0
Escola Universitària d’Infermeria
Gimbernat
Treball Final de Grau
Curs acadèmic 2014-2015
Programa de Salut per prevenir la
Síndrome Alcohòlica Fetal en el Barri de
Ciutat Vella (Escola de Milà i Fontanals i
Pau Claris)
Sandra Farré i Mònica Fullà
Gemma March
1
ÍNDEX
0. RESUM / ABSTRACT ... pàg. 5
1. INTRODUCCIÓ ... pàg. 9 1.1. Justificació ... pàg. 9 1.2. Marc Teòric ... pàg. 13
1.2.1. La Síndrome d’Abstinència Neonatal i la
Síndrome Alcohòlica Fetal ... pàg. 13 1.2.2. Diagnòstic de la Síndrome Alcohòlica Fetal ... pàg. 14 1.2.3. Tractament de la Síndrome Alcohòlica Fetal ... pàg. 16 1.2.4. Repercussions de la Síndrome Alcohòlica Fetal ... pàg. 17 1.2.5. Causes i factors de risc associats a la mare ... pàg. 19 1.2.6. El consum d’alcohol i la sexualitat en adolescents .. pàg. 23 1.2.7. El rol d’infermeria en la Síndrome Alcohòlica Fetal . pàg. 24 1.2.8. Programes de salut a les escoles de
l’Agència de Salut Pública ... pàg. 25 1.2.9. La importància de realitzar un programa de salut .... pàg. 26
2. METODOLOGIA ... pàg. 28 2.1. Fase Preliminar del Programa de Salut ... pàg. 28
2.1.1. Anàlisi de la situació de Salut:
Perfil Epidemiològic... pàg. 28 2.1.2. Anàlisi de la situació de Salut:
2 2.1.3. Identificació dels factors que s’associen al
comportament sobre el qual es vol intervenir ... pàg. 36 2.1.4 Anàlisi de les dades obtingudes i priorització
dels problemes: Diagnòstic educatiu ... pàg. 40 2.2. Fase de desenvolupament ... pàg. 40
2.2.1. Objectius del programa de salut ... pàg. 40 2.2.2. Intervencions educatives ... pàg. 41 2.3. Previsió de recursos ... pàg. 58 2.4. Temporalització de les intervencions ... pàg. 64 2.5. Avaluació del Programa de Salut ... pàg. 65
3. DISSENY DEL PROGRAMA DE SALUT ... pàg. 70
4. DISCUSSIÓ ... pàg. 75
5. CONCLUSIÓ ... pàg. 82
6. AGRAÏMENTS ... pàg. 84
7. BIBLIOGRAFIA ... pàg. 86
8. ANNEXES ... pàg. 96 8.1. Protocol d’avaluació de l’abstinència neonatal
(Valoració de Finnegan) ... pàg. 96 8.2. Test T-ACE ... pàg. 97 8.3. Característiques facials dismòrfiques de la SAF... pàg. 98 8.4. Enquestes FRESC de l’Agència de Salut Pública ... pàg. 99
3 8.4.2. Enquestes FRESC sobre sexualitat ... pàg. 100 8.5. Programes de Salut de l’Agència de Salut Pública ... pàg. 102 8.6. Perfil Epidemiològic ... pàg. 103 8.6.1. Mapa mundi del consum d’alcohol ... pàg. 103 8.6.2. Inicis de tractament per drogodependència
a Barcelona al 2013 ... pàg. 103 8.7. Perfil Comunitari ... pàg. 104 8.7.1. Mapa de Barcelona ... pàg. 104 8.7.2. Situació laboral a Barcelona ... pàg. 104 8.7.3. Treballadors per grans sectors ... pàg. 105 8.7.4. Producte Interior Brut ... pàg. 105 8.7.5. Mapa de Ciutat Vella ... pàg. 105 8.7.6. Població per barris de Ciutat Vella ... pàg. 105 8.7.7. Població per edats de Ciutat Vella ... pàg. 106 8.7.8. Origen de la població de Ciutat Vella ... pàg. 106 8.7.9. Nivell acadèmic dels barris de Ciutat Vella ... pàg. 107 8.7.10. Tipus d’habitatges familiars del Ciutat Vella ... pàg. 107 8.7.11. Infraestructures del districte de Ciutat Vella ... pàg. 107 8.8. Entrevista de Camp ... pàg. 108 8.9. Intervencions ... pàg. 109
8.9.1. Activitat 1 (part 2): Què pot passar si...? ... pàg. 109 8.9.2. Activitat 2 (part 2): I tu, què faries? ... pàg. 110 8.10. Avaluació de procés ... pàg. 111
4 8.10.3. Registre de les activitats ... pàg. 113 8.10.4. Enquesta de satisfacció dels professionals ... pàg. 114 8.11. Avaluació d’impacte ... pàg. 115
5
ABSTRACT
Programa de salut: Massa petit per beure. Prevenir la Síndrome Alcohòlica Fetal en el Barri de Ciutat Vella (Escola de Milà i Fontanals i Pau Claris)
S. Farré Foj, M. Fullà Campi
Resum: Actualment la Síndrome Alcohòlica Fetal (SAF) és un problema de salut pública que afecta a un 1% de la població mundial (1). Es tracta d’un conjunt de signes i símptomes que s’inicien en el moment del naixement i que poden anar-se desenvolupant al llarg del creixement. Aquesta síndrome tan poc coneguda entre la societat, és deguda al consum d’alcohol de la mare durant l’embaràs (2).
Tenint en compte les conseqüències d’aquesta malaltia, i el gran desconeixement que hi ha (3), s’ha cregut oportú dissenyar el programa de salut “Massa petit per beure” amb l’objectiu de disminuir la incidència de la SAF en un període de 10 anys en les escoles Milà i Fontanals i Pau Claris del Districte de Ciutat Vella.
Per dissenyar aquest programa s’ha utilitzat el mètode PRECEDE, que ha permès identificar els factors que predisposen, reforcen i faciliten l’aparició del comportament associat a la Síndrome Alcohòlica Fetal: el consum d’alcohol durant l’embaràs.
6 realitzaran les 3 primeres sessions, i les 3 restants es duran a terme a segon de Batxillerat.
L’avaluació es realitzarà comparant la incidència de l’any d’implementació del programa amb la de al cap de 10 anys i amb l’ajuda del test T-ACE, que mesurarà el risc del consum d’alcohol de les mares durant l’embaràs (4).
En conclusió, el programa “Massa petit per beure” pretén donar les eines necessàries als adolescents per a que en un futur no beguin durant el període gestacional, així com també es procurarà fer ressò sobre la SAF.
7
Health Program: Too small to drink. Preventing Fetal Alcoholic Syndrome in the District of Ciutat Vella (Escola de Milà i Fontanals i Pau Claris)
S. Farré Foj, M. Fullà Campi
Abstract: Currently the Fetal Alcoholic Syndrome (FAS) is a public health problem which affects about 1% of the world population. It is a set of signs and symptoms that start at the moment of birth and which can keep developing along growth. This syndrome, so little known in society, is due to the consumption of alcohol by the mother during pregnancy.
Considering the consequences of this disease, and the great ignorance prevailing in the society, it has seen convenient to design the health program "Too small to drink" with the aim of reducing the incidence of SAF within a period of 10 years at the schools Milà i Fontanals i Pau Claris of Ciutat Vella District.
For designing this program, it has been applied the PRECEDE’s method,
which has allowed to identify the factors that predispose, reinforce and facilitate the emergence of the Syndrome’s associated behavior: alcohol consumption during pregnancy.
To change this behavior, it has been deemed necessary to carry out the program for 2 years, later these will be monitored for 8 years due to the lack of epidemiological information. In these terms, parallelly to 6 sessions of the program, a study will be carried out on the impact of FAS in Ciutat Vella, specifically at “Hospital del Mar”. Every year, the first Bachelorship’s
course will realize the 3 first sessions and the three remaining will be held during second Bachelorship’s one.
8 In conclusion, the "Too small to drink" program aims to provide the necessary tools for teens not to drink in the future during the gestational period, and also will be got the FAS to know.
9
1.
