MEMÒRIA REGIDORIA INICI POUM. ...Com més completa és una urbanització, més definitiu n és l allunyament dels límits naturals.

172  Descargar (0)

Texto completo

(1)

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DEL VALLÉS REGIDORIA D’OBRES PÚBLIQUES I URBANISME MEMÒRIA REGIDORIA INICI POUM

“ ...Com més completa és una urbanització, més definitiu n’és l’allunyament dels límits naturals. Com més desenvolupades semblen les ciutats com a entitats independents, pitjor són les conseqüències per al territori que dominen...”

(L. Mumford, 1934) “...Segons alguns, seríem davant d’una nova cultura territorial i ambiental lligada al concepte de desenvolupament sostenible que irrompria amb força en les noves polítiques d’ordenació del territori...”

(F.J. Monclús, 1998). “...El temps finit ha començat...”

(P. Valèry) “ ...Tan aviat com s’ha aconseguit la mida gran, sovint ens esforcem a crear allò més petit dins del més gran...”

(2)
(3)

INDEX

PREÀMBUL: UN AIGUABARREIG

INTRODUCCIÓ

PRIMERA PART: QUESTIONS MÉS GENERALS

ANTECEDENTS: JUSTIFICACIÓ DE LA REDACCIÓ DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. POUM

EN RELACIÓ AMB L’ACORD DEL PLE MUNICIPAL. DIPUTACIÓ DE BARCELONA

EN RELACIÓ AMB EL MODEL DE POBLE

EN RELACIÓ AMB LA SOSTENIBILITAT (POUM)

EN RELACIÓ AMB EL PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. PAUM

EN RELACIÓ AMB EL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL. POUM

EN RELACIÓ AMB L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC

EN RELACIÓ AMB EL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

EN RELACIÓ AMB L’AGENDA DEL POUM, (PROGRAMA ACTUACIÓ)

EN RELACIÓ AMB ELS CRITERIS DE GÈNERE. POUM

EN RELACIÓ AMB L’ESPAI URBÀ: LA URBANITZACIÓ

EN RELACIÓ AMB LA MOBILITAT.

SEGONA PART: QUESTIONS MÉS ESPECÍFIQUES EN RELACIÓ AMB LA CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

SÒL URBÀ

CENTRE URBÀ

BARRIS PERIFÈRICS

SÒL NO URBANITZABLE

EN RELACIÓ AMB LA QUALIFICACIÓ DEL SÒL

PLANS PARCIALS

PLANS ESPECIALS URBANÍSTICS

PLANS DE MILLORA URBANA

EN RELACIÓ AMB LES ZONES VERDES

EN RELACIÓ AMB ELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS

EN RELACIÓ AMB L’HABITATGE

EN RELACIÓ AMB EL TEIXIT COMERCIAL

(4)
(5)
(6)
(7)

PREÀMBUL: UN AIGUABARREIG

Aquest preàmbul s’escriu al final de la redacció d’aquesta memòria, als efectes de la definició d’aquesta, ja que no és gens fàcil, abocar en un text limitat, les expectatives que ofereix la possibilitat de la confecció d’un nou planejament general.

Així, alertar al lector, de la figura polièdrica que es vol dissenyar, i en conseqüència explicar, que el planejament general del nostre municipi, el PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, el famós i volgut POUM, és una figura urbanística de moltes cares i disciplines, i, s’hi conjuguen en la seva redacció, des d’aspectes mediambientals, mobilitat, qüestions socials, de gènere, d’exclusió, etc, així com l’arquitectura i l’espai urbà, amb totes les seves derivades, tal com s’explica en aquesta memòria.

L’urbanisme, la urbanística, incorpora tots aquests factors diversos, i heus aquí la raó de la necessària multi disciplina, en la formació del seu equip redactor.

Alhora, l’ordenació que es pugui plantejar, haurà de venir formalitzada per l’arquitectura de les construccions, i també, per l’arquitectura de l’espai públic, la urbanització. Aixequem, doncs, aquesta bandera tricolor, URBANISME, ARQUITECTURA i URBANITZACIÓ (arquitectura espai públic), els tres colors, que en harmonia hauran de configurar un final feliç per el planejament que volem endegar. I el pal d’aquesta bandera, és sense cap dubte, la SOSTENIBILITAT, el DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE. Ja en parlarem.

Per tant, aquesta memòria, vol ser alhora, una justificació de la necessitat d’un nou planejament general, l’explicació del model de poble en el què creiem, el model on s’enquibeixen els somnis que han forjat la nostra intervenció com agents polítics en aquest municipi, la disposició de les regles de joc que han de regir, la crida al debat de tota la ciutadania, la guia per una visió global del què anem a fer, el manual per com ho hem de fer, en fi, un veritable aiguabarreig.

El diccionari català defineix AIGUABARREIG com un lloc on dos o més corrents d'aigua s'ajunten per formar un sol corrent, normalment entre dos o més rius per formar-ne un de sol. D’aquí el títol d’aquest preàmbul.

En aquest AIGUABARREIG s’ordenen en primer lloc, les qüestions sobre la pròpia memòria, el preàmbul i la introducció, per passar, en una PRIMERA PART, a les qüestions més generals, els antecedents, la justificació de la redacció del POUM, la proposta del text per l’acord del PLE MUNICIPAL, així com les condicions de col·laboració amb la DIPUTACIÓ DE BARCELONA, el model de poble que es proposa des d’aquesta regidoria, des de l’equip de govern, i des dels grups polítics

(8)

que li donen suport, les referències al planejament realitzat en el PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, (PAUM), l’estratègia i les condicions per l’elaboració i redacció del PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM), l’estudi ambiental estratègic, el procés de participació ciutadana, l’agenda i programa d’actuació del POUM, els criteris de gènere per la redacció del planejament, el disseny de l’espai públic o urbà, i la mobilitat.

En una SEGONA PART, més específica, es tracten qüestions més de detall com la classificació del sòl, les zones verdes, els equipaments municipals, l’habitatge, el teixit comercial i el parc industrial per acabar amb les infraestructures municipals.

És doncs aquesta, una memòria atípica, que respon a la singularitat del possible acord, un nou planejament general, una nova oportunitat per a definir el nostre model de societat, el lloc on volem viure i el nostre llegat a les noves generacions.

Hem explicat, hem citat, hem copiat, tot en benefici d’aquest AIGUABARREIG, als efectes d’intentar donar una idea general, potser gruixuda, o potser grollera, del que es tracta en la redacció d’un nou planejament general, el POUM, una idea a voltes desordenada i a voltes inconnexa, podria semblar en un principi, però de la seva lectura global, pretén submergir als possibles lectors, als companys i companyes de les regidories d’aquest govern, als regidors i regidores de l’oposició, i com no podia ser d’altre ,manera, a la resta de la ciutadania en general, submergir-los doncs, en aquest AIGUABARREIG que és el planejament.

Potser és la decisió més important que es pot adoptar en l’àmbit municipal, una decisió política pel seu inici i per la seva gestió, però amb una resolució de la ciutadania, extreta d’un debat serè i solvent, on el nivell de la discussió es situï en el mateix nivell d’importància de la seva resolució, més lluny de rivalitats polítiques i qüestions personals.

Volen ser aquestes paraules, una mostra de respecte a les veïnes i veïns de l’Ametlla, un toc d’alerta del que anem a fer, de la finestra d’oportunitats que se’ns obre amb la redacció d’aquest planejament, una finestra que no es tornarà a obrir fins d’aquí molts anys, i en conseqüència, i, en definitiva, una crida a tota la ciutadania per a la participació en el seu debat, per expressar totes i cadascuna de les opinions, a favor o en contra, i en el marc de l’interès general.

Tenim una responsabilitat com a ciutadans, la responsabilitat de definir el model de poble o ciutat que volem per a la nostra convivència i per a la nostra residència, no és poca cosa, ja que és molt possible que el desenvolupament de les nostres vides, es realitzin en aquest indret.

(9)

És doncs, una responsabilitat vital DE TOTS I PER A TOTS, ja que en definitiva, i tal com s’ha comentat anteriorment, és el nostre llegat per a les generacions venidores.

La lectura d’aquesta memòria necessita de certes instruccions, ja que en el seu AIGUABARREIG s’hi trobaran trams més ben escrits, altres de més avorrits, normatives i disposicions, reiteracions i repeticions, però cal arribar al seu final per una visió holística de les actuacions que anem a realitzar, i com que aquestes precisen de la participació ciutadana, l’escrit pot esdevenir un manual o una guia. En qualsevol cas, aquesta regidoria, aquest equip de govern, agrairien l’esforç d’arribar al seu final.

