Memòria 1987-1991

(1)

M

E

M

O

R

I

A

1

9

8

7

1

9

1 A M B I T

D ' U R B A N I S M E

I

S E R V E I S

MUNICIPALS

(2)

(3)

M

E

M

®

R

I

A

1

9

8 7-

1

9

1 AMBIT

D'URBANISME

I

SERVEIS

MUNICIPALS

(4)

AJUNTAMENT DE BARCELONA Arnb,l ri'Urbanisrne j Serveis Municipals

Dlreccl6 de 1'edic16: Gloria Ollr?r I I J( qr,

Col.laboraci6: Jaume Barnada i L6pez Coordinac16 I produccib: JOANA NUNEZ S.L., Relations Publiques, Imatge i Comunicacib - recerca documental: C. Panadbs

tractament de textos: A Capilla Disseny grafic:

EF & Co

Fotografla I material grbflc:

Arxius d'Urbanisme i Projectes Urbans; Area de Proveiments i Consum; Area de Manteniment i Serveis; Campanya per a la Millora del Paisatge Urb6 i Oficina Tbcnica d'Imatge de I'Ajunlament do Barcelona.

Fotocompoalcl6 , grafics i filmacl6: Esludi GrOfic. Podregosa

Fotomecanica: Colorarna SCCL Impressl6:

(5)

MEMORIA 1987-1991

AMBIT D'URBANISME

(6)

Presentacio

Urbanisme

Projectes i Obres

Josep Maria Serra i Marti

8

1 Introduccio

21

1 Introduccio

82 L'Ambit d'Urbanisme i Serveis

2 El desenvolupament del PGM

2 Realitzacions 1987 - 1991

83 Municipals

i e l s Pl a n s E specia l s

24

- Competencies 13

₃

_{Els PERIs i la politica de}

₃

_{Balanq: Caracteristiques}

-Pressupostos generals 14

_{millora urbana de I'IMU}

₂₈

_{tipologiques i projectuals}

₁₀₀

- Organigrama 15

₄

_{La gesti6 urbanistica}

municipal

35

5 Equilibri urbanistic entre el

centre i la periferia

43

6 Desenvolupament

de les A.N.C.

45

7 El Pla Especial

del <Port Vell»

51

8 La remodelacio i l'obertura de la

Diagonal al Poble Nou

54

9 Creacio de zona de dotacio

hotelera: «Pla d'Hotels»

56

10 Ciutat Vella, area d'intervencio i

recomposicio

59

11 El control de I'edificacio

62

12 La proteccio del Patrimoni

(7)

Manteniment i Serveis

Campanya per a la

Proveiments i Consum

Millora del Paisatge Urba

1 Introducci6

118

1 Introducci6

132

1 Introduccio

146

2 Aigues i Sanejament

119

2 Els objectius del quadrienni

133

2 Objectius del Quadrienni

1987-1991

147

3 Neteja urbana

121

3 Els programes de la

3 Gesti6 economica

148 Campanya

134

4 Pares i Jardins

125

4 Solucions a la discontinu'itat

4 Actuacions

149 paisatgistica

136

5 Vialitat

127

5 Exigencies de qualitat en

les obres 138

(8)

Presentacio

En presentar la Memoria de I'Ambit d'Urbanisme i Serveis

Municipals de I'Ajuntament de Barcelona del periode

compres entre 1987 i 1991 no puc defugir dos sentiments

oposats.

En primer Iloc, he de mostrar la meva satisfaccib pel

treball desenvolupat per aquest Ambit que s'ha guiat per

la idea d'intervenir directament en la ciutat amb la finalitat

de millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. Les

actuacions impuisades durant aquests anys han situat

I'urbanisme de Barcelona en I'avantguarda de I'urbanisme

internacional, i han estat un exemple a tenir en compte

per moites altres ciutats.

Aquesta Memoria presenta a les entitats, als

professio-nals i a tots els ciutadans, el resultat d'un treball ben fet

i reeixit.

(9)

L'impuls que va donar a la transformacio de la ciutat ha

estat decisiu. La cita olimpica de 1992 i la voluntat de

I'equip de govern municipal de refer la ciutat-de la qual

Serra Marti n'es el millor exemple- han permes situar

Barcelona entre les millors ciutats d'Europa.

Durant aquest periode 1987-1991 s'ha millorat el nivell i

la qualitat dels serveis publics, s'ha actuat amb la certesa

que calia valorar i respectar el patrimoni historic, artistic

i arquitectonic, i s'han recuperat molts espais publics

ciutadans.

L'Ambit d' Urbanisme i Serveis Municipals ha volgut

dedi-car aquesta Membria a la figura de Josep Maria Serra

Marti. Com a Alcalde comparteixo plenament aquesta

iniciativa. Serra Marti va deixar-nos realitzacions de les

quals podem gaudir avui tots els ciutadans. Pero va

deixar- nos, molt especialment, il.lusions, esperances,

estimuls i exemples per seguir treballant per Barcelona.

Pasqual Maragall

ICU

(10)

Josep Maria Serra i Marti

Josep Maria Serra i Marti va neixer a Barcelona el 14 de novembre de 1927. Era doctor enginyer industrial de la promoci6 de 1953, casat i pare de sis fills.

La seva vinculacio amb I'administraci6 va comengar a traves de la Comissi6 de Productivitat del Ministeri d'Industria, de la qual fou assessor durant cinc anys. Entre 1955 i 1980 va ocupar carrecs de direccio a diverses empreses de volum mitja. Va desenvolupar tambe la seva activitat professional com a assessor industrial i de gestic de cooperatives catalanes.

L'activitat a la politica local de Barcelona va iniciar-la ('any 1979, en presentar-se com a independent a les Ilistes del Partit Socialista Unificat de Catalunya. Va ser, primer, coordinador de Serveis Municipals nomenat per I'alcalde Narcis Serra i, posteriorment, accedi a la condici6 de regidor.

L'alcalde Pasqual Maragall va proposar-li d'incorporar-se, el 1983, a les Ilistes del PSC, per les quals resulta escollit tambe com a independent. Fou nomenat regidor de ('Area d'Empreses i Serveis Municipals amb el rang de tinent d'alcalde i membre de la Ponencia de Desenvolupament Economic i Social i del Consell d'Empreses Municipals a mes de conseller de la

Corporaci6 Metropolitana de Barcelona (CMB). Una de les seves preocupacions va ser l'impuls del Pla de Neteja, Recollida d'Escombraries i Eliminaci6 de Residus, aixi com dels Plans de Clavegueram i de Pavimentaci6 de Barcelona.

Des de les eleccions municipals de 1987 era Conseller- Regidor de ('Ambit

d'Urbanisme i Serveis Municipals amb rang de tinent d'alcalde, conseller de ('Institut Municipal de Promoci6 Urbanfstica S.A. (IMPUSA), de I'Entitat Metropolitana de

Serveis Hidraulics i Tractament de

Residus, membre de la Junta del Patronat Metropolita del Parc de Collserola i del Patronat de la Fundaci6 <dnstitut Catala de Tecnologia,,. Va representar tambe

I'Ajuntament de Barcelona en el Consorci de la Zona Franca, en la Fira i altres institucions. President de TERSA i de ('Institut Municipal d'Urbanisme, (IMU) i Vice-president de Mercabarna, Patronat Municipal de I'Habitatge, Barcelona Activa, Societat Privada Municipal d'Aparcaments, Barcelona Holding Olfmpic, S.A., Anella Olimpica, S.A. i Vila Olfmpica, S.A.

La seva preocupaci6 social el va portar al Ilarg de la seva vida a ocupar diversos carrecs i responsabilitats com a conseller delegat de les editorials Estela, Laia i Taula de Canvi i membre de la junta de govern del Col.legi d'Enginyers Industrials. Va participar en la fundaci6 de I'Escuela de Mandos Intermedics de Barcelona (EMI), d'on fou professor durant deu anys i en la fundacio de I'Associaci6 de Veins de Sant Gervasi, de la qua] fou president des dels seus inicis fins a 1979.

(11)

El mas limpio , el mas eficaz,

el mas fiel

Josep Maria Serra Marti ha sido un companero desde el princtplo del

Ayuntamiento democratico de Barcelona, en el ano 1979.

Ha sido un hombre limpio. El mas limpio, el mas eficaz, el mas fiel a la ciudad. Como todos queremos ser, un modelo para todos nosotros.

Ha sido un representante -el mas digno-de una ciudad que, mas alla digno-de

partidismos, todos ellos nobles y respetables, trabaja y se esfuerza por mejorar. Es un catalan de siempre, de raiz lejana. Hijo de una familia profundamente barcelonesa, que ha entendido el

momento de la ciudad y el futuro de la ciudad.

Es el hombre que dejara una huella mas profunda y una sepal mas facil de

encontrar en las calles de Barcelona. Por doquier: en la limpieza, en las zonas verdes, en el casped, en los arboles, en los servicios, en el urbanismo, en las ramblas... Como esta magntfica Rambla de Catalunya-La Rambla, que el quiso tener para esta prima vera. Y la tuvo. Y ha sido el padre de otra familia, que el ha generado, que seguira construyendo Barcelona.

Josep Maria Serra i Marti en iniciar-se simbolicament la restaurac16 de la cascada del Parc de la Ciutadella, el maig de 1990.

9

Pasqual Maragall

(12)

10

Un concejal de Barcelona

Realizb siempre su labor con los atributos de su personalidad. Con discrecidn, sin personalismos, ni afan de vanidades. Con un trato esmerado que no cambiaba nunca, ni cuando la circunstancia le obligaba a mostrarse duro. Sabla serlo sin ofender a nadie, con autoridad, porque su autoexigencia era bien conocida.

De e1 Maragall ha dicho que era un hombre limpio, que destacaba por su vitalismo, tenacidad, abundancia cordial y franqueza. Yo anadire que Josep Maria era desde mi perspectiva ante todo, un hombre honrado. Nonrado personalmente consigo mismo. Honrado religiosamente, honrado politicamente y honrado

profesionalmente. En esta honradez profunda este la base de su coherencia y fidelidad a sus convicciones.

Joan Reventos La Vanguardia

((Ens somriu des d 'algun lloc»

Els guardies urbans de gala s'estaven molt quiets en i'ultim homenatge. Una

presencia discreta, malgrat 1'esclat vermell de les jaquetes, perque tot es feia discret sota la nau de Santa Maria del Mar. Tot, excepte la certesa de l'absencia ja

irreversible, d'un home que va Iluitar fins al final per vencer en la batalla de la mort. Que va Iluitar amb les armes millors: la fidelitat a les idees, als amors -entre ells, Barcelona-, aixi mateix, of seu amor.