INTRODUCCIÓ
1.1. JUSTIFICACIÓ
Actualment l’alcohol és la droga legal més consumida en la societat espanyola, aquest fet és degut a la normalització i acceptació que la població ha percebut envers aquesta substància (5). Espanya es troba immers en una cultura molt festiva, on a banda de celebrar les múltiples tradicions com ara bé Nadal, Sant Esteve, la Castanyada, Sant Joan, la Fira d’Abril, Sant Fermins, entre d’altres, s’aprofita qualsevol situació per reunir-se en comunitat i fer d’un petit esdeveniment d’alegria, una gran celebració. Totes aquestes festivitats tenen un component en comú, i és la presència de l’alcohol.
Val a dir que en els últims 20 anys, en aquesta població hi ha hagut un augment de consum d’alcohol per part de les dones, tot i veure’s disminuïts els índex de consum d’alcohol en general. El sector femení de la societat poc a poc ha anat adoptant estils de vida cada cop més semblants als dels homes, ja que actualment s’està vivint un procés de canvi per aconseguir la igualtat entre gèneres (3, 5).
L’any 2011 la Generalitat de Catalunya va realitzar un estudi a la població, que afirmava que un 74’2% de la població havia pres alcohol algun cop durant l’últim any i un 60’2% en l’últim més. Aquestes dades, es veuen disminuïdes en relació al 2009 (80’2% i 70% respectivament). En canvi, han augmentat el nombre de casos que consumeixen aquesta substància diàriament, un 10’2% al 2011 davant d’un 9’9% al 2009 (6).
10 poden presentar la síndrome alcohòlica fetal (7-9). El més alarmant, però, és que un 44’7% de les dones embarassades segueixen consumint alcohol, de les quals tan sols un 15% ho declara en les entrevistes realitzades en l’estudi portat a terme a l’Hospital del Mar l’any 2008 (7). És important distingir entre la Síndrome Alcohòlica Fetal (SAF) i la Síndrome d’Abstinència Neonatal (SAN). El primer terme fa referència a un conjunt de signes i símptomes que poden presentar els nens degut a la ingesta d’alcohol durant l’embaràs. Aquest problema no necessàriament s’ha de manifestar en el moment del naixement, sinó que pot aparèixer al llarg dels anys (10). En canvi, la Síndrome d’Abstinència Neonatal (SAN), engloba un conjunt de signes i símptomes que presenta un nen en el moment de néixer degut a l’absència de la substància tòxica que ha estat rebent durant tot el procés de gestació (11).
Els nens que pateixen la SAF, poden desenvolupar diferents problemes com ara bé una disminució del rendiment escolar, dificultat per desenvolupar-se socialment i desordres neuroconductuals. Així com també, tenen una major predisposició genètica pel consum d’alcohol tot i trobar-se en un entorn favorable (12, 13). A l’Àfrica l’any 2007, es va realitzar un estudi on s’afirmava que un 7% dels discapacitats mentals estaven relacionats amb l’alcohol, entre tots aquests, un 18% eren nens amb un diagnòstic de Síndrome Alcohòlica Fetal (14). Aquestes dades, fan creure que pot ser oportú intervenir des de l’àmbit d’atenció primària per prevenir aquest problema, ja que aquest sector es dedica a la promoció per la salut, i prevenció i tractament de malalties, tot fent un seguiment periòdic de la població, ja que la SAF és una malaltia 100% evitable (15). D’altra banda, en cas de sospita d’un possible cas de la Síndrome Alcohòlica Fetal, es podrà dur a terme des d’aquest àmbit, un seguiment exhaustiu del nen per pal·liar els possibles desordres desenvolupats (16).
11 respecta a tractament, diagnòstic, episodis aguts de la malaltia, intervencions per a millorar el llenguatge, etc. i aproximadament 800 milions d’euros en despeses indirectes donat que aquestes persones al tenir un deteriorament psíquic no poden treballar segons un estudi realitzat a Canadà (17-20).
És per aquest motiu, pel qual, l’evidencia afirma que dur a terme un programa de salut que inclogui unes intervencions educatives són eficaces per prevenir la SAF. Aquestes intervencions han d’anar dirigides a tota la comunitat, ja que és un problema que afecta a tots (1). El primer grup poblacional al que poden anar dirigides activitats de promoció per la salut, són les dones embarassades, a priori sense cap factor de risc que facin sospitar d’un possible consum d’alcohol. El segon grup, podrien ser les dones en edat fèrtil consumidores habitualment d’alcohol. En tercer lloc, el programa de salut pot anar dirigit a les dones embarassades que durant el procés gestacional han verbalitzat haver consumit qualsevol tipus de substància alcohòlica. Finalment, el quart grup són les gestants que es troben en un entorn social i econòmic desfavorable, amb un baix nivell acadèmic, que han viscut situacions de violència de gènere, separacions, mares solteres, prèvies depressions o bé, la població immigrant, així com també les dones de menys de 19 anys i les majors de 35, aquests, són grups poblacionals els quals podem considerar que tenen un alt factor de risc en el consum d’alcohol (8, 21-23).
12 mares, ja que es tracta de nens no desitjats. D’altres, són donats en adopció degut a la situació inestable de la dona fins que el nadó pugui gaudir d’un entorn segur (10, 27, 28).
La població escollida per realitzar el projecte és al barri de Ciutat Vella ja que estudis ens confirmen que aquest barri és on s’han atès més casos d’alcoholisme a Barcelona. A l’any 2012 en el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) de la Barceloneta es van atendre un total de 713 pacients consumidors d’alguna droga tant legal com il·legal (29). En aquest mateix CAS, en els últim 6 mesos s’han atès 21 casos de dones en edat fèrtil consumidores d’alcohol. Un altre dels motius pels quals s’ha decidit incidir en aquesta zona ha estat pel gran volum d’estudis científics que s’han portat a terme en l’Hospital del Mar, situat al barri de Ciutat Vella.
El perfil de la dona que presenta aquest tipus de problema no és molt concret, però moltes referències bibliogràfiques afirmen que es tracta, tal i com s’ha mencionat anteriorment, de dones amb un nivell socioeconòmic baix, amb nutrició inadequada, amb pocs estudis, majoritàriament solteres i amb un entorn desfavorable (13, 23, 24, 30). D’altra banda, també hi ha un component genètic que afavoreix el consum de drogues en dones procedent de pares consumidors (12).
13 1.2. MARC TEÒRIC
La Síndrome d’Abstinència Neonatal i la Síndrome Alcohòlica Fetal
La Síndrome d’Abstinència Neonatal (SAN) és un conjunt de signes i símptomes que presenta un nadó al néixer en conseqüència de la falta de substància tòxica que ha estat rebent durant part de l’embaràs.
Aquesta simptomatologia varia en funció de la droga, la dosi, el metabolisme, l’eliminació i la última dosi consumida per la mare, i apareix a les 24-48h aproximadament postpart, tot i així, val a dir que tot consum d’alcohol és nociu durant l’embaràs (32). Els signes d’alarma que ens poden determinar un possible cas de SAN al néixer són un Apgar baix, estrès fetal, prematuritat, baix pes gestacional i disminució del perímetre cranial (11).
Després de néixer, un cop han disminuït els nivells de droga en sang, el nadó pot començar a presentar la simptomatologia especifica del SAN com és la hiperexcitabilitat del sistema nerviós central manifestat per hiperactivitat, irritabilitat, tremolors, plor agut, mioclònies, hipertonia, convulsions i alteracions del son. Uns altres símptomes són les alteracions digestives: regurgitacions, vòmits, diarrea, voracitat, singlot, succió excessiva i hiperfàgia. També, poden aparèixer alteracions vegetatives com són les sudoracions, hipersecreció de mucoses, badalls, erupcions cutànies i febre; o bé alteracions cardiorespiratòries com ara taquipnea, taquicàrdia, esternuts i congestió nasal. Cal tenir en consideració, que gran part d’aquests pacients a llarg termini i depenent de l’entorn familiar i social, poden desenvolupar també alteracions en el comportament, retràs maduratiu i del creixements, o bé, poden patir l’anomenada mort sobtada del lactant (10, 11, 25, 33).
