Gaseta municipal de Barcelona. Any 077, núm. 01 (10 gen. 1990)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Consell Plenari

Actasessió 11-XII-1989 2

Acords sessió 22-XII-1989 12

Disposicions Generals

Òrgans

de Govern

Oferta pública d'ocupacióper a 1990 15

Text refós de les Bases marc que regulen la provisióde placesen règim funcionarial 16 Decrets de l'Alcaldia

Complements específics de responsabilitat i dificul¬

tat tècnica 18

Modificacions de crèdit 22

Bans

Circulació de bicicletes 24

Delimitació dezones d'estacionament _regulat ... 24

Vies de circulació bàsica 25

Consells Municipals de Districte

Districte 10. Sant Martí. Acords sessió 21 -XII-1989 29 Consell _{Municipal Permanent}

Acta sessió 11-XII-1989 30

Anuncis

Llicències d'obres. Desembre 1989 34

Concursos 35

Ajuntament

de

Barcelona

CONSELL PLENARI

Acta de la sessió d'11 de desembre de 1989,

aprovada el

22

de

desembre de 1989.

AlSaló de la Reina_{Regent de la Casa de la Ciutat de}

Barcelona, l'onze de desembre de mil nou-cents

vuitan-ta-nou, esreuneix el Consell Plenari, ensessió ordinària,

sota la _{presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual}

Maragall i Mira, i hi concorren els ll ims. Srs. Tinents

d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regi¬ dors, Guerau Ruiz i Pena, Josep M. Serra i Martí, Joan

TorresiCarol, Marta Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu,

Mercè Sala i Schnorkowski, Albert Batlle i Bastardas,

Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquim de Nadal i Caparà, Xavier Valls i Serra, M.

Aurèlia _{Capmany i Famés, Jordi Parpal i Marfà, Antoni} Santiburcio i Moreno, Jordi BorjaiSebastià, Enric Truñó

i _{Lagares, Josep Espinàs i Xivillé, Núria Gispert i Feliu,}

Josep M. Cullell i Nadal, Josep M. Ainaudde Lasarte,

Enric Vila i Andreu, Josep M. Fargas i Falp, Teresa

Perelló i Domingo, Artur Mas i Gavarró, Josep Bueno i

Escalera, Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume Alsina i Oliva,

Jordi Bonet i _{Agustí, Joan Puigdollers i Fargas, Antoni} Marcet i Rocabert, Eduard Cardona i Romeu, Daniel

Fabregat i Llorente, Joan Anton Audet i Novell, Josep

Lluís Olmedo i_{López, Enric Lacalle i Coll, Antoni Albesa} i _{Vilalta, i José Alberto Fernández i Díaz, assistits per} l'Il·lm. Sr. Secretari _{General, Jordi Baulies i Cortal, que} certifica.

Hi és _{present l'Interventor Municipal, Sr. Marti}

Pago-nabarraga i Garro.

Excusa la sevaassistència la ll·lma. Sra. Sara M. Blasi i Gutiérrez.

Constatada l'existència de _{quòrum legal, la Presidèn¬} cia obre la sessió a les onze hores i trentra-tres mi¬ nuts.

Es dóna _{per llegida l'acta de la sessió anterior,} celebrada el 10 de novembre de 1989, l'esborrany de la

qual haestattramès atots els membres del Consistori; i

s'aprova.

En el _{despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:}

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 21 de

novembre de 1989_{(NC-150), que nomena la ll·lma. Sra.} Núria _{Gispert i Feliu, membre observador de la Comis¬} sió de Govern.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 9 de

novembre de 1989_{(NC-147), quedesigna membres del} Consell General de l'Institut Municipal d'Informàtica els

ll·lms. Srs. _{Joaquim de Nadal i Caparà, Guerau Ruiz} i _{Pena, Albert Batlle i Bastardas, Antoni Santiburcio i}

Moreno, Antoni Lucchetti i Farré, i Albert Fernández

i _{Díaz; i els Srs. Francisco Longo i Martínez, Francesc} Rafart i Estela, Guillem Sánchez i Juliachs, Manuel Tuñí i Vancells, Manuel de Forn i Foxà, Antoni Olivé i Ramon,

Jaume Miranda i_{Canals, Lluís Jofre i Roca, i}

_Àngel

_{Ros i}

Domingo; i en designa President l'll im. Sr. Joaquim de

Nadal i _Caparà i Vice-president l'Il·lm. Sr. Guerau Ruiz i

Pena.

Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de 22 de

novembre de 1989 _{(NC-149), que nomena membre del} Consell d'Administració del Patronat _{Municipal de l'Ha¬}

bitatgela Sra. Adelaida Soto i Cano, ensubstitució de la

Sra. Núria Triadú i _Marquès.

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 23 de

novembre de 1989 _{(NC-151), que designa lall·lma. Sra.} Marta Mata i _{Garriga, membre del Consell Social de la} Universitat de Barcelona en _{representació de l'Ajunta¬}

ment de Barcelona i en substitució del Sr. Carles Ponsa i Ballart.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 22 de

novembre de 1989_{(NC-152), que designa el Sr. Manuel} de Forn i _{Foxà, representant d'aquest Ajuntament al} Consell Social de la Universitat Politècnica de Cata¬

lunya.

Quedarassabentat del decret del'Alcaldia, de 24 de

novembre de 1989 _{(NC-153), que designarepresentant}

d'aquest Ajuntament en el Consell General i en el

Comitè Executiu de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona, la ll·lma. Sra. Mercè Sala i Schnorkowski, en substitució de l'Il·lm. Sr. Jordi Parpal i

Marfà.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 24 de

novembre de 1989 _{(NC-154), que nomena l'Il·lm. Sr.} Enric Truñó i _{Lagares, representant de l'Ajuntament de} Barcelona en la Comissió Permanent del COOB-92, en

substitució de l'Il·lm. Sr. Jordi Parpal i Marfà.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 27 de

novembre de 1989 _{(NC-155), que nomenala ll·lma.Sra.} Núria _{Gispert i Feliu, Regidora de Promoció i Relacions}

Cíviques, amb adscripció a la Primera Tinència d'Alcal¬

dia, i li atribueix la promoció i coordinació de les

activitats dels Centres Cívics.

RatificareIs decrets de l'Alcaldia, de 3 de novembre

de I989 _{pels quals} es nomenen membres dels Consells

Municipals dels Districtes següents: de Ciutat Vella el

Sr. _{Josep Bonet i Sierra, en substitució del Sr. Víctor} Gómez i Gómez _{(NC-138), i la Sra. Matilde Soler i}

Venene, en substitució del Sr. Pere Marí Codina

(NC-140); i de les Corts, la Sra. Francesca Llopis i Caldero

en substitució de la Sra. Montserrat Muxart i Domènech

(NC-139).

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 24

d'octubre de 1989, que aprova reconeixements de

crèdit per un import de 84.190.761 pessetes.

Ratificar els decrets de l'Alcadia, de 3 de novembre

de 1989 _{(P-1196, 1197), que, en virtut de concurs,}

nomenen la Sra. Joana_{Agudo i Bataller, la Sra. Teresa}

Folguera i Morè, la Sra.

Àngels

Vivanco i Pradel, la Sra.

Montserrat _{Gispert i Trias, el Sr. Eduard Cabús i Viñas,} la Sra. Isabel Boix i _Junquera, la Sra. Lídia Flaqué i

Centelles, el Sr. Jaume Novell i Arriasol, la Sra. Pilar Gort

i Almacellas, i la Sra. Pilar Sentís i Vilalta, Responsables

d'Educació dels Districtes d'Horta-Guinardó, de les Corts, de l'Eixample, de Sant Andreu, de Ciutat Vella,

les Corts, de l'Eixample, de Sant Andreu, de Ciutat Vella, de Sants-Montjuïc, de Sant Martí, de Gràcia, de

NÚM. 1 10-1-1990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3

de I989 _{(P-1198, 1199,}

1200

i

1201),

que, en

virtut de

concurs, nomenen: Director de Mercat A el Sr. Joan

Damià i deNicolás, el Sr. Nadal Cosp i Contreras, el Sr.

