• No se han encontrado resultados

Barcelona economia. Núm. 26 (1995)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Barcelona economia. Núm. 26 (1995)"

Copied!
104
0
0

Texto completo

(1)

Barcelona

economia

Indicadors

econòmics

de Barcelona

Tercer trimestre 1995

Núm. 26

Ajuntament

de Barcelona

(2)

Ajuntament

de Barcelona Primer Tinent d'Alcalde

JoanClosiMatheu

Gerent

Delegat

d'Economia i

Empreses

RamonSerói Esteve

Equip

de Redaccióde Barcelona.Economia XavierGüelliFerrer,Director.

MaríaJesús CalvoNufw,

Cap

de Redacció. LluísHansen i Fors

ConselldeRedacció

Manuel Ludevid.

Ajuntament

de Barcelona.

Ernest

Maragall. Regidor. Ajuntament

de Barcelona.

JoanMolina. Gerent

Delegat

de Patrimoni.

Ajuntament

de Barcelona.

Guillem Sánchez.Director

Adjunt

de la Gerència de Serveis Centrals.

Ajuntament

de Barcelona. Ramon Seró. Gerent

Delegat

d'Economia iEmpreses.

Ajuntament

de Barcelona.

Pilar Solans. Directora de

Finançament. Ajuntament

de Barcelona. Jordi

Villarroya. Ajuntament

de Barcelona.

Consell Assessor

Jordi Canals. Secretari General. IESE.

Jaume García. Vice-Rector d'EconomiaiServeis. UniversitatPompeu Fabra. JosepMunné. President.Portde Barcelona.

Joaquimde Nadal.

Regidor. Ajuntament

de Barcelona.

Martí Parellada. Estudis de Formació Continuada. Universitat de Barcelona. Carles Ponsa.

Delegat Especial

de l'Estat. Consorci de la ZonaFranca. Francesc Raventós. Conseller

Delegat.

Catalanad'Iniciatives,S.A.

Francesc Santacana. Coordinador General. Pla

Estratègic

Barcelona 2000. Antoni Santiburcio.

Regidor. Ajuntament

de Barcelona.

Robert Tomabell.

Degà.

ESADE.

Joan Trullén.Departamentd'Economia

Aplicada.

Universitat Autònoma de Barcelona. JosepMa.Vegara.

Regidor. Ajuntament

de Barcelona.

BARCELONA ECONOMIA posaadisposiciódelsseuslectorsunnúmero de telèfon(el4027238) iunde fax (el402 2725)per atendrequalsevol consultaocomentari referits alscontingutsque hi apareixen.

Agraïmla informació i la coIlaboracióprestadespertoteslesentitats, organismes i empreses citadescom afonts informatives i moltespecialmenta:

Ajuntamentde Barcelona: Departamentd'Estadística;Direcció de Serveis de Control del'Edificació;UnitatOperativadeNeteja; Departamentd'Estudis

Fiscals;Regidoriade Promoció Econòmica iOcupació.

Generalitat deCatalunya: Departamentd'Indústria;Direcció General

d'Ocupació;Direcció Generald'ArquitecturaiHabitatge;Institut d'Estadística deCatalunya;Ferrocarrils de la Generalitat deCatalunya.

GerènciaDelegadad'Economia iEmpreses. Direcció de Promoció Econòmica Barcelona Economia

Indicadors econòmics de Barcelona Núm. 26. Tercer trimestre 1995 Novembre 1995

(3)

Barcelona

economia

Índex

Presentació

5

Monografia

Lamobilitat

obligada

pertreballa Barcelona.

Factors

explicatius

7

Indicadors econòmics

O. Síntesi 17

I. Indústria 23

Evolució de l'activitat industrial 25

11. Finances 39

Sistema bancari 41

Mercat de Valors 44

Mercatde Futurs Financers 45

III.

Consum,

comerçi preus 47

Evolució delparc de vehicles 49

Consum d'electricitat 50

Consum de gasos 51

Escombraries domiciliàries 52

Fira de Barcelona 53

Preusdeconsum 54

IV.

Transports,

comunicacionsi turisme 55

Tràfic de mercaderies

pel port

57

Movimenta

l'aeroport

de Barcelona i als

principals

de l'Estat

espanyol

60

Transport públic

urbài de rodalia 62 Utilització iestructurade laxarxatelefònica 64

Activitat turística 65

V. Mercat immobiliari 71

Consum de ciment 73

Construcció

d'habitatges

74

Llicències d'obres 78

Preus almercatimmobiliari:

habitatges

i

places

d'aparcament

80

Preus devendadels

habitatges

nous ala

regió

metropolitana

de Barcelona 87

VI.

Ocupació

89

Mercat de treball 91

VII. Població 97

(4)
(5)

Presentació

BARCELONA ECONOMIAiniciaamb aquestnúmero una nova etapa—latercera— ambla mateixavoluntat de servei

públic

que l'hacaracteritzat desdesempre. Voluntatqueesconcreta

molts lectorsensón testimonis—en unatradició d'atendre

les consultesocomentarisdelsnostreslectors sobre elscontin

guts

d'aquesta publicació.

Que

ningú esperi

canvis radicalsani

vell de temàticani

d'enfocament,

llevat d'una

major

atencióper la realitat

metropolitana

que, d'altra

banda,

semprehi haestat

present.

En

l'aspecte

formalquen'hi

hauran, però

lanostra

ideaés

d'incorporar-los

de forma

gradual.

Atall

d'exemple

d'aquesta política

d'adaptació

i milloracons tant, aquestnúmero

incorpora

unanovetatque creiemconve nient destacar. Estractadelnou

disseny

i

continguts

detotel

capítol

de Síntesi. Amb la introducciód'un

major suport

gràfic

i més informació de caire contextual esperemfer-lo mésaccesible i atractiu.

En

aquest

número 26 presentem els resultatsde latradicional bateria d'indicadors de

conjuntura

econòmica referitsaBarcelo naien

alguns

casos ala

regió metropolitana,

corresponentsal segonitercertrimestres de 1995. En

l'apartat

de

monografies

s'inclouuntreball sobre la mobilitat

obligada

per

treball,

un

tema de caire estructural

especialment

rellevant per entendre la

realitatdelque sovints'anomena la ciutatreal.

Sien elnúmero anterior es va

publicar

una

monografia

enla

qual

esfeiaunareflexiósobre l'evolució econòmica de la ciutat

i laseva transformaciódel1987 finsa

principi

del 1995—sense

explicitar-ho,

era una manerade

cloure,

des

d'aquesta publica

ció,

una

primera època

marcadaper la transformació de la ciu

tat amb l'excusa delsJocsi

l'esforç

posterior

de

promoció

eco nòmica internacional— la

monografia d'aquest

número,

que inicia una nova

etapa,

té tambéunalectura simbòlica.

LaBarcelona actual és

força

mésquelaciutat administrativa. En termesdemercatde

treball, d'estudi,

de

lleure,

de compres, de serveis

personals,

etc.Ides

d'aquestes pàgines

s'ha

procurat

reflectir sempre que ha estat

possible

aquesta

especial

dicoto

mia. Les inversionsen infraestructures

viàries,

l'ampliació

i la millora dels serveis

públics

de

transport,

la

implantació

denoves zonesresidencials i d'activitat econòmica al'entorn

metropolità,

són actuacionsque al

llarg

dels darrers anys hananat

permeabi

litzant i consolidantun

espai

més

ampli

d'interrelació.

Lamobilitat

obligada

per treballa Barcelona.Factors

explica

tiusésel títoldeltema

monogràfic.

