Barcelona economia. Núm. 26 (1995)

Barcelona

economia

Indicadors

econòmics

de Barcelona

Tercer trimestre 1995

Núm. 26

Ajuntament

de Barcelona

Ajuntament

de Barcelona Primer Tinent d'Alcalde

JoanClosiMatheu

Gerent

Delegat

d'Economia i

_Empreses

RamonSerói Esteve

Equip

de Redaccióde Barcelona.Economia XavierGüelli_Ferrer,Director.

MaríaJesús CalvoNufw,

Cap

de Redacció. LluísHansen i Fors

ConselldeRedacció

Manuel Ludevid.

_Ajuntament

de Barcelona.

Ernest

_{Maragall. Regidor. Ajuntament}

de Barcelona.

JoanMolina. Gerent

_Delegat

de Patrimoni.

_Ajuntament

de Barcelona.

Guillem Sánchez.Director

_Adjunt

de la Gerència de Serveis Centrals.

Ajuntament

de Barcelona. Ramon Seró. Gerent

_Delegat

d'Economia iEmpreses.

Ajuntament

de Barcelona.

Pilar Solans. Directora de

Finançament. Ajuntament

de Barcelona. Jordi

_{Villarroya. Ajuntament}

de Barcelona.

Consell Assessor

Jordi Canals. Secretari General. IESE.

Jaume García. Vice-Rector d'EconomiaiServeis. Universitat_Pompeu Fabra. JosepMunné. President.Portde Barcelona.

Joaquimde Nadal.

_{Regidor. Ajuntament}

de Barcelona.

Martí Parellada. Estudis de Formació Continuada. Universitat de Barcelona. Carles Ponsa.

_{Delegat Especial}

de l'Estat. Consorci de la ZonaFranca. Francesc Raventós. Conseller

Delegat.

Catalanad'Iniciatives,S.A.

Francesc Santacana. Coordinador General. Pla

Estratègic

Barcelona 2000. Antoni Santiburcio.

Regidor. Ajuntament

de Barcelona.

Robert Tomabell.

_Degà.

ESADE.

Joan Trullén._Departamentd'Economia

Aplicada.

Universitat Autònoma de Barcelona. JosepMa._Vegara.

_{Regidor. Ajuntament}

de Barcelona.

BARCELONA ECONOMIA posaadisposiciódelsseuslectorsunnúmero de telèfon_(el402₇₂₃₈₎ iunde fax _(el402 27₂₅₎per atendrequalsevol consultaocomentari referits alscontingutsque hi apareixen.

Agraïmla informació i la coIlaboracióprestadespertoteslesentitats, organismes i empreses citadescom afonts informatives i moltespecialmenta:

Ajuntamentde Barcelona: _Departamentd'Estadística;Direcció de Serveis de Control del'Edificació;Unitat_Operativade_{Neteja; Departament}d'Estudis

Fiscals;_Regidoriade Promoció Econòmica i_Ocupació.

Generalitat de_{Catalunya: Departament}d'Indústria;Direcció General

d'Ocupació;Direcció General_{d'Arquitectura}i_Habitatge;Institut d'Estadística de_Catalunya;Ferrocarrils de la Generalitat de_Catalunya.

Gerència_Delegadad'Economia i_Empreses. Direcció de Promoció Econòmica Barcelona Economia

Indicadors econòmics de Barcelona Núm. 26. Tercer trimestre 1995 Novembre 1995

Barcelona

economia

Índex

Presentació

5

Monografia

Lamobilitat

_obligada

_pertreballa Barcelona.

Factors

_explicatius

7

Indicadors econòmics

O. Síntesi 17

I. Indústria 23

Evolució de l'activitat industrial 25

11. _Finances 39

Sistema bancari 41

Mercat de Valors 44

Mercatde Futurs Financers 45

III.

_Consum,

_{comerçi preus} 47

Evolució del_{parc de vehicles} 49

Consum d'electricitat 50

Consum de gasos 51

Escombraries domiciliàries 52

Fira de Barcelona 53

Preusdeconsum 54

IV.

_Transports,

_{comunicacions}i turisme 55

Tràfic de mercaderies

_{pel port}

57

Movimenta

l'aeroport

de Barcelona i als

principals

de l'Estat

_espanyol

60

Transport públic

urbài de rodalia 62 Utilització iestructurade laxarxatelefònica 64

Activitat turística 65

V. Mercat immobiliari 71

Consum de ciment 73

Construcció

d'habitatges

74

Llicències d'obres 78

Preus almercatimmobiliari:

_habitatges

i

_places

d'aparcament

80

Preus devendadels

_habitatges

nous ala

regió

metropolitana

de Barcelona 87

VI.

_Ocupació

89

Mercat de treball 91

VII. Població 97

Presentació

BARCELONA ECONOMIAiniciaamb _aquestnúmero una nova etapa—latercera— ambla mateixavoluntat de servei

_públic

que l'hacaracteritzat desdesempre. Voluntatqueesconcreta

molts lectorsensón testimonis—en unatradició d'atendre

les consultesocomentarisdelsnostreslectors sobre elscontin

guts

d'aquesta publicació.

Que

_{ningú esperi}

canvis radicalsani

vell de temàticani

d'enfocament,

llevat d'una

_major

atencióper la realitat

_{metropolitana}

_{que, d'altra}

_banda,

_semprehi haestat

present.

En

_l'aspecte

_formalsí_quen'hi

_{hauran, però}

lanostra

ideaés

_{d'incorporar-los}

de forma

_gradual.

A_tall

_d'exemple

_{d'aquesta política}

_d'adaptació

i milloracons tant, aquestnúmero

_incorpora

unanovetat_{que creiem}conve nient destacar. Estractadelnou

disseny

i

continguts

detotel

capítol

de Síntesi. Amb la introducciód'un

_{major suport}

_gràfic

i més informació de caire contextual _esperemfer-lo mésaccesible i atractiu.

En

_aquest

número _{26 presentem els resultats}de latradicional bateria d'indicadors de

_conjuntura

econòmica referitsaBarcelo naien

alguns

casos ala

regió metropolitana,

_{corresponents}al segonitercertrimestres de 1995. En

_l'apartat

de

_monografies

s'inclouuntreball sobre la mobilitat

obligada

_per

treball,

un

tema de caire estructural

_especialment

rellevant per entendre la

realitatdel_{que sovint}s'anomena la ciutatreal.

Sien elnúmero anterior es va

publicar

una

monografia

enla

qual

esfeiaunareflexiósobre l'evolució econòmica de la ciutat

i laseva transformaciódel1987 finsa

_principi

del 1995—sense

explicitar-ho,

era una manerade

cloure,

des

d'aquesta publica

ció,

una

primera època

marcada_{per la transformació de la ciu}

tat amb l'excusa delsJocsi

_l'esforç

posterior

de

_promoció

eco nòmica internacional— la

_{monografia d'aquest}

_número,

_que inicia una nova

_etapa,

té tambéunalectura simbòlica.

LaBarcelona actual és

_força

més_quelaciutat administrativa. En termesdemercatde

_{treball, d'estudi,}

_de

_lleure,

_{de compres,} de serveis

_personals,

etc.Ides

_{d'aquestes pàgines}

s'ha

_procurat

reflectir sempre que ha estat

_possible

_aquesta

_especial

_dicoto

mia. Les inversionsen infraestructures

viàries,

l'ampliació

i la millora dels serveis

públics

de

_transport,

la

implantació

denoves zonesresidencials i d'activitat econòmica al'entorn

_{metropolità,}

són actuacionsque al

llarg

dels darrers anys hananat

_permeabi

litzant i consolidantun

espai

més

_ampli

d'interrelació.

Lamobilitat

_obligada

per treballa Barcelona.Factors

explica

tiusésel títoldeltema

monogràfic.