14 néixer, ja que a vegades no presenten la clínica descrita anteriorment. Tot i així, és molt probable que a la llarga manifestin danys neurològics i problemes de comportament. Un altre dels motius pels quals no es detecta aquest problema en els nadons, és degut a que en la SAF molts cops la simptomatologia es veu disminuïda de manera que es pot confondre amb un comportament normal d’un recent nascut (10, 13). A més aquest problema és veu agreujat degut a que el personal sanitari responsable no pregunta sobre el consum d’alcohol durant l’embaràs, ja que hi ha una manca de coneixements sobre les repercussions d’aquest problema (9). D’altra banda, el 85% de les mares alcohòliques no verbalitzen haver-ne consumit (7, 34).
Finalment, es defineix Trastorns de l’Espectre Alcohòlic Fetal quan el nadó neix amb malformacions facials com ara be fissures palpebrals curtes, un solc nasolabial aplanat i microcefàlia; quan presenta una disminució del creixement, o bé té alteracions en el Sistema Nerviós Central (SNC) (9, 13, 35).
Diagnòstic de la Síndrome Alcohòlica Fetal
La detecció de la SAF es du a terme en primer lloc des de l’àrea d’infermeria, la qual disposa d’una eina primordial i essencial per la identificació d’aquesta Síndrome. Es tracta de l’escala de Finnegan (Annex 1)
15 D’altra banda, paral·lelament caldrà dur a terme probes complementaries des d’una basant mèdica, per diagnosticar la Síndrome d’Abstinència Fetal, com són l’anàlisi de sang, de meconi, d’orina, o bé de cabell.
Les proves sanguínies seran positives únicament en cas que la droga s’hagi consumit recentment (34). La determinació de meconi és la més sensible i detecta un consum més allunyat en el temps, en aquesta prova, es determina que la mare ha ingerit una quantitat d’alcohol important quan el resultat és igual o superior a 2nmol/g. Aquesta prova es pot considerar la més fiable ja que és la que dona menys falsos negatius i detecta el consum d’alcohol des de la setmana 12 de gestació, donat que a partir d’aquest període es comencen a formar les primeres femtes en el fetus (34, 36). També, es pot fer una detecció del consum de la droga prèvia al part a través de la orina; aquesta prova és considerada el millor screening per la seva sostenibilitat i de fàcil ús, tot i així pot donar falsos negatius degut a la variació en la densitat (11). Un altre manera de detectar la SAF és a través del cabell. Aquesta prova, tot i ser una de les més sensibles i la que aporta una informació més allunyada en el temps, és la menys usada degut a que és molt costosa i no està disponible en tots els centres (34, 37).
Val a dir que per diferenciar aquest problema amb altres patologies que presenten una simptomatologia similar, cal fer un diagnòstic diferencial a través d’altres estudis com són la bioquímica, cultius, radiografies, ecografies, punció lumbar, entre d’altres (11).
D’altra banda, també existeix el test T-ACE, aquest consisteix en la formulació de quatre preguntes breus i concretes que mesuren el risc que tenen les dones embarassades per consumir alcohol. La puntuació màxima d’aquest test és de 5 i es considerarà positiu en el cas que sigui superior o igual a 2. D’aquesta manera, a través d’aquesta eina es podrà sospitar d’un possible cas de Síndrome Alcohòlic Fetal (4, 9, 38) Annex 2
16 Tractament de la Síndrome Alcohòlica Fetal
Un cop diagnosticat la Síndrome Alcohòlica Fetal, caldrà ingressar al nadó i controlar el seu estat general. Així mateix, és important administrar la vacuna de la hepatitis B degut a que majoritàriament les mares amb nens amb aquesta Síndrome, han patit un embaràs no desitjat. Normalment, aquestes dones no han pres les mesures preventives necessàries, tot exposant-se també a malalties de transmissió sexual. També, cal seguir unes pautes habituals d’alimentació. Només en el cas que el nadó presentes una puntuació més gran que 8 en el Test de Finnegan, es durà a terme un tractament farmacològic (33).
El fàrmac de primera opció per l’abstinència de drogues no narcòtiques és el Fenobarbital. Aquest, és capaç de controlar tota la simptomatologia del sistema nerviós central, però no és útil pels problemes gastrointestinals; a més, provoca sedació i alteracions en la succió. La dosis de manteniment que s’administraran són de 2-8mg/Kg via oral cada 24 hores, o bé cada 8 hores via intramuscular. Aquest fàrmac s’anirà retirant progressivament en un 10% cada dia després d’una setmana de control clínic fins arribar a la dosi mínima, serà aleshores quan es deixarà d’administrar. En cas de xoc, caldrà administrar 15-20ml/Kg via intramuscular o endovenosa (11, 33, 34).
En canvi, la morfina és el fàrmac de primera elecció en opiacis, aquesta és capaç de controlar gairebé tota la simptomatologia. Els seus efectes secundaris son la sedació i l’estrenyiment. Altres fàrmacs de segona elecció són la metadona, la clorpromazina i el diazepam (11, 34).
17 agafar al nadó en braços quan plori, embolicar-lo amb mantes i oferir-li el xumet. En tercer lloc, es pot fer ús de la musicoteràpia per calmar la irritabilitat del nounat. Finalment, pel que respecta a l’alimentació, caldrà administrar-li preses petites i freqüents i està contraindicada la lactància materna (11, 27, 39).
Repercussions de la Síndrome Alcohòlica Fetal
L’aparició d’aquesta malaltia i sobretot la seva prolongació provoca una sèrie de conseqüències que perjudiquen en el desenvolupament del nadó i acaben afectant al llarg de tota la vida. De fet, les conseqüències seran més pernicioses si no es fa una detecció precoç de la Síndrome Alcohòlica Fetal (2, 13, 39).
Aquesta Síndrome provoca per una banda les anomenades discapacitats primàries, i per una altra, les secundàries. Les primeres fan referència a danys morfològics i neuropsicològics que es poden apreciar a simple vista com ara bé deformacions facials, defectes neuroanatòmics i anomalies en el sistema nerviós central. Aquestes característiques dismòrfiques son difícils d’apreciar en el moment del naixement, però es van accentuant al llarg dels anys, és per aquest motiu, pel qual caldrà prendre especial atenció a la clínica del nadó. Aquestes alteracions es troben principalment en els ulls i en la boca (2).
Les fissures palpebrals dels ulls dels nens afectats per la SAF són dues desviacions més curtes que les fissures de la mitjana; és a dir, els ulls d’aquests nens solen ser més curts. D’altra banda, el solc nasolabial té una distància més gran de la normal i és aplanat, endemés, el llavi superior sòl ser més prim. En aquests nens, també es pot observar que el nas és camús (2, 9, 13) Annex 3.
18 inferior a 32cm, i la seva talla es trobi per sota dels 46cm. Aquests defectes, s’aniran observant al llarg de tot el creixement ja que la seva talla i el seu pes sempre estaran per sota de la mitjana (2).
L’evidència científica afirma que l’alcohol és la primera causa no biològica del retràs mental en els nens, s’estima que aquests, tenen aproximadament un coeficient intel·lectual de 50 (40). Aquest, és un factor molt important a tenir en compte ja que en ocasions la SAF es desenvolupa en edats més avançades, i per tant en un diagnòstic primari es pot confondre amb altres malalties i/o trastorns (33, 37). Aquest problema, es manifesta a través de trastorns de conducta, falta d’atenció, impulsivitat i labilitat emocional entre d’altres; així com també pot acabar afectant en el llenguatge del nen. Això és degut a que tots aquests nens tenen problemes morfològics en el cerebel i en la comunicació d’ambdós hemisferis (9).
La SAF, molts cops no és diagnosticada correctament degut a que presenta una simptomatologia molt similar a la del TDAH i a la de l’autisme (39). Aquest fet i conjuntament amb la no detecció del problema, i per tant, el no diagnòstic, la SAF és considerada un problema de tipus iceberg ja que son molts pocs els casos detectats, però molts els existents (13).Val a dir, que en els casos més greus de SAF, poden aparèixer diversos problemes orgànics com ara bufs cardíacs, dèficits visuals (atròfia òptica, defectes de refracció...) o bé dèficits auditius (otitis mitges de repetició) (41, 42).