Sota aquest

títol,

d'altra

banda

força

explícit,

s'ha

desenvolupat

unareflexió intuïtiva dels

principals

factorsque condicionen la mobilitat

obligada

per treballaBarcelona.A

partir

d'una succinta referènciaal'evolu ció

d'aquesta magnitud

enel

període

1986-1991,

el

principal

in terès

d'aquest

articlerau en l'exercici de

plantejar-se quina

pot

haverestatl'evolució dels fluxosde mobilitat pertreball

d'ençà

el

1991,

a

partir

de l'evolució de la

majoria

dels factors que l'ex

pliquen.

Un altretemaadestacar en

aquest

número ésel dels preus dels

habitatges

i

places d'aparcament

aBarcelona. Amb la

parti

cularitatque

aquesta

informacióescontextualitza ambladels preus

d'habitatges

nousd'unamostradels

principals municipis

de la

regió metropolitana.

En

definitiva,

unavisiómés

completa

delmercatimmobiliari de referència perala

població

de Barce

lona i laseva àrea d'influència.

Pel que fa alsresultatsdels indicadors econòmics referitsa l'estiu de

1995,

esconfirma la consistència i larelativa

generalit

zació del

procés

de creixementencetatales acaballes del 1993 i

principi

de 1994. En tot cas,esdetecta unacertadesacceleració

enles taxesdecreixement

d'algunes

variablesque es

podria

in terpretarcom un

primer símptoma

decanvidefase: d'unafase decreixementaccelerat—taxessuccesivamentméselevadestri

mestreatrimestre— a unade creixement

sostingut,

amb taxes

decreixement

positives

però

sense unatendència clarament de finidania

l'alça

niala baixa.

Aquest

seriaelcasdels nivells d'activitat d'una bona

part

del teixit industrial de l'àreadeBarcelona itambé

d'algunes

bran ques delsector constructor.Dossectorsqueenels darrers dos anys han

registrat

taxesde creixement notablement

elevades,

aprofitant

la

disponibilitat

de

capacitat

i

equipament productiu

ociós.

AbandadelTurisme i activitats directament relacionades

—hosteleria, restauració, transport

de

passatgers, agències

de

viatges,

lleure,

etc.—, que han viscutunamolt bona

temporada,

larestadel Terciari ha

tingut

unaevolució

força dispar

anivell de

subsectors,

enfunció tantdelseu

lligam

amb larestad'activi tats

productives

—transports,

serveis

financers,

serveisalesem preses,etc.—comdel grau d'atomització i saturació de

l'oferta,

com

podria

serelcasdelcomerç.

Globalment,

la valoracióés

positiva

iresfa pensarque

aquesta

tendència

expansiva hagi

to cat sostre.

En

definitiva,

estemales

portes

detancarundels millors anysentermesde creixement econòmic

d'ençà

el 1990

pel

que

faaBarcelona i

regió metropolitana,

comparable quant

ataxes

decreixement als exercicis immediatament anteriorsal 1992. Lespoques variables que desentonenen

aquesta

comparació

s'haurien de buscarenelmercatde

treball,

donat que si bé

s'han recuperat unsnivells

d'ocupació

semblants als de final del

1991,

la

desocupació registrada

entreels residents és encara lleument

superior,

com a

conseqüència

d'un augment de la po blació activa.Entotcas, l'evolució de les contractacions laborals

(6)
(7)

Monografia

La

mobilitat

obligada

per treball

a

Barcelona.

Factors

explicatius

(8)
(9)

La mobilitat

obligada

per treball

a

Barcelona.

Factors

explicatius

Arrandeladifusióperpart del

Departament

d'Estadística

d'aquest Ajuntament

i de laMancomunitat de

Municipis

de l'AMBde lesdadesde mobilitat

obligada

per treballiestudia Barcelona i àmbits

metropolitans (AMB

i

RMB) obtingudes

de

l'explotació

del Cens de Població del 1991queha fet l'Institut d'Estadística de

Catalunya,

hem considerat interessant feruna reflexióen veualta sobre aquestes dades i dels resultats que s'obtenen de laseva

comparació

ambles corresponentsal Padró del

1986,

imolt

especialment

dels

principals

factors

explicatius

d'aquest

fenomen cada copmésrellevanta l'àmbit delaciutat real.

Noes

pot

aspirar

aentendre les

dinàmiques

quemouenles ciu

tats

contemporànies

sense conèixerelfenomen delamobilitat

generada

entrela ciutatcentral i elseuentom. Amb l'anàlisi

que

aquí

es

planteja

pretenem apropar-nos i apropar als lectors interessatsen aquests temes, els diferents factors que

expliquen

la creixent mobilitat

obligada

al'àrea

metropolitana

deBarcelo na.

Aquesta

reflexióen veu

alta,

lacentraremexclusivament en les dades de

desplaçaments

generats per

treball,

i bàsicament

entre Barcelona i la

primera

i segonacorones

metropolitanes.

Pensem que l'evolució de la mobilitat

obligada

per treball—en

tesanoméscomels

desplaçaments

entre residència i lloc detre

ball— ésunbonindicador de la

progressiva

transformació dels

lligams

entre la ciutat i elseuentorn

metropolità.

Deslocalitza

ció industriali

terciarització,

i canvis de residènciaentre munici

pis

de l'àrea

metropolitana

afavorits per lesnovesinfraestructu resila diversitat de l'oferta

immobiliària,

són

alguns

dels

principals

factors que

expliquen

aquesta transformació delcon cepte tradicional de ciutat i en

conseqüència,

unapart moltre llevant de

l'augment

de lamobilitat

obligada.

Durantlasegona meitat dels anys vuitanta l'economia catala

na va

registrar

unnotable

procés expansiu,

que aBarcelonaes va

allargar

fins benentratel1992. Al'ombra de la fita històrica

dels Jocs

Olímpics

la ciutatva

emprendre

unanotable transfor

mació,

àmpliament

reconeguda

i valoradaa

posteriori

en

aquells

aspectes

més visibles

—urbanístics,

d'infraestructures i

equipa

ments,etc. Altres fets menys

immediats,

però

tantomés

impor

tants, han

passat

relativament

desapercebuts

entractar-sede

processos de

llarg

abast.La ciutat ha canviat de dimensióis'ha consolidat definitivamentcom a

metròpoli.

La

població,

amb el seumoviment

diàri,

confirma la realitat i la validesa

d'aquest

noumodel de ciutat.

D'altra

banda,

i per tal d'acostarenel

temps aquesta

anàlisi —la Barcelona del 1995és

força

diferentenmolts aspectes de la del 1991—enshemaventurataesbossar

algunes

de les grans lí nies que, segons elnostre parer,

poden

haver condicionat els

fluxos de

desplaçaments

per treballentre els diferents àmbits

metropolitans

d'ençà

el 1991.

}

La mobilitatresidència-treball aBarcelona segons

elCensdel 1991

Segons

les darreres dades

censals,

iassumint les

possibles

mancancesi biaixos derivats del

procés d'obtenció,

aBarcelona hi havia

localitzats,

acomençament del

1991,

més de 761.000 llocsdetreball enfront d'una

població ocupada

de

gairebé

624.000 persones. El resultatésun

superàvit

d'aproximadament

137.000 llocs de treball.

Contràriament,

al

conjunt

de

municipis

dela

primera

corona

metropolitana

—AMBsenseBarcelona la diferènciaentre llocs de treball localitzatsiresidents

ocupats

és

àmpliament

favorable aaquests,ambun dèficit d'uns 120.000 llocs de treball.