Francesc Puigdomènech i Torras, el Sr.

Ferran Saperes

i _{Fortuny, el Sr. Joaquim Navarro i}

_{Nebot, i el Sr.}

_Lluís

Orri i Riba; Director de Mercat B el Sr.

Àngel

Peix i

Cano, el Sr. Florencio Tricas i Martínez, el Sr. Francesc

Vila i Vallés, el Sr. Manuel Antolín i Galindo, la Sra.

Alexandra Sacristan i Fernández, el Sr. Daniel Angulo i López, el

Sr. Francisco Javier Herrero

i Garcia, la Sra.

Mari Carmen Galan i Herrera, el Sr. Josep Campos i Pérez, i la Sra. Dolors Meneses i Castaño; i Director de

Mercat C la Sra. Anna Ortoves i Gil, i el Sr. Raimon

Español i Danet.

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, d'1 de

desembre de 1989, pel qual estenenperdesafectades

delseu caràcter debéns de dominipúblic i qualificades

com a béns _{patrimonials diverses finques de}

l'eix

de

Méndez Nuñezen virtut de l'aprovació del Pla Especial

de ReformaInterior de Ciutat Vella, les quals finques, a

més, no s'havien utilitzat amb l'afectació prevista, tot

aixòa _{l'empara dels articles 21.1 i 24 del Reglament}

del

Patrimoni dels Ens locals.

Ratificar els Convenis _{següents: A) Amb el Ministeri} d'Obres _{Públiques i Urbanisme, la}

_Generalitat

_de

Catalunya i els Consells Comarcals

del Baix Llobregat i

del Barcelonès, per al finançament de les obres

de la

xarxa arterial _{metropolitana de Barcelona en els trams}

corresponents al Segon

Cinturó

i les

connexions amb

l'Aeroport; B) Amb el Ministeri

d'Economia i Hisenda,

per a la

realització

d'estudis

tècnics

en

el

Laboratori del

Centre _{d'Inspecció del Comerç Exterior de}

_Barcelona;

C) Amb el Departament de Benestar

Social

de

la

Generalitat de _Catalunya, per a la

programació

i

finança¬

ment de Serveis Socials al municipi de Barcelona; i D)

Amb el Patronat _{Metropolità del Parc de}

Collserola,

per

assegurar el funcionament de Mas Pins com a

equipa¬

ment d'educació ambiental.

Ratificar, exercint funcions de Junta General de la

Societat Privada Municipal Barcelona Activa SA, el de¬

cret de l'Alcaldia, de 23 de novembre de 1989

(NC-157), que nomena membre del Consell

d'Administració

de tal Societat el Sr. Josep Maria Canals i Cabiró en

substitució del Excm. Sr. Luis Solanai Madariaga. Acceptar la renúncia al càrrec de Regidor d'aquest

Ajuntament presentada per l'll im. Sr. Jordi Parpal i

Marfà, en carta adreçadaa l'Alcaldiael 4 de desembre

de 1989.

El Sr. Parpal s'adreça al Consistoritot significant que durant la_{signatura del Conveni sobre els Cinturons,} que l'Alcaldia li _{delegà, recordà} com el 1982 hagué de

defensar, en la seva condició de Gerent de laCorpora¬

ció Metropolitana la inclusió de les consignacions ne¬ cessàries per alaconstrucciódelCinturó Litoralque ara

ja és en funcionament; i que en acomiadar-se

del

Consell _{Municipal del Districte de}

_{Sarrià-Sant Gervasi}

_el

representant de l'Associació de Veïns

significà

que els

Projectes del II Cinturó i dels accessos al

Túnel

de

Vallvidrera recollien les _{al·legacions} que ell havia formu¬

lat el 1974 des de la mateixaAssociació de Veïns.

Explica que en laseva actuació personal i

política

ha

procurat plasmaren realitats, en formigó, un determinat

concepte de ciutat; que al llarg de laseva

trajectòria

ha

tingut la sort de mantenir contactes amb personalitats

com _{Josep Tarradellas, Narcís Serra, Lluís Armet i}

Pasqual Maragall que li ha donat l'oportunitat de fer,

accidentalment, d'Alcalde de Barcelona; que mentre ha

exercit les seves_{responsabilitats municipals s'hanapro¬}

vat Plans _{especials de reforma interior -com} els

de

Gràcia i les Roquetes-, les

Àrees

de nova

centralitat,

l'Ordenança de l'Eixample, el Pla de

clavegueram,

pro¬ jectesd'espais públics -comel de l'Espanya

Industrial i

el del _{Dipòsit de les Aigües de l'Eixample- i}

_{de vialitat}

-com el Moll de la Fusta, el pont de Felip II i els

accessos al Túnel de la Rovira-, les Ordenances de

Publicitat a la via _{pública i d'Establiments de}

_pública

concurrència -que ha permès la posterior

aprovació

de

plans d'usos-, i s'ha tirat endavant la

Campanya

de

Millora del paisatge urbà «Barcelona, posa't guapa»que

tants bons resultants estàdonant.

Comenta que fa dos anys es creà l'Institut

Municipal

per a la Promoció

Urbanística

i els Jocs

Olímpics

i

abans ho havien estat Anella_{Olímpica de Montjuïc,}

SA i

Vila _{Olímpica, SA, tots ells imprescindibles per}

_atendre

el _{repte de les} grans obres d'infrastructura

ciutadana

i

olímpica, l'esforç dels quals ha resultat

positiu

encara

que no semprehaestat ben

entès

en comentarisque

hi

han _{volgut trobar disfuncionalitats i}

_{insolidaritats i,}

_per

això, aravol afirmarcategòricament que

l'existència

de

tots _aquests ens ha

permès

a l'Ajuntament

assolir

satisfactòriament_{aquests objectius: 1) ajudara}

_prendre

decisions _{importants com la}

_{localització}

_de

_{la Vila}

_Olím¬

pica al Poblenou, la

definició

de

l'àrea

de lleurea

la Vall

d'Hebrón i la _{integració dels Cinturons} en el Projecte olímpic; 2) gestionar, amb agilitat i

eficàcia,

inversions

per més de 100.000 milions de pessetes;

3) concloure

negociacions institucionals i pactes, per una

banda,

amb la Renfe, la Diputació, la Generalitat i el Ministeri

d'Obres _{Públiques i Urbanisme i,} per l'altra, amb els

barris, definir projectes d'una forma participada i con¬

junta i defensar els interessos de la

Ciutat evitant

que es

malmetessin per l'existència de criteris diferents de les

altres Administracions o els organismes olímpics.

Subratlla que tot

això

i la no incompatibilitat entre

els

interessos de la Ciutat i els dels barris ni entre les obres

olímpiques i les obres de ciutat ha estat possible per

dos factors: l'un, l'existència d'una línia política, cohe¬

rent i constant, de l'equip de govern que des de 1979

ve _{desenvolupant un model criticat unes vegades i}

abonat en_{altres per unaoposició responsable i assumit}

pelsbarcelonins; l'altre,

l'existència

d'un equip de

col·la¬

boradors de primera qualitat professional i plenament

identificats en el _{projecte entre els quals ha d'esmentar} Carme Ballbé, Joan Busquets, Josep M. Vegara, Fer¬

nández i Oros, Ferrer Viana, Cristina Grau, Josep A. Acebillo, Ramon Boixadós i Rosa Fornas, a tots els qualsagraeix -i estimulaacontinuar- lasevacol·labora¬

ció, professionalitat i

il·lusió

al servei de la Ciutat i al seu

Ajuntament i els donà el marge, no sempre ben com¬

près, de llibertat i autonomia detreball, que eracondició

indispensable perquè poguessin desenvolupar plena¬

ment la seva creativitat.

