Internet: http://www.bcn.es Núm. 21 / Any LXXXIX 20 de juliol de 2002 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
Consell Municipal
Acta sessió de 24-V-2002 ... 1070 Acords sessió de 28-VI-2002 ... 1094
Comissions del Consell Municipal Comissió de Benestar Social. Acta
sessió 14-V-2002 ... 1099 Comissió d’Educació i Cultura. Acta
sessió 14-V-2002 ... 1103 Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana.
Acta sessió 15-V-2002 ... 1107 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta
sessió 15-V-2002 ... 1108 Comissió de Presidència i Hisenda. Acta
sessió 16-V-2002 ... 1110 Comissió d’Infraestructures i Urbanisme.
Acta sessió 16-V-2002 ... 1116 Comissió de Política de Sòl i Habitatge.
Acta sessió 16-V-2002 ... 1124
Personal Concursos
Bases generals que han de regir la convoca-tòria de 3 concursos per a la provisió de 3 llocs de treball de l’Institut Municipal
d’Hi-senda ... 1127 Responsable de la coordinació dels Dipòsits
Municipals de Vehicles, en matèria
d’Hi-senda ... 1128 Tècnic de suport a la Gestió adscrit a la
Di-recció Jurídica de l’Institut Municipal
d’Hi-senda ... 1129 Suport a la Direcció en Sistemes d’Informació
adscrit a l’Institut Municipal d’Hisenda ... 1129
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 24 de maig de 2002 i aprovada el dia 28 de juny de 2002
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-quatre de maig de dos mil dos, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, José Ignacio Cuervo i Argudín, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Lourdes Muñoz i Santamaria, Magdalena Oranich i Solagran, Josep Miró i Ardèvol, Joana M. Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Re-casens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Carme Servitje i Mauri, Josep Gascón i Castillo, Santiago Fisas i Ayxelà, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé i Eugeni Forradellas i Bombardó, assistits per la secretària general accidental, Sra. Irene Pagès i Perarnau, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i deu minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 26 d’abril de 2002, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s’aprova.
Abans d’entrar a l’ordre del dia de la present ses-sió, el Sr. Puigdollers creu que en ésser aquesta la primera sessió plenària que se celebra sense la pre-sència de qui fins ara havia estat secretari general de l’Ajuntament, el Sr. Francesc Lliset i Borrell, que ha complert l’edat reglamentària de jubilació, se li hauria d’expressar l’agraïment del Consistori.
El Sr. Alcalde recull aquest suggeriment i, interpre-tant el sentiment de tots els presents, disposa que consti en acta l’agraïment del Consistori per la tasca que el Sr. Francesc Lliset i Borrell ha desenvolupat com a secretari de l’Ajuntament de Barcelona a plena satisfacció de tots els Grups municipals i amb ex-cel·lent professionalitat; i desitja èxit a la secretària accidental durant el temps que haurà d’atendre provi-sionalment el càrrec.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici:
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret d’Alcaldia, de 26 d’abril de 2002 (S1/D/2002 1480), que designa membres dels òrgans de govern del Consorci Institut Europeu de la Mediterrània, en representació de l’Ajuntament de Barcelona: a la Jun-ta de Govern, l’Im. Sr. Ernest Maragall i Mira, el Sr. Oriol Balaguer i Julià i la Sra. Margarita Obiols i Llandrich; i a la Comissió Delegada, la Sra. Margarita Obiols i Llandrich.
2. Decret de l’Alcaldia, de 14 de maig de 2002 (S1/D/2002 1639), que nomena l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, regidor adscrit del Districte de l’Eixample.
3. Decret de l’Alcaldia, de 14 de maig de 2002 (S1/D/2002 1640), que nomena, a proposta del Con-sell Assessor de la Gent Gran de Barcelona, com a delegats per elecció per assistir al 4t Congrés Nacio-nal de la Gent Gran, les Sres. i els Srs. Isabel Granell i Cardona, Cinta Alsina i Piñol, Martí Majó i Malé, Víc-tor Crespo i del Cura, Nicolás Molina i Villaverde, Francisco del Amo i Cabañas, en substitució del Sr. Hortensio Canillas, i Miquel Maria Lluch i Ventura, en substitució del Sr. Jaume Rocosa.
4. Decret de l’Alcaldia, de 7 de maig de 2002 (S1/D/2002 1521), pel qual es constitueix un Comitè d’Honor Ciutadà per a presidir els actes commemora-tius del desè aniversari dels Jocs Olímpics a Barcelo-na; i encarrega la creació d’una comissió per a prepa-rar, organitzar i coordinar les activitats que s’han de realitzar en la commemoració i celebració d’aquest aniversari.
5. Decret de l’Alcaldia, de 15 de maig de 2002 (S1/D/2002 1687), que imposa al funcionari agent de la Guàrdia Urbana, Sr. Sergio Azevedo i Velasco, la sanció disciplinària de separació del servei prevista a l’article 52.2.a) de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de Policies locals de Catalunya, per la comissió d’una in-fracció disciplinària de caràcter molt greu consistent en l’incompliment de les normes sobre incompatibili-tats i tipificada a l’article 48 n) de la mateixa Llei.
6. Pròrroga del contracte de préstec d’obres d’arts, a títol de comodat, entre la societat Museu Barbier-Mueller, de Suïssa, i l’Institut de Cultura de Barcelona per al període comprès entre el dia 1 de gener de 2002 i el 31 de desembre de 2003.
b) Mesures de govern
1a. Campanya per a afavorir els desplaçaments a peu a la Ciutat.
treballa des de fa molt de temps per fomentar els desplaçaments a peu i convertir-los en un mode ha-bitual de moure’s per la Ciutat, per tal com són una de les qüestions prioritàries en el Programa d’actua-ció municipal i aquest Ajuntament, que s’ha adherit la Carta europea dels drets dels vianants, té, en el marc del Pacte per la mobilitat, el compromís d’aug-mentar la superfície i la qualitat dels espais dedicats a vianants, més i quan aconseguir un espai públic amb criteris de sostenibilitat és un dels principis re-collits en l’Agenda 21.
Comenta que la mesura de govern pretén, doncs, fer conèixer les actuacions realitzades des de dife-rents àmbits municipals per a afavorir els desplaça-ments a peu i sensibilitzar la ciutadania en la conve-niència d’utilitzar-los: en aquesta línia s’inscriuen la campanya informativa “A peu és més aprop”, que està tenint gran impacte entre els ciutadans, el mapa “A peu per Barcelona”, editat per l’Agenda 21, i la pu-blicació “Moure’s a peu per Barcelona”.
El Sr. Ainoza aporta a la mesura presentada, que el seu Grup comparteix, els suggeriments següents: 1) que s’acabi de resoldre la millora dels temps als semàfors de vianants; 2) que s’incorporin noves tec-nologies, com ara els temporitzadors, als senyaladors de temps dels semàfors; 3) que s’estudiï l’aplicació de pintures antirelliscants en els passos de vianats; 4) que s’impulsi la millora dels camins escolars; 5) que s’incremetin els recorreguts lúdics i s’adaptin a les persones que es traslladen en cadira de rodes i als invidents; 6) que s’augmentin els aparcaments de motos situant-ne en una de cada tres cantonades de l’Eixample; 7) i que s’impulsi una senyalització no visual que permeti a les persones invidents detectar obres a la via pública.
La Sra. San Miguel agraeix que el Sr. Ainoza l’hagi ajudat a explicar la mesura de govern, perquè els suggeriments que ha fet també consten en el llibret que s’ha lliurat als membres del Consistori.
c) Informes
1. Pla Director d’Infraestructures 2001-2010. El president de la Comissió d’Infraestructures i Ur-banisme, Sr. Casas, comença dient que la presenta-ció d’aquest informe sobre el Pla director d’infraes-tructures era obligada després de l’aprovació que n’ha fet recentment el Consell d’Administració de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), consorci constituït fa uns cinc anys, el qual entre les seves fun-cions té, justament, la d’establir criteris de planificació de la xarxa d’infraestructures de transport públic a l’àmbit de la Regió metropolitana de Barcelona; que el document ja aprovat per l’ATM i que, segons sem-bla, serà aprovat definitivament la propera setmana pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, és, doncs, el resultat del treball de planificació del transport públic, bàsicament el ferroviari, en el con-junt de la Regió metropolitana i serà seguit per altres en fase d’elaboració, com ara el Pla de serveis de transports, igual com fou precedit per acords impor-tants, com el relatiu al sistema d’integració tarifària, el qual actualment ja comença a donar els seus resul-tats; i que els tres documents esmentats permetran assolir els objectius fixats en el camp del transport metropolità: facilitar la mobilitat de tota mena i per
qualsevol motiu en l’àmbit de la Regió metropolitana davant d’una situació que actualment es caracteritza per la dispersió en el territori, la congestió i la utilitza-ció del transport privat.