L'estigma

de ciutat-dormitori que arrosseguen

algunes

deles

principals poblacions

del'àrea

metropolitana

uncomponent estructuralque noés fàcild'esborrar. Ho posa de relleuelfet que,

malgrat

que durantel

quinquenni

1986-1991 de creixement econòmic s'hi han generatmésllocs de treballquea la segonacoronai ambunesvariacions relativesmolt

superior

a les de

Barcelona,

eldèficitdellocs de treballenfunció delapo blació

ocupada

resident s'haaccentuat.Aixóésaixí

perquè

l'augment

entermesabsoluts de la

població

ocupada

haestat

superior

al del nombre de llocs de treball. Evolució quenoés alinea al fet que

aproximadament

unatercerapart dels que han

emigrat

deBarcelona enels darrers anys s'han instal•latalares

tade l'AMB.

Amb

aquestes

poques

dades,

ales que

podríem afegir

dema neraillustrativa que

pràcticament

la meitat de la

població

ocu

pada

de

municipis

com ara

l'Hospitalet

de

Llobregat,

Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs treballenaBarce

lona,

ja

esfa

palesa

la forta

interdependència

entrela ciutat

central i els

municipis

dela

primera

coronai

especialment

els del Barcelonès. Al

conjunt

de la segona corona—RMB sense

AMB— larelació entrellocs de treballi

població ocupada

és

força

més

equilibrada,

tot i presentaruncreixent dèficit de llocs detreball.

Aquesta

seria,

a granstrets, la

foto fixa

de la situació delmer

catde treballal'àrea de Barcelonaacomençament del 1991 i segons les dades del Cens. Si les comparem amb les mateixes dades del 1986 observarem que,enaquests cinc anys, tantel nombre de llocs detreball localitzatsala ciutatcomel nombre de residents

ocupats

vanaugmentar a unestaxes anualsacumu latives al voltant del

3,6

per cent, amb uncreixement lleument

superior

en elcasdels llocs de treball. Recordem que fouun

(10)

Població

activa,

ocupada

i llocs de treball localitzats. 1986-1991

Barcelona AMB-Barcelona

AMB

RMB-AMB

RMB

atalunya

680.930 527.503 1.208.433 435.450 1.643.883

11.806

526.671 631.357 104.686 722.870 623.930 761.165 137.235

372.036 264.042 -107.994 604.111 500.712 380.980 -119.732

898.707 895.399 -3.308 1.326.981 1.124.642 1.142.145 17.503

344.356 343.637 -719 540.142 455.163 445.242 -9.921

1.243.063 1.239.036 -4.027 1.867.123 1.579.805 1.587.387 7.582

1.818.849

affiliáriaik-63"

2.628.387 2.255.430 2.246.545 -8.885

Notes: POR: Poblacióocupadaresident. AMB: Els 32municipisde l'E.M. de Medi Ambient. LLTL: Llocs de treball localitzats. RMB: Les 7 comarques del PTM de Barcelona. LLTL-POR:Diferència,positivaonegativa,entrellocs de treball localitzats ipoblació ocupadaresident.

Font: Mancomunitat deMunicipisde l'A.M.B.Dinàmiques metropolitanesal'Àreai laRegióde Barcelona. Elaboraciópròpia.

L'evolució

d'aquestes

variablesales duescorones

metropoli

tanesescaracteritza perunesintensitats de creixement

força

més altes que lesde

Barcelona,

com a

conseqüència

d'un

major

potencial

de creixement

gràcies

a unabase

poblacional

més

jove

ien

expansió

ia una

àmplia disponibilitat d'espai

físic

apte

i ben comunicat pera crear nouteixit

productiu.

Així,

al

conjunt

dela

primera

corona,el nombre deresidents ocupatsentreel 1986i

el 1991 creix a unataxa

superior

al cinc percenti el nombre de llocs de treball localitzatshofaa un ritme del

7,6

percent. En el casde la segonacorona

metropolitana

lestaxesde creixement essituarenentreel

5,7

iel

5,3

percent

respectivament.

Endefinitiva noésmés queuna

conseqüència

òbvia- el

procés

de creixement econòmic de l'àrea de

Barcelona,

mesurat

entermesde llocs de treballcreatsenel

quinquenni

1986-1991,

haestat

proporcionalment

mésintensal'entorn

metropolità

que

nopasala

ciutat;

ara

bé,

entermesabsoluts

l'assignació

entre els tresàmbitsésclarament favorableaBarcelona. Sense que

hom

pugui parlar

de desconcentració de l'activitat

productiva,

sí que s'hauriade

parlar

de consolidació d'un

procés

de descentra lització d'activitat econòmica capal'entorn

metropolità

iespe cialment als

municipis

dela

primera

corona. Procés

acompanyat

d'uninevitable

degoteig,

molt menys rellevantentermesper

centuals,

demàd'obra.

És evident,

però,

queelsaldoentre llocsde treball localitzats i residents

ocupats

en un

municipi

o

àrea,

no éssuficient perex

plicar

el total de

desplaçaments

generats

per treball inter-àm bits. Enel casde

Barcelona,

per

exemple,

amb un

superàvit

de

137.000 llocsdetreball

l'any 1991,

hi haviauns240.000no resi dents treballantala

ciutat,

70.000 mésque cinc anys abans:un creixementdel'ordre del 40 per cent, molt

superior

al

registrat

pels

llocs de treball

ocupats

per

residents,

especialment

enter

mesrelatius.

De lesdades

avançades

fins ara,i tractades endetall ales tau les

corresponents,

se'ndedueixencom amínim dues idees im mediates i

generals

quehan de servirdemarcdel'anàlisi que

pretenem.

Una

primera

idea aretenir seria quedurantel

quin

quenni

de creixement econòmic dels anys vuitanta

augmenta

el

superàvit

entre llocsde treball i residents

ocupats

ala ciutat

central,

alhora que creixencaramés

espectacularment

la mobili

tat

obligada

per treballentreBarcelona i l'entorn

metropolità

en ambdós sentits. Lasegona,i ésuna

conseqüència

delfet

anterior,

seria queelslímits reals delmercatde treball deBar

celona,

entèscom

aquella

àreaque tendeixa unadotació

equili

brada entre residents

ocupats

illocs de

treball,

ha

superat

ja

el

perímetre

extern de la

primera

corona

metropolitana.

Factors

explicatius

de

l'augment

de lamobilitat residència-treballentre el 1986 i el 1991.

Si bélacreació de llocs de treballaBarcelona durantelpe ríode estudiat és molt

significativa, especialment

entermesab

soluts amb unsaldo final de

gairebé

130.000 noves

col.locacions,

no ésmenys certque, entermesde pes

relatiu,

el creixement foumoltmés

espectacular

a larestadela

regió metropolitana

i

especialment

ala

primera

corona,que, ambunsaldonetde

quasi

117.000nous llocs de

treball,

ha mésque doblat el ritme de creixement de la ciutat central. Un fet

lògic

i

previsible

donat el diferent

potencial

de creixementi grau de

congestió

entre

Barcelona i l'entorn

metropolità.

Tampoc

és

menyspreable

l'e fecte que sobre

aquesta

creació denousllocs detreball ha tin

gut l'esforç

desenvolupat

durant

aquest

període

per superar el dèficit crònic

d'equipaments

i serveis de

primera

necessitat que

patien

la

majoria

de

municipis

de l'àrea

metropolitana.