19 Cal tenir en consideració que molts dels nens que pateixen la Síndrome Alcohòlica Fetal en Països de l’Europa de l’Est acaben sent donats en adopció degut a que se’ls hi treu la custòdia de la mare per tenir un estat inadequat de salut; o bé, perquè són abandonats per les pròpies mares com a conseqüència de la irritabilitat que aquests nadons presenten i perquè majoritàriament són embarassos no desitjats (11, 42). Val a dir, que aquests fets no únicament succeeixen en aquests països, sinó que a Espanya també tenen lloc aquest tipus d’esdeveniment. Segons l’estudi “Consumo de drogas durante la gestiación y su respercusión neonatal. Análisis de los períodos 1982-1988 y 2002-2008” s’estima que un 13,1% dels nadons amb SAN a Espanya es donen en adopció en centres d’acollida (43). En canvi, si aquesta dada s’extrapola a nivell mundial, es pot observar tal i com afirma Ariel Tenenbaum a l’article “Fetal Alcohol Spectrum Disorder in Israel: Increased Prevalence in an At-Risk Population”, un 50% dels nens adoptats presenten SAF (13).
Causes i factors de risc associats a la mare
És molt difícil determinar el perfil exacte de la mare amb possibilitats de tenir un fill amb SAF, ja que hi ha molts factors que influeixen, tot i així, és més probable quan presentin unes característiques en concret com són (23):
Factors culturals i biològics
20 Respecte l’esfera biològica de les persones, val a dir, que el consum d’alcohol té una càrrega genètica important ja que els gens participen en l’absorció, metabolisme i eliminació de l’alcohol. També, els nens afectats per SAF, tenen més possibilitats d’acabar consumint alcohol a la llarga tot i tenir un entorn social favorable (12, 13).
L’edat
Primerament cal tenir en compte la vulnerabilitat que presenten els joves davant de l’oferta de drogues. Aquesta, es deu a que encara, no tenen una personalitat definida i normalment, volen ser acceptats pel grup. A més, aquest col·lectiu, sòl tenir molta curiositat per experimentar noves sensacions i les acaben duent a terme degut al baix control dels impulsos que presenten (45, 46).
Si a més, a aquests joves se’ls hi suma un entorn familiar desfavorable, les possibilitats de consumir alguna droga, augmentaran degut a que troben en aquestes substàncies una forma d’evadir-se de la realitat. Alguns exemples són l’absència o excés de normes, conflictes familiars, divorcis, sobreprotecció, o bé comportaments agressius per part dels pares a nivell físic o psíquic (12).
21 Entorn familiar
Un altre factor de risc és un entorn familiar desfavorable. Aquest es produeix quan els pares prenen alguna substància tòxica com ara bé l’alcohol, hi ha un divorci, es produeixen casos de violència de gènere, entre d’altres. L’estat civil de la dona, també influencia molt, i l’evidència científica afirma que les dones solteres que es queden embarassades tenen un risc més elevat de consumir alcohol, ja que es confirma que un 90% de les dones que tenen un fill amb SAF, son mares solteres (4, 13, 23).
Nivell socioeconòmic
Segons l’Article “Exposición prenatal a drogas de abuso a través del anàlisis de meconio en una población de bajo nivel socioeconómico en Barcelona” realitzat a Barcelona l’any 2009, hom pot sumar que un entorn socioeconòmic desfavorable també augmenta les possibilitats de consumir alcohol durant l’embaràs. Un 42,4% de les dones que van donar positiu en aquest estudi en el qual s’investigava sobre la detecció de les drogues d’abús en l’anàlisi de meconi, eren mares amb una ocupació laboral no qualificada (36). A més a més, tal i com s’ha pogut observar en els diferents estudis, moltes d’aquestes dones tenen un factor en comú: un baix nivell acadèmic. Això comporta que no tinguin els suficients coneixements sobre l’afectació de l’alcohol durant l’embaràs (4).
La nutrició
22 Retràs en l’edat gestacional
Endemés, en l’actualitat hi ha un retràs en l’edat gestacional de les dones, les quals tenen entre 30 i 40 anys majoritàriament. Aquestes mares pot ser que tinguin un alt càrrec laboral, aquest fet és probable que les porti a patir alts nivells d’ansietat que poden derivar amb depressions. Aquest fet, fa que augmentin les possibilitats de ser més vulnerables davant de l’alcohol ja que solen tenir una inseguretat i una falta de control sobre la situació que les incapacita per afrontar la situació; i per tant, busquen en aquesta substància un refugi per allunyar-se de la realitat (12, 30).
També, l’ansietat i la depressió, són trastorns psiquiàtrics cada cop més prevalents en la societat. Aquest problema afecta principalment en dones, tot i que també es pot donar en homes. És probable que els factors genètics, les substàncies químiques i hormonals, l’ambient, factors psicològics i socials, influeixin en l’aparició d’aquesta alteració mental en les dones. En primer lloc, és important tenir en compte que moltes dones una setmana abans de tenir la menstruació presenten l’anomenat trastorn dismòrfic premenstrual, aquest generalment es manifesta amb ansietat, irritabilitat i canvis de l’estat d’ànim que interfereixen amb la seva rutina (50-52).
23 El consum d’alcohol i la sexualitat en adolescents
L’adolescència és una època de la vida plena de canvis emocionals, físics i psíquics, per tant, es pot considerar una de les etapes més complexes d’una persona. Els adolescents són éssers molt vulnerables al canvi ja que estan en plena fase d’experimentació del seu propi cos, i per tant, és molt important i essencial que des de l’àmbit sanitari i escolar se’ls hi proporcioni la informació necessària per afrontar tota aquesta situació de la manera més correcta i amb màxima protecció (12, 56).
D’altra banda, els joves, són molt dèbils a l’hora de rebutjar la oferta de noves experiències i emocions tot i que no sigui del seu grat. És per aquest motiu, pel qual es pot considerar que necessiten un recolzament extern perquè no esdevingui en un futur un problema de salut pública envers a la drogodependència i a les malalties de transmissió sexual (57, 58).
Per aquest motiu, i pel gran nombre de nois/es que mantenen relacions sexuals no segures, i d’adolescents drogodependents, l’Agència de Salut Pública, cada quatre anys aproximadament, realitza un estudi per detectar els problemes d’aquest sector de la població. Així mateix, des d’aquesta mateixa entitat, es realitzen diferents programes de salut per prevenir aquests problemes.
24 Pel que respecta a la sexualitat, aquest estudi afirma que de la mostra dels 1.092 alumnes, 650 han mantingut relacions sexuals amb penetració. D’aquests, només un 47,1% utilitzen sempre preservatiu, i un 26,8% no ha rebutjat una relació sexual sense preservatiu (59) Annex 4.2.
També, s’ha observat que mostren un gran interès vers els temes d’anticoncepció i embaràs, malalties de transmissió sexual, i sentiments, emocions i relacions; és per aquest motiu, pel qual es creu oportú donar una informació efectiva i eficaç sobre les seves preocupacions (59) Annex
4.2
.
Finalment, es pot recalcar que el problema detectat en els adolescents és real ja que les enquestes afirmen que l’alcohol i la sexualitat són dos termes que mols adolescents barregen. Un 13,8% dels joves afirma haver mantingut relacions sexuals amb penetració sota els efectes de l’alcohol, el que porta alguns cops a embarassos no desitjats (un 3% de les noies s’han quedat embarassades, i un 3,2% dels nois no saben si han deixat embarassada a la seva parella sexual) (59) Annex 4.2.
El rol d’infermeria en la Síndrome Alcohòlica Fetal
La infermeria juga un paper molt important en la prevenció d’aquesta malaltia, en la seva detecció precoç i en el seu tractament. Les infermeres de salut comunitària són unes de les principals protagonistes per prevenir el consum d’alcohol en dones embarassades. D’altra banda, les infermeres de neonatologia, estan considerades essencials per a la detecció de la SAN, i per la prevenció de possibles alteracions secundàries derivades d’aquesta Síndrome, això és degut a que les infermeres es troben en contacte constant amb les mares i els recents nascuts.
25 l’Infant i ajudar a la mare a abstenir-se del consum de drogues. Per aquest motiu, és essencial que les infermeres identifiquin precoçment als nadons amb la simptomatologia característica del SAN i que detectin el tipus d’ajuda que tant els nadons com les mares puguin necessitar.