Sota aquest

títol,

d'altra

banda

_força

explícit,

s'ha

_desenvolupat

unareflexió intuïtiva dels

_principals

factorsque condicionen la mobilitat

obligada

per treballaBarcelona.A

partir

d'una succinta referènciaal'evolu ció

d'aquesta magnitud

enel

període

_1986-1991,

el

_principal

in terès

_d'aquest

articlerau en l'exercici de

plantejar-se quina

pot

haverestatl'evolució dels fluxos_{de mobilitat per}treball

_d'ençà

el

1991,

a

partir

de l'evolució de la

majoria

dels factors que l'ex

pliquen.

Un altretemaadestacar en

_aquest

número és_{el dels preus} dels

_habitatges

i

_{places d'aparcament}

aBarcelona. Amb la

parti

cularitatque

aquesta

informacióescontextualitza ambladels preus

d'habitatges

nousd'unamostradels

_{principals municipis}

de la

_{regió metropolitana.}

En

_definitiva,

unavisiómés

completa

delmercatimmobiliari de referència perala

_població

de Barce

lona i laseva àrea d'influència.

Pel _{que fa als}resultatsdels indicadors econòmics referitsa l'estiu de

1995,

esconfirma la consistència i larelativa

_generalit

zació del

_procés

de creixementencetatales acaballes del 1993 i

principi

de 1994. En tot cas,esdetecta unacertadesacceleració

enles taxesdecreixement

_d'algunes

variablesque es

_podria

in terpretarcom un

primer símptoma

decanvidefase: d'unafase decreixementaccelerat—taxessuccesivamentméselevadestri

mestreatrimestre— a unade creixement

sostingut,

amb taxes

decreixement

positives

però

sense unatendència clarament de finidania

_l'alça

niala baixa.

Aquest

seriaelcasdels nivells d'activitat d'una bona

_part

del teixit industrial de l'àreadeBarcelona itambé

_d'algunes

bran ques delsector constructor.Dossectors_queenels darrers dos anys han

registrat

taxesde creixement notablement

elevades,

aprofitant

la

disponibilitat

de

_capacitat

i

_{equipament productiu}

ociós.

A_bandadelTurisme i activitats directament relacionades

—hosteleria, restauració, transport

de

_{passatgers, agències}

de

viatges,

lleure,

etc.—, que han viscutunamolt bona

_temporada,

larestadel Terciari ha

tingut

unaevolució

força dispar

anivell de

_subsectors,

enfunció tant_delseu

lligam

amb larestad'activi tats

_productives

_{—transports,}

serveis

_financers,

_serveisalesem preses,etc.—comdel grau d'atomització i saturació de

_l'oferta,

com

podria

serelcasdelcomerç.

Globalment,

la valoracióés

positiva

iresfa pensar_que

aquesta

tendència

expansiva hagi

to cat sostre.

En

_definitiva,

estemales

portes

detancarundels millors anysentermesde creixement econòmic

_d'ençà

el 1990

pel

_que

faaBarcelona i

regió metropolitana,

_{comparable quant}

ataxes

decreixement als exercicis immediatament anteriorsal 1992. Les_{poques variables que desentonen}en

_aquesta

comparació

s'haurien de buscarenelmercatde

_treball,

donat que si bé

s'han recuperat unsnivells

d'ocupació

semblants als de final del

1991,

la

_{desocupació registrada}

entre_{els residents és} encara lleument

superior,

com a

_{conseqüència}

d'un augment de la po blació activa.Entot_{cas, l'evolució de les contractacions laborals}

Monografia

La

mobilitat

_obligada

_{per treball}

a

Barcelona.

Factors

explicatius

La mobilitat

_obligada

_{per treball}

a

Barcelona.

Factors

_explicatius

Arran_dela_{difusióperpart del}

_Departament

_{d'Estadística}

d'aquest Ajuntament

i de laMancomunitat de

_Municipis

de l'AMBde lesdadesde mobilitat

_obligada

_{per treball}iestudia Barcelona i àmbits

_{metropolitans (AMB}

i

_{RMB) obtingudes}

de

l'explotació

del Cens de Població del 1991queha fet l'Institut d'Estadística de

_Catalunya,

hem considerat interessant feruna reflexióen veualta sobre aquestes dades i dels resultats que s'obtenen de laseva

_comparació

amb_{les corresponents}al Padró del

1986,

imolt

_especialment

dels

_principals

factors

_explicatius

d'aquest

fenomen cada copmés_rellevanta l'àmbit delaciutat real.

Noes

_pot

_aspirar

aentendre les

dinàmiques

_quemouenles ciu

tats

_{contemporànies}

sense conèixerelfenomen delamobilitat

generada

entre_{la ciutatcentral i el}seuentom. _{Amb l'anàlisi}

que

aquí

es

_planteja

_{pretenem apropar-nos i apropar als lectors} interessatsen _{aquests temes, els diferents factors que}

expliquen

la creixent mobilitat

_obligada

al'àrea

_{metropolitana}

deBarcelo na.

Aquesta

reflexióen veu

alta,

lacentrarem_{exclusivament} en les dades de

desplaçaments

generats per

treball,

i bàsicament

entre _{Barcelona i la}

_primera

_{i segona}corones

metropolitanes.

Pensem que l'evolució de la mobilitat

obligada

per treball—en

tesanoméscomels

desplaçaments

entre residència i lloc detre

ball— ésunbonindicador de la

progressiva

transformació dels

lligams

entre _{la ciutat i el}seuentorn

metropolità.

Deslocalitza

ció industriali

terciarització,

i canvis de residènciaentre munici

pis

de l'àrea

_{metropolitana}

_{afavorits per les}novesinfraestructu resila diversitat de l'oferta

immobiliària,

són

_alguns

dels

principals

factors que

expliquen

aquesta transformació delcon cepte tradicional de ciutat i en

conseqüència,

unapart moltre llevant de

_l'augment

de la_mobilitat

_obligada.

Durantla_{segona meitat dels anys vuitanta l'economia catala}

na va

_registrar

unnotable

procés expansiu,

_que aBarcelonaes va

allargar

fins benentrat_{el1992. Al'ombra de la fita històrica}

dels Jocs

Olímpics

la ciutatva

emprendre

unanotable transfor

mació,

àmpliament

reconeguda

i valoradaa

_posteriori

en

aquells

aspectes

més visibles

_{—urbanístics,}

_{d'infraestructures i}

_equipa

ments,etc. Altres fets menys

_immediats,

_però

tantomés

impor

tants, han

passat

relativament

_{desapercebuts}

entractar-sede

processos de

llarg

abast.La _{ciutat ha canviat de dimensió}is'ha consolidat definitivamentcom a

_metròpoli.

La

_població,

amb el seumoviment

_diàri,

confirma la realitat i la validesa

_d'aquest

noumodel de ciutat.

D'altra

banda,

i per tal d'acostarenel

temps aquesta

anàlisi —la Barcelona del 1995és

_força

_diferentenmolts aspectes de la del 1991—enshemaventurataesbossar

_algunes

de les grans lí nies que, segons elnostre _parer,

_poden

_{haver condicionat els}

fluxos de

_{desplaçaments}

_{per treball}entre els diferents àmbits

metropolitans

d'ençà

el 1991.

}

La mobilitatresidència-treball aBarcelona segons

elCensdel 1991

Segons

les darreres dades

censals,

i_{assumint les}

_possibles

mancancesi biaixos derivats del

_{procés d'obtenció,}

aBarcelona hi havia

_localitzats,

a_{començament del}

1991,

més de 761.000 llocsdetreball enfront d'una

_{població ocupada}

de

gairebé

624.000 persones. El resultatésun

_superàvit

_{d'aproximadament}

137.000 llocs de treball.

_{Contràriament,}

al

_conjunt

de

_municipis

dela

_primera

corona

metropolitana

—AMBsenseBarcelona la diferènciaentre _{llocs de treball localitzatsiresidents}

ocupats

és

_àmpliament

favorable aaquests,ambun dèficit d'uns 120.000 llocs de treball.