Creu que aquesta tasca, que té l'orgull d'haver dirigit

a les ordres de l'Alcalde Maragall, està políticament

acabada i aras'enceta una nova fase d'execució amb unes noves estructures _{orgàniques -la creaciódel Hol¬}

ding- i la concentració de funcions i això, que ell és el

primer a defensar, l'ha portat a la decisió que ha pres i

que demana que el Consistori entengui i accepti com ho ha fet _{l'Alcalde, la qual no és cap drama per a ell}

personalment, perquè respon al concepte que sempre ha _tingut de la funció política, ni tampoc ho és per a

Expressa el seu agraïment al Sr. Alcalde per la

confiança que dipositàen ell, pel suport que li donà en moments difícils com _{el conflicte de Nou Barris i per}

l'amistat amb _{què l'hadistingit; als altres companys de}

l'equip degovern, que personalitzaenel Sr. Torres amb qui ha col·laborat estretament en molts projectes; als

companys de l'oposició, especialment els membres del

Consell d'Administració de les empreses que ha presi¬

dit _{i, particularment, al Sr. Amat amb qui ha compartit}

responsabilitats del Consell Municipal del Districte de

Sarrià-Sant _{Gervasi; al Secretari General, al'Interventori} alVice-interventor i al _{Dipositari, a tots els} seuscol·labo¬

radors, als mitjans de comunicació, pel seu tractei per lesseves_{crítiques, i als veïns i lessevesassociacions.}

Rubrica la seva _{intervenció afirmant que ha estat,}

està i estarà,al servei del socialisme i delseu Partit, dels

ciutadans i ciutadanes de Barcelona i del seuAlcalde a

qui demanaqueli permeti de participarenl'alegria de la

inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona; i expres¬ sant el seu reconeixement _perquè la política, que no

deixa, li ha _permès fer noves amistats amb tots els

membres del Consistori.

El Sr. Lacalle expressaal Sr. Parpal, més enllà de les

idees_{polítiques, el seu afecte personal i el seureconei¬} xement _{pel treball seriós que ha fet -i la història ho} valorarà _{degudament-amb la voluntat de fer de Barce¬} lona una _{gran ciutat; i li desitja molts èxits en la nova}

etapa de la seva vida que ara emprèn.

El Sr. Cullell declinapolititzar l'acte de la renúncia del

Sr. _{Parpal, li reitera els sentiments queja li manifestà en}

una carta _{personal en conèixer la decisió de renunciar} al càrrec de_{Regidor, i li ofereix laseva amistat personal}

perquè es resisteix a creure que, com solia dir el

President _{Tarradelles, la política no tingui entranyes.} La Sra. Vintró afirma que les paraules del Sr. Parpal

han estat una mostra de _{rigor, de professionalitat i de} fidelitat a uns _{ideals i queel Sr. Parpal ha donat}

proves

d'aquest esperit en l'exercici de les seves _{responsabili¬}

tats

_polítiques

_{ien el}seu discurs de comiatperquèavui

la Ciutat _{perd unRegidor però no pas un políticde gran}

categoria, disposat acontinuar treballant perella.

El Sr. Vila reconeix, en nom d'Unió Democràtica de

Catalunya, la dedicació i el treball del Sr. Parpal.

El Sr. Alcalde deixaconstància públicaque el comiat

del Sr. _{Parpal és per aquest mandat i posa en relleu el}

seu amor i _{capacitat de sacrifici al servei de Barcelona} que demostrà tant quan deixà d'ésser Primer Tinent

d'Alcalde _{d'aquestAjuntamentcom quan, en elcas del} conflicte del Consorci de la Zona Franca, el _Municipi

hagué de querellar-se amb un parent seu molt proper. Puntualitza que les converses sobre la renúncia daten

d'abans del dia 8 de _{setembre; que a la Ciutatno se la} serveix tan sols des _{d'aquesta Corporació i el seu} funcionariat sinó que per anar endavant necessita que molts sectors _{importants s'involucrin} en latasca de l'A¬

juntament.

Lamenta que el Sr. Parpal no _pugui tenirun

protago-nisme en el _{procés d'elaboració de} la nova Carta

Municipal, ja que té una excel·lent _{preparació jurídica;} i

significaque sota la direcció del Sr. Parpal, en els dos

darrers _{anys han passat} a mans de la Ciutat més

d'1.000.000 de metres _{quadrats i s'ha donat} una gran

empenta per a l'acabament de l'anella viàriade circum¬

val·lació de la ciutat real; que la creació de l'Institut

Municipal per a la Promoció Urbanística i els Jocs

Olímpics respongué a la voluntat d'intervenir en el

mercat del sòl amb unes _{operacions que l'Ajuntament}

no_{podia fer amb els mitjans normals; i queel Sr. Parpal}

ha donat proves d'una honestedat personal i política

que livede la seva_{família, particularment, del seu pare,} i que ha quedat ben palesaen les seves paraules.

S'inicia, totseguit, el debat dels assumptes inclosos

a l'ordre de dia.

COMISSIÓ DE GOVERN

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 3 de

novembre de _{1989, pel qual s'aprova inicialment el}

Projecte d'urbanització, d'iniciativa privada, del carrer

sense nom entre els del Pantà de _{Tremp i de Josep}

Sangenís. S'aprova.

Ratificar els acords de la Comissió de Govern de 17 de novembre de _{1989, pels quals s'aproven:}

A) Inicialment: 1) el Pla especial d'estesa d'una línia

de subministrament elèctric a les obres del Túnel de

Vallvidrera; _{2) el Pla especial de modificació d'ús i}

volumetria de _{l'equipament del} carrer de _{Josep Sange¬} nís; 3) l'Estudi de detall del centre comercial i hotel del carrerde Pelai; 4) l'Estudi de detall per al'ordenació de

volums d'un sòl _{previst com equipament peral Mercat} de la_{Sagrada Família; 5)l'Estudi de detall peradaptar la} unitat d'actuació 3 del Pla _{especial del sector delimitat} perla Gran Via de lès Corts Catalanes, l'avingudade la

ZonaFranca, els carrers del Cisell, d'Arnes, d'Aceri de

Motors, i el límit amb l'Hospitalet de Llobregat; 6) la

modificació _{puntual de l'Estudi de detall del solar amb} front als carrers de Joan Güell núms. _{201-209, de}

Joaquim Molins núms. 1-5 i de les Corts núms. 74-92;

7) l'Estudi de detall de la finca del carrer d'Eduardo

Conde núm. 15 i _{passatge del Roserar núms. 12-14; 8)} l'Estudi de detall de l'illa delimitada per la plaça

d'Egui-laz i _pels carrers _{de Buïgas, de Nena Casas, de Tres} Torres i de Castellnou; 9) l'Estudi de detall per a l'ordenació _{d'aparcament i locals socials a la parròquia} de Crist Rei, en els Jardins d'Elx; i 10) l'Estudi de detall

de concreció de volums i alineació de l'edifici amb front al carrer de _{Bartrina, dins l'àmbit del Pla especial de}

l'equipament de l'illa Casal del Sali.