Explica que el Pla preveu la construcció fins a l’any 2010 de 282 quilòmetres nous de xarxa ferroviària metropolitana i de 230 estacions amb una inversió de quasi 7.300 milions d’euros per aconseguir, un cop acabat, uns 500 milions més de viatges anuals en transport públic, és a dir, que els 800 milions de viat-ges actuals augmentin per damunt dels 1.300 milions cap al 2010, de manera que el nou transport públic col·lectiu que es posi en funcionament pugui absorbir l’increment de la mobilitat que generin les previsions de creixement de la Regió metropolitana pel que fa a l’evolució de l’economia i a les altres necessitats de desplaçament de la seva població.
Destaca que el Pla director d’infraestructures és fruit d’un intens procés participatiu, ja que el docu-ment aprovat incialdocu-ment el maig de 2001 fou sotmès a una extensa fase d’informació pública en les diver-ses localitats afectades, com a conseqüència de la qual s’hi han incorporat notables aportacions de les quals ha sorgit un document més complet.
Concreta que el Pla director d’infraestructures com-prèn quatre grans programes: l’ampliació –ja explica-da– de la xarxa; la modernització i millora dels ser-veis existents –bàsicament en els aspectes relatius a l’accessibilitat i millora de les estacions i l’adquisició de nou material mòbil–; els intercanviadors que posin en xarxa el conjunt d’infraestructures del transport pú-blic i permetin els canvis modals entre els diferents sistemes; la xarxa ferroviària estatal, programa que representa entre un 15 i un 17 per 100 de la proposta d’inversió. Afegeix que si bé aquest darrer programa no arriba a plasmar tot el pla de rodalies proposat pels Ajuntaments de l’entorn metropolità –perquè cal tenir present que el Pla director d’infraestructures no-més obliga les Administracions consorciades dins l’ATM i tanmateix els principals problemes de trans-port es donen a la tercera, quarta i cinquena corona servides per la xarxa estatal de rodalies, limitació que caldrà superar en el futur– en el procés d’al·legacions s’hi ha incorporat un conjunt d’estudis que milloren la proposta final respecte la xarxa estatal.
Especifica que els 7.300 milions d’euros que impor-ten les inversions previstes en el pla –de les quals entre un 15 i un 17 per 100 corresponen a la xarxa estatal–, es financen en un 33% pel Govern de l’Es-tat, en un 56% per la Generalil’Es-tat, en un 4% per les administració locals i en un 7% per la Unió Europea amb càrrec als fons de cohesió, si bé l’arribada d’aquest finançament és dubtosa perquè l’Estat ha in-dicat que no veia possible obtenir aquests diners, malgrat que altres actuacions similars recentment in-augurades a Madrid sí que han pogut comptar amb aquest tipus de recursos; en tot cas, si no es pot aconseguir aquesta aportació europea, la quantitat s’haurà de repartir proporcionalment entre totes les Administracions de l’Estat i de la Generalitat.
parts la Generalitat i que hauria de preveure unes quantitats no menors dels 120.000 milions de pes-setes.
Creu, doncs, que, un cop acordat tècnicament i po-líticament el Pla director d’infraestructures, cal definir les inversions previstes en el Conveni d’infraestruc-tures i les quantitats que destini el Contracte-progra-ma a finançar els dèficits que es produexin en el fun-cionament dels transports metropolitans, les quals en el darrer Contracte-programa comportaren unes sub-vencions a l’explotació d’uns 170.000 milions de pes-setes, que complementaren les quantitats que els operadors obtenen per via de les tarifes.
Recalca que el transport públic col·lectiu necessita d’aquests dos peus, la subvenció a l’explotació, que està entre el 45 i el 50 per 100 segons els operadors, i les inversions per a crear noves infraestructures; però hores d’ara tant el Conveni d’infraestructures com el Contracte-programa que ha de concretar el suport a l’explotació en els propers tres o quatre anys i unes quantitats per a la substitució de combois, en-cara estan per signar i tanmateix són indispensables per a garantir el futur i l’estabilitat del transport públic en la Regió metropolitana de Barcelona.
El Sr. Puigdollers significa, d’antuvi, que avui s’ha de fer arribar a la ciutadania el missatge positiu de l’acord que prendrà els propers dies el Govern de la Generalitat, d’aprovació definitiva del Pla director d’infraestructures de la Regió metropolitana de Bar-celona, el primer aspecte destacable del qual és que l’acord s’ha aconseguit per consens, via que s’hauria de posar en pràctica molt més sovint a l’hora de fer política i de gestionar les coses comunes que afecten els ciutadans, la qual fou molt important en determi-nades etapes històriques i que s’hauria de recuperar. Posa en relleu que la darrera plana del document que s’ha distribuït, dedicada als agraïments, permet constatar la quantitat i la qualitat de les persones que han estat consultades i han intervingut en l’elaboració del Pla director d’infraestructures, i també del con-sens assolit en un acord que, com ha dit el Sr. Casas, comporta gairebé 300 quilòmetres de xarxa ferrovià-ria, 230 estacions i 7.000 milions d’euros d’inversió fi-nançats en un 56% pel Govern de la Generalitat, en un 33% per l’Estat, en un 4% per les Administracions locals i en el 7% restant, espera, per la Unió Europea, encara que si no fos així, les altres Administracions competents se’n farien càrrec i, per tant, el finança-ment està garantit.
També subratlla que el Pla director d’infraestructu-res comporta la realització de la línia 9 del metro, que és la inversió més important en transport públic de tota la història de la Ciutat, l’arribada del metro lleu-ger a Ciutat Meridiana, a Vallbona i a Torre Baró, i la prolongació dels Ferrocarrils de la Generalitat des de Sarrià fins a Castelldefels, i plasma el criteri que tots els modes de transport són bons, en funció de les cir-cumstàncies concurrents en cada lloc, el mode més apropiat pot ésser el metro, els ferrocarrils de la Ge-neralitat, els serveis de rodalies de la Renfe, els auto-busos o el tramvia.
Està convençut que, com es reconeix en el docu-ment repartit avui, la creació de l’ATM el 1997 ha marcat, efectivament, el començament d’una nova etapa en el transport metropolità, ja que en els cinc anys que funciona ha permès aconseguir dues coses tan importants com són la integració tarifària, que
avui és una magnífica realitat, i el Pla director d’infra-estructures.
Acaba presentant el model de cooperació i de con-certació entre l’Administració local, l’Administració de la Generalitat i, en aquells casos en que calgui, l’Ad-ministració de l’Estat, com el camí més adequat per a trobar solucions als problemes quotidians que afecten els ciutadans; i recomanant que se segueixi en altres àmbits per a poder arribar a un consens en les qües-tions que afecten de manera directa els ciutadans i ciutadanes de casa nostra.
El Sr. Fisas manifesta, d’entrada, que el Pla direc-tor d’infraestructures és absolutament necessari per a la Regió metropolitana i, per tant, el seu Grup li dóna clarament suport; ara bé, a juí seu, arriba tard perquè en els darrers vint anys hi ha hagut una manca d’en-tesa entre l’Ajuntament i la Generalitat: per això l’ATM no es constituí fins a l’any 1997 i els primers antece-dents del Pla avui presentat es troben en el Pla de metros de 1984 i així, en el període 1999-2001, la xarxa de metro de Barcelona només va créixer uns cinc quilòmetres, quan la de Madrid ho féu en cin-quanta.
El sorprèn, per altra banda, que el Pla en debat s’hagi tramitat sense haver arribar a un acord previ amb totes les Administracions implicades, pel que fa a les actuacions i al seu finançament, ja que concre-tament, preveu que un 36% del finançament neces-sari, és a dir, uns 2.400 milions d’euros, siguin apor-tats per l’Estat, amb el qual no s’han negociat els grans trets d’aquesta aportació.
També li sembla curiós que s’incloguin unes inver-sions en la xarxa de rodalies de la Regió metropolita-na, la qual, a parer del seu Grup, també s’ha de millo-rar, mitjançant un diàleg previ amb el Ministeri de Foment, com es féu en el cas del tren d’alta velocitat, amb el qual s’aconseguí que la línia de rodalies es converteixi pràcticament en una nova línia de metro.