Patricia Gabancho

Diari de Barcelona

Todo un ejemplo

Josep Maria Serra i Marti era de los que no enganaba a nadie. Quiero con esto decir que no se andaba con ambiguedades, que su comportamiento era claro, que sus opiniones eran meridianas, que tenla ideas diafanas y que sabla to que deseaba y corno tenia que servir tanto su ideario cuanto las obligaciones. Su honradez era incombustible, y la mantuvo por encima de todo y sin el menor asomo de duda.

Lluis Permanyer La Vanguardia

A Josep Maria Serra i Marti

L'enyorarem molt a en Josep Maria i tots tenim la sensacio que se n'ha anat massa aviat, peril la seva vida deu haver estat tan rica que potser ens equivoquem dient que ha estat massa curta. No es mai massa curta un vida plena del tot.

Maria Aurelia Capmany

(13)

Tres moments de fa intesa activitat de Serra i Marti: a les obres be rehabifrtacid de lArc del Triomf: a Mercabarna

i en un acte de Pares i Jardins.

Adeu a Josep Maria Serra i Marti

Fill de Yalta burgesia textil, set generacions d'empresaris mantiguts drets per la forga de les mes tradicionals virtuts d'aquest pals: treball, rigor i austeritat, duresa amb un mateix i amb la feina. Amb aquest bagatge a sobre, va saber fer un pas endavant, i va esdevenir un progre, en els anys seixanta, va servir al catolicisme progressista i social desmarcant-se de tradicions parasitaries apostant per societats utopiques que molts dels seus havien anatemitzat. Firialment, la tasca publica d'empresari que el porta a canviar els benefices de la seva gesti6 per un sou del municipi, perque en definitiva sap que aquella es la seva opci6 de servei a la idea. La trig relativa, possible i concreta, L'encarnaci6 de la seva visi6 global del m6n i del proisme.

Xavier Munoz Pujol Diari de Barcelona

Serra Marti, la politica como

conciencia social

Barcelona ha perdido un gran ciudadano y servidor, en el sentido profundo que a la palabra dan los britanicos, y el alcalde Maragall, a un decisivo colaborador. Cuando el pr6ximo ano contemplemos los Juegos, cuando paseemos por Nou Barris, por la nueva plaza de Catalunya, por el renovado Poblenou, por la emergente Ciutat Vella -por citar s6lo unos cuantos ejemplos-, seria de justicia tener un recuerdo sincero para este

«senyor de Barcelona,, que tuvo el privilegio de poner su conciencia, su pasi6n y su vida -practicamente hasta el final- al servicio de una nueva ciudad mes humana y mes justa.

Rafael Pradas El Peribdico

(14)

(15)

L'Ambit d'Urbanisme i Serveis Municipals

L'Ambit d'Urbanisme i Serveis Municipals va neixer corn a consequencia dels decrets de I'Alcaldia de 24 de juliol i 23 de

setembre de 1987 que van establir les Iinies basiques de l'organitzacio de I'Administracio Municipal Executiva.

Juntament amb Urbanisme i Serveis Municipals van crear-se els ambits

d'Organitzacio i Economia, Benestar Social i Via Publica. Cada ambit, dirigit per un Conseller-Regidor, es configura corn a organ de direccio politica de les arees que s'hi integren i constitueix, aixi mateix, el nivell de coordinacio i programacio de les actuacions de les Arees.

L'Ambit d'Urbanisme i Serveis Municipals va reunir les competencies de

Planejament, Gestio Urbanistica i Control de I'Edificacio no transferides als districtes, les funcions de Projectes Urbans i I'activitat inversora d'Obres Publiques, la gestio dels Serveis Municipals, la conservacio i

manteniment de la ciutat i la politica municipal en materia de proveTments.

L'Ambit d' Urbanisme i Serveis Municipals s'organitza en les seguents arees

d'actuacio:

0 Urbanisme

Projectes i Obres

Manteniment i Serveis

ProveTments i Consum

El Regidor de I'Ambit es, tambe, el Regidor-Delegat de la Campanya per al Desenvolupament del Programa Municipal de Proteccio i Millora del Paisatge Urba, segons un decret de I'Alcaldia de 7 de desembre de 1988. El Decret de I'Alcaldia de 9 de novembre de 1989 va designar un Regidor Adjunt de Politica de Sol i

Habitatge, adscrit a ('Ambit.

(16)

(17)

Organigrama de I'Ambit

REGIDOR DE LAM BIT D'URBANISME

I

SERVEIS MUNICIPALS

REGIDOR ADJUNT DE POLITICA DEL SOL I HABITATGE

X. Valls Serra

Secretaria Executiva

M. Tuni Vancells

Departament Gestio Economica Pressupostaria

Gabinet Regidor de I'Ambit d' Urbanisme

i Serveis Municipals G. Oiler Luengo

Secretaria Particular Regidor E Guasch Soler

Comissionat per la Gestio de la Campanya per la Proteccio i Millora del Paissatge UrbA.

F. Ferrer Viana

15

Departament d'Administracib

Central

P. Figueras de Diego F Aiaman Sales

Institut Municipal d'Urbanisme

Projecte de Planificacio i Control

de Gestio

J.R. Gonzalez Forma

Area d'Urbanisme

Projecte d'informatitzaci6

J. Casas MasO

Area de Projectes i Obres

Area de Manteniment i Serveis J. Busquets Grau (87-89)

J. M6 Ltop Tome R. A. de Caceres Zurita Ll. Fontanals Jauma

Area de Proveiments i Consum

(18)

Area d'Urbanisme _{Area de Projectes i Obres}

Coordinador de Serveis de ['Area d ' Urbanisme J. Busquets Grau (87-89)

J. V Liop Tornd

Coordinador de Serveis de ('Area de Projectes i Obres R. A. de Caceres Zurita

Director Adjunt 1. de Lecea Flores de Lemus

Direclor del Projocto d'Ordenaci6 i Gesti6 del Nou S61 Control 11 Calvet Mulleras

1

U.O. de Planejament Urbanfstic X. Corominas Rovira

Direcci6 de Serveis de Planejament i Gesti6 Urban 1st/ca

H. Pic, Ninol

U.O. de Gesti6 Urbanlstica J. MirO Lleida

Direcci6 de Serveis de Control de

I'Editicacio

A. Ferrer Aixala

U.O. de Llincencies i Inspeccio Urbanlstica R. Pareja Vlnais

Projecte de Negociat Negociat de I'Eixample d'Expropiacions i Llicencies i Obres

Desmonaments

M. Sodal Va11s P. Fulquef Carroras M. I. Perez Buendla

Projecte de Planol Servei Servei de d'Edificaci6 1:1000 d'Enderrocs Llicencies i Obres

J L Mayans Sintes _{M. Vinas Peris} A. Wailes Guillo

Negociat de Servei de Servei de Coordi-Planejament Valoracions nacio d'Activitats

Industrials E , . rmbies Ortin J. Yariez Gay J. Moya Ma c ria

Servei de Servei de Gesti6 Servei d'Inspecci6 Planejament I del Planejament d'Obres J. Santamarla Urba

Gudera M. Ferrer Nicolau R. Eseverri Asin

Servei de Planejament II A. Costa Amat

Director del Projecte Estrategic Urba i Ges-ti6 del S61 Residential

R. Fayos Molet

U.O. de Protecci6 del Patrimoni Monumental

i Historic J. Rovira Casajuana

Negociat del Patrimoni Monu-mental i Historic N. Sabi Rojas

Servei del Paisatge Urba

J. Font Rivas

Servei de Proteccio del Patrimoni Mo-numental i Historic 1. Moreto Navarro

U.O. de Projectes d'Infrastructura J. M-' Llauradd Grau

Servei d 'Obra Civil C. Fuente Fuenle

Servei d'instal . lacions J.MO Busquets

Monge

U.O. de Projectes i Elements Urbans

Negociat de Projectes i Obres N. Amoros Bosch

U.O. d'Edificacio Servei Tecnic de Projectes i Obres

Ll. Mestras Perpinya

Servei d'Elements Urbans M. Quintana Creus

P. Lopez lnigo

Servei de Cons-truccid d'Edificis

J. V Julia Capcie vila

Servei d'Actuaci6 sobre el Patrimoni

Artistic I M Ll. Aguado Mtnez.

(19)

Area de Manteniment i Serveis Area de Proveiments i Consum

Coordinador de Serveis de ('Area de Manteniment i

Serveis Li. Fontanals Jauma

Departament de Su-port i Comunicacions R. Forcada Castelltort

Servei do Pares i Jardins A, Falcon Vernis

Director de Neteja de Gracia R. Visas Pros

Director del Centre Gestor de Vitalitat IM.A. Clavero Bianquetl

Delegat de I'Ajuntament a

I'ACEFHAT J. Garcia Rey

Servei d'Assitencia Tecnica J. Jars Alvarez

de Sotoma or

Servei de Pavimentaci6 J.M Cadre Casteilvl

U.O. de Gestio Econb-mica i Administrativa

J. Lahoz Belda

Servei de Control Economic Jose Ma Viladof

Creus

Negociat de Gesti6 Administrativa A. Diez Garcia

Director del Centre Gestor Neteja Urbana

X. lrigoyen Moran

U.O. de Serveis Tecnics J. Pineda Alvare z

Servei d'Infor-maci6 i Control J.A. Bahillo

Cordero

Servei d'Assistencia

Tecnica J. M, Rius Camara

J. Calvo Marro

Servei de Conservaci6 d'Edficis i Instal.lacions

de Mercats J. Escofat Llorenie

Direcci6 de Zona Nord A. Lopez Leal Servei do

Con-trol de Residus Industrials F.L. Puig Marti

U.O. de Neteja A. Redo Herrera

U.O. de Control d'Operacions V. Aran Argues

Centre de Manteniment P. Galo]Dart Espinosa

U.O. d'Aigues i Sanejament B. Jimenez de Anta

Servei do Planificaci6 i

Control P. Malgrat Bregoiat

Servei d'Aigues Potables L.J. Fernandez Servei de Conservaci6 Clavegueram F. Nunez Acebr6n

Direcci6 de Zona Sud A. Ruiz Alonso Servei d'Informaci6.

Orientaci6 i Defensa del Consumidor. A. Querol Morales

Coordinador de Serveis de [' Area de Proveiments i Consum

A. Cabruja Martinez

U.O. de Proveiments i Consum

M' C. Perez Abellan

Negociat do Proveiments.