B) Definitivament: 1) l'Estudi de detall d'ordenació

volumètrica del sector _{comprès entre els carrers de}

Bellesguard, de Valeta, d'Arquer i de Roure; i 2) l'Estudi

de detall definitori de les condicions d'edificació del solar ubicat al _{passatge de Garcini núms. 8-10.}

El Sr. Alcalde _{significaque enel Pla especial d'estesa} d'una línia de subministrament elèctric a les obres del Túnel de _{Vallvidrera, el Grup popular ha demanat que}

es _{tingui present la necessitat de repoblació forestal de}

la zona _{afectada, petició que ha estat recollida en el}

Consell _{Municipal Permanent.}

El Sr. _{Fargas observa que l'Estudi de detall del} centre comercial i hotel del carrer de Pelai _pretén acabar _{dignament l'illa delimitada pels carrers de Ber¬} gara i de Pelai i per la plaça Catalunya i compleix les

normes del Pla General _{Metropolità quant a superfície}

edificada, usos, _{alçada -encara que}s'incrementa l'au¬

toritzada per l'Ordenança de l'Eixample- tanmateix la

transformació de_{l'avingudade la Llum} en aparcament

-decidida amb el vot en contra del _Grup

convergent-implica, com diu el Servei del Patrimoni Artístic i Monu¬

mental, la _{desaparició de l'únic exemple de l'arquitec¬}

tura comercial dels anys 20 que hi ha a la Ciutat i

NÚM. 1 10-1-1990 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 5

lloc dels 2,20 m. establerts, i ladisposició de latribuna

de l'edifici contradiu l'esmentada Ordenança de

l'Ei-xampleamb arguments depes

suficient

per

atendre'ls

però

que

estableixen

un

precedent.

Fa avinent

que

el

Districte de _{TEixample demana} una proposta d'aca¬

bats de tota l'illa, la incidència en els edificis confron¬

tants i la resolució de les mitgeres; i que el Servei del

Patrimoni Artístic demana també un estudi comparatiu

de l'estat actual i una _{proposta formal sobretota l'illa,} cosa que ell troba molt

necessària

malgrat les

dificul¬

tats a _{posar d'acord tots els propietaris}

_afectats.

Considera que la part més polèmica i negativa de

l'estudi és en la creació de l'element exterior a la

cantonada dels carrers de Bergara i de Pelai ja que

ocuparà una partmolt important de la

superfície vial de

la cruïlla i la seva alçada li

_donarà

un gran

protagonis-me; creu, doncs, necessari justificar els elements que s'hi han d'ubicar i estudiar altres alternatives a les

rampes d'accés al primer pis, per

les dificultats

tècni¬

ques que presenten.

Opina, en conclusió, que per a la

solució definitiva

d'aquestconjunt degran

importància

per ala

Ciutat

cal:

a) acceptar la

tolerància

dels

òrgans municipals

en

l'aplicació de l'Ordenança de l'Eixample i la

desaparició

de _{l'avinguda de la Llum; b) reduir l'element exterior de} la cruïlla _{Bergara-Pelai limitant-lo als}

límits

imprescindi¬

bles; c) obtenir els informes favorables de

l'Àrea

de

Transports i Circulació i dels Ferrocarrils de la

Generali¬

tat; i d) presentar l'estudi del conjunt de l'illa; a l'espera,

doncs, del compliment d'aquestes condicions el seu

Grup optaper

l'abstenció.

El _{Sr. Albesa expressa la seva coincidència amb les} observacions _{tècniques exposades pel Sr. Fargas} en l'esmentat Estudi de detall.

El Sr. Serra i Martí puntualitza que moltes de les

precisions demanades jasón previstes

també

en l'infor¬

me _{dels Serveis d'Urbanisme i que els accessos, que} no _{figuren en l'Estudi de detall}

_perquè

_necessiten

l'atorgament d'una prèvia concessió de domini

públic,

seran concretats en els tràmits _{d'atorgament de la} llicència_comptantamb els informes previs de

l'Àrea

de

Transports i Circulació i dels Ferrocarrils de la Genera¬

litat.

El Sr. Ainaud, respecte al Mercat de la Sagrada

Família, tot i reconeixent que les etapes prèvies d'ins¬ tal·lació del mercat provisional i d'enderrocament de

l'antic s'han _{portat molt bé, demana que els expe¬} dients se sotmetin al Plenari amb la documentació

completa.

El Sr. Serra i Martíremarca_{quel'expedient del Mercat}

de la_{Sagrada Família s'ha tramitat en un contacte molt} estret amb el Districte; que la zona verda respecta el

pati interior de l'illa; i que el Mercat nou

comptarà

amb

unes instal·lacions _{complementàries molt interessants.}

Comenta, tot seguit, que l'Estudi de detall cor¬

responent a l'illa delimitada pels carrers de Buïgas, de Nena _{Casas, de les Tres Torres i de Castellnou dóna}

compliment a una sentència que considerà aquests terrenys edificables, disposant les edificacions en la

forma que permet aconseguir una zonaverda més àm¬

plia.

El Sr. Amat demana que el Projecte

d'urbanització

reforci _{aquesta voluntat de donar a la zona d'aprofita¬}

ment _{públic la màxima amplitud.}

S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs.

Cu-llell,

Àinaud,

Vila, Fargas, Perelló, Mas, Bueno, Amat,

Alsina, Bonet, _Puigdollers, Marcet, Cardona, Fabregat,

Audet, Olmedo, Lacalle, Albesa, i Fernández i Díaz,

quant al punt A)-3, corresponent a l'Estudi de detall del

centre comercial i hotel del carrer de Pelai.

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern d'1 de

desembre de _{1989, pel qual s'aprova inicialment}

_el

Projecte de delimitació de la unitat

d'actuació

del sector

occidental de la Zona Franca, limitada pel carrer dels

Alts _{Forns, el passeig de la Zona Franca, i els carrers} del Plom, de l'Acer, dels Motors i de la Metal·lúrgia, i es determina com a sistema d'actuació urbanística de tal

Projecte, el de cooperació. S'aprova.

RatificareIs acords de laComissió de Govern d'1 de

desembre de 1989, pels quals s'aproven:

A) Inicialment el Projecte

d'urbanització, d'iniciativa

privada, del carrer de l'Acer, del Ferro, del

Plom i d'Ar¬

nes.

B) Definitivament: 1) Projecte

d'urbanització, d'ini¬

ciativa _{privada, del carrer de la}

_Indústria,

_{de Trinxant,} del Freser; i 2) el Projecte

d'urbanització,

d'iniciativa privada, de la

perllongació

del passeig

del Triomf,

entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer del

Perú.

Ésretirat el _{punt A) i s'aprova el B) en els seus dos}

apartats.

ALCALDIA

DELEGACIÓ DE PROMOCIÓ URBANÍSTICA

I JOCSOLÍMPICS 1992

Encarregar a la Societat Privada Municipal Institut Municipal de Promoció Urbanística, SA que porti a

terme l'elaboració del projecte per a la

reutilització

de

l'Estació del _{Nord, la proposta de la forma de gestió}

corresponent, i la supervisió de les actuacions que

actualment s'hi _{desenvolupen; deixar sense efecte}

qualsevol altre acord que contradigui el present

encàr¬

rec _{i, en concret, el de data 15 de setembre de 1987.}

El Sr. Serra i Martí comenta queamb aquest acord es deixasense _{efecte, en virtut d'uns compromisos poste¬}

riors amb el COOB-92, un encàrrec anterior formulat a

Iniciatives, SA; i que el projecte, un cop redactat, serà sotmès a _{aprovació plenària.}

El Sr. Bonet mostra la sevasorpresa perquè l'encàr¬

recesmentat esdeixasense _{efecte al capde dos anys}

d'haver-se formulat i demana que s'aclareixi què s'ha

fet en _{aquest temps i quan se sotmetrà a la considera¬}

ció del Plenari el projecte que ara s'encarrega.

El _{Sr. Albesa també expressa dubtes quan a l'abast} de l'encàrrec atès que en l'expedient figura també un Conveni amb el Reial Automòbil Club de _Catalunya; abunda en les consideracions exposades pel Sr. Bonet

i reitera la _{petició que la utilització de tals espais}

s'adjudiqui per mitjà de licitació pública a qui ofereixi

millors condicions _econòmiqueso socials.

