Pla per promoure la
convivència
i el civisme
a Sants-Montjuïc
Ajuntament de Barcelona
Districte de
Sants-Montjuïc
Coordinació
:
Ajuntament de Barcelona Districte de Sants-Montjuïc
Suport i assessorament:
Diputació de Barcelona Àrea d’Igualtat i CiutadaniaServei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania
Redactor:
Rafael Crespo Ubero
Índex
1. Presentació ______________________________________________ 4
2. Principis i objectius del Pla __________________________________ 8
3. Eixos estratègics _________________________________________ 13
4. Dinàmica demogràfica _____________________________________ 14
5. Diagnosi i intervencions al districte _________________________ 20
6. Proposta de pla d’intervenció _______________________________ 27
1. Presentació
Una ciutat és molt més que l'espai urbà conformat per habitatges, places i carrers. És el marc d'interrelació per excel·lència, on s'expressa el pluralisme de les societats i on conviuen diferents models culturals, valors, normes i formes de relacionar-se entre persones i col·lectius.
A més, les societats no són immutables sinó que assisteixen a una contínua transformació social, econòmica, cultural. En el nostre cas, els darrers anys l'entorn social i físic s'ha diversificat enormement. S'hi incorporen nous actors, nous usos de l'espai públic, noves expressions culturals, costums i altres maneres de veure el món que diversifiquen els comportaments i fan més complexes les interaccions socials.
Una nova realitat ens enriqueix però al mateix temps fa evident la necessitat de preservar l’espai públic com a lloc de convivència i de civisme. Una societat més plural posa en primer terme la necessitat de redefinir el nostre model de convivència i de consolidar un marc propici per a una ciutadania cívica i compromesa amb els valors de la cohesió social i la igualtat d'oportunitats.
Aquesta és la raó de ser del Pla per promoure la convivència i el civisme a Sants-Montjuïc, que entenem com una inversió per a la cohesió social del futur i alhora, donem resposta a una de les mesures del Pla d’actuació del districte (PAD) 2004-2007.
El Pla inclou una sèrie d'accions que tenen com a objectiu reforçar els valors cívics, la convivència i la cohesió social al nostre districte a partir del respecte als drets i deures per a tothom, la defensa del valor de la diversitat, el dret a la diferència i la lluita contra les desigualtats.
eixos estratègics, de les quals hi incorporem les aportacions que es van fer al Consell Ciutadà celebrat l'octubre de 2006.
Val a dir que en moltes de les propostes ja hi estem treballant, a partir del nostre treball de cada dia. Per això vull reconèixer la feina a favor de la convivència i la cohesió social dels serveis municipals, les escoles i els instituts, les biblioteques, els centres cívics, les entitats,...
Espero que aquestes accions, juntament amb les que esperem desenvolupar en el futur puguin contribuir a establir les bases per tal que la transformació social que estem vivint es produeixi en un marc de garantia dels drets de ciutadania, de convivència i de civisme al districte de Sants-Montjuïc.
Imma Moraleda
Agraïment als participants
L’elaboració d’un pla d’aquestes característiques no és possible sense la col·laboració dels agents protagonistes de les polítiques actives. En el cas que ens ocupa, volem manifestar el nostre sincer agraïment a l’interès, disponibilitat i atenció que han expressat els responsables i els tècnics dels serveis i entitats contactats, sense els quals no hagués estat possible assolir aquesta fita.
Serveis municipals del Districte:
• Divisió de Serveis Personals
• Serveis Socials de Sants, Poble-sec i Zona Franca-la Marina • Cultura
• Educació • Joventut
• Prevenció i seguretat • Accessibilitat
• Participació ciutadana • Promoció comerç
• Oficina Rehabilitació Habitatge
• Gabinet Tècnic d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona • Biblioteca Vapor Vell
• Biblioteca Francesc Boix
Recursos de la Generalitat
• Coordinadora LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social) de la zona Departament Educació
Entitats
• Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta • Associació de Comerciants de la Creu Coberta
• Plataforma Poble-sec per a Tothom (Coordinadora d’Entitats del Poble-sec)
• Associació Llatinoamericana Dos Mundos Mil • Associació de Comerciants del Poble-sec • Unió d’Entitats de la Marina
• Càrites
2. Principis i objectius del Pla
“L’encontre amb l’altre, amb éssers humans diferents, constitueix des de sempre l’experiència fonamental i universal de la nostra espècie”
Ryszard Kapuscinski1
2.1 Principis que fonamenten el Pla
Una de les característiques dels plans transversals és la seva vocació de generar una visió i una acció cohesionada entre els diferents agents (públics, social o econòmics). Per tal d'afavorir l'harmonització cal compartir uns principis que fonamentin el disseny i la implementació del pla.
Principis polítics
• Impuls polític municipal com a condició necessària per poder
tractar la gestió del fet migratori i la convivència. Per assolir aquest lideratge polític cal el consens polític i social en el discurs i en les accions.
• Aposta per la plena ciutadania : drets i deures per a tothom.
• Defensa i difusió dels valors de la diversitat
• Dret a la diferència
• Lluita contra les desigualtats (polítiques, econòmiques i socials)
• Enfortiment de la convivència i la cohesió social per mitjà de la participació. Per desenvolupar el pla és fonamental la implicació
del conjunt de la població, d’antics i nous veïns i veïnes.
1 “Rencontre l’etranger, cet événement fondamental” a Le Monde Diplomatique,
Principis operatius
A més dels fonaments ideològics, un pla és principalment l’ordenació de les accions i és important compartir uns principis d’intervenció.
• Transversalitat. Actualment, i encara més en un futur pròxim és el
conjunt d’àrees municipals les que poden intervenir davant el fet migratori. La clau de volta per a l’adequació de cadascuna a les necessitats concretes sense perdre de vista el conjunt, es troba en la coordinació i en tenir present el caràcter relacional entre els diversos àmbits; perquè les polítiques que es planifiquin en un sector tenen un efecte directe sobre els altres i perquè des d’un sol àmbit no es poden tractar situacions tan complexes.
• Cooperació interadministrativa. La intervenció
interdepartamental ha d’anar acompanyada d’una millor comunicació i coordinació interterritorial i interinstitucional.
• Treball en xarxa entre els agents polítics, els socials i els econòmics. El caràcter estructural i extensiu del fet migratori ha fet
que es generin iniciatives, amb més o menys implicació, des de diferents sectors : Administració pública, associacions, empreses, etc., amb risc de duplicitat, desinformació, desorientació a l'usuari,.... A més, com que la resposta als nous reptes no és responsabilitat única de les administracions públiques qualsevol procés de planificació ha de promoure la coordinació en xarxa i coresponsabilització de tots els agents.
La convivència i el civisme són dos elements interrelacionats.
Per assolir la normalització del fet migratori i la diversitat cultural que comporta fóra bàsic aplicar la perspectiva integral a través :
• D’evitar organitzar serveis específics adreçats a la població
immigrada més enllà dels estrictament necessaris (jurídics, capacitació lingüística, etc.). En tot cas, davant de necessitats específiques la resposta pot ser el servei de transició que ajudi la persona a accedir als serveis generals. Un exemple a la zona és el SAIER.
• Defugir una intervenció merament assistencial i
compensatòria envers el fet migratori que reforça actituds de
dependència i greuges comparatius per a la resta de la població2.
• Actualització del coneixement del fet migratori i de la resposta
dels serveis.
• Analitzar que intervencions i propostes que ja existeixen
necessiten suport i/o actualització, abans de pensar en coses
noves.
• La formació, necessària per capacitar els agents implicats en la
gestió de la diversitat a la ciutat.