De les instruccions que parlàvem, són extremadament fàcils i senzilles, quan l’escrit o el relat us avorreixi, és faci pesat, que passarà, llegiu en diagonal, però no abandoneu la lectura fins al final d’aquesta. Pot ser que, si ho hem fet bé, que agafeu una visió global que us permetrà l’entesa de les seves parts, i alhora, us podrà proporcionar criteris en el debat ciutadà, en l’àmbit del procés de participació ciutadana per a la redacció d’aquest planejament.

No som doncs escriptors, som un AIGUABARREIG entre tècnics i polítics, que han de regir aquest planejament, potser, algú més savi, hauria pogut redactar aquesta memòria per a fer-la més intel·ligible, però això és el que hi ha, i això és el que tenim. Així doncs, vagin per endavant les meves, les nostres sinceres disculpes, i el nostre agraïment en nom de l’equip de govern i dels grups polítics que li donen suport.

El camí és llarg, però hem de començar-lo de seguida i entre tots.

La participació donarà sentit i legitimitat al canvi de rumb, que proposem entre tots.

l’Ametlla del Vallès, el vuit de setembre del 2020 REGIDORIA D’OBRES PÚBLIQUES I URBANISME

(10)
(11)

INTRODUCCIÓ

Sovint, l’urbanisme, tant en el seu planejament com en la seva posta en pràctica, respon a models de desenvolupament més lligats a l’ordenació administrativa del sòl que no pas al desenvolupament del territori que el suporten o al model social al que haurien de servir.

S’ha demostrat però, amb el pas del temps, que aquest urbanisme resulta ineficaç, ja que tant el territori com la mateixa realitat social han variat substancialment, oblidant alhora el caràcter global i fins i tot estructural de la ciutat o poble en el seu conjunt, tant en la seva mida més urbana com la del seu entorn.

Seria raonable doncs, adoptar mesures adequades que no repeteixin els equivocs actuals, ni els desenvolupaments que se’n deriven.

No n’hi ha prou amb esgrimir el caràcter de sostenibilitat, que també, caldrà doncs apel·lar a uns equilibris més generals, que contemplin les vessants d’aquesta nova realitat social i més complexa, d’aquesta nova realitat ambiental afectada per la crisi de supervivència del propi planeta, i, de la nova realitat econòmica afectada per les últimes crisis, que cada cop es repeteixen amb més celeritat, demostrant sense cap dubte, totes elles, la fi i esgotament d’un model social, ambiental i econòmic que ha arribat al final del seu cicle.

D’aquesta manera, l’urbanisme, el planejament, haurà de ser, a partir dels seus equívocs i dels seus encerts, una eina capaç per donar resposta a un model urbà en continua transformació, responent a una nova demanda social, ambiental i econòmica, impregnada en totes les seves vessants per aquest nou equilibri entre nosaltres i el nostre entorn, una eina capaç de fer sostenible l’ordenació a desenvolupar, i alhora, capaç de recuperar el model existent, amb el seus encerts i la seva potencialitat, per reconvertir-lo en un model sostenible, en benefici del mateix poble, del territori en el que es desenvolupa, i en definitiva en equilibri amb tot el planeta.

Hauríem de ser capaços d’entendre, de comprendre, que el planejament sostenible no és altra cosa que l’ordenació del territori en equilibri amb el seu entorn.

Siguin aquests els paràmetres rectors pel desenvolupament urbanístic del nostre poble, de la nostra ciutat, del nostre territori, ja que amb aquest nou planejament el que es vol aconseguir és un model, un nou model de municipi, un model de referència, i és aquest nou planejament, el llegat d’aquesta generació per les futures, un model socialment just i sostenible, un model de futur.

(12)

En definitiva, la redacció del PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, POUM, és una oportunitat, una finestra oberta a la definició del que volem ser i del que volem que sigui el nostre poble o la nostra ciutat.

La sostenibilitat no és un dogma, ni un discurs retòric, ni una fórmula màgica. La sostenibilitat és un procés intel·ligent i auto organitzat que aprèn pas a pas, mentre es desenvolupa. Així dons,

Volem que l’Ametlla inicií un camí cap a la sostenibilitat.

Un camí que haurà de garantir que el progrés i el benestar del nostre poble pugui sostenir-se al llarg de generacions i en harmonia amb la salut de tot el planeta.

Basarem els nostres treballs en la cooperació entre totes les parts implicades.

Garantirem l’accés a la informació de tota la ciutadania i dels grups que hi estiguin interessats i vetllarem perquè puguin participar en els processos locals de pressa de decisions.

El planejament territorial no només ha d’apuntar cap a la conservació i protecció dels espais lliures, cal una nova valoració, amb el mateix nivell de detall que per al sòl urbà i urbanitzable, de tot aquell espai que queda fora del sòl urbanitzat, deixant de considerar-lo simplement com “la resta”.

Aquest plantejament ens reclama gestionar-lo conjuntament com a sistema d’espais lliures, tot mantenint els valors que el caracteritzen: els espais públics urbans, el sòl agrícola, les zones forestals i els torrents. No com a “illes” que cal protegir, sinó com un sistema entrelligat, continu i connex que permet entreteixir ciutat i espai obert, justament en els seus límits.

Ens trobem doncs, davant d’un model de ciutat difusa, contraposada al model de ciutat compacta (mediterrània), i això de per sí, implica un model poc sostenible, ja que l’ocupació del sòl no resulta equilibrada amb les persones que en gaudeixen, (desenvolupament extensiu de xarxes de serveis públics no proporcionada amb les persones a les que serveix). Aquest és el repte per al nou planejament, tot respectant els valors del model actual, procedir a la seva regeneració per a l’obtenció d’un model més sostenible.

El model que proposem, un centre urbà que batega amb força al servei dels barris que l’envolten.

Aquest document, vol reflexionar i analitzar, els vectors principals que han de regir en el desenvolupament d’aquest model que es vol dibuixar, és un llegat de la ciutadania cap a la ciutadania, és en definitiva un marc constitucional per a un model de territori que s’ajusta al nostre terme municipal.

(13)

I aquest model ha de ser, sens dubte, sostenible i respectuós amb el seu entorn, i en cap cas, en cap, aquest model pot obviar el marc de referència supramunicipal, ja que cal aconseguir una coherència territorial, en els serveis, en les comunicacions i en els equipaments.

Apuntar ja, en aquesta fase inicial, que el protagonista d’aquest planejament, aquí a l’Ametlla és l’HABITATGE, i, en conseqüència caldrà fer les anàlisis i consideracions de la seva situació, de les seves necessitats i de la seva adaptació a la realitat geogràfica en el que s’insereix, atenent alhora, a les possibles migracions locals provinents de realitats metropolitanes molt properes al nostre municipi, de les seves necessitats socials i de la seva protecció, elements indispensables per a l’arrelament de la nostre ciutadania.

Cal modificar doncs els criteris de planificació urbanística: El planejament municipal mai ha de respondre a interessos privats, cal articular els mecanismes necessaris per establir processos efectius de participació ciutadana i control de l'urbanisme, cal reduir les possibilitats de canvis de classificació de sòls no urbanitzables a urbans o urbanitzables, la planificació urbanística ha de prioritzar el manteniment del paisatge, així com de l'estructura i tipologia dels nuclis urbans, i, alhora també, prioritzar la concentració urbana mitjançant la rehabilitació dels nuclis existents i la remodelació dels degradats, evitant ocupar noves superfícies de sòl no urbanitzable fent més rendible i eficient el sòl urbà existent, i també, identificar les necessitats dels recursos bàsics, dels serveis d’energia, aigua, etc. i establir per a ells fórmules de gestió sostenible.

És evident doncs, que l’actualització del planejament urbanístic és absolutament necessària, de fet ja fa anys que ho és, tant per la seva coherència amb la normativa urbanística vigent, com per la seva coherència amb la realitat actual.

Caldrà doncs, articular els mecanismes necessaris per establir processos efectius de participació ciutadana i control de l'urbanisme, tant en la fase de redacció d’aquest planejament general com pel procés de desenvolupament i execució del mateix.

En el nostre municipi, es manté en l’actualitat una relació clara entre la ciutat i el seu entorn rural, un petit tresor en l’àmbit territorial més general. Caldria que aquesta es conservés.