Servei de Mercats

M. Oriol Betlot

Servei d'Inspecci6 M. Gudien Vita

Servei d'Infor-matica i Control

de la Gesti6 J. Vila Serra

ervei de Neteja Diaria i

Recolli-da. Zona Est P. Fernandez Pug

Direccio de Zona Est M. Almeda Garcia

Direcci6 de Zona Oest R. Cabedo Romero ervei de Neteja

(20)

L'Area d'Urbanisme de l'Ajuntament

de Barcelona administra,

desenvolupa i executa la politica

urbanistica definida en els

(21)

2 El

.- ..

• .,

.-.- . .. ..

centre i la perifbria

8 La

..

l'obertura de la

Diagonal al Poble Nou

Creac!6 de

.

..

• .

rec

o

m

po

sici

6

(22)

(23)

I

Introduccio

L'Area d'Urbanisme es l'organisme tecnic de I'Ajuntament de Barcelona que administra i des-envolupa la politica urbanistica definida en els programes de govern municipal. Redacta i trami-ta els Plans d'Urbanisme, controla, informa o inspecciona I'edificaci6 publica i privada de la ciutat; gestiona I'execucio del planejament ur-banistic; i vetlla per la protecci6 del Patrimoni Artistic i Arquitectbnic de la Ciutat.

L'Area d'Urbanisme actua tenint en compte les directrius de caracter supramunicipal, tant de tipus sectorial (Pla de Carreteres, de Saneja-ment...) de la Generalitat de Catalunya com de caracter metropolita (el Pla General Metropolita

de Barcelona de 1976), aixi com dins de les

legislacions urbanistiques, tant estatals com au-tonomiques, que configuren el marc juridic- nor-matiu.

L'Area d'Urbanisme es recolza en la important

tradicib de I'Urbanisme i I'Arquitectura Catalana, en els diversos treballs procedents dels Serveis Tecnics Municipals i en les aportacions te6riques

i practiques dels diversos sectors professionals que intervenen en el complex proces arquitecto-nic i urbanistic. Aquestescoordenadestebriques i practiques son de gran importancia en una ciutat de molt gruix urba, amb una important hist6ria urbanistica.

La politica urbanistica de I'Ajuntament de Barce-lona en els darrers quatre anys (1987-1991) ha tingut dues grans vessants. D'una banda, els grans projectes d'infrastructura associats al Pro-jecte Olimpic, i d'altra, els treballs de millora urbana dels barris de la ciutat. Ambdues actua-cions s6n part d'una mateixa politica global que aborda la transformacio i millora urbana de la ciutat , combinant les diferents escales de pro-jecte i intervenci6..

En aquest periode, I'Ajuntament de Barcelona s'ha dotat d'instruments de gesti6 (AOMSA: Ane-Ila Olimpica, S.A., VOSA: Villa Olimpica, S.A., IMPUSA: Institut Municipal de Promoci6 Urbanis-tica, S.A., IMU: Institut Municipal d'Urbanisme) que han fet possible que aquestes dues linies de treball es desenvolupin amb eficacia. S'ha dotat tambe d'instruments de planejament urbanistic, com ara els Plans Especials de Reforma Interior (PERTs) que s'han adrepat principalment a trac-tar les diferents escales de treball, destinades a establir una aproximaci6 des del Pla General Metropolita a la realitat fisica formal, dels dife-rents contextos de Barcelona, per a completar o desenvolupar les previsions del propi Pla General Metropolita.

La hip6tesi de treball de ('Area d ' Urbanisme ve determinada per la voluntat d'actuar amb priori-tat sobre la forma urbana de la ciupriori-tat, en la millora de la seva qualitat de vida, dins d ' una visi6 pragmatica i operativa, propia de l'urbanisme modern . Aquesta « adaptacio » o -revisi6» par-cial, per fragment de barri , del Pla General Metro-polita, s'ha tradu'it en una ordenaci6 especifica, a nivell de Pla Especial o PERI, de m6s d'un 25% del territori de Barcelona ( unes 2 . 556 hectarees).

(24)

22

URQANIISMIE

(25)

Barcelona 1991

(26)

2 El desenvolupament del PGM i els Plans Especials

24

URBANISME

Un paper fonamental en el reequilibri de la ciutat i la millora de la qualitat de vida el juguen els PERls, que permeten una millora del teixit urba dels barris degradats, com Ciutat Vella, i la seva recuperacio per a la vida ciutadana. El mateix ha esdevingut a Ilocs de creixement desordenat, com els barris i els poligons d'habitatges cons-trufts al marge de la Ciutat i sense tenir en compte els mes minims serveis urbanistics. Aquest tipus de Planejament Urbanistic suposa una estrate-gia concreta de desenvolupament del PGM, amb els seguents trets:

Modifications puntuals del PGM tramitades (1979-1991)

Tipus Modificacib Nombre d'Expedients Tema

• El Pla General Metropolita de 1976, intenta, en alguns aspectes, acostar-se a la definicio a es-cala de projecte . L'avantatge d'aquest proces es la tendencia a un compromis en solucions con-cretes de forma i contingut . El desavantatge es que la utilitzacio d'una escala inadequada de projecte (1:5000 0 1:2000) no permet les preci-sions que cal exigir-se en certes actuations i que son impossibles d'assolir en un camp tan ampli i complex com I'Area Metropolitana. En aquest sentit s'han tramitat un nombre limitat de modifi-cacions puntuals del PGM en els termes reflectits al quadre.

A) Xarxa viaria

Eliminacio de vies basiques Ajust vies basiques

Ajust/reestructuracio viari local

Modificacio del trapat viari

2

4

1

Via 0, Cambo, Drassanes. II Cinturo, Enllagos.

Sant Andreu, Via Augusta,... etc. Primer Cinturo (Guinardo) B) Normativa

Ajust text

Admissi6 nou s uso s

Us d'aparcament (Normativa)

2 Z o n a in dust ri a l Pla d'Hotels Aparcaments

C) Reconeixement situacions de fet

Sentencies Tribunal Suprem o Resolucions Conseller Edificacions consolidades D) Suport plans especials

PERTs de barri que augmenten sistemes 5

Grans projectes que augmenten sistemes 4

E) Altres

Transferancia d'edificabilitat Classificacio de sol

Canvi de tipus d'equipament Millores dotacionals a I'Eixample

4

5

Barceloneta ( 2), Poble Sec, Diagonal-Mar , Olivetti. Vall d'Hebron, Pla de Costes, Pla Especial Collserola, Montjuic,

(27)

Esquema del Planejament Especial als barris de Barcelona

25

(28)

26

• Els instrurnnnts do plar,rj,arncont realitzats

s'han adregat, principalment, a establir una

aproximacib des de I'escala del Pla General Metropolita a la realitat ffsica dels diferents con-textos de Barcelona , complementant i modificant,

en alguns casos , previsions del planejament

general.

• A mbs dels plans especials que s'han gnat redactant per a I'adequaci6 del PGM i el seu desenvolupament, moltes actuations previstes en ell per a sistemes han estat executades, en part impulsades pels propis PERTs. Aixi, es pot fer un balanq comprensiu dels sistemes viaris, verd i equipaments, incloses les zones de reno-vaci6 urbana, on els trets fonamentals sbn els seguents:

Destacar la imporlarlcia quantitativa ates que en hectarees, la superffcie ordenada a nivell de Pla Especial de Reforma Interior i de modi-ficacio del PGM es de 2 .556 ha. Es a dir, el 26% de la superficie total del terme municipal (9.699 ha ), Igualment es important el grau de desenvolupament dels sistemes generals del PGM.

Pei que fa al sistema viari, les Jades del Pla de Vies 1987 donen una refer6ncia m6s propera a la realitat actual, ja que es tractava d'una reflexi6-programa amb un termini molt acotat, dins les previsions globals del PGM . El desen-volupament del sistema de vialitat previst en el Pla de Vies ha estat , respectivament, del 99 % pel que fa a la xarxa arterial, un 79% a la connectivitat , un 80 % pel que fa a vies locals, i un 83 % pel que fa a vianants . En total, el desenvolupament global de les premisses establertesen el PGM vaseraproximadament del 87 %. Bona part del viari no executat es troba en sectors pendents de la reestructuraci6 global de I'entorn urba (Sagrera, Diagonal, Poble Nou), encara que d'altres actuations no contemplades inicialment en el PGM s'han executat.

URBANISME

Destacar que en el perfode 1987-1991 s'han desbloquejattemes de gran importancia urba-nfstica per a Barcelona , clue en la majoria dels casos han suposat un increment de les zones verdes de la Ciutat equivalent a unes 25 ha de superffcie com es pot comprovar en els seguents casos:

Piscines i Esports (Pia Especial) 3 ha Can Setmenat (PERI Can Caralleu) 11 ha Finca de la Tamarita (PERT) 2,5 ha La Paperera Poble Nou (PERT) 1,5 ha Plana la Palmera (Modificaci6 PGM) 1,2 ha Parc del Clot-Estaci6 rodalia 1,1 ha Can Fabra de Sant Andreu (PERI) 1,5 ha Finca Canyelles/Roquetes 3,5 ha

Durant aquesta etapa s'hetreballatcompletant les operations olfmpiques i en altres tomes de gran importancia com:

Pla Especial de la Plana de Braus de les Arenes. Pla d'Hotels (Modi-icaci6 PGM).

Casa de la Caritat-Museu d'Art Contemporani. Sector nord Glories (equipaments culturals). Vila Olfmpica (Pla Especial i Estudi Detail). Modificaci6 PGM Vall d'Hebron (Estudi detall-habitatges).

Torre de Collserola (Pia Especial).

Port Urba (Pla Especial i tres estudis detail). Superilla de la Diagonal (Pla Especial).

Desenvolupament dels sistemes generals del PGM

Zonificacio ( clau) Previst PGM Executat (1) % s. prey. Pendent % s. prey Espais verds 6 900 ,10 570,30 (2) 6 3 329,80 37 Equipaments 7 1092,60 874,30 80 218,30 20 Zones 17-6 130,23 20,14 15 110,09 85 Zones 17-7 70,64 15,57 22 55,07 78 Superffcies en ha 2193 , 57 1480,31 67 713,26 33

(29)

Planejament 1983-1988

27

(30)

3 Els PERIs i la politica de millora urbana de

I'Institut Municipal d ' Urbanisme

Aquesta etapa de 1987-1991 ha suposat el mes important impuls d'aprovacib dels PERIs o dels Plans Especials dels Barris, de totes les fases de l'urbanisme democratic de Barcelona, com aixi ho demostra I'aprovacio dels 20 PERIs reflectits al quadre.