• La gestió de la informació com a element fonamental en el
moment de la presa de decisions. Aquest punt i els dos anteriors són elements imprescindibles per poder elaborar polítiques anticipatives.
Com que una de les idees clau de la proposta és refermar el fil conductor establert per l'Ajuntament i a partir de les línies estratègiques del Pla d'immigració municipal, al llarg del treball es potenciarà l'establiment
d'un discurs polític i tècnic mínimament cohesionat (harmonitzat), que
2 Considerem que la majoria dels serveis municipals ja actuen a partir d’aquests
transmeti la idea que els recursos del territori comparteixen una mateixa visió i orientació. Com a suggeriment presentem alguns dels arguments:
• D'acord amb el principi de plena ciutadania prioritzar l'ús de termes com ciutadania i veïns (antics i nous) sobre el d'immigrants i autòctons.
• El marc de convivència és el de ciutadania de drets i deures per a tothom, el que implica la participació dels nous veïns i veïnes en els dinàmiques socials, polítiques i econòmiques del districte.
• Cal acceptar que la diversitat és un factor clau per entendre i actuar en societat, però que hi ha molts elements de diversitat (d'edat, de gèneres, d'origen cultural, de religió, de classe social, ...), que cal reconèixer-la com un potencial enriquidor i no com un obstacle per a la cohesió social.
• La diferència no suposa desigualtat, la lluita contra les desigualtats socioeconòmiques és una de les prioritats d’intervenció.
2.2.Objectius
Dos són els objectius generals de la proposta aquí presentada: afavorir la
governabilitat i la convivència intercultural.
Com a objectius específics que responen als principis establim:
• Consolidar i difondre un discurs polític i tècnic de promoció de la ciutadania fonamentat en una visió integrada del fet migratori i la diversitat cultural, a partir de les línies estratègiques del Pla d'immigració municipal3.
3 Afavoriment de la integració en un marc de cohesió social; Defensa i difusió dels
• Potenciar el tractament del fenomen migratori d'una manera transversal en l’organització municipal (objectiu específic: treball en xarxa).
• Assegurar la informació, l’accessibilitat de tothom als serveis públics.
• Promoure el sentiment i la consciència de pertinença a la comunitat, ja que la manca d’identificació amb l’entorn de vida contribueix a diluir la responsabilitat i els respecte cap als altres, afavoreix les conductes incíviques i afecta la convivència.
• Establir relacions amb altres agents i institucions públiques per fer realitat el principi de coresponsabilitat necessari per afrontar eficaçment el fet migratori i la diversitat cultural.
3. Eixos estratègics
Els eixos estratègics sobre els quals s'organitzen les intervencions corresponen als tres que recomana la Diputació per al plans d’aquestes característiques, i són:
• Recepció i acollida. Que serien aquelles accions orientades a
donar suport en la fase d'arribada i primera instal·lació de ciutadans/es nouvinguts/des al municipi, com a base des de la qual s'estructura la integració social de les persones nouvingudes. Entenem l’acollida com la fase que prepara per a la futura convivència, una bona acollida afavoreix la comunicació i les relacions entre els antics veïns i veïnes i els nous.
• Convivència ciutadana des de la perspectiva intercultural.
Aquelles intervencions que afavoreixen la interrelació entre tots els ciutadans i ciutadanes i la gestió dels conflictes que comporta una societat cada dia més complexa. La perspectiva intercultural incideix en la vessant relacional, d’intercanvi i cooperació entre les persones, a diferència de la perspectiva multicultural fonamentada en la coexistència separada per orígens.
• Governabilitat. El conjunt de recursos propis que permeten a
4. Dinàmica sociodemogràfica
4.1 Evolució de la població
En els darrers anys, el districte viu una transformació en el perfil de la població motivat pel creixement de la població immigrada de nacionalitat extracomunitària. Per les dades del padró (Taules 1 i 2) sembla que el procés es troba en una fase expansiva i de consolidació, el que suposa que la diversitat cultural que implica l’actual fet migratori és i serà un element estructural de la població de Sants-Montjuïc.
Taula 1) Evolució del nombre d'estrangers empadronats, 2001-2006
Gener
2001 Gener 2002 Gener 2003 Gener 2004 Gener 2005 Gener 20064
Barcelona 74.019 113.809 163.046 202.489 230.942 260.058
Sants-Montjuïc 8.585 13.572 20.002 24.969 28.352 32.717
% estrangers districte sobre
total ciutat. 11,6% 11,9% 12,3% 12,3% 12,3% 12,6%
Font: Lectura del Padró Municipal d'Habitants. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona
El districte de Sants-Montjuïc, en números absoluts, és el tercer districte amb un nombre més alt d’immigrants a la ciutat després de l’Eixample i de Ciutat Vella. En els darrers anys la proporció d’estrangers empadronats al districte de Sants ha anat guanyant pes respecte al conjunt de la ciutat. El districte té el 12,6% del total d’estrangers de la ciutat.
Pel que fa a la dinàmica interna del districte, el total de població al gener de 2006 era de 183.803, 151.086 de nacionalitat espanyola i 32.717 de nacionalitat estrangera. Des de l’any 2002, la proporció d’estrangers respecte al total de residents ha estat superior a la mitjana de la ciutat. Al
gener de 2006, la proporció se situa en el 17,8% del total de residents. Globalment és el segon districte amb una proporció més elevada d’immigrants, després de Ciutat Vella.
Al gener de 2001 el total de població del districte era de 168.101 habitants, dels quals 159.516 tenien la nacionalitat espanyola i al gener de 2006 eren 151.086 el que significa una disminució del 5,2 % (8.430)5.
Taula 2) Proporció de població estrangera sobre el total de residents, 2002-2006
2002 2003 2004 Gener 2005 2005 Juny Gener 2006
Sants-Montjuïc 5,1% 8,2% 14,7% 16,1% 17,3% 17,8 %
BARCELONA
4,9% 7,6% 12,8% 14,6% 15,4% 15,9 %
Font: Lectura del Padró Municipal d'Habitants, 31.01.2006. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
El creixement de la població estrangera al districte ha estat paral·lel al del conjunt de la ciutat, malgrat que poc a poc el va superant.
5 En termes sociològics la divisió de la població entre persones de nacionalitat
Taula 3) Taxa de creixement interanual de la població estrangera, 2002-2006
2002 2003 2004 2005-2006
Sants-Montjuïc 53,8% 43,3% 24,2% 14,1%
BARCELONA 58,1% 47,4% 24,8% 13,5%
Font: Lectura del Padró Municipal d'Habitants. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Les nacionalitats més presents al districte són les mateixes que en el conjunt de la ciutat. En primer lloc trobem els equatorians, que són els més nombrosos en tots els barris de la ciutat. El marroquins són els segons més nombrosos, però amb una més important presència al barri del Poble-sec. Els originaris del Perú són molts més nombrosos al barri de Sants. Finalment, de pakistanesos, n'hi ha més al Poble-sec.
Un punt d’evolució interessant per orígens és l’observació d’algunes nacionalitats com la pakistanesa, ja que aquest col·lectiu ha augmentat un 29% en sis mesos, que ha passat de 1.544 empadronats al gener de 2005 a 2.364 al juny de 2005, o el de la xinesa amb un creixement del 18,5%, que ha passat de 1.323 a 1.568 en el mateix període, cosa que converteix el districte Sants-Montjuïc en el tercer de la ciutat després de l’Eixample i de Sant Martí. De fet, en alguns recursos ja es comença a percebre l’augment de la població xinesa com són els centres educatius de primària i secundària, sobretot a Sants i al Poble-sec.