Es pregunta quina seria la reacció, tant de la Gene-ralitat com de l’Ajuntament, si els plans de l’Estat in-corporessin inversions a càrrec d’aquestes Adminis-tracions sense haver-les pactat prèviament.
El preocupa també la manca de concreció del Pla director d’infraestructures, quant al finançament que ha d’aportar la Generalitat, perquè, a juí seu, pot po-sar en perill la viabilitat de les actuacions previstes, com ja succeí en el Pla de metros de la dècada dels vuitanta.
Destaca la importància de la línia 9 del metro, però el desconcerta que el cost s’hagi incrementat en 823 milions d’euros, és a dir, un 58%, per causa del nou tipus de túnel –de 12 metres de diàmetre–, que no ha estat experimentat mai enlloc; i que l’exe-cució d’aquesta línia s’hagi començat per l’altra ban-da, en comptes de fer-ho per l’aeroport, cosa que hauria permès la connexió amb la Fira.
Observa que el document presentat manté la indefinició del sistema del tramvia entre les places de Francesc Macià i de les Glòries Catalanes, quan el seu Grup en la seva al·legació qüestionava la implan-tació del tramvia en la part central de l’avinguda Dia-gonal, on propugnava la construcció d’una línia de metro, perquè les característiques de la Ciutat hau-rien de fer apostar per una gran xarxa de metro.
el traçat triat, el qual vulnera la voluntat expressada pels veïns d’aquells barris a través del Consell del Districte de les Corts.
Indica la conveniència de trobar un nou ús al túnel de la Meridiana quan quedi fora de servei com a con-seqüència de les obres del tren d’alta velocitat, ja que podria servir per a millorar notablement la connexió de l’accés nord de Barcelona amb el Vallès; i es mostra sorprès pel fet que el Pla no faci cap referència al túnel d’Horta, en el qual, a juí seu, hauria de tenir un ús compartit entre el transport públic i el transport privat.
Diu, en conclusió, que el seu Grup està d’acord, amb les matitzacions expressades, amb el Pla direc-tor d’infraestructures, però creu que arriba tard i que hauria estat preferible haver assolit un acord de finan-çament abans d’aprovar-lo.
El Sr. Portabella considera que en el present man-dat, gràcies als acords dels diversos interlocutors i entre les Administracions, s’haurà donat un gran im-puls al transport públic i a la mobilitat sostenible, que és tant com parlar d’evitar el col·lapse permanent en el transport públic; i que Barcelona i la seva Regió metropolitana necessitaven un pla que planifiqués les seves infraestructures, principalment ferroviàries, per als pròxims anys i definís els sistemes de transports d’unes àrees que cada vegada s’interrelacionaran més, encara que ara ja ho fan amb gran intensitat.
Comenta que el Pla director d’infraestructures pre-veu setze línies de metro a la Regió metropolitana, incorpora la prolongació de la línia 12 des de la plaça de Maria Cristina fins a Castelldefels –amb un traçat que cal acabar de precisar, però que donarà cobertu-ra ferroviària a bona part del Baix Llobregat– i, en de-finitiva, preveu un sistema de mobilitat que aportarà molts beneficis a tota la Regió metropolitana, tanma-teix deixa per definir alguns aspectes que resulten im-prescindibles per a assolir una xarxa de transport pú-blic adequada i tenen com a comú denominador la poca implicació de l’Estat: a) les circumval·lacions i els trens de rodalies que són competència de la Renfe, la qual també s’incorporà més tard a la inte-gració tarifària; b) els problemes a l’hora de parlar amb l’Administració de l’Estat per aconseguir per a la línia 9 el mateix finançament europeu que es va obte-nir per a Madrid, per connectar la Ciutat amb el seu aeroport; c) el conveni entre l’Estat i la Generalitat so-bre el finançament.
Argumenta que encara que el Consorci de l’ATM estigui format per les Administracions locals i la Ge-neralitat, el Govern de l’Estat també hi té observadors que des del primer moment poden donar-li infor-mació, plantejar modificacions i matisacions i oferir acords, i tanmateix aquesta és la pota que queda coixa en un pla que és fonamental per al transport públic col·lectiu de la Regió metropolitana no tan sols d’aquesta dècada, sinó dels propers cinquanta anys.
En conseqüència, fa una crida a la responsabilitat d’aquells estaments que, malgrat tenir participació i presència física en l’organisme que ha elaborat el Pla director d’infraestructures, no prenen les decisions que els corresponen i ens fan anar coixos a pesar que el Pla director d’infraestructures és l’instrument que ha de permetre que la Regió metropolitana de Barcelona disposi d’un millor transport col·lectiu, d’una millor interconnexió i dels modes de transport més adequats en funció de les distàncies i de les ca-pacitats dels territoris.
El Sr. Forradellas significa que el Pacte per la mo-bilitat parla en el seu primer punt d’aconseguir un transport col·lectiu de qualitat integrat, i el Pla director d’infraestructures ens posa en el camí d’aconseguir aquest objectiu, si bé en els darrers temps ja s’han assolit fites importants com ara la integració tarifària, l’increment de la flota d’autobusos, els nous horaris diürns i nocturns dels autobusos i l’ampliació de l’ho-rari de funcionament del metro, que s’acosta als vi-gents en altres ciutats europees.
Remarca, més endavant, la importància del Pla di-rector d’infraestructures dient que el model de mobili-tat i el model de ciumobili-tat estan estretament lligats i, per tant, amb el model de mobilitat que avui planteja de-terminades inversions de transport públic s’està avan-çant cap a un model de ciutat que pot evitar conside-rables problemes; que la creació de l’ATM ha ajudat molt a la concreció de les propostes que avui es for-mulen; que s’ha tardat perquè ha mancat, i no en les Administracions locals, la voluntat política d’aplicar els recursos necessaris per poder tenir un pla tan ambiciós com el que avui es presenta, i aquest és un factor sobre el qual avui queden encara algunes in-cògnites: es felicita, doncs, de l’acord assolit tot recla-mant que sigui la via per a transferir la mobilitat del cotxe privat al transport públic, i per a aconseguir una ciutat amb menys sorolls i amb menys contaminació sònica i ambiental.
Destaca que el Pla comporta una ampliació impor-tantíssima de la xarxa de metro quan el mes d’octu-bre proppassat calgué aprovar una moció per evitar la possible privatització del transport públic i la seva gestió integral; que obre també camí a resoldre el greuge comparatiu que han patit diversos barris de Barcelona durant molts anys en no poder gaudir del metro que necessitaven i que han reivindicat amb ac-cions al carrer, retard que és imputable a les Adminis-tracions que havien d’invertir més, la Generalitat, complementada per l’Estat, i que es fa ben palès en la comparació amb Madrid. Afegeix que si bé la línia 9 començarà a construir-se per la banda de la Sagre-ra, el barri de la Marina l’ha de veure arribar com més aviat millor, perquè no es prolongui per més temps el greuge comparatiu que pateix respecte a altres barris de la Ciutat.
Rubrica la seva intervenció dient que cal garantir l’accessibilitat de tothom al transport públic portant a terme les inversions previstes en aquest sentit fins al 2006; que el Pla presentat comporta un esforç inver-sor impressionant que el pla financer ha de garantir aportant-hi els recursos necessaris; que el pla de serveis haurà de regular itineraris i freqüències del transport en autobusos; que no pot menystenir-se la importància dels intercanviadors; i que el túnel de l’avinguda Meridiana pot ésser utilitzat per la xarxa de metros, utilització que pot ésser un argument més en contra del túnel d’Horta.
ferrocarril; que l’Estat té observadors en l’ATM, enca-ra que mai no ha volgut integenca-rar-se en el consens, raó per la qual les previsions corresponents a les lí-nies de rodalies tenen el caràcter de simples estudis i no de projectes; que no es demanar massa pretendre que l’Estat aporti 900 milions d’euros anuals, és a dir, 15.000 milions de pessetes, quan la Generalitat està disposada a aportar-ne 60.000 i els Ajuntaments 5.000: per tant, està convençut que es podran acon-seguir.