En el darrer quadrienni (1987-1991), Barcelona ha sofert una important transformacib urbana deguda ales grans actuacions d'infrastructura (cinturons, obres olimpiques, equipaments cul-turals...), que la consoliden corn una de les grans capitals europees. Barcelona, pert, 6s ulna ciutat molt densa, amb una estructura urbana histbrica molt clara, on s'integren totes les funcions urba-nes d'una ciutat moderna. Es per aixb que

PERIs aprovats entre 1988-1991

I'Ajuntament ha pres l'opci6 de donar suport al proces de « requalificacio dels barris » i les ac-tuacions a petita escala, com a operacions que generen una millora de la qualitat de vida i una major capacitat de recomposicib urbana cap al futur, per equilibrar el proces de transformacib urbana.

El treball fonamental dels Serveis d'Urbanisme ha suposat que durant aquest quadrienni s'hagin tramitat (aprovats provisionalment per I'Ajuntament de Barcelona i/o definitivament per la Comissib d'Urbanisme de Barcelona de la Generalitat) 20 PERIs als barris historics . L'impuls d'aprovaci6 dels PEA Is, a traves d'un major es-forq de discussi6 i de resolucib constitueix el

28 Denominacio ha(*) Tramitacio(**)

PERT de Ca n Caralleu 13.56 AD. 1990 PER de la Tamarita 1.46 AD. 1989 PER de Vallbona 33.42 AD. 1990 PER de Sant Genis dels Ag udells 22.80 AD. 1990 PER de Roquetes 51.34 AP. 1991 PER Ntra. Sra. del Port Zona Franca 3.00 AD. 1988 PER del Vapor Vell (Sants) 3. 00 AD. 1988 PER de Prosperitat 60.50 AD. 1990 PER de la Paperera del Poblenou 5.50 AD. 1991 PER del Fronton Colon (c/. Llull) 3.50 AD. 1991 PER de l'illa de Sant Ramon (Raval) 4.00 AD. 1990 PERI del Carrer Campeny (St.Andreu) 2.00 AD. 1990 PERT de I'Entorn Estaci6 (St.Andreu) 3.00 AP. 1990 PER de C an Portabella (St.Andreu) 1.50 AP. 1990 PER del C lot de la Mel ( Clot) 8.47 AP. 1991 PER denom inat Galletas Montes (Eixample) 1.23 AD. 1989 PER del Poble Sec 130.00 AD. 1990 PER de Sants-Hostafrancs 150.00 AD. 1990 PER del Sector Nord de la Barcelon e ta 3.50 AP. 1990 PER de la Diagonal-Poblenou 63.50 AP. 1991

Total: 565.28

(") Nota: La superficie dels P.E.R.I. es aproximada en ha (veure annex). (") Nota: Estat d'aprovacib, AP = Provisional i AD = Definitiva.

(31)

Millora urbana . Actuacions integrades

29

(32)

principal element diferencial d'aquest periode respecte a I'etapa anterior (1976-1986), en que es redactaren els PERIs i se'n va aprovar 12. En I'etapa 1979-1986, els PERIs van ser propo-sats com alternatives. al tragat del viari basic del PGM, donant prioritat als plans especials dels barris marginals, des del punt de vista de resol-dre la seva situacib de rnanca de legalitat urba-nistica. En la segona etapa (1987-1991), els objectius son mes generals: reequipament co-munitari , increment dels espais Iliures i dels equi-paments de barris, previsions de sol per a habitat-ge public, revisio a escala de barri del trapat viari general proposat pel PGM.

En aquest quadrienni s'han tramitat mes de 200 plans publics i privats, dels quals unes 110 figures son de planejament urbanfstic d'interes municipal, Els trets fonamentals de l'impuls d'aquestes figures de planejament han estat els seguents:

• Desenvoluparelplanejamenturbanfsticdeles Arees Olfmpiques (Montjuic, Vila Olimpica. Vall d'Hebron i Diagonal).

• Tramitacio dels PERIs i Plans Especials sec-torials per equipaments , zones verdes i dotacions dels barris de la ciutat.

• Desbloquejar temes de gran importancia ur-banistica , amb increment de zones verdes o equipaments per cessio gratufta o compensacio. Aquest important impuls de planejaments urba-nistics global, i en particular en I'aprovacio dels PERIs, s'ha articulat amb una estrategia concreta de gestio, que denominem Gestio de Millora Ur-bana. Aquesta estrategia combina la gestio del sol, amb el planejament, i amb la redaccio i execucib dels corresponents projectes d'obres. Es a dir, articula pla, gestio i projecte a traves de l'organisme de gestio, l'Institut Municipal d'Urbanisme (IMU).

L'estrategia de la politica de millora urbana, adoptada per I'Area d'Urbanisme i gestionada por I'IMU, correspon a una opci6 clara de desen-volupament de la qualitat de vida als barris. Alhora suposa adoptar una estrategia concreta de gestio de sol a traves de concentrar els recur-sos economics en el desenvolupament de les operacions prioritaries per a I'aplicacib dels PE-RIs i de les demandes de serveis de la poblacio, a traves dels Districtes Municipals d'acord amb les segOents linies d'actuacio:

• Incrementar la superffcie d'equipaments i de zones verdes als barris previstes en els PERIs o en el PGM.

• Executar les obres viaries de connectivitat local de la xarxa previstes en el planejament. • Desenvolupar els PERIs i els Plans Especials de Millora Urbana, i de reequipament dels barris (actuacions concretes).

• Completar el programs de I'Area de Reforma Interior (ARI) pera Ciutat Vella, desenvolupat per I'empresa mixta de gestio Promoci6 de Ciutat Vella SA (Procivesa).

• Desenvolupar el Pla Parcial de l'Area de Nova Centralitat de Renfe - Meridiana pel sistema d'expropiacions.

• Donar suport al Pla Especial de la Diagonal al Poble Nou.

Les actuacions mes destacables d'aquesta es-trategia de millora urbana, en el desenvolupa-ment dels PERIs gestionat per l'IMU durant el periode 1987-1991 son les seguents:

Adquisici6 de solars per a tres escoles d'EGB al Districte de I'Eixample (Escoles del CEPEC: Carlit, Diputacio i Roura Franso).

Expropiacio de ('area central de Renfe-Meri-diana.

Adquisicio del solar,, Les Vinyes» a Roquetes (carrer Garigliano).

Expropiacio completa de la playa de la Palme-ra, a Sant Marti.

Expropiacio de solars per a locals socials al Besos ( carrer Marroc).

Expropiacio de solars per a locals socials a la Barceloneta.

Expropiacio de solars per a locals socials al Poble Sec.

Expropiacio dels terrenys de Ceanvi-Celograf al Districte de Sants.

Adquisicio del solar de la Fabra i Coats a Sant Andreu.

Adquisicio d'un solar al Polfgon Diagonal Mar per a equipament.

(33)

Annex . Llistat del planejament urbanistic d'interes municipal ( 1988-1991)

0 1. Districte de Ciutat Vella ha (*) Estudis de D etail de Port 2000 (3 Figures) 65.0 0 AD PERI del Barri del Raval 101.00 AD PERT de la Barceloneta 71.50 AD PERI del S ect or Oriental 52.30 AD PERI Especial d'Usos "Publics' 00 AP PERI de I'Entorn de I'llla de Sant Ramon 4.00 AP Pla Especial de la Casa Caritat (MAC) 2.02 A D PERI del Barri Gbtic (Sector Central) 3 0.0 0 EC Pla Especial d'Ordenacio del Liceu 0.50 AL PERI Sector Nord Barceloneta-Avd. Icaria 43.50 AD PERI de la Fagana Maritima-Barceloneta 3.50 EC M.PERI Raval (Casa Misericbrdia) 00 AL M.PERI Sector Oriental (Born) 0.50 AP Pla Especial de I'Institut Biomedic 1.50 AD Pla Especial del Fronton Colon 3.50 AD

Total = 18 272.82

02. Districte de I'Eixample ha ('') Pla Esp ecial del Pa ssatge Mariner 0 . 35 AD Pla Especial de Galletas Montes (EGB) 1.23 AD Pla Especial de I'Escola Industrial 3.07 AD Pla Especial de MirOrgia-Nen D6 u 0.69 AD Pla Especial de la Fira (Arenes) 1.50 AD Pla Especial del Passatge Coradino 0.4 2 AD M.PGM Millores Dotacionals (EGB) 12.00 AD Pla Especial Universitat Central-Seminari 2 .07 AL Pla Especial de Las Adoratrices 0.72 ET Ordenacio Illa Trafalgar-Ronda St.Pere 00.00 ET

Total = 10 22.05

03. Districte de Sants-Montjuic ha (•) M. PG M Pla Especial de MontIU 'ic 399.40 AD PERT del Carrer Tarragona 3.20 AD PERls de la Zona Franca (4 PERls) 97.28 AD PERT de la Mare de Deu del Port 3.00 AD PERT del Vapor Vell - Joan Guell 3.00 AD PERT del Poble Sec 130.00 AD M.PGM del Poble Sec 00 AD PERT de Sants 150.00 AD

M.PGM de Sants 00 AD

31

(34)

Llistat del planejament urbanistic d'interbs municipal ( 1988-1991)

M,PGM del Viari d'Hostafracs 6.72 EC Estudi de Detail Eduard AunOs 1.96 AD Estudi de Detail Plapa Cerda (ANC) 00.00 AL

Total = 15 795.56

04. Districte de les Corts ha (*) PERI de Can Bacardi 4.00 AD M.PGM dels Carrers Europa/Anglesola 6.28 AP Pla Especial de I'llla del Mini-Estadi 10.6 AP Estudi de Detail Nord Diagonal (RACC) 2.0 AD Pla Especial Centre Social Sant Ramon 0.5 ET Pl a E sp e c i a l de l Ca mp us N o r d. 00.00 ET Pla Especial del Campus Sud. 00.00 AD

Total = 07 23.28

05. Districte de Sarria - Sant Gervasi ha (*) Pl a Esp e cial d e Torre Vilana 62.00 AD Estudi de Detail Sector edificable Torre Vilana 00.00 AD PERI de l a Tamarita 1. 46 AD PERI de Can Caralleu 13.56 AD Pla Especial de la Torre de Collserola 9.80 AD PERI de la Porta Sarria/Via Augusta 4.00 EC

Total = 06 90.82

06. Districte de Gracia ha (*) PERI de Gracia 171.00 AD Pla Especial del Cottolengo P.Alegre 2.15 AD PERI del Sector A 1.50 ET PERI del Sector B 1.50 ET PERI del Sector C 1.50 ET Pla Especial de I'Eix Esteve Terradas 7.30 ET Pla Especial del Carrer Salut-Maignon 3.30 ET