Taula 4) Població estrangera sobre la població total de les zones del districte de Sants-Montjuïc, anys 2004-2006
Gener
2004 Gener 2005 Gener 2006
Població total Població estran-gera % P. estran-gera sobre P. total Població estran-gera % P. estran-gera sobre P. total % P. estran-gera sobre P. total
Poble-sec 38.345 8.539 22,3 % 9.963 25,3 % 26,8 %
Montjuïc 483 77 15,9 % 91 18,8 % 9,4 %
Font de la
Guatlla 10.160 1.260 12,4 % 1.568 15,4 % 19,2 %
La
Marina-Zona Franca 29.600 2.593 8,8 % 3.103 10,5 % 11,7 %
Bordeta-Hostafrancs 19.428 2.517 13,0 % 2.774 14,3 % 15,7 %
Sants 78.011 9.983 12,8 5 11.123 14,3 % 15,7 %
Districte
Sants-Montjuïc 176.027 24.969 14,2 % 28.352 16,1 % 17,8 %
Font: INE, Institut d’Estadística de Catalunya i Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Padró Municipal.
4.2 Moviment demogràfic
alhora de dissenyar els programes de recepció i acollida. Un dels indicadors d’aquesta mobilitat és el moviment d’alumnes dels centres. Un dels problemes més significatius és la “matrícula viva”. Als centres arriben alumnes al llarg de tot el curs per reagrupament familiar, perquè les famílies hi arriben d’una altra població o barri de Barcelona, etc. També és significativa la mobilitat entre centres d’una part de l’alumnat.
De les dades del Padró i de les entrevistes dutes a terme apuntem la hipòtesi que el creixement de la població estrangera al Poble-sec creixerà principalment a partir del reagrupament familiar, encara que no desapareixerà l’arribada de nouvinguts solters sense família.
Volem fer una matisació sobre la noció de reagrupament familiar. Fins ara, el terme es remetia quasi exclusivament a l’arribada de cònjuges i d’infants d’immigrats, però el procés d’assentament més l’envelliment dels pares i sobretot mares de les persones immigrades, que viuen soles o estan malaltes al país d’origen farà que creixi l'arribada d’àvies i d'avis. Al CAP del Poble-sec ja es detecten pacients que són àvies d’origen marroquí que vénen acompanyades dels seus néts i, també, d'origen llatinoamericà. En el cas de les persones d’origen llatinoamèrica cal especificar que a vegades les famílies són monomarental, viu la mare amb els infants i porta la seva mare (àvia materna) des del país d’origen perquè es faci càrrec dels néts mentre la mare treballa fora de casa.
Respecte als altres sectors del districte, considerem que serà a Sants, Hostafrancs i la Bordeta on creixerà la població estrangera d'una manera més significativa, per la proximitat amb l’Hospitalet (Collblanc, la Torrassa, etc.), per la disponibilitat d’habitatges i de locals comercials.
5. Diagnosi i intervencions al districte
En aquest cinquè apartat es remarcaran els aspectes i les intervencions més significatius que ajudaran a identificar les necessitats de la població i dels recursos, per donar una resposta als reptes que plantegen les noves migracions i la diversitat cultural. El contingut pretén il·lustrar la situació a la tardor de l’any 2005, per això té un caràcter descriptiu i identificador de necessitats. Fem aquesta especificació perquè estem parlant d’una situació de canvis continus i ràpids, tant per la configuració de la població com per les intervencions que impulsen els recursos públics i les entitats, d’un trimestre a un altre apareixen noves iniciatives. Per això, aquesta diagnosi és un resum de les aportacions de les persones que han estat contactades; el contingut definitiu es completarà amb els comentaris sobre el resum que hagin fet els agents consultats.
L’impacte de l’arribada de la població immigrada s’expressa per mitjà del creixement continu en el conjunt de recursos; en alguns més significatiu com és la concentració d’alumnes estrangers a les escoles públiques dels diferents barris (especialment al Poble-sec i a Sants), usuaris de serveis socials, el creixement de la utilització dels espais de biblioteca (Vapor Vell i Francesc Boix), quant a promoció econòmica (ocupació de diferents espais comercials) o a la utilització de l’espai públic per part de diferents col·lectius.
L’estructura organitzativa ha estat la dels tres eixos estratègics : recepció i acollida, convivència i governabilitat, amb una curta introducció per situar el lector6
6 La introducció va adreçada sobretot al lector que no viu ni treballa al districte i
Descripció territorial
El districte de Sants-Montjuïc es caracteritza per una diversitat interior força rellevant amb tres grans zones: SantsHostafrancsla Bordeta, Poblesec -Font de la Guatlla i La Marina-Zona Franca.
Si ens centrem en els processos migratoris actuals, ja s’ha indicat que la concentració més important de població estrangera se situa al Poble-sec, seguit de Sants-Hostafrancs i La Marina-Zona Franca.
Poble-sec -Font de la Guatlla
Sants-Hostafrancs-la Bordeta
La zona central i històrica del districte, com les altres dues zones ha acollit persones immigrades des de fa dècades. El fet de ser un territori cohesionat i vertebrat, el fa ser un punt fort que està permetent una resposta més estructurada per mitjà dels recursos ja consolidats. Caldrà veure en un futur pròxim, si es confirma la previsió d’un creixement de la població estrangera més significatiu que fins ara, si és capaç de respondre amb el mateix dinamisme.
La Marina-Zona Franca
La Marina viu i viurà en els propers anys una transformació radical : la desaparició de can Tunis i la construcció d’un nou barri,... cosa que genera la necessitat de treballar per aconseguir la integració de l'actual barri i la del nou, en un territori cohesionat socialment. Un dels dèficits és la inexistència d’un punt de centralitat de barri, aquesta funció la comença a complir el mercat (juntament amb el Centre Cívic), ja que és un dels pocs espais on vénen persones de tot el barri. La dinàmica urbanística i demogràfica obligarà a repensar l’entorn de la Casa del Rellotge per consolidar-lo com un punt de centralitat del barri.
En la mateixa línia se situen les importants intervencions que s’estan fent a l’Illa Philips i la que està prevista a la Bàscula, que van en aquesta direcció d'ampliar i millorar els equipaments del barri.
De tot el que hem exposat, podem extreure'n la conclusió que pel que fa al districte (recursos públics i entitats) és necessari un coneixement i un
seguiment més aprofundit de la situació, de les dinàmiques
Conclusions principals
Respecte la població nouvinguda
• El desconeixement de les llengües oficials del país (català i castellà) d’una part de la població immigrada dificulta la comunicació amb els recursos i la inserció social i professional.
• Es detecta un desconeixement dels recursos, de com accedir dels serveis de titularitat pública i privada i utilitzar-los. Cal doncs, millorar els canals d’informació i d'orientació sobre els recursos que utilitza la població nouvinguda. És prioritari organitzar i estructurar els recursos d’acollida, els de titularitat pública i els de privada.
• També es detecta un desconeixement per part d’alguns nous veïns i veïnes de la societat receptora ( cultura, valors, costums, etc.), més enllà del funcionament dels recursos públics. Un millor coneixement mutu afavoriria la convivència intercultural entre els antics veïns i els nous.
• Cal promoure accions per evitar el tancament comunitari com a prevenció de fragmentació social i de futurs conflictes.
• Baix nivell de relació i col·laboració entre entitats autòctones i d’immigrats. L’horitzó ideal seria que en un futur pròxim es deixés de fer servir l’expressió “associació d’immigrats” perquè manté la condició d’estrangers dels veïns que les conformen, ja que les entitats impulsades per altres immigrats, els provinents de l’Estat espanyol han passat a ser considerades entitats del territori.
• Baix nivell de participació ciutadana de la població nouvinguda.