Precisa que la línia 9 no pot començar per la banda de l’aeroport a pesar que es tracta d’una connexió molt necessària, perquè fer-ho seria tant com renun-ciar als fons de cohesió amb què es pretén finan-çar-la, però per altra banda també és molt bona la connexió amb la línia 2; que el 1987 es produí la des-aparició de la Corporació Metropolitana de Barcelona, decisió que dificultà l’anàlisi de les necessitats del transport metropolità fins la creació de l’ATM 1997; que saluda l’esforç per arribar a l’acord que ara es presenta, tot confiant que sigui seguit per un esforç d’inversió tal com està previst i acceptat en el do-cument d’aprovació definitiva; i que el Pla director d’infraestructures comporta una millora indispensa-ble de la qualitat dels serveis de transport públic en l’àmbit de la Regió metropolitana amb un sistema tarifari integrat que permeti als ciutadans i ciutada-nes moure’s amb facilitat i llibertat per tot aquest àmbit on viuen, treballen, estudien o, simplement, volen divertir-se.
El Sr. Puigdollers recalca que el Pla director d’in-fraestructures està garantit des del punt de vista fi-nancer, perquè arriba després d’haver-se aprovat un nou finançament autonòmic que ha donat al Govern de la Generalitat la possibilitat d’adjudicar determina-des obres incloses en tal pla, sense tenir aprovat el Conveni d’infraestructures, cosa que abans no s’hau-ria pogut fer.
Es mostra convençut que després del consens so-bre el Pla director d’infraestructures aconseguit entre les forces socials i veïnals, el Partit Popular de Cata-lunya no se’n desmarcarà i, per no desencisar la ciu-tadania, maldarà per aconseguir els fons i el finança-ment que encara falta.
El Sr. Fisas reitera l’acord del seu Grup amb el Pla director d’infraestructures, tot assegurant que els seus membres faran tot el possible per a garantir que el Govern de l’Estat aporti la part que li correspon; però matisa que malgrat l’existència d’observadors de l’Administració de l’Estat en l’ATM, la negociació s’ha-via d’haver fet amb el Ministeri de Foment.
Comenta que a Madrid entre 1995 i 1998, el metro s’amplià en 56 quilòmetres, dels quals la Unió Euro-pea finançà un 10,4%, la iniciativa privada un 6% i la Comunitat Autònoma de Madrid un 83% sense que hi hagués cap aportació directa de fons propis de l’Es-tat, i el Programa 2000-2004 preveu la construcció d’altres 54,7 quilòmetres que seran finançats íntegra-ment per la Comunitat Autònoma, íntegra-mentre que a Bar-celona, en canvi, en el període 1995-1999 es cons-truïren 9 quilòmetres de metro, dels quals dues terceres parts foren sufragades per la Generalitat i la tercera part restant per l’Estat i en els anys 2000-2003 se’n faran altres 5 quilòmetres que seran finan-çats en la mateixa proporció.
El Sr. Portabella puntualitza que Barcelona només demana una aportació del 8% per finançar amb fons
europeus aquella part de la línia 9 que connecta la Ciutat amb l’aeroport.
El Sr. Alcalde tanca el debat subratllant la impor-tància de l’acord assolit, que comporta la creació de noves línies de metro i l’ampliació de les existents i fa un salt importantíssim en el transport públic en tota la Regió metropolitana, com s’està demanant des de fa temps.
Significa que el 1992 Barcelona tingué la línia 2 del metro i el 2004 ha de poder tenir el tren d’alta veloci-tat i l’algun tram de la línia 9 per a millorar la mobiliveloci-tat i la connectivitat del territori.
S’alegra, doncs, de l’acord assolit i confia que les aportacions financeres es concretin ben aviat a fi que les inversions es puguin desenvolupar al ritme pre-vist; i que també es puguin lligar a través del Contrac-te-programa els compromisos de subvenció del fun-cionament de les noves línies, que són tant o més importants que els costos de construcció de les infraestructures.
2. Les actuacions d’inversió en el Districte de Sants-Montjuïc.
El Sr. Alcober, en la seva condició de regidor del Districte de Sants-Montjuïc, exposa que el Pla d’ac-tuació del Districte, aprovat per les forces polítiques integrades a l’equip de govern amb l’abstenció dels Grups de l’oposició per tal com s’hi havien recollit bona part de les seves propostes, vol apostar per la qualitat de vida, el progrés, el desenvolupament sos-tenible i la cohesió social seguint i millorant la línia d’actuació dels darrers anys i tant les inversions ja re-alitzades com les que estan en fase d’execució estan lligades amb els diferents apartats del Programa d’ac-tuació. Afegeix que la documentació distribuïda re-cull, també, algunes de les actuacions de determinats consorcis i Administracions no municipals i de la ini-ciativa privada; que les inversions han cercat, en tot cas, l’equilibri entre els diversos territoris que formen el Districte i han volgut ésser una eina al servei de les persones i de la cohesió social.
Informa que les inversions esmentades han pujat uns 59 milions d’euros i han incidit sobre 240.000 metres quadrats; que el Districte comprèn diversos barris vells, on el carrer té una importància extraordi-nària i, conseqüentment, una part considerable de les inversions s’ha destinat a la remodelació d’aquests carrers ampliant-ne les voreres, plantant-hi arbrat, so-terrant-hi instal·lacions, establint circuits que anessin unint els diferents centres d’interès i donant prioritat a determinades actuacions que facilitessin la mobilitat d’aquelles persones que la tenen reduïda.
de la Mare de Déu de Port, que és un dels eixos prin-cipals del barri de la Marina.
Fa referència les inversions que s’han fet en espais verds situats en els nuclis antics del Districte atès l’ús intensiu que en fa el veïnat; i esmenta les actuacions a les places de la Farga, de Santa Madrona, i de Sant Cristòfol, al parc de les Tres Xemeneies, als jardins de l’Alboreda i a les places de la Marina i de Josep Sánchez Ríos.
Tocant després a les actuacions en equipaments, parla de les relatives a les biblioteques del Vapor Vell, de Francesc Boix, i de Francesc Candel; a les escoles, com ara el trasllat de l’escola Bellmunt al Centre d’educació infantil i primària Pau Vila o la re-forma de l’Escola Tres Pins; al Centre cultural de la plaça del Sortidor; a la construcció de 160 aparta-ments per a joves i de 80 per a gent gran a prop de la plaça de Cerdà, a la remodelació del Camp de futbol de la Satàlia; i a la renovació de la seu del Districte, que ha començat per la renovació de l’Oficina d’Aten-ció al Ciutadà.
Subratlla que la gestió del sòl ha permès incidir en plans especials de reforma interior com el de la Font de la Guatlla, del Poble-sec i d’Hostafrancs, i poder cedir sòl perquè la Generalitat pogués tirar endavant les residències de gent gran dels carrers de Navarra i de Bartomeu Pi, i del carrer de Vila i Vilà, els Centres d’atenció primària, del Poble-sec i de l’illa Philips, al barri de la Marina, i de l’equipament del parc de la Font Florida.
Menciona, més endavant, els esforços per la modi-ficació del Pla General Metropolità en l’àmbit de Can Batlló-la Magòria-Eduard Aunos; l’aposta per la reha-bilitació que ha fet possible intervencions en uns 2.500 habitatges dels barris històrics on resulta difícil guanyar solars per poder substituir habitatge vell per habitatge nou, i especialment les actuacions dels car-rers del Rabí Rubén i de Ricart i de la plaça de Sant Cristòfol, tot destacant que en les actuacions de desenvolupament dels plans especials de reforma interior s’ha complert el compromís de mantenir en el mateix entorn tots aquells veïns als quals ha inte-ressat.
Posa en relleu la necessitat peremptòria que el metro pugui prestar servei a les 35.000 persones que viuen en el barri de la Marina.
Acaba dient que encara resta molt per fer, però se sent moderadament satisfet del treball que s’ha fet per tirar endavant aquests projectes, després d’una dis-cussió prèvia i profunda amb les persones afectades. El Sr. Forn comparteix la necessitat que qualsevol projecte municipal incideixi en la qualitat de vida de la gent, principi que ha d’inspirar qualsevol actuació pú-blica, ara bé posa en dubte que això s’hagi complert sempre en el Districte de Sants-Montjuïc, tot advertint que la importància que puguin tenir les actuacions en aquest sentit no s’ha de valorar en funció dels milers d’euros que s’hi esmercen.