El Sr. Parpal puntualitza que a conseqüència de l'encàrrec a Iniciatives SA, s'iniciaren uns treballs però,

en convenir-se amb el COOB-92 la utilització de l'edifici

per fer-hi les proves de tennis de taula, destí que estalviava a la Ciutat haver d'assumir els costos de restauració de l'edifici, cal deixar sense efecte l'encàr¬

ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA Oficina Administrativa de l'Àread'Economia i Empreses

Prendreen consideració la Memòriapreparadaperla

Comissió nomenada per decret de l'Alcaldia, de 9 de

novembre de 1989 i ratificada _{pel Consell Plenari del}

proppassat 10 de novembre, en relació als aspectes

socials, financers, tècnics i jurídics de l'activitat a de¬

senvolupar per Iniciatives,

SÁ,

i procedira exposarla al

públic per un període de trenta dies.

El Sr. Albesa manifesta que la Comissió designada

sense el _{suport del} seu Grup perquè no hi eren pre¬ sents els diferents _{Grups municipals, porta avui} un estudi _{complet tanmateix el} seu Grup no hatingut prou

temps perexaminar-lo i, peraixò,opta perl'abstenciója

que està preocupat perquè es compleixi realment la

sentència del Tribunal _{Suprem i perquè des d'aquest}

Ajuntament no es mediatitzi l'economia, en lloc

d'orien-tar-la i dinamitzar-la, amb una monopolització de deter¬

minats sectors _{capdavanters que obligui a passar per}

Iniciatives, SA, tots aquells que vulguin dur a terme

determinades idees o _projectes.

Puntualitza _{que el seu Grup, que no renúncia a}

participar enla novasocietat que en elseu diaespugui

crear ni és contraria _{les empresespúbliques}

dinamitza-dores de l'economia a _{condició que no envaeixin el}

camp d'acció de la iniciativa privada, durant el període

d'informació _{pública exposarà} a la Segona Tinència

d'Alcaldia els _{suggeriments que consideri adequats} sobre el tema.

El _{Sr. Mas indica que el seu Grup dóna suport a la} intervenció de _l'Ajuntament en el camp de la promoció

econòmica tanmateix té reserves tant de caire formal sobre el _{procediment ques'estàseguintperexecutar la} sentència _judicial, com de contingut sobre la definició

de les activitats potencials a desenvolupar, que troba

clarament insuficients sobre el model _{d'organització}

elegit, la societat anònima, que noconsiderapasel més

adequat.

Propugna que els projectes en què Iniciatives, SA

participi s'inscriguin dins el marc de competències

municipals definit per la legislació vigent; que sigui

aquest Ple, constituït, si cal, en Junta General de la Societat, qui aprovi la participació de l'Empresa en els

nous _{projectes a fi que el Consistori pugui valorar-ne}

l'interès _{públic; que s'estableixi un pla de desinversió} d'Iniciatives en _{algunesde les empreses en què actual¬}

ment _{participa; que els esforços de la Societat es} concentrin, en canvi, en aquells projectes en què la

iniciativa_privada no_tingui unaexperiència consolidada;

i que esrespecti, entotcas,el joc de la lliure competèn¬

cia i de la _{igualtat d'oportunitats renunciant a priori a}

participar en projectes que requereixin autoritzacions municipals.

Precisa que tots aquest punts són indispensables

perquè el seu _{Grup pugui} entrar en converses més

aprofundides sobre la definició de la nova Societat, tot

mantenint les seves reserves sobre una _{Memòria que}

vol convalidar una _{gestió econòmica a la qual el seu}

Grup no ha pogut donar suport en cap de les Juntes

Generals dels diferents anys.

El Sr. _{Borja recorda que en la conferènciade Rotter¬} dam de 1987 causà sensació la tesi _{d'aquest Ajunta¬} ment i del seu Alcalde d'assumir _{competències} en el

campeconòmic i social; que aquesta actitud, enla qual

Barcelona ha estat _{precursora, els darrers anys s'ha} posat de modaatotEuropa perquè al'entrada envigor

de l'Acta _{Única Europea, seran les ciutats que hagin}

generat unamajor capacitat d'atraure inversiói decrear empreses, les que resultaran més beneficiades; que

l'exemple donat amb Iniciatives SA ha estat seguit per

Madrid, amb Promadrid, i ha _{despertat interès}en altres

ciutats _{d'Europai Amèrica que han promogut experièn¬} cies similars havent de superar més dificultats de marc

legal ja que, per exemple a França, durantla presidèn¬

cia de Giscard_{d'Estaignea proposta del Ministre}

Ponia-towski, es promulgà un decret que prohibia expressa¬

ment als ajuntaments prendre iniciatives de

desenvolupament econòmic mentre que aEspanya, en

canvi, es donava en _{aquest aspecte} una situació de

buit_legal.

Destaca que ladecisió d'aquest Ajuntament de crear

Iniciatives, SA i, posteriorment, la sentència judicial han

contribuït a _{legitimar un nou camp d'actuació municipal} encara _{que calgui precisar alguns aspectes de l'actua¬}

ció de la _{Societat; i que els resultats han estat positius}

perquè les empreses creades, que tenen avantatges

però també deures, tenen un índex de mortalitat molt baix i han contribuït a _{crear, a} la Ciutat, un ambient empresarial favorable.

El Sr. Cardona exhorta al _{compliment de lasentència} del Tribunal _Supremja que s'hi constatauna indetermi¬

nació dels_{objectiussocials d'Iniciatives SA i, tanmateix,} l'article 3 -que llegeix- dels nous Estatuts conté una

llista, redactada en termes molt _genèrics, que és còpia

textual dels Estatuts de la Societat anul·lada per l'es¬

mentada _{sentència; pertant, pronosticanousplets sies} tira endavant tal redacció.

El Sr. Raventós _{significa que tots els Grups han} admès el paper de l'Ajuntament en la promoció econò¬

mica de la Ciutat tanmateix en _{la reflexió suscitada per}

la sentència del Tribunal _{Suprem s'ha vist que en els}

quatre anys de vida d'Iniciatives, SA s'ha produït un canvi molt _{important de l'entorn econòmic i que el}

concepte d'interès públic és un concepte variable que fluctua en funció de l'entorn i de les necessitats de cada moment._{Afegeixque aquestareflexió continua}en el si de la Comissió de Govern i del Consell d'Adminis¬ tració d'Iniciatives, SA i amb els socis d'aquesta Socie¬

tat per tal de trobar l'orientació més adequada a l'em¬

presa, arabé elsprincipis que inspiraren lasevacreació

continuen essent vàlids i ho seran _{probablement per}

molts anys perquè impliquen unacol·laboració novedo¬

sa i _{plena de modernitat entre l'Administració Local i el}

sector _{privat per impulsar projectes d'interès per a la}

Ciutat amb una_{participacióaccionarialpública minorità¬}

ria querespecta el lideratge delsempresaris privats, se

cenyeix a les regles del mercat i surt dels projectes

quanja estan endegats.

Afirma quel'Ajuntament reconeix el sector privatcom

a motor de l'economia _{però està satisfet d'una sentèn¬} cia _{que estableix la capacitat de l'Administració en}

general i dels Ajuntaments per actuar en el camp econòmic i _{empresarial obrintuna col·laboracióentre la} iniciativa _{privada i lapública en aquells sectors que pot} tenir uns _{efectes beneficiosos per a la col·lectivitat; i}

que l'Ajuntament entén que s'han de respectar els principis de lliurecompetència i les lleis de mercat ique la seva actuació ha d'estar presidida percriteris d'inte¬

rès _{públic i ha de seguir una gestió basada en la} racionalitat i en la rendibilitat econòmica i social.

que-NÚM. 1 10-1-1990 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 7

den especificats en

els

camps

del

medi ambient, de

l'urbanisme, de l'habitatge

d'interès social, dels

equipa¬

ments, de la producció de

béns

i

serveis

vinculats

a

la

innovació tecnològica, de la

comunicació i de les tele¬

comunicacions, de la cultura, l'oci i el lleure, del benes¬

tar social i en el sector financer; i pensa que el

Sr.