Respecte a la població receptora
• La situació és diversa, no podem parlar de rebuig total als nous veïns i veïnes: d'una banda es detecta l’expressió de prejudicis i d’oposició a l’establiment de població estrangera que s’expressa de diferents maneres, com per exemple la difusió de “falsos rumors”. Però, de l'altra, ha hagut respostes positives d’acollida, d’inserció, de sensibilització, per part dels professionals i algunes entitats. No estem parlant de planificar sobre el buit, hi ha una important feina feta que és la base sobre la qual sosté aquest pla, que vol ser una eina que permeti millorar i adaptar als nous temps les aplicacions dels recursos. Un exemple significatiu va ser el Pla per afavorir la convivència al Poble-sec , que va elaborar la Plataforma Poble-sec per a Tothom.
• Algunes associacions no es mostren a vegades suficientment obertes perquè hi entrin persones nouvingudes.
• Caldria reforçar el treball amb les entitats autòctones i la relació amb les noves entitats d’immigrats.
• La comunicació i la interrelació entre antics i nous veïns són baixes, en un context de la societat actual on la comunicació i les relacions veïnals en general perden intensitat. Per afavorir la convivència i la cohesió social caldria promoure un contacte intercultural més gran.
Respecte als recursos
• Necessitat d’adaptar la distribució de recursos en funció del ritme d’evolució sociodemogràfica del municipi i introduir reorgantizacions en el servei que permetin millorar-ne l'accessibilitat.
• Cal estendre els recursos de mediació comunitària.
• Els serveis reben demandes d’informació i de recursos que no s’ajusten a la seves competències. Hi ha un dèficit en el coneixement dels recursos existents i de com es distribueixen (ja siguin municipals o d’iniciativa social).
• S'ha d'incidir en factors estructurals que dificulten la convivència: accés a l’habitatge, al mercat laboral, etc.
• Cal incidir en els factors socials que dificulten la convivència: estereotips, prejudicis, “falsos rumors”, dificultats de participació dels nous veïns i veïnes, etc.
• Hi ha dèficits en la implicació de determinats serveis municipals en la recepció i l'acollida de la població nouvinguda. Se la deriva a altres agents territorials.
• Necessitat d’articular i coordinar millor les intervencions dels serveis de titularitat pública i privada. Cal redimensionar els serveis a les noves necessitats i perfil de la població.
• Igualment, es recull la idea que un pla d’aquestes característiques hauria d’afavorir la millora, la potenciació i, si escau, l'extensió d’intervencions que ja estan funcionant i que han estat valorades positivament. I en la mateixa línia, estudiar la possibilitat d’aplicar-hi propostes ja presentades en altres moments. En conclusió, prèviament a elaborar noves intervencions, cal reflexionar sobre el que s’està fent o sobre el que ja estava proposat7.
• La transversalitat en el tractament de la diversitat cultural és significativa però el context actual obliga a establir espais per aprofundir en la col·laboració entre àrees.
• Els serveis reben demandes d’informació i de recursos que no s’ajusten a la seves competències, detecten problemàtiques socioeconòmiques: les biblioteques, els centres educatius o els de salut. D’aquí neix la necessitat de saber què s’està fent en tots els àmbits per poder fer derivacions adients.
• Cal millorar la formació dels professionals que es dediquen a l’atenció de la diversitat, atesa la pluralitat de cultures que hi ha al districte.
7 Considerem que un bon exemple ha estat l’establiment del Pla de
6. Proposta de Pla d’intervenció
Les propostes que presentem han estat recollides als diferents serveis i entitats contactades. No tenen un caràcter definitiu perquè, els participants les hauran de validar. Per això, el grau de concreció és divers. Algunes arriben quasi a ser un projecte i d’altres estan només enunciades.
Tampoc les propostes no estan adscrites a cap recurs concret, serà en el període d’implementació quan es decidirà quin servei es responsabilitza d'iniciar les intervencions. Igualment, en moltes propostes s’indicaran quines són les accions de referència, ja que certes propostes són línies
de continuïtat que el Districte continua desenvolupant.
La relació de propostes està ordenada en els tres eixos estratègics comentats anteriorment. I, en cada apartat, oferim un possible priorització d’intervencions.
6.1 Eix de recepció i acollida
6.1.1 - Proposta: Circuit de Recepció i Acollida del Districte
(CRAD)
condició d’estrangers- d’estranys. Això val tant per als veïns d’origen estranger com per als d’origen espanyol que vindran d’altres barris de Barcelona o d’altres poblacions veïnes, ja que aquest col·lectiu també necessitarà una acollida veïnal. La concepció de partida de la importància de l’acollida és que una bona acollida afavoreix la convivència entre antics i nous veïns, una acollida deficitària que consolidi el desconeixement de la societat receptora, que no afavoreixi els contactes personals entre el veïnat dificulta la convivència i pot generar conflictes basats en la incomunicació, el desconeixement i la manca d’identificació de pertinença a la comunitat.
Per això proposem l’organització d’un Circuit de Recepció i Acollida del
Districte (CRAD), inspirat en el model de la Diputació de Barcelona i
coordinat amb el Pla d’acollida de la ciutat de Barcelona. Creiem que la situació del districte permet esperar que es dissenyi i implementi el Pla de ciutat i interrelacionar-lo amb les intervencions al territori. Recordem que quan parlem de recepció i acollida no solament ens referim a les persones nouvingudes, sinó també a aquelles persones que fa temps que viuen al districte però que no han contactat amb els serveis, no han après les llengües del país, no coneixen els recursos, ni l’ús que en poden fer.
El CRAD que tindria un caràcter integral, és a dir, on participin els serveis municipals8, els recursos que depenen d’altres administracions públiques9, els agents socials10, econòmics (comerciants, empreses) i també la mateixa població d’origen estranger ja instal·lada. Si volem que Sants-Montjuïc es consideri un districte acollidor fóra bo que s’impliqués tothom en aquesta xarxa d’acollida.
Així mateix, per evitar duplicitats i distorsions en l’acollida, el CRAD haurà d’incidir en l’harmonització de les diferents intervencions d’acollida desenvolupades al territori i establertes per diferents serveis. A l'esmentat Pla d’acollida municipal, cal afegir-hi el protocol de serveis socials
8 Ens referim a un nombre ampli de serveis, els més vinculats i especialitzats com
el SAIER però també al territorials: serveis socials, etc. 9 Salut, educació, ocupació, etc.
10 Entitats especialitzades en el camp de la diversitat cultural, i d’altres com les
municipals, les aules d’acollida dels centres educatius, els de les escoles d’adults o els de les entitats.
Per a l’estructuració del CRAD fóra bo d'establir una comissió d’acollida
del districte que establís el circuit, el catàleg de serveis/les fases
d’intervenció d'arribada, l'assentament, l'arrelament, el protocol de coordinació, el seguiment de la implementació, etc.
La comissió promourà una bona col·laboració i suport als serveis que hi ha actualment, i intentarà de no ser substitutòria dels serveis que funcionen. Recordem que un dels criteris d’intervenció del Pla és evitar la creació de serveis específics permanents i aïllats de la resta de recursos.
I per a l’organització del circuit proposem potenciar la dimensió de barri en l’acollida el principi de proximitat, d’acord amb els plantejaments formulats al Pla d’acollida de ciutat. L’estructura d’acollida partiria de l’OAC per a l’empadronament i les informacions de recepció, per després derivar la persona nouvinguda als punts d’acollida que s’estableixin mitjançant el Pla d’acollida de ciutat. L’esquema es complementaria amb la intervenció d’entitats com la Plataforma Poble-sec per a Tothom (el local de Concòrdia ja funciona, parcialment, com a centre d’acollida) com la Coordinadora d’Entitats, el Secretariat i la Unió d’Entitats de la Marina.