En aquesta línia, com feu ja en el cas de Ciutat Ve-lla, vol fer notar que, segons l’estudi Barcelona i So-cietat, dels sis barris que integren el Districte, quatre –el Poble-sec, Montjuïc, la Zona Franca i la Bordeta– estan per dessota de la mitjana ciutadana i dintre del conjunt de barris Sants ocupa el vintè lloc i la Font de la Guatlla el trentè. Agrega que si bé totes aquestes observacions es basen en dades de 1996, si avui es pogués disposar de dades més actuals, encara
servi-rien per a empitjorar l’índex de desigualtats de tots aquests barris.
Considera que l’informe ha passat de puntetes so-bre situacions que reclamen respostes urgents i de les quals s’ha de poder parlar; tal és el cas del barri del Poble-sec que té un 26% de veïns més grans de 65 anys i un 14% –el doble que la resta de la Ciutat– de població immigrada i continua tenint un alt percen-tatge d’habipercen-tatge vell: recomana, doncs, polítiques decidides a llarg i mitjà termini.
Pregunta per què al Districte de Sants-Montjuïc no s’ha pogut tirar un pla de desenvolupament comunita-ri, tal com demanava el teixit associatiu, a pesar que s’ha demostrat que tals plans són una eina útil per a la participació i la implicació dels agents socials en la confecció de polítiques a llarg termini, i que aquestes experiències han funcionat perfectament a la Trinitat i a Ciutat Vella.
Com a mostra de la manera com és treballa al Dis-tricte fa avinent:
1) Que el 21 de desembre de 2001, el seu Grup, a instàncies d’alguns veïns, presentà un prec que de-manava més vigilància a l’illa de cases compresa en-tre el carrers de Vila Vilà, de Palaudàries, d’Albareda i de Puigxuriguer, on hi havia problemes de salubritat i inseguretat pels indigents que es refugiaven en els baixos, i la resposta fou que es tractava d’espais de titularitat privada el manteniment dels quals correspo-nia als veïns, i que s’hi col·loquessin reixes que impe-dissin a la gent de pernoctar-hi.
2) Segons l’informe presentat en el parc de les Tres Xemeneies, el treball bàsic és dotar-lo dels ele-ments necessaris per a l’ús que s’hi pretén –jocs in-fantils, gespa amb pendent, eliminació de les barre-res visuals, substitució dels materials actuals per altres més resistents, més il·luminació a les nits– per tal de guanyar un espai lúdic i de convivència sense trencar l’encant del parc. Això el porta a pre-guntar-se quant de temps deu fer que el regidor del Districte no trepitja tal parc donat que aquesta des-cripció idíl·lica sembla més aviat un anunci publicitari, per tal com el seu Grup presentà fa sis mesos un prec que demanava la neteja de les pintades i la re-paració de l’ascensor, del terra de fusta i de les zones de joc i en la resposta que el 14 de gener donà la Sra. Mayol és reconeixia que el parc està en mal es-tat de conservació i també s’hi indicava que pel que fa a les pintades i a l’aixecament del terra de fusta es tornaria a enviar una reclamació als serveis del Dis-tricte; tanmateix, hores d’ara la situació continua igual excepte pel que fa a la neteja dels grafitis i ell vol in-formar al regidor del Districte que la zona de jocs infantils ha desaparegut per causa del vandalisme i perquè servia de refugi als indigents.
No veu, doncs, com s’està treballant en favor de la qualitat de vida i de la cohesió social en el Districte.
se-guiment que es fa d’aquestes persones que pateixen una situació d’exclusió social molt dolorosa, i es nega a creure que el govern municipal eviti parlar-ne, per-què els costos –1.000 milions de pessetes– de l’o-peració de reallotjament els assumirà l’Autoritat Por-tuària a canvi de la transmissió de 54.000 metres quadrats de sòl, quan el Sr. Miró la setmana passada demanà a la Comissió de Benestar Social que aquest Ajuntament assumís plenament la situació creada i formulés un nou programa de reallotjament dels veïns de Can Tunis.
Considera, per acabar, que els fets que ha comen-tat no es poden titllar de minúcies al coscomen-tat de les grans inversions per 50 milions d’euros que s’han presentat i a les quals el seu Grup dóna suport, però que no han de servir per fer oblidar que la Ciutat i el Districte continuen tenint grans mancances.
El Sr. Álvarez pensa que si el govern municipal vol realment parlar de qualitat de vida, hauria de canviar el contingut i format dels informes que està presen-tant en cada sessió sobre els diferents Districtes, per-què només s’hi parla d’inversions en urbanisme, lle-vat de la darrera pàgina, dedicada a l’habitatge, quan si realment es vol parlar de la qualitat de vida, caldria parlar també de seguretat ciutadana, de serveis so-cials, de mobilitat, de netedat, i d’altres qüestions; ara bé al govern municipal no li agrada parlar d’aquests problemes i només vol fer-ho de les inversions en pe-dres, a pesar que ha declinat repetidament dedicar una vegada a l’any una sessió a debatre l’estat de la Ciutat i, per tant, fóra bo, si més no, tractar de l’estat de cada un dels Districtes: conseqüentment, l’informe es limita a parlar de les inversions en el carrer sense cap concreció de calendari quant a dates d’inici o d’acabament, ja que només indica si estan finalitza-des o en execució.
Significa que el seu Grup, per lleialtat institucional i per prudència, en tres anys no ha volgut parlar ni tan sols una vegada del cas de Can Tunis, perquè és de-licat i no se n’ha de fer política, però ja que avui el go-vern municipal vol parlar del Districte de Sants-Montjuïc, el tema no es pot eludir i la realitat és que quan manca un any per a acabar el mandat, no està resolt el reallotjament dels veïns d’aquest barri, on hi ha una greu problemàtica social: s’estan pagant unes indemnitzacions ridícules que no donen als ocupants dels habitatges la possibilitat de trobar-ne un altre que els garanteixi una mínima qualitat de vida, i, per altra banda, el municipi que havia d’acollir aquestes persones –governat per la mateixa força política que aquest– no els vol.
Observa, més endavant, que el projecte de Can Batlló ha suscitat àmplies protestes veïnals que han produït talls de carrers i han arribat, fins i tot, al Parla-ment de Catalunya, i tanmateix l’informe només li de-dica set ratlles i no concreta cap xifra ni calendari ni tampoc la manera de resoldre la reubicació de les 250 empreses, amb més de 2.000 treballadors, instal·lades en aquest espai.
Fa notar, després, que a Miramar s’hi està fent, amb participació municipal, un hotel de luxe de cinc estrelles, però l’informe distribuït no parla d’aquesta actuació, tal vegada perquè a l’equip de govern no li interessa que els ciutadans la coneguin massa.
Esmenta la situació deplorable en què està el parc de les Tres Xemeneies, que ha estat denunciat en re-petides ocasions pel seu Grup, tot recordant que fa
tres anys, arran de la denúncia que féu aquest Grup, el govern municipal decidí arranjar el parc de l’Espa-nya Industrial.
També assenyala que l’informe no concreta com quedarà la rotonda de la plaça de Cerdà ni si s’hi col·locarà l’estàtua de Mariscal, i tampoc fa cap refe-rència a l’Acròpolis verda ni al Pla director de la mun-tanya de Montjuïc.
Estima, en conclusió, que l’informe presentat és electoralista, parcial i incomplet; i que les actuacions que s’hi contenen no contribuiran a millorar la qualitat de vida dels veïns del Districte.
El Sr. Maestro manifesta que el seu Grup, que és corresponsable de l’acció de govern, se sent modera-dament satisfet de tot allò que s’ha fet en el Districte de Sants-Montjuïc.
Destaca la tasca que s’ha fet en tal Districte de re-cuperació de l’espai públic, places i carrers, i espe-cialment la creació d’una nova rambla en un lloc que era una autopista urbana, cosa que ha incidit molt po-sitivament en la qualitat de vida dels veïns; i l’endega-ment del Pla especial de reforma interior de la Font de la Guatlla, que comportarà la desaparició d’una de les parts més vergonyoses de la Ciutat.
Matisa que les inversions que s’han fet no es po-den considerar tan sols pedra, perquè tracten de mi-llorar la qualitat de vida i la cohesió social i tanma-teix, quan es fan en zones habitades per classes populars, solen ésser molt criticades per l’oposició de dretes, la qual addueix sempre el problema de la inseguretat ciutadana, que certament s’ha de tractar molt profundament, però sense convertir-la en el tema estrella.
Fa notar que el Sr. Forn ha presentat com un pro-blema el fet que el Poble-sec tingui un 14% de pobla-ció immigrada, quan el partit d’aquest regidor no ho veu així en aquells barris, on la població extracomu-nitària serveix els interessos de determinades classes socials i treballa amb uns nivells de renda similars als de bona part del seu electorat.