Tantomés

significatiu

que els saldos absoluts entre ocupats i

llocs de

treball,

és

l'augment

del nombre de

desplaçaments

obli

gats

entreresidència i treball que,com a

conseqüència

directa

d'aquest

creixement de l'activitat econòmicaarreudel

país,

a més d'altres

factors,

tendeixaconsolidar-se com unacaracterís tica estructural del'àrea deBarcelona i absolutament determi

(11)

Principals municipis d'origen

de la

població

ocupada

a

Barcelona')

Barcelona

l'Hospitalet

de Llobr. Badalona

Sta.Coloma de Gram. Cornellà de

Llobregat

El Pratde

Llobregat

SantBoi de

Llobregat

Esplugues

de

Llobreg.

SantAdrià deBesòs

Cerdanyola

del Vallès Sant

Cugat

del Vallès Sabadell

Viladecans Castelldefels

Terrassa

St. Feliu de

Llobregat

Sant JoanDespí Rubí

Gavà

Montcada i Reixac

456.140 87,3 521.129

40.519 52,3 49.895

20.357 35,2 26.290

18.953 55,6 23.154

7.870 33,7 10.441

5.571 32,2 7.857

5.490 28,0 7.809

5.934 42,1 7.477

4.552 55,5 5.998

4.786 33,2 5.666

3.887 34,7 5.515

n.d. 4.384

2.617 23,1 4.156

2.038 26,3 3.384

n.d. 3.197

2.478 23,4 3.073

1.711 25,6 2.707

n.d. 2.576

1.663 20,0 2.535

1.847 27,4 2.521

83,5 49,6 35,7 50,3 33,9 34,8 29,0 40,8 52,9 27,4 35,1 6,4 24,3 28,1 5,8 22,6 27,7 13,6 20,7 26,9

(1) Municipisquel'any1991 tenien més de 2.500 residents treballantaBarcelona.

(A) Percentatgede població ocupadaresidentacadamunicipique treballaaBarcelona. Font:Ajuntamentde Barcelona.Departamentd'Estadística. La mobilitat per treball i estudia

Barcelona. 1991. CMB. Mobilitatobligada.1986. Elaboraciópròpia.

Abans d'abordarl'anàlisidels factors

explicatius

idecisoris de

l'augment

delamobilitat

inter-municipal

enel

període

de refe

rència,

caldria matisar

l'impacte

que sobre aquesta tendència natural

d'expansió

dels límits delaciutatreal hiha

jugat

unfe nomenpurament aleatoricomésl'elecció dels moments

tempo

rals dereferència i el fet que la situació econòmica i laboral dels dosmoments

sigui

notablement diferent.La

importància

d'a

quest

fetens

portaria

a considerar

l'augment

demobilitatentre

el 1986 i el 1991comlasumade dos

components;

un decaire

estructural,

alimentat bàsicament

pels

canvisde residència i per la deslocalització-transformació del teixit

productiu,

i unsegon induïtper ladiferent

conjuntura

econòmica.

En elcasdeBarcelona i

pel

període

que ensocupa,

l'augment

imputable

al component

conjuntural

ha pesat, creiemque de forma

determinant,

sobre la variació total.Elsdos

períodes

de referència

-padró

del 1986 icens del1991- corresponena dos

moments extremsdel cicle econòmic.Mentre que

l'any

1986 l'e conomia barcelonina i catalanatot

just

començavaasortir d'un

llarg

període

de crisi

-especialment

intensaentermesde teixit

empresarial

i llocs de treballdestruïts als sectorsfabrils deBar

celona iàrea

metropolitana- l'any

1991 la situació econòmica era

pràcticament

la

inversa;

érem al final d'un

quinquenni

de fort creixement

i,

enelcasde

Barcelona,

alarectafinal de la

preparació

de laciutat

pels

Jocs. Enconcret,s'estancomparant dues

conjuntures econòmiques

ben

diferents,

separades

per més desetpunts

percentuals

de taxad'atur aBarcelona i

algun

més a larestade la

regió metropolitana.

Entermes

absoluts,

elnom brede residents

ocupats

hauria

augmentat

en uns

226.000,

un

25,1

percentencincanys, al'àmbit de Barcelona i latrentena

de

municipis

dela

primera

corona

metropolitana.

Estructura

ocupacional

delsqueresideixen i treballenaBarcelona

(%)0

Treballadors industrials

Hosteleria i altres serveis

Comerçi venedors

Administratius

Directius

Professionals

5 10 15 20 75

111

•1991 El 1986

Deixant debanda elcreixement acumulat de l'economiacom a

primera

causadirecta de

l'augment

de la mobilitat

obligada

per treballal'àrea de

Barcelona,

delarestade factors

explica

tiusenscentraremenels dosque, d'entre els queconformen el componentestructural del canvi enel volum dela

mobilitat,

apareixen

com amés

rellevants;

unseria el

procés

de deslocalit zaciói transformació-terciarització de l'estructura

productiva

de la ciutati

l'altre,

la

persistència

d'un saldo

migratori negatiu

bà sicamentperuncanvi de residència cap a l'entorn

metropolità.

En

definitiva,

entenemque

l'augment

de la mobilitat

obligada

entrela residènciai el lloc de treball

l'any

1991 enrelació amb el 1986enelcasdeBarcelonaesdeu bàsicamentala combina ció

d'aquests

dosfactors

juntament

amb

l'expansió

ila millora de les infraestructures viàriesi de serveis ferroviarisqueconnec

tenla ciutat central amb la restadel'àrea

metropolitana.

Mobilitati teixit

productiu

Undels elements

característiques

de la forta

expansió

del'e conomiadel'àrea de Barcelona durantlasegona meitat dels vuitanta fou el

procés

de modernitzaciói transformació del tei xit

productiu.

Un

procés

de

llarg

abastquevapassari passaper la

incorporació

de noussistemes

productius

i

tecnologies

ila substitucióo

desplaçament

d'activitatsi llocs de treballambun granpesi tradicióala ciutat. Laterciarització delabase pro

ductiva,

entesa com aevolució

progressiva

més que substitució d'activitats industrials manufactureres per activitats

pròpiament

(12)

•1iiuhiliiai NiiIa per ti-d)all 1liarcel~

Lloc de residència dels que treballenaBarcelona i viuenalarestade

Catalunya

% sobre total LLTL 25

20

15

10

Resta AMB RestaRegió I Resta

Catalunya

1.11

1991 1 1986

Repetint

el que s'ha dit moltes

vegades,

la ciutat viuen

aquests

anysuncanvi

espectacular.

Peròno nomésanivell d'in

fraestructures,

de grans

equipaments esportius,

urbanísticament,

de

mentalitat,

etc.Tambées

transforma,

i

molt,

elseuteixit pro ductiu. D'una

banda,

per la deslocalització d'una

part

d'aquest

teixit,

amb una

especial

incidència

-però

no exclusivament en

l'industrial,

que

després

de la recessió de la

primera

meitat dels vuitanta i el

procés

de desmantellamentdeteixit empresa rial queva

comportar,

aprofita

elcicle

expansiu

que s'inicia i

l'esperançador

futur que s'albira amb l'entrada

d'Espanya

al Mercat

Comú,

per realitzarlesinversions i localitzar lesnoves

plantes

fabrilsal'entorn

metropolità;

el sòl industrial

disponible

ala ciutatés escàs i

s'opta

per localitzacions que, sense renun ciarala

proximitat

del granmercatdeconsum,laborali deser veis queés

Barcelona,

es

puguin

beneficiar alhora d'unscostos

d'installació i de

congestió

menorsi d'una

major proximitat

a les grans viesdecomunicació amb larestadelmercat

espanyol

i

europeu.