Objectius del CRAD
• Millorar, a partir del principi de transversalitat, el coneixement i la transmissió d’informació sobre els recursos i les intervencions.
• Donar suport a la incorporació o al reforç del coneixement de les llengües i de l’entorn en la formació de nous veïns i veïnes.
• Afavorir, a partir del principi de cooperació interadministrativa, la coordinació entre les accions d’acollida de recursos que depenen d’altres administracions públiques com els centres educatius (plans d’acollida a les escoles i IES, relacions famílies-escola – els anomenats Plans educatius d’entorn, etc.) i sanitaris. D’una banda s’estalviarien esforços i, de l’altra, s’evitarien patiments al nouvingut a l’hora que es dóna una sensació de seguretat i que cada pas que fa el nouvingut té un sentit ( derivacions, casos compartits, etc.).
• Potenciar, a partir del treball en xarxa i del principi de corresponsabilitat, el paper de les associacions de veïns, de
joves, de dones, de comerciants, etc. en l’acollida i incidir en
aspectes de l’acollida en els quals no poden intervenir els recursos públics com l’acompanyament, o els aspectes més emocionals i psicològics, etc. També les entitats, en col·laboració amb l’Ajuntament poden incidir en l’acollida a les comunitats de veïns.
Qualsevol pla d’acollida ha d’incorporar el paper de la mateixa població estrangera assentada que és la que fa la primera acollida. Implicar-hi la població d’origen estranger assentada, per evitar que donin una informació errònia i predeterminada dels serveis i dels professionals11. Reconèixer i corresponsabilitzar les entitats d’immigrats o els diferents agrupaments. Per això les associacions
d’immigrats han de participar dels plans d’acollida oficials. I en la
mateixa línia, promoure la implicació d’espais propis (locutoris, comerços, oratoris, etc.) com a centres de difusió d’informació sobre recursos de la ciutat i orientacions ciutadanes.
Mesures d’intervenció del CRAD (punt que han de discutir i ampliar els diferents professionals que participen en el procés d’elaboració del Pla):
11 Des de diferents àmbits ens informaven que alguns usuaris “es troben molt perduts, per
ells és molt difícil aclarir-se entre tantes administracions i competències (“voy al
• Edició i difusió de materials informatius de recursos i activitats en diferents idiomes. Com que les dades canvien en un temps relativament curt, proposem que els documents estiguin disponibles a la xarxa telemàtica i en funció de les necessitats i de les demandes, els professionals dels serveis els en lliuren una còpia impresa, com ja s’està fent en alguns llocs com és el cas de la biblioteca el Vapor Vell.
• Organització de sessions informatives col·lectives per àmbits, per exemple als centres cívics, de benvinguda al barri, als CAP sobre el sistema12 sanitari, als centres educatius, etc.
• Ampliar i consolidar les intervencions d’acompanyament dels
nous veïns i veïnes als centres que ofereixen recursos per afavorir-ne l'accés i l'ús.
• Evidentment, aquest CRAD ha d’incidir i prevenir sobre la
normativa municipal sobre civisme. Un dels dèficits detectats fins
ara és el desconeixement i les dificultats per fer arribar a la població nouvinguda les normes de civisme i convivència de la societat receptora.
• Un altre dels punts prioritaris del CRAD és actuar sobre el desconeixement o el baix coneixement de la llengua del país per part de la població nouvinguda ja que és un dels principals obstacles per a l’adaptació i l’atenció de la població nouvinguda. Aquest punt és coincident en tots els agents consultats tant entre els que depenen de l’Administració pública com els de les associacions.
Cal doncs, incidir en l’aprenentatge del català, i del castellà si és el cas, dels nous veïns i veïnes, i reforçar els mecanismes de coordinació entre els agents educatius i també els mitjans d’informació (públics i privats) implicats en una campanya permanent
12 Fora bo poder proporcionar informació sobre el funcionament, de la relació entre el CAP,
de sensibilització sobre la importància d’aprendre català. Això vol dir potenciar i estendre iniciatives com el projecte Parlem del Secretariat i la CAL, en el qual col·labora l’Ajuntament, les d’intercanvi a les biblioteques o Obre una finestra al català de l’escola Proa.
• Per tal de fer el màxim d’accessibles a tots els nous ciutadans i facilitar-los l’atenció dels serveis genèrics i els d’acollida és important la incorporació d’un equip d'intèrprets i de traductors
professionals en les principals llengües parlades per la població
nouvinguda que donin suport a diferents serveis ( OAC, comerç, serveis socials, etc.). Igualment, és important la funció dels intèrprets per agilitar el temps i la dificultat en l’atenció, i per tant té una funció preventiva i de minvar els greuges comparatius de la població autòctona davant dels moments de col·lapse que viuen alguns serveis.
Aquests professionals, segons el perfil establert i la seva formació, poden també fer les funcions de mediadors interculturals i també de dinamitzadors socials incorporats als equips tècnics dels recursos públics. D’aquesta manera es pot potenciar el treball amb grups i fomentar la dimensió comunitària de l’acollida. Per exemple, en la qüestió concreta de l’escolarització, moltes famílies d’origen estranger necessiten un suport específic a l’hora d’accedir als centres educatius, la qual cosa també beneficia la tasca dels professionals de la formació. Un altre dels camps d’intervenció possible dels intèrprets i mediadors seria el del comerç a causa del baix coneixement lingüístic de català i castellà, de la normativa sobre els requisits per obrir un comerç, dels tractaments de residus i dels procediments de tramitació.
• Un altre dels àmbits on la recepció i l'acollida és fonamental és el
laboral, Com ja ha estat assenyalat, la manca d'una feina digna és
En el camp laboral cal generar actuacions que permetin més presència de nouvinguts a la formació ocupacional (sobretot de dones) i també potenciar la tasca informativa, d’orientació i de suport a nous veïns i veïnes emprenedors (comerciants, professionals, empresaris) perquè el procés d’assentament de la població estrangera farà créixer les seves iniciatives econòmiques i professionals. En aquest sentit cal reforçar iniciatives com les de
Dos Mundos Mil i Bona Voluntat en Acció i la col·laboració amb
Barcelona Activa.
• El mateix panorama trobem quan parlem de l’acollida en situacions que afecten l'habitatge. L’amuntegament i les condicions d’habitabilitat dels habitatges ocupats per una part de la població estrangera es poden valorar de precàries, el que afecta la qualitat de vida de les persones nouvingudes i també la convivència veïnal. Cal, per això, potenciar un servei de mediació en habitatge per al conjunt de la població, coparticipat per administracions i entitats.
• No volem tancar aquest punt sense comentar que en els plans de recepció i acollida, s'hi comencen a incorporar accions o recursos que incideixen en els aspectes més emocionals i psicològics de l’acollida (desorientació, depressions, dol migratori, etc.) el que comporta una ampliació dels serveis, més enllà de la tasca purament informativa amb la qual a vegades es concreta l’acollida al nouvingut. Per als ls aspectes més clínics, el Districte té un recurs específic que és el SAPPIR, és un recurs que és pot incorporar a la xarxa d’acollida, sense excloure'n el reconeixement i suport a la tasca que fan els serveis i sobretot les entitats, com és la col·laboració de Psicòlegs Sense Fronteres a la Plataforma Poble-sec per a Tothom.
6.2 Convivència ciutadana
punt, volem remarcar la unanimitat de tothom a l'hora de vincular civisme i convivència, són dos conceptes interrelacionats: el civisme afavoreix la convivència i l’incivisme fa disminuir la convivència. Al mateix temps, la convivència reforça la cohesió social i la identitat amb el barri, tan necessària per als nous veïns i per a sectors concrets del districte. Les intervencions en aquest punt tindrien com a objectiu principal afavorir les relacions entre antics i nous veïns, el reconeixement i l'acceptació de la diversitat per a tothom i evitar el tancament comunitari com a prevenció de fragmentació social i de futurs conflictes.