Total = 07 188.25

07. Districte d'Horta-Guinardo ha (*) PERI del Carmel 64.00 AD PERI de la Teixonera 8.56 AD PERI de Llobregos 6.96 AD PERI de Passa r e ll 6.83 AD PERI de Sant Genis dels Agudells 22.80 AD

(35)

Llistat del planejament urbanistic d'interes municipal ( 1988-1991)

M.PGM al Vall d'Hebron 1 13.2 0 AD Pla Especial de la Resi den cia Sanitaria 13.05 AP Pla Especial de I'Ho spital de Sant Pau 13.56 ET M.PGM del Guinar do (t er Cinturo) 6.00 Al Pla Especial del To rrent del Melis 12.00 ET Pla Especial de la Ca serna de Girona 4.0 0 ET Pla Especial del Barri de La Clota 113.24 ET

Total = 12 384.20

08. Districte de Nou Barris ha (*) PERI de Torre Barb 84.70 AD PEMU de V allbona 10.50 AD PER de V allbona 33.42 A D PER d e P rosperitat 6 0.5 0 AD PER de Ro quetes 51. 34 AP PER de Vilapiscina (To rre Aigua) 1.50 AP PEMU d el Barri de Porta 20.00 ET Pla Es p ecial del Centr e Cultural del N ord 15.00 ET Pla E sp ecial d'un CAP a Trinitat 0.30 Al Pla Es pecial dels Hab ita tges del Govern ador 3. 28 Al Pla E sp ecial del Barri d e Ramon Aibo 7.19 ET

Estudi de Detail Parroquia de Verdum 1.00 ET 33

Total = 12 288.73

09. Districte de Sant Andreu ha ('`) PER d el Barb de Viv e r 11 .30 AD PER d el Bon Pasto r 11 .89 AD PER d e l Centre Ci vic Enric San c his 1 .90 AD Pla Es p ecial del S ec tor Industri a l 74.40 AD M.PG M de Sant A nd reu (Viari +F abra) 3.60 Al PER del Carver C arn peny 2.00 _ AD PER d els Entorn s d e I'Estacio 3.00 AP PER d e Can Por ta bella 1.45 AP Pla Esp ecial de l a Zona Ind ustri al-Fabra 1. 5 0 AP PER d el Carrer G ran Sant An dreu 20 .0 0 ET Pla Es p ecial de Mi llora de T ri nitat _ 150.0 0 ET Pla Especial del Bon Pastor 11.89 ET

Total = 12 307.03

(36)

Llistat del planejament urbanistic d'interbs municipal ( 1988.1991)

10. Districte de Sant Marti ha (*) Pla Especial Vila Olimpica 78.00 AD M.PGM Hispano Olivetti 5.00 AD Estudi de Detail Vila Olimpica 2.00 AD PERT Diagonal-Poble Nou 63.50 AP M.PGM Diagonal-Poble Nou 00 AP M.PGM Diagonal-Mar 10.8 AD PER del Clot de la Mel 8.47 AD PER d e la Pa perera 5.50 AD Pla Especi al Facana Maritima 32.00 ET Pla Especial del Carrer Bilbao 8.00 ET M.PGM P arc del Clot (Renfe Rodalia) 5.00 Al M.PGM Litoral-Poble Nou 57.76 ET

Total = 12 203.97

Total de Barcelona = 111 Figures de planejament Superf fcie = 2.576.71 ha Notes: (*)

(')

ET = Estud s Tecnics EC = Exposici6 criteris ( 125) Al = Aprovaci6 Initial AP = Aprovaci6 provisional AD = Aprovaci6 definitiva

(37)

4 La gestio urbanistica municipal

Panoramica general de la gestio urbanistica

Les dades globals referides a cada Districte es poden veure en el quadre corresponent, on es destacable ('important esforp economic realitzat en els districtes de Ciutat Vella (Area d'Urbanisme, IMU, pert sobretot de Procivesa) i Nou Barris, aixi com a Sants-Hostafrancs, Tot i aix6, una enumeraci6 general de les operations de cadas-cun d'ells pot esser il.lustrativa. Aixi les actuacio-ns mes importants en aquest periode han estat: Districte de Ciutat Vella:

PERT del Raval Sud (les dues illes de Nou de la Rambla-Sant Ramon, i de Tapies-Estel; desno-naments del carrer Sant Pau; Arc del Teatre). PERI del Raval Nord (Casa Miseric6rdia). PERI de la Barceloneta (Maquinista la i 2a fase, per obrir el carrer i construir els habitatges; illa Conreria-Havana-Geli, per a un Centre Civic; i I'equipament dels carrers Almirall Barcel6 i Santa Lluisa de Marsillach). PERI del Barri Antic (fina-litzaci6 de I'illa Basses de Sant Pere i Sequia; i illa dels carrers Allada-Vermell, per a zona verda). Shan realitzat altres actuacions com el desnona-ment del Pati Llimona o les obres de la playa del Padro.

Districte de I'Eixample:

Finca 255 del carrer Arag6 per a la Fundacio Tapies: finques dels entorns de I'Estacio del Nord per a equipaments, finques de la playa de la Hispanitat, finca numeros 112-116 del carrer Di-putaci6 per a una escola d'EGB (DiDi-putaci6), i finques de la carretera de Ribes per a l'entorn del Teatre Nacional i ('Auditorium.

Districte de Sants - Montju'ic:

Desnonaments de I'Anella Olimpica, accessos a la muntanya de Montjuic (passeig de Montju(c). i permuta amb la finca del carrer Poeta Cabanyes 80 (Esglesia), Hotel de la playa d'Espanya, obertura d'un tram de la Riera Blanca (reculada), equipament de I'antiga fabrica Ceanvi- Celograf a Sants-La Bordeta, Unitat d'actuaci6 per a zona verda i habitatge public del carrer Gayarre a Sants (Cooperativa de la Agrupacidn Vidriera), solar d'equipament comunitari al carrer Mineria

(Fopima), Centre Civic del Poble Sec (playa Blasco de Garay), i Villa per a habitatge public del carrer del Foci passeig de la Zona Franca (PERI). Districte de Les Corts:

Zona verda a la Travessera de les Corts i Joan Guell, solar per a un centre d'Assistencia Pri-maria (CAP) als carrers Numancia-Montnegre-passatge Castells, zona verda al Numancia-Montnegre-passatge Caba i I'avinguda de Madrid, actuacions de PERI de Can Bacardi, obertura d'un tram del carrer Da-nubi, i inici de les expropiacions del Centre Civic a la Riera Blanca.

Districte de Sarria:

Expropiacions de les finques del complex de la Torre de Telecomunicacions de Collserola, des-envolupament del Pla Parcial de Vallvidrera-Les Planes, les finques perimetrals del Parc del Pu-txet, i I'ampliaci6 de la plaga de Sarria (finques numeros 99 i 101 del carrer Major).

Districte de Gracia:

Actuacions del PEMPRI de Gracia, com les fin-ques dels carrers Trilla-Badia per a I'ampliaci6 de I'Escola i la Caserna de la Guardia Urbana, obertura del carrer Sant Pere Martir fins al carrer Bonavista (darrera del passeig de Gracia), finques per a I'ampliaci6 de la riera de Sant Miquel i del col.legi public Jujol. expropiacio de I'edifici ano-menat Forn de Sant Jaume, i desnonaments dels immobles dels carrers Romans, Secretari Colo-ma, i actuacions complementaries del PERI de la Creueta del Coll.

Districte d ' Horta-Guinardo:

Les actuacions de desenvolupament dels PERIs del Carmel, com els equipaments del carrer Mur-tra, o les masies de Can Cortada i Can Andalet, o la zona verda del carrer Alguer (en proces d'execucio), i les operacions de connectivitat viaria del carrer Llobregos des del Carmel al passeig de Maragall, i el nou tram del carrer Petrarca fins al passeig de Fabra i Puig, els solars per a habitatge public dels carrers Murtra, Argi-m6n (nums. 19 a 25) i Llobregos (nums. 174 a 178), i en el PERT de Sant Genis dels Agudells, les actuacions viaries del carrer Sant Cebria o d'equipaments del carrer Natzaret.

35

(38)

Tres exemples de fa pofitica de creacib de soh. 1, Renle-Meridians (expropiaciB)

2. Caner Tarragona (cooperacid) 3. Paperera del Poole Nou (compensacib)

Districte de Nou Barris:

Finalitzaci6 quasi total de Renfe-Meridians (ANC}, la forty empenta al Pla Especial de millores de Vallbona (habitatge public, en construccib, vials i equipaments), I'entrada en ('interior del PERI de Vallbona, amb ell terrenys d'habitatges publics de Menalla SA i Fidel Puig, i les finques afectades del passatge del Pinar, el Parc Central de Torre Vella o Torre Barb. En el PERI de Roquetes, les