Per concloure aquesta introducció voldríem ressaltar que el planejament ha de ser flexible i canviant, perquè s’ha d’adaptar sempre a la societat a la qual s’aplica i a les transformacions constants del territori i del medi físic i ambiental.

(14)
(15)
(16)
(17)
(18)
(19)

ANTECEDENTS. JUSTIFICACIÓ DE LA REDACCIÓ DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. POUM

La COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA, en sessió de 14 DE GENER DE 1987, va aprovar definitivament el PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA de L’Ametlla del Vallés, (PGOU). L’acord es va publicar en data 5 DE JUNY DE 1987. El PLA GENERAL es va redactar en base al TEXT REFÓS SOBRE RÈGIM DEL SÒL I ORDENACIÓ URBANA, un text que refonia els articles vigents de la LLEI DEL SÒL DE 1956 i LA LLEI DEL SÒL DEL 1975, desenvolupat reglamentàriament pels RD 2159/1978, RD 2187/1978 i RD 3288/1978.

D’ençà de l’aprovació definitiva del PLA GENERAL s’ha produït una modificació àmplia, variada i profunda de la LEGISLACIÓ URBANÍSTICA, DEL SÒL i DE L’HABITATGE amb l’aprovació de diferents textos legals.

Des de l’any d’inici d’aquest planejament general, s’han tramitat les figures urbanístiques que es refonen en el registre de planejament urbanístic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, figures que afecten, tant al planejament general com al planejament derivat. Aquestes figures es refonen, a continuació, ordenades atenent a la seva data de publicació.

PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA 05/06/1987 Pla general d'ordenació

PLA ESPECIAL 08/09/1989 PE regulació edificació i ús finca can focs

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 18/09/1991 Modificació del Pla general d'ordenació a l'àmbit de la Unitat d' Actuació núm. 1 Salvador Millet

PLA PARCIAL D'ORDENACIÓ 10/02/1993 Pla parcial Can Millet

PLA ESPECIAL 26/03/1993 Pla especial de millora urbana núm. 1 "Can Sala", entre els carrers Sant Sebastià i Josep carreras

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 14/07/1993 Modificació del PGO consistent en el canvi de qualificació de la finca del carrer Sant Pere, 7 i carrer del Prat, 7

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 15/09/1993 Modificació del Pla general d'ordenació dels terrenys situats als carrers Ripollès, Val d'Aran i Llerona

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 01/12/1993 Modificació del Pla general d'ordenació referent a l'ampliació de la UA núm. 11 La Clau , àrea comercial "Sant Jordi" MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 14/01/1998 Modificació del Pla general d'ordenació dins l'àmbit de la

urbanització Can Camp

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 03/04/1998 Modificació puntual del Pla general d'ordenació relativa a l'equipament esportiu ca l'Arenys

PLA PARCIAL D'ORDENACIÓ 11/05/1998 Modificació puntual del Pla parcial can Millet

PLA ESPECIAL 15/12/2000 Pla especial d'infraestructures i serveis dels polígons industrials Monguit I, Monguit II i Mas Dorca

(20)

PLA ESPECIAL 15/12/2000 Pla especial de reforma interior del polígon industrial Mas Dorca

PLA PARCIAL D'ORDENACIÓ 15/05/2002 Pla parcial d'ordenació Corominas-Millet PLA PARCIAL D'ORDENACIÓ 30/05/2002 Pla parcial d'ordenació can Draper

PLA ESPECIAL 09/09/2002 Pla especial de millora urbana número 8, Sant Genís PLA PARCIAL D'ORDENACIÓ 09/12/2002 Pla parcial d'ordenació el Maset Nou

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 18/02/2003 Modificació puntual del Pla general d'ordenació en el sector Avellaners de can Plandolit

PLA ESPECIAL 28/03/2003 Modificació puntual del Pla especial de millora urbana núm. 1 i estudi de detall la Sala

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 02/07/2003 Modificació puntual del Pla general d'ordenació al sector Ametlla Park

PLA PARCIAL D'ORDENACIÓ 05/12/2003 Pla parcial d'ordenació del sector Ametlla Park

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 25/03/2004 Modificació puntual del Pla general d'ordenació al sector del carrer Pou de Glaç, can Reixac

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 04/05/2004 Modificació puntual del Pla general d'ordenació en el sector Sant Jordi

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 15/07/2004 Modificació puntual del Pla general d'ordenació al sector el Maset Nou

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 03/11/2004 Modificació puntual del Pla general d'ordenació al sector del Pla especial de millora urbana 6

PLA PARCIAL D'ORDENACIÓ 15/11/2004 Pla parcial d'ordenació els Avellaners de can Plandolit PLA DE MILLORA URBANA 22/02/2005 Pla especial de millora urbana 3, can Bigoti

PLA PARCIAL D'ORDENACIÓ 06/04/2005 Pla parcial d'ordenació del Camí del Cementiri

TEXT REFÓS NORMES URBANÍSTIQUES PGOU 27/07/2005 Text refós de les normes urbanístiques del planejament general MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 14/09/2005 Modificació puntual del Pla general d'ordenació en el sector

Ametlla Park

PLA ESPECIAL 28/09/2005 Pla especial de millora urbana núm. 5, carrer Figaró PLA DE MILLORA URBANA 20/01/2006 Pla de millora urbana 6, Granollers

PLA ESPECIAL 13/02/2006 Modificació del Pla especial d'infraestructures i serveis dels polígons industrials

PLA PARCIAL D'ORDENACIÓ 14/02/2006 Modificació puntual del Pla parcial Ametlla Park

PLA ESPECIAL 27/02/2006 Modificació del Pla especial de reforma interior mas Dorca PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 15/12/2006 Pla especial d'ordenació de la parcel.la 1A de l'illa 3 del sector

(21)

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 26/02/2007 Modificació puntual del Pla general d'ordenació en l'àmbit de la urbanització Pinar de Rosanes

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 16/03/2007 Modificació puntual del Pla general d'ordenació en el sector can Draper

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 02/04/2007 Modificació puntual del Pla general d'ordenació relativa a la modificació de les condicions d'edificació determinades al Pla de millora urbana 7 la Garriga

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 11/04/2007 Modificació puntual del Pla general d'ordenació en l'àmbit de les urbanitzacions el Serrat, la Miranda-la Fustera-Sant Nicolau, les Roquetes-Sant Genís-Santa Creu, Pinar i Portús o can Reixach

PROGRAMA ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL 03/05/2007 Programa d'actuació urbanística municipal i modificacions del Pla general d'ordenació urbana que afecten al nucli urbà MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 10/07/2007 Modificació puntual del Pla general d'ordenació en relació amb

el càlcul del nombre d'habitatges segons la densitat màxima determinada en les intensitats dels sectors d'ús residencial MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 29/10/2007 Modificació puntual del Pla general d'ordenació en el sector de

can Millet

PLA DE MILLORA URBANA 31/10/2007 Pla de millora urbana 7, carretera de la Garriga

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 28/12/2007 Modificació puntual del Pla general d'ordenació en el polígon industrial Ametlla Park, illa delimitada pels carrers B, F, C, G i R PLA PARCIAL D'ORDENACIÓ 16/09/2008 Modificació del Pla parcial Camí del Cementiri

PLA PARCIAL D'ORDENACIÓ 03/06/2009 Modificació del Pla parcial can Draper

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 09/07/2009 Modificació puntual del Pla general d'ordenació urbana, varis articles

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 03/08/2009 Modificació puntual del Pla general d'ordenació relativa a la ubicació dels terrenys destinats a habitatge social al Pla parcial Corominas Millet

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 31/08/2009 Modificació puntual del Pla general d'ordenació en el sector de can Carlons

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 01/09/2009 Modificació puntual de les normes urbanístiques del Pla general d'ordenació referides al sòl no urbanitzable

PLA TERRITORIAL GENERAL 12/05/2010 Pla territorial metropolità de Barcelona

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 04/04/2011 Pla especial urbanístic gasoducte Martorell-Figueres

CONVENI URBANÍSTIC 16/05/2011 Conveni urbanístic en relació al sector de sòl urbà no consolidat delimitat pel carrer Josep Carreras-can Muntanyola

(22)

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 10/05/2012 Modificació puntual del Pla d'ordenació a l'àmbit del sector definit entre l'equipament de can Muntanyola i el carrer Josep Carreras

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 10/05/2012 Modificació puntual del Pla general d'ordenació, pendents i zonificació UB, referent a les subzones 6a1-UB i 6a2-UB, d'edificació aïllada ciutat jardí, en els àmbits de les

urbanitzacions del Serrat, la Miranda - la Fustera - Sant Nicolau, les Roquetes - Sant Genís - Santa Creu, Pinar i Protús, can Reixach, Turons del Vallès i Pinar de Rosanes

PLA DE MILLORA URBANA 23/07/2012 Pla de millora urbana AC 08.02

PLA DE MILLORA URBANA 01/10/2013 Pla de millora urbana a la carretera Sant Feliu Est. AC 10 PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 10/02/2014 Pla especial urbanístic variant línia aèria de mitja tensió a 5,25

kv preparada per 25 kv entre el PT413 Ciurans i l'ET Viaplana MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 11/04/2014 Modificació puntual del Pla general d'ordenació de l'àmbit del

polígon industrial Ametlla Park

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 18/07/2014 Modificació puntual del Pla general d'ordenació de l'àmbit de la urbanització de les Roquetes.