_L'estigma

_{de ciutat-dormitori que arrosseguen}

algunes

deles

_{principals poblacions}

del'àrea

metropolitana

té

un_{component estructuralque} noés fàcil_{d'esborrar. Ho posa de} relleuel_{fet que,}

_malgrat

_{que durant}el

_quinquenni

_{1986-1991 de} creixement econòmic s'hi han generatmésllocs de treballquea la segonacoronai ambunesvariacions relativesmolt

_superior

a les de

Barcelona,

eldèficitdellocs de treballenfunció dela_po blació

_ocupada

resident s'haaccentuat._Aixóés_així

_perquè

l'augment

entermesabsoluts de la

població

ocupada

haestat

superior

al del nombre de llocs de treball. Evolució quenoés alinea al fet que

aproximadament

unatercera_{part dels que han}

emigrat

deBarcelona enels darrers anys s'han instal•latalares

tade l'AMB.

Amb

_aquestes

_poques

_dades,

ales que

podríem afegir

dema neraillustrativa que

pràcticament

la meitat de la

_població

_ocu

pada

de

_municipis

com ara

l'Hospitalet

de

Llobregat,

Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs treballenaBarce

lona,

ja

esfa

palesa

la forta

interdependència

entrela ciutat

central i els

municipis

dela

_primera

coronai

especialment

els del Barcelonès. Al

_conjunt

_{de la segona} corona—RMB sense

AMB— la_relació entrellocs de treballi

_{població ocupada}

és

força

més

_equilibrada,

tot i presentaruncreixent dèficit de llocs detreball.

Aquesta

seria,

a _granstrets, la

_{foto fixa}

de la situació delmer

catde treballal'àrea de Barcelonaa_{començament del 1991 i} segons les dades del Cens. Si les comparem amb les mateixes dades del 1986 observarem que,en_{aquests cinc anys,} tantel nombre de llocs detreball localitzatsala ciutatcomel nombre de residents

_ocupats

van_augmentar a unestaxes anualsacumu latives al voltant del

3,6

per cent, amb uncreixement lleument

superior

en elcasdels llocs de treball. Recordem que fou_un

Població

activa,

_ocupada

i llocs de treball localitzats. 1986-1991

Barcelona AMB-Barcelona

AMB

RMB-AMB

RMB

atalunya

680.930 527.503 1.208.433 435.450 1.643.883

11.806

526.671 631.357 104.686 722.870 623.930 761.165 137.235

372.036 264.042 -107.994 604.111 500.712 380.980 -119.732

898.707 895.399 -3.308 1.326.981 1.124.642 1.142.145 17.503

344.356 343.637 -719 540.142 455.163 445.242 -9.921

1.243.063 1.239.036 -4.027 1.867.123 1.579.805 1.587.387 7.582

1.818.849

_{affiliáriaik-63"}

2.628.387 2.255.430 2.246.545 -8.885

Notes: POR: Poblacióocupadaresident. AMB: Els 32municipisde l'E.M. de Medi Ambient. LLTL: Llocs de treball localitzats. RMB: Les 7 comarques del PTM de Barcelona. LLTL-POR:Diferència,positivao_negativa,entrellocs de treball localitzats ipoblació ocupadaresident.

Font: Mancomunitat deMunicipisde l'A.M.B.Dinàmiques metropolitanesal'Àreai laRegióde Barcelona. Elaboraciópròpia.

L'evolució

d'aquestes

variablesales duescorones

metropoli

tanesescaracteritza perunesintensitats de creixement

força

més altes que lesde

_Barcelona,

com a

conseqüència

d'un

major

potencial

de creixement

gràcies

a unabase

poblacional

més

jove

ien

expansió

ia una

àmplia disponibilitat d'espai

físic

apte

i ben comunicat pera crear nouteixit

productiu.

Així,

al

conjunt

dela

primera

corona,el nombre deresidents ocupatsentreel 1986i

el 1991 creix a unataxa

superior

al cinc percenti el nombre de llocs de treball localitzatshofaa un ritme del

7,6

_percent. En el casde la segonacorona

metropolitana

lestaxesde creixement essituarenentreel

5,7

iel

5,3

percent

respectivament.

Endefinitiva noésmés queuna

conseqüència

òbvia- el

procés

de creixement econòmic de l'àrea de

Barcelona,

mesurat

entermesde llocs de treballcreatsenel

quinquenni

1986-1991,

haestat

_{proporcionalment}

mésintensal'entorn

_metropolità

_que

no_pasala

ciutat;

ara

bé,

entermesabsoluts

l'assignació

entre els tresàmbitsésclarament favorableaBarcelona. Sense que

hom

_{pugui parlar}

de desconcentració de l'activitat

productiva,

sí que s'hauriade

_parlar

de consolidació d'un

procés

de descentra lització d'activitat econòmica capal'entorn

metropolità

iespe cialment als

municipis

dela

_primera

corona. Procés

acompanyat

d'uninevitable

degoteig,

molt menys rellevantentermes_per

centuals,

demàd'obra.

És evident,

però,

queelsaldoentre llocsde treball localitzats i residents

ocupats

en un

municipi

o

àrea,

no éssuficient perex

plicar

el total de

_{desplaçaments}

_generats

_{per treball inter-àm} bits. Enel casde

Barcelona,

_per

exemple,

amb un

superàvit

de

137.000 llocsdetreball

_{l'any 1991,}

hi haviauns240.000no resi dents treballantala

ciutat,

70.000 mésque cinc anys abans:un creixementde_{l'ordre del 40 per cent, molt}

_superior

al

_registrat

pels

llocs de treball

ocupats

per

residents,

especialment

enter

mesrelatius.

De lesdades

avançades

fins ara,i tractades endetall ales tau les

_{corresponents,}

se'ndedueixencom amínim dues idees im mediates i

_generals

_quehan de servirdemarcdel'anàlisi que

pretenem.

Una

primera

idea aretenir seria quedurantel

quin

quenni

de creixement econòmic dels anys vuitanta

augmenta

el

superàvit

entre llocsde treball i residents

_ocupats

ala ciutat

central,

alhora que creixencaramés

espectacularment

la mobili

tat

obligada

_{per treball}entreBarcelona i l'entorn

_metropolità

en ambdós sentits. Lasegona,i ésuna

conseqüència

delfet

anterior,

seria queelslímits reals delmercatde treball deBar

celona,

entèscom

aquella

àreaque tendeixa unadotació

equili

brada entre residents

_ocupats

illocs de

treball,

ha

superat

ja

el

perímetre

extern de la

_primera

corona

metropolitana.

Factors

_explicatius

de

_l'augment

de lamobilitat residència-treballentre el 1986 i el 1991.

Si bélacreació de llocs de treballaBarcelona durantelpe ríode estudiat és molt

significativa, especialment

entermesab

soluts amb unsaldo final de

gairebé

130.000 noves

col.locacions,

no ésmenys certque, entermesde pes

relatiu,

el creixement foumoltmés

_espectacular

a larestadela

regió metropolitana

i

especialment

ala

primera

corona,_{que, amb}unsaldonetde

quasi

117.000nous llocs de

treball,

ha mésque doblat el ritme de creixement de la ciutat central. Un fet

lògic

i

previsible

donat el diferent

potencial

de creixementi _{grau de}

_congestió

entre

Barcelona i l'entorn

_{metropolità.}

Tampoc

és

_menyspreable

l'e fecte _{que sobre}

_aquesta

creació denousllocs detreball ha tin

gut l'esforç

desenvolupat

durant

aquest

període

per superar el dèficit crònic

d'equipaments

i serveis de

_primera

_{necessitat que}

patien

la

_majoria

de

_municipis

de l'àrea

metropolitana.