Cardona ha confós els objectius socials -que en

la

nova versió dels Estatuts resulten molt més

precisos-amb els procediments

d'intervenció.

Fa avinent que en l'equip de govern

la

promoció

econòmica ha de comptar amb el suport

de tots

els

Grups i per

això és convenient

que

tots

siguin presents

en els Consells d'Administració de la Societat on s'ha

de valorar, cas per cas, quins projectes tenen

realment

un interès _{públic i que}

_el

període

d'informació pública

donarà ocasió per trobar unes

línies de

coincidència

que permetin

assolir

en

aquest assumpte

un consens

que seria boper a

la

Ciutat.

El Sr. Lacalle, després d'oferir el suport

del

seu

Grup per a la

readaptació

d'Iniciatives, SA,

critica la

complaençaamb

què s'analitza

una

sentència

que

ha

estat _{providencial per}

_evitar

que

la pilota

d'Iniciatives,

SAes facicadacop mésgran; icreu que

més

que

de

la modernitatcal _{parlar de}

l'eficàcia del concepte

que

tal Societat encarna, a fi que la nova Societat que

neixi de la reflexió actual, no entrien el Llibre Guiness

com un _{exemple de manca}

d'eficàcia sinó

_que

sigui

un instrument veritable de promoció

econòmica de la

Ciutat.

El Sr. Alcalde tanca el debat tot comentant que s'hi

ha tractat untema apassionant -no pas

espinós,

com

deia_{aquest matí} unlocutor

radiofònic-

perquè

es

tracta

de la fronterai lacol·laboració entre el sector privat i el públic.

S'aprova el dictamen

amb

l'abstenció dels

Srs.

Cu-llell, Ainaud, Vila, Fargas,

Perelló, Mas, Bueno,

Amat,

Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet,

Cardona,

Fabregat,

Audet, Olmedo, Lacalle, Albesa, i

Fernández i

Díaz.

ÀREA DE FINANCES

Negociat de Pressupostos

i

Comptes

Aprovar

modificacions de

crèdit dins del Pressupost

General de 1989, de conformitat amb la

documentació

adjunta.

S'aprova perunanimitat.

S'incorpora a la

sessió l'll im. Sr.

Antoni Lucchetti i

Farré.

ÀMBIT DE BENESTAR SOCIAL

Informe sobre el Pla d'Infància.

La Tinent d'Alcalde, Sra. Vintró, després d'advertir

que _{el Document}

_{programàtic facilitat als membres del}

Consistori respon a la feina feta per a

l'elaboració del

Pla d'Infància recollida en dinou volums, que estan a

disposició de tots els

membres

del Consistori,

explica

que la Comissió de Benestar

Social de l'Ajuntament

encarregà a un grup de

tècnics

municipals la

redacció

del Pla d'Infància de la Ciutat per integrar totes les

actuacions municipalsque s'adrecen a la

infància;

que

el Pla elaboratno eslimitaa les competències d'aquest

Ajuntamentenmatèria

d'atenció

a

la

infància

perquè les

responsabilitats municipals no

s'acaben

allà

on

s'aca¬

ben les _{competències puix que}

l'Ajuntament,

com

ad¬

ministració més propera als

ciutadans, ha

d'anar més

enllà de lessolucions quetècnicament,

jurídica i econò¬

mica pot oferir a les

demandes

ciutadanes i

ha de

fer

valer la seva capacitat

d'anàlisi, de

projecció i de

reclamació davant les altres instàncies administratives

pertal d'assolir

allò

que

els

nens

de Barcelona

necessi¬

ten _{per al desenvolupament}

_de

_la

_seva

_{personalitat;}

que, consegüentment,

les

vint-i-vuit

línies

programàti¬

ques quees marquen, no

són solament

el

compendi de

les actuacions que l'Ajuntament

ha de

tirar endavant

sinó de les accions necessàries perresoldre

els

proble¬

mes dels nostres infants, la immensa majoria de les quals estan -i

és el

cas

de les

referents al

sistema

educatiu i a les condicions de salut- malauradament

fora de l'abast d'aquestAjuntament.

Concreta que el treball realitzat

tenia els següents

objectius: a) unificar i integrar

els

programes

i els criteris

d'actuació de la munió d'iniciatives

_adreçades

a

la

infància i a l'adolescència a fi que les Àrees i

els

Districtes _{puguin seguir aquestes}

pautes

en

les

seves

línies d'actuació; b) disposar d'un

banc de

dades

perquè tal

integració exigeix

conèixer prèviament

les

necessitats dels nostres infantsi establir unesprioritats

en funció dels canvis socials i de les iniciatives públi¬

ques i privades

adreçades

a

la

infància; c) impulsar

la

informació sobreels recursos educatius, socials, sanita¬

ris i culturals que ofereix la

Ciutat, sobretot

en

aquelles

zones _{que més els}

_{necessiten i tenen}

més dificultat

_per

conèixer-los _perquèno hi arriben

els

mitjans

tradicionals

decomunicació; d) impulsar la

sensibilització ciutadana

vers les necessitats de desenvolupament dels

infants

per tal de

corresponsabilitzar-hi tota

la societat;

e)

procurar la

col·laboració amb les altres

Administracions

i amb les entitats públiques i

privades

quetenen

serveis

adreçats a la

infància,

a

fi de poder treballar

després

conjuntament cap a uns

objectius establerts entre

tots

ja que quan

s'encarregà el Pla,

no

existia

encara

el

Consell _{Municipal de Benestar}

Social

que

és el lloc

privilegiat de

participació institucional

i de les entitats

privades i

institucions

ciutadanes.

Exposaque el

mètode de

treball ha

consistit

en:

a) la

confecció d'un banc de dadesque disposaja de

4.000

registres, classificats

temàticament -si

bé tots

no

tenen

el mateix grau

d'aprofundiment

perquè les respostes

no

són sempre complertes- que

serà

publicat

per espero¬

nar la rectificació de les dades incorrectes i actualitzat

cada dos anys; b) la

recopilació d'un fons

documental

sobre la infància, amb un resum de cadascun dels

temes; c)l'encàrrec d'una

sèrie

d'estudis i informes

que

han _{proporcionat dades}

_objectives,

_{valoracions i}

_pro¬

postes

d'actuació sobre

temes

tan

diversos

com

els

hàbits de lleure dels nois i noies d'11 a 14 anys, la

utilització dels parcs i places de

la Ciutat, els

nens que

estan fora del sistemaescolar, els adolescents que han abandonat el sistemaescolar, el primeranyde vida dels

nens,l'experiència de les aules

taller,

l'educació formal i

no formal, la

participació

_dels

infants

,

la salut

i el

benestardelsinfants, el medi urbà i laprotecció jurídica

de l'infant -això en un moment en _què encara no era

coneguda la

redacció final

de

la

Declaració Universal

dels Drets de l'Infant-; d) la

realització

d'un

informe

d'aproximacióenla

realitat

sòcio-educativa dels infants i

de dosprojectes urgents l'un sobre

els

nens

de

0

a

3

anys i l'altre sobre els de 14 a

16

anys

i d'un

projecte

experimental -en

co.laboració amb

els Serveis d'Ins¬

tracta-ment de l'absentisme escolar en dos Districtes, que

després s'ha generalitzatatots els altres.