Cal destacar que tant infermeria com medicina no estan conscienciades de la gravetat d’aquest problema ja que no disposen de la informació necessària del problema. La bibliografia afirma, que existeix una absència d’informació pel que respecta al Síndrome Alcohòlic Fetal, a més a més, una enquesta realitzada a neonatòlegs espanyols, corrobora aquesta hipòtesis, i és que un 55% d’aquests especialistes tenen la sensació de no tenir els suficients coneixements davant d’un nen amb el Síndrome Alcohòlic Fetal (3).
Programes de Salut a les escoles de l’Agència de Salut Pública
L’Agència de Salut Pública de Barcelona proporciona diferents programes de promoció per la salut a les escoles, ja que són estratègies educatives encaminades a afavorir el desenvolupament d’estils de vida i hàbits saludables entre la població escolar. Aquesta entitat, creu oportuna la prevenció en Educació Secundària de diferents problemes específics vinculats amb l’alimentació, l’aparició de conductes sexuals i la possibilitat d’instauració d’hàbits tòxics pel consum de substàncies addictives (60). Aquests programes d’educació per la salut, es realitzen en els propis centres educatius dirigits pels docents habituals amb el suport de mòduls estructurals, material didàctic, assessorament i formació, oferts pel propi departament de l’Agència de Salut Pública i pel Centre de Recursos Pedagògics (60).
26 formatius. De tots aquests, només n’hi ha un que promociona les conductes sexuals segures i no n’hi ha cap que englobi únicament l’alcohol. D’altra banda, es pot observar que no existeix encara cap programa que relacioni l’alcohol amb la sexualitat. Tot i així, si que l’Agència de Salut Pública ofereix un gran ventall d’activitats dirigides a la promoció i prevenció d’hàbits saludables i alimentació, i del consum de tabac (60) Annex 5.
La importància de realitzar un programa de salut
Un programa de salut és un conjunt organitzat, coherent i integrat d’activitats sistemàtiques i planificades, amb la finalitat d’assolir uns objectius determinats en relació a un problema detectat a una població diana concreta. Aquestes activitats es realitzen simultàniament o successivament amb els recursos necessaris, tant humans, econòmics com materials. Aquesta eina és molt útil per conscienciar a la societat i intentar assolir un canvi i una millora a nivell públic. S’utilitza amb freqüència als Centres d’Atenció Primària i en els hospitals per fer una promoció i prevenció de la Salut des de l’àmbit d’infermeria (61).
Si un es centra amb en la Síndrome Alcohòlica Fetal, com ja s’ha mencionat anteriorment, aquest és un problema que afecta al nadons al llarg de tota la seva vida. Per evitar aquest problema s’hauria d’actuar sobre les dones en edat fèrtil i les dones embarassades per tal d’evitar el seu consum d’alcohol en edat gestacional.
27 drogues, ja que aquests es troben en una fase d’exploració i experimentació i solen barrejar l’alcohol amb relacions sexuals no segures. També aquesta part de la població està definint la seva pròpia personalitat i són molt vulnerables al canvi(56, 58).Per tant, és molt important realitzar activitats educatives des de l’àmbit escolar i familiar, ja que diferents estudis com ara bé “Comportamientos sexuales e incidencia de los programas de salut sexual y reproductiva en estudiantes de secundaria de sectores populares y de la Universidad Pública de la ciudad de Cali, Colombia” de l’any 2006 afirmen que dur a terme una educació per la salut en l’edat adolescent, és més eficaç (57).
D’altra banda, val a dir que aquest problema de manca de coneixements, es veu reflectit també en els professionals sanitaris, ja que hi ha una falta de formació d’aquest personal i de programes de salut. Tot i així, sí que s’ha trobat alguna guia clínica sobre el diagnòstic i tractament de la Síndrome Alcohòlica Fetal, però gairebé cap per prevenir-lo (3, 31).
Finalment, és necessari fer referència a la campanya de salut existent
28
2.
METODOLOGIA
2.1. FASE PRELIMINAR DEL PROGRAMA DE SALUD
2.1.1 Anàlisi de la situació de salut: Perfil Epidemiològic
Actualment, estem immersos en una societat mundial on el consum de l’alcohol és habitual; és més, forma part des de fa molts anys de diverses cultures. La OMS, a través dels seus estudis estima que un 25% de la població mundial ha consumit begudes alcohòliques de manera rutinària durant l’any 2010. El país on més es s’ha consumit ha estat a Rússia seguit d’Austràlia, Canada, Dinamarca, Espanya, França i gairebé tots els països de l’Europa de l’Est (63) Annex 6.1
.
Aquest fet, esdevé un problema de Salut Pública quan ja no es consumeix de forma lúdica, sinó que passa a ser una rutina i es crea una dependència envers aquesta droga legal. És el cas de les 23-30% de les dones embarassades a Europa, que tot i estar en període gestacional, no són capaces de deixar de consumir alcohol (8, 40).
Aquestes dades, si s’extrapolen a Espanya, es troba que un 22,7% de les dones embarassades consumeixen alcohol (23). A Catalunya, aquesta xifra disminueix a un 10,8%, però si es fa referència a l’estudi realitzat a Barcelona de les dones embarassades amb un nivell socioeconòmic baix, es pot observar que un 45% d’aquestes dones havien consumit alcohol durant l’embaràs (24).
Tanmateix, l’Ajuntament de Barcelona afirma que de tots els inicis de tractaments començats durant l’any 2013, un 49% feien referència a l’alcohol, és a dir gairebé la meitat; un 45% a drogues no institucionals i un 6% al tabac Annex6.2.
29 Conceptos, organización y práctica clínica” de l’autor A Zurro Martí i JF Cano Pérez, a l’any 2010 es podia afirmar que a Espanya un 12% dels adolescents en dies laborables eren bevedors de risc, i un 26-32% en els dies festius (48).
El Pla de Salut de Barcelona l’any 2010 van estimar que un 67% de les dones entre 15 i 24 anys i un 67,5% entre les edats de 25 i 34 anys eren bevedores moderades (64). D’altra banda, a l’any 2012 es van registrar un 5,7% de bevedores amb un consum de risc entre les edats de 15 i 24 anys, i un 8,5% entre les de 25 i 34 anys (65). De totes aquestes, segons l’Actualització dels indicadors de drogues, 105 pacients van iniciar tractament per l’abstinència d’alcohol en els Centres d’Atenció de drogodependències a l’any 2013 (66), concretament, en el districte de Ciutat Vella es van atendre un total de 7.141 habitants. De tots aquests pacients, gran part es van atendre entre el CAS de la Barceloneta i el CAS de Lluís Companys. Actualment, en el CAS de la Barceloneta, hi ha 21 casos actius (han visitat el centre en un període de menys de 6 mesos) de dones en edat fèrtil consumidores d’alcohol (29).
Segons l’Agència de Salut Pública a través de les enquestes FRESC realitzades l’any 2012 als alumnes de Batxillerat i Cicles formatius, es pot afirmar que un 2,3% dels alumnes beuen alcohol durant els dies de classe, un 47,9% durant els caps de setmana i 25,70% han consumit quatre o més begudes alcohòliques en menys de quatre hores en els últims 30 dies (59).
30 (AFASAF), que actualment avarca 15 famílies amb aquest problema, dels quals la majoria son nens adoptats (42).
Pel que respecta a la morbiditat, el Sistema d’Informació de Drogodependències afirma que a Ciutat Vella l’any 2012 van morir 14.4 N’s/Població dones entre 15 i 49 anys per una sobredosi d’alguna droga (67). Tot i així, no hi ha constància de més informació ni en l’Ajuntament de Barcelona, ni en el Departament de Salut, ni en l’ICCS.
Finalment, val a dir que a Barcelona l’any 2013 es van registrar un total de 13.286 nens/es (6.838 nens i 6.448 nenes), dels quals 791 varen néixer al districte de Ciutat Vella (403 nens i 388 nenes). Pel que fa a la mortalitat es van registrar un total de 14855 morts a Barcelona (7.096 homes i 7.759 dones) dels quals 847 eren del districte de Ciutat Vella (395 homes i 452 dones) (68).