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 17/12/2014 Modificació puntual del Pla general d'ordenació finca Can Viaplana al terreny de l'E.T. 148 Viaplana

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 29/01/2015 Modificació puntual del Pla general d'ordenació en que es modifiquen els paràmetres urbanístics de la finca situada en el carrer Mimosa, 10

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 18/12/2015 Modificació puntual del Pla general d'ordenació municipal referent a la regulació dels usos permesos en la subzona qualificada amb clau 4B

PLA DE MILLORA URBANA 08/04/2016 Pla de millora urbana PEMU 4, can Guineu

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 21/02/2017 Modificació puntual del Pla general d'ordenació a l'àmbit de can Pujol

CONVENI URBANÍSTIC 04/05/2017 Conveni urbanístic en relació a la cessió gratuïta lliure de càrregues i gravàmens de la superfície de 825,46 m2 destinats a vial ciclable

PLA DE MILLORA URBANA 29/01/2018 Pla de millora urbana per a l'ordenació de volums de l'edificació a construir a la finca amb façana al carrer Prat, 9 i carrer Sant Pere, 12

PLA TERRITORIAL GENERAL 16/04/2018 Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya 2020

MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL D'ORDENACIÓ 08/03/2019 Modificació puntual del Pla general d'ordenació per facilitar la instal·lació d'ascensors en edificacions d'habitatges

(23)

D’especial rellevància són les figures urbanístiques que fan referència al TEXT REFÓS DEL PLA GENERAL, tant en la seva informació gràfica, PLÀNOLS D’ORDENACIÓ, com pel que fa a les seves NORMES URBANÍSTIQUES (NNUU), i significar també, la figura més rellevant de planejament tramitada fins la data en l’àmbit del vigent PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA, PGOU, el PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, PAUM, ja que defineixen totes elles, sense menystenir les restants, la direcció i situació del planejament vigent en el terme municipal de L’Ametlla del Vallès.

(recordar que el PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA primigeni, els plànols d’ordenació es dibuixen directament sobre un fotoplà, amb els errors evidents que aquest tipus de suport pot propiciar).

Dit això, també cal reconèixer, emmarcat tant en les circumstàncies temporals, com les pròpies circumstàncies polítiques en el moment de la seva redacció, que el vigent PGOU, ha estat sens dubte, un instrument, podríem dir, adequat, per el desenvolupament del planejament en aquest terme municipal.

Mica en mica, dia a dia, any rere any, aquest instrument ha seguit un camí inexorable cap a la seva obsolescència, i des de fa uns vuit anys, pràcticament la seva revisió ha estat un clam, una necessitat inequívoca per aquest tipus de desenvolupament, sent ara més que mai, la seva revisió, o millor dit, la redacció d’una nova figura de planejament general, el POUM, una actuació quasi de supervivència urbanística.

L’estat obsolet del nostre PLA GENERAL, en l’actualitat, és evident: la manca d’un text refós actualitzat, la manca de resposta a la nova realitat social i econòmica, és, més que mai, una exigència, que aquest Govern ha d’impulsar, als efectes de disposar d’un marc de desenvolupament adequat a les necessitats de la seva ciutadania, i a tots nivells, un pla regit pel vector de la SOSTENIBILITAT.

Ens trobem, doncs, amb un planejament urbanístic que conté moltes determinacions que són incoherents tant amb les Lleis com amb els plans de jerarquia superior, situació que justifica l’adaptació del planejament general per a tot el municipi, és a dir, un PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL atenent a les terminologies de la llei d’urbanisme vigent.

Però més enllà de les circumstàncies externes, caldria comprovar els supòsits que la normativa urbanística del propi PLA GENERAL estableix com a circumstàncies objectives que justifiquen la seva revisió.

Dir en aquest sentit que no s’assoleixen les condicions expressades en l’article 2.2 de les NORMES URBANÍSTIQUES (NNUU): APARTAT B, referent a que la població total del municipi arribi al 75% dels habitants previstos en el potencial de població prevista (14.000 persones, en l’actualitat 8.500

(24)

aproximadament), APARTAT C: referent a que el potencial edificatori en sol urbà estigui cobert en un 80%, i APARTAT D: referent a que s’hagin realitzat tots els plans parcials i estigui edificat un 60% del seu sòl.

Pel què fa a l’ARTICLE 2.4, l’Ajuntament hauria d’haver revisat el programa d’actuació cada quatre anys, extrem que no s’ha realitzat, exceptuant el PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, (PAUM) aprovat definitivament per la COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA el 14 DE DESEMBRE DEL 2006 i publicat el 03/05/2007.

En conseqüència, i malgrat no s’ajustin les condicions del propi pla per a la seva revisió, l’ARTICLE 2.1 de les NNUU, estableix una vigència indefinida fins que s’acordi la seva revisió o substitució per un altre pla general, determinació objecte d’aquesta memòria, un ACORD per a la redacció d’un nou PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, POUM.

Els PLANS D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM) són una figura de la planificació urbanística que estan regulats pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el TEXT REFÓS DE LA LLEI D'URBANISME (article 57) (DOGC núm. 56867 de 5 d'agost), modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació d'aquest Decret legislatiu (DOGC núm. 6077 de 29 de febrer de 2012).

D’altra banda, la major part de la legislació sectorial ha canviat substancialment, com per exemple la de comerç, la d’edificació o la d’habitatge.

Aquests canvis comporten que en alguns casos les previsions del Pla General no es puguin dur a la pràctica, i en d’altres que hi ha contradicció entre les determinacions normatives del Pla general i la de les Lleis urbanístiques.

Des de l’aprovació definitiva del Pla general s’han aprovat diverses modificacions puntuals que no han estat refoses i que, coincidint amb el mateix objectiu de disposar d’un document més precís i sense contradiccions, cal refondre en el nou planejament.

Finalment, la cartografia de base sobre la que es va realitzar el Pla General no representa amb suficient precisió la realitat física i comporta una contínua problemàtica en la seva interpretació.

Actualment, s’està en condicions de disposar d’una nova cartografia digital actualitzada que ha de permetre millorar la qualitat formal del planejament.

Així, doncs, la revisió del planejament urbanístic vigent resulta necessària, oportuna i convenient i es justifica per les raons anteriorment exposades.

(25)

Per últim, dir que en l’actualitat es troben en fase de tràmit les següents figures urbanístiques:

URB_2016/195PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE. URB 2018/135 PLA DE MILLORA URBANA UA5 CARRER RIBES “CAN AYMERICH”

URB-2018/110 PLA ESPECIAL PER A LA REORDENACIÓ DE L’ÀMBIT ESPORTIU PER L’ACTIVITAT DEL CLUB DE TENIS.

URB 2019/130 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL EN L’ÀMBIT DE LA CARRETERA DE SANT FELIU OEST, PARC DELS VOLUNTARIS AC_11

(26)
(27)

EN RELACIÓ AMB L’ACORD DEL PLE MUNICIPAL. DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Atenent als extrems relacionats anteriorment, L’ACORD DE PLE que es proposa i que justifica la memòria de referència, es basa en dues qüestions: la primera, referent a l’acord per l’inici de les tasques de redacció del PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, POUM, amb tota la documentació derivada necessària per a la seva tramitació, (pla de mobilitat, estudi medi ambiental, base cartogràfica, etc), i la segona, referent al compromís de que un cop acabat l’AVANÇ DEL PLANEJAMENT, es donarà continuïtat als treballs necessaris de completar el POUM.