Distribució

percentual

del

LLTLa

Barcelona

segons

professió

i

sector

econòmic

ateg

LLTocupatsper nts

Professionals i tècnics 17,5 19,5 13,0

Directrius 3,0 3,3 2,3

Administratius i assimilats 23,0 24,9 18,7

Venedorsicomerciants 14,6 16,1 11,4

Treballad. de larestaserv. 12,1 11,6 13,2

Treball. indústr. iconstr. 29,2 24,0 40,6

Altres 0,6 0,5 0,8

Total 100,- 100,-

100,-LLT ocupatsper

.~1111;irpsid'

'side

Agricult.,

ramad. i pesca 0,3 0,1 0,7

Energia

i

aigua

1,1 1,0 1,1

Transf.min.no en.Quím. 4,0 3,9 4,3

Ind. transform. de metalls 11,2 9,4 15,4

Altres indust. manufactur. 12,3 12,6 11,5

Construcció 6,4 4,5 10,6

Comerç, hostel., rest. irep. 19,4 20,7 16,8

Tranportsi comunicacions 8,2 7,8 9,1

Inst.financ. iserv.empr. 13,4 14,8 10,5

Altres serveis 23,6 25,2 20,1

Total 100,- 100,-

100,-Font:Ajuntamentde Barcelona.Departamentd'Estadística. La mobilitat per treball i estudia

Barcelona. 1991.

Així

doncs,

ia un nivell

purament intuïtiu,

durant el

quin

quenni

de

referència,

el

desequilibri

entre laciutatcom allocde treball i com a

residència, augmenta.

Desdel

punt

de vista del

mercatdetreball

-imaginem

que es

pugui

segregar

completa

mentdelmercatresidencial-

aquest augment

deldiferencial i

alhora dels fluxostant d'entradacomde sortidas'han

d'imputar

tantal

procés

de deslocalització d'activitat

productiva

cap al'en

tom

metropolità

-el trasllat de la

residència,

si finalmentes

produeix,

noserà simultani al del llocdetreball-com,isobre tot,ala transformacióosubstitució

d'aquest

teixit

productiu

de caire

tradicional, manufacturer,

pernovesactivitats ambun ma

jor

component terciari,

que normalment

requereixen

mà d'obra ambuna

preparació

i uneshabilitats diferents de la que han

desplaçat,

o a

l'ocupada

fins aleshoresi queesconstitueixen un

pol

d'atracciómoltfort peradeterminats

segments

d'edat. Les

possibilitats d'ocupació pels joves

són,

en

aquests

casos,moltsu

periors

ales dela

població

activa demésde 45-50 anys. A ban da que les reticències a

desplaçar-se

diàriamentatreballar a un altre

municipi

- i

especialment

de l'entorn

metropolità

aBar celona- acostumena ser menors entre la

gent

jove.

Les dife rents estructures

demogràfiques

de la ciutat central i de la

pri

mera corona

metropolitana

afavoreixen

aquest augment

de

desplaçaments

diaris de treballadorsentreels dos àmbits i espe

(13)

72,3

Distribució delsLLTLaBarcelona segonslaresidència dels treballadors

1986 1991

27,5%

n

LLTLocupatsper residentsaBarcelona

LLTLocupatsper residentsalarestadeCatalunya

Mobilitatimercatresidencial

Lamés que

probable

relacióentre

l'augment

de la mobilitat

obligada

pertreball —des de

qualsevol

municipi

de la

regió

me

tropolitana

cap aBarcelona— i la

persistència

durant lasegona meitat dels vuitanta d'un saldo

migratori negatiu

per la ciutat

és,

desde la

perspectiva

delamobilitat

treball-residència,

undels

temesmésrellevants perles

implicacions

ielefectes d'ordre econòmic i socialque comporta

i, alhora,

dels menys estudiats. Que lacausa

d'aquest

augment de

desplaçaments

entreelmuni

cipi

deresidència iel de treball —Barcelona—

sigui

una conse

qüència

directa d'una oferta

d'habitatge

nou escassaicara ala ciutat enfront delseuentornide la construcció de les rondes i la millora de laxarxaviària de

l'àrea,

ésun raonament

acceptat

per la

majoria

i

parcialment

contrastat.Però només

justifica

una

part

d'aquest

moviment. I mésconcretament, només

explicaria

l'augment

derivat

d'aquells

barcelonins que, treballant alama teixa

ciutat,

han traslladat laseva

residència,

si mésno formal ment,alarestadela

regió metropolitana

entreel 1986 iel1991 i que en

aquest

darrerany

segueix

treballantala ciutat. També

explicaria

un

percentatge,

potserno

gaire

rellevant,

de

desplaça

mentsdenoresidents cap aBarcelona.

Perintentarcontrastar aquesta

hipòtesi

amb la informació

disponible,

hem

relacionat,

pels principals municipis

emissorsde treballadors capa

Barcelona,

un

seguit

de variables. El

primer

pas ha estatseleccionar

aquells municipis

que durantel

període

1986-1991 han vist augmentar sensiblement laseva

dependència

de Barcelona com adestí laboral perlaseva

població ocupada

resident,

ja sigui

entermesabsoluts orelatius. AlaTaulaco rresponent s'observa

quins

són

aquests

municipis.

A tall d'exem

ple, l'Hospitalet,

Badalona i SantaColomade

Gramenet,

que en

termesabsoluts són els que generen més

desplaçaments,

han vist augmentar notablement el nombre de persones quees

desplacen

diàriament atreballara Barcelona.D'altres

municipis

com ara el

Prat,

Castelldefelsi SantJoan

Despí,

amésd'un augmenten

termes

absoluts,

han vist augmentar el

percentatge

de

població

ocupada

residentque treballaaBarcelona.

cononti

El

següent

pas ha estatrelacionar

aquests

saldosi variacions

amb el total de barcelonins que durant

aquest

mateix

període

han

emigrat

acadascun

d'aquests municipis

i elnombre d'habi tatgesdenovaconstrucció acabatsen aquests mateixos munici

pis

entreel1986i el1990.

Tot

plegat

ofereixunasèriederelacions i combinacions que nosóndeteminants

però

queaporten

algunes pistes

perinter pretar finsa

quin

punt ion espot

parlar d'augment

demobilitat

obligada

pertrasllatocanvi deresidència. Seria elcasde Sant

Cugat,

CastelldefelsiSantJoan

Despí

d'una

banda,

exemple

de

municipis

escollitsperuna

tipologia d'habitatge

inexistenta Barcelona o un entornambiental diferent deldelesgrans ciu

tats i de

l'altra, Badalona,

el

Prat,

Sant

Boi,

Viladecansi

possi

blement

Rubí,

municipis

onha

primat,

en laseva

elecció,

el preude

l'habitatge; l'Hospitalet

presenta unaoferta

d'habitatge

noupoc rellevantperserinclosaen

aquesta

categoria.

Totapunta doncsa unacertaconfirmació de la

hipòtesi

ini

cial. Com atendència

general,

podríem

indicar

queamb

l'excep

ció de Sant

Cugat

iles

petites

i

mitjanes poblacions

del Mares me,

aquesta

suburbanitzacióes

produeix

bàsicament cap als grans

municipis

del continu urbà —Barcelonèsi Baix Llobre

gat—

amb millors connexions de

transport

públic

amb Barcelo na.Elstrasllatsderesidència cap als

principals municipis

del Vallèssemblen més associats acanvis delloc de treball.