Expressa la sevasatisfacció pel treball que partint de

tota_{aquestadocumentació han realitzat més desetanta} tècnics _{municipalsen col·laboració amb unavuitantena} d'entitats i _{experts de la Ciutat dedicats} ala problemàti¬

ca_{infantil ques'han plasmatenel documentprogramà¬} tic, lliurat al Consistori, on es recullen les propostes

d'actuació en dos nivells: la línia _{programàticageneral i} les actuacions concretes en els dos marcs _específics

-dels 0 als 3 anys i dels 14 als 16 anys- que són les

dues _franjes de població infantil més necessitada d'ac¬

tuacions _{prioritàries.}

Considera que el documentesmentat, comdiuen els seus redactors, es mou entre la _{utopia -perquè} no deixa_{de formular cap de les aspiracions legítimes- i el}

pragmatisme, perquè éscapaçdetraduirenactuacions

realitzables les línies _{programàtiques més generals dei¬} xantun _{margede concreció ales}

Àrees

_{i als Districtes.}

Enumera, tot seguit, els cinc àmbits de les línies

programàtiques que són el nucli familiar, l'educació, la

salut, lasòciocultura i el medi ambient i la _legislació, i els

criteris d'actuació que són; a) planejar l'equilibri ter¬

ritorial _{adequant a cada territori les línies programàti¬} ques per tal de compensar els desequilibris; b) valorar

l'eficàcia de les prestacions actuals evitant-ne la_disper¬

sió i fent-les arribar al _{conjunt de la població; c) assegu¬}

rar la coordinació institucional i _{interinstitucional; d)} assegurar un nivell d'informaciósobre els recursos que la Ciutat _{ofereix, especialment els sectors de població} que notenen accés als canals convencionals de comu¬

nicació.

Fa avinent queel Pla no ésun _{producte acabat però}

ha assolit el graud'elaboració suficientperpoder ésser

enriquit amb les aportacions del Consitori i com a

mesures _{immediates proposa: dotarlo d'un equip de}

responsables que facin el seguiment de l'aplicació en allò que afecta les responsabilitats municipals i tinguin

connexió amb les Àrees i els _Districtes; crear un grup de treball en el si del Consell _{Municipal de Benestar} Social per analitzar-ne la validesa; publicar el banc de

dades i actualitzar-lo _{periòdicamentcompletant els buits} d'informació i fent cada dos anys una nova radiografia

pervalorarcom s'han _{corregit els problemes existents i} quins n'han aparegut de nous; i editar unaguia d'infàn¬

cia perfer possible el màxim aprofitament dels serveis

que la Ciutat atorga; mesures totes que poden contri¬

buir a fer realitat en la nostra Ciutat la Declaració Universal de Drets del Nen i a _{demostrar la sensibilitat}

del Consistori de Barcelona _{pels seus ciutadans més}

petits.

El Sr. Vila observa que el document presentat té un

caràcter _{programàtic que es mou entre la utopia i el}

pragmatisme i fa notarque es tracta d'undocument de

l'equip de govern inspirat en uns criteris tècnics i uns

altres _{d'ideològics de manera que troba molt pertinent} que passi a ésser estudiat per un grup de treball del

Consell _{Municipal de Benestar Social a fi de recollir-hi} les _{aportacions de les altres entitats i institucions.}

Estima molt convenient la confecció del Pla i destaca la _{importància, per dur-lo a terme, de la coordinació} interna de _{l'Ajuntament i també de lesaltres Administra¬} cions _{-aspecte aquest}en el qual no preveu problemes pel que fa a la Generalitat atès el Conveni recentment

signat en matèria de benestar social i el que se signarà

aviat sobre la infància- i també de la descentralització

perquè cada Districte téunes _{característiques diferents}

però no sap com es podrà complir aquest darrer requisit quan, en la seva _opinió, el procés descentra¬ litzador, que començà molt bé, ha experimentat una aturada.

També remarca la transcendència _{d'aprovar un Pla}

d'Infància en un moment en _{què a Catalunya s'han}

detectat uns 6.000 infants _que sofreixen maltracta¬

ments; i recomana que quan el Consell Municipal de

Benestar Social estudiï el Pla_posi un especialèmfasi en els _{aspectes preventius perevitar molts del problemes} actuals i que els Pressupostosgenerals de l'any vinent

-sobre els quals, per cert, el seu Grup no té cap més

noticia que l'existència d'unes discrepàncies entre els compenents de l'equip de govern-mirin d'arribar a una

entesa per tirar endavant les actuacions en matèria de

benestar social.

El Sr. Albesaopina que _{el document presentat} no és pròpiament un informe de govern sinó un pla tècnic a debatre en el si del Consell _{Municipal de Benestar}

Social i del _{qual la Tinent d'Alcalde de Benestar Social,} n'ha _fet, no gaire bé, una mena de resum inconnex,

genèric i parcial sense _{aportar solucions ni propostes} concretes ni _{quantificar els recursos necessaris.}

Troba que no s'ha abordat adequadamentla proble¬

màtica de l'absentisme escolar ni s'han _{presentat solu¬} cions a la _{inadequació dels habitatges;}

que el docu¬

ment noméses _{preocupade forma especial dels nens}

de 0a_{3 anysi dels de 14a 16anys comsi els altresno}

tinguessin problemes; que respectealgrup dels adoles¬

cents de 14 a _{16 anys l'única preocupació sembla}

l'educacióenla_{pràctica de la sexualitat ila minimització}

de les seves _{conseqüències; i}

que no hi ha unes propostesperal milloraprofitament dels espaispúblics.

Creu, doncs,que l'informe estàperelaborar, sobretot

quan els Pressupostos de l'any vinent són una caixa

tancada de la _{qual no s'ha avançat res, i no se sap si} contenen cap previsió per dur el terme el Pla que es

presenta; que s'han d'agafar les línies _traçades pels

tècnics que coneixen la realitat i convertir-les en una proposta de govern en el camp de l'habitatge, de la família, i que, a pesar d'ésser molt present en l'educa¬

ció de l'infant, rep untractament que noacaba d'enten¬ dre, perquè es parla de nucli familiar i fins i tot de la seva _{substitució. Recomana que en la confecció de tal}

informe de govern se segueixi unacerta sistematització

i s'hi tractin els _{punts següents: la informació, valoració i} orientació cap ala família-nou nuclifamiliar-, lacoope¬ ració social entre els diferents _{educadors, l'ajuda a}

domicili, la convivènciaentre les_{diferents persones que}

intervenenen _{l'educació de l'infant; l'atenció a l'infante¬} sa i a l'acolliment _{familiar, amb una especial referència} als maltractaments i a la _{impossibilitat de convivència;} que es procuri que les accions que s'emprenguin

arribin als seus destinatarisúltims en lloc de gastar tota

la _pólvora en salves, _{esmerçant la major part dels} recursos en _{despeses d'administració; i}

que també es facin els _{esforçosnecessaris perdesenvolupar accions}

conjuntes amb les altresAdministracions _{(laConselleria}

de Benestar Social i el Ministeri d'Afers _{Socials) altra¬}

ment no _{podran obtenir-se uns fruitsefectius tanten el}

vessant que correspon als infants com en els que afecten els _{drogaaddictes, els avis, o els extrangers.}

Reitera, perúltim, que dóna perrebut el Pla d'Infància

però no pas l'informe de governsobre ell perquè no se n'ha presentat cap.

El Sr. Vidal subratlla que en la reunió de la Comissió

extre-NÚM. 1 10-1-1990 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 9

madament útil pels treballadors socials

dels Districtes

que,

procedents de

diferents àmbits, treballen

en

el

campde la

infància

però

des de perspectives

específi¬

quesi que

disposaran,

a

partir d'ara, d'una

visió integral

i _conjunta.