Demana que no es faci demagògia amb el cas de Can Batlló, perquè a les empreses afectades se’ls han ofert determinats solars, però en volen uns altres que no són de titularitat pública.
Reitera, en resum, que el seu Grup se sent satisfet d’allò que s’està fent al Districte de Sants-Montjuïc i les crítiques que s’hi han fet responen a posiciona-ments difícils de sustentar.
El Sr. Alcober contesta les anteriors intervencions dient que si els problemes que queden per resoldre al Districte de Sants-Montjuïc només fossin els que han indicat els Grups de l’oposició, el seu grau de satis-facció per la tasca feta no seria del 50% sinó del 70% o més; que és ben conscient de tot el que resta per fer i s’hi està treballant des de fa molts anys; que s’han fet coses i encara en queden moltes per fer, però el que s’ha fet fins ara, moltes vegades per la via del consens, fa que els ciutadans s’adonin de com ha evolucionat el Districte i revalidin la confiança que atorguen a l’equip de govern des de fa anys.
ur-banística comporta una aposta per reequilibrar la Ciu-tat i oferir-li una millor qualiCiu-tat de vida.
Recalca que passeja freqüentment pels barris del Districte, perquè li sembla molt important conèixer la realitat; i que la preocupació dels Grups de l’oposició pel parc de les Tres Xemeneies està en vies de solu-ció a partir d’una iniciativa del govern del Districte.
Aclareix que la situació de les indústries ubicades a Can Batlló s’ha mantingut fins ara en atenció a l’ac-tivitat industrial que desenvolupen en aquest espai, i tanmateix calia trobar-hi una sortida des de 1996 i així s’ha fet cercant el màxim consens; ara bé, la ges-tió comporta dificultats que aquest Ajuntament intenta resoldre amb les comissions que hi ha establertes.
Respecte al barri de Can Tunis, precisa que no es vol amagar res; i que periòdicament quan es produei-xen modificacions substancials s’expliquen en el Dis-tricte, però les situacions que generen alarma social s’han de tractar amb certa prudència; i que se sent satisfet de les solucions que s’han anat arbitrant.
Quant al Poble-sec, indica que compta amb un pla de futur impecable, elaborat amb participació de tots els agents socials, i s’està complint.
Acaba concretant que al final del mandat el Distric-te tindrà 2.700 arbres més i 142.000 metres quadrats més de carrers amb paviments sonoreductors.
El Sr. Forn puntualitza que, a pesar d’haver-hi un govern d’esquerres, s’ha trigat vint anys a resoldre el problema del barri de la Font de la Guatlla; i que ell no pot considerar mai la immigració com un proble-ma, perquè la seva mare és equatoriana, la seva àvia colombiana i el seu avi italià, i té nebodes hindús i cosins musulmans: conseqüentment, en la seva inter-venció anterior només s’ha limitat a fer esment de la problemàtica derivada del fet que es concentri en de-terminades zones.
Reitera que és una greu mancança que l’informe no parli de Can Tunis i el regidor del Districte només s’hi ha referit de passada davant dels comentaris de l’oposició.
El Sr. Álvarez insisteix en la conveniència de poder parlar de tots els problemes que afecten els Districtes i no tan sols de les inversions en urbanisme, perquè la qualitat de vida no depèn tan sols d’això.
També matisa que coneix des de fa molts anys la problemàtica de Can Batlló; i que la política de l’equip de govern és tan erràtica que no gosa qualificar-la ni de dretes ni d’esquerres.
El Sr. Alcober replica que ell pot conèixer encara una mica més la problemàtica de Can Batlló, perquè hi viu des de fa cinquanta-tres anys; i suggereix: al Sr. Alcalde que els informes que s’han demanat du-rant el debat es facin en el si dels Districtes; i al Sr. Forn que doni un cop d’ull al barri de la Font de la Guatlla perquè pugui adonar-se de què hi ha passat en els darrers quinze o vint anys.
3. Memòria 2001 de l’Institut de Cultura.
El Sr. Mascarell, en la seva condició de president de l’Institut de Cultura de Barcelona, comença dient que aquest informe mostra una radiografia de l’estat de la cultura en la Ciutat, en la qual es pot constatar el notable grau de compliment dels plans del govern de la Ciutat i la vitalitat de les iniciatives ciutadanes i empresarials en el terreny cultural; que en tots els àmbits en què es disposa d’indicadors, l’any passat hi ha hagut un creixement pel que fa tant a l’oferta com la demanda: els espectacles oferts pel sector teatral
tingueren 2.100.000 espectadors; les manifestacions musicals en varen atraure 1.300.000; les biblioteques varen rebre 2.300.000 persones, amb un creixement del 31%; les exposicions més importants varen acollir 1.700.000 visitants, un 9,6% més que l’any anterior; i els cinemes tingueren també un augment del 5,9% en el nombre d’espectadors. Agrega que en les activitats festives es produí un fenomen similar; i que, encara que no té dades concretes, estima que la mateixa tendència pot observar-se en el camp editorial.
Addueix també l’increment notable de les empre-ses i serveis culturals, que han augmentat un 216% en els darrers sis anys, i de les empreses de ràdio i televisió, que ho han fet en el 341%; i el creixement ben notori que ha experimentat igualment la produc-ció de cinema d’animaproduc-ció, de programes de televisió i de documentals.
Creu, doncs, que totes aquestes dades posen de manifest l’avanç que es produí a la Ciutat en el ter-reny cultural el darrer any, a pesar d’haver estat un exercici difícil des del punt de vista econòmic i social, ja que hi hagué millors ofertes, un consum més alt, unes institucions culturals més sòlides i moltíssimes iniciatives.
Significa, més endavant, que la llista d’activitats, en la qual no es pot entretenir, posa en relleu l’especial aportació municipal al cicle que es repeteix cada any: la cavalcada de Reis, la Festa de Santa Eulàlia, els Premis Ciutat de Barcelona, el Carnestoltes, la Set-mana de la Poesia, el Festival Internacional de Poe-sia, el Jocs Florals, el Barcelona Art Report, la Trien-nal de Barcelona, la Festa de la Música, el Grec, Barcelona Art al Carrer, el BAM Música Independent, les Festes de la Mercè ...
Esmenta, després, els programes transversals que no figuren en aquesta llista, com ara Barcelona Plató, que l’any passat duplicà el nombre de produccions que acollí i arribà a les 216; la potenciació del sector audiovisual que pot comportar el desenvolupament del Projecte 22@; i el Pla de biblioteques, del qual l’Ajuntament ha de sentir-se ben orgullós, que l’any passat comportà l’entrada en servei de les noves bi-blioteques del Poble-sec, de la Barceloneta i de Montbau, i l’inici dels treballs de la nova biblioteca provincial del Born.
Parla, a continuació, del fons de capital risc consti-tuït per a donar suport, a través de Barcelona Em-prèn, SA, a diverses iniciatives en una dimensió em-presarial que va més enllà del concepte tradicional de subvenció; de la tasca duta a terme a través de la Comissió de Normalització Lingüística; i de la prepa-ració de l’Any Verdaguer i de l’Any Gaudí, projecte que compta amb el suport de totes les Administra-cions i d’altres poblaAdministra-cions de Catalunya i d’Espanya, així com d’un munt d’entitats i de col·lectius privats.
Comenta que l’acció municipal en el terreny cultu-ral no tindria sentit si no hagués anat acompanyada de programes cooperatius a través dels quals l’any passat la Ciutat subvencionà 204 iniciatives culturals, entre les quals n’hi ha de tan conegudes com el Tradicionarius, el Sonar, el Festival de Jazz, el Festi-val de Guitarra, el FestiFesti-val de Músiques Contemporà-nies, la Primavera del Disseny, Metrònom, Art Futur, New Art Barcelona, o qualsevol dels festivals de cine-ma de petit forcine-mat; i també l’actuació d’entitats de ca-ràcter tradicional com ara l’Associació dels Gegants del Pi, que cita perquè l’any passat celebrà els 400 anys dels seus gegants, i tantes altres colles i coor-dinadores de diables, bestiaris i gegants, que tenen el suport tècnic i econòmic de la Ciutat.
Subratlla la tasca que porten a terme els Districtes, a través dels quals s’han desenvolupat 370 exposi-cions, 2.350 tallers, 1.100 representacions d’arts es-cèniques de naturalesa variada, i uns 160 actes fes-tius amb el caràcter de festa major o similar.