Tantomés

_significatiu

_{que els saldos absoluts} entre _{ocupats i}

llocs de

treball,

és

_l'augment

del nombre de

desplaçaments

obli

gats

entreresidència i treball que,com a

conseqüència

directa

d'aquest

creixement de l'activitat econòmicaarreudel

país,

a més d'altres

factors,

tendeixaconsolidar-se com unacaracterís tica estructural del'àrea deBarcelona i absolutament determi

Principals municipis d'origen

de la

_població

ocupada

a

Barcelona')

Barcelona

l'Hospitalet

de Llobr. Badalona

Sta.Coloma de Gram. Cornellà de

_Llobregat

El Pratde

_Llobregat

SantBoi de

_Llobregat

Esplugues

de

_Llobreg.

SantAdrià deBesòs

Cerdanyola

del Vallès Sant

_Cugat

del Vallès Sabadell

Viladecans Castelldefels

Terrassa

St. Feliu de

_Llobregat

Sant Joan_Despí Rubí

Gavà

Montcada i Reixac

456.140 _87,3 521.129

40.519 _52,3 49.895

20.357 _35,2 26.290

18.953 55,6 23.154

7.870 _33,7 10.441

5.571 _32,2 7.857

5.490 _28,0 7.809

5.934 42,1 7.477

4.552 _55,5 5.998

4.786 _33,2 5.666

3.887 _34,7 5.515

n.d. 4.384

2.617 _23,1 4.156

2.038 _26,3 3.384

n.d. 3.197

2.478 23,4 3.073

1.711 _{25,6 2.707}

n.d. 2.576

1.663 _20,0 2.535

1.847 27,4 2.521

83,5 49,6 35,7 50,3 33,9 34,8 29,0 40,8 52,9 27,4 35,1 6,4 24,3 28,1 5,8 22,6 27,7 13,6 20,7 26,9

(1) _Municipisquel'any1991 tenien més de 2.500 residents treballantaBarcelona.

(A) Percentatgede _{població ocupada}residentacada_{municipique treballa}aBarcelona. Font:Ajuntamentde Barcelona._{Departamentd'Estadística. La mobilitat per treball i estudi}a

Barcelona. 1991. CMB. Mobilitatobligada.1986. Elaboraciópròpia.

Abans d'abordarl'anàlisidels factors

_explicatius

idecisoris de

l'augment

delamobilitat

inter-municipal

enel

període

de refe

rència,

caldria matisar

_l'impacte

_{que sobre aquesta tendència} natural

_d'expansió

dels límits delaciutatreal hiha

_jugat

unfe nomen_{purament aleatori}comésl'elecció dels moments

_tempo

rals de_{referència i el fet que la situació econòmica i laboral dels} dosmoments

_sigui

notablement diferent.La

_importància

d'a

quest

fetens

portaria

a considerar

l'augment

demobilitatentre

el 1986 i el 1991comlasumade dos

_components;

un decaire

estructural,

alimentat bàsicament

_pels

canvisde _{residència i per} la deslocalització-transformació del teixit

productiu,

i un_segon induïtper ladiferent

conjuntura

econòmica.

En elcasdeBarcelona i

pel

període

_que ens_ocupa,

l'augment

imputable

al component

conjuntural

ha pesat, creiemque de forma

determinant,

sobre la variació total.Elsdos

_períodes

de referència

_-padró

del 1986 icens del1991- corresponena dos

moments extremsdel cicle econòmic._{Mentre que}

_l'any

1986 l'e conomia barcelonina i catalanatot

_just

_començavaasortir d'un

llarg

període

de crisi

_{-especialment}

intensaentermesde teixit

empresarial

i llocs de treballdestruïts _als sectors_{fabrils deBar}

celona iàrea

_{metropolitana- l'any}

1991 la situació econòmica era

pràcticament

la

inversa;

érem al final d'un

quinquenni

de fort creixement

i,

enelcasde

Barcelona,

alarecta_{final de la}

preparació

de laciutat

pels

Jocs. Enconcret,s'estan_comparant dues

_{conjuntures econòmiques}

ben

_diferents,

_separades

_{per més} deset_punts

percentuals

de taxad'atur aBarcelona i

algun

més a larestade la

regió metropolitana.

Entermes

absoluts,

elnom brede residents

_ocupats

hauria

_augmentat

en uns

_226.000,

un

25,1

percentencincanys, al'àmbit de Barcelona i latrentena

de

municipis

dela

_primera

corona

metropolitana.

Estructura

ocupacional

delsqueresideixen i treballenaBarcelona

(%)0

Treballadors industrials

Hosteleria i altres serveis

Comerçi venedors

Administratius

Directius

Professionals

5 10 15 20 75

111

•1991 El 1986

Deixant debanda elcreixement acumulat de l'economiacom a

primera

causadirecta de

l'augment

de la mobilitat

obligada

per treballal'àrea de

Barcelona,

delarestade factors

explica

tiusenscentraremenels dos_{que, d'entre els que}conformen el componentestructural del canvi enel volum dela

mobilitat,

apareixen

com amés

rellevants;

unseria el

_procés

de deslocalit zaciói transformació-terciarització de l'estructura

_productiva

de la ciutati

_l'altre,

la

_{persistència}

d'un saldo

_{migratori negatiu}

bà sicamentperuncanvi de residència cap a l'entorn

_{metropolità.}

En

definitiva,

entenem_que

_l'augment

de la mobilitat

_obligada

entrela residènciai el lloc de treball

_l'any

1991 enrelació amb el 1986enelcasdeBarcelonaesdeu bàsicamentala combina ció

d'aquests

dosfactors

juntament

amb

_l'expansió

ila millora de les infraestructures viàriesi de serveis ferroviarisqueconnec

tenla ciutat central amb la restadel'àrea

_{metropolitana.}

Mobilitati teixit

_productiu

Undels elements

característiques

de la forta

expansió

del'e conomiadel'àrea de Barcelona durantla_{segona meitat dels} vuitanta fou el

_procés

de modernitzaciói transformació del tei xit

productiu.

Un

procés

de

llarg

abastqueva_passari passa_per la

incorporació

de noussistemes

productius

i

tecnologies

ila substitucióo

desplaçament

d'activitatsi llocs de treballambun granpesi tradicióala ciutat. Laterciarització dela_{base pro}

ductiva,

entesa com aevolució

progressiva

més que substitució d'activitats industrials manufactureres per activitats

pròpiament

•1iiuhiliiai NiiIa per ti-d)all 1liarcel~

Lloc de residència dels que treballenaBarcelona i viuenalarestade

_Catalunya

% sobre total LLTL 25

20

15

10

Resta AMB Resta_Regió I Resta

Catalunya

1.11

1991 1 1986

Repetint

el que s'ha dit moltes

vegades,

la ciutat viuen

aquests

anysuncanvi

espectacular.

Peròno nomésanivell d'in

fraestructures,

_{de grans}

equipaments esportius,

urbanísticament,

de

mentalitat,

etc.Tambées

_transforma,

i

_molt,

elseuteixit pro ductiu. D'una

banda,

per la deslocalització d'una

_part

_d'aquest

teixit,

amb una

especial

incidència

_-però

no exclusivament en

l'industrial,

_que

després

de la recessió de la

primera

meitat dels vuitanta i el

_procés

de desmantellamentde_{teixit empresa} rial queva

_comportar,

aprofita

elcicle

expansiu

_{que s'inicia i}

l'esperançador

futur que s'albira amb l'entrada

d'Espanya

al Mercat

_Comú,

_{per realitzar}lesinversions i localitzar lesnoves

plantes

fabrilsal'entorn

metropolità;

el sòl industrial

disponible

ala ciutatés escàs i

s'opta

per localitzacions que, sense renun ciarala

proximitat

del granmercatdeconsum,laborali deser veis queés

Barcelona,

es

puguin

beneficiar alhora d'unscostos

d'installació i de

_congestió

menorsi d'una

_{major proximitat}

a les grans viesdecomunicació amb larestadelmercat

_espanyol

i

europeu.