La Sra. Vintró renuncia a contestar la intervenció del

Sr. Albesa que, per nohaver-se

llegit, probablement, la

documentació lliurada harecorreguta la

desqualificació

fàcil i quevol

ésser

atotarreu

però després

no

hi

aporta

res de nou. Afirmaque ella hafet un informe en donar

compte de l'estat

d'uns treballs i oferir

una

línia de

participació i

validació

en

el

Consell Municipal de Be¬

nestarSocial; que la infància de la Ciutat mereix que se

n'ofereixi unavisió_{integrada i amb voluntat de} coopera¬

ció amb les altres Administracionsi amb el sector privat

que treballaen aquestcamp; que

la

simplificació ridícu¬

la que ha fet el Regidor

popular

en

el sentit

que

l'únic

aspecte que preocupa en

els

adolescents de 14

a

16

anys és la sexualitat,

queda

desqualificada amb la

simple lectura del text

lliurat.

En resposta a la

intervenció

del

Sr. Vila

remarca que

simultàniament a l'elaboració del Pla es treballà en la

problemàtica de

l'absentisme

escolar, dels

nens

de 0

a

3 anys idels adolescents de 14a

16,

amb

accions

com

la formació de les mares i pares prèvia i posterior al

naixement, les aules taller i l'ús de les places i espais públics de la Ciutat

perquè la

Comissió

de

Benestar

Social tenia _l'especial

_preocupació

_{a no}

_elaborar

uns

estudis que no tinguessin una

traducció pràctica;

que

segons un pla signat

fa

tres anys,

la

col·laboració de la

Generalitat hauria d'haver assolit enguany els 2.000

milions de _{pessetes però}

_només

_{ha arribat}

als

500, és

a

dir, la quarta part; no n'hi ha prou,

doncs,

de signar

convenis, cal aportar després el finançament

pertinent;

que la

descentralització

als

Districtes

no

exclou la

facultat de les Àrees centrals de ferplans, validar-los i

seguir-ne l'execució, per donar suport

als

Districtes i

rebre informació sobre els resultats, facultat que no

implica cap limitació a la capacitat

d'execució

i

partici¬

paciódels Districtes

sinó

tansols

la fixació d'uns

criteris

generals

d'actuació

que permetinuna

homogenéítzació

dins el respecteal'heterogeneïtat del territori i

la

conse¬

güentnecessitat d'actuacions

diferenciades.

El _{Sr. Albesa pensa quela Sra.}

_Vintró

_no

_ha

_entès

_la

seva intervenció, tot insistint que laTinent d'Alcalde de

BenestarSocial no ha_presentatcap informe de govern

amb solucions pràctiques i avaluades sobre el Pla

elaborat _{pels tècnics -que li sembla bé i trobaria molt}

correctehaver _{presentatal Consell Municipal de Benes¬}

tar Social- talvegada perquè segueix la

tàctica

del seu

Partit depresentar els «rotllos» que aras'estan

desman¬

tellant en diversos països. Subratlla que el seu Grup

participa en el Consell Municipal

de Benestar

Social

i

hi

fa les _{aportacions i alternatives que}

_considera

_adequa¬

des en cada cas; que el seu Grup ha

formulat,

entre proposicions, mocions, precs, preguntes

i interpel·la¬

cions, més de 1.000 escrits en interès de la ciutadania de Barcelona i voldriasaber_{què ha} aportat el

Grup

de

la Sra. Vintró, apart de

l'obstrucció

als Pressupostos.

El Sr. Batlle felicita la Tinència d'Alcaldia de Benestar

Social per haver estat capaç

de plantejar

un

debat

entorn la _{política d'infància amb un pla}

_modèlic

_que

_és

fruit d'un _{llarg procés de}

_gestació

_{i resta}

_obert

a un

enriquiment amb les aportacions dels

diferents

Grups; i

lamenta el tractament brutal que ha rebut per part

del

Portaveu del _{Grup Popular i} que la nostra

infància

no es

mereix. Anima, doncs, l'equip de govern a tirar enda¬

vant _{aquesta política global de cara a la}

_{infància, invita}

l'oposició a participar en

l'elaboració de tal

política i

comdemna, com a Portaveu del Grup Socialista

la

intervenciódel Portaveu del Grup Popular.

El Sr. Cullell expressalaseva

preocupació

perquè els

documents en debat -preparats amb bona

intenció

encara _que perfectibles _com tota obra humana- _{no es}

quedin enel calaix i, vista la bona

predisposició de

tots

els_{Grups vers unasèrie de qüestions -com}

_la

_infància,

les _{drogadependències, la}tercera edat, la

marginació i

les bosses de _{pobresa- propugna, insistinten}

_{la idea}

_ja

exposada pel Sr. Vila, un pacte

social

entès

com a

consens a _{prioritzar la despesa}

_municipal

_en

_aquests

camps, voluntat que s'ha de

fer realitat

en

els Pressu¬

postos que és el lloc on es pot

valorar

si amb els

informes sobre _{aquests temes}esvol

només

acontentar

una mala consciència o si es vol lluitar realment contra

aquesta problemàtica de manera que, un cop

assolit

l'acord dins _{l'Ajuntament, el seu}

_Grup

_s'oferirà

_a

_recla¬

mar de les altresinstitucions, colze acolze amb l'equip

de govern, en els recursos

necessaris

per

finançar la

política general envers la gent

més desvalguda.

La Sra. Matas'identifica amb la presentació del Pla

d'Infància que ha fet la Tinent d'Alcalde

de Benestar

Social i destaca que és el resultat de la

forma de

treball, modèlica, seguidaper elaborar-ho

i lamenta

la

grollera

projecció

de

problemes

personals

que

n'ha

fet el Sr. Albesa i que li sembla

intolerable. Posa

en

relleu que tant en termes

absoluts

com

relatius

entre

tots els Ajuntaments de Catalunya

i d'Espanya,

aquest és elque gasta

més diners

en

la

infància i, de

fet, el Pla d'Infància té ja un suport

pressupostari

superioratot

allò

que

puguin

mostrar

altres

instàncies

de govern.

El Sr. Albesa reitera que no s'ha portat

informe

de

govern perfer

possible el Pla

i,

per

tant.no

admet

que

es consideri _{grollera la seva}

_intervenció

ni

en

demana

excuses _{perquè la}

presentació

ha estat

realment

_un

«rotllo». Matisa que ell no ha parlat de si aquest

Ajunta¬

mentera o no el que _dedicava

més

_{diners a} la

infància

sinó quenomés ha dit que no

sabia quina

quantitat s'hi

dedicaràen els _{Pressupostos de 1990.}

El Sr. Alcalde lamenta que el Sr. Albesa no hagi

buscat un _{compromís de llenguatge.}

El Sr. Armet, desprésde renunciar, a

indicació

de

la

Presidència a entrar en les al·lusions personals, fa

avinent que en tots els països la despesa

social

es

financia per mitjà dels impostos forts com

són els

que recauen _{sobre la renda de les persones} físiques i les societats; que l'existència d'un document de

referència

obligaa comprometre-s'hi o, si

més

no, a no

fer l'orni

a totesles Administracions que haurien d'actuar i des de

la _{perspectiva de l'Ajuntament vol expressar, a}

_{més, la}

preocupació per allò que afecta als seus ciutadans

independentment de qui sigui competenten la

matèria;

que segons uns estudis de la

Federació de

Municipis

de _{Catalunya, elsMunicipis catalans dediquen a despe¬}

ses no _{obligatòries un 14% dels seus pressupostos}

-percentatge que a Barcelona encara

és més

gran-perquè han de suplir actuacions d'altres

Administra¬

cions; pertant, caldrà corregir aquesta

tendència

amb

un _{gran acord que refermi}

_el

_pes

_{del municipalisme}

català; i que tots els governs tenen lògicament unes

prioritats en funció de la seva ideologia

però,

un cop

definides aquestes, no han de fer discriminacions per¬