Cal especificar, que la DIPUTACIÓ DE BARCELONA, en el marc del CATÀLEG DE LA XARXA DE GOVERNS LOCALS DE L’ANY 2020, (expedient 2020/0005979), va resoldre el procediment de concessió, desestimació i desistiment de recursos tècnics i materials, del SERVEI D’URBANISME de la gerència de serveis d’habitatge, urbanisme i activitats, en règim de concurrència competitiva.

En data 30 D’ABRIL DEL 2020, la JUNTA DE GOVERN DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA va aprovar per Delegació de la PRESIDÈNCIA, entre d’altres, un dictamen (ref. Registre nº 183/20), en el qual, en el seu punt SEGON, manifestava concedir els recursos tècnics consistents en la redacció de plans, projectes i informes, per a la realització de les actuacions indicades en l’acord de referència, en el qual, L’AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DEL VALLÉS, va quedar-hi inclòs, en l’apartat B, referent al RECURS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC (amb cofinançament per part de l’ens destinatari), pel que fa a la redacció de l’AVANÇ DE PLANEJAMENT.

Núm. PMT 2040012037

Codi XGL 20/Y/283607

Aportació de la DIPUTACIÓ DE BARCELONA: 65.340,-€

Aportació AJUNTAMENT AMETLLA DEL VALLÉS: 7.260,-€

Puntuació criteris 70/100

Apuntar, a tall de referència, que aquest recurs va ser atorgat en aquest Ajuntament, en la seva màxima puntuació, i, en el primer lloc d’entre 47 municipis aspirants.

En el mateix acord, en el seu punt QUART, s’establia que pels recursos amb cofinançament, i per a l’efectivitat de la concessió, calia que l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallés, en el termini màxim d’un mes comptat a partir de la recepció de la notificació, manifestés expressament a la Diputació de Barcelona L’ACCEPTACIÓ d’aquest recurs. Aquesta acceptació, comportava la conformitat amb tots els termes de la concessió i les condicions de la seva execució.

(28)

La JUNTA DE GOVERN LOCAL en sessió de caràcter Ordinària del 1 DE JUNY DE 2020 prengué l’acord d’acceptació de referència el qual es refon literalment:

“...Atès l’acord de la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona, en sessió celebrada el dia 30 d’abril de 2020 , que va aprovar per delegació de la presidència la concessió d’un recurs tècnic en el marc dels catàlegs de la Xarxa de Governs Locals de l’any 2020 “Planejament urbanístic” (Avanç POUM) XGL20/Y/283607 a l’ Ajuntament de l’Ametlla del Vallès.

Atès quer per a l’efectivitat de la concessió és necessari presentar l’acceptació del recurs, de conformitat amb tots els termes de la concessió i les condicions de la seva execució.

Atès la declaració d’intervenció de data 25 de maig de 2020.

Atès l’informe favorable de l’arquitecta municipal de data 25 de maig de 2020.

Atès que l’adopció d’aquest acord és competència d’aquesta Junta de Govern Local, en virtut de les delegacions efectuades per l’Alcaldia mitjançant Decret d’Alcaldia 2019/530, de 5 de juliol, es proposa l’adopció del següent ACORD:

Primer.- Acceptar l’actuació 20/Y/283607 relativa a la redacció de l’ Avanç del POUM del municipi de l’Ametlla del Vallès, en el marc del Catàleg de Serveis del Pla “Xarxa de Governs Locals 2020-2023.

Segon.- Acceptar les condicions de cofinançament de l’actuació, indicant que el projecte de pressupost de 2020 de l’ajuntament, actualment en preparació, recull una dotació de 7.260 € i ingressos necessaris per a l’execució d’aquesta actuació, corresponents al 10 % del cost del projecte.

Tercer.- Acceptar tots els termes de la concessió i les condiciones de la seva execució, tal i com es recullen en l’acord de Junta de Govern de la Diputació de Barcelona de data 30 d’abril de 2020 en el marc dels catàlegs de la Xarxa de Govern Locals de l’any 2020.

Quart.- Complimentar model normalitzat de l’acceptació de l’ajut per la seva tramesa a la Diputació de Barcelona a través del Portal de tràmits (PTM)

Cinquè.- Notificar aquesta resolució al departament d’Intervenció...”

Seguint amb l’acord de la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona, en el seu punt CINQUÈ, es disposa que la vigència de l’actuació es vincula al termini d’execució i lliurament del treball objecte del suport, i alhora, es disposa que la DIPUTACIÓ DE BARCELONA lliurarà els treballs amb caràcter definitiu com a màxim en el termini de 36 MESOS comptats des de la data d’aquesta resolució.

En el punt VUITÈ, referent a les condicions de cofinançament de l’actuació, es disposa que la DIPUTACIÓ finançarà inicialment la totalitat de la despesa, i que un cop finalitzada l’actuació, la DIPUTACIÓ notificarà a L’AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DEL VALLÈS, per tal de que procedeixi a transferir la quantitat cofinançada en el termini d’un mes.

Finalment, en el seu punt NOVÈ, referent a les condicions d’execució dels recursos subvencionats per la Diputació, i en relació amb els compromisos d’ambdues parts, Diputació i Ajuntament, es disposa que:

(29)

Per part de la DIPUTACIÓ DE BARCELONA,

1. Assumir el desenvolupament del conjunt de treballs que configuren l’assistència, la seva gestió, supervisió i coordinació, així com la seva contractació i pagament, si s’escau.

2. Designar un interlocutor tècnic (tècnic gestor), per tal de participar en el seguiment del treballs.

3. Aportar el posicionament de la GSHUA en relació amb els continguts dels treballs.

4. Informar els treballs lliurats corresponents a les diferents fases de treball en els terminis establerts, i amb caràcter general, en un termini màxim de 15 dies.

Per part de L’AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DEL VALLÈS,

1. Designar els interlocutors polítics i tècnics de referència, per tal de participar en el seguiment de treballs.

2. Aportar la informació prèvia requerida, i aquella altra que es pugui requerir en el decurs dels treballs, amb la màxima diligència, i d’acord amb el detall i format que es concreti en cada cas.

3. Aportar el posicionament tècnic i polític de l’ens destinatari en relació amb els continguts del treball.

4. Informar els treballs lliurats corresponents a les diferents fases de treball en els terminis establerts i, amb caràcter general, en un termini màxim de 15 dies.

5. En assistències que així ho requereixin, tramitar els documents lliurats corresponents a les diferents fases de treball, d’acord amb la legislació vigent, realitzant els actes i les gestions administratives corresponents (acords, d’aprovació, informació pública, requeriment d’informes, publicació, comunicació i notificació dels acords, etc.) en un termini no superior a 2 mesos des dels referits lliuraments.

D’aquesta manera el text de l’acord del plenari podria quedar redactat de la següent manera: Vist l’acord de la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona per la concessió del recurs tècnic d’urbanisme per a la redacció de l’avanç de planejament del POUM de l’Ametlla del Vallès, i d’acord amb les justificacions que s’expressen en la memòria de la Regidoria d’Obres Públiques i Urbanisme.

Atès que per part de la DIPUTACIÓ DE BARCELONA es demana a L’AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DEL VALLÈS que, en SESSIÓ PLENÀRIA, prengui el COMPROMÍS de, un cop acabat L’AVANÇ DE PLANEJAMENT del

(30)

POUM, es doni continuïtat als treballs necessaris per la finalització del PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, POUM,

Es proposa l’adopció del següent ACORD:

PRIMER.

Aprovar l’inici de les tasques necessàries per la redacció del PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, POUM, amb la redacció del seu AVANÇ DE PLANEJAMENT per l’equip tècnic contractat per la Diputació de Barcelona, en el marc dels catàlegs de la Xarxa de Governs Locals de l’any 2020 “Planejament urbanístic” (Avanç POUM) XGL20/Y/283607.

SEGON.

Aprovar prendre el compromís de, un cop finalitzat L’AVANÇ DEL PLANEJAMENT GENERAL de referència, POUM DE L’AMETLLA DEL VALLÈS, donar continuïtat als treballs necessaris per la finalització del PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, POUM.

TERCER.

Comunicar aquest ACORD a la DIPUTACIÓ DE BARCELONA, ÀREA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT, GERÈNCIA DE SERVEIS D’HABITATGE, URBANISME i ACTIVITATS, SERVEI D’URBANISME, així com, a la COMISSIÓ D’URBANISME DEL DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA..