Pensa, en resum, que la Memòria presentada per-met constatar la riquesa i densitat del teixit cultural de la Ciutat, que fa que diàriament en un centenar de llocs de la ciutat es materialitzin no menys de 1.000 propostes per a tots els gustos.
Menciona, tot seguit, els programes de capitalitat que s’ofereixen a les infraestructures culturals nacio-nals de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Cata-lunya, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el Liceu, l’Auditori, el Teatre Lliure, als quals la Ciutat destina no menys de 4.790 milions de pessetes; i destaca també que l’any passat es treballà de valent en el Fòrum Universal de les Cultures.
Diu, en conclusió, que la Memòria presentada per-met sentir-se orgullós de la feina feta i de la importàn-cia que aquest Ajuntament dóna a la cultura, i posa en relleu que el creixement de la capacitat de crear, d’innovar i d’investigar, està molt vinculat a les políti-ques que es desenvolupen, a la democratització del coneixement, a l’enfortiment dels centres fonamen-tals de cultura i de les iniciatives privades, al paper fonamental d’intercanvi que la cultura fa i a la pràctica dels valors i les actituds de convivència que fomenta la cultura, a la qual la Ciutat dóna suport dedicant-hi un 5% del seu Pressupost –que és el percentatge més alt de totes les ciutats d’Espanya– ja que la cul-tura retorna a la vida ciutadana cohesió social, esforç econòmic, turisme, projecció internacional, creativitat i coneixement.
El Sr. Ciurana agraeix l’informe presentat, però pensa que s’ha dedicat tant a mostrar els arbres que no ha deixat veure el bosc, és a dir, els objectius de la política cultural, que tenen dos eixos principals: per una banda, facilitar l’accés generalitzat a la cultura i despertar el neguit cultural de la ciutadania, entesa no tan sols com a consumidora de cultura, sinó tam-bé com a protagonista de la cultura; i per l’altra,
fo-mentar la creació sense condicionar i donar sortida a la creativitat.
Indica que les vies per a assolir aquests objectius són una política d’infraestructures culturals i una polí-tica de suport.
Referint-se, primer, a la política d’infraestructures, considera que ha aconseguit superar els grans dèfi-cits existents a la Ciutat i ara toca canviar les priori-tats procurant consolidar moltes infraestructures que té el teixit associatiu, a vegades en un estat força la-mentable, i estendre les infraestructures culturals als Districtes, tot i que l’Institut de Cultura de Barcelona hauria de fer encara un esforç en grans infraes-tructures i procurar acabar el Pla de biblioteques per a l’any 2004; i que cal, també, resoldre la gran incòg-nita del Castell Museu de Montjuïc, al qual la Memò-ria, sorprenentment, no fa cap referència, i igualment s’hauria de fer un debat sobre el futur museu del dis-seny, del qual es coneix com serà l’edifici, però no què s’hi exposarà, i per trobar una solució a la Biblio-teca provincial, sigui al Born, com estava inicialment previst, o en un indret alternatiu.
Tocant a les activitats culturals, després de distingir entre les de caràcter més efímer i les més estables que s’inscriuen en el funcionament ordinari de la Ciu-tat, estima que l’oferta destinada al públic habitual dels actes culturals està ben servida, però que, en canvi, la destinada a aquelles persones que no són consumidores habituals de cultura podria millorar francament; i que l’Institut de Cultura de Barcelona no fa una tasca de pedagogia cultural que expliqui a la gent els beneficis de l’accés a la cultura i al coneixe-ment; i que també queda coixa l’oferta cultural als vi-sitants, ja que, exceptuant el Museu Picasso, poques infraestructures culturals tenen tirada per si soles i, per tant, caldria intensificar la col·laboració entre els responsables del turisme i de la cultura.
En aquesta línia, aprofitant l’embranzida de l’Any Gaudí, recorda la iniciativa que féu en un determinat moment Miquel Roca i Junyent, de crear una funda-ció per vehicular els neguits i apassionaments que desperta la figura de Gaudí, ja que això contribuiria a la vitalitat cultural de la Ciutat i en seria un pol més d’atracció turística; i també recomana la potenciació dels festivals que poden tenir una projecció interna-cional, especialment el Grec, que fins ara no se n’ha sortit, i Barcelona Art Report, que també ha resultat un intent fallit.
Es mostra preocupat pel cofoisme que ha copsat en els responsables culturals de la Ciutat, i creu que l’Institut de Cultura de Barcelona es limita a gestionar el present, però li manca passió per la cultura, perquè no suggereix, ni convida, ni impulsa prou, és a dir, està patint, com molts artistes, una crisi creativa.
permetessin centrar-se en la tasca intelectual i no tan sols en la gestió, opinió que caldria tenir en compte en la propera edició d’aquesta biennal.
Respecte a l’oferta museística, apunta la conve-niència, d’oferir entrada gratuïta als joves menors de 18 anys, recollint la proposta que féu en aquest sentit el Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya en el tràmit d’aprovació de les Ordenances fiscals, i tam-bé a les persones més grans de 65 anys, perquè l’Administració i, per tant, aquest Ajuntament han de garantir l’accés a la cultura a tothom, però sobretot a aquelles persones que tinguin menys recursos.
Quant als festivals, troba que es passa de puntetes sobre el Grec 2001, el qual l’any passat resultà molt polèmic per causa dels preus de les entrades, que no eren prou assequibles, mentre que, per altra banda, el nombre dels seus espectadors es reduí pràctica-ment en un 50% entre 1999 i 2001, percentatge que considera decebedor, però a més s’han suprimit els espectacles gratuïts: per tant, creu necessari redis-senyar un Grec més obert, participatiu i assequible.
Fa notar que en el recorregut per les activitats cul-turals que ha fet el Sr. Mascarell s’ha passat per alt el més d’agost, probablement perquè hi ha un interreg-ne en l’activitat cultural; i apunta la conveniència d’es-tudiar quina cobertura cultural es pot oferir en tal mes als ciutadans que no surten de vacances, i als turis-tes que ens visiten, i de mirar d’estendre a tal mes les activitats del Grec.
Li sembla, en conclusió, que la gestió cultural està massa centrada en objectius de rendibilitat econòmi-ca, en comptes d’oferir un veritable ventall d’opcions per satisfer les diferents demandes ciutadanes; i anti-cipa el suport del seu Grup a les mesures que s’adop-tin per resoldre els problemes existents, tot demanant que posin especial èmfasi a garantir l’accés de la ciu-tadania a una cultura més participativa i oberta.
El Sr. Maestro comenta que, en opinió del seu Grup, l’activitat cultural de Barcelona en l’any 2001 fou àmplia, positiva i d’alta qualitat; que les empre-ses de caràcter cultural han crescut un 63% entre 1993 i 2001 i actualment són unes 1.200 i ocupen unes 29.000 persones; que el fet que Barcelona s’estigui consolidant internacionalment com a capital cultural està molt lligat amb l’increment del nombre de turistes que ens visiten, el darrer any 3.300.000, amb un increment de 200.000 persones sobre l’any anterior, fenomen al qual no és aliè l’atractiu cultural de la Ciutat.
Subratlla la importància de les restes arqueològi-ques trobades l’any passat a l’antic Convent de Santa Caterina i al carrer de Sant Honorat i, especialment les del Born –de les quals el seu Grup proposa la conservació integral –que poden convertir-se en nous pols d’atracció cultural atesa la saturació que presen-ten determinats bens culturals, com ara la Sagrada Família.
Indica, més endavant, que el moment actual és adequat per a fer una reformulació del Museu Militar de Montjuïc a partir d’uns objectius que haurien d’és-ser la informació cultural sobre la història de la Ciutat i del país, i els itineraris per la muntanya.
Observa, finalment, que en escoltar la intervenció de la Sra. Balseiro ha tingut la sensació que no vivia en la mateixa Ciutat que ell, perquè si a Barcelona la cultura va tan malament, no s’explica com pot ésser punt d’inici de gires mundials d’estrelles del rock, com
Bruce Springsteen o Madonna; i que la referència que ha fet aquesta regidora al cartell de la Mercè de-via anar dirigida al de 1999, fet per Nazario, que pro-vocà certes crítiques de sectors integristes.