Distribució

_percentual

del

LLTLa

Barcelona

segons

professió

i

sector

econòmic

ateg

LLT_ocupatsper nts

Professionals i tècnics _{17,5 19,5 13,0}

Directrius _{3,0 3,3 2,3}

Administratius i assimilats _23,0 24,9 18,7

Venedorsicomerciants 14,6 16,1 11,4

Treballad. de larestaserv. 12,1 11,6 13,2

Treball. indústr. iconstr. _29,2 24,0 40,6

Altres _{0,6 0,5} 0,8

Total _100,- 100,-

100,-LLT _ocupatsper

.~1111;irpsid'

'side

Agricult.,

ramad. i pesca 0,3 0,1 0,7

Energia

i

_aigua

_{1,1 1,0 1,1}

Transf.min.no en.Quím. 4,0 3,9 4,3

Ind. transform. de metalls _{11,2 9,4 15,4}

Altres indust. manufactur. _{12,3 12,6} 11,5

Construcció 6,4 4,5 10,6

Comerç, hostel., rest. i_{rep. 19,4 20,7 16,8}

Tranportsi comunicacions 8,2 7,8 9,1

Inst.financ. iserv._empr. 13,4 14,8 10,5

Altres serveis _{23,6 25,2} 20,1

Total 100,- 100,-

100,-Font:Ajuntamentde Barcelona._{Departamentd'Estadística. La mobilitat per treball i estudi}a

Barcelona. 1991.

Així

_doncs,

ia un nivell

purament intuïtiu,

durant el

quin

quenni

de

referència,

el

desequilibri

entre laciutatcom allocde treball i com a

residència, augmenta.

Desdel

_punt

de vista del

mercatdetreball

_-imaginem

_que es

pugui

_segregar

completa

mentdelmercatresidencial-

_{aquest augment}

deldiferencial i

alhora dels fluxostant d'entradacomde sortidas'han

d'imputar

tantal

_procés

de deslocalització d'activitat

_productiva

_cap al'en

tom

_metropolità

-el trasllat de la

_residència,

si finalmentes

produeix,

noserà simultani al del llocdetreball-com,isobre tot,ala transformacióosubstitució

d'aquest

teixit

productiu

de caire

tradicional, manufacturer,

pernovesactivitats ambun ma

jor

component terciari,

que normalment

requereixen

mà d'obra ambuna

preparació

i uneshabilitats diferents de la que han

desplaçat,

o a

l'ocupada

fins aleshoresi _queesconstitueixen un

pol

d'atracciómolt_{fort per}adeterminats

_segments

d'edat. Les

possibilitats d'ocupació pels joves

són,

en

aquests

casos,moltsu

periors

ales dela

població

activa demésde 45-50 anys. A ban da que les reticències a

desplaçar-se

diàriamentatreballar a un altre

_municipi

- i

especialment

de l'entorn

metropolità

aBar celona- acostumena ser menors entre la

_gent

_jove.

Les dife rents estructures

demogràfiques

de la ciutat central i de la

pri

mera corona

metropolitana

afavoreixen

aquest augment

de

desplaçaments

diaris de treballadorsentreels dos àmbits i espe

72,3

Distribució delsLLTLaBarcelona segonslaresidència dels treballadors

1986 1991

27,5%

n

LLTL_{ocupatsper residents}aBarcelona

•

LLTL_{ocupatsper residents}alarestade_Catalunya

Mobilitatimercatresidencial

La_{més que}

_probable

_relacióentre

l'augment

de la mobilitat

obligada

pertreball —des de

qualsevol

municipi

de la

_regió

me

tropolitana

cap aBarcelona— i la

persistència

durant la_segona meitat dels vuitanta d'un saldo

_{migratori negatiu}

_{per la ciutat}

_és,

desde la

perspectiva

delamobilitat

_{treball-residència,}

undels

temesmésrellevants perles

implicacions

ielefectes d'ordre econòmic i socialque comporta

i, alhora,

dels menys estudiats. Que lacausa

d'aquest

_{augment de}

_{desplaçaments}

entreelmuni

cipi

deresidència iel de treball —Barcelona—

_sigui

una conse

qüència

directa d'una oferta

_d'habitatge

nou escassaicara ala ciutat enfront delseuentornide la construcció de les rondes i la millora de laxarxaviària de

l'àrea,

ésun raonament

_acceptat

per la

majoria

i

_parcialment

contrastat.Però només

_justifica

una

part

d'aquest

moviment. I més_{concretament,} només

_explicaria

l'augment

derivat

_d'aquells

_{barcelonins que, treballant} alama teixa

ciutat,

han traslladat laseva

residència,

si mésno formal ment,alarestadela

_{regió metropolitana}

entreel 1986 iel1991 i que en

_aquest

darrer_any

_segueix

treballantala ciutat. També

explicaria

un

percentatge,

_potserno

gaire

rellevant,

de

desplaça

mentsdenoresidents cap aBarcelona.

Perintentarcontrastar _aquesta

_hipòtesi

amb la informació

disponible,

hem

_relacionat,

_{pels principals municipis}

emissorsde treballadors capa

_Barcelona,

un

_seguit

de variables. El

_primer

pas ha estatseleccionar

_{aquells municipis}

_{que durant}el

_període

1986-1991 han vist augmentar sensiblement laseva

dependència

de Barcelona com adestí laboral perlaseva

_{població ocupada}

resident,

ja sigui

entermes_absoluts orelatius. AlaTaulaco rresponent s'observa

quins

són

_aquests

_municipis.

A tall d'exem

ple, l'Hospitalet,

Badalona i SantaColomade

_Gramenet,

_que en

termes_{absoluts són els que generen més}

_{desplaçaments,}

han vist augmentar notablement el nombre de persones quees

_desplacen

diàriament atreballara Barcelona.D'altres

municipis

com ara el

_Prat,

Castelldefelsi SantJoan

_Despí,

amésd'un augmenten

termes

_absoluts,

_{han vist augmentar el}

_percentatge

de

_població

ocupada

resident_{que treballa}aBarcelona.

cononti

El

_següent

pas ha estat_relacionar

_aquests

_{saldosi variacions}

amb el total de _{barcelonins que durant}

_aquest

mateix

_període

han

_emigrat

acadascun

_{d'aquests municipis}

i elnombre d'habi tatgesdenovaconstrucció acabatsen _{aquests mateixos munici}

pis

entreel₁₉₈₆i _el1990.

Tot

_plegat

ofereixunasèriederelacions i combinacions que nosóndeteminants

_però

_queaporten

algunes pistes

_perinter pretar finsa

_quin

_{punt i}on es_pot

_{parlar d'augment}

demobilitat

obligada

pertrasllatocanvi deresidència. Seria elcasde Sant

Cugat,

CastelldefelsiSantJoan

_Despí

_d'una

_banda,

_exemple

_de

municipis

escollitsperuna

tipologia d'habitatge

inexistenta Barcelona o un entornambiental diferent deldeles_grans ciu

tats i de

_{l'altra, Badalona,}

el

_Prat,

Sant

Boi,

Viladecansi

_possi

blement

_Rubí,

_municipis

onha

primat,

en laseva

elecció,

el preude

_{l'habitatge; l'Hospitalet}

_presenta unaoferta

d'habitatge

nou_{poc rellevantper}serinclosaen

aquesta

categoria.

Tot_{apunta doncs}a unacerta_{confirmació de la}

_hipòtesi

_ini

cial. Com atendència

_general,

_podríem

indicar

queamb

l'excep

ció de Sant

_Cugat

iles

_petites

i

_{mitjanes poblacions}

del Mares me,

aquesta

suburbanitzacióes

produeix

bàsicament cap als grans

municipis

del continu urbà —Barcelonèsi Baix Llobre

gat—

amb millors connexions de

_transport

_públic

amb Barcelo na.Elstrasllatsderesidència cap als

principals municipis

del Vallèssemblen més _associats acanvis delloc de treball.