(31)

EN RELACIÓ AMB EL MODEL DE POBLE

Considerem que en aquesta memòria caldria explicar el model de poble que volem assolir. Un model de poble consensuat amb els tres grups polítics que conformen l’actual equip de govern d’aquest Ajuntament, ESQUERRA REPUBLICANA, AMETLLA’T i L’AMETLLA EN COMÚ PODEM, un model de poble sostenible i de referència. Aquesta memòria de regidoria és un text de convergència de totes aquestes sensibilitats, per endegar aquest nou planejament i sotmetre´l al debat polític, en seu plenària i amb tota la ciutadania.

I aquest model de poble, es pot visualitzar amb la lectura d’aquesta memòria, amb una definició aproximada que, postulem en les següents línies.

Volem doncs, un model de poble respectuós amb els seus valors actuals, amb el seu entorn, un centre urbà amb certa densitat, amb canvis pocs substancials, puntuals i contundents, mantenint el seu paisatge urbà actual, incidint de manera subtil, però determinada, en els sectors a desenvolupar així com en els buits urbans existents, amb la introducció de tipologies alternatives d’habitatge atenent a les necessitats de la nostra població, la gent jove i la gent gran, buscant el seu arrelament i que ningú hagi de marxar a altres municipis per no trobar la tipologia ajustada al seu moment vital, en l’economia tant per el primer accés a l’habitatge dels joves com per un habitatge adequat i ajustat per a la gent gran en relació amb la seva superfície i a la seva localització, no volem que ningú marxi i és aquesta, la nostra prioritat.

Seguim però amb la definició del model de poble que visualitzem i volem posar a debat, un centre urbà amb els seus equipaments, socials, culturals i esportius, els parcs i tot el que faci falta a partir d’un creixement poblacional raonable, responent, en tot cas, al desenvolupament familiar inexorable, i acollint a d’altres, que com quasi bé tots, hem vingut per voluntat pròpia a aquest poble. Creiem en la necessitat de la definició d’un mapa d’equipaments eficaç, i ajustat a les necessitats reals de la nostre ciutadania, apartant d’aquesta manera la improvisació, i fins i tot, la contradicció en la formulació d’aquest.

El model es basa en un centre urbà que batega amb força als serveis dels seus barris perifèrics.

Un centre urbà amb la localització dels serveis i equipaments, i uns barris residencials, tranquils, amb clara convivència amb el paisatge i la natura.

Uns barris amb enllaços dignes amb el centre urbà, barris amb serveis resolts, uns barris entrellaçats i comunicats amb una bona mobilitat i alhora, amb noves propostes d’accessibilitat

(32)

per a vianants, uns barris que mantinguin la seva interconnexió amb la natura, les seves vistes sobre la plana del Vallès, o la seva llum de ponent, barris on la vida resulti, encara millor.

El model ha d’anar acompanyat sens dubte, per la regeneració de l’espai urbà, dels seus carrers, prioritzant al vianant davant del vehicle, un carrer és més, molt més que un lloc de pas, el carrer amb les zones verdes i els equipaments, és la primera localització de la relació social dels seus habitants.

Volem un creixement limitat, i fins i tot, perquè no, parlar d’un decreixement referit al sòl urbanitzable programat. Cal aprofitar i fer eficaç el patrimoni urbà construït, volem uns límits que ens permetin una bona coneixença entre els veïns, uns límits que permetin una bona mesura per a les festes, per el desenvolupament cultural, per a les relacions polítiques, per a la nostra seguretat, i, en definitiva, per a la convivència.

I de la mateixa manera en el centre urbà, un centre de relació social, en les places, amb carrers per a les persones, amb la formació d’una illa pacificada del trànsit rodat, un centre que actuï de vivers de petits negocis de proximitat, un centre urbà de tots i per a tots.

Es deia en l’antiga civilització grega, bressol de la civilització en el Mediterrani, que per a l’exercici d’una veritable democràcia, el nombre òptim d’habitants havia de ser d’unes set o vuit mil persones, exactament el nombre d’habitants del nostre municipi, i també apuntaven que les relacions socials es desenvolupaven en les àgores, espais públics urbans, i això ho deien fa més de dos mil anys.

Ja fa uns quants anys, en una presentació electoral al teatre de la Sala, vàrem fer un exercici prou interessant, referit a la visualització del nostre poble a partir d’un recorregut, que ara en aquesta memòria voldria repetir si em voleu acompanyar, sent necessari per la mateixa, que deixeu lliure la vostra imaginació, que la deixeu volar.

Situem-nos doncs, a la Plaça de l’església, sigui perquè hi hem arribat o sigui perquè som molt devots, perquè sortim de missa, un diumenge qualsevol d’un inici de primavera on el fred es comença amagar i llueix un sol radiant, i acompanyeu-me en aquest recorregut per el nostre poble.

Ja és la una, i comencem a baixar pel barri antic, i ens trobem la Plaça Vella, amb les taules mig plenes de gent, en les que uns, els que han anat de festa, estan acabant d’esmorzar, i els altres estan començant a fer un vermut. Ens saludem, uns es queden i s’apunten a prendre alguna cosa

(33)

i els altres seguim amb la passejada, que pel carrer Major, ara de circulació invertida, anem baixant cap al centre, i, entre xafarderies i converses amables, comencem a escoltar música de sardanes o de qualsevol altre esdeveniment que es celebra en el Parc d’en Joan Plumé, el parc central de l’Ametlla.

Seguim i ens trobem amb gent que surt de la Sala, on s’ha presentat alguna representació escolar o teatral, i ens aturem al cafè, i si no decidim entrar a fer-hi un toc, podem entrar al forn a comprar el famós tortell dominical, o bé seguim baixant.

Ens diem adeu amb els que volen anar a veure els esports a la Mina i es desvien per la Plaça de l’Ajuntament fins a la font, el poliesportiu o al camp de futbol, i amb els que s’aturen a Can Muntanyola a fer-la petar, i potserr saludar a la gent gran al seu casal.

Seguim fins l’àmbit de Ca la Lola, on podem optar a comprar algun pastisset o aquella medicina que ens fa falta, potser algun queviure pel dinar, o bé derivem cap al passeig per acabar de fer el volt, o seguim fins al parc de Maria Lluïsa, que de ben segur i deu haver-hi alguna activitat, potser una representació de ball modern o gitanes. Alguns discuteixen sobre quin dels restaurants volen fer el dinar, però abans una cerveseta artesanal a la barraqueta del Parc de Maria Lluïsa.

Altres no tan pietosos, en aquest diumenge esplèndid, han decidit arribar-se al centre des del seu barri, tot caminant, i han baixat per recorreguts de vianants situats prop dels torrents gaudint d’una natura immediata i envejable, o han vingut tots en bicicleta, pels carrils indicats, des del més gran fins al més xic, creuant el mosaic agrícola forestal situat al ponent del nostre municipi. Inclús alguns, han decidit baixar per la Via verda fins a La Garriga, a saludar uns parents o uns amics, per la traça de l’antiga carretera, ara condicionada per a vianants, bicicletes, patinets, i qualsevol estri d’aquests moderns que permeti una passejada, o senzillament caminant.

Mira, aquells s’han enfilat fins a l’ermita de Sant Nicolau per gaudir de les vistes a la plana de Llerona des d’aquest lloc privilegiat.

Doncs ja està, i hem travessat l’Ametlla en la seva llargària, el seu centre urbà, i hem anat pels barris que l’envolten, i segur que la vostra imaginació ha pogut fer moltes més propostes per a recorreguts alternatius, però en el que segur que convenim tots, és amb la riquesa i la qualitat del paisatge del nostre poble.

(34)

N’estem orgullosos i volem mantenir aquests valors, però també volem que el nostre poble, la nostra manera de viure sigui més sostenible, doncs sinó, no hi ha futur. Heus aquí la gran contrarietat en el nostre model, contrarietat que cal resoldre, i per això volem el PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, el nostre POUM, respectuós amb l’existent, però valent i determinat cap a la SOSTENIBILITAT.

I aquest model ha de parlar del tot, per saber de les seves parts, un model amb uns límits clars

de creixement, un model on es consideri el sòl no urbanitzable al mateix nivell que el sòl urbà, doncs els seus valors són els que defineixen el nostre entorn.