2.1.2. Anàlisi de la situació de salut: Perfil Comunitari del districte de Ciutat Vella
Barcelona és una ciutat del Barcelonès amb una població de 1.602.386 habitants registrats al 2014. La seva superfície és de 101,35km2 i amb una densitat de 15.810 habitants/km2. Aquesta ciutat està formada per 73 barris agrupats en 10 districtes: Ciutat Vella, l’Eixample, Sants Montjuïc, Les Corts, Sarrià - Sant Gervasi, Gràcia, Horta - Guinardó, Nous Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Aquest programa de salut es centrarà en el districte de Ciutat Vella que està compost pels barris del Raval, el Barri Gòtic, la Barceloneta i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (69) Annex 7.1. Altres dades d’interès que ens poden servir per conèixer millor el perfil poblacional de Barcelona són:
31 important destacar que hi ha una petita diferència entre la població activa masculina i femenina (57,1% i 51,8% respectivament). Això fa pensar que actualment la dona ja esta immersa en el món laboral casi igual que els homes Annex 7.2.
Pel que respecta a la distribució dels treballadors per grans sectors, es pot observar que un 79,6% es dediquen als serveis i la resta a l’agricultura, la indústria i la construcció Annex7.3
.
El Producte Interior Brut (PIB) en base al 2008 el 2010 ha estat de 61.915,2 milions d’euros a Barcelona; val a dir que el PIB per habitant era de 38,5 milers d’euros i l’índex d’aquest a tot Catalunya de 139,2 Annex 7.4
.
Districte 1 – Ciutat Vella
El districte de Ciutat Vella se situa a la zona Sud i limita amb Sants-Montjuïc al sud, l’Eixample a l’oest, Sant Martí pel Nord, i el Mar Mediterràni a l’est. Ocupa una superfície de 4,4km2
, té una població de 104.334habitants (any 2013). Per tant, la seva densitat és de 23.886hab/km2 (68) Annex 7.5.
32 de la ciutat. En aquest barri hi viuen 22.817 habitants i la seva densitat és de 20.482 habitants/km2 (68, 70) Annex 7.6.
Per tenir una visió més detallada d’aquesta població, la podem desglossar per grups d’edats quinquennals i per sexe. D’aquesta manera es pot observar que la major part es troba entre 25 i 40 anys, i hi predomina el sexe masculí, excepte en les edats més avançades on el nombre de dones és superior al d’homes. Per tant, es pot afirmar, que en el districte de Ciutat Vella, les dones tenen una esperança de vida més gran (69)
Annex7.7
.
El territori urbà de Ciutat Vella és un gran marc de tensions i conflictes estructurals, relacionals i socials. En aquest districte, s’hi troba gran part de la població immigrant de Barcelona, exactament, un 40,5% sent els asiàtics els més prevalents, seguit de americans amb un 8% i africans amb un 4%. Del cinquè continent, Oceania, no es troben persones que resideixin en aquest districte (68) Annex7.8.
Aquest fenomen immigratori tant elevat pren repercussió sobre el nivell educatiu de la població. Doncs segons les dades de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2013 a Ciutat Vella, un 8% de la població no ha rebut cap tipus d’educació. S’ha de tenir en compte que aquesta població disposa de 19 centres públics de educació primària i secundària, 10 de concertats i tres de privats; això fa veure que aquesta població està preparada per cobrir l’educació de tots els infants, per tal de que tinguin una bona formació. Val a dir que tret d’aquesta població sense estudis, s’observa que la resta està cursant alguna formació acadèmica: 18,4% dels estudiants es troben en l’educció primària, un 21,1% en l’educació secundaria, un 25,3% en el batxillerat i un 27,5% està realitzant estudis universitaris (68) Annex7.9.
33 anteriorment és la zona més poblada. El que més crida l’atenció és la quantitat d’habitatges desocupats que es troben a tots els barris, sent d’un total de 8.644 habitatges familiars (68) Annex7.10.
Pel que respecta a les infraestructures de Ciutat Vella, segons l’Ajuntament de Barcelona, l’any 2013 trobàvem 1.768 bancs públics, 31 àrees de jocs infantils, 353 rètols cívics, 765 jardineres, entre d’altres serveis (68) Annex 7.11.
Altres dades d’interès del barri:
En el districte de Ciutat Vella, trobem cinc Centres d’Atenció Primària distribuïts un en cada barri, excepte en el Raval on s’hi troben dos. També, hi trobem 1 hospitals públics, l’Hospital del Mari la Clínica de la Creu Blanca. Aquest Hospital és considerat un centre de tercer nivell, on s’han portat a terme moltes investigacions sobre la Síndrome Alcohòlica Fetal. Endemés, hi consten tot tipus de servis, entre aquests, el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) de la Barceloneta. En aquest districte, però, també trobem el CAS de Lluís Companys situat al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. El CAS ofereix un servei especialitzat en l’atenció i tractament de les drogodependències. En aquest, es dona informació i orientació a tots els afectats i/o interessats, atenció i tractament ambulatori a tots els afectats, internament a Unitats Hospitalàries de Desintoxicació, Comunitats Terapèutiques, Centres de Dia en el cas de que hom ho requereixi; i programes preventius a nivell comunitari.
Escoles a Ciutat Vella
34 educació digne, independentment de l’estat socioeconòmic de les famílies. El centres concertats disposen d’una gestió privada finançada parcialment per l’administració pública. Finalment, les privades, són escoles gestionades i finançades per fons privats.
Dels 32 centres educatius del districte de Ciutat Vella hi ha 19 escoles públiques, de les quals deu es dediquen a l’educació infantil i primària i cinc ofereixen educació secundària i batxillerat. Tan sols un centre, Milà i Fontanals, proporciona educació infantil, primària, secundària i batxillerat. També trobem tres centres on s’imparteixen batxillerat i/o cicles formatius. Pel que fa a les escoles concentrades, n’hi ha deu que es dediquen tan a l’educació infantil, com la primària, secundària i batxillerat. Finalment, en aquest districte, s’hi troben tres centres privats.
Escola Pau Claris i Milà i Fontanals
S’ha cregut oportú escollir aquestes escoles per aquest projecte degut a la seva entitat pública, i a què es duen a terme diverses activitats de promoció per la salut, però ninguna que faci referència al consum d’alcohol lligat a l’embaràs. Un altre factor que ha ajudat a seleccionar aquestes dues escoles, és el fet de que ambdues disposen d’una infermera de salut i escola, aquesta és el nexe d’unió entre l’escola i els Centres d’Atenció Primària.
L’Escola Pau Claris, està situada al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Rivera. Aquest Institut d’Educació Secundària forma part de la continuïtat educativa de l’Escola Pere Vila, en la qual només s’imparteix educació infantil i primària. Aquest Institut disposa de dos línies a la ESO per curs i de dos modalitats de Batxillerat (Científic-tecnològic, humanístic-social) (71).
35 L’alumnat és el centre de l’aprenentatge: L’entorn d’aprenentatge reconeix que els alumnes en són els protagonistes, n’estimula el compromís actiu i els ajuda a comprendre la seva pròpia activitat com a alumnes.
L’aprenentatge és de naturalesa social: L’entorn d’aprenentatge es fonamenta en la naturalesa social del procés d’aprenentatge i fomenta activament l’aprenentatge cooperatiu ben organitzat.
Les emocions són part integral de l’aprenentatge: En l’entorn d’aprenentatge, és fonamental què els docents estiguin en sintonia amb les motivacions dels alumnes i amb el paper clau que tenen les emocions en l’assoliment de resultats.
L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals: l’entorn d’aprenentatge ha de tenir molt en compte les diferències individuals entre l’alumnat, també el seu coneixement previ.
L’esforç de tot l’alumnat és clau per l’aprenentatge: L’entorn d’aprenentatge ha de dissenyar programes que exigeixin, a tots, esforç i afany de superació, però sense una sobrecàrrega excessiva.
L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge: L’entorn d’aprenentatge ha d’operar amb expectatives clares i aplicar estratègies d’avaluació coherent. Cal insistir molt en el feedback
formatiu que ha de contribuir a l’aprenentatge.
Aprendre és construir connexions horitzontals: L’entorn d’aprenentatge promou la “connectivitat horitzontal” entre àrees de coneixement i matèria; també amb la comunitat i el món en general. L’IES Pau Claris, com ja s’ha mencionat anteriorment, disposa d’una infermera de Salut i Escola. Aquesta, du a terme activitats relacionades amb la sexualitat i amb els primers auxilis; a més a més de les activitats plantejades per l’Agència de Salut Pública.
36 batxillerat. En el primer i segon curs de l’Educació Secundària Obligatòria hi ha tres línies, en canvi, en el tercer i quart curs n’hi ha quatre. Pel que respecta als alumnes de Batxillerat, estan dividits en la modalitat de ciències i en la d’humanitats (72).
El projecte educatiu d’aquesta escola és l’excel·lència i l’equitat. Pel que respecta a l’excel·lència té com a objectiu orientar la seva tasca cap a la perfecció educativa, tot i ser-ne conscients de la idiosincràsia característica del centre, amb un altíssim grau d’immigració i una ubicació propera a una zona urbana amb alt risc d’exclusió social. En aquest camí cap a l’excel·lència com a objectiu irrenunciable per als alumnes, han establert uns objectius generals i d’altres específics: accés de l’alumnat als estudis post obligatoris; formació integral; recuperació i de l’ampliació de coneixements; biblioteca; acreditació d’ESO, continuïtat dels cursos; eines TIC; aprenentatge significatiu; treball en equip; model de competències; coherència del procés educatiu; formació del professorat; convivència; diversitat (72).
Pel que fa a l’equitat, volen que els beneficis del sistema educatiu arribin al major nombre possible d’alumnes, tot fent que el sistema sigui inclusiu i no provoqui diferències socials amb un nivell competencial; un 80% de graduats en ESO; respecte; inserció al món laboral; una vida saludable; coordinació amb les famílies; i amb l’associació de famílies (72).
2.1.3 Identificació de factors
37 d’importància i la seva modificabilitat, pot intervenir-se eficaçment sobre ells. En general, és un model de gran utilitat pràctica que ajuda en gran mesura a planificar les intervencions i accions en relació als hàbits de la població (73).
Per a obtenir aquests factors, s’han realitzat diferents entrevistes a peu de carrer a dones en edat fèrtil que viuen en el districte de Ciutat Vella, recollint-se un total de 21 entrevistes. Les variables escollides han estat tals com l’edat, la nacionalitat, el número de fills, el consum d’alcohol durant l’embaràs i el coneixement sobre la SAF (Annex 8). A més, s’ha pogut
observar a través de reunions amb diferents professionals de la salut i estudis científics, que existeix una manca de coneixements sobre la Síndrome Alcohòlica Fetal degut a la manca de formació acadèmica als professionals (3).
Finalment, s’han classificat els factors detectats en predisponents, facilitadors i de reforç. Els primers són aquells que precedeixen la conducta, apareixen en les fases de precontemplació, contemplació i preparació de les etapes del canvi. Es poden considerar subjectius, posat que es tracta del que la dona embarassada creu, sap, pensa i actua d’acord amb el consum d’alcohol durant la gestació (74).
Els factors facilitadors són condicions de vida que actuen com a barreres en l’acció, és a dir, són aquells que ajuden a les dones embarassades a consumir, o bé a no consumir alcohol. També inclouen les habilitats de les que disposa la població estudiada per refusar o acceptar la oferta de l’alcohol. Aquests, se solen convertir en l’objectiu immediat de les intervencions d’un programa de salut (74).
38 Arrel de les entrevistes realitzades i de les enquestes de l’Agència de Salut Pública, s’han pogut identificar els factors predisponenents, facilitadors i de reforç tot seguint el mètode PRECEDE Annex 4 i 8. Gràcies a aquests s’ha detectat el comportament associat a la Síndrome Alcohòlica Fetal: el consum d’alcohol durant l’embaràs:
Factors predisponents
Coneixements:
Les dones en edat fèrtil desconeixen les repercussions de consumir alcohol durant l’embaràs
Les dones en edat fèrtil desconeixen què és la Síndrome Alcohòlica Fetal.
Les dones en edat fèrtil tenen un concepte erroni sobre el límit d’ingesta d’alcohol durant l’embaràs.
Creences i valors:
Les dones en edat fèrtil creuen que una petita quantitat d’alcohol no perjudicarà al nadó.
Algunes dones en edat fèrtil creuen que consumint alcohol milloraran el seu estat anímic.
Actituds:
Les dones en edat fèrtil no son conscients de l’alt risc que comporta beure alcohol durant l’embaràs.
Factors facilitadors
39
Les dones en edat fèrtil no saben gestionar les emocions correctament.
Les dones en edat fèrtil no saben refusar la oferta d’alcohol en situacions concretes.
Recursos:
No hi ha cap Programa de Salut a Espanya per prevenir el consum d’alcohol en les dones que volen quedar-se embarassades.
Els professionals de la salut no tenen coneixements suficients sobre la Síndrome Alcohòlica Fetal.
Algunes dones en edat fèrtil es troben en un entorn familiar i socioeconòmic desfavorable.
La societat en la que ens trobem afavoreix al consum de begudes alcohòliques.
Factors de reforç
Positius:
Els adolescents creuen que l’alcohol augmenta l’estat anímic de les persones.
La societat anima a les persones a consumir alcohol en dies festius i celebracions.
Negatius:
40
La societat té assumit que s’ha de consumir alcohol en els dies festius i/o de celebracions.
2.1.4 Diagnòstic educatiu
El diagnòstic educatiu, proporciona els objectius específics, els quals tenen un gran impacte pel que respecta al comportament de la població diana, les dones en edat fèrtil. Aquesta, és una de les actuacions indispensables pel tractament del problema detectat, el consum d’alcohol durant l’embaràs.
En aquesta fase, i a través de la recerca bibliogràfica i les entrevistes realitzades a les dones en edat fèrtil en el districte de Ciutat Vella, s’han pogut conèixer els principals factors que s’associen als comportaments. S’ha pogut observar que en primer lloc, els mètodes i models educatius son deficients degut a que els professionals sanitaris no disposen dels coneixements necessaris per prevenir la Síndrome Alcohòlica Fetal. A més a més, la societat tampoc té coneixements sobre la SAF, no està sensibilitzada del problema, no és conscient de les repercussions que comporta consumir alcohol durant l’embaràs, i té una manca d’habilitats i estratègies per rebutjar la oferta d’alcohol.
2.2. FASE DE DESENVOLUPAMENT
2.2.1 Objectius del Programa de Salut
41 Saber
Saber fer
Saber estar
específics, els quals defineixen els coneixements, les actituds i les habilitats que es volen aconseguir en la població diana.
Objectiu general
Objectiu comportamental
Objectius específics
2.2.2 Intervencions Educatives
Les següents activitats estan dissenyades amb la finalitat d’aconseguir els diferents objectius que s’han plantejat en aquest Programa de Salut. Per
Disminuir la incidència de la Síndrome Alcohòlica Fetal en els recent nascuts del districte de Ciutat Vella en el període de deu anys.
Disminuir en un 90% el consum d’alcohol durant l’embaràs en el termini de deu anys.
Al finalitzar les intervencions educatives, un 90% dels adolescents coneixeran la repercussió de l’alcohol durant l’embaràs.
Augmentar en un 90% les habilitats i capacitats personals de resistència a la oferta d’alcohol durant l’embaràs i els determinants dels comportaments problemàtics relacionats amb les mateixes (saber dir no).
42 això, és necessari fer una revisió bibliogràfica de les activitats impartides actualment per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, i basar-se en les estratègies que han demostrat una major efectivitat.
El programa “Massa petit per beure” s’iniciarà a primer de Batxillerat a l’INS Milà i Fontanals, i a l’escola Pau Claris situades als barris del Raval i al de Sant Pere, Santa Caterina i la Rivera respectivament; tots dos localitzats en el districte de Ciutat Vella. Els dos primers anys d’aquest programa es duran a terme a les escoles i els vuit anys restants es farà un seguiment des del Centre d’Atenció Primària en l’especialitat de Ginecologia. Val a dir que cada curs escolar iniciarà aquest programa a primer de Batxillerat i que les activitats dutes a terme en l’àrea escolar seran de caire obligatori, ja que entraran dintre del programa escolar. Els altres vuit anys, seran les adolescents qui decidiran voluntàriament si volen seguir amb la formació acudint a les visites ginecològiques recomanades anualment.
Tal i com s’ha mencionat anteriorment, el programa de Salut, anirà dirigit als alumnes de l’INS Milà i Fontanals i als de l’escola Pau Claris, i el seguiment d’aquests un cop acabat el batxillerat, la segona fase es realitzarà en els Centres d’Atenció Primària corresponents al districte de Ciutat Vella. Per tant, les alumnes que pertanyen un CAP situat fora d’aquesta àrea quedaran excloses de la segona part del programa, a no ser que vulguin continuar-lo i tramitin el trasllat de Centre.
43 part del programa. Tot això estarà supervisat, coordinat i avaluat per les infermeres responsables del programa de salut “Massa petit per beure”. Les intervencions dissenyades s’agruparan en dues fases. La primera, es durà a terme, tal i com s’ha mencionat anteriorment, a les escoles Milà i Fontanals i a Pau Claris, únicament en l’alumnat de batxillerat. Aquesta primera fase es dividirà en dues parts, la primera, es realitzarà als alumnes de primer de batxillerat, a qui se’ls hi introduirà en els temes de sexualitat i alcoholisme, i s’observarà i s’avaluaran els seus coneixements. Les activitats de la segona part, aniran dirigides als alumnes de segon de batxillerat amb un model interactiu. Aquestes, permetran assolir els tres objectius específics plantejats inicialment, amb el fi d’aconseguir una disminució del consum d’alcohol durant l’embaràs i així disminuir la incidència de la Síndrome Alcohòlica Fetal en els recent nascuts del districte de Ciutat Vella a llarg termini. En aquesta primera fase, s’utilitzaran diferents incentius com són preservatius, un trencaclosques, i un premi a consensuar amb l’escola al grup guanyador de la última activitat a realitzar.
La segona fase es durà a terme en els Centres d’Atenció Primària del districte de Ciutat Vella en l’especialitat de ginecologia. S’aprofitarà la visita mèdica anual recomana per la OMS per a dur a terme l’activitat proposada. D’aquesta manera es fomentarà la continuïtat d’aquestes dones per tal d’assolir els objectius plantejats. En aquesta segona fase, disposarem d’incentius tals com preservatius i tríptics informatius de la Síndrome Alcohòlica Fetal.
44 A continuació, s’exposaran les intervencions educatives plantejades d’aquest Programa de Salut amb la finalitat d’assolir els objectius proposats. Les tres primeres activitats, pretenen introduir a l’alumnat en els temes de sexualitat i alcoholisme; les tres darreres es centraran en el problema plantejat i donaran els coneixements, habilitats i actituds necessaris per evitar que aquesta població tingui un fill amb la Síndrome Alcohòlica Fetal. Finalment, la última activitat reforçarà l’aprenentatge assolit en la primera fase del programa.
2.2.2.1 Fase 1 Part 1 - 1r de Batxillerat
Activitat 1: Què saps?
Objectiu: L’objectiu d’aquesta activitat és saber els coneixements, les habilitats i actituds dels alumnes vers els temes sexualitat i les drogues i introduir-los en aquests temes per tal de que el 90% coneguin els conceptes principals que es treballaran al llarg del programa.
Sessió: Aquesta sessió s’utilitzarà com a introducció del programa per a que els alumnes es familiaritzin amb els conceptes a treballar, i els docents coneguin els coneixements, les habilitats i les actituds davant aquests temes.
45 relacionades amb el sexe i l’alcohol per poder observar els seus coneixements i les seves experiències al inici del programa, aquesta primera activitat té una durada de 10 minuts. Cal dir, que les dues darreres preguntes faran referència a experiències i/o situacions difícils en les que s’hagin trobat en referència al sexe i a l’alcohol, i s’utilitzaran per les dues següents sessions.
Posteriorment, es realitzarà un joc de mots encreuats on hi apareixeran diferents termes que es tractaran al llarg de tot el programa com ara bé alcohol, Síndrome Alcohòlic Fetal (SAF), preservatius, entre d’altres. Aquesta activitat servirà perquè els alumnes de forma individual descobreixin nous continguts. Val a dir, que els mots encreuats és un joc on hi ha definicions i una graella de caselles en blanc, en les quals cal col·locar la paraula o lletra que correspon a la definició resultant fins completar tots els espais. Amb aquesta activitat, es pretén que els alumnes coneguin a través d’un model d’educació interactiu amb un mètode indirecte. Per realitzar aquesta activitat disposaran d’un màxim de 15 minuts.
La tercera part d’aquesta sessió consisteix en la correcció i explicació dels mots encreuats per tal de que tots els alumnes, puguin completar el joc. D’altra banda, aquesta activitat, servirà per fer una breu explicació de tots els conceptes que apareixen en aquest joc. Amb aquest rol interactiu, els alumnes, també tindran la oportunitat d’aclarir els seus dubtes sobre aquests termes mitjançant el debat en grup. Per tal de realitzar aquesta activitat, caldrà la presència d’un moderador per a coordinar els torns de paraula i d’un docent (infermera) per aclarir els conceptes treballats. La durada d’aquest debat serà de 20 minuts.
46 Material de recolzament: Per aquesta primera activitat, caldrà tenir
impreses les enquestes que es passaran a tot l’alumnat implicat, al inici i al final de la sessió. A més, serà necessari una fitxa per a cada alumne on hi haurà els mots encreuats.
Professionals implicats: Les infermeres responsables del programa seran les principals encarregades de dirigir la sessió. El seu paper serà facilitar la informació necessària per a les activitats següents, així com també fer reflexionar a l’alumnat i motivar-lo. També, en el debat en grup, caldrà escoltar activament les diferents opinions dels joves i acceptar les seves opinions i creences vers l’alcohol i la sexualitat. Val a dir, que aquesta primera activitat es realitzarà amb l’ajuda del docent tutor de la classe i la infermera de salut i escola, per tal de que els alumnes es sentin més segur i còmodes.
Activitat 2: Dos termes compatibles: plaer i seguretat
Objectiu: Augmentar en un 90% les habilitats, les capacitats personals i els coneixements sobre els recursos, per fomentar la sexualitat amb protecció.
Sessió: Aquesta activitat es realitzarà de manera col·lectiva complementant el mètode tradicional amb l’interactiu, i tindrà una durada de 50 minuts. Aquesta sessió es centrarà exclusivament amb la temàtica de la sexualitat ja que es creu oportú que inicialment hom s’endinsin en ambdós temes (sexualitat i alcohol) per finalment, tractar el problema en la seva globalitat.
47 tradicional s’explicaran els diferents mètodes d’anticoncepció. Finalment, els últims 5 minuts s’utilitzaran per avaluar els coneixements que han adquirit els alumnes.
En la primera activitat d’aquesta sessió les infermeres responsables del programa donaran solució a dos dels problemes expressats per l’alumnat en la pregunta “Has viscut o coneixes alguna situació complicada i/o impactant en vers la sexualitat sobre la que vulguis obtenir una resposta? Quina?” de l’enquesta passada en la sessió 1. D’aquesta manera, s’aconseguirà donar-li als alumnes, estratègies i recursos de com afrontar un problema d’aquestes dimensions. Val a dir, que prèviament, les infermeres a través d’una reunió d’equip hauran d’escollir quina de les experiències expressades pels alumnes són les mes importants per a donar a conèixer de forma totalment anònima. També, es donarà la oportunitat al final de la sessió, per a que els alumnes de forma individual i privada puguin expressar i posar solució al seu problema si no s’ha comentat / resolt a classe.
En la segona part de la sessió es debatrà de manera grupal sobre mites i realitats de la sexualitat. Les responsables de l’activitat, exposaran 8 frases que els alumnes hauran de classificar en mite o realitat i perquè. La finalitat d’aquesta activitat és que els joves coneguin la realitat i assoleixin nous coneixements de forma indirecta i amb missatges impactants.