^rti iacinnc rla I'amnfiar. in riel Mercat de Montle -'---'---' ^^ ^ ^ ^ ^.^. i':i:

~~~~".".~"_^ _{,.^ ^ `m^} rrat, del solar « Les Vin es» al caner Garellano,_Y '^ ' ^^ ^^ ' ^. _-. de I'equipament de Vidal i Guasch, de la proton-

.^-gacibdel caner Simancas-Antonia Machado fins

a Canyelles, de la finca de zona verda de Can - 1^ yelles al canto de BRAt-A. A Nrospentat, ei solar

d'equipament del caner Valldaura - playa Angel Pestana , i ell solars dell carrers Joan Riera o Casals i Cuberb , en fries diverses d'execucib. Aixi corn I'expropiacib del solar d' un CAP al ca-ner Xafarines de la Trinitat Nova.

36 Districte de Sant Andreu:

L'adquisici6 del solar de la Fabra i Coats, actua-cions all entorns del Parc de la Pegaso, com Ro-vira i Virgili o la prolongacib del caner Portugal, la continuacid del tram del Primer Cinturo als carrers Jordi de Sant Jordi-Concepci6 Arenal, les actua-cions per a I'ampliacib del caner de Sant Adria, I'entrada a la Meridians des del caner Bofarull i Felip I I (caner Josep Estivill), i els solars per a ha-bitatge public d'Epifani Lords a Trinitat Vella. Districte de Sant Marti:

Actuacions de vialitat com I'illeta de I'antiga carre-tera de Mataro-Passeig Cartes I, I'entroncament dels carrers Prim-Pere IV, I'eixamplament per all vianants del caner Escultors Claperos des del Parc del Clot a Aragd, el caner Pallars entre Josep Pla i Selva de Mar, ell entorns de la plapa Robacols i el caner Dega Bahi, i el primer tram de la Diagonal des de la playa de les Glories fins a Lutxana, les zones verdes de la totalitat de la plaga de la Palmera o del Parc de Sant Marti, i en fase d'execuci6 de la masts de Can Miralletes, ell equipaments civics del caner Marroc (Hums. 222 a 234) al barri del Besbs, i de I'entorn de la Farinera Sant Jaume, i els solars per a habitatges publics del Polfgon V entre la Gran Via i el caner Peru, de la Diagonal- Poole Nou (finca Arroyo) i del caner Pallars (Diagonal-Mar).

(39)

L'impuls d'adquisicio de sol de I'IMU

La creacio de I'Institut Municipal d'Urbanisme en 1990 ha estat fonamental en el periode 1990-1991 per al desenvolupament de la gestio urbanistica, ja que ha aportat una gran eficacia i una gran agilitat en els processos d'adquisicio de sbl, permetent la racionalitzacio del trebal l mitjangant el cataleg d'adquisicions de sbl i el desenvolupa-ment ordenat de les propostes economiques corresponents, i agilitzant la compra de sol, tant per mutu acord com a traves d'un preu just I°pactat. Entre les actuacions realitzades a nivell eels sistemes generals del PGM durant el perio-ce 1987-1991 cal destacar:

• Adquisicio de soli desnonaments en el sector central de Renfe -Meridiana per un valor total de

700 milions de pessetes.

• Gestio del conveni amb el Ministeri de Defensa per a I' adquisicio de sbl d'equipaments i edifica-ble. El cost de l'operacio ascendeix a 1.600 milions de pessetes a pagar en tint anualitats. • Desenvolupament de les tres unitats d'actua-cions al carrer Tarragona a traves del sistema de cooperacio. i una on s'aplica l'instrurnent reparcel.latori. Inici del projecte d'urbanitzacio, amb les obres ja adjudicades, per un total de 1.260 milions de pessetes.

• Gestio del sol a la placa d'Espanya. Amb un cost de 400 rnilions de pesetes s'han fet adquisicions de solars i desnonarnents en l'illa delimitada pels carrersTarragona-PrincepJordi-Diputacio-placa Espanya.

• Inici del desenvolupament del PER Diagonal-Poble Nou , a traves dels sistemes d'expropiacio i una part de compensaci6. Obertura del primer tram de la Diagonal Sud (Plaga de les Glories). •Altres actuacions han estat : l'obertura del ca-rrer Llobregos entre el passeig Maragall i el barri del Carmel, expropiacions en els PERis de Vall-bona i en el Mercat de Roquetes, a mes de les actuacions al carrer Xafarines per a un Centre

37

(40)

Cal destacar aci: per la seva importancia, I'Area de Nova Centralitat del carrer Tarragona, on el Servei de Gesti6 ha conduit gel sistema de co-operaci6 les diferents reparcel.lacions de les seves unitats d'actuacio. EI Servei tambe ha vetllat per la creacio i bon funcionament de I'Associacio Administrativa de Cooperacio. Tam-be cal destacar la Superilla Diagonal -Centre o I'obertura i urbanitzacio del carrer Fleming al voltant dels terrenys del RCD Espanol. EI Servei ha dut a terme les tasques tant tecniques com administratives del seus projectes de compen-sacio i de les seves respectives entitats col.laboradores, pertal queaquestesactuacions puguin esser aviat una realitat.

38

d'Assistencia Primaria, aixi com la continuacio de la vialitat basics del PGM als carvers Olesa i Jordi de Sant Jordi (Sant Andreu).

^ Actuations mes puntuals que cal destacar son I'expropiacio d'un equipament social al Clot, «Can Miralletes», i la del Centre Civic del carrer Marroc en el seu encreument amb el carrer Prim, al barri del eesds.

• Pel que fa als grans espais Iliures, s 'han con-tinuat les actuations del Parc de la Creueta del Call, i tambe la de I'Estacio del Nord {Glories), del Part de la Torre Vella a Torre Baro, i la Vall d'Hebron.

URBANISME

Actuations gels sistemes de cooperacio i compensacio

EI periode 1987-1991 ha representat, en general, un augment, tant quantitatiu com qualitatiu, de les actuations dutes a terme. Quantitatiu, perque el Hombre d'actuacions aixi tom la seva superfi-cie han experimentat un augment significatiu respecte al quadrienni anterior. Qualitatiu, per-que, ames, s'han desenvolupat una serie de <peces urbanes» de gran transcendencia, no ja d'ambit local, sin6 d'un abast que va mes enlla de la immediatesa fisica del sbl delimitat.

t_a bonanga economics del moment, aixi com I^esperb dels Jocs Olimpics, han permes con-centrar I'atencio en arees urbanes d'especial relevancia per la seva posicio en la ciutat, aixi cam per la seva significacio urbana.

No s'han desates, pero, actuations que si be son d'un ambit mes redu^it que les esmentades, tenen tanta o mes transcendencia urbana gel que re-presents d'obtencio d'equipaments comunitaris o de noves dotacions col lectives a nivell de barri: les reparcel.lacions de la plaga de la Palmera i de la playa del Nou a la Zona Franca podrien cons-tituir dos bons exemples d'aquesta mena d'actuacions, aixi com I'obtencio del solar de I'escola Carlit a I'Eixample i la gesti6 de la com-pensacio, discontinua, entre la plaga Catalunya i I'expropiacio del solar de I'Escola Diputacio, tambe a I'Eixample.

(41)

Resum de 1'adquisicio de sol 1987-1991

Districte Expropiacions _Desnonaments _Total

Vials Zones '7erdes Equipaments Altres Districte

Acluacions m^ Cost Superficie

Actuations m= Cast Superiicie

Actuations m= Cost Su erficie

Actuations m= Cost 5u erfide

Actuations Cost Actuations m^ Cast Su rfige Ciutat Vella Eixampie Sants-Montjuia Les Carts 5arria-SLGen+asi Gracia Horta-Guinardo Nou Barris 5a^t k^dreu 10 1 14 7 8 11 21 71 35

1.142 36 .415.457 a 513 12.000.000 5 8.fi47 273.962.898 11 6.577 63.106.073 2 5.469 60.377.869 22 1.432 32.845.218 6 11.085 90.336.883 7 22.857 168.278.858 18 17.088 16' .363 422

1.462 49.303.5D1

i 3.243 23.047 3.930 1 6. 71 2 3A39 273.956 131.210 78L 109.L4t791 105.256.29D 22.900.500 35.334.566 16.670.1(10 76.688.499 50.464.280 22.52D 586 c 0 1 0 7 7 3 12 1 5fi9 51.751.334 0 0

523 4. D00.000

0 0

E2.139 128 . 100.400 2.944 42 . 562.566 4.6 i 3 37 . 209.625 6.062 159.263.668 '.247 9'29.218 Sa-li Marli i 14 M KAK A is 4 R3 10 A 13 E 217 '1 22 1^

364 2.208 910.602.183 174 355.858.491 563 SO lAM9MM6 1.694 761 103.595 1 213. 648 18 15 .450 882.759.034 7.079 258.386.354 67 397.612.833 119 39.296 1.039.218.375 2.389 93.527.875 32 52.160.390 57 12 .896 232 .294.838 6.346 274.452.823 5 43. 536.821 59 90 .666 541.$02.481 690 126 .147 4t 1 17 46. 631.511 52 8 .505 264.856.806 1.342 197 .660.162 36 68 .026.997 87 290.996 470 . 122.166 69.851 819 . 889.647 201 746.193.677 455 231. 919 1.944 .090.130

" 2^6 21 ^ 315 9;? ?1 B2 L^3 03+ 185

^1_ 8F, c-7 'r",7 Totals 192 83 . 861 988 . 867.060 1D1 472.686 660. 403.338 45 83,654 524 . 268.811 700 95.867 3.880 . 151.903 657 1.933.998 . 387 1.695 736.069 7 . 988.289.499

Finanrament de la compra de sol 1987.1991

Area Districtes Ensenyament I.M.U. Procivesa Initiatives S.A . Consorci I .M.P.U.S .A. Total