“Un urbanisme que impulsa un nou model urbà de referència, que no és altre que el de la ciutat mediterrània, compacta i complexa, adaptat per abordar els reptes de la sostenibilitat en l'era de la informació.“ (El urbanismo ecológico, Salvador Rueda, Rafael de Cáceres, Albert Cuchí i Lluís Brau).

Les actuacions de rehabilitació dels teixits urbans preexistents i les polítiques de regeneració urbana ens permeten aprofitar les potencialitats del poble que tenim en l’actualitat, poble construït.

La compacitat del teixit urbà redueix el consum de sòl i de recursos naturals, afavoreix la proximitat entre béns, persones i serveis reduint la mobilitat, facilita la implantació de transport públic i redueix el consum energètic.

Aquest objectiu, però, planteja les següents preguntes, entre d’altres: són suficients les densitats del nostre centre urbà, dels nostres barris?, cal augmentar les alçades dels edificis en determinats emplaçaments?, és viable el manteniment de les urbanitzacions amb baixes densitats?, és necessari un escenari de creixement zero?

Aquest és, inequívocament el nostre debat.

L'actual model de desenvolupament, basat quasi exclusivament en el consum de recursos, es mostra clarament insostenible. Aquest creixement expansiu i accelerat dels sistemes urbans i l'augment del consum de recursos, amb la conseqüent producció de contaminants i residus, són els principals elements que incrementen la pressió sobre els sistemes de suport que proporcionen energia i materials a les ciutats.

(35)

Cal anar cap un altre model, que, alhora que dona resposta a les disfuncions que el nostre municipi presenta, abordi els reptes de la societat actual, els relacionats amb la sostenibilitat i l'entrada en la societat de la informació i el coneixement.

El model de ciutat compacta i diversa és el que millor es posiciona en aquest procés cap a la sostenibilitat en l'era de la informació, però no és el nostre, per tant haurem de treballar per assolir un model que permeti concebre un augment de la complexitat de les seves parts internes, que és la base per obtenir una vida social cohesionada i una plataforma econòmica competitiva. Alhora, estalvia sòl, energia i recursos materials, i contribueix a la preservació dels sistemes agrícoles i naturals.

(36)
(37)

EN RELACIÓ AMB LA SOSTENIBILITAT. (POUM)

No ens cansem, ni ens cansarem de repetir en aquesta MEMÒRIA DE REGIDORIA per donar el tret de sortida a la redacció del nou planejament general, el concepte de SOSTENIBILITAT en general, i en particular la SOSTENIBILITAT aplicada al planejament urbanístic, aplicada al PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, al POUM.

Tal com hem afirmat anteriorment, la sostenibilitat no és un dogma, ni un discurs retòric, ni una fórmula màgica. La sostenibilitat és un procés intel·ligent i auto organitzat que aprèn pas a pas, mentre es desenvolupa.

Així, en tot aquest procés d’evolució i aprenentatge, la tasca de reforçar el vector de la SOSTENIBILITAT i la visió de planificar un model de poble saludable pren cada cop més pes, al igual que la cultura de la participació ciutadana. En aquest sentit, el planejament s’haurà d’adaptar a aquest canvi de paradigma.

Aprofundint més en aquesta consideració, i fent referència al DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, que, etimològicament parlant, podem definir com aquell desenvolupament que es pot mantenir, desenvolupament, per tant, que es podria associar a procés i a progrés.

Cal, però, no confondre desenvolupament amb creixement.

Destacar, segons la tesina de la DRA. BÀRBARA SUREDA CARBONELL, professora de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, de la UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA, que “...un cert creixement és una condició necessària per aconseguir desenvolupament, considerant com a referència el principi d’equitat i justícia, si tenim en compte la igualtat d’oportunitats per a tothom...”

“...S’ha de tenir en compte que és un error prioritzar el creixement econòmic i, sobretot, prioritzar el creixement a partir del consum de recursos naturals, sense considerar la capacitat dels ecosistemes. El desenvolupament és un procés integral i, com a tal, la seva concepció requereix interdisciplinarietat amb una visió global...”

La definició més coneguda i popular del concepte DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE és la que es va donar l’any 1987, amb l’informe BRUNDTLAND, la COMISSIÓ MUNDIAL SOBRE MEDI AMBIENT I DESENVOLUPAMENT:

El desenvolupament sostenible és aquell que satisfà les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats.

(38)

Malgrat les seves ambigüitats, es una definició prou clarificadora, alhora que la més popular, la qual ha anat evolucionant al llarg del temps, amb més o menys encert.

Si saltem ara a la noció D’ECOSISTEMA URBÀ, traducció al medi urbà de la terminologia utilitzada per descriure ecosistemes naturals, hauríem de poder analitzar el nostre municipi com a un sistema ecològic, considerant aquest, com a un concepte holístic, fruit de la interacció entre l’home i el medi ambient en àrees urbanes, manifestada físicament en una sèrie de fluxos de matèria, energia i residus, tal com afirmen alguns autors.

El nostre ECOSISTEMA URBÀ no és un sistema independent i tancat, la seva dependència, ja sigui econòmica, social o ecològica, s’estén fora dels seus límits, motiu pel qual tenim un sistema incomplet, per la dependència que tenim de l’exterior de tots aquells inputs necessaris per a la nostre existència, ja que no disposem de producció primària, i si en tenim, és escassa.

Per això hauríem de considerar el nostre ECOSISTEMA URBÀ com a un sistema complex, format per components naturals, socials i econòmics, que necessàriament necessita un enfocament sistèmic a causa de la seva pròpia complexitat.

Recolzant-nos amb la tesina abans mencionada, el nostre ECOSISTEMA URBÀ, com a ecosistema natural, social i econòmic, es caracteritza pels elements que el formen i per les relacions que s’estableixen entre si i el seu entorn.

La percepció de les millors condicions de vida del nostre model front al de les ciutats o medis rurals, provoquen el desplaçament de persones, fet que implica un creixement del nostre poble i, per tant, un creixement de la seva urbanització.

Aquesta urbanització comporta en conseqüència, un important impacte ambiental, amb la degradació del medi natural circumdant i probablement sobre ecosistemes cada cop més llunyans, però al mateix temps més interdependents dels nuclis urbans. (Jiménez Herrero 1989). Un impacte important que provoquem amb el nostre sistema urbà, és la reestructuració d’espècies, tant vegetals com animals. El creixement de la població al nostre poble, va acompanyat d’una disminució greu de la seva biodiversitat.

La urbanització també comporta un important canvi d’ús del sòl, i encara que la superfície urbana representi una proporció prou important de la superfície total del terme municipal, aquesta no es pot ignorar, ja que produeix una degradació del medi ambient urbà i de l’entorn.

(39)

La transformació que experimenta el paisatge natural com a conseqüència de la urbanització, ja sigui directament o indirectament, és molt important i pot causar greus problemes mediambientals més enllà dels seus propis límits, a causa de la gran dependència que tenim de l’exterior per proveir-nos de materials i energia i a causa, també, de la important quantitat de residus que generem.

D’aquesta manera, es produeix un balanç d’energia i matèria entre el nostre poble i el medi natural clarament desequilibrat, ateses les necessitats que tenim, entre les quals destaquen un consum creixent de recursos naturals i una generació de residus a gran escala.

La degradació del medi ambient urbà va acompanyada d’una pèrdua de la qualitat de vida de la nostra població, a causa de la complexitat que genera el seu creixement, ja que tota transformació del territori, té una incidència clara en aspectes relatius a la qualitat de vida de les persones.

Per altra banda, cal destacar, quan parlem de mobilitat, l’elevat percentatge de la nostra població que en l’actualitat treballa a les ciutats, amb un augment de la mobilitat, el qual està suportat per una xarxa viària que cada cop més va compartimentant el territori en polígons, els quals es van omplint d’edificacions disperses (continu urbà), i van segregant socialment la població en el territori.

D’aquesta manera, al nostre municipi l’individualisme s’accentua i el nucli familiar és quasi l’única institució afectiva.

La transició cap a models de desenvolupament més sostenibles suposa la integració de tots els factors (mediambientals, socials i econòmics) que intervenen en el concepte de DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, a més de la conscienciació que les activitats humanes tenen un important impacte sobre el medi ambient.

El desenvolupament sostenible implica la millora sempre, de la nostre qualitat de vida.

Apuntar alhora, que disposem de L’AGENDA 21 pel municipi de l’Ametlla del Vallés, document estratègic desenvolupat entre els anys 2003 i 2007, que no deixa de ser una font prou important de dades, en el qual es consideren polítiques, accions i estratègies que haurien de servir de punt de partida al nou planejament que volem endegar.