El Sr. Mascarell contesta primerament la interven-ció del Sr. Ciurana dient que s’ha sentit felicitat per la feina que s’està fent, perquè els avenços notables per a superar els dèficits de les infraestructures cultu-rals palesen la voluntat de dinamitzar les institucions que la Ciutat necessita i que són essencials per al desenvolupament de la cultura catalana; que el Pla de biblioteques s’està fent i aplicant amb una convic-ció indiscutible, i el ritme d’execuconvic-ció i la resposta que està rebent de la ciutadania en demostren l’encert, de manera que no cal canviar-lo; que de Fundació Gaudí ja n’hi ha una; que el programa presentat ahir expres-sa quina és l’ambició del Grec d’enguany; que l’Ajun-tament està promovent allò que li pertoca i fent que la Ciutat mantingui la densitat creativa, és a dir, el seu to històric de ciutat de creació que després impregna i dóna caràcter al conjunt d’activitats ciutadanes, den-sitat creativa que es promou des d’una voluntat de no intervencionisme i de donar joc a tot i a tothom, amb la definició d’unes regles que permetin que els col·lectius s’expressin i les empreses es desenvolupin sota el principi de la cooperació, que la gent ha ac-ceptat com a part de la riquesa creativa de la Ciutat al servei de la cultura real, que impregna la dinàmica cultural dels Districtes, de les empreses i de les ini-ciatives públiques; en altres paraules, l’acció cultural actua com a catalitzador de creativitat i d’una llibertat que és sinònim de cultura i de creació.
A continuació, referint-se a la intervenció de la Sra. Balseiro, comenta que li ha fet la impressió que no es referia a la mateixa ciutat, perquè, concretament, la Primavera del Disseny de l’any passat resultà un èxit, en sortí la predisposició de la Ciutat a definir el 2003 com a Any del Disseny, i el sector està creixent; que si es llegeix la Memòria bé, s’hi pot veure que l’any passat es vengueren més entrades del Grec que l’an-terior, en les estadístiques del qual se sumaven els assistents als espectacles del carrer sense entrada que no es fan cada any; que per altra banda la collita creativa d’aquest festival depèn de l’habilitat del di-rector per combinar els diferents espectacles, i també dels creadors, i això és un meló que no se sap com serà fins que s’enceta quan comença el festival, i que dóna normalment sorpreses gratíssimes i algunes ve-gades no tant, però la cultura s’expressa en el regne de la llibertat de creació.
Recalca que l’acció de l’Institut de Cultura de Bar-celona està muntada des de la passió per la cultura; i perquè puguin constatar-ho, invita els membres del Consistori a assistir a activitats com ara el Festival de Poesia, celebrat fa dos dies, en el qual es féu ben palesa la passió dels organitzadors, com passa en la majoria d’iniciatives que surten bé.
La Sra. Balseiro insisteix que les dades que ha in-dicat consten a la Memòria, segons la qual el 1999 el Grec tingué 319.866 espectadors i, en canvi, els del 2001 només foren 150.000, és a dir, menys de la meitat.
El Sr. Mascarell reitera que el nombre d’especta-dors del Grec que han assistit als espectacles de pa-gament ha anat creixent any rere any; que el museu de la plaça de les Glòries és un projecte de futur del qual ja hi haurà ocasió de parlar, perquè durant el 2001 només es desenvolupà en els vessants relatius a l’urbanisme i al programa del treball que es farà en-guany per tenir, després de l’estiu, el programa de continguts i fer la consegüent adequació entre contin-guts i projecte arquitectònic; que si tot va bé, confia poder tenir reconsiderats abans de les vacances d’estiu els estatuts i usos museístics i museogràfics el Castell de Montjuïc, en el plantejament museístic del qual ja s’han materialitzat importants canvis en aquells aspectes expositius que més podien enlletgir-lo, però darrera hi ha un plantejament museístic més complex, que afecta el conjunt dels usos que es de-terminin en el projecte de la muntanya.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions:
4. Ratificar la modificació dels Estatuts del Consor-ci Sanitari de Barcelona, aprovada per la Junta Gene-ral i la Comissió Permanent de l’esmentat Consorci, en les sessions celebrades el 14 de desembre de 2001 i 20 de març de 2002 respectivament, en els termes que figuren al document annex.
5. Ratificar l’acord de la Junta de Govern de l’Insti-tut de Cultura de Barcelona, de data 20 de març de 2002, que dóna conformitat a l’Acord sobre condi-cions de treball de la Banda Municipal que s’annexa a l’Acord de condicions de treball/Conveni col·lectiu de l’Ajuntament de Barcelona, subscrit l’1 de març de 2002 per part dels membres del Comitè d’Empresa i representants de les seccions sindicals Unió General de Treballadors (UGT), Comissions Obreres (CCOO) i l’Agrupació d’Independents (AI).
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre-cedents.
6. Ratificar la resolució de la presidenta de l’Institut Municipal de Persones amb Disminució, de data 22 d’abril de 2002, d’incorporació d’un crèdit extraordina-ri de 74.661,93 euros que es finança amb càrrec al romanent líquid de tresoreria de 2001.
S’aprova amb l’abstenció del Sr. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Sres. Treserra i Bal-seiro.
7. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 6 de maig de 2002 (S1/D/2002 1682), que autoritza la formalització d’un acord d’actuació entre el Sector de Serveis Per-sonals de l’Ajuntament de Barcelona i el Patronat Mu-nicipal de l’Habitatge, en relació a l’adjudicació de nous equipaments d’habitatges amb serveis per a la gent gran a la ciutat de Barcelona.
El Sr. Puigdollers anticipa el vot favorable del seu Grup, però donat que el document no pogué ésser discutit per la Comissió corresponent, indica que no acaba d’entendre la necessitat d’haver de ratificar aquest acord entre dos organismes municipals; i pre-gunta si s’està configurant una nova categoria d’ha-bitatges per a gent gran o realment es tracta d’habi-tatges tutelats, tot demanant, si és així, que s’usi
aquesta terminologia, que jurídicament li sembla més precisa, per evitar confusions en el futur.
La presidenta de la Comissió de Benestar Social, Sra. Carrera, contesta que aquest projecte d’aparta-ments amb serveis és molt ambiciós des del punt de vista polític i té una importància cabdal, ja que dóna textura i cohesió a la Ciutat i autonomia a les seves persones grans, i per això s’ha considerat pertinent un acord entre els dos estaments que hi estan impli-cats, que reforci els compromisos i determini el paper de cadascú; i aclareix que terminològicament és tan vàlid parlar d’apartaments tutelats com d’apartaments amb serveis, però s’ha optat per aquesta darrera de-nominació després d’un ampli debat en el si del Con-sell de la Gent Gran, perquè plasma millor que els seus ocupants són persones autònomes i les perso-nes grans se senten més còmodes amb tal denomi-nació que no pas amb la d’apartaments tutelats.
El Sr. Maragall fa constar que en el text del conveni s’ha incorporat una precisió referent al Consorci de serveis socials, que és coneguda per tots els Grups.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen.
8. Ratificar, en tots els seus termes, la resolució de la regidora del Districte d’Horta-Guinardó, de 7 de maig de 2002, que accepta les ajudes incloses en el Programa general 345 PG/2002 del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya per a finançar les obres de la biblioteca Juan Marsé, al barri del Carmel.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
b) Acords de Junta General:
9. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-vades a l’Ajuntament com a soci únic de Barcelona Promoció d’Instal·lacions Olímpiques SA, Societat Privada Municipal, els acords següents:
1r. Designar membre del Consell d’Administració de la Societat el Sr. Josep Maldonado i Gili, en subs-titució del Sr. Joan Antoni Camuñas i Feijoo.
2n. Establir que el termini de designació del conse-ller que es nomena serà l’establert en els respectius Estatuts, sense perjudici de la renovació que fos pro-cedent en el canvi de mandat consistorial.
3r. Facultar indistintament el president i el secretari del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament an-terior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre mercantil i tam-bé la correcció d’errors materials en cas necessari.
10. Adoptar, en l’exercici de les competències re-servades a l’Ajuntament com a soci únic de Barcelo-na Activa, SA, Societat Privada Municipal, els acords següents:
1r. Designar membre del Consell d’Administració de la Societat el Sr. Ramon Sans i Fonfría, en substi-tució del Sr. Joaquim Casal i Fàbrega.
2n. Establir que el termini de designació del conse-ller que es nomena serà l’establert en els respectius Estatuts, sense perjudici de la renovació que fos pro-cedent en el canvi de mandat consistorial.