Queelmercatde

l'habitatge

i més concretament

l'augment

deldiferencialenla relació

qualitat-preu

que durantlasegona meitat dels vuitantas'ha

produït

entre la ciutatcentral i elseu

entorn

metropolità

no

sigui

l'únic factor

responsable —possible

mentnitansolselmés rellevant —dels augments enels

despla

çaments

obligats

entre residència i

treball,

ho confirmarien

(14)

Evolució

previsible

de la mobilitatresidència-treball el 1991.

En

aquest

apartatvolem

plantejar

unaviadereflexió en veu

altasobre l'evolució recent delsfactorsqueen

períodes

anteriors han condicionatlatendència

expansiva

de la mobilitat pertreballentre Barcelonai àrea

metropolitana,

i si n'hanapa regut denous.Noens

plantegem

capmena de

quantificació

d'a

quests

fluxosdonatque estractad'unareflexió basada enl'ob servació

i,

com

ja

s'ha

exposat,

envariables

explicatives

indirectes.

Seguidament,

i demaneramolt

esquemàtica,

exposarem els

principals

factorsaconsiderari

l'impacte

que,

previsiblement,

han

pogut

tenir sobreelsfluxos d'entrada i sortidadela ciutat per

desplaçaments

entreresidència ifeinai

especialment

sobre el

superàvit

de llocs de treball existent a

Barcelona,

definitcom el saldo Llocs de treball localitzatsa Barcelonai ocupatsperno residents - ResidentsaBarcelona

que treballen

fora.

1.

D'ençà

el1992 lestaxesde creixement deleseconomies bar celoninai delarestade la RMBno han diferit excessiva

ment.Com amoltes

pot

parlar

d'un

període

recessiumés

curtimoderataBarcelona quenopas alseuentorn, alhora quela

incorporació

ala fase alcistadel ciclehaestatméslen

ta.A efectes de

l'impacte

sobre lamobilitat

obligada,

s'ha de

remarcarque

d'ençà

elcomençament del

1994,

elmercatla boraldel'entorn

metropolità

s'hamostratmés dinàmicque elbarceloní. Eldiferencial de les taxesd'aturentreBarcelo

nai larestade la RMBs'ha escurçat

notablement,

alhora

que el nombre

d'ocupats

tambéha crescutmésal'entornme

tropolità.

Un

major

dinamisme que

s'explica

sobretot

pel

fet quelareactivació econòmica s'haconcentratbàsicamenten el sectorindustrial i alaconstrucció.

Lacombinació del

període

recessiu del 1993 ambla

poste

rior

recuperació possiblement

hauràfrenat elfort creixement delsfluxosd'entrada

—gràcies

a unes

majors oportunitats

de collocació al'entorn

metropolità—

alhora quehaobertun nouventall

d'oportunitats

alsresidentsala ciutatdetreballar

fora. Així

doncs,

pel quadrienni

1991-1995es

pot

esperar un creixement moltmésmoderat del

saldo,

que enel

període

1986-1991 haviacrescut un32 percent.

2. Elnombre deresidents

desocupats

actualment —estiu del 1995—tantaBarcelona com alarestade laRMB éssensi blement

superior

al del1991. D'altra

banda,

elsvolums d'o

cupació

sónlleument inferiors.Això fapensaren una

proba

ble disminució delnombre de

desplaçaments obligats

per treballenels dos sentits.

L'impacte

final sobreelsaldoserà semblant aldel

punt

anterior.

Habitatges

de

nova

construcció

l'Hospitalet

de Llobregat 811 408 1.175

Badalona 2.177 1.063 1.970

Sta. Coloma deGramenet 553 264 619

Cornellà deLlobregat 505 256 1.407

ElPrat de

Llobregat

957 479 918

SantBoideLlobregat 1.005 564 1.717

Esplugues

deLlobregat 959 391 382

Sant Adrià de Besòs 468 105 440

Cerdanyola

del Vallès 1.249 410 1.839

Sant

Cugat

del Vallès 1.921 746 3.142

Sabadell 2.927 n.d. 5.232

Viladecans 835 213 1.808

Castelldefels 1.277 353 1.471

Terrassa 2.609 n.d. 7.160

Sant Feliu de

Llobregat

360 163 555

Sant Joan

Despí

950 422 1.010

Rubí 977 n.d. 1.776

Gavà 831 218 884

Montcadai Reixac 220 71 677

Barcelona 12.674 5.630 12.792

Font: Elaboraciópròpiaamb dades de la Direcció Generald'ArquitecturaiHabitatge

de la Generalitat.

3. Toti queelsritmess'han reduït

pràcticament

alameitaten relació ambel

quinquenni

anterior si comparem

mitjanes

anuals,

persisteig

el

degoteig

de barcelonins —sobretot de personesenedat activa— que fixenlaseva residènciaa la

restade la RMB. Unaciutat transformadai

renovada,

amb

importants

guanysen

qualitat

devida i

equipaments

iundi ferencialdepreus delmercatimmobiliariambla restade

l'entorn que tendeixa

reduir-se,

són

alguns

dels factors que

poden

ser aldarrere d'un més que

previsible

alentimentd'a

quests

fluxos de sortida.

En

aquest

casésmolt arriscatavançar

quin

hauràestat

l'impacte

d'aquest procés

desuburbanització sobreels fluxos de mobilitat.La casuísticaés diversa.

Dependrà

de sisón més elsque canvienderesidència per apropar-se al llocdetreball --en

aquest

casdisminuiriaelnombre de

viatges

però

aug mentaria el saldo—osisón mésels que, treballanta Barce

lona,

canvien de residènciaper

qüestions personals,

familiars,

demercat

immobiliari,

etc. En

aquest

cas

augmentaria

lamo bilitati el saldo.

4.

Augmenta

espectacularment

l'oferta

d'habitatges

denova construccióals

principals municipis

delarestade la

regió

metropolitana. Aquest

ésunfactor que

pot

fer augmentar

lamobilitat d'entrada i alhora el

saldo, però

possiblement

menys del que hom

podria

esperar atès que

aquest

creixe

mentdel'oferta residenciales

produeix

bàsicamentalasego

(15)

1

ocr 13;Arccl Barcclonacconorrud2n

Distribució territorial dela inversióindustrial

registrada

en novesinstal.lacions

1987-90 1991-94

16,3% 11,9%

40 410

83,7% 88,1%

=Barcelonès NIE RestaRegióI

Font:Departamentd'Indústria de la Generalitat. Elaboraciópròpia.

5. L'entradaenfuncionament de les Rondesid'un

seguit

de novesinfraestructures viàriesales comarquesdela

RMB,

a més de

l'ampliació

i millora delserveiales línies delsferro carrils de rodalia han

eixamplat

notablement els límitsopera tiusde la

regió

funcional barcelonina. Sens

dubte,

aquestfac

torafavoreix

augments

de mobilitatentotsels

sentits,

amb

independència

que

augmenti

o no el nombretotal

d'ocupats.

6. Lesnoves

implantacions

industrialsid'activitat econòmicaen

general,

a la

primera

isegonacorona

metropolitana,

especial

mentles derivadesdetrasllats desdeBarcelona —SEATi

Maquinista

com a casosmés

significatius—

han de tenirun

impacte

notable sobre la mobilitat

obligada

tantentermes

absolutscom enel saldofinalde

desplaçaments

inter-munici

pals

pertreball. En

aquest

cashom

pot

intuirunareducció delsaldo—perlavia de menys entradesi méssortides— al hora que

l'impacte

sobre el total de

desplaçaments

noserà rellevant.