6.2.1 Proposta: Pla per promoure el civisme
El civisme ha de ser un eix transversal, no específic, de tots els agents socials (registrats, informals, alternatius) i institucionals.
El Pla pel civisme s’hauria d’interrelacionar estretament amb altres intervencions com són el Pla de desenvolupament comunitari o la Llei de barris.
Evidentment, la convivència i el civisme es veuen afectats per les situacions de desigualtat, d’exclusió social, econòmica i política que pateixen veïns i veïnes: situacions d’abusos en l’accés a l’habitatge, explotació laboral, etc. La reconducció d'aquestes situacions és potestat d’altres recursos i plans que no corresponen a l’actual Pla per la convivència i promoció del civisme.
Mesures d’intervenció del Pla pel civisme (punt que han de discutir i ampliar els diferents professionals que participen en el procés d’elaboració del Pla) :
porta a porta amb informants multilingües que a més de lliurar
informació escrita (díptics, guies, etc.) parlin amb els veïns i les veïnes, recullin les seves visions, inquietuds i els convidin a ser més actius. Fóra bo que aquesta campanya, l'organitzessin i implementessin l’Ajuntament i les entitats conjuntament.
L’òptica relacional cal fonamentar-la en la responsabilització de les persones i dels agents socials. A més, després d’una fase d’informació i de conscienciació cal establir els mecanismes legals i executius de sancions contra l’incivisme.
• Les entitats han d’assumir un paper més important per
afavorir la convivència i promoció del civisme. Són qüestions
bàsiques per a la cohesió social, estan basades en un valors, la transmissió i l’exercici dels quals no és responsabilitat només de les administracions públiques. L’exemple del CD-ROM La Creu Coberta. Història d’un carrer impulsat per l’Associació de Comerciants amb el suport de l’Ajuntament és una bona iniciativa, que segueix la línia d’altres intervencions com el Net i la Bonica. Volem remarcar la idea de relacionar la història del barri, el civisme, la diversitat cultural (continguts en diferents idiomes) i la perspectiva intercultural (en l’elaboració del CD-ROM, hi han col·laborat persones de diferents orígens) com a mitjà per generar sentiment de pertinença.
• Aprofundir en la relació entre accessibilitat de totes les persones (nouviguts, discapacitats,..) i civisme per evitar que la diferència (cultural, física, de gènere,...) sigui sinònim de desigualtat, i potenciar molt més des del conjunt de recursos la perspectiva de persona, molt més inclusiva.
multitudinaris (festes, concerts, etc..) no siguin una càrrega per al veïnat sinó una oportunitat de relació i de proximitat (delimitar les activitats sorolloses, per exemple).
Exemples com el Pacte de civisme que s’aplica amb els grups que organitzen activitats a les Cotxeres-Casinet de respecte d’horaris, de l’entorn i de l’equipament (ús de gots ecològics, de rentavaixelles, etc.) és un model que cal generalitzar. Aquesta estratègia ha demostrat ser prou efectiva, i acaba sent respectada per tothom també pels grups alternatius. Aquesta metodologia de proximitat, compromís, d’afavorir l’accessibilitat de persones i col·lectius i de complicitat de relació és molt adient, però suposa un aprenentatge per a tothom també per a les administracions públiques.
6.2.2 Proposta: Intervencions comunitàries i en espais públics
(medi obert)
La convivència i el civisme són dos àmbits que afecten les dimensions personal i col·lectiva de la persona. De fet, un argument tradicional de conscienciació davant d'un acte incívic és preguntar a l'infractor si aquella acció la faria a casa seva. Al mateix temps, cada vegada més, les dificultats de convivència, les tensions veïnals s’expressen per mitjà de la interrelació entre l’àmbit privat i el públic, ja sigui pels sorolls, els residus domèstics, o l’ocupació i ús privat d’un espais públic per un grup determinat. Per això, són importants les intervencions comunitàries, d’inclusió de les persones al col·lectiu i de lluita contra les exclusions.
• Proposem aprofundir en la línia de promoció del civisme a partir del
sentiment de pertinença a l’entorn més immediat (el barri), si em
• En concret, pel que afecta els espais oberts considerem que el projecte de la plaça d'Osca es podria ampliar i/o adaptar a altres places on es detecten situacions semblants. O les intervencions a la plaça de Bonet i Muixí on s'actua coordinadament des del Districte (Serveis Personals, Manteniment, Serveis Tècnics, Secretaria de Prevenció) i les diferents forces de seguretat. Les intervencions que s'hi han fet no són solament de seguretat sinó també de prevenció general.
6.2.3 Proposta: consolidar el projecte de mediació
comunitària
Cal estudiar la possibilitat que el projecte de mediació comunitària portat a terme al Poble-sec es pugi estendre a altres zones del districte i que les funcions s’ampliïn al que seria mediació veïnal i espais oberts.
La seva funció no seria només mediar en conflictes sinó també de participació en la dinamització social dels barris.
6.2.4 Proposta: activitats d’expressió i d'acceptació de la
diversitat
Mesures d’intervenció en l’àmbit d’expressió de la diversitat (punt que han de discutir i ampliar els diferents professionals que participen en el procés d’elaboració del Pla) :
del món, entre marroquins i xinesos, entre pakistanesos i dominicans,etc. Cal trencar la visió dualista i culturalista nacionals/estrangers i potenciar el sentiment de pertinença al barri, la condició de veí i de veïna). L’arribada de nous veïns, emprenedors significa la renovació i la revifalla d’un barri que patia un creixent envelliment.
• Com a metodologia de treball considerem que l’experiència de Cuines del món, un projecte que de ser iniciativa municipal passa a ser responsabilitat d’un conjunt d’entitats com és la Plataforma PSPT és positiva i es podria aplicar a projectes semblants a altres barris, com la Marina.
• Una de les intervencion on s'hauria d'estudiar l’aplicació de l’esquema de Cuines del món seria la Desfilada del món .
• El mateix podem dir de les activitats als centres cívics que són els recursos per excel·lència on s’expressa la diversitat públicament. Seran recursos que cada vegada més rebran demandes i impulsaran activitats vinculades a la diversitat cultural.
• Les biblioteques són recursos que cada dia van tenint un paper més destacat en el coneixement de la diversitat cultural. Aprofundir en les activitats interculturals pròpies i a partir de la relació entre entitats i les biblioteques. Potenciar el paper de les biblioteques com a espais per conèixer la societat receptora per part del nous veïns i veïnes a través de cursos i activitats culturals, de mutu coneixement i relacions interculturals.
Però atenció, les biblioteques no són centres cívics. La seva tasca principal és la informació i la promoció de la lectura i la literatura i cal evitar que s’acabi identificant la biblioteca amb un espai lúdic.
transcendència positiva que pot tenir per a la cohesió social i la convivència intercultural. Al mateix temps, és important promoure i/o consolidar activitats d’aproximació i de coneixement de la diversitat religiosa per al conjunt de la població (antics i nous veïns) per fer minvar prejudicis i estereotips i afavorir la convivència.
• Amb aquest procés de desenvolupament de la interculturalitat cal tenir present la important presència de la cultura gitana en els nostres barris i també la presència de la cultura catalana com a element de cohesió social, cultural i lingüístic.