Queelmercatde

_l'habitatge

i més concretament

_l'augment

deldiferencialenla relació

qualitat-preu

_que durantla_segona meitat dels vuitantas'ha

_produït

entre la ciutatcentral i elseu

entorn

_metropolità

no

sigui

l'únic factor

responsable —possible

mentnitansolsel_{més rellevant —dels augments} enels

despla

çaments

obligats

entre residència i

_treball,

_{ho confirmarien}

Evolució

_previsible

de la mobilitatresidència-treball el 1991.

En

_aquest

_apartatvolem

_plantejar

unaviadereflexió en veu

altasobre l'evolució recent delsfactors_queen

períodes

anteriors han condicionatlatendència

_expansiva

de la mobilitat pertreballentre Barcelonai àrea

metropolitana,

i si n'hanapa regut denous.Noens

plantegem

capmena de

quantificació

d'a

quests

fluxosdonat_que estractad'unareflexió basada enl'ob servació

i,

com

ja

s'ha

_exposat,

envariables

explicatives

indirectes.

Seguidament,

i demaneramolt

esquemàtica,

exposarem els

principals

factorsaconsiderari

l'impacte

_que,

previsiblement,

han

_pogut

tenir sobreelsfluxos d'entrada i sortidadela ciutat per

desplaçaments

entreresidència ifeinai

_especialment

sobre el

_superàvit

de llocs de treball existent a

Barcelona,

definitcom el saldo Llocs de treball localitzatsa Barcelonai _ocupatsperno residents - ResidentsaBarcelona

que treballen

fora.

1.

_D'ençà

el1992 lestaxes_{de creixement de}leseconomies bar celoninai delarestade la RMBno han diferit excessiva

ment.Com amoltes

pot

parlar

d'un

període

recessiumés

curtimoderataBarcelona queno_{pas al}seuentorn, alhora quela

_{incorporació}

ala fase alcistadel ciclehaestatméslen

ta.A efectes de

_l'impacte

sobre lamobilitat

obligada,

s'ha de

remarcar_que

d'ençà

elcomençament del

1994,

elmercatla boraldel'entorn

metropolità

s'hamostratmés dinàmicque elbarceloní. Eldiferencial de les taxesd'aturentreBarcelo

nai larestade la RMBs'ha escurçat

notablement,

alhora

que el nombre

d'ocupats

tambéha crescutmésal'entornme

tropolità.

Un

_major

_{dinamisme que}

s'explica

sobretot

pel

fet quelareactivació econòmica s'haconcentratbàsicamenten el sectorindustrial i alaconstrucció.

Lacombinació del

_període

recessiu del 1993 ambla

_poste

rior

_{recuperació possiblement}

hauràfrenat elfort creixement delsfluxosd'entrada

—gràcies

a unes

majors oportunitats

de collocació al'entorn

metropolità—

alhora quehaobertun nouventall

d'oportunitats

alsresidentsala ciutatdetreballar

fora. Així

doncs,

pel quadrienni

1991-1995es

_pot

_esperar un creixement moltmésmoderat del

saldo,

que enel

_període

1986-1991 haviacrescut un32 percent.

2. Elnombre deresidents

_desocupats

actualment —estiu del 1995—tantaBarcelona com alarestade laRMB éssensi blement

_superior

al del1991. D'altra

banda,

elsvolums d'o

cupació

sónlleument inferiors.Això fa_pensaren una

proba

ble disminució delnombre de

_{desplaçaments obligats}

_per treballenels dos sentits.

L'impacte

final sobreelsaldoserà semblant aldel

_punt

anterior.

Habitatges

de

nova

construcció

l'Hospitalet

de _Llobregat 811 408 1.175

Badalona 2.177 1.063 1.970

Sta. Coloma deGramenet 553 264 619

Cornellà de_Llobregat 505 256 1.407

ElPrat de

_Llobregat

957 479 918

SantBoide_Llobregat 1.005 564 1.717

Esplugues

de_Llobregat 959 391 382

Sant Adrià de Besòs 468 105 440

Cerdanyola

del Vallès 1.249 410 1.839

Sant

_Cugat

del Vallès 1.921 746 3.142

Sabadell 2.927 n.d. 5.232

Viladecans 835 213 1.808

Castelldefels 1.277 353 1.471

Terrassa 2.609 n.d. 7.160

Sant Feliu de

Llobregat

360 163 555

Sant Joan

_Despí

950 422 1.010

Rubí 977 n.d. 1.776

Gavà 831 218 884

Montcadai Reixac 220 71 677

Barcelona 12.674 5.630 12.792

Font: Elaboració_pròpiaamb dades de la Direcció Generald'ArquitecturaiHabitatge

de la Generalitat.

3. Tot_{i que}elsritmess'han reduït

_{pràcticament}

alameitaten relació ambel

_quinquenni

_{anterior si comparem}

mitjanes

anuals,

persisteig

el

_degoteig

de barcelonins —sobretot de personesenedat activa— que fixenlaseva residènciaa la

restade la RMB. Unaciutat transformadai

renovada,

amb

importants

guanysen

qualitat

devida i

equipaments

iundi ferencialde_{preus del}mercatimmobiliariambla restade

l'entorn _{que tendeix}a

reduir-se,

són

alguns

dels factors que

poden

ser aldarrere d'un més que

previsible

alentimentd'a

quests

fluxos de sortida.

En

_aquest

casésmolt arriscatavançar

quin

hauràestat

l'impacte

d'aquest procés

desuburbanització sobreels fluxos de mobilitat.La casuísticaés diversa.

Dependrà

de sisón més els_{que canvien}de_{residència per apropar-se al lloc}detreball --en

_aquest

casdisminuiriaelnombre de

viatges

però

aug mentaria el saldo—osisón mésels que, treballanta Barce

lona,

canvien de residènciaper

qüestions personals,

familiars,

demercat

immobiliari,

etc. En

_aquest

cas

augmentaria

lamo bilitati el saldo.

4.

_Augmenta

_{espectacularment}

l'oferta

d'habitatges

denova construccióals

_{principals municipis}

delarestade la

regió

metropolitana. Aquest

ésunfactor que

pot

fer augmentar

lamobilitat d'entrada i alhora el

saldo, però

possiblement

menys del que hom

podria

esperar atès que

aquest

creixe

mentdel'oferta residenciales

produeix

bàsicamentala_sego

1

ocr 13;Arccl Barcclonacconorrud2n

Distribució territorial dela inversióindustrial

registrada

en novesinstal.lacions

1987-90 1991-94

16,3% 11,9%

40 410

83,7% _88,1%

=Barcelonès NIE Resta_RegióI

Font:_Departamentd'Indústria de la Generalitat. Elaboració_pròpia.

5. L'entradaenfuncionament de les Rondesid'un

seguit

de novesinfraestructures viàriesales _comarquesdela

_RMB,

a més de

_l'ampliació

i millora delserveiales línies delsferro carrils de rodalia han

_eixamplat

notablement els límitsopera tiusde la

_regió

funcional barcelonina. Sens

_dubte,

_aquestfac

torafavoreix

_augments

de mobilitatentotsels

sentits,

amb

independència

que

augmenti

o no el nombretotal

d'ocupats.

6. Lesnoves

implantacions

industrialsid'activitat econòmicaen

general,

a la

primera

i_segonacorona

metropolitana,

especial

mentles derivadesde_{trasllats des}de_{Barcelona —SEAT}i

Maquinista

com a casosmés

_{significatius—}

han de tenirun

impacte

notable sobre la mobilitat

_obligada

tantentermes

absolutscom enel saldofinalde

_{desplaçaments}

inter-munici

pals

pertreball. En

_aquest

cashom

_pot

intuirunareducció delsaldo_—perla_{via de menys entrades}i méssortides— al hora que

l'impacte

sobre el total de

desplaçaments

noserà rellevant.

7. A

_Barcelona,

la creació denousllocs de treballa novesim

plantacions

d'ençà

els

Jocs,

s'haconcentrat bàsicamentenel

sector

_terciari,

_{ja sigui}

en_{el comerç}i ladistribucióen_gene

ral,

al'hosteleriai restauració iales activitats més

lligades

a l'oci. L'Illa

Diagonal,

Glòries,

PortVell i Vila

Olímpica

són

alguns

dels

_principals

_pols

d'activitat econòmica denova im

plantació.

Els

_segments

més

_joves

de la

_població

activa han

acaparat

la

major

part

de

l'ocupació generada.

Aquest fet,

juntament

amb la mateixa

tipologia

dels llocs de treballila

seva ubicacióen zonesde fàcil accésdes dels

municipis

de la

primera

corona,ensfan pensar en unaelevada atracció de

màd'obrano residentala ciutat. Si efectivament és

_així,

la

implantació d'aquests

nous focus d'activitat hauràafavoritun augment dela mobilitat

_obligada

i també del saldo.

8. Per

_acabar,

imolt de

_passada,

unareferènciaados fenòmens queamésd'ésserpocrellevantsentermes

_absoluts,

_previsi

blement tendeixena_{compensar-se si}

_s'agreguen

els fluxos que generen. Ensreferimala millora

_general

_{que han}

_regis

trat_la

_majoria

del

_{municipis metropolitans}

_quant adotació

d'equipaments

i

_{espais públics}

—els fa més_atractiuscom a llocs de residència— i al fenomende

_{l'autocupació,}

_{i espe} cialment l'associadaala

implantació

denoves

tecnologies

que peradeterminades activitats redueixenalmínimlane cessitatde

_{desplaçament}

_perraóde treball.

Síntesifinal.

Sensenecessitat

_d'afegir

més elementsa_aquesta

reflexió,

s'endevina difícili_arriscatdonaruna_resposta

global

a

quina

ha

estatl'evolució de lamobilitat

obligada

pertreballenelsdarrers quatreanys i sobretot avançarsiales darreries del 1995 éssu

perior

o no —en termesabsolutsi de saldo—aladel1991.En

tot cas,pensem que hi ha prou elementscom_peraventuraruna resposta

intuïtiva,

en_capcasdefinitiva. Això ho deixarem

_pel

Padró del1996.

Donat _{que els volums}

_d'ocupació

a_{la segona} meitatdel 1995

nodifereixen excessivament dels de començament del 1991 i el

quesí ésdiferentés la

major

facilitat per

desplaçar-se

entre la ciutat central ilarestade

_municipis

i tambéentre _aquestssense

haverdecreuar

_Barcelona,

és

_lògic

_{pensar que els}fluxosdemo bilitat

_obligada

_pertreball

_hagin

_augmentat

lleument enrelació

als de 1991. Elmateixes

podria

dir de l'evolució delsaldo d'en trades menys sortidesafavor de Barcelona.

Si diferenciem —comhem fetal'inici

d'aquesta

anàlisi

l'augment

de lamobilitat

_obligada

_pertreballendos_compo

nents—estructuralo

conjuntural—

l'evolució

d'ençà

el 1991

hauràestatfortament_condicionadaa

l'alça

pel

_componentes

tructural,

alhora_queel

_component

_conjuntural

haurà

_jugat

un paper de relativa contenció.En _aquest

_sentit,

les dadesque fi nalment

_s'obtinguin

de

_{l'explotació}

del Padró_del

_1996,

adife rència de les del

1991,

obeiran bàsicamenta un _comportament

Síntesi

Transports

Darrera dada Variació (°/0) Acumulat darrers Variació (%) Aeroport

Trànsit de_passatgers

- Total

(milers)

Interior _(milers) Internacional_(milers)

- Tràfic de mercaderies

(tones) 3r.tr.95 3r.tr.95 3r.tr.95 3r.tr.95 3.174 1.792 1.381 16.423 8,6 9,6 7,4 8,1 11.087 6.604 4.483 64.696 10,4 10,5 10,1 13,1 6,7 6,8 6,4 2,4

El creixement econòmic i l'atractiu de la ciutat fan quel'aeroport mantinguiunsritmes dincrement del nombre de_{passatgersque Iipermetran}batretots_{els rècords i consolidar-se per sobre dels 11 milions anuals}

quejaha assolitafinal d'estiu

6 4 2 Total internacional Mercaderies passatgers 0199411993 _{ffiac.1995/ac.1994} Port

Tràfic de mercaderies -Total

Sortides_{(milers tones)} Entrades_{(milers tones)}

-Càrrega general (milers tones) Exportacions (milers tones) Importacions (milers tones)

-Contenidors_(Teus) gen.-set. gen.-set. gen.-set. gen.-set. gen.-set. gen.-set. gen.-set. 16.863 5.912 10.951 7.030 2.704 2.515 515.506 11,7 15,1 9,9 11,0 10,9 21,3 23,7 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 15,3 33,7 7,6 23,5 29,2 19,5 20,8

Evolució enconsonància amb_l'expansióde l'activitat industrial i les necessitats_conjunturalsde matèries

primeresno_{energètiques.}Com_jaésnorma,lacàrrega general,iespecialmentla_{contenidoritzada,}va assumint _protagonismesobre el total. El_portacabarà_{l'anyper sobre dels 22 M. de}tonesde tràfic total.

Total _{Carrega general} Teus 01994/1993 •a 1995/ac. 1994

Transport públicde_passatgers

A

l

Servei urbà:

-Xarxa Metro_(milers)

-Xarxa Bus_(milers)

- FGC

(Cat.i_{Sarrià) (milers)} Servei de rodalia

- RENFE (milers) -FGC_(milers) 3r.tr.95 3r.tr.95 3r.tr.95 3r.tr.95 3r.tr.95 49.857 37.426 3.057 19.007 5.102 3,8 8,0 0,0 6,2 0,3 246.505 179.132 17.263 78.789 25.225 3,5 4,1 -1,3 6,8 0,5 -4,2 2,1 -5,0 6,5 0,0

!ii

i i i i

I

I i L'augmentde_l'ocupacióiendefinitiva de amobilitat_{obligadaper treball}esreflecteixen un_majorús del

transport, abanda d'un_augmentdels_{desplaçamentsperestudis,compres}olleure.L'augmentdel trànsit de rodalia posa de relleu el nivell de dissociacioentre_municipide residència i de treballal'entorn_{metropolità.}

i I Total servei urbà Totalservei rodalia

01993/1992 01994/1993 _eac.1995/ac. 1994

Evolució de l'activitat industrial ala

_{regió metropolitana}

saldos 30 20 10 0 -10

20

pl

-Producció Vendes Vendes Preus Estocs de interiors exteriors de venda _prod.elab. lr.semestre93 MIll lrsemestre94 lr.semestre95

L'evolució de l'activitateconòmica de Barcelona durant eltercertrimestre de 1995.

Enla líniahabitual

_d'incorporar

de forma

_gradual

isense es tridències canvis constantsenla

presentació

itractament_{de les}

dades, presentem

un nouformat del que fins el número passat fouel_Quadredesíntesi.Elcanvi obeeixa unintent de fermés atractiusi_{entenedors els}

_continguts,

_{alhora que}

_aquests

s'am

plien

ambun

important

_suport

_gràfic

_que, amés

d'alleugerir

Turisme,

consum

i preus

Darrera dada dis Variació (%) Acumulat darrers Variació (%) 1 1 Consum -Matriculació

Electricitat d'ús cial.-ind._(Gwh) 3r.tr.95 863 _-1,7 3.276 0,5 -0,2

Electricitat d'ús domèstic_(Gwh) 3r.tr.95 359 _2,0 1.545 1,3 -1,7

Gas canalitzat_{(milions tèrmies)} 3r.tr.95 381 0,4 2.420 _{-6,7 -2,9} Matriculació de turismes

Matriculació de vehicles_(prov.)