7. A

Barcelona,

la creació denousllocs de treballa novesim

plantacions

d'ençà

els

Jocs,

s'haconcentrat bàsicamentenel

sector

terciari,

ja sigui

enel comerçi ladistribucióengene

ral,

al'hosteleriai restauració iales activitats més

lligades

a l'oci. L'Illa

Diagonal,

Glòries,

PortVell i Vila

Olímpica

són

alguns

dels

principals

pols

d'activitat econòmica denova im

plantació.

Els

segments

més

joves

de la

població

activa han

acaparat

la

major

part

de

l'ocupació generada.

Aquest fet,

juntament

amb la mateixa

tipologia

dels llocs de treballila

seva ubicacióen zonesde fàcil accésdes dels

municipis

de la

primera

corona,ensfan pensar en unaelevada atracció de

màd'obrano residentala ciutat. Si efectivament és

així,

la

implantació d'aquests

nous focus d'activitat hauràafavoritun augment dela mobilitat

obligada

i també del saldo.

8. Per

acabar,

imolt de

passada,

unareferènciaados fenòmens queamésd'ésserpocrellevantsentermes

absoluts,

previsi

blement tendeixenacompensar-se si

s'agreguen

els fluxos que generen. Ensreferimala millora

general

que han

regis

tratla

majoria

del

municipis metropolitans

quant adotació

d'equipaments

i

espais públics

—els fa mésatractiuscom a llocs de residència— i al fenomende

l'autocupació,

i espe cialment l'associadaala

implantació

denoves

tecnologies

que peradeterminades activitats redueixenalmínimlane cessitatde

desplaçament

perraóde treball.

Síntesifinal.

Sensenecessitat

d'afegir

més elementsaaquesta

reflexió,

s'endevina difíciliarriscatdonarunaresposta

global

a

quina

ha

estatl'evolució de lamobilitat

obligada

pertreballenelsdarrers quatreanys i sobretot avançarsiales darreries del 1995 éssu

perior

o no —en termesabsolutsi de saldo—aladel1991.En

tot cas,pensem que hi ha prou elementscomperaventuraruna resposta

intuïtiva,

encapcasdefinitiva. Això ho deixarem

pel

Padró del1996.

Donat que els volums

d'ocupació

ala segona meitatdel 1995

nodifereixen excessivament dels de començament del 1991 i el

quesí ésdiferentés la

major

facilitat per

desplaçar-se

entre la ciutat central ilarestade

municipis

i tambéentre aquestssense

haverdecreuar

Barcelona,

és

lògic

pensar que elsfluxosdemo bilitat

obligada

pertreball

hagin

augmentat

lleument enrelació

als de 1991. Elmateixes

podria

dir de l'evolució delsaldo d'en trades menys sortidesafavor de Barcelona.

Si diferenciem —comhem fetal'inici

d'aquesta

anàlisi

l'augment

de lamobilitat

obligada

pertreballendoscompo

nents—estructuralo

conjuntural—

l'evolució

d'ençà

el 1991

hauràestatfortamentcondicionadaa

l'alça

pel

componentes

tructural,

alhoraqueel

component

conjuntural

haurà

jugat

un paper de relativa contenció.En aquest

sentit,

les dadesque fi nalment

s'obtinguin

de

l'explotació

del Padródel

1996,

adife rència de les del

1991,

obeiran bàsicamenta un comportament

(16)
(17)
(18)
(19)

Síntesi

Transports

Darrera dada Variació (°/0) Acumulat darrers Variació (%) Aeroport

Trànsit depassatgers

- Total

(milers)

Interior (milers) Internacional(milers)

- Tràfic de mercaderies

(tones) 3r.tr.95 3r.tr.95 3r.tr.95 3r.tr.95 3.174 1.792 1.381 16.423 8,6 9,6 7,4 8,1 11.087 6.604 4.483 64.696 10,4 10,5 10,1 13,1 6,7 6,8 6,4 2,4

El creixement econòmic i l'atractiu de la ciutat fan quel'aeroport mantinguiunsritmes dincrement del nombre depassatgersque Iipermetranbatretotsels rècords i consolidar-se per sobre dels 11 milions anuals

quejaha assolitafinal d'estiu

6 4 2 Total internacional Mercaderies passatgers 0199411993 ffiac.1995/ac.1994 Port

Tràfic de mercaderies -Total

Sortides(milers tones) Entrades(milers tones)

-Càrrega general (milers tones) Exportacions (milers tones) Importacions (milers tones)

-Contenidors(Teus) gen.-set. gen.-set. gen.-set. gen.-set. gen.-set. gen.-set. gen.-set. 16.863 5.912 10.951 7.030 2.704 2.515 515.506 11,7 15,1 9,9 11,0 10,9 21,3 23,7 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 15,3 33,7 7,6 23,5 29,2 19,5 20,8

Evolució enconsonància ambl'expansióde l'activitat industrial i les necessitatsconjunturalsde matèries

primeresnoenergètiques.Comjaésnorma,lacàrrega general,iespecialmentlacontenidoritzada,va assumint protagonismesobre el total. Elportacabaràl'anyper sobre dels 22 M. detonesde tràfic total.

Total Carrega general Teus 01994/1993 •a 1995/ac. 1994

Transport públicdepassatgers

A

l

Servei urbà:

-Xarxa Metro(milers)

-Xarxa Bus(milers)

- FGC

(Cat.iSarrià) (milers) Servei de rodalia

- RENFE (milers) -FGC(milers) 3r.tr.95 3r.tr.95 3r.tr.95 3r.tr.95 3r.tr.95 49.857 37.426 3.057 19.007 5.102 3,8 8,0 0,0 6,2 0,3 246.505 179.132 17.263 78.789 25.225 3,5 4,1 -1,3 6,8 0,5 -4,2 2,1 -5,0 6,5 0,0

!ii

i i i i

I

I i L'augmentdel'ocupacióiendefinitiva de amobilitatobligadaper treballesreflecteixen unmajorús del

transport, abanda d'unaugmentdelsdesplaçamentsperestudis,compresolleure.L'augmentdel trànsit de rodalia posa de relleu el nivell de dissociacioentremunicipide residència i de treballal'entornmetropolità.

i I Total servei urbà Totalservei rodalia

01993/1992 01994/1993 eac.1995/ac. 1994

Evolució de l'activitat industrial ala

regió metropolitana

saldos 30 20 10 0 -10

20

pl

-Producció Vendes Vendes Preus Estocs de interiors exteriors de venda prod.elab. lr.semestre93 MIll lrsemestre94 lr.semestre95

L'evolució de l'activitateconòmica de Barcelona durant eltercertrimestre de 1995.

Enla líniahabitual

d'incorporar

de forma

gradual

isense es tridències canvis constantsenla

presentació

itractamentde les

dades, presentem

un nouformat del que fins el número passat fouelQuadredesíntesi.Elcanvi obeeixa unintent de fermés atractiusientenedors els

continguts,

alhora que

aquests

s'am

plien

ambun

important

suport

gràfic

que, amés

d'alleugerir

(20)

Turisme,

consum

i preus

Darrera dada dis Variació (%) Acumulat darrers Variació (%) 1 1 Consum -Matriculació

Electricitat d'ús cial.-ind.(Gwh) 3r.tr.95 863 -1,7 3.276 0,5 -0,2

Electricitat d'ús domèstic(Gwh) 3r.tr.95 359 2,0 1.545 1,3 -1,7

Gas canalitzat(milions tèrmies) 3r.tr.95 381 0,4 2.420 -6,7 -2,9 Matriculació de turismes

Matriculació de vehicles(prov.)