Tornant, però, a l’URBANISME SOSTENIBLE o DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, dir que aquest, a modus de conclusió, té per objecte en el nostre municipi, la regeneració d’un entorn urbà que no

(40)

atempti contra el medi ambient i que proporcioni recursos urbanístics suficients, no tan sols quant a les formes i l’eficiència energètica i de l’aigua, sinó també per a la seva funcionalitat, com un lloc que fos millor per a viure-hi.

Quan parlem D’URBANISME SOSTENIBLE, existeixen tres factors o tres aspectes que cal implementar perquè el desenvolupament que es proposi no comprometi la supervivència de les generacions futures:

SOSTENIBILITAT MEDIAMBIENTAL:

L’urbanisme ha de provocar la menor alteració de l’ecosistema en el que se inserta: causar el menor impacte possible sobre el medi ambient i el territori, consumir la menor quantitat de recursos i energia i generar la menor quantitat possible de residus i emissions.

SOSTENIBILITAT ECONÒMICA:

El planejament hauria de ser econòmicament viable per no comprometre més recursos econòmics que els estrictament necessaris, doncs aquests són sempre limitats i les necessitats sempre superiors als recursos disponibles.

SOSTENIBILITAT SOCIAL:

S’haurà d’exigir del nou planejament sostenible que respongui a las demandes socials del nostre entorn, millorant la qualitat de vida de la nostre població i, assegurant i garantint la participació de la ciutadania en el seu disseny.

En definitiva, el concepte de DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE s’ha d’entendre com un equilibri entre les seves tres dimensions principals que el caracteritzen: la dimensió social, la mediambiental i l’econòmica.

Hem afegit aquest capítol sobre la sostenibilitat en aquesta memòria, atenent a la pròpia importància d’aquesta en relació amb el planejament, i, alhora, per fer evident, que un model com el nostre no ho és de sostenible, malgrat les seves prestacions pel que fa a la qualitat del nivell de vida, del seu paisatge, i de totes aquelles consideracions que hi vulgueu afegir.

Es veritat i contradictori alhora, que el els valors d’aquest model poc sostenible, són, en ells mateixos, els factors que més incideixen en la qualitat de vida del nostre municipi.

Aleshores, i malgrat aquesta contradicció, el planejament que es vol iniciar amb aquesta memòria, tal com s’ha comentat, té un difícil repte: per un costat, i deixeu-me dir-ho d’aquesta

(41)

manera, haurà de procurar mantenir aquests valors, paisatge urbà, tranquil·litat, relacions properes, etc, alhora, en els sectors de creixement a desenvolupar amb el planejament derivat, plans parcials, plans de millora urbana i plans especials, i alhora en els buits urbans, haurà de procurar un desenvolupament sostenible, amb la introducció de tipologies d’habitatge alternatives a les actuals i un teixit comercial sòlid i proper, per tal de que el cercle viciós que foragita la gent jove i la gent gran, d’alguna manera quedi interromput, garantint així l’arrelament de la població al seu municipi.

En aquest mateix sentit, el nou POUM, haurà de fer propostes per la reconversió del teixit residencial aïllat, tant en el centre urbà com en els barris perifèrics, als efectes de millorar la seva sostenibilitat, propostes les quals poden passar per un millor aprofitament de les construccions tot mantenint la seva edificabilitat (sostre construït) i la seva ocupació, és a dir, garantint el paisatge urbà actual, però donant un major aprofitament amb densitat d’habitatge, passant de l’ús unifamiliar, a l’ús bifamiliar, o plurifamiliar atenent a les superfícies dels habitatges, repeteixo, sense modificar habitabilitat ni ocupació, sense modificar doncs, les condicions d’edificació, el sostre construït.

Ens preguntem perquè no es podria acceptar la possibilitat dels pares a la planta baixa i un dels fills a la planta pis en dos habitatges diferenciats, o bé una vídua a la planta baixa i un pis d’estudiants a la planta pis, o bé un matrimoni separat, cadascú a la seva planta, etc, en benefici de la llei de dependència, pel complement d’una pensió ajustada, per, en definitiva LA SOSTENIBILITAT DEL MODEL.

Apuntar també, que caldrà considerar la unitat de parcel·la mínima en aquest sentit, des de l’òptica de la sostenibilitat, és una opció.

Voldríem doncs que el POUM explorés aquestes possibilitats, que vindrien acompanyades, atenent a la LLEI D’URBANISME, per un increment de zones verdes i equipaments. Caldrà propostes per a la seva resolució en aquest sentit.

Hem parlat sobre la necessitat d’un cert creixement, malgrat que sigui el propi, però no ens podem abstreure del que passa al nostre voltant, de fet, tots hem vingut i hem arribat.

Caldrà un control sobre aquest creixement, del nou model, que tot mantenint la seva qualitat, pugui admetre aquest creixement necessari i inevitable, amb actuacions quirúrgiques, que ens garanteixin els nostre objectius, però que alhora permetin la introducció de certes tipologies i models més sostenibles.

(42)

En qualsevol cas, aquest equip de govern no considera, i no vol considerar d’entrada, i en aquest planejament, la requalificació de cap sòl no urbanitzable.

Per últim, voldríem refondre de manera literal part de les conclusions de la tesina de la professora . BÀRBARA SUREDA CARBONELL,

“...el concepte desenvolupament sostenible presenta dos problemes importants: el problema conceptual i el problema interpretatiu. El problema conceptual és provocat per la indefinició i l’ambigüitat de la mateixa definició del concepte, fet que ha provocat que en molts discursos i documents aparegui la paraula desenvolupament sostenible mancada de continguts, simplement perquè és una paraula que en l’actualitat està de moda i queda bé utilitzar-la. Aquest fet és preocupant, ja que moltes vegades es queda com una declaració de bones intencions, sense interioritzar ni portar a terme realment els aspectes i les implicacions que el concepte comporta. Cal dotar la paraula desenvolupament sostenible del contingut i de les implicacions que posseeix, per realment poder transformar la realitat i fer-la més sostenible...”

(43)

EN RELACIÓ AMB EL PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. PAUM

La COMISSIÓ TERRITORIAL D’URBANISME, CTUB, del DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PUBLIQUES de la GENERALITAT DE CATALUNYA va aprovar definitivament en data 14/12/2006 el PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, PAUM, promogut per L’AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DEL VALLÈS.

Aquest programa era i és una figura urbanística de cabdal importància, malgrat els seus encerts i els seus equívocs, ja que l’ordenació que proposava es basava en la demanda de l’habitatge en el nostre municipi, amb la proposta de noves tipologies residencials adaptades a les noves necessitats funcionals i socials, que provoquen un canvi de model dels nous creixements urbanístics.

Aquestes operacions de REGENERACIÓ URBANA tenien per objecte la formulació d’un PLANEJAMENT SOSTENIBLE, dirigint el procés de creixement i evitant el consum de sòl. No es tracta de seguir ocupant nous territoris, es tracta de caracteritzar i donar valor afegit als ja existents. El reciclatge de sòl existent és una qüestió imprescindible per abordar un DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, a partir d’una planificació estratègica, el PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA, el PAUM. El PAUM, es va redactar a partir d’uns criteris principals i generals, amb els quals es regeix tot el seu desenvolupament.

Aquests criteris passaven per la seva consideració com un PROCÉS DE REGENERACIÓ URBANA, sense classificar nou sòl i sense augmentar la quantitat de sòl al mercat. Alhora és considerava també un PLA D’HABITATGE, ja que proporcionava al municipi el sòl necessari per construir aproximadament dos-cents habitatges de protecció oficial, i simultàniament, adequava les seves zonificacions a paràmetres de la demanda actual pel que fa a les tipologies d’habitatge. Pel que fa a l’ESPAI URBÀ, considerava potenciar el nucli urbà com a centre de relacions socials, a partir de la seva densificació i revitalització. Buscava i proporcionava també, una REACTIVACIÓ COMERCIAL, adequant la zonificació per la introducció en el centre urbà d’un teixit comercial i de serveis amb presencia de zones d’aparcament, i finalment, volia formular una MILLORA DE LA MOBILITAT.

El creixement majoritari de l’Ametlla amb tipologia d’habitatge unifamiliar és un procés complert amb coherència pròpia i vigent en l’actualitat, però que requereix un reequilibri en nom de la sostenibilitat.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :