemàtica diferent i s’han de per-sonalitzar al màxim les actua-cions”, explica Fermín. A tall d’e-xemple, un dels serveis més par-ticulars a què s’enfronten els agents de Proximitat al districte és l’aparició de porcs senglars procedents de Collserola. “Rebem
moltíssims avisos del barri d’Horta”, comenta Fermín.
Cap demanda sense resposta
Durant tot l’any, la Policia de Proximitat d’Horta-Gui-nardó fa actuacions concretes per evitar que els veïns se sentin insegurs: “Per exemple, a l’hivern, fem vigilàn-cia al voltant de les universitats quan es fa fosc, perquè els alumnes i sobretot les alumnes no surtin amb por”, raona el caporal Fermín. Els agents també fan torns de vigilància a l’eix comercial d’Horta quan els botiguers fan caixa en època de Nadal o rebaixes, i posen especial atenció a Montbau, on la gent gran se sent indefensa davant les notícies de
ro-batoris i estirades de bos-sa que cada dia escolten pels carrers. “Moltes vega-des no hi ha cap
prece-Miguel Fermín
, caporal de Proximitat
del districte d’Horta-Guinardó
“Treballem per minimitzar
la
sensació d’inseguretat
”
“La gent agreix molt que li donis una resposta
quan fan una queixa o un suggeriment perquè sent
que la tens en compte”
dent, no ha passat res, però treballem per minimitzar aquesta sensació d’inseguretat tant com puguem”, de-talla Fermín. Segons el caporal, el teixit comercial i as-sociatiu valora molt aquestes iniciatives i, per sobre de tot, aprecia la Policia de Proximitat perquè li dóna res-posta: “I no parlo de solucionar un problema -puntua-litza Fermín-. La gent ens comenta que ara, quan de-manen quelcom, fan un suggeriment o una queixa, els responem, i ho agraeixen moltíssim perquè senten que se’ls té en compte”.p
La ‘ciutat’ de la Vall d’Hebron
La zona hospitalària de la Vall d’Hebron acull ni més ni menys que 20.000 persones al seu interior. Durant anys, la gerència d’aquesta ciutat sanitària va treballar conjuntament amb la Guàrdia Urbana per solucionar el gran problema de mobilitat que es donava als seus accessos: “En pocs metres convivia un pas de vianants, l’entrada dels malalts, l’accés dels vehi-cles sanitaris, el pàrquing dels vehivehi-cles particulars... Una bogeria”, recorda el caporal Fermín. Finalment, la reestructu-ració va ser possible i avui dia l’entrada a l’hospital és una zona lliure d’aglomeracions.
L
’abandonament de l’activitatindustrial va convertir el dis-tricte de Sant Martí en el fo-cus d’un altre negoci, nociu i lligat a tot tipus de faltes i delictes: el de les festes il·legals. L’any 2009 la Guàrdia Urbana va identificar 21 locals, majoritàriament antigues naus abandonades, que eren escenari de 300 raves cada any. No hi havia cap de setmana en què no es registrés una d’aquestes trobades, organitza-des de manera clanorganitza-destina a través d’Internet, de missatges de mòbil, de bústies de veu...Al voltant d’aquestes festes es gene-rava tot un món d’il·legalitat: tràfic de drogues, delictes contra la seguretat viària, consum abusiu d’alcohol al car rer, incivisme i un llarg reguitzell de molèsties als veïns. Però més en-llà, les concentracions de fins a mig
miler de persones en espais tancats, insalubres i sense cap mesura de seguretat eren una autèntica ruleta russa per als clients d’aquestes festes. “Teníem una situació de risc molt important i vam decidir actuar”, afirma l’inten-dent Pedro Velázquez, cap de la UT de Sant Martí.
Seguir el rastre
A mitjans del 2010, Guàrdia Urbana i Mossos es van co-ordinar per posar en marxa un dispositiu especial per po-sar fi a aquesta situació. Es van començar a investigar els locals on s’organitzaven les festes i a rastrejar els or-ganitzadors d’aquest lucratiu negoci –tot i tenir lloc en naus i magatzems
aban-donats, l’entrada a aques-tes fesaques-tes es paga, i cara–. El 2010 es van comptabi-litzar un centenar de
fes-Ballant dins un frigorífic
La festes il·legals competeixen per tenir l’escenari més estrafolari i under-ground possible. Com a mostra, la intervenció que la Guàrdia Urbana va dur a terme la matinada del 30 d’octubre en una càmera frigorífica del carrer Es-pronceda, on s’havien reunit 200 persones per celebrar una rave. Avisats pels veïns, les dotacions policials van irrompre al local que, òbviament, no dispo-sava d’autorització per celebrar festes ni comptava amb cap mesura de se-guretat ni evacuació, i on es va detectar un elevat consum d’alcohol i drogues per part dels assistents, tant dins com fora de la nau. En la intervenció es va confiscar als organitzadors –reincidents– mitja tona de material acústic.
Actuem
L’
última
rave
a Sant Martí
Agents de la Guàrdia Urbana confisquen el material acústic després de desallotjar una festa il·legal en una càmera frigorífica del Poblenou, el passat 30 d’octubre
tes, un terç que l’any anterior. Però ha estat enguany quan s’ha donat l’estocada final: la incorporació d’un servei de patrulla preventiva a l’entorn d’aquests locals i l’aplicació del nou Reglament d’Espectacles i Activitats Recreatives, que permet decomissar els equips musicals, ha eradicat quasi del tot el fenomen. En deu mesos, de gener a octubre, només s’han detectat cinc úniques fes-tes il·legals a tot el districte de Sant Martí. p
SANT MARTÍ
- El dispositiu especial de Guàrdia Urbana i Mossos eradica les
festes il·legals en naus i locals abandonats del districte: si fa dos anys se’n
van celebrar 300, enguany només se n’han registrat cinc
La Guàrdia Urbana fa un acurat seguiment de les
convocatòries i patrulla les zones industrials on
tenien lloc les festes il·legals
VILA OLÍMPICA
– La participació de gossos ensinistrats va permetre
localitzar els amagatalls on s’ocultava la mercaderia
BARCELONA
- La Guàrdia Urbana reforça la prevenció d’accidents amb tres campanyes dirigides a
combatre les actituds més perilloses al volant
Vuit falsos llauners detinguts
per tràfic de drogues
A
gents de la Guàrdia Urbana van detenir a mitjansde setembre a un grup de traficants de droga que utilitzaven la venda de llaunes per captar clients. Els detinguts, tots d’origen pakistanès, es distribuïen a l’entorn de les zones d’oci de la Barceloneta i el Port Olímpic, s’acostaven a la gent amb l’excusa de vendre’ls llaunes i, tot seguit, els oferien diverses substànciesEls arrestats es movien per les zones d’oci del Port Olímpic i la Barceloneta. Foto: Paul Braham
estupefaents. En la intervenció també hi va participar l’equip de guies canins de la UPAS, que gràcies als gos-sos ensinistrats van poder detectar els amagatalls on els traficants guardaven la droga. Ocults sota la sorra de la platja i en altres indrets de les rodalies, es van localit-zar diverses dosis d’haixix, marihuana i cocaïna llestes per ser comercialitzades. p
Triplet contra la
conducció temerària
R
eduir l’accidentalitat és un objectiu essencial dela Guàrdia Urbana. Per reforçar aquest treball, al llarg de l’estiu es van dur a terme tres campanyes consecutives de seguretat viària dirigides, respectivament, a prevenir la conducció sota els efectes de l’alcohol i les drogues, a protegir a vianants i a motoristes (en tant que usuaris més febles de la via pública) i a reduir la velocitat de circulació. Després de l’espectacular descens de l’ac-cidentalitat que es va registrar el 2010 a Barcelona, el nombre de sinistres ha continuat minvant durant la prime-ra meitat d’enguany, tot i que de forma més modeprime-rada. Les dades recollides entre gener i juny deixen un balanç de 4.023 accidents amb ferits, un 2,83% menys que enel mateix període de l’any passat. On s’han registrat les dades més esperançadores és en el capítol de víctimes mortals, amb un total de 15, sis menys de les que s’ha-vien de lamentar ara fa un any.p
Actuem
BARCELONA
– La Guàrdia Urbana i Medi Ambient coordinen una campanya
per sensibilitzar i fer complir la normativa als propietaris d’animals
CIUTAT VELLA
– Arrenca el macrojudici contra la xarxa de prostitució i tràfic
de dones desarticulada el 2006 per la Guàrdia Urbana i la Policia Nacional
Augmenta el control sobre la
tinença de
gossos perillosos
E
ntre gener i octubre, la Guàrdia Urbana ha inter-posat 1.114 denúncies per infraccions relaciona-des amb la tinença d’animals de companyia. Dins d’aquesta estadística, destaca l’increment d’un terç en les denúncies a propietaris de gossos potencialment pe-rillosos per no disposar d’un llicència per a la seva ti-nença, per no tenir-los registrats al cens o per no haver-los implantat l’obligatori microxip. Per ajudar a cons-cienciar als propietaris tant d’aquests com de qualsevol tipus d’animals, la Guàrdia Urbana i Medi Ambient in-tensificaran les accions de control i de sensibilització en parcs i places fins a finals d’any. pEn fuga set dels acusats
per proxen
L
’Audiència Nacional acull el judici contra 45 per-sones acusades de formar part d’una organització dedicada a la captació i prostitució de noies de l’Est que operava a Ciutat Vella. Però aquest 18 d’octu-bre, a la sala no hi eren tots els processats: set d’ells noBreus
Rescatada una
menor
obligada a
prostituir-se
Guàrdia Urbana i el CNP han detingut dues perso-nes i han imputat a uperso-nes altres tres per prostitució de menors. L’operació es va dur a terme a finals d’agost, després que la víc tima, una noia romane -sa de 17 anys, acudís a comissaria per denunciar la seva situació. La menor havia estat captada per un clan al que perta nyien alguns membres de la se-va família, i obligada a prostituir-se primer a Itàlia i després a Barcelona, on freqüentava el Camp Nou i l’avinguda del Paral·lel.
enetisme al Raval
l’entramat criminal. Un entramat que s’organitzava al vol-tant d’un clan familiar d’origen romanès, que obligava a desenes de noies a prostituir-se als carrers del Raval i a la ronda de Sant Antoni. Arran del contacte i la col·labo-ració amb dues d’aquestes noies, la Guàrdia Urbana va organitzar un enorme dispositiu de vigilància que va per-metre desarticular tota la banda a través de la coneguda com a Operació Constanza. Una vintena de noies decla-raran com a testimonis protegits durant el judici.p
L’Operació Constanza va permetre desarticular la banda l’any 2006
Operació
contra
l’explotació laboral
L
a Guàrdia Urbana i Policia Nacional han detingut avuit persones d’origen pakistanès, propietaris tots ells de supermercats, restaurants o locutoris, per ex-plotar laboralment a una dotzena de treballadors seus que estaven en situació irregular al país. Als detinguts se’ls acusa d’un delicte contra el dret dels treballadors –a qui tenien sense contracte i sotmesos a abusives jornades i condicions laborals–, així com d’usurpació de l’estat civil i estafa. L’actuació policial es va dur a ter-me en vuit establiter-ments coter-mercials de Les Corts, L’Eixample, Sant Martí i Sants-Montjuïc, molts dels quals no disposaven de llicència i veni -en abundant gènere caducat, mo-tiu pel qual es van aixecar actes de sanció per diverses infraccions administratives i sanitàries.pLocalitzada una
plantació d’estramoni
a Vallbona
F
ins ara quasi desconeguda, la popularització delconsum com a droga de l’estramoni ha provocat la mort de dos joves aquest estiu. D’aquí que s’hagi intensificat el control del cultiu d’aquesta planta, present a tota la costa mediterrània i de llavors molt tòxiques. La Guàrdia Urbana de Barcelona en va localitzar una planta-ció a principis de setembre en una zona forestal del barri de Vallbona. Les plantes intervingudes arribaven als tres metres d’alçada i ocupaven un terreny d’uns 50m² dotat d’un sistema de rec gota a gota. A més de comissar 5 qui-los d’estramoni, en la mateixa plantació es van detectar i confiscar 15 quilos de plantes de marihuana.p6.000 euros
a la cartera
Un turista turc es dirigia a l’aero-port, el 7 d’agost, quan dos fur-ters del Paral·lel li van robar al descuit la bossa amb la documen-tació i efectiu per valor de 6.000 euros. Un daltabaix si no fos per-què una patrulla de la GUB els va detenir poc després. El turista ja era al Prat quan el van informar que s’havien recuperat els diners.