2n.tr.95 3r.tr.95 6.350 30.044 -39,2 -18,7 34.181 151.003 -12,2 4,8

711

12,1

Elconsumd'electricitatpera usoscomercials i industrials reflecteixparcialmentel creixementeconómic,ja que els factorsclimàtics -més evidentsenelconsumdomèstic ienel gas-pressionenala baixa. Les

matriculacions,encomparació amb el 1994enple plaRenove iara,uncopacabat,disminueixen.

14 12 10 8 6

"S•

2 -2 -4

Electricitat a Vehicles

cial.-ind. (prov.)

1994/1993 •ac.1995/ac.1994

Visitants ipernoctacionshoteleres

-Totalpernoctacions (milers)

Visitants segons motiu de la visita(milers) -Negocis (milers)

-Turisme(milers)

- Fires iCongressos (milers) - Altres (milers) jul.-ago.95 jul.-ago.95 jul.-ago.95 jul.-ago.95 jul.-ago.95 jul.-ago.95 1.015 548 151 271 1 126 31,4 21,2 17,2 61,9 -91,6 -16,2 5.346 2.970 1.345 832 398 395 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 10,5 8,5 -13,5 11,8 -50,3 96,6

--Continuaaugmentantel nombre de visitans aBarcelona. La consolidació del creixement econòmic dels

païsosdeprocedènciadels visitants i lavigènciad'uns preus moltcompetitiusestradueixenenunaugment delsvisitants,tantper motiusprofessionalscomturístics.

9

Pentoctacions Visitants Vsitantspernegoci

El1994/1993 eiac.19951ac.1994

I.P.C.

Barcelona(prov.) (%)

Catalunya (%) Espanya (%) U.E.(%) gen.-set. gen.-set. gen.-set. gen.-ago. 3,3 3,4 3,5 2,2 4,2 4,3 4,4 3,1 4,2 4,1 4,3 3,1

El boncomportamentdels preus durant l'estiupermetensermésoptimistesqueaprincipi d'any.Hijuga a favor lacompetènciaperdespertarelconsuminterior,l'assimilaciód'algunespuges del1994,iunaparitatde lapessetaestabilitzada.Tanmateix,el diferencial amb lamitjanaeuropeaesmanté.

Barcelona(prov.) Catalunya Espanya 1:1des. 1994 illset 1995

Una

primera

observació

global

delsistema d'indicadors d'acti vitat econòmicaens

permet

contrastar allò que

d'alguna

manera

és

força

evident iésqueestemimmersosen una

conjuntura

francament

positiva.

Pràcticamenttotes les dades -els

gràfics

són molt útils en

aquesta

primera apreciació-

presenten

uns re sultats molt

positius,

tantenels darrers mesos comal

llarg

de

l'any.

Aquesta

evolució de l'acumulat anualens

permet

esperar unsresultats

globalment positius

per l'economia de Barcelona i Pentorn

metropolità pel conjunt

de

l'any.

L'exportació

de

productes

industrials continuasent undels

prin

cipals

motorsdelcreixement econòmicdel'àrea deBarcelona.

Pel que faal'activitat industrial de la

regió metropolitana,

els resultats de les

enquestes

de

conjuntura

apunten

a un manteni

mentdelatendència

expansiva

iniciadaa

mitjan

del

1993,

toti queescomençaaentreveureuna

significativa

desacceleració dels ritmes de creixement dela

producció

i vendes interiors. Si ensfixemen

l'agregat

del

primer

semestrehom observalaim

portància

de les

exportacions

a l'horademanteniruns nivells de

producció

a

l'alça,

mentre que el creixement dels preus deven dano es veuafectat per l'esmentada desacceleració.

Aquesta

evolució dels preus

-parcialment justificada

per l'encariment de matèries

primeres-

pot

acabar afectant el nivell de

competi

tivitat delsnostres

productes

iser un llast

important

a

mitjà

ter

(21)

Mercat de treball

Darrera dada Ocupació Residents actius Residentsocupats Contractacionsregistrades

30set.95 734.993 30set.95 656.164 3r.tr.95 104.783 0,1 1,7 41,3 399.443

—411

— 0,3 -0,3 33,8 16,7

Enun marcdepoblacióactivaforçaestable,el creixementeconòmiccomportaunaugmentdel'ocupació,tot ique el gran nombre de contractacionspodriafer pensaren unaugmentmés elevat. Unsímptoma,doncs,de lacurtadurada delscontractesi de l'elevada rotacióenels llocs de treball.

-20 30 Contractacions 1993/1992 1994/1993

_J

ac.1995/ac.1994 Aturregistrat

Totalaturatsregistrats

Atur masculí Atur femení

Aturjuvenil (16-24 anys) Aturatssenseocupacióanterior

30set.95 30set.95 30set.95 30set.95 30set.95

78.829 40.001 38.828 13.747 6.779 -11,3 -12,9 -9,7 -21,5 0,1 — — — — — — — — — 0,7 2,0 -0,7 -8,8 26,9

ml

S'accelera la disminució de l'aturentotselssegmentsdepoblació,enespecialeljuvenil,abase decontractes

de duració molt limitada. Elmajorcreixement econòmicenla indústria ienla construcció queenels serveis ésunade lesraonsper les que la disminució de l'atur haestatmés elevadaenel col.lectiumasculí queno en

el femení.

Total Masculí Femeni Juvenil

Odes.1994/des.1993 eiset. 1995/set.1994

Taxes d'aturregistrat (%)

18 Barcelona

Província

Catalunya Espanya

30set.95 30set.95 30set.95 30set.95

10,7 11,9 11,1 15,4 — — — — — — — — — — — — 11,80) 13,20) 12,6(1) 16,5(1)

I

I

L'augmentdel'ocupaciópermetunadisminuciógeneraftzada de lestaxesd'aturatotsels àmbits. A 1entorn

deBarcelona,la disminucióes veuafavorida perunmajorcreixement de lataxad'activitat. Els diferencials

entrela ciutat central i larestad'àmbits,encaraquelleument,tendeixenareduir-se. (1)Taxes referidesa31-des-1994.

Barcelona Província Catalunya Espanya

Odes.1994 elset.1995

Unaltre dels motors,

especialment

de

portes endins,

enels que s'ha recolzatel dinamisme del'economia durant la

primera

meitat del 1995 ha estati ésencaraelde la

Construcció,

espe cialment el subsector residencial.A

l'empara

d'un Pla Qua driennal de

l'Habitatge

que arribaalseufinal amb totsels ob

jectius àmpliament

coberts,

i

aprofitant

la millora de les

expectatives econòmiques

i

l'augment

de les rendes familiars via uns

majors

nivells

d'ocupació,

els promotors s'han abocata una

producció

de sostreresidencial

desconeguda d'ençà

laconstruc

ció de les viles

olímpiques.

Aixòha estat,a

més,

coincidenten el

temps

ambunasensibleretallada del preu del dineri unami llora de les condicions

imperants

en elsegment decrèdits

hipo

tecaris del sistema bancari.

L'augment

de l'oferta

d'habitatge

nouque

s'espera

queesfaci efectivaal

llarg

del 1996no és cap

garantia

d'una

major

contenciódels preus de venda.

El moderat repunta

l'alça

dels preus de vendade

primera

enelmercatimmobiliari residencial detectat al

llarg

del

primer

semestre del1995obeeix en

primera

instància a una

major

ofer

tade

promocions

lliures i

d'estànding

elevat que han fet aug

mentarel preu

mitjà.

Unsegonfactora

valorar,

especialment

en

elmercatdesegona

mà,

és la

major

pressió

de la demandai la substancial millorade les condicions financeres d'accésa unha

Referencias

Documento similar