6.2.5 Proposta
:reforçar el teixit associatiu
Si un dels dèficits identificats és la feblesa d’algunes entitats les propostes en aquest punt estan relacionades amb el fet de :
• Donar suport i facilitar recursos a les entitats que poden estar en una situació més feble i que poden ser estratègiques per a la convivència (veïns, dones, etc.). Cal incidir en la formació i la capacitació dels
membres de les entitats, pel que fa a a gestió (comptabilitat,
elaboració de projectes, justificació, ...). Aquí es poden generar sinergies entre entitats, per exemple, els joves poden donar suport a entitats de gent gran en l’ús de noves tecnologies o Internet, etc.
• Donar suport a la participació de les dones en el conjunt d’entitats. De fet ara ja són majoria com a membres actius a les associacions, però és una realitat que encara no es veu prou reflectida als òrgans de govern i als càrrecs més importants, la presidència continua en mans dels homes.
6.2.6 Proposta: promoure la participació dels nous veïns i
veïnes en el teixit associatiu general i afavorir la consolidació
de les entitats d’immigrats
• En la baixa participació ciutadana de la població nouvinguda influeixen el desconeixement, la inestabilitat i la mobilitat de part d’aquesta població, cal esperar que a mesura que vagi augmentant el nombre de persones assentades creixi la seva participació ciutadana. Alguns nous veïns ja participen en associacions de comerciants, en els castellers,... Una manera d’afavorir la seva participació seria promoure més implicació de les entitats veïnals en els projectes de convivència i en aquest punt cal un assessorament i orientació de com desenvolupar aquesta tasca.
• El procés d’assentament també permetrà consolidar i enfortir les associacions d’immigrats. Però s'hi detecten dificultats per trobar elements de cohesió social entre els antics veïns i els nous, cal promoure la comunicació, el contacte i la cooperació entre entitats, per evitar un funcionament separat de les associacions d’immigrats del conjunt del teixit associatiu del districte.
• Una proposta que considerem que pot afavorir la participació ciutadana dels nous veïns i veïnes és l’experiència Fer ciutadans i ciutadanes: un aprenentatge cívic . Fóra bo poder fer-la arribar a més centres educatius i estudiar la possibilitat d’adaptar-la als adults (grups multiculturals) com una acció vinculada a l’acollida al districte i a la participació.
6.2.7 Proposta: organitzar campanyes efectives per
positivitzar la imatge de la immigració i la diversitat cultural
monopoli de la població receptora sinó que també existeixen entre la població nouvinguda.
• ës per això, que proposem promoure campanyes informatives adreçades al conjunt de la població. Les campanyes han de basar-se en dades reals, que expliquin la feblesa del nostre sistema de benestar i també difondre les aportacions econòmiques, culturals, socials de la població nouvinguda i el caràcter estructural que històricament ha tingut Catalunya pel que fa a la immigració. En aquest punt cal una implicació més activa dels responsables polítics, del teixit associatius i dels mitjans de comunicació que són també agents creadors i difusors d’aquests “falsos rumors”.
6.2.8 Proposta: el paper dels espais educatius
Els espais educatius ( educació obligatòria-primària i secundària-, formació d’adults, lleure, tallers de centres cívics i entitats, ...) són dels pocs espais de comunicació, relació i també de conflicte intercultural, en definitiva de convivència entre persones vingudes d’altres llocs del món. S'hi treballa la diversitat (cultural, social, etc.) quan a l’entorn no es fa. L’experiència d’aquests espais pot ser aprofitable per a la resta de la societat on es detecta una manca de comunicació i relació intercultural. Per exemple en qüestions com l'acollida, la sensibilització antiracista, el coneixement d’altres cultures des de la normalitat, etc. Evidentment, la proposta passa per afavorir les relacions entre centres educatius i famílies.
Cal doncs, potenciar les coordinacions i les col·laboracions amb els recursos del territori (serveis socials, entitats, etc.). També són importants les relacions amb l’entorn per prevenir, en alguns centres, places, etc., que s'hi produeixen fets conflictius en els quals participen alumnes del mateix centre, sobretot de secundària.
6.2.9 Proposta: el jovent, pedra de toc de la convivència i del
civisme
El factor demogràfic (naixements i reagrupament familiar) juntament amb l’ educatiu i el laboral fan preveure que el jovent d’origen estranger serà una de les qüestions bàsiques de les polítiques de ciutadania del futur, com ja està succeint en altres estats europeus (França, Alemanya, Gran Bretanya, etc.). El com es desenvolupi el procés d’incorporació del jovent d’origen estranger serà un indicador de l’eficàcia de les polítiques actives de gestió de la diversitat i la convivència, per això és una temàtica estratègica.
Si en alguna qüestió, aquest Pla pot tenir un caràcter anticipatiu i preventiu és en la de joventut i, per això, pot possibilitar un tractament transversal i inclusiu, i no solament des del punt de vista de la seguretat o des de la perspectiva culturalista de grups ètnics. De fet, la proposta seria
aprofundir en la línia establerta pel Districte (àrea de Prevenció i
Seguretat, Serveis Personals,...) en relació als agrupaments de joves d’origen llatinoamericans (Latin Kings, Reinas, etc.). És una temàtica clau que no ha tingut un tractament només des de la perspectiva de seguretat ciutadana (al carrer i als centres educatius), sinó de prevenció i transversal (joventut, Serveis Socials, Cultura, Educació, Policia, Inserció laboral, etc.).
Mesures d’intervenció en l’àmbit de joventut:
• La integració social dels joves nouvinguts i la cohesió social de la ciutat passa per fomentar les relacions interculturals als espais de lleure -regulats i no regulats- típicament juvenils. Es detecta un buit a la franja de 12 a 18 anys en l’educació en el lleure, per exemple al Poble-sec Sec, el projecte Espai infància arriba fins als 12, la Plataforma detecta la necessitat de continuar treballant amb els adolescents. Aquí és bàsica la interrelació i la cooperació entre tots els recursos com els centres educatius (CEIP, IES, etc.), els centres cívics, les entitats juvenils i esportives, i les intervencions en espai obert (places p. ex.).
• A més d’actuar amb els joves d’origen estranger també cal donar
suport a les entitats juvenils del districte (formació,
assessorament, etc.) perquè incorporin la perspectiva intercultural al discurs i a la pràctica i participin de la xarxa d’acollida; i potenciar la col·laboració entre les entitats de joves i la resta d’entitats del territori.
• Els recursos per a joves són espais amb un gran potencial per
treballar les relacions interculturals i l’antiracisme entre els joves d’origen estranger i els autòctons. Per exemple, el potencial del Punt Multimèdia on seria possible impulsar projectes d’inserció social dels joves d’origen estranger a partir de les noves tecnologies (ràdio, filmació de l’entorn, Internet, etc.). 13
Potser caldria potenciar un major ús dels recursos del barri de la Marina com l’espai musical la Bàscula per als joves del barri i per als d’altres barris del districte.
No volem tancar aquest punt sense destacar un del temes més preocupants, que escapa de l’àmbit d’intervenció del Pla, però que presenta
13 Experiències que ja s’han impulsat en altres districtes de Barcelona com Ciutat
una perspectiva de futur més important i és la inserció laboral dels joves d’origen estranger ( és significatiu que a altres països europeus com França. Gran Bretanya o Alemanya l’índex d’atur entre els joves d’origen estranger és més alt que el dels autòctons).
6.2.10 Proposta: els comerciants, agents de convivència i de
civisme
El comerç esdevé un dels sectors més sensibles alhora de tractar el civisme i la convivència, tant per la tradicional tasca que han tingut els comerciants com a agents comunitaris pel manteniment de la cohesió social, com pel potencial que tenen per reconduir les visions i les opinions negatives que alguns sectors de la població receptora expressen sobre l’obertura de comerços per part de veïns d’origen estranger. La proposta se centra en
continuar potenciant el paper dels comerciants en la promoció de la convivència i el civisme.
Cal reforçar la política pròpia del Districte respecte al comerç atès que és un sector estratègic per a l'economia de barri i per la seva funció de dinamisme comunitari i de cohesió social. En definitiva promoure molt més el seu rol d’emprenedors socioeconòmics. Així doncs, les associacions de comerciants han de formar part de tots els òrgans de participació.
Seguint el que es proposa en altres punts, seria bo reforçar les polítiques
de proximitat, de carrer, de suport directe als comerciants i la resta
d’agents socials, anar el seu espai,... Fer-los copartícips reconeguts de les polítiques socioeconòmiques.
• En aquest sentit, considerem important continuar amb el suport al grup promotor de la nova associació de comerciants del
Poble-sec, i dinamitzar-ne el creixement, la consolidació i l'autonomia, i
perquè siguin reconeguts com una associació més. La proposta no es circumscriu només a l’entitat del Poble-sec, sinó també a l’associació de comerciants situada a la Marina.
Aquest suport es concretaria en formació dels membres de l’entitat i altres comerciants del barri, orientar-los cap a l’oferta de serveis com Barcelona Activa i a la d'altres organitzacions comercials.
• De la mateixa manera que es reforcen les accions d’informació, control i seguiment del compliment de les normatives (horaris, sanitat, soroll, etc.) dels comerciants estrangers.
• Si es desenvolupessin aquestes propostes s’aconseguiria millorar la
qualitat, l'atenció i els servei dels comerços. També seria més
fàcil donar a conèixer la legislació catalana i els paràmetres de qualitat als nous comerciants estrangers, alguns dels quals el que fan és reproduir el tipus de comerç del seu país d’origen sense adaptar-lo. De retruc es treballaria en contra dels estereotips i prejudicis contra els comerciants estrangers, els quals, com qualsevol comerciant, el que volen es vendre a tothom no solament als membres de la seva comunitat. Les noves carnisseries halal estan obertes al conjunt de la població no solament als musulmans.
• En la mateixa línia se situarien accions concretes per continuar amb l’augment de membres d’origen estranger a les associacions
de comerciants, com ja succeeix a Sants-Hostafrancs i al Poble-sec.
6.3 Eix de governabilitat
6.3.1 Proposta: organització i implementació del Pla
Tot procés de planificació inclou els organismes per desenvolupar, fer el seguiment i l’avaluació del Pla. La idea bàsica és potenciar la dimensió transversal del disseny, de l’execució i del seguiment de les intervencions.
• Tècnicament, qualsevol procés d’implementació d’un pla necessita dotar-se d’un equip de professionals que el dinamitzi. Per tant, cal valorar l’ampliació del nombre de professionals dedicats aquesta temàtica.
• Per tal d’afavorir la dimensió transversal proposem la creació de la Comissió Tècnica Interdepartamental (CTI). Les seves funcions serien vetllar pel procés d’implementació d'aquest pla i esdevenir un espai de coordinació operativa (transversal) entre els serveis municipals, consensuar criteris d’intervenció en espais oberts, en la concessió de serveis i prestacions, etc.
• Participació dels agents socials
tant, serien les comissions de Convivència i Coneixement Mutu els espais on analitzar i aplicar les intervencions del Pla per la convivència i el civisme, ja que són organismes de participació entre tècnics públics i agents socials, i pot evitar la superposició, les interferències i la fragmentació de les propostes de diferents plans en un mateix territori.
• En tot cas, es poden crear òrgans per a tasques molt concretes en funció de necessitats específiques, per això proposem la creació d’una Comissió d’Acollida del Districte encarregada de dinamitzar el Circuit de Recepció i Acollida (CRAD) Aquesta comissió ha d’estar formada per tots els agents d’acollida (municipals, d’altres administracions i d’associacions). L’experiència d’aquesta comissió permetrà avaluar la necessitat d’una Taula d’Entitats per als temes de convivència i civisme.
Tasques principals d'aquesta comissió:
- Aplicar el treball de diagnosi i avaluació del Pla municipal d’immigració portat a terme al districte
mitjançant l’elaboració d’un document on s’analitzava i es concretava l’adequació del Pla de ciutat al districte.
- Disposar d’eines que ens facilitin l’estudi i el coneixement
de la realitat d'una manera sistemàtica , periòdica i fiable. Cal acordar quins indicadors volem recollir. Cal tenir referents tècnics del sector de Serveis Personals i conèixer el què s’està fent a la resta de ciutat.
- Dissenyar accions preventives i transversals, realistes
amb les nostres competències i possibilitats i prioritzar territoris. Hem de saber aprofitar les oportunitats que se'ns presenten.
- Analitzar i concretar la nova dimensió dels serveis i definir criteris d’intervenció en la concessió de serveis i
ressó que tenen actualment i que poden tenir en un futur immediat (capacitat i disponibilitat de l’organització).
Un factor que pot afavorir el desenvolupament de la perspectiva transversal és donar més rellevància al treball comunitari, basat en el treball de proximitat amb les persones, la dinamització en xarxa, i és la metodologia recomanable si s'hi vol implicar els diferents agents del territori
6.3.2 Proposta: formació a tècnics i membres d’entitats
La formació esdevé un dels recursos fonamentals, tant dels professionals dels recursos institucionals com dels membres de les entitats. Un factor que afavoriria la dimensió integral i comunitària del Pla seria organitzar activitats formatives conjuntes entre tècnics del territori i membres d’entitats en qüestions com l’acollida o la promoció de la convivència intercultural
Per afavorir la col·laboració entre professionals públics i entitats proposem la formació a dos nivells: un intedepartamental entre tècnics municipals i un altre als barris, coorganitzats amb el Secretariat, la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i la Unió d’Entitats de la Marina. L’orientació de la formació ha d’ésser participativa, amb els objectius de promoure:
o el coneixement de les intervencions que s’estan portant a
terme al districte, a la ciutat i al país,
o la capacitació per treballar en un medi multicultural (formació
intercultural)
o i la col·laboració activa entre agents públics i privats.
Quadre de propostes d’acció del Pla per promoure la convivència i el civisme a Sants-Montjuïc
EIX ESTRATÈGIC PROPOSTES
1. Recepció i
acollida 1.1 Circuit de Recepció i Acollida del Districte (CRAD)
2. Convivència ciutadana
2.1 Pla per promoure el civisme
2.2 Intervencions comunitàries i en espais públics (medi obert)
2.3 Consolidació del projecte de mediació comunitària
2.4 Activitats d’expressió i acceptació de la diversitat
2.5 Reforçar el teixit associatiu
2.6 Promoure la participació dels nous veïns i veïnes al teixit associatiu general i afavorir la consolidació de les entitats d’immigrants
2.7 Organitzar campanyes efectives per positivitzar la imatge de la immigració i la diversitat cultural
2.8 El paper dels espais educatius
2.9 El jovent, pedra de toc de la convivència i el civisme
2.10 Els comerciants, agents de convivència i civisme
3. Governabilitat 3.1 Organització i implementació del Pla
7. Referències bibliogràfiques
- Pluralismo, multiculturalismo e interculturalidad, Carlos Giménez.
Revista Educació y futuro; revista de investigación aplicada y experiencias educativas", abril 2003, Edit. CES Don Bosco.
- Pla interdepartamental per la immigració i la ciutadania. Diputació de Barcelona, 2002.
- Pla municipal d’immigració. Ajuntament de Barcelona, 2002.
- Pla d’actuació del districte 2003-2007. Districte de Sants-Montjuïc, 2003.
- Pla de ciutadania i immigració 2005-2008. Departament de Benestar i Família, Generalitat de Catalunya, 2005.