Any Urbanisme Zona Franca Anual

1.987 854.860.184 25.230.833 880.091.017

1.988 621.073.904 48.875.000 6.139.585 127.903.625 803.992.114

1.989 863.290.730 104.350.000 45.013.201 741.626,570 1.754.280.501

1.990 633.397.764 37.168.500 1.697.124.862 338.086.523 471.769.931 36.500.000 40.000.000 3.254.047.580

1.991 5.374.354 1.176.683.791 73.820.142 40.000.000 1.295.278.287

Total 2.977.996.936 153.225.000 88.321.286 2.873.808.653 1.306.667.693 471.769.931 76.500.000 40.000.000 7 .988.289.499

Gestio de sol realitzada per les Empreses que gestionen les actuations associades al Projecte Olimpic

Expropiacions Desnonaments Cost Actuations Superficie Cost Actuations Cost total Segon cinturo 145 189.675 2.381.004. 125 151 895.499.853 3.27 6.503.9 78 Cinturb del litoral 107 350.028 2.997.479.806 110 380.096.194 3. 3 77.576.000 Nus de la Trinitat 28 162.743 795.128.413 172 285.139.631 1.080.268.044 Connectivitat 55 29.961 896.316.338 53 237.066.074 1.133.382.412 Eix Glories 18 9.414 624.366.422 48 460 .048.0 14 1.084.414.436 Area Olimpica Vall d'Hebron 35 75.725 754.532.416

Area Olimpica Diagonal 7 62.154 3 90.288 ,859 Area Olimpica Montjuic 2 611 14.250.000

21 1 43.9 88.592 898.521,008 100 832.202.105 1.222,490.964 14 72.515.425 86.765.425 Total 397 880.311 8 . 853.366 . 379 669 3 . 306.555 . 888 12 . 159.922.267

Font: I.M.P .U.S.A.

Les superftcies en m', els costos en pta.

39

(42)

Adquisicib de sbl 1987 . 1991 . Detall per actuations i districtes.

Expropiacions Desnonaments Totals per anys i districtes

Dlstrlcte Yials Zones Yerdels Equipaments Altres

AcluaGOns rc^ Cost S 'tie

Actuations m' Cost Iqe

Actuatons n6 Cost .

^

Acuations rr6 Cost Su rfiae

Actuacons Cost Actuations m^ Cost Su rficie

Ciu1a !'Jetia 3 71302] 743 5^00^^0 1 26.690.728 dt ^'".Cbi.933 48 331 79.380.938

Eixample ₃ 5.885 62 .704.076 4 203.515.377 7 5.685 266.219.393

Sants•Montjulc 5 3.393 t4 D78.92t 3 64.540.000 23 9.613.810 3i 3.393 88.232.731 Les Cons 1 443 12. 336.345 1 1 . 965 10619.165 3 40.648.987 7 3.797.500 12 2.408 67.401.997 Sarri9 •St.Gervasi 2 1,356 4.627,332 5 3.297 3. 259.116 5 76.07 0.818 1 300.000 13 4.653 84.257266

Gr9cia 2 1.981 8 .100.OOD 2 16.813.176 2 750.OOD 6 1.981 25.663.176

Hona•Guinardb 1 1.582 11291. 160 1 270 2 . 394.000 1 380 10 .000.OOD 4 862 40.841085 10 6.995.000 17 3.094 71.527.245

Nou Barris 10 2.196 7.76TA87 1 23 6D0.000 3 30.OD3.813 23 13.788.616 37 2.2'9 52.160.116

Sant Andreu 5 5 378 22355 7+8 9 296 78.365.353 1 750.000 14 5.614 101.471.0]

Sanlhlarh 4 610 569728 2 340 20.500.000 8 ' 7.82?.9016 14 1.010 ^?77 G34

Total any 1987 27 11,819 87 . 52'8,420 16 14.944 96.158 .395 5 2 .527 23700 .000 35 1 . 498 597 .989.277 116 94.705. 015 999 30.588 880.D91.017

Cudat Vela 4 c^t'% ^; ?^0 0"3 25 1 .2o c5^ 25 36212.255 00 ..' 991 G67 95 1 149 '06.532 623

Example 1 513 12.C00.000 3 35.615.318 513 47.675.313

Sants•Montjuic 1 222 3 .392,(,106 1 523 4,000.DOU 4 774 73.643909 3 1,900.000 9 •.459 82.935.909

LBSCaIs 1 172 1.424. 640 1 L965 12281 .335 2 28.398.987 i4 12.297.262 1b 2.137 5=.;02.224

$tl/f19•$I.GervBSI 1 464 1,268 , 065 2 1 . 341 2.469.440 3 24.368 29.945.000 2 76.180573 8 26.113 49.863.038 Gr9cia 6 363 20462.7 1 495 22.000.601'1 3 522 45.840.0 00 1 2250.000 11 1.400 90552.927

F9ona•Guinard6 B 1.6pD 12 . 670.005 t 96 1.560.600 3 48.639.58 5 7 14.699.497 19 1.696 71.509.087

Nou6arriS 9 2151 20. 073361 4 122995 31337 . 323 3 153 2.886.373 4 612 16.183.406 32 22.980.942 52 125.911 93.461.4Cb Sanl Antlreu 8 1.969 2'a ;1i?5 38a 8 n 2' ?15.57' S 960 6 1.' 88 -1 93 7 7 6E8.033 ?3 3.58% 113.0^7.x81

Sanl h1ruU ^' 162 ^ ^...-. _ _ _^. 4 ^ti ?= 2 '2E :, c1' 6? e 15 - ' 0 9'

Total any 198 $ 41 8.485 117,075 . 355 23 129 . 874 91226276 9 25.504 60.158.027 53 2 . 936 368 . 013.822 139 161.518 . 636 265 166.799 86:1.992114

C^ulat Vella 205 2 2G^S 743:36^0._OL 235 2.203 'r=3 ?5].232

Ei,rample +^y ^7r}^7,^10 i 213.6-'8 2 6_5= 23'.1=13.6=8

Sants•ManpuPC 4 4.686 7525r', t'ao8 4 13.803 25.951272 5 25.669.503 27 82.&7.584 4a 18.-'.94 ^.%46.027

les Corls 5 5.962 44.345 r^ 2.31}9 2.000.0^x7 5 22.676.686 t2 6.351 ?4.0?t 714

Sarri9•SI. Gervasi 1 1.553 1.863.396 12 13,929 25.b^5^r 4 .17:937 ?S 1;,5.10 7 26.3fr.445 18 +5.^^(a 152.052013

Gr9cia 3 665 2.833 .7tD 5 327P 16.475,960 4 466 '2.4&2.^ce 2 24.;36.000 5 15.4.17.229 '9 4..70 77 ^•=.o^C.;,,

Horla•Guinardb 1 321 1,611,130 I ZBO t^442.C(E 3 95-3^.44 7 2 9OX01 T 2.03, lli8c5a9-!

Nou Barris 33 4.585 49395 400 i3 6. 189 11.813 .157 4 3272 20.b'61.36e :_ , L^•13^ 704^^^ 314 30 7.925 '^^: ':? 20.5;5 2tlL.Otiv 6-_ 5anl Antlreu 9 4 '94 36:1.3"^ e2 IZ 7 S? 11 51, X - -1 H -7- 5. 1-11 T 1^'N :^:. :_--5a'il Murli 3 1.'3'^p.P ^:1 -, ^ '^ii i?21 -'7 - ^ 3_^3 c":

Total any 1989 59 23,066 220.899.536 ^ 31 , 835 105 , 925,301 14 45.498 149.450.550 354 9.^6 1.101 .510.432 91 176. 494.682 553 112198 1.7'8'1.280.501

Cosfas en pla.

(43)

Adquisicib de sbl 1987-1991. Detail per actuacions i districtes.

Exprapiacions ^esnonaments Totals per ant's i distr"rotes

^istricte Vials Zones Verdes Equipaments Altres

Actuaciats m^ Cost Supedicie

Actuacions m= Cost Super(icie

Acluaaons m` Cost Superficie

Actuactuns rn` C Superfaii^

Aep^:.caoms CA"ot Aruaricr m^ ;,oc': 5uperfi^ue

C u;at lrel a Eixample

21 OEM,: 693 _..35 7^a

1 6.7C4 2E.737.7i5 5ants-Montjuic 9 3.735 195.313.230 2 5.850 65.226.097 Les Colts

Saei3 - 51.Gervasi 4 2.090 526'. 9.C56 3 3,153 5.950.240 Gracia 2 384 9.538.581 1 162 195.0'70

401 4^.42£.6^a

3 ^? :,72.9^.^

W MAR,

a 6.7rs. a971^G.675

1^ 6 3C5 04512. 94: 12 u1.25T.439 2' l ti595J 5:€ 3'_'3.705 8 iC7»;i7G; a 9,^?5.342 12 242"c7.710 9 6^b "^55-;^%3 ^7 ^ fjrJ^,.O^JFJ YT 1L59'a 2 :^ :^^s ^3

4 15$ ^/ 7„^.^5 9 22.194.2':2 15 11 c TB fif.6 09p

Horta-Guira^do 10 7.530 64. 922.446 4 213.134 7C.994 .499 1 153 -6.117. 625 1p 45'0' 12.;^%4D45^ 15 22^;J25^Cr`.7 a0 ^^2 . 7fA 1IH 6.b 4t'1, Nou 6arris 16 13.892 90.7'8 C42 1 36 1.283.800 1 6'.%`^ _"^ 3.7427 'r^1 622. 6'C3.735 i^ T5 .^1 i2783^^.8.Q57 Sant Andreu 11 4.790 54.9?0.119 3 16' 1.605.015 7.`9?.1; ? 46 ;t4 ,lYl.i4s 'fii 4.95r 97.7'ra(4.26i ^: ML-1 2KA KTDY2 8 2M4 10INAB 8 127 TINTO ? 2^&' 1 403,11 43 'r, 770 3,F^^ .`._^ 7';2 Talalany1990 59 35.201 517, 088.980 26 292,577 359A83.456 13 5.51t 155.E44.305 2j9 74.452 i.fp96,771ARp 235 i20r^.3^' ^ 4x7'.751 uc'5,4^7:^30

2^2

tixample 'F,.94 4'99.^^:^:, 1 '.F,94 45^?:CC/C.^A

San9s-hdontjuic 2 e2llElGle'^J 2 7".'IfA;^.,TfiP7

LES CDrts 7_lilf_1:;:^ 2 4.4133f^uQ 9 12181.133

Sarri9-SLGervasi 3 23.73^,^2' 2 2's.C.36?.2':

GrGcia

Horta-Guinardo 1 46 436.122 1 456 2.000.000 2 a,%apiiJr^ 4 ^ Tii.+r3"^.1yi

PdouEarris 1 33 324568 4 4.614 135'1.5929 13 3.^.^ t01^.'S6.Fr;^ ^ 76^1.7^ 4^ F.^ WG7:^JF,^^.rr1:

Sanl Andreu 2 01? 26260.327 - ='^'- -^

san^ kla,j 2 4 59? ,-',.252.754

To?al Anv 199 i 6 5.488 66.274.771 1 456 2.000.000 4 4,6 4 13a 115.929 1! 7.,^ea d^..:}15$"5 ''+E 2s`.^'^f.,+^ 10B T>s.1^ 1 ^.^r^

Tota11967-1991 192 63. 861 988,867.060 101 472.686 fi60.403.338 45 63b54 524268811 IOD 956'7 3^d1 .,751.96J 66F 1 . t1'^.9i86.^7 1 . 6915 736.D61P 7.4^.2^A91y

h:c i'. ^ :4ar:a pe" x'891' 8S Dot?'&CiGnS ^@'1:^2df.5 ^C ^D"ven amb e^^ ^^.4iriSi9ri CB Costos en p.a.

?ten"sa c("^0 ^rfi„'Jf '_„ Ti, ,g _,J ^+^. -.,^ i,1 .F'-. ^ '1_ r ,, °.: ^. .. =rr.

41

(44)

La gestio urbaniistica municipal entre 1987-1991

.: . - fc'

-'if^-..

^^ _{^' ?} _t _^^

X15-. <-Y. ''L'=:' _.^ f ^ `^ % ^'^w -!^;, <^',,.•`^

--7f 1 .4 , / ( V L VAR,

l^(' ^ ^'( l '.. ^.^ ...

A,01

T 1 .

^-Jrowm.;- --_ -

^,

---

It,

Wit

A44

^-

.y-Distribucio territorial de les actuations de gestio urbanistica municipal

URBAfJISME

_^^ ^ ^ 1^' ^^, a^

f^. ^ ^^

(45)

5 Equilibri urbanllistic entre el centre i la periferia

El treball realitzat per les arees d'Urbanisme i de Projectes i Obres en la darrera legislatura ha estat marcat per la voluntat d'aconseguir un equilibri, en el sentit d'exportar a la periferia de la ciutat els avantatges i, tambe. els deures del centre de Barcelona. Aquesta feina de reequilibri de la ciutat no acaba al 1992.

Tot i I'estImul que la fita olfmpica ha suposat per dotar la ciutat de millors infrastructures viaries, esportives i culturals, encara es produeixen tot un seguit de desequilibris que s'han de compen-sar. El centre s'ha anat desplagant, amb el temps,