2n.tr.95 3r.tr.95 6.350 30.044 -39,2 -18,7 34.181 151.003 -12,2 4,8

711

12,1

Elconsumd'electricitatpera usoscomercials i industrials reflecteixparcialmentel creixementeconómic,ja que els factorsclimàtics -més evidentsenelconsumdomèstic ienel gas-pressionenala baixa. Les

matriculacions,encomparació amb el 1994en_{ple pla}Renove iara,un_copacabat,disminueixen.

14 12 10 8 6

"S•

2 -2 -4

Electricitat a Vehicles

cial.-ind. (prov.)

1994/1993 •ac.1995/ac.1994

Visitants i_{pernoctacions}hoteleres

-Total_{pernoctacions (milers)}

Visitants segons motiu de la visita(milers) -Negocis (milers)

-Turisme_(milers)

- Fires iCongressos (milers) - Altres (milers) jul.-ago.95 jul.-ago.95 jul.-ago.95 jul.-ago.95 jul.-ago.95 jul.-ago.95 1.015 548 151 271 1 126 31,4 21,2 17,2 61,9 -91,6 -16,2 5.346 2.970 1.345 832 398 395 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 10,5 8,5 -13,5 11,8 -50,3 96,6

--Continua_augmentantel nombre de visitans aBarcelona. La consolidació del creixement econòmic dels

païsosde_procedènciadels visitants i la_vigènciad'uns preus moltcompetitiusestradueixenenun_augment delsvisitants,tantper motiusprofessionalscomturístics.

9

Pentoctacions Visitants Vsitantspernegoci

El1994/1993 eiac.19951ac.1994

I.P.C.

Barcelona_{(prov.) (%)}

Catalunya (%) Espanya (%) U.E._(%) gen.-set. gen.-set. gen.-set. gen.-ago. 3,3 3,4 3,5 2,2 4,2 4,3 4,4 3,1 4,2 4,1 4,3 3,1

El bon_comportamentdels preus durant l'estiupermetensermésoptimistesqueaprincipi d'any.Hijuga a favor la_competènciaperdespertarelconsuminterior,l'assimilació_d'algunespuges del1994,iunaparitatde lapessetaestabilitzada._Tanmateix,el diferencial amb la_mitjanaeuropeaesmanté.

Barcelona(prov.) Catalunya Espanya 1:1des. 1994 illset 1995

Una

_primera

observació

_global

delsistema d'indicadors d'acti vitat econòmicaens

_permet

contrastar allò que

d'alguna

manera

és

_força

evident iés_queestemimmersosen una

conjuntura

francament

_positiva.

Pràcticamenttotes les dades -els

gràfics

són molt útils en

_aquesta

primera apreciació-

presenten

uns re sultats molt

positius,

tantenels darrers mesos comal

llarg

de

l'any.

Aquesta

evolució de l'acumulat anualens

_permet

_esperar unsresultats

globalment positius

per l'economia de Barcelona i Pentorn

metropolità pel conjunt

de

l'any.

L'exportació

de

_productes

industrials continuasent undels

_prin

cipals

motorsdelcreixement econòmicdel'àrea deBarcelona.

Pel que faal'activitat industrial de la

regió metropolitana,

els resultats de les

_enquestes

de

_conjuntura

_apunten

a un manteni

ment_delatendència

expansiva

iniciadaa

mitjan

del

1993,

toti quees_començaaentreveureuna

significativa

desacceleració dels ritmes de creixement dela

_producció

i vendes interiors. Si ensfixemen

l'agregat

del

primer

semestrehom observalaim

portància

de les

_exportacions

a l'horademanteniruns nivells de

producció

a

_l'alça,

mentre _{que el creixement dels preus} deven dano es veuafectat per l'esmentada desacceleració.

Aquesta

evolució dels preus

-parcialment justificada

per l'encariment de matèries

primeres-

pot

acabar afectant el nivell de

competi

tivitat delsnostres

_productes

iser un llast

important

a

mitjà

ter

Mercat de treball

Darrera dada Ocupació Residents actius Residents_ocupats Contractacions_registrades

30set.95 734.993 30set.95 656.164 3r.tr.95 104.783 0,1 1,7 41,3 399.443

—411

— 0,3 -0,3 33,8 16,7

Enun marcde_poblacióactiva_{forçaestable,}el creixementeconòmic_comportaun_augmentde_l'ocupació,tot ique el gran nombre de contractacions_podriafer pensaren un_augmentmés elevat. Un_{símptoma,doncs,}de lacurtadurada delscontractesi de l'elevada rotacióenels llocs de treball.

-20 30 Contractacions 1993/1992 1994/1993

_J

ac.1995/ac.1994 Atur_registrat

Totalaturats_registrats

Atur masculí Atur femení

Atur_{juvenil (16-24 anys)} Aturatssense_ocupacióanterior

30set.95 30set.95 30set.95 30set.95 30set.95

78.829 40.001 38.828 13.747 6.779 -11,3 -12,9 -9,7 -21,5 0,1 — — — — — — — — — 0,7 2,0 -0,7 -8,8 26,9

ml

S'accelera la disminució de l'aturentotsels_segmentsde_població,enespecialel_juvenil,abase decontractes

de duració molt limitada. El_majorcreixement econòmicenla indústria ien_{la construcció que}enels serveis ésunade lesraons_{per les que la disminució de l'atur ha}estatmés elevadaen_{el col.lectiumasculí que}no en

el femení.

Total Masculí Femeni Juvenil

Odes.1994/des.1993 _eiset. 1995/set.1994

Taxes d'atur_{registrat (%)}

18 Barcelona

Província

Catalunya Espanya

30set.95 30set.95 30set.95 30set.95

10,7 11,9 11,1 15,4 — — — — — — — — — — — — 11,80) 13,20) 12,6(1) 16,5(1)

I

I

L'augmentde_{l'ocupaciópermet}unadisminució_generaftzada de lestaxesd'aturatotsels àmbits. A 1entorn

de_Barcelona,la disminucióes veu_{afavorida per}un_majorcreixement de lataxad'activitat. Els diferencials

entrela ciutat central i larestad'àmbits,encara_quelleument,tendeixenareduir-se. (1)_{Taxes referidesa31-des-1994.}

Barcelona Província Catalunya Espanya

Odes.1994 elset.1995

Un_{altre dels motors,}

_especialment

de

_{portes endins,}

enels que s'ha recolzatel dinamisme del'economia durant la

_primera

meitat del 1995 ha estati ésencaraelde la

_{Construcció,}

_espe cialment el subsector residencial.A

_l'empara

d'un Pla Qua driennal de

_l'Habitatge

_{que arriba}alseufinal amb totsels ob

jectius àmpliament

coberts,

i

aprofitant

la millora de les

expectatives econòmiques

i

_l'augment

de les rendes familiars via uns

_majors

nivells

_d'ocupació,

els promotors s'han abocat_{a una}

producció

de sostre_residencial

_{desconeguda d'ençà}

_laconstruc

ció de les viles

olímpiques.

Aixòha _estat,a

més,

coincidenten el

_temps

ambunasensibleretallada del preu del dineri unami llora de les condicions

_imperants

en el_segment decrèdits

hipo

tecaris del sistema bancari.

L'augment

de l'oferta

_d'habitatge

nou_que

_s'espera

_queesfaci efectivaal

_llarg

del 1996no és cap

garantia

d'una

_major

contenció_{dels preus de venda.}

El moderat repunta

l'alça

dels preus de vendade

_primera

mà

enelmercatimmobiliari residencial detectat al

_llarg

_del

_primer

semestre del1995_obeeix en

_primera

instància a una

major

ofer

tade

_promocions

lliures i

_d'estànding

_{elevat que han fet} aug

mentar_{el preu}

_mitjà.

Un_segonfactora

valorar,

especialment

_en

elmercatde_segona

_mà,

és la

_major

_pressió

de la demandai la substancial millorade les condicions financeres d'accésa unha