des de la Ciutat Vella, seguint I'eix Passeig de Gracia-Diagonal. L'Eixample projectat per Cer-da continua tenint la concentracio d'activitat cen-tral mes important.

En aquesta linia, as pot afirmar que la promocio de les Arees de Nova Centralitat cerca ('equilibri de la ciutat, la creacid d'uns nous espais o arees d'activitats centrals (comer, oficines, hotels...) en Ilocs desplagats del centre. Promocionar els

espais periferics, al mateix temps que as prote-geixen zones centrals com Ciutat Vella i,

sobre-tot, I'Eixample, d'un proces de terciaritzacio que comportaun despoblamentcreixent, as l'objectiu final.

Aquestequilibri global es cerca des d'estrategies diferents. Aix! a ('Area de Nova Centralitat del carrer Tarragona, ja en fase d'execucio, s'ha

optat per una promocio per part d'entitats

priva-des, a causa de la potencialitat que comporten per a la zona infrastructures tan importants com I'estacio central de RENFE a Barcelona, a la

playa dels Paisos Catalans, o la terminal dels

Ferrocarrils Catalans, a la playa d'Espanya.

D'altres actuations urbanistiques d'importancia

que I'Ajuntament ha realitzat a les rodalies

d'aquestes Arees de Nova Centralitat son el Parc de I'Escorxador, la mateixa playa dels Paisos Catalans i. fins i tot, la ja molt avangada playa de

Joan Peiro.

Un cas molt diferent es I'Area de Nova Centralitat

de Renfe-Meridiana , on es tracta de dotar

d'equipaments i d'infrastructures una zona situa-da a cavall entre Nou Barris i Sant Andreu, que

n'ha estat tradicionalment mancada. Aqui

I'actuacio publica ha estat molt important, gestio-nant per expropiacio I'adquisicio del sot i dels immobles, i oferint, el dret de superffcie en un concurs public, en fase d'execucid. Cal fer notar

que aquesta Area de Nova Centralitat suposa la recuperacio d'un dels buits urbans mes impor-tants de la ciutat, i comenga a ser realitat despres

de la construccio dels equipaments esportius de Can Drago.

En definitiva, les Arees de Nova Centralitat supo-sen un esforp important d'equiparacio dels barns periferics i comporten una requalificacio urba-nfstica que equilibra les diverses zones de Barce-lona.

43

(46)

Arees de Nova Centralitat

44

(47)

^

Desen^olupament de les Arees de Nova Centralitat

EI projecte de les Arees de Nova Centralitat (ANC} va neixer a finals de 1986 per reequilibrar la distribucio d'activitats tertiaries a la ciutat, tom a alternative a la terciaritzacio progressive dels sectors centrals (Eixample), i suposen la requalificacio urbane i el reequipament dell Barris i sectors de la ciutat vinculats fisicament a les Arees d'actuaci6.

Des de 1986-1987, el desenvolupament de les Arees de Nova Centralitat ha seguit un proces que basicament s'ha orientat cap a la concrecid dels instruments de planejament, gestio i projec-te que havien de configurar les diferents actua-tions.

En aquests moments es poden diferenciar dos

grans grups dintre del conjunt de les Arees de Nova Centralitat que tenien una incidencia Clara

sobre el terciari de la ciutat:

• Aquelles que hen definit tots els elements mss basics del proces, tent des del punt de vista del planejament tom de la gestio i que es poden

considerar tom d' execucio immediate . Aquest

Distribucio del sostre a les ANC

Totals 25 23° 16°^c 14% 11 °,^ 1 1

264a 33°J ;i^+. Z4% 29°/ 1r^4^^ Diagonal -Sarria C_ Tarragona Port Urba

20% 1440 11 ^'^ ^%

Oficines

Ccmercial

1870 ^^ % 7'70 2°/0

18°,% 12 i° 10°f° Hotels

Renfe-Meridiana 'Jila Olimpica Pga. Cerda

primer grup es constitu^it per les Arees de Nova Centralitat de Diagonal-Sarria, carrer Tarragona, Port Urba, Renfe-Meridiana, Vila Olfmpica i Plaga Cerda {vegeu quadres). Conformen el que es podria dir, en termes quantitatius, el potential de desenvolupamentterciari de IesArees per a I'any 1992-1993.

• Aquelles en les quals encara existeixen varia-bles urbanistiques que condicionen el seu desenvolupament ique s'hauran de programer a mitja termini , Aquest segon grup es format per les Arees deNova CentralitatdeDiagonal-Prim, plaga de les Glories i Estacid de la Sagrera . Aquestes Arees conformen la previsio a rnitja termini, a cause de la necessitat de concrecio previa dels processos de planejament i gestio, aixi tom dels programes funcionals que els caracteritzaran.

Distribucio funcional del sostre terciari a les ANC

Diagonal-5arria

6040

27%

5s6770

1f% 2! 96% .^•i l•^ c^ 1 Residential Hotels Comercial 22!^ 321G c /Tarragona PCa. Cerda 4%

19%G J °/O

14 ;, 139:

(48)

Potencial de sostre d'oficines , comercial i hotels de nova creacio

Actuacions ANC Sost. Total m2 Oficines % Comercial % Hotel % Resid . % Altres % Diagonal-Sarr i_a_ 194.72` 1 /tar (26%) 53.009 (33%) 14.2 00 (10%) 13.768 (100%)

Tarrag ona 105.616 (14%) 48.350 (11%) 17.598 (11%) 39.668 (30% ) - -Placa Cerd $ 89.769 (1 1%) 86. 347 ( 20%) 3.422 ( 2%) - - -Renfe-Merid ians 88.000 (11%) 22.41 0 (5%) 46. 500 ( 29%) 16.600 (12%) - 2.490 (4%) Port Urba 205 . 920 (25% ) 105.352 (24%) 29. 500 (18 % ) 25.920 (18%) - 45.148 (81%)

/^} (15% )

Vila Olim pica 124 fa.,c, ( 1 G` 64.045 (14% ) 11.413 (7% ) 40.000 (30% ) - 8,200 (15% Total 808.692 (100 % ) 442 . 257 (100 %) 161.442 ( 100%) 134.388 ( 10 0%) 13.768 ( 100%) 55.838 (100%)

46

(49)

Tres arees de nova centralitat en desenvolupament: 1. Diagonal - Sarria

2. Renfe - Meridiana 3. Carrer Tarragona

2

47

(50)

ANC Diagonal - Sarria

Actuacions Planejament Llicencia Sostre total Oficines (%) Comercial (%) Hotel (%) Residential (%) Altres (%)

m2 m2. m2 _m2 m2 m2

1. Superilla P .Especial 81.499 47.521 (58%) 25.978 (32%) 8.000(10%) Diagonal A.D. 9-4-87 17.08 3(SR) 17.083(SR)

2. V. Augusta-Mitre

E. Detail A. D.

18.385 18.385`(100%)

3. Diagonal-Sarria

E. Detail A.D.

25.600 25.600'(100%)

4. Dr. Fleming P. Especial A.D.

39,335 19.667`(50%) 5.900'(15%) 13.768`(35%)

5. Joan Guell 10.779 4.579(42%) 2.000(18%) 4.200(40%) 340 2.048(SR)

175.598 115.752(66%) 33.878(20%) 12.200(6%) 13.768(8%) 19.131(SR) 19.131(SR)

Total 194 .729 115.752(60%) 53.009 (27%) 12. 200(6 %) 13.768(7%)

(') I es dados amb aquest senyal signitiquen una estimaci6 possible de a distribuci6 del sostre total , a causa de la falta de dades concretes. ( SR) Sostre sota rasant.

ANC Carrer Tarragona

Actuacions Planejament Llicencia Sostre total Oficines (%) Comercial (%) Hotel (%) Residencial (%) Altres (%)

m2 m2. m2 m2 m2 m2

1. Unitat 1'' P. Especial 16.285 13.722(84%) 2.563(16%) A.D.9- 4- 87 3.578(S R) 3.5 78(SR ) 2. Unitat 2u P. Especial 12.907 11.551(90%) 1.256(10%) A.D.9- 4- 87 2.547(SR) 2.5 47( S R) 3. Unitat 3' P. Especial 13 .624 12.277(90%) 1.347(10%) A. D.9-4-87 2.507(SR) 2.507(SR) 4. Unitat 4' P. Especial 12.000 10.800(90%) 1.200(10%) A.D.9-4-87 2.500 (SR) 2.500(SR)

5. Pra . Espanya Pla Hotels 16 .668 16.668 (317 hab.) 6. Est. Sants Pla Hotels 23.000 23.000 (374 hab.) 94.484 48.350(51%) 6.466(7%) 39.668(42%)

11.132(SR) 11.132(SR)

Total 105.616 48.350 ( 45%) 17.598(16%) 39.668(39%)

(") Les dades amb aquest senyal signifiquen una estimaci6 possible de la distribucid del sostre total , a causa de la falta de dades concretes. ( SR) Sostre sofa rasant.

(AD) Aprovaci6 definitiva.

(51)

ANC Port Urba

m2 m2 m2 m2 m2 m2

1. Moll de E . Detail 80 . 000 19 .772 (25%) 6.166 (8%) Barcelona A.D, Of. Port Aut. Term. Marit. 35.580 ( 44%) 18.482 (23%) Trade Center Arees Comunes

i Serveis 2. Moll E. Detail 42.000 21. 500 (51% ) 2.500 (6%)

Espanya A . D. (Imax)

18.000 (43%) Centre de Mar 3. Moll del E. Detail

Diposit A. D. 4, Moll de E. Detail

Barceloneta

32.000 24.000 (75%) 8.000 (25%)

6.000 6.000 (100%) Of.Port Aut.

Total 160. 000 85 .352 (54%)` 29.500 (18%)

25.772 (30%) corresponent a oficines del Port Autonom i 59.580 (70%) a oficines comercals.

45.148 (28%)

49

ANC Renfe- Meridiana

m2 m2 m2 m2 m2 m2

1. Centre Terciari

P.Parcial A.D.

83.000 22.410 (27%) 41.500 (50%) 16.600 (20%) 2.490 (3%)

13-9-84 Modificaci6 P.Parcial

2. Altres 5.000 5.000 (100%)

Total 88.000 22.410 (25 %) 46.500 ( 53%) 16.600 (19%) 2.490 (3%)

(*) Les daces amb aquest senyal signifiquen una estimacib possible de la distribucio del sostre total, a causade la falta de Jades concretes. (SR) Sostre sota rasant.